LA CONSTITUCIÓ DE 1812 I LA RESTAURACIÓ .

ABSOLUTISTA.
Alumne: Sofía Henríquez

Professor: David Sala

Assignatura: Història de Espanya

Curs: 2n de Batxillerat ‘’A’’

Tema: La constitució de 1812 i la restauració absolutista

Data: 23/09/2023
ÌNDEX

1. Enmarca amb dates précises el període que hem estudiat en aquesta

unitat. Indica els fets històrics que assenyalen cadascuna d’aquestes
dates i el procés general que tingué lloc entre totes dues. Què s’entén, a
grans trets, per revolució liberal?............................................................. 3
2.Des d’un punt de vista polític, el primer període històric del segle XIX
se sol fer coincidir amb el regnat de Ferran VII. Quin any va començar a
regnar Ferran VII? Quin any va morir, el rei?........................................... 5
3. Què vol dir que en la societat estamental els estaments eren tancats i
només s’hi pertanyia per llinatge?............................................................ 5
5. Quina diferència hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia
constitucional?..........................................................................................6
5. Busca informació sobre els esdeveniments principals que es van produir a l’Estat
espanyol entre 1789 i 1808, i elabora’n un fris cronològic a escala................................. 6
6. En què va consistir el motí d’Aranjuez? Quines en van ser les
causes? Quin fet sobre la família reial espanyola d’aquell moment
posava de manifest?................................................................................ 6
7. Resumeix amb paraules teves quins van ser els fets polítics més rellevants a l’Estat
espanyol durant l’any 1808................................................................................................... 7
8. Digues breument en què va consistir l’anomenada guerra de la Independència o
guerra del Francès. Per què creus que se la coneix d’aquesta manera?.........................8
9. Enumera i explica les diferències que hi havia entre els afrancesats i
els resistents.............................................................................................8
10. Per què s’afirma que amb la Constitució de Cadis de 1812 es va
donar el primer pas cap a la revolució liberal a Espanya?....................... 9
11. Elabora un fris cronològic a escala amb els fets més rellevants del
procés d’emancipació de les colònies americanes. Indica-hi
simultàniament les fases polítiques per les quals passava Espanya en
aquell moment. Després comenta breument el fris................................ 10
12. una ressenya biogràfica breu sobre Simón Bolívar..........................10
1. Emmarca amb dates precises el període que
hem estudiat en aquesta unitat. Indica els fets
històrics que assenyalen cadascuna d’aquestes
dates i el procés general que tingué lloc entre
totes dues. Què s’entén, a grans trets, per
revolució liberal?
Espanya va experimentar una sèrie d’esdeveniments molt important:

1807: En aquest any es va firmar el tractat Fontainebleau entre França i Espanya, aquest
tractat va ser un preludi important per la invasió francesa a Espanya el qual va dur a terme
conseqüències significatives per als dos països.

En aquest tractat, parlava de la divisió de Portugal, el tractat tenia com a ‘’objectiu principal’’
permetre que les forces franceses entressin a la península Ibèrica per envair Portugal, i com
sabem, Portugal és aliat de Gran Bretanya i Gran Bretanya és enemic principal de França.
Però en veritat el que Napoleó volia era controlar l’estat Espanyol per tal de ficar al seu
germà, Josep Bonaparte com a rei legítim d’Espanya.

Un cop fet allò, Napoleó va instaurar-se a Madrid, Lisboa, Barcelona i Cadis, aquests quatre
punts li convenia molt tenir-los controlats.

1808: Un dels esdeveniments més importants en aquest any va ser el motí a Aranjuez.
El motí a Aranjuez va ser un aixecament popular que va dur a terme l’addició de Carles IV
qui el va substituir va ser el seu fill, Ferran VII i es va desencadenar la Guerra
d’Independència Espanyola.

Aquest esdeveniment es va portar a terme per part de la població espanyola en desacord a

la influència francesa i el dia 17 de març de 1808 part de la població espanyola va rodear el
palau exigint la destitució de Godoy i canvis al govern. Per calmar la multitud Carles IV li va
cedir la corona a Ferran.

Quan va passar aquest esdeveniment, Godoy com a conseller, li va demanar ajuda a

Napoleó que fos d’àrbitre per solucionar aquest assumpte. Napoleó va convocar a Carles IV
i a Ferran VII i va dir que cap dels dos mereixia ser rei d’Espanya i va instal·lar llavors, al
seu germà, Josep Bonaparte com a rei d’Espanya.

(En aquest any també van sortir les juntes i es va crear la Junta Suprema Central)

1808-1813: Van ser aquests els anys en el qual Josep Bonaparte (Pepe Botella) va regnar
Espanya, hem d’aclarir que els ciutadans no estaven d’acord amb el mandat de Josep. El 2
de maig de 1808 va haver-hi una manifestació de Madrid en contra d’ell, i aquestes
manifestacions es van estendre cap a tota Espanya i Josep no es va quedar amb els braços
plegats i va enviar el seu exèrcit en contra de qualsevol que s'oposés al seu regnat, es van
crear guerrilleres que lluitaven conra l’exèrcit francès. La guerra de la independència va
acabar l'any 1814 amb l’ajuda dels britànics.

1810: Es van convocar les corts amb l’objectiu de fer front a les tropes franceses i redactar
una constitució per al regne. Però s’ha d’aclarir que dins dels resistents estava dividit pels
lliberals i per un costat els absolutistes. Com que aquests dos bàndols tenien ideologies
contradictòries llavors va ser difícil arribar a una entesa.

1812: Finalment es va aprovar la constitució del 19 de març de 1812.

1814: Ferran VII torna al regnat, però hi havia disputes entre els absolutistes i els
lliberadors, els absolutistes demanaven el retorn de la monarquia absolutista i abolir la
constitució de Cadis, i Ferran, per mitjà d’un decret accepta la monarquia absoluta.

El suport més important que tenia Ferran VII era l’exercit, però hi havia un problema i és que
no tots els membres de l’exèrcit estaven d’acord amb la monarquia absoluta, llavors això va
crear represàlies. A conseqüència d’aquest esdeveniment va haver-hi molts aixecaments i
intents de cop d’estats, els quals tots van fracassar menys un, que va ser Rafael Riego que
triomfa amb un cop d’estat.

1820-1823: Començament del trienni liberal, en aquest trienni es va intentar dur a terme
ideologies tant liberals com absolutistes perquè no hi hagués més conflictes. El trienni va
acabar l'any 1823, ja que Ferran VII va demanar ajut a les potències europees i els hi va
convèncer que estava patint perill, van venir els fills de Sant Lluís a posar fi a aquest trienni.
Llavors es torna a posar en vigència la monarquia absolutista.

1833: Va acabar morint Ferran VII i va acabar el seu regnat.

- El que s’entén per revolució liberal, és que és un moviment que busca establir
principis com la igualtat, la separació de poders i la igualtat davant la llei. La
constitució de 1812 va ser una cerca de reformes polítiques i socials el qual va ser
limitat pel poder de la monarquia absoluta.
2.Des d’un punt de vista polític, el primer
període històric del segle XIX se sol fer
coincidir amb el regnat de Ferran VII. Quin any
va començar a regnar Ferran VII? Quin any va
morir, el rei?
Ferran VII va començar el seu regnat l'any 1808, però el seu regnat es va veure
interromput per diferents esdeveniments com hem vist a l’apartat anterior, des de la
invasió francesa d’Espanya en aquell mateix moment va ser l’addició del seu pare,
Carles IV. No obstant això, Ferran VII va recuperar el tron en 1814 amb la caiguda
de Napoleó

Ferran VII va governar un altre cop fins a la seva mort en 1833. El seu regnat va
estar marcat per tensions polítiques i lluites pel poder, inclòs l’enfrontament entre els
lliberadors i els absolutistes. La seva mort en 1833 va conduir a les guerres carlines,
on es van enfrontar els partidaris de la seva filla Isabel II, contra els partidaris del seu
germà, Carles Maria.

3. Què vol dir que en la societat estamental

els estaments eren tancats i només s’hi
pertanyia per llinatge?
Una societat estamental fa referència a una estructura social en la qual pertanyen a
un determinat grup social que ja estava determinada en gran manera pel naixement i
el llinatge d’una persona. Això vol dir que els estaments eren tancats i les persones
només podien pertànyer a un estament específic a causa del seu origen familiar, en
 lloc de tenir l'oportunitat de canviar d’estament en funció als seus mèrits,
coneixements, etc.

En aquest context, els principals eren el clero, la noblesa i els pagesos. Cadascú
dels estaments tenia els seus propis privilegis i drets, les persones que naixien en un
d’aquests estaments quedaven lligats a aquest durant tota la seva vida.

5. Quina diferència hi ha entre una monarquia

absoluta i una monarquia constitucional?

Monarquia Absoluta Monarquia Constitucional

1. Poder absolut del monarca: El 1. Poder limitat: En poder del monarca

monarca té tot el poder absolut i no
està subjecte a cap limitació
constitucional o legal.
2. Presa de decisions: El monarca
pren totes les decisions importants
de l’estat.
3. Sense separació de poders: No hi
ha separació de poders ja que el
monarca concentra tot el poder en
les seves mans
4. Els drets individuals podien ser
restringits o limitats pel monarca
segons la seva voluntat
5. El monarca hereta el tron i la seva
posició és vitalicia
està limitat per una constitució i les
lleis del pais.
2. Separació de poders: Com un
parlament i un govern que té
responsabilitat de prendre decisions
polítiques i legislatives.
3. Els drets i libertats individuals estàn
protegides per la constitució i les
lleis, i no poden ser violats pel
monarc.
4. El monarca pot ser reemplaçat o su
posició potser modificada mitjançant
processos establits en la constitució

5. Busca informació sobre els esdeveniments

principals que es van produir a l’Estat
espanyol entre 1789 i 1808, i elabora’n un fris
cronològic a escala.
6.En què va consistir el motí d’Aranjuez? Quines
en van ser les causes? Quin fet sobre la
família reial espanyola d’aquell moment
posava de manifest?
El motí d’Aranjuez va ser un esdeveniment important que va tenir lloc el 17 i 18 de
març de 1808 a Aranjuez, durant el regnat de Ferran VII. Aquest motí va ser un punt
d’inflexió en la història d’Espanya i va tenir diverses conseqüències significatives.

El motí d’Aranjuez va ser una revolta popular que va tenir lloc contra el ministre de
Manuel Godoy, conegut com el ‘’favorit’’ de la reina Maria Lluïsa i influent en les
decisions polítiques de Ferran VII. La revolta va ser provocada per diversos factors,
incloent-hi el descontentament popular amb les polítiques de Godoy, la crisi
econòmica i la influència de les potències estrangeres com França.

Les causes del motí d’Aranjuez van ser diverses. Hi havia un fort descontentament
popular amb les polítiques de Godoy, que era vist com un favorit corrupte i ineficaç.
A més, hi havia una crisi econòmica a Espanya, amb una gran desigualtat social i
una classe treballadora empobrida. Aquestes tensions es van veure exacerbades
per la influència de França, que buscava controlar Espanya i tenia una gran
influència sobre el rei Ferran VII.

El motí d'Aranjuez va posar de manifest les divisions i tensions dins de la família reial
espanyola. El rei Ferran VII estava sota la influència de la seva mare, la reina Maria
Lluïsa de Parma, i del seu favorit, Manuel Godoy. Aquesta influència estrangera i la
percepció de corrupció i ineficàcia de Godoy van generar un fort descontentament
entre altres membres de la família reial i la població en general. Aquest fet va ser un
reflex de les tensions i rivalitats polítiques d'aquell moment.

7.Resumeix amb paraules teves quins van ser

els fets polítics més rellevants a l’Estat
espanyol durant l’any 1808.
Durant l'any 1808, l'Estat espanyol va viure una sèrie de fets polítics rellevants que
van tenir un impacte significatiu en la història del país, com per exemple:

1. Motí d'Aranjuez: Va ser una revolta popular que va tenir lloc contra el ministre
Manuel Godoy, conegut com el "favorit" de la reina Maria Lluïsa de Parma i influent
en les decisions polítiques del rei Ferran VII. Aquest motí va posar de manifest el
descontentament popular i va conduir a canvis importants en el govern.
 2. Abdicació de Ferran VII: Com a resultat del motí d'Aranjuez, el rei Ferran VII va
ser obligat a abdicar al tron en favor del seu pare Carles IV. Aquesta abdicació va
provocar una crisi de successió i va donar lloc a una situació política inestable.

3. Guerra de la Independència: Aquest conflicte va començar l'any 1808 com a

resposta a l'intervencionisme francès a Espanya. El poble espanyol es va alçar
contra les tropes franceses i va lluitar per la independència del país. Aquesta guerra
va tenir un impacte profund en la història d'Espanya i va marcar l'inici del declivi de
l'Imperi Napoleònic.

4. Junta Suprema Central: Com a resposta a la crisi política i militar, es va establir la

Junta Suprema Central, un òrgan de govern provisional format per representants de
les diferents regions d'Espanya. Aquesta junta va jugar un paper clau en la
resistència contra l'ocupació francesa i en la preservació de la sobirania espanyola.

8.Digues breument en què va consistir

l’anomenada guerra de la Independència o
guerra del Francès. Per què creus que se la
coneix d’aquesta manera?
La guerra de la Independència, també coneguda com la guerra del Francès, va ser
una guerra de resistència del poble espanyol contra l'ocupació francesa liderada per
Napoleó Bonaparte. Les causes principals d'aquest conflicte van ser el
descontentament popular amb les polítiques de Napoleó i la seva intenció d'imposar
el seu germà Josep com a rei d'Espanya. La guerra va ser caracteritzada per la
guerrilla, una forma de lluita irregular i de resistència popular.

Es diu guerra del francès o de la independència, fent referència que Bonaparte volia
conquerir tot el regne d’Espanya, tota Espanya estava sota el mandat de Josep i
ningú el volia com a rei, per aquest motiu es van formar les guerrilles que eren grups
d’homes que llitaven contra l’exercit francès com tal d’alliberar-se dels francessos.

9.Enumera i explica les diferències que hi havia

entre els afrancesats i els resistents.

Afrancesats Resistens

1. Els afrancesats eren espanyols 1. Els resistents eren aquells que

que simpatitzaven amb o es van oposar activament a
col·laboraven amb les forces l'ocupació francesa a Espanya i
franceses dirigides per Napoleó a les reformes imposades per
 Bonaparte. Consideraven que la
influència francesa i les
reformes napoleòniques eren
necessàries per modernitzar
Espanya.
2. Molts afrancesats van donar
suport a Josep Bonaparte, el rei
designat per Napoleó, com a
monarca de l'Espanya ocupada.
Van veure aquesta elecció com
un pas cap a una Espanya més
moderna i amb reformes
polítiques.
3. van ocupar càrrecs importants
dins de l'administració francesa
a Espanya i van col·laborar amb
les autoritats franceses en la
implementació de les seves
polítiques.
Napoleó. Veien a les forces
franceses com a invasores i
consideraven que les reformes
eren una amenaça per la
sobirania i les institucions
espanyoles.
2. Els resistents es van unir a les
forces guerrilleres, que eren
grups de resistència armada que
operaven de manera clandestina
i realitzaven emboscades i atacs
contra les tropes franceses i els
afrancesats.
3. defensaven la independència
d'Espanya i la legitimidad del rei
legítim, que en molts casos era
Fernando VII, enfront de
l'ocupació de Josep Bonaparte.

10. Per què s’afirma que amb la Constitució de

Cadis de 1812 es va donar el primer pas cap a la
revolució liberal a Espanya?
Amb la Constitució de Cadis de 1812 es va donar el primer pas cap a la revolució
liberal a Espanya per diverses raons. Aquesta constitució va ser un document
fonamental que establia els principis bàsics d'un Estat liberal i va introduir importants
reformes polítiques i socials. Algunes de les raons per les quals es considera un pas
cap a la revolució liberal són:

1. Garantia de drets individuals: La Constitució de Cadis reconeixia i garantia els

drets individuals dels ciutadans, com la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa i la
llibertat de reunió. Això suposava una ruptura amb el règim absolutista anterior i
donava més poder i llibertat als ciutadans.

2. Sobirania nacional: La Constitució establia que la sobirania residia en la nació

espanyola, i no en el monarca. Això significava que el poder polític provenia del
poble i no de la monarquia, sent un principi fonamental de la revolució liberal.

3. Divisió de poders: La Constitució de Cadis establia una clara separació de poders,

amb un poder legislatiu, executiu i judicial independent. Aquesta divisió de poders
era una característica clau dels Estats liberals i limitava el poder absolut del
monarca.
 4. Igualtat davant la llei: La Constitució garantia la igualtat de tots els ciutadans
davant la llei, sense distinció de classe o privilegis. Això suposava una abolició dels
privilegis de la noblesa i els gremis, i buscava una societat més igualitària.

11. Elabora un fris cronològic a escala amb els fets

més rellevants del procés d’emancipació de les
colònies americanes. Indica-hi simultàniament les
fases polítiques per les quals passava Espanya en
aquell moment. Després comenta breument el fris.

12. una ressenya biogràfica breu sobre Simón

Bolívar
Simón Bolívar (1783-1830) va ser un caudillo i líder de la independència
hispanoamericana. Nascut en una família de la hidalguesa criolla veneçolana,
Bolívar va forjar el seu ideari polític llegint els pensadors de l'empirisme i la
il·lustració com Locke, Montesquieu, Voltaire i Rousseau, i viatjant per Europa. A
París, va entrar en contacte amb les idees de la Revolució Francesa i va conèixer
personalment Napoleó i el naturalista alemany Humboldt.

Afiliat a la francmaçoneria i impregnat de les idees liberals, el 1805 a Roma, Bolívar

va jurar que no descansaria fins a alliberar el seu país de la dominació espanyola.
Tot i la seva manca de formació militar, Bolívar es va convertir en el principal líder de
la guerra per la independència de les colònies hispanoamericanes. A més, va
proporcionar al moviment una base ideològica mitjançant els seus propis escrits i
discursos.

Bolívar va ser president de la Gran Colòmbia (1819-1830) i va jugar un paper

fonamental en la independència de diverses nacions americanes. Va ser fundador de
la Gran Colòmbia i va lluitar per la unió de les antigues colònies espanyoles en una
sola nació. La seva influència i lideratge van ser fonamentals per a la independència
de països com Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia.

BIBLIOGRAFIA
- https://es.wikipedia.org/wiki/Mot%C3%ADn_de_Aranjuez
- https://www.barcanova.cat/descargas/barcanova/propuestas/6731_1461726_UN_40
06.pdf
- https://societatespanyolaxix.wordpress.com/2012/09/24/que-era-una-societat-estame
ntal-quins-eren-els-estaments-privilegiats-i-quins-privilegis-tenien-a-espanya/
- http://www.buxaweb.cat/dossiers/anticregim.htm
- https://www.ehowenespanol.com/diferencia-monarquia-constitucional-monarquia-abs
oluta-info_209047/
- https://es.wikipedia.org/wiki/Monarqu%C3%ADa_constitucional
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Afrancesat
- https://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/bolivar.htm
-