La psicología humanista

1-Què és?
La psicologia humanista té com a principal característica considerar a l'ésser humà com un tot,
sabent que existeixen múltiples factors que intervenen en la salut mental, en el seu creixement
personal i en la seva autorealització. Entre elles convergeixen i interrelacionen aspectes com les
emocions, el cos, els sentiments, la conducta, els pensaments, etc.
Avui dia és un dels corrents psicològics més destacables, perquè hi ha pocs enfocaments de la
psicologia que posen de manera directa la seva mirada en els trets i comportaments positius de
l'ésser humà, és a partir d'aquestes dimensions des d'on hem de partir per a afavorir la curació, el
creixement i el canvi.

2- Context històric
Apareix a mitjans dels anys cinquanta. Els psicòlegs humanístics com Maslow i Rogers van ser els
primers a criticar els teòrics de l’aprenentatge, els teòrics de l'aprenentatge havien descurat
importants tòpics, com l'amor, la creativitat, el gaudi, el valor i el creixement personal. En enfocar-se
en aquestes qualitats, característiques de la persona sana, hauria de corregir-se el pessimisme de les
teories psicodinàmiques i d'aprenentatge i ensenyar-nos alguna cosa del costat bo de la naturalesa
humana.
En la història de la psicologia humanista Abraham Maslow, psicòleg nord-americà, va jugar un paper
transcendental. Ja que va ser el fundador de la psicologia humanista cap als anys 60 del segle XX. A
diferència dels corrents anteriors basats en el conductisme o la psicologia cognitiu conductual, la
psicologia humanista concep a l'individu com un tot.
El context en el qual es troba l'ésser humà és pres molt en compte en aquest corrent humanista. No
sols se centra en els pensaments o determinades conductes, sinó que s'analitza la persona a escala
global. Aquí centra la seva visió la psicologia humanista. És a dir, se centra en la part existencial de les
persones. En ella sosté que l'autorealització és la clau del desenvolupament saludable i que les
persones que no són felices o no estan ben ajustades, estan insuficientment realitzades en alguna
àrea. Algunes vegades, només reflexionant sobre les seves vides, les persones poden veure-les com a
unitat total; adonar-se de les expectatives que han mantingut durant la seva vida i avaluar el grau en
el qual les han satisfet.

3- Com sorgeix?

La psicologia humanista va sorgir en la meitat del segle XX com una alternativa al conductisme i a la
psicoanàlisi. Aquest enfocament considera a la persona com un ésser individual i multidimensional,
basant-se en les arrels filosòfiques de l'existencialisme europeu.
Un enfocament liderat per noms tan rellevants com:

● Jean Paul Sartre: “L'home neix lliure, responsable i sense excuses”.

● Jean Jacques Rousseau: “L'home és bo per naturalesa, és la societat la que el corromp”.
● Erich Fromm: “Si soc el que tinc i el que tinc ho perdo, llavors, qui soc?”.
 ● Viktor Frankl: “L'home en la mateixa mesura en què es compromet al compliment del sentit
de la seva vida”.

Els autors d'aquest corrent tenen una visió de la condició humana basada en la llibertat, el significat
de la vida, les emocions i la responsabilitat. La psicologia humanista s'enfoca en el desenvolupament
personal i en la cerca de la felicitat i el benestar emocional. Es considera eficaç per a tractar una gran
quantitat de trastorns psicològics, com l'ansietat, la depressió i els trastorns alimentaris. A més,
s'utilitza com una eina per al creixement personal i la millora de les relacions familiars.

4- Característiques de la psicologia humanista:

Característiques de la psicologia humanista:

● Les teràpies i tractaments se centren en la persona. Es valora el seu context vital, els seus
pensaments, emocions o sentiments.
● La psicologia no se centra en el problema o la conducta que pugui derivar d'ell. Valora en
l'àmbit global a l'individu tenint en compte múltiples factors relacionats amb la seva persona.
● Es considera a qualsevol ésser humà com algú lliure al qual s'han de respectar les seves
llibertats en qualsevol tipus d'àmbit.
● Si una persona cobreix les seves necessitats, tendirà a desenvolupar el seu potencial molt
millor.
● Qualsevol individu ha de ser acceptat. Les seves virtuts i defectes són part d'ell i per aquest
motiu s'han de tenir en compte.

5- Com aplicar la psicologia humanista?

L'autorealització consisteix a reconèixer-se a si mateix, valorar-se, enfortir les capacitats, satisfer les
necessitats humanes i complir amb els objectius plantejats per a aconseguir l'estat més sincer de
felicitat.

Alguns consells de la psicologia humanista que poden ajudar les persones a buscar la seva pròpia
realització i actualització inclouen:

● Descobreix les teves pròpies fortaleses.

● Desenvolupa una visió del que vols aconseguir.
● Consideri les seves pròpies creences i valors.
● Persegueixi experiències que li brindin alegria i desenvolupin les seves habilitats.
● Aprèn a acceptar-te a tu mateix i als altres.
● Concentri's a gaudir de les experiències en lloc de solo aconseguir objectius.
● Continua aprenent coses noves.
● Persegueix les coses que t'apassionen.
 ● Mantenir una perspectiva optimista.

6- Procés de convertir-se en Persona

1. Obrir-se a l'experiència suposa no estar a la defensiva ni negar les experiències,

sinó acceptar-se com un és.

2. Deixar d'utilitzar “màscares”. La personalitat és un procés que comença per

perdre la por al desconegut, a ser un mateix.

3. Deixar de sentir els “deuria”. No viure sota l'imperi del “es”: “es diu...”, “es
fa...”, “es deu...”. Hem d'assumir la responsabilitat de les nostres accions.

4. Deixar de satisfer expectatives imposades. Abandonar els patrons de conducta

imposats i triar els mateixos objectius.

5. Deixar d'esforçar-se per agradar als altres. Millor que atendre el què diran és
valorar el que un pensa i sent.

6. Començar a autoorientar-se. En els dolents i bons moments recorda l'adver-tencia de Kant “Sapere
aude”, tingues valor de servir-te del teu propi enteniment.

7. Llibertat experiencial. Cada persona és capaç de modelar el seu propi món, és

lliure i responsable de viure la vida que triï...
8. Confiança personal. La confiança interna guiarà el nostre camí en la vida.

9. Maduresa personal. Reconèixer la mateixa individualitat i les diferències que tene-mos amb els
altres. La persona estable és flexible, tolerant i espontània.

10. Acceptar als altres. Consisteix a manifestar empatia o fidelitat a l'ésser de l'altre i
percebre els seus marcs de referència.
11. Creativitat. La persona autofeta viu de manera constructiva i efectiva en
el seu ambient s'adapta als canvis i cerca noves experiències i desafiaments. Lliure
de restriccions, avança en el procés de la vida.

7-La teràpia humanista de Carl Rogers:

La teràpia humanista va ser desenvolupada per Carl Rogers. Aquesta, proposa les següents fases per
a la seva implementació:

● No s'inclou a l'individu en una determinada patologia, sinó que s'avalua a la persona i es

valoren les seves circumstàncies.
 ● El terapeuta i el pacient mantenen una relació fluida. No es tracta que s'aproximi als seus
problemes de manera freda i tècnica, sinó que l'ajuda, ho acompanya durant tot el procés
donant-li eines per a solucionar el problema.
● No hi ha un tractament automatitzat. L'objectiu és que el pacient se senti millor a poc a poc
amb el treball de teràpia per a millorar la seva salut mental.
● Es treballen diversos factors que afecten l'individu. Els pensaments, emocions, la situació
vital en la qual es troba, entre altres temes que conformen la globalitat de la persona.

8-Autors de la psicologia humanista:

Entre els autors més destacats de la psicologia humanista es troben:

● Abraham Maslow (1908-1970), va ser un psicòleg nord-americà que va ser conegut sobretot
per establir la jerarquia de les necessitats humanes, coneguda també com a piràmide de
Maslow, una teoria de la salut psicològica basada en el compliment prioritari de les
necessitats humanes innates, que culmina en l'autorealització.
● Carl Rogers (1902-1987), fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants
de la no-directivitat. El 1951 formulà la teoria sobre la «teràpia centrada en el client». Al seu
entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació
● Rollo May (1909-1994), va ser un psicòleg i psicoterapeuta existencialista nord-americà. Va
ser pioner de la psicologia i psicoteràpia existencial a Amèrica.
● Clark Moustakas (1923-2012), va ser un psicòleg nord-americà i un dels principals experts en
psicologia humanística i clínica. Va ajudar a establir l'Associació per a la Psicologia Humanista
i la Revista de Psicologia Humanista.
● Roberto Assagioli (1888-1974), a ser un psiquiatre italià i pioner en els camps de la psicologia
humanista i transpersonal. Assagioli va fundar el moviment psicològic conegut com a
psicosíntesi, que encara avui està desenvolupant terapeutes i psicòlegs que practiquen els
mètodes i tècniques psicològics que va desenvolupar.

9-Conclusió:

La psicologia humanista se centra en l'individu des d'una visió global, entenent que tots els aspectes
que componen a l'ésser humà són importants. Se'l considera un ésser únic, responsable de la seva
pròpia experiència, capaç de prendre consciència dels seus propis recursos per a desenvolupar-se,
arribar a l'autorealització i descobrir les seves potencialitats.

Webgrafía:
https://economipedia.com/definiciones/psicologia-humanista.html
https://lamenteesmaravillosa.com/en-que-consiste-la-psicologia-humanista/