TEMA 1.

INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA I A LA PSICOLOGIA DE L'ESPORT

PROFESSORA NÚRIA RABASSA

CONTINGUTS

1. La Psicologia. Definició i objecte d'estudi.

2. Evolució històrica de la psicologia. Escoles.

3. La Psicologia de l'Esport. Definició i objecte d'estudi.

4. Evolució històrica de la Psicologia de l'Esport.

5. El Psicòleg Esportiu. Àmbits d'intervenció i acreditació professional.

2
La Psicologia. Definició i objecte d'estudi

Psicologia: Ciència que estudia, investiga i tracta la conducta humana i els seus processos
mentals, tenint en compte els aspectes socials, biològics i/o culturals.

Trobem dos grans blocs: la psicologia bàsica (recerca científica per generar nous coneixements) i
la psicologia aplicada (solució de problemes pràctics mitjançant els coneixements aportats per la
psicologia bàsica).

Té com a objectiu descriure, explicar, predir i modificar els aspectes referents a la conducta
humana.

3
Evolució història de la psicologia. Escoles

• Psicologia filosòfica (s. VI a.C.):

Psicologia prové del grec psyché (ànima) i logos (coneixement)

• Psicologia científica (s. XIX):

Estructuralisme de W. Wundt: Es considera el pare de la psicologia científica perquè crea el primer laboratori de
psicologia experimental (1879).

Segons aquesta escola, la psicologia té com a objecte d’estudi els processos mentals. El mètode d’investigació és la
introspecció. Es van dedicar a investigar la psicofisiologia de la sensació, la percepció i la descripció de la consciència.

Funcionalisme de W. James: Segons aquesta escola, la psicologia té com a objecte d’estudi la funció dels processos
mentals (què és pensar vs. per a què serveix pensar). Es van dedicar a l’estudi de les emocions.

4
Evolució història de la psicologia. Escoles

Psicologia Gestalt (finals s. XIX i principis s.XX): (Wertheimer, Köhler i Koffka)

Alternativa a les escoles de l’estructuralisme, funcionalisme i conductisme.

Gestalt és un termes que es basa en el principi de la totalitat. Es defineix com un TOT. Una FORMA, CONFIGURACIÓ...
Entén que l’humà percep el tot.

Estudia la consciència humana (l’experiència, els processos mentals i els esdeveniments conscients), entesa com a un
conjunt, a través de mètodes experimentals. “El tot és més que la suma de les parts”.

Psicoanàlisis de S. Freud: Segons aquesta escola, la psicologia té com a objecte d’estudi la consciència, la conducta i,
sobretot, l’inconscient. S’entén aquest últim com a la causa principal de les malalties mentals.

El seu mètode és la introspecció, la associació lliure i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.

5
Evolució història de la psicologia. Escoles

Conductisme de J. Watson (s. XX): L’objecte d’estudi de la psicologia és descriure, predir i controlar la conducta humana.
Entén aquesta sota el binomi: estímul-resposta (conducta = reacció davant un estímul).

El seu mètode és l’estudi experimental basat en la observació i la quantificació matemàtica.

El conductisme es va centrar, bàsicament, en l’estudi de l’aprenentatge.

A destacar: I. Pavlov (condicionament clàssic) i F. Skinner (condicionament operant).

Psicologia humanista (s. XX): Hi trobem A. Maslow i C. Rogers.

L’objecte d’estudi de la psicologia és portar a l’ésser humà a l’autorealització. Estableix la jerarquia de necessitats
(piràmide de Maslow) amb la qual es determinen les necessitats que cada humà ha d’obtenir per poder arribar a sentir
l’autorealització.

6
Evolució història de la psicologia. Escoles

Psicologia cognitiva de Piaget (s. XX): Busca entendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana.
Estudia els processos cognitius com la percepció, la memòria, l’aprenentatge, el pensament i el llenguatge.

Abandona el model conductista i subratlla que entre l’estímul i la resposta hi intervenen processos mentals.
Així, entenen que l’ésser humà és un processador actiu de la informació que rep de l’entorn.

Utilitzen la metàfora de l’ordenador (hardware = estructura física i software = programació genètica i

apresa)

7
La Psicologia de l’Esport. Definició i objecte d'estudi

Psicologia de l’Esport: Àmbit d’intervenció professional en la que és necessari incloure instruments

d’avaluació, programes d’intervenció i tècniques específiques i directes.

És una àrea de la psicologia aplicada que es centra en l’estudi científic de les persones i la seva conducta en
el context esportiu i l’activitat física (Weinberg y Gould, 1996).

8
Evolució històrica de la Psicologia de l’Esport

• Ho dividim en 4 moments:

• 1879 – 1919: Inicis

Europa: No existeix pròpiament, però es treballen aspectes que, posteriorment, seran necessaris en la PE (com
els estudis de Wundt). Hi ha psicòlegs que experimenten amb esportistes.

Russia:

ü 1911: Jusserand publica Psicologia del Fubtol.

ü 1913: Coubertain publica Assajos sobre la Psicologia de l’Esport.

EEUU:

ü 1895: Fitz mesura habilitats esportives amb el temps de reacció.

ü 1898: Triplett manifesta que, en els ciclistes, la presència d’altres tendeix a millorar el rendiment.

ü 1903: Patrick estudia teories del joc per explicar la motivació.

9
Evolució històrica de la Psicologia de l’Esport

• 1920 – 1939:

Europa:

Giese, Sippel i Schulte publiquen documents sobre PAFE.

Russia:

ü Puni publica estudis sobre personalitat i esport.

ü Rudick publica un dels primers manuals sobre PAFE.

ü Chernikova publica estudis sobre atletisme.

EEUU:

ü 1923: Griffith dona el primer curs sobre PAFE (Universitat de Illinois).

ü 1920-1930: Griffith dirigeix el primer laboratori de PAFE als EEUU (U.I).

10
Evolució històrica de la Psicologia de l’Esport

• 1940-1964:

EEUU:

ü 1950: Lawter publica Psychology of Coaching.

ESPANYA:

ü José María Cagigal (Psicologia i Filosofia): 1928-1983: realitza el seu gran projecte de crear un
centre de formació superior per a docents d’educació física.

ü 1961: es crea l’INEF i al 1966: Cagigal és el director de l’INEFC Madrid.

ü Josep Roig Ibáñez: pedagog a la residència Blume. Crea el primer laboratori PAFE.

ü 1965: I Congrés Mundial de PE (Roma): Internacional Society of Sport Psychology (ISSP).

11
Evolució històrica de la Psicologia de l’Esport

• 1968-1987:

ESPANYA:

ü 1968: S’instaura la Llicenciatura de Psicologia.

ü 1970: Es publica International Journal of Sport Psychology (primera revista específica).

ü 1973: A l’INEF de Madrid es celebra el III Congrés Mundial de Psicologia de l’Esport.

ü 1980: És el període en el que es “normalitza” la PAFE i comença a adoptar interès inclòs en la

docència.

ü 1983: Neix l’ACPE.

ü 1986: APA crea la Divisió 47 dedicada a Exercise and Sport Psychology.

ü 1987: Es crea la FEAPAD (Federación Española de Psicología del Deporte).

12
El Psicòleg Esportiu. Àmbits d'intervenció i acreditació
professional.
• El Psicòleg Esportiu té els rols de:

Ø Investigació: dels processos psicològics bàsics aplicats a situacions esportives.

Ø Assessorament: a esportistes, entrenadors/es, àrbitres, directius, famílies, espectadors, entitats esportives.

Ø Intervenció terapèutica: davant de la necessitat que presenti l’agent en qüestió.

• Àmbits d’intervenció:

Rendiment-Alt rendiment esportistes Violència a l’esport

Iniciació esportiva, famílies Esport adaptat / Accessible
Formació i assessorament de tècnics Organitzacions esportives
Aprenentatge motor Avaluació de programes
AF i Salut Judici i arbitratge...

13
El Psicòleg Esportiu. Àmbits d'intervenció i acreditació
professional.
• Acreditació professional:

• 2008: any en què el COPC impulsa les acreditacions.

• L’acreditació del PAFE és a través del Consell General de la Psicologia d’Espanya.

Aquesta acreditació és un reconeixement de les competències professionals que demostren que un

psicòleg/a té experiència en un àmbit d’intervenció concret.

14