1. Avalueu l'impacte dels canvis en les politiques socials en un estat.

La transició espanyola va començar al 1975 amb la mort del dictador Francisco Franco.
Aquest període (1975-1982 amb la victòria electoral del PSOE) va estar marcat per la
inestabilitat del país i els canvis socials que hi va haver. Va ser un període de lluita constant
per la democràcia i els drets de la població, marcat per grans mobilitzacions com per
exemple les manifestacions del 1 y 8 de febrer a Barcelona. En aquest escrit avaluarem
l’impacte que van tenir les noves polítiques socials establertes durant la transició espanyola.

El canvi més rellevant que hi va haver durant el període entre 1975 i 1982 va ser la
democratització del país. Aquest va ser un canvi molt important que va permetre un país
dirigit pel poble. El sistema democràtic que va sorgir era totalment universal sense distinció
de classe social, gènere o ètnia. Tothom amb nacionalitat espanyola i que fos major de
divuit anys podia votar. A més, la constitució espanyola del 1978 també va ser votada per
sufragi universal i va tenir un impacte molt positiu a nivell social ja que va donar més drets
als ciutadans (com per exemple el dret a la igualtat, la llibertat d’expressió o el dret a
l’educació).

Cal tenir en compte que abans de l’aprovació de la constitució de 1978 també hi va haver
millores importants per a la societat. Per exemple l’any 1976 es va crear el Sistema nacional
de salud que garantia la seguretat social gratuita i universal per a tots els ciutadans del país.
Un altre exemples és el fet que a partir del 1977 el govern reconeixes tots el partits polítics
(com per exemple el PCE) i que permetés l'organització de sindicats independents, ja que
durant el franquisme només hi havia el Sindicato vertical totalment controlat per l’estat.
Per tant, abans de que s’aprovés la constitució de 1978 ja hi va haver canvis positius en les
polítiques socials.

Un altre canvi polític que va tenir un gran impacte en la societat va ser la llei d’amnistia.
Aquesta llei buscava perdonar y oblidar tots els crims polítics comesos en el passat per tal
de posibilitar una reconciliació nacional. Tot i que hi va haver molta controvèrsia sobre
aquesta llei, va permetre alliberar molts presos polítics i va permetre a tots els exiliats tornar
al país.
Aquesta llei va tenir un impacte molt gran socialment perquè hi havia molta de malestar
entre la població que tenia amics i familiars empresonats o a l’exili.

La transició espanyola va ser un període de molts canvis en les polítiques socials. En

general els canvis polítics van tenir un impacte molt positiu en la població, i es van
aconseguir fites importants com ara la democràcia, la sanitat pública o l’amnistia, cosa que
va suposar un avenç en la qualitat del país i el nivell de vida de la població.
1. Avalueu l'èxit dels moviments sufragistes en l'extensió de la democrâcia en dos estats,
cadascun d'una regió diferent.
Introducció:
- A Espanya la democratització del país no va ser de sobte, sinó que quan va morir
Franco tot va continuar igual i poc a poc es va anar canviat la llei implantant mesures
sufragistes (procés conegut com “de la llei a la llei”).

P1
- Es va aconseguir que se celebressin eleccions transparents i legítimes.
● La llei per la reforma política del 77 establia les bases de la democracia
espanyola i crea la Junta Electoral Central, l’organisme independent
encarregat d’assegurar que se celebrin eleccions i que siguin justes

P2
- Espanya va acabar sent una democràcia lliure des de les eleccions del 77
● Sufragi universal (masculí i femení)
● Tothom es podia presentar: legalització del PCE l’abril de 77

P3
- Per altre banda Espanya, al final de la transició no es podia considerar una completa
democràcia perquè encara hi havia institucions públiques formades per membres
franquistes. Per exemple:
● El TOP (tribunal de orden público, el tribunal franquista) tot i canviar el nom a
Audiencia Nacional per donar una sensació de canvi, molts dels seus
membres continuen sent els mateixos que durant la dictadura.
● La fiscalia igual i a més a més es veuen els seus ideals franquistes reflexats
en les seves memories anuals: en cap moment condemnen el franquisme i
diuen que hi ha masses partits polítics (idees bastant antidemocràtiques)
Examineu l'impacte de les crisis nacionals en el desenvolupament d’un estat democràtic.

Després de la mort del dictador Francisco Franco Espanya va entrar en un període

d’incertesa política i social. Els diferents punts de vista de com havia de continuar
evolucionant Espanya com a país van generar tensió entre la població degut a la repressió,
la violència i la crisi econòmica. Tots aquests factors van ser determinants pel futur del país,
que acabaria consolidant una democràcia que generalment es situa l’any 1982 amb la
victòria electoral del PSOE i que va fer entrar Felipe González com a president del govern.

Durant la transició hi va haver moltíssimes manifestacions. La gent reclamava la

democràcia, l’amnistia (per tal de que el presos polítics poguessin tornar) i el reconeixement
dels estatuts d'autonomia. Degut a la repressió moltes d’aquestes mobilitzacions acabaven
amb violència per part de la policia, alguns exemples de manifestacions rellevants que van
acabar amb ferits i fins i tot morts son les manifestacions del 1 i 8 de febrera del 1976 a
Barcelona o la masacre de Vitòria.
A més, hi havia atemptats terroristes que generaven molta inseguretat en la població.
Alguns del més famosos són l’atemptat al PAPUS, la matança d’Atocha o els atemptats
d’ETA.
Per tant, la violència de la repressió i la violència del terrorisme van crear una sentiment de
malestar en població que va provocar una crisi d’odi contra el sistema, ja que la gent no es
sentia segura. Aquest va ser un dels factors que va empènyer a la democratització.

Per altra banda, quan el règim Franquista es va acabar i Espanya es va obrir

internacionalment (el règim franquista mantenia el país molt tancat) no estava preparada per
afrontar el nou model d’economia mundial basat en el la globalització i el lliure mercat. Això
va ser degut a que el govern intervenia molt en l’economia i el sector empresarial era poc
competitiu, però tot això va canviar durant la transició.
A més la crisi del petroli provocada per la guerra de Yom Kippur també va empitjorar la
situació econòmica, ja que espanya depenia del petroli àrab. Aquest va ser un punt
d’inseguretat cap a la democràcia, ja que molta gent esperava la democràcia com un efecte
dinamitzador econòmicament però no degut a aquests factors no va ser així. Va ser durant
aquest període quan es va començar a dir la famosa frase “Esto con Franco no pasaba”.
La crisi econòmica i l’alta taxa d’atur va fer que molta part de la població malvivís treballant
molt i cobrant poc. Per tant, encara que la crisi econòmica va generar incertesa sobre si la
democràcia era el camí a seguir, molta gent va optar per una Espanya democratitzada i
oberta al món.

En conclusió el període d’incertesa en el que es trobava Espanya durant els anys de la

transició va provocar crisis com ara la violència o la mala economia del país. Hem vist que
en certs casos la crisi va fomentar l’avanç cap a la democràcia (crisi de la violència) però
que en altres casos va generar inseguretats (crisi econòmica). En el cas d’Espanya les crisis
van tenir un efecte positiu pel que fa a la democratització del país perquè van provocar a la
gent a buscar un canvi en la política i la forma de govern.
Fins a quin punt les polítiques educatives i de benestar social van tenir èxit per assolir
els seus objectius en un estat democràtic?

Les polítiques educatives i de benestar social van representar un paper fonamental en

l'assoliment dels objectius democràtics durant la Transició espanyola. Sent els seus principals
la consolidació de la democràcia, la promoció del desenvolupament econòmic i social i la
millora de les condicions de vida de la societat en general.

En el camp de l'educació, tot i que la Llei d'Educació de 1970, implementada sota el règim de
Franco, va ampliar l'oferta educativa i va millorar la qualitat de l'ensenyament a Espanya, va
ser durant la Transició quan es van assolir més millores. La Llei d'Ordenació de l'Ensenyament
de 1978 va establir la llibertat d'ensenyament, va fer que l'educació sigui obligatòria i va
promoure l'autonomia universitària, així com la creació d'un sistema d'avaluació i acreditació de
la qualitat de l'ensenyament. A més, la Constitució espanyola de 1978 va establir el dret a
l'educació i la responsabilitat de l'Estat a garantir una educació pública i gratuïta per a tots els
ciutadans, reconeixent també el dret dels pares a triar l'educació que desitgen per als seus fills
i establint l'ensenyament de la religió com una opció a l'educació pública. Aquestes lleis van
contribuir a assolir els objectius de igualtat de condicions, posar fi a l'analfabetisme, promoure
la descentralització de les competències, fomentar la igualtat de gènere i promoure la diversitat
cultural i lingüística.

En l'àmbit del benestar social, els objectius van ser variats, però van incloure l'ajuda als més
necessitats i la millora de la situació dels ciutadans espanyols en general. La creació de
l'Institut Nacional de la Seguretat Social el 1978 va permetre una cobertura més gran de la
seguretat social i l'accés a serveis de salut per a tota la població, resolent així objectius
generals del benestar social que necesitàven ser implementats per la seguretat i integritat de la
població. Altres lleis com la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids (1982) van establir el marc
legal per a la promoció dels drets de les persones amb discapacitat, establint mesures per a la
seva integració social i laboral, mentre que la Llei de Protecció Jurídica del Menor (1982) va
establir el marc legal per a la protecció dels drets dels infants i joves, posant mesures per a la
seva protecció en situacions de risc o desemparament i establint la creació de serveis de
protecció i atenció a la infància.
Aquestes 3 lleis/ institucions el que va aconseguir va ser que en els futurs any és s'ampliés la
cobertura i la qualitat dels serveis, es van crear programes d'atenció als col·lectius més
vulnerables. Assolint així aquests objectius de convivència i integració que es buscaven.

Realment les polítiques educatives i de benestar social de la Transició espanyola van tenir un
èxit quasi absolut, assolint els objectius de consolidar la democràcia, promoure el
desenvolupament econòmic i social i millorar les condicions de vida de la societat. Aquestes
polítiques van ser el punt de partida per implementar reformes i transformacions durant les
dècades següents i van tenir un impacte significatiu en el desenvolupament humà d'Espanya.
17. Compareu i contrasteu el paper dels líders per al sorgiment de dos estats
democràtics, cadascun d’una regió diferent

És un fet que ambdós països, Mèxic i Espanya, van pasar per molt per poder arribar on
estem ara, sent estats democràtics i lliures. I això no podria haver passat sense els líders
que van dirigir aquests moviments

Ja des d'un inici podem veure que els objectius dels dos moviments, i per tant dels seus
líders, difereixen poc entre si, sent la principal diferencia l'estat en què es trobaven amb
anterioritat. Per començar, a Mèxic líders com Francisco Madero, Emiliano Zapata i Pancho
Villa, entre d'altres, buscaven enderrocar el règim dictatorial del llavors president Porfirio
Díaz i lluitaven per la creació d'una democràcia més justa i participativa mentre lluitaven per
la sobirania nacional i la independència política.
Per la seva banda, la Transició Espanyola, amb líders com Adolfo Suárez i Felipe González,
volien transformació del règim polític d'Espanya, passant d'una dictadura a una democràcia
representativa al lluitar per la llibertat individual i la participació ciutadana en la vida política
del país.
És visible el desig dels dos estats d'enderrocar els règims dictatorials que hi havia i crear
democràcies justes, cosa que van aconseguir amb l'aprovació d'una nova constitució,
l'organització d'eleccions lliures i l'establiment les bases per a la construcció d'un sistema
polític més just i participatiu en els dos països. Tot i així aquestes dues constitucions varien
entre elles, la de Mèxic va establir els fonaments d'un estat socialista i nacionalista, i la
d'Espanya els d'un estat democràtic i social.

Tots dos van tenir problemes relacionats amb els líders, però difereixen entre si. Una
característica clau dels líders de la revolució mexicana va ser la falta de coordinació entre
ells, va ser un tots contra tots que va resultar en la mort de la majoria dels representants.
També cal anotar que va ser un moviment molt agressiu amb lluites armades i revoltes
populars. En canvi, a Espanya el problema va ser un altre, tot i haver-hi grups polítics amb
líders representants, no hi havia cap amb el pes suficient per lluitar contra l'antic règim
dictatorial imposat per Franco, fins que la Platajunta va poder fer-ho més endavant. A part,
aquesta transició, a diferència de la mexicana, va ser relativament pacífica excepte per
grups revolucionaris com l'ETA o incidents puntuals com el 23-F. Va ser duta a terme a
través de negociacions i acords polítics.

També els temes de furor varien quan mirem als dos estats. A Mèxic, el tema de la propietat
de la terra, las haciendas, la gran desigualtat social. Òbviament, l'abolició de la dictadura i la
manipulació política dels grups que portaven molt de temps en el poder i la millora de les
condicions dels treballadors van ser els temes clau en els dos estats democràtics. Tot i això,
a Espanya altres temes com la inflació (que entre 1975 i 79 va pujar +25 punts), l'atur, les
vagues i el canvi a la democràcia van tenir molt de pes.
En conclusió, en tots dos casos, la participació i el lideratge d'aquests individus van ser
fonamentals per al sorgiment d'una democràcia més representativa i justa als seus països
respectius. Tant la Revolució Mexicana com la Transició espanyola van estar impulsades
per líders que van lluitar per una major participació i justícia social als seus països. A Mèxic,
els líders revolucionaris van buscar la creació d'un sistema polític més just i participatiu, i a
Espanya, els líders de la transició van lluitar per la transformació d'una dictadura en un estat
democràtic.
Evalueu l’impacte que els canvis de les polítiques socials i econòmiques van tenir en
la població d’un estat democràtic

La Transició espanyola va ser un període de canvis significatius per al país i la seva

població. En aquell moment, les opinions del poble estaven dividides en tres grups; els
reformistes, rupturistes i els immobilistes. Aquestes diferències d'opinió van fer que molts
d'aquests canvis es fessin lentament o que mai arribessin a fer. Molts d'aquests canvis van
ser impulsats la Llei per a la reforma política, que establia la legalització dels partits polítics,
un pas crucial per a assolir la democràcia, l'amnistia de presos polítics i la convocatòria de
les Corts Constituents, que serien les encarregades de redactar la nova Constitució
espanyola, la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

En el camp econòmic, la transició va obrir la porta a noves reformes per a modernitzar

l'economia espanyola, entre ells la implementació de la llibertat comercial i la desregulació,
que facilitaven l'obriment de negocis a la població exigint menys llicències i permisos
suposant un pas cap a la innovació i creant noves oportunitats de feina. A més, van
privatitzar-se algunes empreses públiques per millorar la seva eficiència i productivitat, a
més d'obtenir ingressos per al sector públic. Aquests canvis van suposar un creixement
econòmic per al sector turístic, el de construcció i per a la indústria manufacturera.
Tanmateix, la desigualtat econòmica va augmentar juntament amb la pobresa a causa de
l'exclusió d'alguns sectors de la població.

Pel que fa a les polítiques socials, durant la transició es van aprovar noves lleis que
impactaven positivament a la població com l'establiment del dret a vot, el dret a la salut, que
va suposar una millora per a aquest servei públic fent que aquest fos accessible a totes les
poblacions d'Espanya i que fos de millor qualitat. A més, també es va millorar l'accés a
l'educació alhora que es posava fi a la segregació escolar. Per una altra banda, els
treballadors van ser positivament afectats per la nova Llei de pensions, que atorgava un
sistema de seguretat social a tots els treballadors, jubilats i persones amb impediments per
a treballar. La igualtat ignorant el sexe, ètnia, religió i opinió va ser també una de les lleis de
la constitució que va afavorir el poble, juntament amb la implementació d'un estat laic.
Tanmateix, va haver-hi molta tensió al moment de gestionar l'ús d'idiomes i identitats
culturals i nacionals.

En conclusió, els canvis de les polítiques socials i econòmiques de la Transició espanyola

van suposar la democratització del país, la creació de noves oportunitats i un pas endavant
per a aconseguir la llibertat d'expressió.
“La ideologia va ser el factor més important en el desenvolupament dels estats
democràtics”. Discuteixi aquesta afirmació amb referència a dos estats de regions
diferents.

Durant el segle passat, Espanya va passar de ser un país governat per un règim dictatorial
a ser un estats democràtic; dur a terme el canvi va resultar un repte ja que hi havia una
ressonant part de la població que preferia deixar el país tal com estava durant la dictadura.
És per això que una de les principals diferències del desenvolupament d'aquests dos estats
democràtics és que si que els Mexicans estaven en desacord en la manera de fer el pas a la
democràcia, els Espanyols ho estaven en el moment de decidir si aquest pas s'havia de fer
o no.

A Espanya la ideologia va tenir un paper molt important, ja que la guerra civil i el règim
franquista ja havia dividit el poble en republicans i franquistes. Des del moment que Franco
va començar a preparar el país per la seva mort al final dels anys seixanta, una gran part
del poble reclamava el dret a tenir una participació en els afers de l'estat que a una altra
afavoria que no tinguessin. És per això que el poble es va dividir en dos ideals principals; els
immobilistes i els reformistes. Els primers, anomenats també "El Búnquer", eren la
continuïtat franquista i no desitjaven cap mena de canvi en l'estat. Un dels seus portaveus
era l'almirall Carrero Blanco. Els segons, desitjaven una reforma promoguda des
d'institucions franquistes, entre ells hi havia el president Adolfo Suárez. En morir Franco, va
començar a tenir ressò un tercer ideal anomenat rupturisme, que consistia a crear un nou
sistema polític democràtic. Un dels principals impulsors del rupturisme va ser el Partit
Comunista d'Espanya.

Per tant, el factor més important en el desenvolupament de la democràcia de l'estat a

Espanya va ser la ideologia.