TEMA 4

PSICOLOGIA A ALEMANYA (S. XIX I XX)

HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA DE LA PSICOLOGIA

TEMA 4 – Psicologia a Alemanya (s. XIX i XX)
Impacte de la proposta de Wundt
 Proliferen els laboratoris de recerca en Psicologia experimental:
- El segon es va establir a Gotinga (1881)
- El tercer a Berlin (1885) de la mà de H. Ebbinghaus.

 A la vegada van aparèixer altres formes d’enfocar la nova disciplina (tant en mètode com en objecte
d’estudi).
- Les que ampliaven el pensament de Wundt.
- Les que no, o fins i tot eren crítiques amb ell.

 En tot cas  Coexistència de diferents enfocaments.

La psicologia de la consciència va ampliar el seu camp explicatiu i va anar obrint el camí a diferents
escoles (Inici S. XX)

4.1 Hermann Ebbinghaus i l’estudi de la memòria

4.1.1 Hermann Ebbinghaus (1850-1909)
 Primer psicòleg que investiga la memòria, l’oblit i l’aprenentatge.
 Volia demostrar que Wundt estava equivocat quan afirmava que els processos superiors (com la
memòria) no eren abordables experimentalment. A més, tampoc necessitava utilitzar la introspecció
analítica pròpia dels experiments de Wundt.

Ø Busca una mesura indirecta de la memòria per tal de mesurar-la de forma precisa (quantificar-la)
basant-se en variables observables (empíriques.)
Ø Dificultat de mesurar la memòria de forma objectiva quan hi havia diferents variables com: significat,
prejudicis o experiències prèvies.

Es va dedicar a quantificar l’oblit i la memòria de les persones mitjançant variables observables inspirant-se
amb les sensacions de Fechner. Aquests processos complexos estan influïts per moltes variables i, per tant,
això fa que sigui molt difícil buscar els trets generals.
 Per aquest motiu va crear un material que permet un gran control experimental: va crear un conjunt de
síl·labes sense sentit de lliure significat, simple i homogeni.  D’aquesta manera va crear el mètode
d’estalvi.
Decisions que va prendre estaven motivades per les “exigències de l’època”:
- Per fer Psicologia científica s’havia de portar l’estudi dels processos mentals al laboratori.
- La memòria era un procés complex... Era difícil abordar l’estudi de l’aprenentatge/record
de materials significatius (textos, contes, històries) amb rigor experimental.

4.1.2 Mètode de l’estalvi

Procediment experimental.

Diferència en el temps ( i repeticions) necessari per a un primer aprenentatge i per al re-aprenentatge.

Control ambiental (mateixa hora del dia, mateixes condicions experimentals, mateix subjecte -ell
mateix-).

1a part: TASCA D’APRENENTATGE

o Lectura en veu alta a una velocitat de 0,4 síl·labes per segon (metrònom).
o Pausa de 15 segons. Seguidament intentava repetir el llistat i comptava quantes síl·labes recordava.
o Si fallava, tornava a repetir la lectura fins a arribar a repetir el llistat sense errors ni validacions 
domini.

2a part: TASCA DE RE-APRENENTATGE (interval variable de temps).

o Es repetien els passos anteriors.

Finalment: La diferència entre el temps d’aprenentatge i re-aprenentatge  Estalvi

Estalvis en funció del temps, de la longitud de la llista a aprendre, i del número de repeticions 
característiques de l’oblit i de l’aprenentatge.

 COM CALCULEM L’ESTALVI

 Anàlisis de l’evolució temporal de la memòria:

Ø Un X% significa que el subjecte ha d’estudiar la llista un X% menys de temps que la primera vegada
per a recordar la llista completa.
 A més estalvi, major record.

 La corba de l’oblit: Anàlisis de l’evolució temporal de la

memòria.

Oblit al llarg del temps:

1. A més temps passat, menys estalvi (i més oblit).

2. Oblit més pronunciat durant les primeres hores.

Davant un sobre-aprenentatge (seguir exposant-se al material després del domini) el % d’oblit es redueix
molt (major estalvi).

 Efectes del número de repeticions:

 Efectes de la longitud del material a aprendre

Material amb significat

Ebbinghaus intenta memoritzar un vers de Don Juan compost per 80 síl·labes.
 Només necessita 9 repeticions.
 El material amb significat s’aprèn molt més ràpid.

Ø Va observar que la pràctica espaiada era més eficaç que la massiva.

4.1.3 Conclusions

o Anàlisis experimental de la memòria (procés superior).

o Estudi dels efectes de:
- Longitud de la llista de síl·labes: més material, més difícil el record, major és l’oblit.
- Número de repeticions: afavoreix la retenció.
- Intervals de temps: a més temps més oblit, menys síl·labes es recorden.
- Significat del material: S’aprèn 9 vegades més ràpid.
- Efecte de primacia i recència.

4.1.4 Importància dels seus estudis sobre la memòria

Ø Procediment experimental, resultats quantitatius, sobre procés superior.

Ø Evidència objectiva vs. Introspecció.
Ø Inventa material que permetia control experimental.
Ø Utilitzava models matemàtics per a interpretar les seves dades.
Ø Encara que els dades eren sobre un únic subjecte, eren molt clares i es van poder replicar.

4.1.5 Crítiques

Plantejaments simplistes i reduccionistes.

Aprenentatge artificial; oblidava els factors semàntics (el significat del material a aprendre) i com aquests
juguen un paper fonamental en l’aprenentatge.

La simple repetició i la recitació activa són processos diferents.

4.2 L’Escola de Würzburg: O. Külpe

4.2.1 Escola de Würzburg

(doctrina del pensament sense imatges)

 Grup de Psicòlegs de la Universitat de Würzburg.

 Direcció: Oswald Külpe, deixeble directe de Wundt i posterior mentor de Max Wetheimer.
 Altres membres destacats: Mayer, Orth, Marbe i Watt.
v Prèviament Ebbinghaus havia demostrat que es podia estudiar experimentalment la memòria (procés
superior). Animats per aquest fet, i a diferència de Wundt, estudien experimentalment fenòmens
complexes o superiors:
Pensament (judici, raonament, abstracció).

v Dificultats en l’estudi del pensament:

Com sabem què pensa el subjecte experimental?
Si intentem observar el nostre propi pensament, com el podem observar si justament
necessitem pensar per a observar-lo?
Problema intrínsec a l’estudi experimental del pensament humà.

4.2.2 Objecte d’estudi: El pensament

 Pensament sense imatges.

 L’objecte d’estudi d’aquesta escola era el pensament, el qual era definit com un procés irreductible, en
el que trobem altres fenòmens a part dels continguts representacionals, i en el que intervenen tendències
preparatòries.

 Defensaven que el pensament estava format per representacions però també per d’altres processos no
representables (existeixen experiències no reductibles a una sensació): estats de consciència (no
analitzables).

 Els subjectes, davant la tasca, mostren una tendència o predisposició a respondre (caràcter orientatiu
del pensament, de forma individual).

No estava d'acord amb Wundt respecte que tot pensament havia de tenir un referent específic, és a dir, una
sensació, imatge o sentiment.  Külpe creia que alguns pensaments mancaven d'imatges.

També discrepava del postulat de Wundt que assenyalava que els processos mentals d'ordre superior (com el
pensament) no es podien estudiar experimentalment i es va proposar demostrar-ho emprant el que ell va
anomenar una introspecció experimental sistemàtica.
4.2.3 Mètode d’estudi: La introspecció sistemàtica

Introspecció sistemàtica: Estava basat en la substitució d’un estímul simple per una tasca o problema a
resoldre (judicis, associacions lliures,...). En aquest cas, els subjectes no coneixien l’objectiu de l’estudi.

Ø Fragmentació de l’observació: Presenten el problema al subjecte i, mentre aquest l’està resolent, se

l’interromp demanant que pensés en els diferents aspectes de la seva vivència. Aquestes
interrupcions eren successives, fins que es resolia la tasca.

Passos a seguir:

1) Definició de la tasca (orientació per al subjecte, qui ja preveu un conjunt de respostes  predisposició).
2) Aparició de l’estímul (major complexitat que en Wundt).
3) Cerca de la resposta adequada.
4) Resposta.

D’aquesta manera, s’analitza els processos de pensament en tant:

- Associacions lliures.
- Associacions forçades.
- Judicis.
- Abstraccions.

o La tècnica implicava presentar als subjectes diversos problemes que havien de resoldre i demanar-los
que reportessin les operacions mentals que havien realitzat per resoldre'ls.
o A més, es demanava als subjectes que descriguessin les classes de pensament que estaven en diferents
etapes de la resolució dels problemes.
o Se'ls demanava també que reportessin les seves experiències mentals mentre esperaven que els
presentessin el problema, durant la resolució mateixa del problema i després que ho havien resolt.
 Aquesta tècnica introspectiva indicava que en efecte existien pensaments sense imatges com pensar,
dubtar, tenir confiança i titubejar.
4.2.4 Resultats obtinguts

No van trobar que sempre es reportessin imatges, sensacions, sentiments... hi havia algo més.

“Estats (actes) de consciència”  tipus de pensament difús i abstracte no lligat a cap imatge ni sensació.

La Einstellung o predisposició mental:

- Tendència o predisposició determinada i no conscient que es crea en un subjecte davant d’una tasca en
concret.
- Aquesta predisposició deriva tant del problema presentat com de les vivències i experiències anteriors
del subjecte.

 El procés d’atenció, i no els estímuls, és el que determina les operacions mentals i les sensacions
experimentades.

o El treball més influent que va sortir de l'escola de Würzburg va ser sobre l'Einstellung o la disposició
mental. Es va trobar que concentrar els subjectes en un problema particular creava una tendència
determinant que persistia fins que el problema era resolt. És més, tot i que aquesta tendència o
disposició operés, els subjectes no en tenien consciència, és a dir, operava a nivell inconscient.

o Les disposicions mentals també es podien induir experimentalment si es donaven instruccions als
subjectes que desenvolupessin diferents tasques o resolguessin diferents problemes. Les disposicions
mentals també podien ser resultat de les experiències passades d' una persona.

o Amb diversos experiments es va demostrar que les instruccions dirigien l'atenció dels subjectes a certs
estímuls i l’allunyaven d'altres. Això demostrava que els estímuls de l'entorn no creen automàticament
sensacions que es converteixen en imatges. Més aviat, el procés de l' atenció determina quines
sensacions s' experimenten i quines no.

Aspectes motivacionals dels problemes:

- A més de demostrar la importància de les disposicions mentals per resoldre problemes, els membres de
l'escola de Würzburg van demostrar que els problemes tenen propietats motivacionals. D'alguna manera,
els problemes causaven que els subjectes seguissin aplicant les operacions mentals rellevants fins a una
solució.

Davant d’un problema, operació etc,... els subjectes tendim a aplicar estratègies per resoldre-ho fins arribar a
la solució (Psicologia de la Gestalt també ho proposarà).
4.2.5 Conclusions

Pensament sense imatges:

 Certs processos mentals succeeixen independentment dels continguts.

- La tasca es podia resoldre sense reportar ninguna imatge o representació (visual/verbal) dels diferents
moments del procés resolutiu.
 Existeix pensament sense representació conscient, sense imatges ni continguts verbals: “estats de
consciència”.

L’objectiu a aconseguir (acabar la tasca o resoldre el problema) motiva al subjecte i orienta el seu procés
de pensament. Es crea una tendència preparatòria/predisposició mental.

Va ser un deixeble que es va tornar un gran opositor de les idees de Wundt, ja que:

- El pensament (procés superior) SI es abordable experimentalment.

- S’ha de distingir entre l’activitat de pensar i el contingut del pensament.
- La introspecció o auto-observació de la experiència (mètode utilitzat per Wundt) no és apropiada.

L'escola de Würzburg va demostrar que els processos mentals d'ordre superior es podien estudiar
experimentalment i que certs processos mentals ocorren independentment del contingut (és a dir, sense
imatges). L'escola també afirmava que l'associacionisme no servia per explicar les operacions mentals i
s'oposava a la forma estreta en què els estructuralistes i els voluntaris feien servir el mètode introspectiu.

4.2.6 Külpe i l’Escola de Würzburg com també els estudis D’Ebbinghaus

En detriment de la Psicologia Wundtiana.

Desplacen l’interès de la Psicologia el Contingut a la Psicologia de l’Acte.

Würzburg i la Psicologia de l’Acte (Brentano) senten les bases per la Gestalt.

4.2.7 Crítiques principalment metodològiques

Ø Retorn a introspecció fenomenològica (intent de captar la naturalesa pura de la vivència del pensament).
Ø Planteja el dilema (ja existent): contingut vs funció – Obeeixen lleis diferents?
Ø Pot abordar-se experimentalment l’estudi del contingut mitjançant la introspecció però l’estudi de les
funcions no?
Ø Funcions = inestables i dinàmiques, només poden ser “observades” retrospectivament?
Ø Poca (o nul·la) Replicabilitat dels resultats. Impossible repetir l’experiment amb el mateix subjecte
(mateixa pregunta activa la memòria i no el pensament).
Ø Analitzar de forma retrospectiva el pensament implica limitacions de la memòria.
Ø Influència suggestiva de les preguntes de l’experimentador.

4.3 Franz Brentano i la Psicologia de l’acte

4.3.1 Franz Brentano

Les seves idees suposen un gran contrapunt a les idees defensades per Wundt.

La concepció psicològica de Brentano va donar lloc a la Psicologia de l’acte, l’objecte d’estudi de la qual és
la consciència però des del punt de vista dels processos de consciència o funcions conscients i no pas en els
continguts.

 Contemporani de Wundt. – A semblança d'ell, creia que l'experimentació desviava l'atenció de

l'investigador de les qüestions veritablement importants.
 Coincidia amb Wundt en què la recerca d'elements mentals implicava una visió estàtica de la ment que
no estava fonamentada pels fets.

 Segons Brentano, lo important de la ment no era el que contenia, sinó el que feia.  El correcte estudi de
la ment havia de posar èmfasi en els processos mentals i no en el seu contingut.

Psicologia de l’acte: creia que els processos mentals tenen el propòsit d’exercir alguna funció.

Va utilitzar el terme de intencionalitat per descriure el fet de que cada acte mental incorpora algo extern a
ell.

Els actes i els continguts (objectes) són inseparables; cada acte mental té la intenció d' un objecte o fet que és
el contingut de l' acte. Brentano no adjudicava el significat “d’intenció" o "propòsit" al terme intencionalitat,
sinó que simplement significava que tot acte mental té per intenció una cosa externa a ell.
4.3.2 Objecte d’estudi: Consciència

Consciència: És acte, no fenomen. Preexisteix en l’experiència i no està composta d’elements connectats de

forma associativa. A més, l’essència de l’entitat mental (o consciència) consisteix en el conjunt de relacions
establertes amb els objectes circumdants.

Formada per dos tipus de fenòmens:

 Físics:
- Tenen extensió (en l’espai i en el temps), ocupen part en la consciència i són els objectes dels fenòmens
psíquics. És un fenomen físic allò que és representat.

 Psíquics (importants per a la psicologia):

- No tenen extensió (són acció pura).
- Inexistència intencional (intencionalitat, direccionalitat): tot acte psíquic recau sobre algun contingut
(pensem alguna cosa, odiem alguna cosa...)
- Objectivitat immanent: tot acte psíquic conté en si mateix un fenomen físic (objecte extern).

Fenòmens psíquics: 3 tipus

1) (re)Presentacions (idear): presència de l’objecte a la ment, sigui aquest real o imaginari (veig,
sento, imagino...).
Es la base dels fenòmens psíquics; res no podia ser jutjat ni desitjat si abans no havia estat
“presentat”.

2) Judicis (jutjar): acceptació o rebuig de l’objecte mental en funció de la seva veracitat o falsedat
(refuso, crec...)

3) Sentiments d’amor/odi: processos volitius i afectius (vull, desitjo, intento...)

4.3.3 Mètode

Introspecció fenomenològica o percepció interna

Per tal d'estudiar els actes mentals i la intencionalitat, Brentano va haver d'emprar una forma d'introspecció
que Wundt i Titchener trobaven avorrible.

La introspecció analítica, controlada i dissenyada acuradament per reportar la presència o l'absència d'una
sensació o per reportar els elements de l'experiència, era inútil per a Brentano. Pel contrari, ell utilitzava la
classe d'introspecció fenomenològica (anàlisi introspectiva dirigida cap a les experiències significatives
intactes).

Brentano, igual que Wundt va seguir la tradició del racionalisme. Per a ell, la ment és activa (i no passiva
com havien cregut els empírics britànics, els sensualistes francesos i els estructuralistes).

o Processos mentals: no observables conscientment, desapareixen en el moment que són objecte d’una
atenció especial.
o Percepció interna: prendre consciència immediata d’un mateix en l’acte de percebre.

La percepció interna és la consciència immediata d’un mateix quan s’està percebent un objecte extern, sense
ser objecte d’una atenció especial.

o A complementar amb:
- Contemplació retrospectiva d’experiències mentals (però problemes per deformació de memòria).
- Observació de manifestacions conductuals d’altres persones.

En contra de l’auto-observació de l’experiència proposa la PERCEPCIÓ INTERNA o captació immediata

de l’experiència tal i com es va produint en el subjecte.

Mètode fenomenològic: Recull la experiència tal i com es produeix, sense anàlisis introspectiu simultani.

4.3.4 Influències

Ø Un dels seus deixebles: Sigmund Freud.

Ø Gran impacte en les teories de la Gestalt i en el Funcionalisme americà.
Ø Molts estudiants, entre d’altres Stumpf i Husserl.

4.3.5 La psicologia a Alemanya

Disputes entre Leipzig i Würzburg

- La psicologia no s’acabava de consolidar com a disciplina seriosa, amb objecte (no observable) i mètode
acceptat per tots.

Primera Guerra Mundial atura activitat als laboratoris.

Durant la recuperació, i després de la jubilació de Stumpf, passa el relleu als Psicòlegs de la Gestalt (fins que
arriba el nacional-socialisme,...).