1. A què aspirava el Tercer Estat en vigílies de la Revolució? En quins ideals es basava?

El Tercer Estat aspirava a implantar els principis del liberalisme i els ideals il·lustrats de sobirania
nacional, llibertat i igualtat de tots els homes, de manera que es posava a l’absolutisme i a la
societat i l’economia característiques de l’Antic Règim, com ara els estaments i els drets
senyorials.

Això els permetria millorar les seues condicions de vida, assolir la igualtat i con gurar un sistema
polític més just.

3. Quin nou règim polític es va instaurar a França i per què no va poder consolidar-se?

L'Assemblea va elaborar una Constitució el 1791 en la que establia una monarquia constitucional.

Aquest nou règim es basava, a nivell polític, en la separació de poders entre el rei (poder
executiu), l'Assemblea (poder legislatiu) i els jutges (poder judicial).

A nivell econòmic, es van implantar les idees del liberalisme: dret a la propietat privada, igualtat
davant els impostos i llibertat econòmica.

A més, les propietats de l'Església van ser nacionalitzades i venudes.

La monarquia constitucional no es va poder consolidar per la falta de disponibilitat del rei a

acceptar els postulats del liberalisme, tal com va demostrar la seva detenció a Varennes quan
pretenia travessar la frontera i posar-se al capdavant d'un exèrcit contrarevolucionari.

4. Qui és l’autor del manifest? Quines amenaces dirigeix als parisencs? Quina relació pots establir
amb l’assalt a les Tulleries?

L’autor del manifest és el duc de Brunswick, un general prussià, gran defensor de l’absolutisme
monàrquic. Amenaça els parisencs amb l’obligació de sotmetre’s al rei, Lluís XVI, sota pena
d’aplicar-hi una venjança exemplar i vol garantir la seguretat i la llibertat dels monarques
francesos.

L’assalt a les Tulleries va ser la insurrecció que van dur a terme els sans-culottes el 10 d’agost del
1792. El palau de les Tulleries era una de les residències de la família reial, al centre de París. Amb
aquest assalt, el poble de París va desa ar les amenaces de les potències absolutistes i va parar
el monarca i la seua família.

6. A quines amenaces interiors i exteriors havia de fer front la República el 1792?

La República, el 1792, havia d’enfrontar-se a nombroses amenaces: a l’exterior, les potents

ofensives dels partidaris de l’absolutisme, com ara Àustria, Prússia o Espanya, i també altres
països que s’hi van unir en una coalició europea antirevolucionària, com ara la Gran Bretanya i els
Països Baixos.

A l’interior, va destacar la revolta de la Vendée, a l’oest del país, així com altres moltes revoltes a
ciutats i regions franceses com ara Lió, Tolosa, Marsella, Toló, Dijon, Normandia, Bretanya,
Còrsega...

8. Quins eren els objectius de la República moderada del 1795? Com s’explica que la Revolució
nalitzara amb un colp d’Estat militar?

La República moderada del 1795 pretenia desmantellar la República jacobina i instaurar un ordre
nou a partir d’una nova constitució moderada que, per exemple, restablia el sufragi censatari, de
manera que reduïa el dret de vot a solament 30 000 electors. Era una república dominada per una
burgesia rica i conservadora.

La Revolució va nalitzar amb un colp d’Estat perquè la situació política era molt inestable i el nou
Govern havia de fer front a tots els sectors que s’hi oposaven, els contrarevolucionaris, d’una
banda, que continuaven defensant l’absolutisme, i els radicals, de l’altra, que no acceptaven un
liberalisme més moderat.

Davant d’això, les classes acomodades van veure en la gura de Napoleó Bonaparte, un general
que havia sembrat innombrables victòries militars, l’única solució de donar estabilitat al país.

9. Per què es considera que Napoléo va posar fí a la Revolució i al mateix temps va afermar-ne
els principis essencials:

D’una banda, la gura de Napoleó va representar el nal de la Revolució Francesa, perquè va

instaurar un govern personal i autoritari, amb la qual cosa anul·lava alguns dels principis
revolucionaris originaris, com ara la divisió de poders, la sobirania nacional i les llibertats
personals i col·lectives.

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Això no obstant, d’altra banda, va preservar l’essència de la Revolució, ja que aquesta va esclatar
per posar a la societat estamental de l’Antic Règim, tasca que Napoleó va continuar per mitjà
de la consolidació legal de la supressió dels privilegis, la igualtat davant la llei per a tots els
ciutadans i el dret a la propietat privada.

En de nitiva, Napoleó estava d’acord a implantar els principis ideològics de la Revolució, però
per mitjà d’un govern autoritari.

10. Quines idees podrien fer-nos pensar que si la Revolució Francesa conté els orígens de la
societat contemporània.

– La consideració de les persones com a ciutadans amb drets reconeguts per l’Estat, establerta
en la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

– La sobirania nacional, és a dir, el dret dels ciutadans d’escollir, per mitjà del vot, els seus
representants, que es reuneixen en un parlament per elaborar les lleis i triar el govern.

– La Constitució com a llei fonamental que estableix els drets i els deures dels ciutadans. – La
igualtat de totes les persones davant la llei i una justícia independent del poder

polític.

– Els partits polítics, que vehiculen la vida política en les democràcies, van tenir el seu antecedent
en els clubs que es van crear durant la Revolució.

– La separació entre Església i Estat.


– L’ensenyament públic, considerant l’educació un dret que garanteix l’Estat.

12. Com van intentar les potències europees restaurar l’ordre anterior a l’Imperi napoleònic i a la
Revolució Francesa?

Després de la victòria militar, les potències absolutistes es van reunir a Viena per reestructurar el
mapa continental i controlar aquells territoris potencialment revolucionaris. A més, van establir el
compromís de celebrar congressos regularment per arbitrar con ictes i organitzar un exèrcit amb
dret a intervenir als països on el liberalisme triomfara.

13. Cita alguns territoris en què es van produir processos revolucionaris el 1820, 1830 i 1848.

L'any 1820: Grècia, Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont



L'any 1830: França, Espanya, els Estats italians, els Estats alemanys, Bèlgica, 

Polònia. 

L'any 1848: França, Àustria, Txèquia, Polònia, Croàcia, la Llombardia, Venècia, Hongria, els Estats
alemanys, el Piemont... 

 
 
fi
fi
fl