PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA

Daniela Hervas Torres

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DE LA MEMÒRIA

CONCEPTE DE MEMÒRIA

Tulving (1999): Capacitat que permet adquirir, retenir i utilitzar la informació.

Funció: construcció d’una base de coneixements que es puguin usar per enfrontar-se amb
qualsevol situació nova.

Àmbit d’estudi: processos psicològics bàsics.

Relació entre aprenentatge i memòria: capacitat d’adquirir informació i utilitzar-la quan la

necessitem. L’oblit es adaptatiu per a poder manegar la quantitat d’informació.

La memòria es constructiva, els records es construeixen en funció dels coneixements, les

creences i el caràcter.

MARCS TEÒRICS: INICIS DE L’ESTUDI CIENTÍFIC DE LA MEMÒRIA

ANTECENDENTS

PERÍODE GREC
Mnemòsine: La deessa grega de la Memòria. Mostra el gran interès que la memòria ha instigat al llarg
dels segles. Origen de la paraula “tècniques mnemotècniques”.

Metàfora de la tauleta de cera de Sòcrates.

Plató: gàbia amb coloms: ocell com records. Ocell a la gàbia o a la mà.

Aristòtil: “De la memòria i el record”. Associació com mecanisme de formació i recuperació de records.
Va proposar unes lleis de associació:

• Llei de la similitud: tendim a associar coses semblants.

• Llei del contrast: connexió de conceptes oposats.
• Llei de la contigüitat: tendim a associar coses que van juntes.
• Llei de la freqüència: tendim a recordar coses que han passat amb freqüència.

PERÍODE ROMÀ
Mnemotècnia (Episodi Simònides)

Mètode dels Loci: si hem de memoritzar una llista de coses el primer que hem de fer es fer una imatge
mental de un lloc que coneixem molt be. Després d’això col·locar cada cosa que hem de memoritzar a
un lloc de l’espai, i per a recordar passejar-se per les habitacions i anar recordant.

EDAT MITJANA
Memòria com a magatzem (cova). Deixen allà tots els records i després els anem a buscar. Concebien la
memòria com una foto.

SEGLE XVII I XVIII

Empirisme: memòria com associacions.
SEGLE XIX
Estudiar pacients amb alteracions a la memòria per a conèixer funcionament normal d’aquesta.

Ribot: va observar que quan els pacients oblidaven coses del passat es mantenien mes conservat els
records mes antics mentre que es perdien els records més recents. (Llei de la regressió)

Es compara la memòria com a fotografia. Per alguns fets concrets la memòria podria assimilar-se a una
foto. Aquests fets son inesperats, de gran impacte emocional i amb molta conseqüència.

Galton i la memòria autobiogràfica: Tècnica de la paraula-clau. A partir de una paraula/foto s’ha

d’explicar el primer fet que et vingui al cap.

William James: Memòria primària i secundària.

• Memòria primària: Memòria del aquí i ara. (Memòria a curt termini)

• Memòria secundària (Memòria a llarg termini)

PRIMERES APROXIMACIONS CIENTÍFIQUES

HERMANN EBBINGHAUS
“Über das Gedächtnis” (1885) “Memòria: Una contribució a la psicologia experimental”

Va estudiar la memòria de forma científica, on el participant era ell mateix. Va fer servir síl·labes sense
sentit que consistia en repetició a ritme constant fins que se sabia la llista. Va utilitzar síl·labes sense
sentit perquè no tenen cap connotació.

Mètodes dels estalvis: vol calcular quan s’estalvia quan es torna a estudiar una determinada informació.
En la primera fase (fase de aprenentatge) mirava quan de temps tardava en aprendre una llista. Al dia
següent, es tornava a estudiar la llista i mirava quan tarava en aprendre-la un altre cop.

𝑁º 𝑎𝑠𝑠𝑎𝑗𝑜𝑠 𝑎𝑝𝑟𝑒𝑛𝑒𝑛𝑡𝑎𝑡𝑔𝑒 − 𝑁º 𝑎𝑠𝑠𝑎𝑗𝑜𝑠 𝑟𝑒𝑎𝑝𝑟𝑒𝑛𝑒𝑛𝑡𝑎𝑡𝑔𝑒

Mesura de l’estalvi: × 100
𝑁º 𝑎𝑠𝑠𝑎𝑗𝑜𝑠 𝑎𝑝𝑟𝑒𝑛𝑒𝑛𝑡𝑎𝑡𝑔𝑒

Hipòtesi del temps total: quant mes temps dediques a

estudiar la informació menys temps necessites per
tornar a aprendre. Va observar que també es important
fer diferents sessions a més de repetir molts cops.

Corba de l’oblit: Varia l’interval de temps que passa

entre l’aprenentatge i el reaprenentatge. Quant
aprenem informació la màxima pèrdua d’informació
passa al principi.
Principal aportació d’Ebbinghaus:

• Noves maneres de estudiar la memòria.

• Creació de records al laboratori.
• Paradigma estudi-prova.
• Adquisició, manteniment i recuperació de la informació.

FREDERIC BARTLETT
“Recordar: estudio de psicologia experimental y social” (1932).

Crítiques a Ebbinghaus:

• Trigrames no homogenis: RAX-PIR.

• No tenir en compte factors subjectius ni contextuals.

Material: dibuixos, històries, contes, textos, reportatges...

Mètodes: reproducció serial i repetida.

Resultats:

• Eliminació d’elements que no encaixen en la cultura.

• Tendència a record d’alguna cosa més familiar.
• Efecte del nom en dibuixos.
• Distorsions de memòria.

Conclusions:

• Coneixement previ.
• Informació interpretada segons esquemes:
o Estructures de coneixement sortides d’experiències particulars.
o Abstraccions.
o Interacció informació nova amb esquemes.

Principal aportació: Memòria com un procés constructiu.

TRADICIONS EN L’ESTUDI DE LA MEMÒRIA.

➢ EBBINGHAUS: Orientació de laboratori, control, artificiositat.
➢ BARTLETT: Orientació ecològica, de memòria quotidiana, no tant control.

MARCS TEÒRICS: LA PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA DURANT ELS SEGLES XX I XXI

ASSOCIACIONISME: ESTUDI DE L’APRENENTATGE VERBAL (CONDUCTISME, FINS 50).

Té inspiració en Ebbinghaus i en aprenentatge animal (E-R). Com a mètodes s’utilitzen les llistes
(aprenentatge serial i parells associats). S’associen unitats verbals i les variables independents son:
longitud, material, interval de retenció, etc.

Oblit es degut a una interferència.

Interferència: quan no podem recuperar la informació es perquè hi ha una altra que ens esta interferint

Evolució de l’estudi de l’Aprenentatge Verbal.

• Cerca d’altres paradigmes més ecològics.

• Record lliure: què aprèn la gen quan el disseny experimental no obliga.
• Agrupacions.
• Organització de la informació.
• Aspectes constructius: paper actiu dels participants.

PSICOLOGIA COGNITIVA (A PARTIR DELS 60)

Simultàniament: inicis de la psicologia cognitiva. Averiguar com funciona la ment.

Processos mentals → conducta.

• Estratègia: fragmentar l’estudi de la ment.

• Tot procés mental porta informació.
• Identificació d’estadis o fases durant el processament de la informació.
• La informació percebuda s’ha de mantenir durant unes etapes per sotmetre’s a les operacions
necessàries.

Models de flux: input → operació → output

• Metàfora de l’ordinador.
• Processament serial de la informació.

Mètode d’estudi:

• Experiments de laboratori.
• Variables dependents: TR i encerts.

Com s’aplica això a l’estudi de la memòria? Models modals, estructurals o multimagatzem.

NEUROCIÈNCIA COGNITIVA (A PARTIR DELS 80)

Crítiques de Neisser (1978) i evolució a partir dels anys 80. Orientació ecològica. Estudien la relació entre
ment i cervell.

Mètodes d’estudi:

• Lesions: influència de la neuropsicologia sobre la psicologia de la memòria (principis 70). Exemple:

Pacient HM.
• Tècniques de neuroimatge i electrofisiològiques (a partir d’anys 90).
o Informació anatòmica: indica si hi han canvis en la estructuració del cervell.
 o Informació funcional: s’agafa a la persona per a que faci una tasca de memòria i s’observa
quines àrees s’activen.

NIVELLS D’ANÀLISI EN L’ESTUDI DE LA MEMÒRIA

1. Conducta Síndrome
• Rendiment en una tasca de memòria.
• Síndrome amnèsica.
2. Cognició
• Memòria a curt termini.
• Memòria a llarg termini.
3. Sistemes neurals
• Hipocamp.
• Còrtex prefrontal.
4. Vies neurals
• Neurotransmissió acetilcolina, glutamat.

Estudiarem la memòria des de un nivell d’anàlisi cognitiu i dels seus sistemes neurals.

ESTUDI ACTUAL DE LA MEMÒRIA :

• Interdisciplinarietat.
• Diferents aproximacions metodològiques.
• Enfocament de laboratori i ecològic.
• Ús de diferents poblacions.

L’ESTUDI EXPERIMENTAL DE LA MEMÒRIA: FASES D’UN EXPERIMENT DE MEMÒRIA

TEMA 2: MEMÒRIA DE CURTA DURADA

CONCEPTE DE MEMÒRIA A CURT TERMINI I FORMES D’AVALUAR -LA

CONCEPTE
Memòria a curt termini: informació conscientment retinguda a la ment durant un breu període de
temps per ser usada en un futur immediat. S’utilitza en els següents casos:

• Retenció d’informació breu:

o Record de seqüències curtes d’informació.
o Mirar el número de telèfon per trucar.
o Recordar el nom d’una persona que ens acaben de presentar.
• Lectura de frases i textos:
• Operacions aritmètiques.

Característiques:

• Capacitat limitada.
• Informació atesa, manipulada en el present.
• Estació de pas.
• Retenció durant breus períodes.

Estudi entre 1960 i 1975:

• Retenció períodes breus.

• Contraposició memòria llarga durada.
• Memòria a curt termini.

A partir de 1975: Memòria operativa o de treball.

AVALUACIÓ DE LA MEMÒRIA DE CURTA DURADA

• Poca informació. Adquisició intencional.
• Retenció breu.
• Recuperació intencional.
o Record serial.
o Reconeixement.
o Diferents tipus d’informació: paraules, pseudoparaules, imatges, etc.

EVIDÈNCIES DE L’EXISTENCIA DE LA MEMÒRIA A CIRT TERMINI DIFERENT DE LA MEMÒRIA

A LLLARG TERMINI.

1. Capacitat de la memòria a curt termini: determinació de l’amplitud (capacitat, span) de memòria

(prova de dígits, Miller 7±2). Conclusió: capacitat limitada.
Cowan (2001): Quan no es poden fer els chunks (paquets) o quan no es pot repetir mentalment:
• Presentant molta informació al mateix temps.
• Fent repetir una paraula en veu alta durant la presentació d’estímuls.

2. Format de la informació:
• Treball de Conrad (1964): Codificació acústica o fonològica.
 • Treball Baddeley (1966): semblança acústica/semàntica interfereix en la memòria a curt
termini. Quan no hi ha relació acústica o semàntica es recorden mes paraules
correctament.

3. Oblit de la informació: paradigma de Brown (1958) i Peterson-Peterson (1959): Se li diu al subjecte

que escolti i intenti recordar les seqüencies de lletres i immediatament desprès que compti cap
enrere a partir d’un número. Observacions:
• La informació desapareix ràpidament de la MCT si
s’impedeix repetició.
• Durada de la informació a la memòria a curt termini.
• Tècnica del distractor i manipulació de l’interval.

Conclusió: oblit a la memoria a curt termini degut al

decaïment de la petjada (pas del temps). Contrast amb la
memoria a llarg termini: interferència.

4. Evidencia neuropsicològica: Pacient HM (Milner, 1966): Extracció bilateral de lòbul temporal.

Característiques:
• Incapacitat per adquirir informació nova.
• Molt mala retenció d’informació a llarg termini.
• Amnèsia anterògrada: a partir del moment de la lesió la persona es incapaç d’adquirir cap
informació nova.
• Amnèsia retrograda variable: a partir del moment de la lesió la persona no recorda coses
que li van passar abans de la lesió.
• Amplitud de dígits normal
• Rendiment normal en la tasca de Brown-Peterson i altres proves de MCT.

5. Corba de posició serial: Efectes de primacia i recència. (Tasca de record lliure)

Aquelles paraules que es recorden més son les primeres de la llistes i les últimes , quan no hi ha
tasca distractora. VI: posició d’una paraula a la llista.
L’efecte de primacia (MLLT) no es veu afectat per la tasca de primacia. En canvi, la tasca distractora
si afecta a l’efecte de recència (MCT).
Dissociació: una mateixa variable afecta de forma diferent a dues o més mesures de memòria. P.ex.
la presència de tasca distractora afecta al record dels últims elements de la llista però no als
primers. Tipus de dissociacions:
 • Funcionals: hi ha una manipulació experimental en una tasca
• Neuropsicològiques (p.ex Amnèsia anterògrada): trobes un grup de pacients que tenen una
lesió que afecta a una mesura de la memòria però no a una altra.
• Amb models animals: produir una alteració neuropsicologica a l’animal.
• Tècniques amb neuroimatge: quan s’activen diferents àrees quan modifiques diferents
variables independents.

Dissociació funcional creuada: dues dissociacions cadascuna de les quals afecten a dos magatzems
diferents.

Una paraula de alta freqüència esta relacionada amb molts conceptes, representació rica.

Una paraula de baixa freqüència no tens bona representació per això no es queda tan a la memòria
a llarg termini.

EL MODEL MODAL: MODEL D’ATKINSON I SHIFFRIN

DISTINCIÓ ENTRE ESTRUCTURES I PROCES SOS DE CONTROL

ESTRUCTURES PROCESSOS DE CONTROL
• Components del sistema. • El sistema rep informació de l’exterior.
• Diferents magatzems de memòria. • Es posen en marxa processos de control.
• Aquests processos permeten
• Magatzem de memòria sensorial, de memòria
l’emmagatzemament de la informació.
a curt termini i de memòria a llarg termini.
• Codificació, retenció, manipulació, selecció,
etc.

MAGATZEM DE MEMÒRIA SENSORIAL

• Primer element del sistema de memòria.
• Codificació d’un tipus específic d’informació sensorial (visual, auditiva, etc).
• Capacitat il·limitada.
• Durada curta (<1 segon).
• Decaïment molt ràpid de la informació.
• Processos de control: Decidir quina informació passa als següents magatzems (informació atesa).

MAGATZEM DE MEM ÒRIA A CURT TERMINI

• Capacitat limitada.
• Entrada de nous elements desplaça els vells.
• Processos de control: per retenir la informació.
• Repetició (subvocal) d’informació: importància del procés de repàs.
• La informació que hi ha a aquest magatzem pot no estar codificada en el seu format original (pex,
les lletres passarien a ser fonemes, imatges passen a paraules, o paraules a imatges): Recodificació.
• Codificació visual i codificació fonológica.
• MLLT= Manteniment temporal de la informació + Repàs i recodificació (MCT).
• El que determina el pas a la MLLT és el repàs.

MAGATZEM DE MEMÒRIA A LLARG TERMINI

• Informació desada de forma permanent.

• Capacitat il·limitada.
• Informació emmagatzemada en funció de les seves propietats semàntiques (trets, relacions,
significats, etc).

ELS PROBLEMES DEL MODEL MODAL

1. És l’oblit realment degut al pas del temps? Tasca de Brown-Peterson.

• Tècnica del distractor i manipulació de l’interval. Conclusió: Oblit a la MCT degut a decaïment
de la petjada/pas del temps.
• Treball de Keppel i Underwood (1962): A la tasca de Brown-Peterson hi ha diferents assaigs de
cada longitud d’interval. Què passa amb cada longitud d’interval a mesura que avancen els
assaigs?
• Quin resultat indicaria que l’oblit és degut al pas del temps?

• Resultat obtingut per Keppel i Underwood.

• Com s’explica, llavors l’oblit?
Interferència: Quan et ve al cap una seqüencia de lletres no saps si és perquè te l’acaben de
presentar al darrer assaig o si ja s’havia presentat de 4 assaigs abans.
• Quint tipus d’interferencia?
o Interferencia retroactiva: No es produeix interferència proactiva perquè s’ha produït
un alliberament de la informació. La paraula nova interfereix sobre la vella.
o Interferencia proactiva: paraula vella interfereix sobre la nova.
TEMA 3: MEMÒRIA OPERATIVA O MEMÒRIA DE TREBALL

CONCEPTE DE MEMÒRIA OPERATIVA I FORMES D’ESTUDIAR -LA

Per a què serveix la memòria a curt termini? Mena de pissarra mental on anotem i esborrem
contínuament la informació (no disponible a l’entorn) que necessitarem immediatament per qualsevol
tasca. Es considera memòria operativa la memòria a curt termini.

La utilitzem contínuament per:

• Pensar i raonar.
• Parlar i comprendre.
• Aprendre.
• Prendre decisions.
• Realitzar càlculs i operacions mentals.
• Imaginat accions o fets per venir (ex jugades escacs)

Informació activada (vs MLLT)

Jaeggi et al. (2014): La memòria operativa es un mecanisme cognitiu que permet el manteniment actiu
de la informació rellevant per la tasca que estem fent.

Elements de la memòria operativa:

• Durada: curta, uns pocs segons.

• Manteniment: antic concepte de memòria a curt termini.
• Manipulació: processament, operacions (vs concepte MCT, processament passiu).
• Control: atenció.

TASQUES PER ESTUDIAR LA MEMÒRIA OPERATIVA

PROVES TRADICIONALS DE MCT

• Prova d’amplitud de dígits: 5-3-8-9-6-1
• Paraules: casa-cotxe-poma-guineu-paper
• Pseudoparaules: sil-rul-pex-rog-lub

PROVES DE MEMÒRIA OPERATIVA

1. Prova de nombres i lletres:
o P-1-5
o S-8-N-4
o 5-M-A-8-D-3

ORIENTACIONS TEÒRIQUESI FORMES D’ESTUDIAR -LA

1. Estudi dels components de la memòria operativa: Baddeley (des de principis dels anys 70).
2. Orientació centrada en les diferències individuals o psicomètrica: Daneman i Carpenter (1980)

ESTUDI DELS COMPONENTS DE LA MEMÒRIA OPERATIVA

Estudi dels components de la memòria operativa: iniciat per Alan Baddeley.

MODEL DE BADDELEY I HITCH (1974) I BADDELEY (2000)

EL LLAÇ O BUCLE FONOLÒGIC

Totes les d’amplitud amb informació verbal: paraules, pseudoparaules.

Evidències de l’existència del llaç fonològic. Què passarà si es dificulta o s’impedeix la repetició
subvocal dels ítems? Els ítems que no es puguin repetir desapareixeran ràpidament de la memòria?
Influirà la velocitat de pronunciació dels ítems?

1. Efecte de la supressió articulatòria. Murray (1967): Experiments amplitud memòria.

2. Efecte de la longitud de les paraules. Baddeley et al.
(1975). Ellis i Hennelly (1980), aplicació en proves
d’amplitud de emòria que inclouen els test d’intel·ligència
(Wais de Wechsler), es va trobar que els nens gal·lesos
tenien un rendiment inferior en amplitud de dígits que els
anglesos.
3. Efecte de similitud fonològica. Conrad (1964),
presentació visual i record serial: semblants i diferents.
4. Efecte de la parla no atesa. Salamé i Baddeley (1982),
dígits presentats visuals, grup 1: silenci; grup 2: síl·labes
concurrents.

Totes les persones usen un codi fonològic? Què passa amb persones sordes congènites? Llengua de
signes (configuració mà, orientació mà, moviment, obertura, etc.).

Emmorey (2006)

• Nens sords congènits.

• Exposició a 8 signes per memoritzar.
• Manipulació de:
o Moviments similars vs dissimilars.
 o Supressió vs no supressió.

Conclusions sobre el Llaç fonològic:

• Processament d’informació verbal o verbalitzable.

• Un magatzem i un procés de repàs.
• El procés de repàs manté els elements en el magatzem, però com aquest té capacitat limitada,
alguns elements s’obliden.
• Inputs auditius: Entren automàticament.
• Inputs no auditius: Recodificats.
• Capacitat: Elements que es poden repetir en 2’’.
• El codi pot variar (p.ex en persones sordes).

L’AGENDA VISO-ESPACIAL
Component implicat en el processament de:

• Informació que és difícil verbalitzar. Estructura semblant al llaç fonològic.

• Informació visual (imatges) i espacial (recorreguts, localitzacions)
• Manipulació d’imatges mentals.
• Magatzem visual i procés de repàs.

Tasques per avaluar l’agenda viso-espacial.

• Retenció d’informació visual. Test de patrons visuals (Della Sala et al., 1999)
• Retenció de seqüències de moviments en l’espai. Test de Cubs de Corsi.
EVIDÈNCIES D’UN COMPONENT VISO-ESPACIAL DIFERENT DEL VERBAL.

• Evidències obtingudes amb pacients amb dèficits verbals:

o Amplitud dígits 2-3.
o Dificultat comprensió frases complexes i càlculs mentals.
o No efecte de supressió articulatòria ni de longitud de les paraules.
o Memòria per informació no verbal normal.
• Evidències obtingudes amb pacients amb dèficits viso-espacials:
o Amplitud baixa informació viso-espacial, verbal normal.
o Dificultat per aprendre nous recorreguts.
o Dificultat per dibuixar de memòria (formar imatges mentals)

• Evidències obtingudes amb neuroimatge.

o Smith i Jones(1997). Condició memòria de treball verbal: Ha aparegut la lletra abans?

o Condició memòria de treball espacial: Ha aparegut alguna lletra en aquest lloc?

• Evidències cognitives.
o Efecte de la informació visual irrellevant. Logie (1986). Memoritzar: ARBRE-GOS-LLAPIS-
ORDINADOR. Què interfereix més quan memoritzem en forma d’imatges?

o Efecte de la supressió espacial. Baddeley et al (1975). Observem que el repàs amb rotor
afecta més a la memorització de paraules en forma de imatge.
EXECUTIU CENTRAL
Funcions que se li han atribuït:

• Mantenir i manipular al mateix temps la informació.

• Coordinació del llaç i l’agenda.
• Realització de dues tasques a la vegada: atenció dividida.
• Atenció selectiva:
o Dirigir l’atenció cap a la tasca.
o Selecció i rebuig d’informació irrellevant.
• Planificació, presa de decisions i control de l’acció.
• Selecció informació de la memòria a llarg termini.

Exemples: resolució mental de sumes, memorització de dígits en ordre directe i invers, etc.

Tasques per avaluar l’executiu central:

• Generació de seqüències aleatòries (lletres, números):

• Tasca de Stroop
• Tasques d’interferència proactiva:
• Tasca “senyal de parada”: Consisteix en dir tan ràpid com es pugui a quina categoria pertanyen
paraules, excepte quan apareix un senyal (vermell).
• Test del Traçat:
• Tasca N-Back: Consisteix en respondre a qualsevol lletra que sigui igual a la que s’havia presentat.
• Combinar dues tasques a la vegada, una de llaç i una d’agenda: Record de dígits i Rotor de
persecució.

EXPERIMENTS SOBRE ATENCIÓ DIVIDIDA AMB REPERCUSSIONS A LA VIDA REAL (STRAYER I

JOHNSTON, 2001; STRAYER ET AL., 2006):

Efectes en la conducció de parlar en mòbil (mans lliures).

Comparació amb: escoltar la ràdio, parlar amb el co-pilot, beure alcohol...

Van trobar que conduir mentre s’escoltava la radio o es parlava amb telèfon augmentava les
probabilitats de saltar-se un semàfor i augmentava el temps de reacció per a frenar. Mentre que quan
es condueix sota els efectes del alcohol l’estil de conducció es més agressiu, hi ha menys distancia amb
el vehicle del davant i es frena amb més força.

RELACIÓ DE L’EXECUTIU CENTRAL AMB EL CÒRTEX PREFRONTAL

• Estudis amb pacients amb lesió al lòbul frontal:

o Distractibilitat.
o Excès d’atenció a estímuls irrellevants.
o Dificultat en planificació i presa de decisions.
o Perseveració: dificultat per canviar d’objectiu.
o Canvis de personalitat.
o Dificultat control acció.
• Estudis amb neuroimatge. Tasca N-back:
o Activació prefrontal durant la tasca N-back: Activació relació amb dificultat.
 COM SABER QUINS COMPONENTS DE LA MEMÒRIA OPERATIVA ESTÀ IMPLICAT EN UNA
DETERMINADA TASCA?

Els components implicats en la tasca principal seran els menys rendiment presentin en la tasca
secundària.

ESTUDI DE LES DIFERENCIES INDIVIDUALS EN MEMÒRIA OPERATIVA: ORIENTACIÓ

PSICOMÈTRICA (DANEMAN I CARP ENTER)

Component implicat en:

• Avaluació de l’amplitud de la memòria operativa.

• Realització d’alguna altra tasca.
• Relació entre el rendiment a les dues tasques (mètode correlacional).

Tasques per avaluar la memòria operativa a l’orientació psicomètrica:

• Tasca d’amplitud de lectura (Daneman i Carpenter, 1980): dir si la frase és correcta o no i recordar
la darrera paraula de la frase.
• Tasca d’amplitud de comptar: compta quantes creus vermelles hi ha a cada quadre. Recorda el
número de creus vermelles que hi ha.
• Tasca explicada al Laboratori 4 (Turner i Engle, 1989): Tasca d’amplitud operacional (Ospan).
Tasques complexes per avaluar l’amplitud de memòria:
o Component de manteniment.
o Component de processament.
Relació amb:
o Capacitat de comprensió lectora.
o Capacitat de raonament.
o Inhibició informació irrellevant.
o Tasques matemàtiques.
o Proves d’intel·ligència (Matrius de Raven).
o Agafar apunts.
o Rendiment escola.
ASPECTES APLICATS

MEMÒRIA OPERATIVA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE

Gathercole: Observació nens a l’aula.

Nens amb baixa memòria operativa:

• Descripció mestres: manca d’atenció, no molestar.

• Dificultat en seguir les instruccions.
• Instruccions de vegades complicades (perdre’s).

Aprenentatge com acumulació gradual de coneixement en diversos episodis.

Tasques a classe: Nen ha de mantenir informació mentre fa una altra tasca (p.ex càlcul mental, escriure
frases, detectar mots que rimen en un poema), ha de recordar les instruccions del professor, ha d’evitar
distraccions.

Nens amb poca capacitat: problemes en superar aquestes situacions.

Baixa capacitat memòria operativa: Baix rendiment acadèmic.

Nens amb dificultats grans per les matemàtiques, relació amb la memòria operativa?

Mammarella et al. (2017):

• Nens amb molta dificultat per matemàtiques.

• Control.

MEMÒRIA OPERATIVA EN LA GENT GRAN

Canvis cerebrals amb l’edat:

1. Estudis neuroanatòmics: Disminució volum sobretot lòbul frontal i temporal medial .

2. Estudis neurofuncionals: Menor activació de les àrees implicades en processament.

MEMÒRIA OPERATIVA EN PACIENTS AMB DEMÈNCIA D’ALZHEIMER

Experiments sobre atenció dividida amb pacients d’Alzheimer.

• Amplitud memòria: dígits.

• Seguiment amb rotor de persecució.
• Cada tasca per separat.
• Les dues tasques a la vegada.

Errades en amplitud memòria: Prova en 3 moments diferents,

separats per mesos.
MEMÒRIA OPERATIVA EN TRASTORNS PSICOLÒGICS

ESQUIZOFRÈNIA
Twamley et al. (2006)

• Pacients amb esquizofrènia

• Controls
• Dígits en ordre directe i invers
• Tasca de nombres i lletres

ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA OPERATIVA

Evolució de la capacitat de la Memòria Operativa al llarg de la vida (Alloway i Alloway, 2013):

• Lletres.
• Dígits en ordre invers.
• Formes

• Importància en el rendiment acadèmic en nens.

• Disminució en la gent gran.
• Importància en la vida quotidiana.

Es pot entrenar la memòria operativa?

Estudi amb gent gran (Tori et al., 2016):

Avaluació pre-entrenament: cubos de corsi, puzles i dígits.

Entrenament:

• Grup experimental i grup control.

• 15 sessions d’entrenament d’1 hora.
• Videojocs plataforma Lumosity.
• Tasques:
o 1-Matriu
o 2-N-back cares

Avaluació post-entrenament i al cap de 3 mesos: cubos de corsi, puzles i dígits.

Resultats: pre-test, psot-test i seguiment al cap de 3 mesos.

Entrenament en nens:

Estudi de Holmes i Gatherocle (2014):

Estudi 1:

• Nens de 8 anys.
• 25 sessions cada sessió 8 tasques MO.
• Avaluació de MO (verbal i viso-espacial) pre i post-entrenament.

Estudi 2:

• Neix amb baix rendiment acadèmic.

• Millora en Anglès i Matemàtiques.
TEMA 4: MEMÒRIA DE LLARGA DURADA: L’ADQUSICIÓ DE LA INFORMACIÓ

CONCEPTE DE MEMÒRIA A LLARG TERMINI I FORMES D’ADQUIRIR INFORMACIÓ

La memòria a llarg termini es:

• Allò al que es refereix la gent quan parla de memòria.

• Capacitat i durada il·limitada.
• Informació no activa.
• La informació es podria evocar en qualsevol moment.

Aquest tipus de memòria conte coneixements, experiències, habilitats,

identitat...

Avaluació (proves): quantitats gran d’informació, intervals llargs (relativament)...

Formes d’adquirir la informació: intencional, incidental, inconscient...

EFECTE DEL TIPUS D’INFORMACIÓ EN L’ADQUISICIÓ

PRIMERA VARIABLE: ORGANITZACIÓ

• Material organitzat
• Organització subjectiva

La 1 es més fàcil d’adquirir perquè es

una llista organitzada en diferents
categories. Si ens donen informació
organitzada l’adquirim millor.

A l’assaig 2 i 3 trobem paraules iguals però ordenades

diferents, independent de com es presentava, la gent sempre
les recordava en ordre subjectiu, per a millorar l’adquisició.

En resum, es més fàcil adquirir la informació si està ordenada

i organitzada. Quan presentem informació per memoritzar i
després la tornem a donar però desorganitzada, la gent la
organitzarà de manera subjectiva. Hi ha una tendència a der
la nostra organització subjectiva que millorarà l’adquisició.
SEGONA VARIABLE: EFECTE DE CONCRECIÓ
Adquirim millor les paraules concretes que les abstractes, això es dona perquè alhora de l’adquisició la
informació passa per dos sistemes diferents:

• Model de codi dual: sistema representacional verbal que guarda la informació en format verbal.
• Sistema representatiu imaginatiu: guarda la informació en forma d’imatges.

El que passa amb les paraules abstractes es que només te les pots guardar en format verbal, ja uqe no
es pot fer una imatge mental d’ella. Les paraules concretes te les pots guarda de les dues maneres (
Paivio, 1969). Un altra explicació més recent, es que les paraules concretes tenen representacions
mentals més riques.

TERCERA VARIABLE: EFECTE D’ANIMICITAT

Tendència a recordar millor les paraules
que es refereixen a éssers vius. Això
s’explica per l’evolució, explicacions
funcionals: la funció que podria tenir pels
nostres avantpassats, hem heretat la
tendència a prestar atenció als éssers
animats perquè dona més oportunitats per
a sobreviure.

QUARTA VARIABLE: EFECTE DELS RECORDS DELS TRAMPOSOS

Tendim a recordar molt bé aquelles persones que poden ser una amenaça cap a nosaltres ja que tenim
una atenció selectiva per a elles.

CONCLUSIONS
• El tipus d’informació afecta a l’adquisició.
• La informació ordenada l’adquirim millor.
• La informació concreta es millor que l’abstracta.
• Es millor la informació que es refereix als éssers vius.
• La emocionalitat de la informació: aquella informació que porta una carga emocional, es recorda
millor que la neutra, encara que no es sap quina es recorda millor, si la positiva o lanegativa.

EFECTE DE LA QUANTITAT I DISTRIBUCIÓ DE LA PRÀCTICA

Ebbinghaus va dir que com més temps treballem la informació, millor la recordem.

Però s’han estudiat altres variables: Com distribueixes el temps: pràctica massiva (donar la informació
de cop) i la pràctica distribuïda (donar la informació en repartida).

Efecte de l’espaciat: es recorda millor aquella informació que es presenta dues vegades deforma
espaiada. Ja que, si donem les dues vegades la informació seguida, la tenim molt present i no li dones
tanta importància.

Però, es manté l’efecte de l’espaiat amb intervals llargs? es manté la tendència a recordar millor la
pràctica distribuïda que la massiva però sempre es recordarà menys que si preguntem la informació de
manera immediata.
És aplicable en els aprenentatges escolars? Sí, es recorda millor amb la pràctica distribuïda que en la
massiva, també es recorda millor la informació es recent. Si estudiem, es millor estudiar diferents
vegades la mateixa informació que estudiar-la tota seguida, ja que pot crear una falsa seguretat.

EFECTE DEL TIPUS DE PRÀCTICA

Nivells de processament: Com treballem la informació durant l’adquisició determina el record. Si

guardem la informació a nivell superficial, la petjada de record no serà tan gran, en canvi si guardem a
nivell profund, la petjada és més gran i per tant, el record serà millor.

- Nivell superficial: anàlisi sensorial

- Nivell intermig: identificació de l'estímul

- Nivell profund: processament elaborat, basat en el significat.

Es van trobar limitacions:

Limitació 1: la teoria de nivells de processament dona èmfasi a la codificació, però que passa si es canvia
la tasca de recuperació? Si en el moment de l’adquisició et fixes amb la rima i en el moment de la
recuperació també, ho recordaràs millor si et fixes en la rima, però en la prova de reconeixement es
recuperen més paraules si les has guardat en base el seu significat. Els antics autors es pensaven que la
informació es guardava en base la seva semàntica i que es recordava millor, però aquest efecte ens
mostra que no sempre passa. El record de la informació depèn de com t’has guardat la informació en
l’adquisició però també fins a quin punt la tasca que has fet en l’adquisició s’assembla a la de
recuperació.

Limitació 2: Manca de mesura objectiva de la profunditat del processament. Molts autors van demanar
una mesura objectiva del nivell de processament, el que van dir va ser: que com més temps es tarda en
guardar la informació, això vol dir que l’està guardant de forma més profunda. Després es va comparar
les respostes Si/ No. Es feien preguntes sobre la llista que havien de memoritzar i les respostes havien
de ser Si o no. Es va comprar el temps que es tarda en contestar i es tarda més amb les respostes NO,
però si ens fixem en el record, es recorda més les respostes SI. El temps no es una mesura de
profunditat.

Quan una informació és diferent a totes les altres, la recordem millor, ja que ens crida l’atenció. Quan
processem en funció del significat, obtenim petjades de memòria diferents, ja que quan guarden en
base el significat, ho relacionem amb tota la informació prèvia que ja tenim, per tant, la petjada és més
rica i serà diferent a totes les altres → més fàcil de recordar i recuperar.

EFECTE DE L’ESFORÇ
Es va donar una tasca amb dues paraules amb minúscula i una amb majúscula, es demanava quines de
les dues estava més relacionada semànticament amb la majúscula. Algunes eren més fàcils de veure la
relació i altres més difícils. Després es va fer una tasca de reconeixement de la paraula en majúscula, es
va veure que es recordaven millor les paraules que es trobaven en la condició difícil.

EFECTE DE GENERACIÓ
Hipòtesi: més esforç, millor processament de la informació. En un grup ha de generar l’antònim de les
paraules donades i l’altre grup només ha de llegir-les. Després es demana el record. Els del primer grup
ho faran millor, ja que per generar conceptes, es necessita més esforç.
EFECTE DE PRODUCCIÓ
Quan llegeixes la informació en veu alta, la petjada de
memòria és més gran, ja que conté informació
auditiva, visual... , per tant, més record.

EFECTE D’ESCENIFACIÓ
Quan volem recordar una cosa, si la
representem (la escenifiquem), serà
més fàcil el record, ja que es necessita
més esforç, ja que has de pensar en
l'acció, fer-la, representar-la amb el
cos…Per tant, la petjada amb gestos és
més rica. Com més coses faig per
aprendre una informació, més la
recordaré.

EFECTE D’AUTORELLEVANÇA
Aquelles coses o conceptes que et pots aplicar a tu mateix, les recordes millor. La informació sobre
nosaltres la recordem millor, perquè ens crida més l’atenció.

• La majoria de les persones se situen als percentils 80-100 quan se avaluen en una escala de
percentils.
• Creuen ser millor que les persones del grup de referencia.
• Altres estudis mostren que la majoria de persones pensen que són més intel·ligents i més atractives
que la mitjana de població.
• Tendència a sobrevalorar les nostres qualitats positives i a infravalorar els trets negatius.
• Relació amb la memòria: recordem, de les nostres vides, la informació congruent amb aquestes
qualitats positives.
• Recordem millor el que fem nosaltres que el que fan els altres.

EFECTE DE SUPERVIVÈNCIA
Perquè la informació que nosaltres li estem prestant atenció és rellevant per a la nostra supervivència i
ens ajudaria a sobreviure, per tant, ens crida més l’atenció. Per a què es produeixi l’efecte de
supervivència, s’ha de fer referència a situacions perilloses per a nosaltres o els nostres avantpassats?
semblar a ser que es recorda per igual, les coses que atempten contra la nostra supervivència sigui un
perill antic o actual.- Record d'informació potencialment tòxica: Es recorden més els objectes que han
tocat les persones malaltes que els objectes que han tocat les persones no contaminades.

RECORD DE POTENCIALS PARELLES

Es presenta una cara amb una fase descriptiva d’aquella persona, després de la presentació es pregunta
com de desitjable es aquella persona per tenir una relació o com de desitjable és tenir aquella persona
com a company de feina. Després d’això es fa una tasca de reconeixement, es recorden més aquelles
cares que se’ls hi ha preguntat si tindrien una relació de parella, ja que és més rellevant pel teu benestar
tenir un bon company sentimental.

Explicació funcional de la memòria:

• Orientació evolucionista: es recorda millor aquella informació rellevant per a la teva supervivència o
benestar.
• Memòria per a les necessitats dels nostres avantpassats i per a les actuals.

EFECTE DE LA RECUPERACIÓ

• Estudi repetit: lectura 4 vegades i no test.

• Test únic: lectura 3 vegades i 1 test.
• Test repetit: lectura 1 vegada i 3 test.

Resultats: a curt termini es recorda millor aquella informació que l’hem llegit varies vegades sense
posar-la a prova. A llarg termini, es recorda millor aquella informació que hem el test tres vegades, això
passa perquè al intentar recuperar la informació estàs fent més esforç.

Importància del feedback:

• Grup 1: llegir text i tornar a llegir

• Grup 2: Llegir test i examen sense saber resultats
• Grup 3: Llegir test i examen i saber resultats.

Resultats: El record al cap d’una setmana és millor el del grup 3, ja que el fet de recuperar la informació,
ja fa que la recordi més perquè estic fent més esforç. Cada vegada que recuperem la informació és com
un episodi d'adquisició i més efectiu que simplement llegir-la informació.

Conclusions:

• El fet de recuperar la informació té efectes a la memòria.

• L’esforç fa que la informació es torni a processar.
• La informació més elaborada es recorda millor.
• Quan recordem es reactiven els mateixos circuits neurals de l’adquisició.
• En rates: quan recordem s’activen a l’hipocamp i l’escorça cerebral les mateixes molècules que a
l’adquisició → Reactivació de les bases cerebrals.
• Enfortiment dels records consolidats.
EL PAPER DE L’ATENCIÓ, LA INTENCIÓ I LA CONCIÈNCIA

Consciència: volen mostrar si som capaços de guardar la informació encara que no siguem conscients.

Informació no percebuda conscientment:

Efecte de la mera exposició: preferència amb la informació que els resulta familiar. Presentació de
figures de manera subliminal (no és conscient d’aquesta presentació, ja quela presentació és molt
ràpida).

Recuperació: quina figura t’agrada més? Als participants els hi agradava més aquelles figures
presentades de manera subliminal, ja que inconscientment eren més familiars que les altres. Això indica
que, encara que no siguem conscients la informació la processem, ja que després tenim preferència
sobre ella.

Estudis amb anestèsia: Una persona amb anestèsia se li diuen noms de fruites i quan es desperta li
pregunten que digui la primera fruita que li vingui al cap i diuen aquelles fruites que havíem dit abans.
Encara que la persona estigui dormida, està processant la informació.

ALTRES VARIABLES

IMPORTÀNCIA DEL SON EN LA CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI.

Estudi amb rates:

• Més aprenentatge, més son

• Més son rem, més record

En l’hipocamp mentre dormim, s’activen les mateixes seqüències neuronals que en l’aprenentatge →
repetim mentalment la informació apresa.

Son després de l’aprenentatge:

• Processament actiu d'informació al cervell

• Canvis en les representacions de la informació
• Reactivació del que s’ha après al dia
• Reactivació de les mateixes àrees: activació de les àrees activades en l’aprenentatge.
• Reactivació de l’hipocamp
• Accelera la síntesi de proteïnes → augment de la força de connexió entre neurones.
• Integració del nou coneixement en les xarxes neuronals existents.

Si combinem alguna dels efectes estudiats en el tema i el combinem amb lo que hem après de la son, el
record de la informació, encara és més gran.

Conclusions: recomanacions d’estudi

• Organització de la informació
• Crear imatges mentals
• Espaiar la pràctica
• Treballar la informació, relacionar-la amb coneixements previs i integrar-la
• Relacionar-la amb un mateix
• Generar la informació, transformar-la, passar-la a les pròpies paraules.
• Dir en veu alta
• Processar amb significat
• Fer algun examen per comprovar el que es sap, evitar distraccions, dormir.
• La forma en què treballem la informació determina si la recordarem o no.
TEMA 5: MEMÒRIA DE LLARGA DURADA: LA RECUPERACIÓ DE LA INFOR MACIÓ

ASPECTES INTRODUCTORIS: FORMES DE RECUPERAR LA INFORMACIÓ

Quan no aconseguim recuperar una informació → experiència de recuperació fallida. Les persones amb
dany al còrtex prefrontal viuen amb el fenomen de la punta de la llengua i l'experiència de buscar
desesperadament un objecte, de manera continua. Les persones amb dany al còrtex recorden menys
quan es record lliure o record amb pistes però en proves de reconeixement, ho fan igual que les
persones sanes → això vol dir que les persones amb dany al còrtex prefrontal tenen bé la informació
però no poden accedir a ella.

Formes de recuperar la informació:

• Intencional i conscient (proves explícites): recerca activa de la informació.

• Involuntària i conscient: no estas recuperant la informació de manera voluntària, és a dir, t’ha
vingut el record al cap.
• Involuntària i inconscient (proves implícites): no estas recuperant la informació de manera
voluntària i no t’has adonat que has recuperat la informació

PROVES EXPLÍCITES DE RECUPERACIÓ

Son aquelles proves que es dona la informació al pacient de manera conscient i ha de recuperar la
informació.

• Record lliure: totes les paraules que et vinguin al cap sense importar el ordre o en ordre (record
lliure serial)
• Record amb pistes o claus:
o Pistes intrallista: la pista forma part de la informació estudiada.
o Pista extrallista: donen una pista que no forma part de la informació estudiada. Ex: un
antònim.
• Reconeixement: s’aplica la teoria de detecció de senyals (TDS) on la correcció es encerts-falses
alarmes.

El que defineix a una prova explícita l’adquisició pot ser tan incidental com intencional, però la
recuperació ha de ser intencional.

LA RECUPERACIÓ COM UN PROCÉS DEPENENT DE PISTES

Tulving: a vegades no podem recuperar la informació per un culpa de dos conceptes: disponibilitat i
accessibilitat → a vegades tenim la informació disponible però no podem accedir. També va dir que les
pistes efectives son aquelles que ens fan recuperar la informació.

Disponibilitat: la informació esta guardada

Accessibilitat: si podem accedir a la informació guardada, depèn de les pistes o no.

Proposta de Tulving: La codificació d’informació externa amb l’estat cognitiu interior. Depenent de
l’estat cognitiu, la petjada (engrama) serà més gran o no.

Quan volem recuperar busquem aquesta petjada i el que ens permetrà arribar a la informació seran les
pistes. Les pistes ens ajuden a recuperar la informació perquè la informació de la nostra memòria està
associada/ connectada.
Cada petjada té un nivell d’activació, com més alt sigui aquest nivell, més accessible és aquesta
informació. L’activació augmenta quan centrem la nostra atenció en el record i quan percebem alguna
cosa del món relacionada amb aquest.

De què dependrà que determinem l’èxit de la recuperació?

• Força associativa pista-record: com més associats estiguin dos conceptes, més fàcil és que
recordem un quan ens aparegui l’altre. Podem aconseguir més associació presentant dos conceptes
junts moltes vegades.
• Quantitat de pistes: Si tenim associat més d’un concepte a una paraula, és més fàcil que la
recuperem, ja que dos pistes desencadenen el record. Com més treballem, elaborem una
informació, més fàcil és que s’associï a un nombre més gran de pistes.
• Estratègia de recuperació: Depenent de la perspectiva es recorden alguns elements o uns altres i
que es recordaven més elements congruents amb el paper que havien d’adoptar. Depenent del
paper que adoptem en la recuperació dependrà el record, per tant, recordarem més coses di
canviem de perspectiva.
• Rellevància de les pistes: Les pistes intrallista son més útils a l’hora de la recuperació perquè tots
aquells elements que es presentin a l’adquisició seran útils en la recuperació. La importància del
context: Recuperem més informació quan estem al mateix context perquè guardem la informació
però també guardem l’episodi d’informació amb tots els elements de l’ambient, per tant, això
servirà en el moment de la recuperació.
• Manipulació del context extern: Si estudiem i recuperem la informació al mateix lloc, recordarem
més paraules. També ajudarà al record la reinstauració mental, és a dir, al moment de la
recuperació, pensar mentalment en el lloc on hem adquirit la informació.
• Manipulació del context intern: La persona amb el mateix estat intern durant l’adquisició i durant
la recuperació farà millor la prova, ja que l’estat intern actuarà com una pista. Un estat potser
l’estat en drogues, l’exercici físic etc.
• La llengua: les persones que han estudiat i fet l’examen amb la mateixa llengua, recuperen més
informació, ja que l’idioma també actuarà com una pista.

Què passa a nivell neural durant la recuperació? que es reactiven àrees del neocòrtex que van
processar l'estímul original, reactivació dels patrons neurals i reactivació de les parts de l’experiència
connectada al neocòrtex. Per tant, les pistes desencadenen el procés de recreació de l’estat neural.

MODE DE RECUPERACIÓ

La intenció de recuperar:

• Recuperació voluntària: recuperar la informació fent un esforç

• Recuperació involuntària: Ens venen al cap record sense que els haguem buscat.

Com estudiar els records involuntaris:

• Mètode de diaris: anar apuntat tots els records que et vinguin al cap sense haver-lo buscat i fer un
registre de quan li ha vingut.
• Alternatives: mirar pel·lícules o imatges per a veure si desencadena algun record.

TIPUS DE RECORDS INVOLUNTA RIS

• Records de la pròpia vida i coneixements: quan et ve al cap records de quan eres petit o de fa
temps o quan et ve al cap algun coneixement.
 o Ens venen al cap 3 o 4 vegades al dia, son records vius (representació sensorial) son events
no molt llunyans i de recuperació ràpida. és un record que no està organitzat i afecta més a
l’estat emocional. Els coneixements no apareixen de forma tan freqüent. Apareixen en
estat de poca concentració.
o Que desencadena aquests records: gent, activitats, objectes de l’entorn, experiències
sensorials i pensaments.
o Es recorden més records positius, després els negatius i per últim neutres. Els records que
ens venen al cap tenen un component emocional.
o La majoria de records són prou recents (0-4 anys enrere).
• Records indesitjats: ens venen al cap records que no voldríem.
o Successos traumàtics: les persones recuperen imatges recurrents de parts de la situació
amb qualitats sensorials i amb sensació de reexperimentar.
o Associats a por i ansietat.
o Contingut relacionat amb els pitjors moments del succés.
o Els ha desencadenat alguna pista de l’entorn.
o Pot ser difícil recuperar-lo de manera voluntària
o Trastorn per estrès post-traumàtic.

Mecanisme proposat de perquè passa això: els records normals es processen a partir de l’hipocamp i es
necessita temps per a integrar tota la informació. En canvi, aquests processos amb forta càrrega
emocional, els processa l'amígdala i es molt difícil controlar-ho ja que és molt automàtic i amb molta
facilitat per desencadenar el record.

La consciència: Fins a quin punt, tu te n’adones de que estas recuperant un record.

• Recuperació explicita: quan recuperes la informació i ets conscient que l’estàs recuperant.
• Recuperació implícita (és involuntària i inconscient): recuperes la informació i no n’ets conscient.

Evidències de la recuperació implícita:

o Pacients amnèsics: els pacients amnèsics son aquells que son incapaços d’adquirir
informació nova, però si que poden aprendre una nova capacitat/ habilitat.
o Estudis de l’època: pacients amnèsics i sans. Dos grups: tasca de recuperació i tasca de
completar els fragments de paraules. Els pacients no recordaven cap paraula però l’havien
processat, ja que la tasca de completar, la feien igual que les persones sanes. Això passa
perquè la capacitat de guardar les paraules no ve per l’hipocamp, per tant, poden guardar
la informació ja que ve d’una altra via.
o Priming o facilitació: Facilitació amb estímuls prèviament presentats respecte els nous. Fer
la tasca millor amb l'experiència prèvia (fer millor les paraules velles queles noves).Com es
calcula el priming:
▪ Temps de resposta: temps nous- temps vells
▪ Precisió: items nous - items vells

TASQUES IMPLICITES (no es diu ni que s’ha d’estudiar ni que s’ha de recuperar de forma conscient).

• Tasques verbals perceptives: centrades en la forma o estructura dels estímuls.

o Exemple de tasca 1: a la fase d’adquisició es demana que es faci alguna cosa amb la
informació. A la recuperació presentem informació nova i vella i li farem fer alguna cosa
amb les paraules. Com per exemple: identificació perceptiva → presentar de forma
individual una tasca durant 30 ms i la tasca és adivinar quina paraula ha sortit.
 o Exemple de tasca 2: fer alguna cosa amb una llista. Fase de recuperació li presentem el
principi d’algunes paraules que han sortit i ho hauran d’omplir amb la primera paraula que
els hi vingui al cap. Van més ràpid amb les paraules que s’han presentat a l’adquisició. Un
pacient amnèsic ho farà com un pacient normal però sense recordar les paraules
o Exemple de tasca 3: resolució d’anagrames. S’ha de fer alguna cosa amb la llista
presentada. presentació de paraules desordenades, ordenaran més ràpid les paraules de
l’adquisició.
o Exemple de tasca 4: decisió lèxica. presenten paraules i pseudoparaules. Lo més ràpid que
puguin han de dir si es una paraula o no. Hi haurà paraules presentades en la fase
d’adquisició i aquestes seran les que respondran més ràpid.
• Tasques verbals conceptuals: tasques centrades en el significat. Es presenten dues llistes de fruites i
es demana que facin alguna cosa amb ella els dos grups. Després es pregunta que et diguin un tipus
de fruita i cada grup tindrà tendència a dir el nom de la fruita de la llista, ja que hi ha priming de
repetició.
• Tasques no verbals:
o Tasca d’anomenar objectes: Es presenten imatges i han de dir el nom. En la fase de
recuperació, es mesura quant de temps tarden en dir el nom de l’objecte, tardaran menys
en els objectes presentats anteriorment.
o Tasca de decisió d’objecte: es presenta imatges i es demana que puntuïn l’agradabilitat. En
la recuperació, es presenten imatges noves i velles, han de dir si son objectes reals o no.
Tardaran menys a respondre en aquells objectes que s’han presentat anteriorment.
o Tasca d’anomenar fragments d’imatges: adivinar el objecte que és, si la imatge s’ha
presentat a la fase d’adquisició serà més fàcil d’endevinar quina imatge és.
• Tasques en altres modalitats sensorials:
o Modalitat auditiva: Presentació d’una llista i a la fase de recuperació identificar les
paraules sobre un fons de soroll i després completar les paraules
o Modalitat hàptica: Presentació de propietats dels objectes i després fer alguna detecció de
simetria o alguna altra tasca. Ex: presentació d’objectes naturals o artificials. Fase de prova:
adivinar l’objecte que és. Es perd més temps en identificar aquells objectes que no s’havien
tocat abans.

Priming intermodal: Adquisició et presentin informació auditiva i recuperació visual. Adquisició

estructural i semàntica. Si la prova és hàptica i l’estudi hàptic → hi ha priming. Si la prova es hàptica i
l’adquisició informació visual i a la inversa, hi ha priming.

Judicis afectius: Es presenten estímuls nou si vells, i han de valorar l’agradabilitat, hi ha més tendència a
valorar els estímuls vells amb més agradabilitat i valorar positivament els familiars.

• Aplicacions en publicitat: Ens està indicant que només pel simple fet d’haver escoltat aquella
marca, després quan et demanin una marca, hi ha tendència a dir aquella que s’ha presentat. Això
es valora amb una tasca implícita conceptual (per fer la tasca has d’accedir al concepte de tipus
marca que ens demanen).Un pacient amnèsic faria bé aquesta prova. Els pacients mostren priming
→ no es que utilitzin la informació d’abans de la lesió, sinó que tenen capacitat de guardar
informació però no des de l’hipocamp.

Que passa a nivell neural?

• Priming conductual: com més vegades es presenti un objecte més ràpid es respondrà.
• Priming neural: mentre es feia la tasca es mirava l’activitat neural. Quan presentem una informació
nova hi ha molta activació neural, per tant, veurem el priming neural quan l’activació al moment de
presentar una informació sigui poca. Escorça temporal, frontal i occipital.
Dissociacions: una mateixa variable independent afecta de manera diferent a dos tasques de memòria.

Pacients amb demència d’alzheimer: Els malalts tindran un rendiment pobre en la tasca de
reconeixement però en la prova d’anomenar imatges, el rendiment és normal.

Persones sanes: codificació superficial/ profunda: la forma amb la que s’ha guardat la informació afecta
igualen la forma explícita que en la implícita. Guardar la informació en base el significat empitjora el
record.

Efecte de l’edat: les proves explícites la fan millor la gent adulta i les proves implícites la gent jove →
dissociació entre les proves explícites i les implícites.

CONTROL DE L’ORIGEN DELS RECORDS

Distinció entre lo intern/ extern: a vegades quan tenim una cosa al cap no sabem si és d’origen extern
(realment ens ha passat) o d’origen intern (ens ho hem imaginat). Per saber quin origen te ho podré
decidir depenent de l’atribució mental?

• Si el record conté informació sensoriomotora

• Si sabem el context
• Temps
• Si te emoció
• Recolzament, si sabem el que va passar abans o després.

Tot això son atribucions mentals que ens indiquen que l’origen és extern.

Distinció extern/ extern: Saber on està l’origen de la informació, per exemple: si es format auditiu o
visual. Les variables que intervenen en l’atribució de l’origen són:

• L’edat: com més edat pitjor atribuïm els records

• Regions cerebrals implicades: còrtex prefrontal → ens permet identificar l’origen dels nostres
record.
• Origen dels records d’altres persones.

Errors en l’atribució de l’origen dels records:

• Grup 1: taula d’objectes i fer alguna activitat amb ells.

• Grup 2: Veure imatges d’una persona fent accions i comptar quantes vegades fa l’acció. Una
proporció de 0.35 es pensaven que havien fet l’activitat i no és així.

Això es a causa de: L’efecte de l’observació i efecte d’imaginació: quan tu veus alguna persona fent una
acció o te l’imagines, el que fa el teu cervell és reproduir els mateixos patrons d’activació neuronal que
s’activarien si fessis d’acció.
TEMA 6: SISTEMES A LA MEMÒRIA DE LLARGA DURADA

En la memòria a llarg termini es guarda informació de molts tipus, entre ells habilitats, experiències,
coneixements... té continguts molt diferents. Dins de l'MLT hi ha diferents tipus i cadascú s'encarrega de
treballar amb quelcom diferent.

CRITERIS PER DEFINIR UN SISTEMA DE MEMÒRIA

Hi havia discutia entre una memòria única o sistemes múltiples de memòria. Es van fer experiments amb
amnèsics i van veure que alguns necessitaven hipocamp i d'altres no, perquè als pacients amnèsics no
els funciona la memòria que depèn de l'hipocamp (explicita) i un altre tipus de memòria (implícita) que
no depèn de l'hipocamp, ja que els pacients amnèsics ho fan bé.

Definició de sistema de memòria: interacció entre mecanismes d' adquisició, retenció i recuperació,
caracteritzada per determinades regles de funcionament i per tenir un substrat neural específic.

Criteris:

1. Tipus d' informació: cada sistema de memòria treballa amb un tipus d' informació diferent.
2. Regles de funcionament: cada sistema funciona de manera diferent.
3. Desenvolupament ontogenètic i filogenètic: ontogenètic és el desenvolupament de l' individu al
llarg de tot el cicle vital, al llarg de la vida de les persones, els diferents sistemes de memòria no
apareixen tots alhora, i filogenètic és l' evolució de les espècies, en les espècies veiem que
tenen capacitat de memòria, però els sistemes més desenvolupats els trobem en els éssers
humans.
4. Bases neurals: a nivell neural uns sistemes es basen en el funcionament d' un part del cervell i
altres amb una altra, i això fa possible que quan una àrea es lesiona no queda afectada tota la
memòria.
5. Dissociacions: la VI afecta de forma diferent dues proves, per la qual cosa són dos sistemes de
memòria diferents.

DISTINCIÓ ENTRE MEMÒRIA DECLARATIVA I PROCEDIMENTAL O NO DECLARATIVA

DECLARATIVA
Es relaciona amb continguts que podem declarar verbalment o portant el record al nostre pensament.
Parlem de continguts que es refereixen a saber què. És explicita i accessible a la consciència. Té
aprenentatge ràpid en assajos únics. Depenen del lòbul temporal medial.

Es divideix en:

• Memòria episòdica: record d'informació que té un contingut espacial i temporal (fets

episòdics).
• Memòria semàntica: es refereix a informació que no té contingut espacial i temporal (paraules).

NO DECLARATIVA
Continguts que no podem declarar verbalment o fent l'acciós. Parlem de continguts que es refereixen a
saber còmo. Implícita, no se n'és conscient. Consta d' un aprenentatge gradual. És independent del lòbul
temporal medial.

Entren diversos fenòmens:

- Aprenentatges pre-associatius: és l'habituació (en presentar diverses vegades l'estímul cada

vegada reacciones menys) i la sensibilització (en presentar diverses vegades l'estímul cada
vegada reacciones més).
- Condicionament clàssic: no requereix de l' hipocamp, ja que els pacients amnèsics poden fer
condicionament clàssic.
- Habilitats motores: qualsevol tipus d' habilitat.
- Priming o facilitació: si en la fase d' adquisició es presenta una informació i s' ha de fer alguna
cosa amb aquesta, en el moment de la recuperació es fa més ràpid amb les imatges antigues
que amb les noves.

Estructures neurals implicades en la memòria NO DECLARATIVA.

- Habilitats: relacionades amb el control del moviment

- Priming: còrtex, en relació amb modalitats sensorials
- Condicionament: amígdala

Dissociacions i desenvolupament ontogenètic.

- Estudis amb nens

- Estudis amb gent gran
- La memòria no declarativa apareix abans, en els nens petits la veiem abans que la memòria
declarativa. En la gent gran la memòria no declarativa funciona bé, però la declarativa és la que
mostra primer deteriorament.
Dissociacions neuropsicològiques.
Pacients amnèsics i amb demència:

- Proves explicitades → no les fan bé (record lliure, record amb claus o reconeixement).
- Proves implícites → les fan bé (prova de priming o habilitats).

DISTINCIÓ ENTRE MEMÒRIA EPISÒDICA I SEMÀNTICA

MEMÒRIA EPISÓDICA
Record de fets específics, amb informació del seu context espacial i temporal (QUÈ, QUAN i COM).
Tasques per avaluar-la: qualsevol tasca que impliqui haver de recuperar el context espacial i temporal.
Adquisició: es presenten paraules Es deixen 20 minuts i es pregunten.

Per fer aquesta tasca cal recordar les paraules de la llista, és una tasca de memòria episòdica. Són
tasques explicitades i tasques que et pregunten per records de la vida.

• Implica la recuperació conscient d' episodis del passat.

• Viatge mental en el temps.
• Acompanyada de vegades de la sensació de reexperimentar, reviure.
• Memòria episòdica és un sistema d'aparició recent en l'evolució (les espècies més inferiors
tenen un sistema menys desenvolupat), orientat al passat, i més vulnerable al dany cerebral
que altres sistemes (Tulving).

Bases neurals de la memòria episòdica:

- Importància del lòbul temporal medial i de la regió

hipocampal.
- Estructures de la base del cervell. Tàlveg i cossos
mamil·lars.

ESTUDIS AMB PACIENTS:

→ Pacients amb síndrome amnèsica:

• Amnèsia anterògrad (dificultat o incapacitat per adquirir nova informació) i amnèsia retrograda
variable (dificultat per recordar informació abans de la lesió).
• Gradient temporal: el que s'oblida és el que estiguem a prop de la lesió, mentre que el més
antic es conserva.

HM (1957):

• Cirurgia per epilèpsia incurable

• Hipocamp i regions parahipocampals

RB (1986):

• Isquèmia
• Afectació solo del hipocamp
• Amnèsia no tan severa com HM
Síndrome de Korsakoff: está associat amb el consum crònic d'alcohol. Això provoca danys en
estructures del tàlveg i cossos mamilars. Les persones que tenen aquesta síndrome mostren síndrome
amnèsica, és per això que sabem que aquestes àrees estan implicades en la memòria episòdica.

ESTUDIS FUNCIONALS
Paradigma del record subsegüent (neuroimagen) (Brewer):

Adquisició: fotografies (classificar interior/exterior) i registre activació hipocamp en cada imatge.

En la recuperació s' utilitza una prova de reconeixement, a la persona se li presenten imatges velles i
noves. I se li demana que digui si la imatge és vella o nova, si ens diu que és vella li demanem que digui
si la recorda o que li és familiar.

El que van fer va ser veure les imatges velles, mirar quins li recordaven familiars o si les recorda.

Activació hipocamp durant l' adquisició segons la resposta de la prova:

Aquelles imatges que recorden millor provoquen major activació en l'hipocamp, en les quals
s'equivoquen l'hipocamp és si més no activació presenta. És una evidència que l'hipocamp està implicat
en la memòria episòdica, recordarem millor la informació que quan l'hem guardat el nostre hipocamp
està més activat.

MEMÒRIA SEMÀNTICA:
Continguts sense informació espacial i temporal. Coneixements acumulats al llarg de la vida (tot el que
sabem).

Coneixements sobre:

- Significat de les paraules.

- Propietats i estructura dels objectes.
- Estructura i seqüència de successos.
- Coneixements del món.
- Coneixements de qualsevol matèria (acadèmics).
- Informació no verbal.
TASQUES PER AVALUAR LA MEMÒRIA SEMÀNTICA
• Tasques que avaluïn el coneixement: No recuperació del context d' adquisició
o Generació d' exemplars: demanen noms de qualsevol categoria.
o Associació: dir la primera paraula que et ve al cap relacionada amb 'gat'.
o Judicis semàntics.
o Coneixement del món.
o Test de detectar paraules: es demana al participant que digui si el que apareix en pantalla
és una paraula o no.
o Test de piràmides i palmeres: se li mostra al participant un dibuix a la part de dalt i dos a la
de baix i entre aquests dos dir quin va relacionat amb el de dalt.

SÓN REALMENT DOS TIPUS DE MEMÒRIA DIFERENTS L'E PISÒDICA I LA SEMÀNTICA?

• Experiència subjectiva: saber o conèixer coses → no sensació de passat personal sinó de present
(no reexperimentar).
• Neurociència cognitiva:
o Estudis amb neuroimatge: lòbul temporal anterior i infrabolteral.
o Estudis amb pacients: síndrome amnèsica (no alteració memòria semàntica) | alteració
específica memòria semàntica (Demència semàntica).
Demència semàntica:
− Perduda coneixement significat de les paraules i dels seus referents i dels coneixements
culturals/conservadors memòria de curta durada, memòria episòdica i recuperació
implícita.
− Primers casos estudiats: Warrington
− No qüestió perceptiva: capacitat de copiar dibuixos, però no d'anomenar-los.
− Exemple: dibuixar espontàniament animals, figura prototípica, sense incloure elements
distintius.
Tenen problemes a nomenar i a usar objectes.
Cas:
Inici: recorda la primera lletra de
noms propis, però no complets
(familiars, famosos, noms de llocs...).
Dona tota la informació de les
persones i llocs dels quals no se' n sap
el nom.
Al cap de 4 anys: no recorda noms
comuns (animals, fruites o verdures)
No pot donar informació dels noms
que no sap.
Atròfia progressiva de les àrees implicades en memòria semàntica.
Estudi→ pacients amb síndrome amnèsica i demència semàntica:
- Aprendre una llista de paraules i recordar-les als 10 minuts (tasca episòdica).
- Dir noms d'animals (tasca semàntica).
- Resultat: si que hi ha dissociació, ja que la VI afecta de forma diferent en dues proves.

Estudi amb gent gran:

- Vocabulari
- Coneixement de fets històrics
- Record lliure
PERÒ, MEMÒRIA EPISÒDICA I SEMÀNTICA MOLT INTERRELACIONADES.
1. Baddeley:
- La memòria episòdica influeix en la semàntica.
- Memòria semàntica resultat de múltiples episodis d' aprenentatge.
- Abstracció de la informació dels múltiples contextos espacio-temporals en els quals s' ha
trobat.
2. Tulving:
- La memòria semàntica influeix en l'episòdica.

COM ESTÀ ORGANITZADA LA INFORMACIÓ EN LA MEMÒRIA SEMÀNTICA?

ELS CONCEPTES:
• Model de propagació de l'activació de Collins i Loftus:
o Conceptes organitzats en forma de xarxa.
o Organització de conceptes: distància semàntica:

CAMIÓN-AUTOBÚS (1-----7)

COTXE-AUTOBÚS (1------7)

o Veure, escoltar o pensar sobre un concepte → activació concepte → propagació a

conceptes relacionats segons distància.
o Priming semàntic: es presenta primer una paraula i quan la vàrem ser una altra. AUTOBUS
és la paraula objectiu o target. Priming semàntic vol dir que esperem que al presentar
‘camió’, i 'autobús' està preactivat, i per això es tarda menys amb 'camió' que amb 'plàtan'.
Per la qual cosa és una relació semàntica.
 o Tasca amb l' objectiu:

o Diferència amb priming de repetició? (proves implícites).

ELS ESQUEMES
• Unitats de coneixement més grans que els conceptes.
• Estructures mentals, que es van formant a partir de l' experiència personal en situacions recurrents.
• Abstraccions realitzades a partir de les experiències personals.
• Representen l' experiència en un àmbit particular.
• Exemple: ¿Què s'ha de fer quan se'n va al metge?
• Participen activament en el processament de la informació.

Codificació (seleccionem informació que ens quadra més en els esquemes) → efectes en memòria:

• Selecció: codificació d'una part de la informació

• Interpretació: realització de inferències, completar detalls

Els esquemes milloren o empitjoren con el record?

• Estudis de memòria de testimonis.

• Esquema sobre atracadors i accions implicades en atracaments:

• Experiment: gravació d' un atracament:

o Elements congruents i no congruents amb l' esquema.
o Prova de reconeixement al cap de 30 minuts.
o Resultat: quan els passen la llista i diuen les coses típiques d'un atracador, en veure el
vídeo i després fer-los preguntes sobre aquest, tenen tendència a dir que havien aparegut
encara que no haguessin aparegut en el vídeo.
TEMA 7: LA MEMÒRIA QUOTIDIANA

ESTUDI DE LA MEMÒRIA QUOTIDIANA

Debat entre la orientació de laboratori i l’ecològica.

• Orientació de laboratori: s’intenta controlar totes les variables que puguin influir.
• Orientació ecològica: no te tant de control sobre les variables, però intenta apropar-se més a la
memòria quotidiana.

Crítiques de Neisser a la orientació de laboratori:

- Falta de validesa ecològica.

- Artificiositat
- Memorització de llistes d’estímuls, poc informatiu de com funciona la memòria a la vida real.
- Resultats poc importants.

Situació actual:

- Debat finalitzat, no es parla de la contraposició de la orientació ecològica i de laboratori.

- Coexistència i influencia mútua deguda a la dificultat de classificar.

CARACTERÍSTIQUES I TEMES DE LA ORIETNACIÓ ECOLÒGICA

• Sortir del laboratori
• Mètodes diversos
• Diferents poblacions i temes
• Temes
o Memòria autobiogràfica
o Memòria i emoció
o Memòria a llarg termini
o Memòria espacial
o Memòria d’experts
o Memòria de testimonis
o Memòria prospectiva
o Memòria col·laborativa
o Distorsions de la memòria

MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA

Què és la memòria autobiogràfica?

Records de la pròpia persona i de fets i moments pels quals ha passat.

Record de successos i fets relacionats amb un mateix:

• Coses que han passat → SUCCESSOS. Exemple: caiguda.

o Informació sensorial.
o Informació temporal.
o Informació sobre les persones implicades.
o Informació sobre les reaccions emocionals
• FETS sobre la vida (coneixements). La memòria autobiogràfica és episòdica i semàntica, té elements
dels dos tipus de memòria. Els fets es refereixen a coneixements (semàntics) i els successos es
refereixen a coses que han passat (episòdica).

MÈTODES D' ESTUDI EN MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA.

MÈTODES RETROSPECTIUS:
Preguntar-li a la gent que ens expliquin coses del passat. Per fer això tenim diverses tècniques.

• Tècnica de la paraula clau:

o Origen de la tècnica: Galton.
o Desenvolupament posterior, consisteix que et diguin una paraula (nom concret) i
posteriorment s'ha de dir el primer record que vingui al cap, recuperes moments i s'ha de
descriure l'episodi. Es valoren aspectes subjectius: vividesa, emocionalitat.
o Normalment es realitza amb paraules, però es poden usar imatges, sons o fins i tot olors.
Quan les claus són olors: Característiques:
▪ Més activació de l'amígdala.
▪ No té tanta activació còrtex prefrontal.
▪ Records més antics (primers 10 anys).
▪ Sensació de reviure.
▪ Records més vius.
▪ Records específics, no associats a molts records.
• Qüestionaris de memòria autobiogràfica: Kopelman, Wilson i Baddeley: preguntes sobre diferents
períodes de la vida.
o Informació episòdica personal: alguna cosa que va viure amb 3 companys de primària →
successos.
o Informació semàntica personal: nom de 3 companys de primària → fets.

Problema d'aquests mètodes: No es pot comprovar la veracitat del que ens conten.

MÈTODES PROSPECTIUS
Es vol comprovar si el record és correcte, per tant, hem de tenir documentació del que ha passat.

• Recordar anotacions de diaris:

o Anotar regularment esdeveniments en un diari i després examinar el seu record.
o Wagenaar:
▪ ➔ Registre durant 6 anys
▪ ➔ Anota 2 esdeveniments diaris amb la informació (qui, quan, on, què)
(Singularitat, implicació emocional i agradabilitat).
▪ ➔ Avaluació del record donant-se la clau i intentant recordar la resta, cada 12
mesos.
 ▪ Singularitat: valorada d'1 a 6 (com més antic és pitjor el record) Implicació
emocional: valorada d'1 a 5 (com més antic és pitjor el record, però recorda millor
el que ha afectat emocionalment).
▪ Agradabilitat: valorat d'1 a 7 (recorden millor les coses positives que negatives).
▪ Paper de les claus:
• Nombre de claus o pistes
• Tipus de pistes: qui, què, on/quan
Problema d'aquest mètode: en escriure el diari afecta i fa que ho recordes de forma
diferent, ja que no és el mateix viure-ho que escriure'l.

• Propietats temporals dels records autobiogràfics.

o Memòria autobiogràfica al llarg de la vida.
o Gràfic obtingut amb tècnica de la paraula clau:

o Amnèsia infantil: fet que normalment no tenim record dels primers anys de la nostra vida.
L'edat del primer record és superior als 2 i 3 anys.
o Hi ha dificultat d'estudiar.
o S'estudia en el record de les persones en el naixement d'algun germà, es pregunta als
participants els records que tenen d'aquell moment (Sheingold i Tenney). Es pregunta als
pares i fills.
 Dues propostes per explicar per què no recordem:
• Desenvolupament de l’autoconsciència (Howe i Courage): només es poden formar
records autobiogràfics quan hi ha autoconsciència. L’autoconsciència apareix al voltant
dels 2 anys.
• Teoria sociocultural (Fivush): dona molta importància al llenguatge i a l'ús del
llenguatge dels pares. Grau d' elaboració, orientació emocional i parlar del passat en
les converses. Diferències de l'estil entre progenitors:
o ➔ Estil més elaborat: els records es fixen millor.
o ➔ Estil més simple: els records es fixen pitjor.

Per comprovar aquesta teoria: Diferències entre cultures orientals i occidentals en l'
elaboració de converses. A les occidentals són més elaborades, i a les orientals són
menys elaborades.

Estudi de Kingo: 1043 participants, gènere i nivell

educatiu. El gràfic representa l'edat del primer
record, l'edat del primer record és més alta en
dones que en homes, i això s'explica perquè s'ha
vist que en general amb els fills nois les converses
dels progenitors no són tan elaborades com amb
les noies. Pel que fa al nivell educatiu, com més alta
és el nivell educatiu dels progenitors, més aviat és
el record.

Reminiscència: bon record que tenen les persones sobre una determinada època de la
seva vida, normalment és la joventut.
Gràfic obtingut en molts estudis amb la tècnica de la paraula clau (participants de 70 anys):
reminiscència en els 25 anys (joventut).
Explicació:
- La memòria està en el seu millor moment.
- En aquesta edat es tenen experiències amb més impacte emocional, que conformaran
la nostra personalitat i determinaran la nostra vida.

Estudi de Rubin i Bernsten: Participants han de recordar: esdeveniments importants,

esdeveniments felices i esdeveniments tristes. Quan els recorden havien de dir l'edat a la
qual els passo. En el grafit s'observa:

• Els esdeveniments importants van dels 15 als 35 anys.

• Els esdeveniments felices van dels 10 als 35 anys.
• Els esdeveniments tristes la majoria són en una edat madura, indicant que aquests fets
es van acumulant al llarg de la vida.
• Records de “destell” o de “flash” (flashbulb memories).
Records de les circumstàncies en què t'assabentes d'esdeveniments sorprenents i amb
impacte emocional (Brown i Kulik).
- Successos viscuts intensament
- Successos rellevants
- Successos inesperats que es viuen amb una emoció extrema.
- Contenen detalls personals del que estava passant durant el succés
- Records que s'evoquen moltes vegades
 Record de destell: record de quan, on, i de quina manera t'assabenta dels atemptats. Record
de l'esdeveniment: atemptat a la Rambla, furgoneta...

Categories canòniques: lloc, moment, activitat, mitjà, activitat posterior, altres presents,
pensament.

Com podem saber que és cert el que recorden els participants? Procediment test-retest →
consistència.

Estudi de Hirst:

- Primera entrevista: entre 17 i 21 setembre 2001

- Segona entrevista: agost 2002
- Tercera entrevista: agost 2004
- Quarta entrevista: agost 2011

Característiques dels records:

- ➔ Vivència i detall
- ➔ Confiança molt elevada
- ➔ Consistència: també hi ha oblit dels records, però malgrat aquest oblit se segueix tenint
molta confiança amb aquest record.

Es recorda tan bé perquè hi ha atenció per impacte emocional i distintivitat, i repetició i

narracions post succés.

MEMÒRIA I EMOCIÓ

EFECTES DEL CONTINGUT EMOCIONAL DE LA INFORMACIÓ EN EL RECORD

El millor record de la informació emocional → s'usen experiments. La informació emocional en general
es recorda millor que la neutra. Mecanismes:

- Explicació evolutiva: relació amb la supervivència i els nostres avantpassats.

- La informació emocional és més fàcil d'adquirir:
▪ Atenció
▪ Major elaboració en el processament
▪ Activació de l'amígdala
• Amígdala: pacients amb lesions:
• Imatges negatives i neutres
• Record al cap d'una setmana.
• Comparació amb controls: record d'imatges neutres vs record d'informació
emocional.
• Els pacients que tenen lesions recorden per igual la informació emocional que la
neutra.
• Persones sanes: Activació de l'amígdala quan la gent recorda la informació
emocional. Recorden més les negatives que les neutres. Es van veure que els
pacients recordaven més la informació emocional que la informació neutra.
▪ ¿Es recorda millor la informació positiva o la negativa?
S'obtenen resultats inconsistents, no està clar que es recorda millor. Amb la gent gran es
fa un estudi:
 Participa gent gran, mitjana edat i joves. Han de mirar 32 imatges positives, negatives i
neutres. I hi ha record per sorpresa.
La gent jove recorda per igual positives i negatives, la gent de mitjana edat recorda més les
positives que les negatives, i la gent gran recorda molt més les positives. En la gent gran es
produeix un fenomen que s'anomena biaix positiu i vol dir que tendeixen a recordar millor
la informació positiva. Una explicació és que d'alguna manera recordar informació positiva
t'ajuda a millorar el teu estat d'ànim i benestar.
▪ Es recorden millor tots els elements de la situació emocional? Loftus i Burns:
- Pel·lícula atracament i escapada
- Activació alta: es dispara a un nen
- Activació baixa: no es dispara
- Record de la història: es recorda millor l'emocional.
Efecte túnel: en prestar molta atenció a la informació central emocional, prestes menys
atenció a la informació perifèrica i per tant es recorda pitjor.
En quin d'aquests casos es produeix l'efecte túnel? No s' ha donat efecte túnel.

Si que es produeix l'efecte túnel, veiem que la informació central en ser emocional et treu
recursos atencionals per fixar-te en la informació perifèrica.

EFECTES DE L' ESTAT D' ÀNIM DE LES PERSONES

EFECTE DE LA MEMÒRIA CONGRUENT AMB L' ESTAT D' ÀNIM.

Tendim a recordar millor la informació que és congruent amb el nostre estat d'ànim.

• Codificació congruent amb l' estat d' ànim.

o Fase d' estudi:
- Grup content: informació positiva i negativa.
- Grup trist: informació positiva i negativa

Fase de prova:

Estat neutre: dir tota la informació que es recordi. Les persones contentes
recorden millor la informació positiva i si estan tristes es recorda millor la
informació negativa.
• Recuperació congruent amb l' estat d' ànim.
Fase d' estudi:
Estat neutre: informació positiva i negativa
Fase de prova: grup content i trist. Se'ls demana que diguin les paraules que recordin en la fase
d'estudi.
Les persones que en la fase de prova estan contentes recordaran millor la informació positiva i
les que estan tristes recorden la informació negativa.
Proves de memòria autobiogràfica:
- Pacients depressius
- Quan s'usa la tècnica de la paraula clau amb pacients depressius li venen al cap records
tristes.
- Relació amb severitat dels símptomes
- Persones que puntuen alt en extraversió, tenen més tendència a recuperar informació
agradable que desagradable.
- Es produeix tant amb la informació positiva com amb la negativa l'efecte de
congruència? Amb la informació positiva si que es dona, però amb la informació negativa
no passa sempre, ja que pensar coses negatives quan aquestes trist retarda que canviï
l'estat d'ànim.

EFECTES DE L' ESTAT D' ÀNIM EN L' EXACTITUD DELS RECORDS

• Estudis de Fredrickson:
Inducció d' estat d' ànim alegre o trist als participants.
Tasca global-local. He de dir quina de les dues figures s’assembli
més a la de dalt. Si es fixa en l'aspecte global, en la forma dirà que
s’assembli més la dels triangles. Si es fixa en l' aspecte local
escollirà els quadrats.
Quan estem en un estat d'ànim alegre la gent fa un processament global, i si l'estat d'ànim és trist
fem un processament local.
L'emoció que sentim influeix en el tipus de processament que fem:
- Emocions negatives:
- ➔ Problemes, dificultats
- ➔ Atención focalitzada: focalització en el problema, anàlisi acurat
situacions informació per resoldre el problema
- ➔ Processament del detall
- Emocions positives
- ➔ No hi ha problema
- ➔ No és necessària l’atenció immediata
- ➔ Processament no tan detallat de la información
- ➔ Focalització en aspectes globals Estudis de Kensinger i Shacter:
Partit final de beisbol, dos equips.
 Es va demanar el record al cap d'una setmana i de 6 mesos de coses que
havíem passat durant el partit a gent que havien sentit quelcom positiu,
un altre negatiu i una altra neutra.
Hi havia millor record en què ho havien viscut d'una forma negativa que
els que ho havien viscut des d'un punt de vista positiu.

Estudis de Storbeck: paradigma de records falsos DRM.

En un estat d'ànim negatiu el record és més exacte, i en un estat d'ànim positiu el record no és
tan bo.

RECORD COL·LABORATIU

El record col·laboratiu és quan recordem estant diverses persones juntes. Es vol veure si el fet que les
persones estiguin en grup a l'hora de recordar pot influir en el record.

Per saber si es recorda millor en grup o sols se segueix el següent procediment:

1. Als participants de l'experiment se'ls dona informació per estudiar.

2. Després ve la fase en la qual els participants recorden en grup (record col·laboratiu).

Efecte d'inhibició col·laborativa:

Paradigma experimental:

A cada grup se li demana que recordi tot el que pugui. Es compta la quantitat total de paraules que
recorden, es compten totes les que recorden el grup col·laboratiu i el grup nominal.

Experiment de Pereira:

• Adquisició: valorar una llista de 100 paraules d'agradabilitat

• 5 minuts de tasca distractora - Recuperació: grup col·laboratiu i grup nominal.
• Resultats: es recorda millor sol.
 La inhibició col·laborativa es dona perquè:

• Hipòtesi de la interferència amb l'estratègia de recuperació:

o Cada persona desenvolupa una estratègia particular d'organització de la informació
durant l'adquisició.
o Aquesta estratègia l'ajuda durant la recuperació.
o Quan es recorda en grup, el que recorda un membre del grup interfereix amb
l'organització i les estratègies de recuperació dels altres.
• Oblit:
o Durant la col·laboració, s'ha d'esperar al propi torn per recordar.
o Això pot bloquejar el record de la pròpia informació.
3. En l'última fase la gent recorda individualment (Record post-col·laboratiu).
• Millora el record.
o Reexposició de la informació durant el record col·laboratiu.
o Correcció d'errors
• Empitjorament del record: errors pel contagi social.
o Informació errònia proporcionada pels altres afecta el record propi. S' incorpora al
record propi.
o Davis i Meade: record d'escenes de cases.

Participants: gent gran i gent jove. El còmplice pot ser persona gran i jove.
Resultat: incorporació d' informació errònia, menys amb còmplice més gran.
El participant per contagi social acaba creient que els elements estaven i els incorpora
al seu record.

MEMÒRIA DE TESTIMONIS

Se quiere estudiar si los testimonios son fiables, y si con el testimonio de una sola persona puede valer
para determinar una cosa. Puntos para tratar:

• Métodos de investigación
o Entrevistas con testimonios reales: personas que han estado presentes durante el suceso.
Entrevistar a estas personas que han vivido estos hechos. Es un procedimiento muy
ecológico.
o Exposición a filmaciones o simulaciones y pedir posteriormente informe: presentar videos
o películas a personas y después preguntarles cosas sobre estos videos.

VARIABLES QUE INFLUEIXEN EN L' EXACTITUD DELS TESTIMONIS.

• Efecte de les característiques del succés:
▪ Condicions perceptives: si el fet s'ha produït durant la nit, la visió és pobra.
▪ Emocionalitat del succés:
• Filmació fets violents i no violents: en la versió que havia fet violent no
recordaven tan bé els altres elements que en la qual no havia fet violent.
• Informació central i perifèrica.
 • Efecte arma: si t'atracen i l'atracador porta una arma, tu centrares tota la teva
atenció a l'arma, ja que aquesta és important per a la teva vida. Això provoca que
no tinguis cura dels altres elements que hi ha. Posteriorment si es presenten
sospitosos et serà més complicat identificar-lo.
• Efecte de les expectatives:
▪ Flowe i Humphries: se li demana a gent que pensi en delinqüents i els caracteritzen així:
• Tret de la cara del criminal/culpable
• Tatuatges, cicatrius, pèl llarg i fosc, enlairat, poc atractiu físic.
• Expressions emocionals negatives, no contacte visual.
• Ulls vidriosos o injectats en sang per l' efecte de drogues i alcohol.

Rodes de reconeixement amb fotografies d' investigacions reals. Es pregunta qui

creuen que és el sospitós i per què. Respostes de la gent:

• ➔ S'assemmbli a l'estereotip d'assassinat de TV.

• ➔ Sembla un drogoaddicte que faig el que fos per aconseguir droga.
• ➔ Té una aparença que si me la trobés pel carrer canviaria de vorera.

Implicacions. Perquè una roda de reconeixement sigui vàlida ha d' estar ben feta.

• Efectes de la forma de fer l'interrogatori:

El tipus de preguntes que es fan, la forma en què es fan pot influir en l'exactitud dels testimonis.
o Procediment:
FASE 1: es mostra als participants una filmació on passa alguna cosa.
FASE 2: se li fan preguntes sobre això que ha vist.
o Efecte del verb utilitzat:
FASE 1: pel·lícula on es veuen 2 cotxes que en un moment es xoquen
FASE 2: a quina velocitat creus que anava el cotxe quan es van xocar o van tocar. →
canviant el verb modifiquen la seva resposta.
o Efecte d'usar un article determinat/indeterminat:
FASE 1: mateixa filmació que abans (no hi ha vidres trencats)
FASE 2: ¿has vist el vidre trencat? / ¿has vist algun vidre trencat?
El fet d'usar articles determinats o indeterminats modifica el record.
• Efecte de conversar sobre el fet i l'efecte de conformitat en el record:
o Efecte de conversar sobre el fet:
▪ Testimonis parlen amb amics, familiars, o amb altres testimonis.
▪ Parlen amb policies, advocats o mitjans de comunicació.
▪ En cada conversa els altres poden introduir informació.
▪ Informació incorporada al record.
o Atemptat a Oklahoma City:
▪ 3 treballadors quan Timoty MsVeigh lloga la furgoneta.
▪ Dos creuen que anava sol.
▪ Un creu que anava amb un còmplice.
▪ Se'n parlen i al final tots creuen que anava amb un còmplice.
• Efectes de la informació posterior al fet:
o Efecte de suggestió (donar informació falsa després de fet, Loftus).
FASE 1: filmació on surt un cotxe vermell aturat en un 'ceda el paso'.
FASE 2: ¿va passar algun cotxe mentre el cotxe vermell estava aturat en el senyal de STOP?
FASE 3: es mostra una diapositiva on apareix la imatge amb el 'cedeixi el pas'.
 ➔ Suggestibilitat dels testimonis: Inserció en el record propi de continguts que no
procedeixen del record sinó de les preguntes rebudes.
➔ Complaença: tendència a dir el que es creu que l'altre vol escoltar.
➔ Per què les preguntes mal formulades tenen aquest efecte?
▪ informació que no se sap si és certa es presenta com a veritable.
▪ El testimoni només ha de confirmar aquesta informació.
➔Per què es fan aquest tipus de preguntes?
▪ Els éssers humans tendim a confirmar les nostres hipòtesi i buscar informació que
els confirma.
• Característiques dels testimonis: efectes de l'edat:
o Els nens són bons testimonis?
▪ Record lliure inferior en nens que en adults.
▪ Record del que més li anomena l’atenció.
o Rodes de reconeixement: tendència a dir que si.
o Nens mes afectats per la forma de fer l'interrogatori.
o Nens: tendència a dir que si en les preguntes si/no.
o Complaença amb l'adult. Si es pregunta el mateix dues vegades...
o Nens més suggestionables (sobretot si la pregunta ve d'un adult).
o Gent gran menys exacta:
▪ Dificultats perceptives: adaptació a canvis de llum, valoració de distàncies,
distingir colors.
▪ Dificultat recordem detalls d'un fet i identificació de persones.
▪ Es basen més en la familiaritat.
▪ Més suggestionables per a informació donada després del succés (exemple STOP i
'cedir el pas').

PROCEDIMENTS D' IDENTIFICACIÓ DE PERSONES.

• Identificacions errònies i condemnes.
• Innocence Project:
o Centenars d'absolucions amb mostres d'ADN a USA
o El 75% de condemnats per una identificació errònia.
o Charles Chatman: amb 20 anys, acusat de violació. Identificació de la víctima roda de
reconeixement. Condemnat a 99 anys de presó. Després de 26 anys de presó se li van
aplicar les proves d'ADN i van demostrar que era innocent.
• Som bons recordant cares no familiars?
o Dificultat en descripció de característiques de la cara.
o Retrats robots efectius? → es realitzen a partir de les característiques que dona la
persona. No són gaire efectius, ja que és molt difícil que a partir d'una descripció es pugui
generar una cara.
o Àmbit judicial: més ús del reconeixement (roda de reconeixement). Es mostren delinqüents
per poder identificar el correcte. El 70% d' identificació correcta.
• Cares familiars vs no familiars.
o Molta variabilitat a les fotos d'una mateixa persona.
• Jenkins:
o Presentar als participants 40 fotos de personatges holandesos famosos.
o 20 de cada personatge.
o Classificar en diferents muntons, 1 per cada persona.
o Participants holandesos: Rendiment perfecte.
 o Participants anglesos: 7 muntons diferents de mitjana identificaven a 1 persones diferents.
• Característiques del processament de cares: ¿processament global o per trets?
o Efecte d' inversió en identificació de la identitat de la cara: no podem desxifrar la
configuració.
• Processament global de les cares: integració d' informació.
o El fet que fem el processament global, qualsevol canvi pot afectar en la globalitat.
o Si treiem o canviem un element provoca una influència sobre el processament d'altres
parts de la cara.
• Factor o variables que influeixen en el reconeixement de cares.
o Composició de la roda de reconeixement.
▪ Estudi Charman:
• Participants veuen una filmació d'un crim.
• Roda de reconeixement.
• Amb identificació errònia: la presència de gent que no s'assembla
augmenta la semblança percebuda dels altres.
o Transferència inconscient: identificar com a atracador una persona que no ho és però
estava present al lloc.
▪ Davis:
• Video d'un atracament en un supermercat
• Dues persones comprant
• Roda de reconeixement sense atracador
• Identificació dels compradors → 30%

Això es produeix perquè la cara produeix familiaritat en haver-la vist abans.

No és bo mostrar fotografies abans de la roda de reconeixement.

o Efecte de les instruccions: dir a la persona que el sospitós pot ser present o no.
o Efecte de la raça: tendim a recordar millor a persones de la nostra mateixa raça.

MEMÒRIA PROSPECTIVA

Conjunt d'habilitats que posem en marxa quan recordem que hem de fer una acció concreta en un
determinat moment.

NO únicament memòria.

- Capacitat de formar-se objectius.

- Planificació de l' acció que hem de fer.
- Atenció.
- Memòria (cal recordar que hem de fer en un moment adequat).

Importància en la vida quotidiana:

- Pacients amb malalties cròniques i medicació.

- Pacient que sentia dolors a l'estomac i nausees. Cirurgia.
- Pare i nen al seient del darrere.

Memòria prospectiva (centrada en el futur quan s'ha de recordar alguna cosa) vs memòria
retrospectiva (centrada en el passat que s'ha de recordar).

Fases de la memòria prospectiva

- Codificació: formació de la intenció
- Retenció: altres tasques
- Recuperació: de la intenció de fer l'acció

Paradigma experimental per investigar la Memòria Prospectiva.

- Intencions realitzades en el context d' altres accions.

- Acció de base i quan apareix la clau, realitzar la intenció.
- Comptar nombre de lletres de paraules que apareixen a l' ordinador i cada vegada que surti un nom
d' un animal, polsar una determinada tecla.

Tipus de tasques prospectives.

- Basades en un fet o en el temps: ajuda més basar-se en un fet, ja que el temps és una clau interna.
- Claus externes vs internes.

Memòria prospectiva en contextos de treball.

- Realització de tasques habituals.

- Quan la seguretat és crítica: medicina, aviació... errors amb greus conseqüències.

Causes d' oblits típics a la feina.

- Interrupcions (captura atenció) → seguir i no acabar el que s'estava fent.

- Intrusió d'hàbits que fem automàticament.
- Multitarea: canviar constantment el focus d' atenció.

Algunes variables que afecten.

- La intenció s' ha de realitzar en el context d' una altra acció. Complexitat de l' acció.
- Edat (tasques basades en fets o activitats/temps). Amb l'edat disminueix el record de fer coses.
- Relació amb còrtex prefrontal.
TEMA 8: QUAN LA MEMORIA FALLA

TIPUS DE FALLES DE MEMÒRIA

- No recuperem la informació quan la necessitem (oblit)

- Recuperem una informació, però no és exacta (distorsions)

La memòria pot fallar o bé perquè no som capaços de recordar la informació (oblit) o bé perquè la
informació que recordem no és correcta (distorsions).

L’OBLIT

OBLIT INCIDENTAL
L'oblit de la informació augmenta amb el pas del temps Aquesta perduda es produeix a un ritme
constant?

Des d'Ebinghaus sabem que la pèrdua d'informació no es produeix a un ritme constant, sinó que quan
més informació perdem és al principi, és a dir al poc temps d'haver-la après.

Per què oblidem sense voler?

• El pas del temps (decaïment de l'empremta de memòria): la informació ha desaparegut de la nostra

memòria.
• Fallada en la recuperació per pistes inadequades (Tulving): la informació no ha desaparegut, però
no es pot recuperar.
• Interferència (una informació dificulta l'accés a una altra): la informació no ha desaparegut de la
nostra memòria.

OBLIT PER INTERFERENCIA

1. Efectes negatius a la memòria, atès que hi ha competidors.
2. Disminució del record en augmentar el nombre d' elements emparellats amb una pista o clau.
3. Interferència: competició per una pista compartida.

La interferència es produeix quan tenim més d' una sola informació associada a la mateixa pista o clau.
Més interferència com a més competidors del target (element a recuperar)

Efecte "abanico" (Anderson, 1974)

- Marta ha estudiat el tema - Marta ha estudiat el tema

- Laura ha comprat al supermercat - Marta ha comprat al supermercat
- Laura ha rentat el cotxe - Marta ha rentat el cotxe
Prova de reconeixement posterior:

Es donen als participants una sèrie de frases; o totes referides a la mateixa persona (grup 2) o totes a la
persona diferent (grup 1). Després se'ls fa una prova de reconeixement on se'ls presenten frases que
han vist abans i altres de noves i ells han de dir quines han vist abans.

Resultat: Van més lents i s'equivoquen més quan totes les frases es refereixen a la mateixa persona. ⇠
Això és l'efecte ventall.

➡ És a dir, entre más información tens associada a una sola pista (Marta), más te cuesta recuperar la
información.

OBLIT INTENCIONAL
-No us passa mai que us venen un record al cap i l'intenteu suprimir? De vegades l'oblit no és
necessàriament negatiu, sinó precisament allò que més ens convé en un determinat moment.

-Podem realment oblidar la informació si volem? Què passa quan després d'haver estudiant molt per
a un examen hem d'oblidar o "aparcar" aquells conceptes per estudiar-ne d'altres? ➡ Capacitat
d'oblidar per reduir la interferència de la informaciósobre una altra que hem d'aprendre (que no ens
distregui). ⇠ OBLIT INTENCIONAL O DIRIGIT

Paradigma del obli dirigit (Bjork, anys 80)

És una pràctica que vàrem fer als laboratoris

➡ Record final de les dues llistes:

- Aquells que devienoblidar la primera vista, recorden millor la segona llista que els que devia
anà recordar la primera llista.
- Aquells que havien d'oblidar la primera llista, recorden pitjor la primera llista, que els que
havien de recordar la primera llista.
- Per què? Inhibició que provoca dificultat en recuperació
- Estan els ítems en la memòria o han desaparegut? Com es pot saber? Prova de reconeixement

COM EVITAR LA RECUPERACIÓ DE RECORDS (PER EXEMPLE INDESITJATS)?

CONTROL COGNITIU

- Mecanismes semblant al control d'accions?

- Tarea go/no-go

CASA GOLTRA

"Pressionar tecla només si és una paraula" (es presenten 40 paraules i 10 pseudopalabras)

Es pot fer alguna cosa semblant a nivell cognitiu?

Tasca think/no-think

LES DISTORSIONS DE LA MEMÒRIA

ATRIBUCIONS ERRÒNIES DE L' ORDRE DELS NOSTRES CONTINGUTS MENTALS

Són distorsions resultants d' atribuir els continguts mentals a moments, llocs o persones incorrectes.

1. Efecte de la fama falsa

o Adquisició (comptar vocals):
▪ Noms famosos (Brad Pitt)
▪ Noms no famosos (George Spencer)
o Prova (judici de fama):
▪ Nom vells:
• Famosos Brad Pitt
• No famosos George Spencer
▪ Noms nous:
• Famosos Paul Newman
• No famosos Howard Parks

✓ En l'adquisició es presenten noms de famosos i no famosos. En participar se'ls demana que facin
alguna cosa amb els noms (EJEM: comptar el número de vocals) No se'ls diu res que hi hagin famosos.

✓ Al día següent se'ls fa la prova. Es presenten noms de famosos i no famosos, alguns són vells (havien
sortit el dia anterior) i altres de nous (no havien sortit el dia anterior).

✓ En la prova se'ls demana als participants que facin un judici de fama, és a dir, que diguin de cada nom
si és famós o no.

L'efecte de la fama és la probabilitat més gran de considerar que un nom

corresponen a algun famós si aquest nom s'ha vist prèviament (vell) que si
no s'ha vist abans (nou).

➡ Explicació: Familiaritat i fallada en atribució d' origen als continguts mentals.

2. Transferencia inconscient: La familiaritat que provoca una determinada persona se atribueixa un
context incorrecte.
o Treball de Ross et al. (1994)
▪ Presentació al testimoni de 5 fotos (no n'identifica cap)
▪ Al cap de 4 mesos, presentació al testimoni de 5 fotos (4 noves + 1 vella)
És un cas real on a una persona que l'havien atracat li van presentar 5 fotos per
veure si identificada l'atracador. No ho va identificar. Al cap de 4 mesos li van
tornar a presentar 5 fotos. Una d'elles li havien presentat 4 mesos abans. Va dir
que ell era l'atracador.
Resultats: ➡ Identificació de la foto vella com a sospitós.
Explicació: ➡ Familiaritat i fallada en l'atribució de l'origen dels continguts
mentals
3. Record i reconeixement d'estímuls no presents
o Paradigma de Deese, Roediger i McDermott (DRM, 1995): paradigma dels associats
convergents
▪ Adquisició: Presentació de llista de paraules, molt associades a una paraula crítica
que no es presenta (participants)
"alegria, juerga, diversió, ball, marxa, revetlla, nit, guateque, gran, feliç, música,
xampany, fira, disfresses, confetis" → FESTA
"dia, lluna, foscor, estrelles, negra, dormir, llum, somni, vida, cel, festa, soledat,
llarga, juerga, por" → NIT

▪ Possibles mecanismes:
• Activació de conceptes de la
mateixa xarxa semàntica.
• Fallada en l'atribució de l' origen
dels continguts mentals.
▪ Variables estudiades:
• Número d'associats a la llista: a més associats, més record fals
• Interval de retenció: a més interval, més record fals
• Modalitat (visual vs. auditiva): Modalitat auditiva més record fals
• Estat d'ànim
• Edat

ESTAT D'ÀNIM
Storbeck & Clore (2004)

• Emoció negativa: • Emoció positiva:

- Problemes, dificultats
- Focalització en el problema, anàlisi acurada
situació buscant informació per resoldre el
problema
- No hi ha problema
- Però es necessita atenció immediata
- Processament no tan detallat de la
informació
- Focalització en aspectes globals
Quin resultat s'esperaria en el paradigma DRM?

• Si l'emoció negativa augmenta la localització i centrant-se en els detalls

• I l'emoció positiva implica un processament més global i superficial.
• Esperaríem més records falsos en el paradigma DRM quan la persona està en una emoció positiva.

Inducció d' estat d' ànim positiu i negatiu Avaluació de record veritable i fals en DRM

➡ Concorda amb l' esperat según el paradigma DRM.

EDAT
La gent gran fa menys records correctes i màs records falsos.

Kensinger et al. (1999), Koustaal et al. (1997, 1999), Normal i Schacter (1997), Schacter et al. (1999)

Què ens indiquen les distorsions de la memòria?

Resultats dels mecanismes de la memòria

LA MEMÒRIA NO ÉS UN PROCÉS REPRODUCTIU, ÉS UN PROCÉS CONSTRUCTIU.

➡ Per tant, tot el que hem après sobre la memòria va més a favor de la proposta de Barlett que la
d'Ebbinghaus.