TEMA 1 – LA HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA EN EL CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL.

ASPECTES METODOLÒGICS

1.1 – Problemes clau que desperten l’interès de la psicologia com a ciència i abordatge des de les diferents
perspectives.

Problemes clau de la psicologia

- Naturalesa de l’experiència conscient: què penses i sents en aquest moment?

- Funcions de la ment conscient: quines són les funcions de la consciència?
- Psicometría: quin nivell d’estrès tens?
- Aprenentatgei supervivència: què has après d’aquesta experiència?
- Neurociencia: a quina part de l’encèfal resideix la nostra emoció?
- Inconscient: de què no t’has donat compte?
1.2 – Aproximació a les arrels de la psicologia a partir de la contribució que han fet altres disciplines al naixement,
desenvolupament i consolidació de la psicologia.

Contribucions d’altres ciències

1.3 – Corrents inicials del pensament psicològic

Qui és i què ens ha aportat?

- Descartes
- Ramón y Cajal
- Einstein
- Darwin
- Emil Kraepelin
- Egas Moniz
PSICOLOGIA PRE-CIENTÍFICA

Època clàssica

Psicologia pre-disciplinar = psicologia pre-científica

Època Moderna
PSICOLOGIA CIENTÍFICA
I QUIN ESCOLLIM? Quantitatiu

Qualitatiu
TECNOLOGIES DEL JO: UNA ALTRA FORMA D’AJUDAR
TEMA 2 – LES PRIMERES ESCOLES DE LA PSICOLOGIA

2.1 – El naixement de la psicologia com a ciència. Les primeres escoles.

La psicologia com a disciplina científica neix a Alemanya a finals del S. XIX amb el primer laboratori de psicologia a
Leipzig (1879) per part de Wilhelm Wundt.

La psicologia científica: Wundt

 La psicologia de Wundt es considera :

o Una psicologia de la conciència (estableix les lleis d’associació entre elements sensorials que es
viuen com processos psicològics).
o Una psicologia del contingut o estructural (lo psicològic, és a dir, la consciència està estructurat com
un compost d’elements simples com poden ser sensacions, imatges i sentiments).
o Wundt utilitzava la introspecció com a mètode (la persona relatava verbalment la seva experiència
sensorial).
o Objecte de la fisiologia actes reflexos
o Objecte de la psicologia actes voluntaris

és a dir

mesurats a través de

temps de reacció controlats per la ment humans, per la consciència: actes psicològics

temps que tarda la persona en respondre a un estímul = temps entre lo físic i lo psicològic (sensació)

Qui és Wundt?

Wilhelm Wundt (1832-1920) és el fundador de la psicologia. Va viure en un entorn molt religios. Metge de formació,
es va especialitzar en fisiologia experimental. Hi ha 2 etapes de Wundt:

1. Fundació de l’institut psicològic a Leipzig (1879) i publicació de la seva obra de Fonaments de psicologia
fisiològica (1873).
2. Publicació de Psicologia dels pobles (1920), on estudia l’home a la societat.

El seu llegat

1. A la Universitat de Leipzig (1879) funda un laboratori de psicologia “Institut de Psicologia Experimental” que
serà oficial. Allà hi anava qualsevol professor o investigador interessat en el món de la psicologia. És on
s’aplicaven els mètodes i tècniques d’estudis experimentals i objectius de la fisiologia aplicades a l’objecte
d’estudi de la psicologia. El problema era que si no es podien obtenir dades objectives i fiables dels
fenòmens mentals, tampoc es podia realitzar una vertadera i completa sistematització de lo “psicològic”. La
solució experimentalista de Wundt consistirà en centrar-se en fenòmens de conciència simples, com la
sensació (OBJECTE D’ESTUDI), i manipular la percepció interna fins aproximar-la a les condicions de la
percepció externa (MÈTODE D’ESTUDI).

Aquest mètode fisiològic aplicat a l’estudi de la consciència s’anomena Auto-observació experimental

perfectament sistemàtica i controlada, presentava les mateixes situacions a diferents individus i registrava
els canvis conductuals i fisiològics.
 2. La Völkerpsychologie (Psicologia dels pobles) no va ser originalment seva. La preocupació sobre l’estudi de
les costums i sistemes morals es reflecteix en la 3ª edició de Fonaments de Psicologia Fisiològica (1893) on
apareix juntament amb la psicologia fisiològica com les dues branques de la psicologia científica. Wundt
defensava que la ment individual i les seves lleis eren prioritàries i anaven abans al fet social. Amb els anys la
ment individual i la colectiva havien d’estar relacionades funcionalment.

Alternatives a Wundt

- La psicologia de l’acte: Franz Brentano (1838-1917), filòsof i psicòleg alemà, obra: “La psicologia desde el
punto de vista empírico”, considerava que la psicologia podia proporcionar a la filosofia el fonament
científic. Proposa que la psicologia sigui una ciència de fenòmens psíquics (que contenen
intencionalment un objecte). Els fenòmens psíquics poden ser de 3 tipus:
o La representació és la presència mental d’un objecte (intern o extern).
o Els judicis són les afirmacions de que les representacions són vertaderes o falses.
o Els “actes d’amor i odi” és la consideració d’aquestes representacions com a bones i valuoses o
com a dolentes i sense valor.
Psicologia de tipus descriptiu:
Utilitza el concepte de percepció interna per referir-se al coneixement. Brentano havia negat tot el valor
científic a la introspecció (observació que una persona fa de la seva propia consciència).
- Estudi experimental de la memòria: Hermann Ebbinghaus (1850-1909), va crear unes 2300 “síl.labes
sense sentit” (gam, nol, dük o buf…) que després barrejava a l’atzar per formar les sèries de longitud
variable, que li servirien de material per a cada prova.
Mètode de la ciència natural: va estudiar la relació entre la quantitat de material a memoritzar i la
rapidès de la memorització.
Mètode de l’aprenentatge: va registrar el temps i el nº de lectures necessàries per memoritzar una llista
de paraules sense sentit i reproduïr-la una vegada sense titubejar. Com més gran era el tamany de la
llista, més temps i esforç requeria. Va estudiar la relació entre el nº de lectures del material i la seva
retenció posterior.
Mètode de l’estalvi: memoritzar llistes de 16 síl.labes sense sentit i llegir-les un nº variable de vegades
(entre 8 i 64). Comprovar 24 hores més tard, cuantes lectures menys es necessitaven per lograr recordar
les mateixes llistes (quantes més vegades les llegeixis avui, menys ho necessitaràs demà).
Corba de l’oblit “corba de Ebbinghaus”: se estudien llistes de síl.labes sensentit + intèrvals de temps (20
min a 31 dies) i es registra el porcentatge d’oblit / record. A l’inici el porcentatge d’oblit és alt i va
disminuint fins a ser quasibé inexistent. Ell mateix s’utilitzava per fer els experiments. Obra: Principios de
Psicología en dos colúmenes y Compendio de Psicología.
- Estudi experimental del pensament: Oswald Külpe (1862-1915), va ser deixeble de Wundt. Obra:
Principios de Psicología. Utilitza auto-informes que els subjectes utilitzaran de forma retrospectiva, una
vegada finalitzada la prova. Va crear un laboratori de psicologia juntament amb Karl Marbe, també
alumne de Wundt. Prova: demanen als subjectes que expliquin els “estats mentals” que tenen entre la
presentació d’uns estímuls verbals i la seva reacció.
2.2 – L’estructuralisme, la gestalt i la teoria psicoanalítica
L’estructuralisme (Edward Bradford Titchener 1867-1927): va nèixer a Anglaterra, va estudiar filosofia i filologia
clàssica a Oxford. El 1890 es va traslladar a Leipzig al no lograr un lloc a Oxford, on va crear un laboratori de
psicologia d’investigació experimental. Titchener proposava una visió de la ment de va anomenar “estructural”.

L’objectiu del psicòleg experimental: analitzar l’estructura de la ment, busca resultats estructurals, no funcionals. Li
interessa descobrir en primer lloc, què és lo que hi ha i en quina quantitat, no perquè serveix. L’experiència serà
l’objecte d’estudi. NO hi ha raó per considerar la psicologia i les ciències naturals com a disciplines de diferent
rang. Es va oposar a totes les idees de Wundt. Concebia la psicologia com una ciència (coneixement ordenat,
metòdic, sistemàtic) el qual l’objecte era la ment. Utilitza el mètode “introspectiu” = observació científica, sota els
criteris de:

- Els observadors tenien que estar ben entrenats

- Sobre processos mentals ja passats, però immediatament passats
- Condicions estàndards, iguals per tots els observadors

La Gestalt, la Psicologia de la forma ( Wertheimer, Köhler, Koffka): oposat al asociacionisme i a l’elementalisme de

Watson. Estudi de la consciència com un “tot perceptiu”, mètode fenomenològic (experiència directament
percebuda). La consciència perceb i experimenta realitats totals, integrades, estructurades, no reductibles a
elements simples, “el tot és més que la suma de les parts”.

 Max Wertheimer (1880-1943):

“Estudios experimentales sobre la visión del movimiento(1912)”.
Moviment aparent o fenòmen fi: impressió psicològica de moviment que s’obté a partir d’estímuls
discontinus en determinades condicions espai-temps

“Investigacions sobre la doctrina de la Gestalt (1923)”: es descriuen els principis o lleis que regeixen la
configuració d’aquestes totalitats perceptives. Recullen en la “llei de la bona Gestalt”, les percepcions
tendeixen sempre a organitzar-se en les formes simples, regulars, simètriques i equilibrades possibles.

 “llei de la proximitat”, estímuls que estan pròxims a altres tendeixen a aparèixer davant
l’observador com a agrupats amb ells.
  “llei de similitud”, en igualtat de condicions se presenten
com agrupats els estímuls que són similars.

 “llei de la direcció”, es perceben com a agrupats els elements

que comparteixen la mateixa direcció.

 “llei del tancament (cierre)”, les figures tancades tendeixen a

percèbres unitàriament.

 “llei de la continuitat”, les línies o patrons que segueixen contorns

suaus tendeixen a percèbres com a una unitat.

 Edgar J. Rubin (1886-1951): postula el principi de “figura-fons”, explica que el camp perceptiu es presenta
organitzat en 2 grans parts o dimensions, la que ocupa el primer pla atrau d’immediat l’atenció, té contorns
ben nítids i té forma definida (la figura), mentre que l’altre és el fons sobre la que la figura es retalla i està
desprovista de forma.

Teoria psicoanalítica (S. Freud, 1856-1939):

 A diferència del conductisme i de la Gestalt, el psicoanàlisi no és una reacció a la psicologia del

contingut wundtiana.
 No s’interessa per la consciència o la ment o la conducta, sinó per l’inconscient (instància no-
conscient del psiquisme que governa la experiència de la persona).
 Triple concepció del psiquisme:
o Dinàmica: psiquisme resultat del conflicte entre forces oposades
o Econòmica: funció de l’energia mental amb origen en les pulsacions
o Estructural:psiquisme compost d’instàncies
 Mètodes: associació lliure, interpretació del somnis, lapsus linguae, símptomes neuròtics,...
 Màxim exponent: Sigmund Freud (1856-1939)
 Corrent: filosofia de la sospita (Marx, Nietzsche...)
 Concepció determinista del comportament humà
  Postulació de l’inconscient com a “regió” psíquica que motiva el comportament humà
 “Tòpiques” del psiquisme

 La pràctica terapèutica psicoanalítica busca fer conscients, reviure i resoldre en el “aquí i ara” de
la sessió de conflictes reprimits en l’inconscient i que provoquen el malestar i el símptoma
neuròtic.

El psicoanàlisi promou un model de ésser humà irracional, regit per l’inconscient i el seu maneig
per part del jo a instàncies del superjo, i determinat (en la seva mateixa personalitat) per les
seves experiències de vida primerenques.

 Derivacions del psicoanàlisi freudià

o C. G. Jung (1875-1961), inconscient colectiu, arquetips
o A. Adler (1870-1937), complexe d’inferioritat afany de superació
o Karen Horney (1885-1952), nova teoria de la neurosi

LA VIENA DE SIGMUND FREUD

 Imperi Austro-Húngaro dels Habsburgo.

 Desenvolupament intelectual i estricta moralitat religiosa.
 Apariència externa: respecte per les normes sociales.
 Medicina: descripció metòdica i acumulació de dades clíniques que avalaran els diagnòstics, en segon pla la
relació metge –pacient i el patiment.
 La causa de qualsevol enfermetat, incluïnt les mentals, radicava en una malformació anatòmico-fisiològica.
LA PSICOANÀLISI DE SIGMUND FREUD

- Sigmund Freud (1856-1939).

- Estreta relació entre la seva biografia i la seva obra.
- Metge resident a l’Hospital General de Viena (1882-1885).
- El 1885 va viatjar a París per conèixer les investigacions que Jean-Martin Charcot desenvolupava a l’Hospital
de La Sâlpetrière sobre la histèria i els seus símptomes (tics nerviosos, paràlisis locals, incontinència verbal,
etc.) i l’ús de la hipnosi.
- El 1886, Freud va començar a dedicar-se a la pràctica clínica privada.
- Freud abans de la formulació del psicoanàlisi es va centrar en la importància del diagnòstic i en controlar els
efectes de:
 Transferència (expectatives i desitjos que el pacient projecta sobre l’analista).
 Contratransferència (expectatives i desitjos que l’analista projecta sobre el pacient).
- En 1900, publica la famosa “Interpretació dels somnis”.
- “Sexualidad Infantil” (1905): Etapes del desenvolupament sexual humà (oral, anal, fàlica, de latencia).
Relacionades amb les zones erògenes del cos i les funcions bàsiques del bebè (mamar, defecar, orinar). A la
pubertat s’afegeix la reproducció. El plaer en una d’aquestes zones erògenes primitives més intens que en la
zona genital, és causa de perversions (fetitxisme, sadisme, coprofília, homosexualitat, etc). SI la persona no
pot canalitzar la seva sexualitat a través de les zones plaents es generen símptomes histèrics. Aquesta
dinàmica psíquica determina la personalitat de l’individu. Hi ha:

• 6 fases psicosexuals de formació de la personalitat:

• Les experiències primerenques determinen la personalitat.

• Mètode psicoanalític: lliure associació

- Complejo de Edipo (1905): El nen desitja insconscientment a la mare i té sentiments d’odi i mort cap al pare.
 Etapa pregenital (3-6 anys) juntament amb la por a la castració (entesa com a càstig o represàlia del
pare davant dels desitjos incestuosos(relacions sexuals entre individus pròxims per consanguinitat).
En les nenes, està basat en la suposada enveja que la nena sentiria pel penis. El nen resolia el
Complejo de Edipo en l’edat adulta al transferir el seu amor maternal a la seva esposa, la nena ho
superava quan com a mare il.luminava un home.
- Primera tòpica. La interpretació dels somnis (1900): Teoria explicativa que recorre a una metàfora espacial
per explicar la divisió de funcions de l’aparell psíquic. Els llocs que representaven la dinàmica psíquica en
aquesta primera tòpica van ser:
 el conscient
 el preconscient
 l’inconscient
 Fins al 1920, l’inconscient es va mantenir com a pedra angular del projecte psicològic ideat per Freud.

Entre 1910 i 1939 (data de la seva mort), Freud va fer una actualització de tots els seus plantejaments. A
partir de 1920 els instints principals per Freud giren entorn a Eros i Thanatos.
L’agressió és un comportament derivat dels instints de mort.
- Segona tòpica (1923): interrelación de tres sistemas= Yo y Ello hay que añadir el Superyó.

LA PSICOANÀLISI DESPRÉS DE FREUD

 Jacques Lacan (1901 –1981): es va interessar per les formes de construcció de sentit.

Hermenèutica: disciplina interessada pel significat ocult després de la informació manifesta.

 Carl Gustav Jung ( 1875-196): Les tendències de l’acció humana poden provenir de múltiples fonts. Aquestes
fonts poden ser formes primigènies o “arquetips” arrelats en un inconscient colectiu ancestral.
TEMA 3 – LA PSICOLOGIA CONSCIÈNCIA A EUROPA I EEUU

3.1– Les diferents psicologies: comparada, funcional, d’aplicació professional…

FUNCIONALISME

Comença al S.XX a EEUU.

Bases: Darwinisme

Es resaltava el valor adaptatiu de la consciència.

Existeixen funcions psicoloògiques igual que existeixen funcions biològiques.

Les funcions psicològiques es caracteritzen per formar-se a través de l’activitat adaptativa.

La consciència i la intel.ligència intervenen quan els instints o el hàbits apresos ja no són suficients.

La persona ha d’estar contínuament escollint les seves possibilitats d’acció per adaptar-se al medi.

Bases: Pensament social

Tradició cultural americana: idea de l’adaptació activa a l’entorn i la necessitat de conjugar lo individual i lo social.

L’explosició industrial de les ciutats d’EEUU a finals del S.XIX fa que canviï el model de comunitat que girava entor a
la família per les grans ciutats.

Es pertany a l’anomenada “comunitat imaginada”. És necessari teoritzar la relació entre individu i societar i comptar
amb tècniques que permetin administrar adequadament la vida social.

Defensa de lo públic com a garantia per a la igualtat i l’exercici de la democràcia.

Bases: Pragmatisme

Importància de l’acció i validès del coneixement. Les funcions psicològiques existeixen per i per a l’acció.

Charles S. Peirce (1839-1914) i la màxima pragmàtica: no hi ha cap creència ni coneixement la veritat de la qual
estigui justificada més allà dels seus resultat pràctics. La veritat és canviant i el coneixement evoluciona (la veritat no
és fixa).

Es comprèn un objecte al comprendre tots els efectes pràctics concebibles.

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA

 Fita (moment) “fundacional” de la psicologia científica

Wilhelm Wundt
Primer laboratori psicològic experimental
Leipzig, 1879
Interés estudio psicofisio de tempos de reacción.

LA PSICOLOGIA MODERNA

FUNCIONALISME

William James (1842-1910). Va publicar “Principios de psicologia (1890)”, on desenvolupa la seva filosofia
pragmàtica. És vàlida la creença que influeixi (per bé) en la nostra vida i afecti a tot el conjunt de les experiències
vitals.

Funció psicològica: la consciència no determina directament el nostre comportament, però si indirectament,

mitjançant la selecció d’idees.

Aportacions:

a)la teoria motora de la consciència

b) la “Corrent de consciència”