INS.

GUILLEM DE BERGUEDÀ

PSICOLOGIA 1r BATXILLERAT
TEMA V. LA MEMÒRIA

La memòria és la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació. La funció principal de

la memòria és proporcionar a l´ésser humà una base de coneixements que ens permeti comprendre
els esdeveniments que vivim.
L’aprenentatge que estudiarem en la propera unitat és el procés a través del qual adquirim
coneixements del món a través de la nostra experiència perceptiva. La memòria és la retenció i
l’evocació d’aquests coneixements.
La memòria no és una realitat unitària, sinó que es compon de diversos sistemes interconnectats amb
diferents propòsits.

1-Primeres investigacions sobre la memòria

-Hermann Ebbinghaus (1850-1909) va ser el primer psicòleg a estudiar la memòria, a partir d´un
experiment basat en retenir síl·labes sense sentit durant un període determinat. El resultat va ser la
funció coneguda com a “corba de l´oblit”.

La corba demostra que la memòria perd

informació ràpidament i després
s´estabilitza. Segons ell, la memòria es basa
en la repetició de dades.

-Frederic Barlett (1886-1969) va introduir la teoria dels esquemes. Els esquemes són coneixements
emmagatzemats en la memòria com a conseqüència d´experiències passades. Aquest coneixements
estan guardats en forma de representacions mentals sobre un objecte o experiència.
-George Miller (1920-2012) va demostrar que les persones poden retenir aproximadament de cinc a
set elements alhora en la memòria a curt termini. Un element o unitat d´informació pot ser una lletra,
un nombre, una idea o una paraula.
En l´actualitat, els psicòlegs i neurocientífics consideren que la memòria és un conjunt articulat de
sistemes, processos i nivells d´anàlisi.
1
2-Processos bàsics de la memòria.
El record de dades, rostres, fets o coneixements,és a dir, la tasca de la memòria consta de tres
etapes:
- Codificació: és la transformació dels estímuls en una representació mental. És important l´atenció
per la direcció (selectivitat) i la intensitat (esforç) en què es processen els estímuls.
-Emmagatzemament: consisteix a retenir les dades en la memòria per a la seva utilització posterior.
-Recuperació: és la forma en què les persones accedeixen a la informació emmagatzemada en la
seva memòria.

3-Estructura i funcionament de la memòria

Els psicòlegs tracten d´explicar i comprendre com la memòria registra els successos com a records i
com associem uns records amb uns altres.
Segons la teoria “multimagatzem de la memòria” es reconeixen tres sistemes de memòria que es
comuniquen i interactuen entre si. Són etapes successives del processament de la informació, la qual,
després d´arribar a la memòria a llarg termini, es pot recuperar i utilitzar.

LSESTÍMULS MEMÒRIA
MEMÒRIA MEMÒRIA Elaboració MEMÒRIA
CURT LLARG TERMINI
EXTERNS SENSORIAL
TERMINI
TTERMINI
TTERMINI Recuperació
Oblit

3.1-Memòria Sensorial (MS)

Registra la informació que prové de l´ambient extern (imatges, sons, olors, sabors i tacte de les coses)
durant un temps molt breu (un segon o dos), però el suficient perquè aquesta informació sigui
transmesa a la MCT.
La memòria icònica registra la informació en forma de imatges o figures i la memòria ecoica registra
sons i paraules. Si la informació no es transfereix a la MCT, decau ràpidament.

3.2-Memòria a Curt Termini (MCT)

La funció de la MCT és organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares, recordar noms, contestar
en un examen, etc.) i interpretar les nostres experiències.
·La informació és codificada en la MCT sobretot de forma visual i acústica i en menor mesura per
signes semàntics.
2
·La capacitat d´emmagatzemament de la MCT és limitada, no pot retenir més de set ítems alhora,
sense distraccions ni noves experiències posteriors.
·La durada temporal és breu, de 18 a 20 segons.

3.3-Memòria a Llarg Termini (MLT)

La memòria a llarg termini conté els nostres coneixements del món físic, de la realitat social i cultural,
els nostres records autobiogràfics, així com el llenguatge i els significats dels conceptes.
·La informació de la MLT és semàntica quan el material és verbal, i visual quan es tracta de figures o
gràfics.
·Té una capacitat il·limitada. Però, no en garanteix la recuperació de tota la informació que hi
depositem.
·Quant a la seva durada, és una estructura d´emmagatzemament permanent, però els seus continguts
es mantenen durant uns minuts, diversos anys o tota la vida de l´individu.

3.4-Diverses memòries a llarg termini

La memòria és un procés fonamental per a l´ésser humà. Totes les nostres conductes estan guiades
per la memòria de les experiències passades.
En aquest sentit, veurem els diferents tipus de memòries a llarg termini.
3.4.1-Memòria declarativa i procedimental
Segons els investigadors, hi ha dos grans sistemes de memòria a llarg termini:
·Memòria declarativa (saber què). Emmagatzema informació i coneixements de fets i esdeveniments.
Per exemple, recordar un rostre o saber una fórmula matemàtica.
·Memòria procedimental (saber com). És la memòria sobre habilitats o destreses i guarda el
coneixement sobre “ com fer les coses”. Per exemple, saber com es fa una paella. S´adquireix per
condicionament o experiències repetides (anar en bicicleta) i, un cop consolidat, és inconscient.
3.4.2- Memòria episòdica i semàntica
Altres psicòlegs distingeixen altres dos tipus de memòria
-Memòria episòdica: és la memòria “autobiogràfica” o personal que ens permet recordar dates, fets o
episodis viscuts en un temps i lloc determinats. Desa esdeveniments de la vida i les circumstàncies en
què es va aprendre. La font és la percepció sensorial i s´ordena temporalment.
-Memòria semàntica: emmagatzema el coneixement del llenguatge i del món, independentment de
les circumstàncies del seu aprenentatge. La comprensió del coneixement cultural (fets, idees,
conceptes, regles, proposicions, esquemes) és la font de la memòria semàntica. És gairebé immune a
l´oblit ja que el llenguatge, la lògica matemàtica i altres coneixements són molt duradors.
3
Una prova a favor d´aquesta distinció són les amnèsies. Els pacients obliden records autobiogràfics,
però mantenen el llenguatge, la intel·ligència i la memòria semàntica.

3.4.3-Memòria explícita i implícita

La memòria pot classificar-se com a explícita o implícita, segons com s´emmagatzemi i es recordi la
informació.
-Memòria explícita: és intencional, inclou aprenentatges que podem relatar verbalment, suposen un
coneixement conscient.
-Memòria implícita: és incidental, permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense grans esforços
(p. ex. saber conduir). Aquesta memòria també inclou aprenentatges complexos, que no podem
verbalitzar. Per exemple, els nens aprenen a utilitzar les regles gramaticals, encara que no són
capaços d´enunciar-les.

3.5- Nivells de processament de la informació

Els sistema multimagatzem de la memòria d´Atkinson i Shiffrin (1968) exposat anteriorment entès com
una cadena de compartiments separats de processament (MS, MCT, MLT) ha estat criticat per alguns
psicòlegs com K.Craik i R.S. Lochart (1972), els quals diuen que la memòria és una i consideren que
la forma en què es processa la informació influeix sobre la durada del record posterior.
Defensen que els estímuls es processen en funció de la tasca sol·licitada o el tipus d´aprenentatge dut
a terme. Es fa a tres nivells: superficial, intermedi i profund. El darrer és el més durador perquè s´ha
processat amb més esforç mental.
Els records depenen de com els ha codificat la ment. Des d´aquesta perspectiva, la perdurabilitat d´un
ítem d´informació a la ment resideix en el processament que aquest rep i no en la transferència entre
hipotètiques estructures de emmagatzemament.

PROFUNDITAT DEL PROCESSAMENT EXEMPLE NIVELL PROCESSAMENT

Superficial : caract. físiques i perceptives.
Intermedi : l´objecte és reconegut i
categoritzat.
Profund : significat semàntic.
Detectar les línies, els angles i el contorn de
l´automòbil.
La persona identifica l´objecte vist com un
automòbil.
Els atributs d´un cotxe (estil, color) es comparen
amb els de l´automòbil vist; “aquest em sembla
millor”.

4
3.6- Recuperació de la informació
Recordar és extreure informació de la memòria. Els records no són còpies exactes d´informacions i
experiències, sinó que la memòria els reelabora en el moment de la recuperació. Conèixer és sempre
recordar, però no el que vam ser o vam saber, sinó el que som i sabem ara. El present condiciona el
record.
Recordem millor la informació quan és significativa i està ben organitzada, però hi ha d´altres factors
que influeixen en el record:
-Recordem millor allò que es relaciona amb successos emocionalment significatius.
-La memòria depèn del context d´aprenentatge.
-L´estat d´ànim. El que s´experimenta en un estat d´ànim es recordarà millor quan es restauri aquest
estat d´ànim.
-Recordem reomplint els buits de la memòria.

3.7- L´oblit
L´oblit és la incapacitat de recordar noms, dates, fets o coneixements. Es produeix per una saturació
d´informació o errors en la recuperació.
Per als psicoanalistes l´oblit és un mecanisme psicològic de defensa: la ment es defensa de les
experiències doloroses, desagradables, etc. El passat no es pot reescriure, però pot dominar-ne
l´impacte.
Les causes de l´oblit són molt diverses:
·Lesió o degeneració cerebral.
·Repressió. La persona oblida perquè la informació és pertorbadora o dolorosa.
·Interferència. Es produeix a causa de la competència entre les experiències que una persona viu.
Podem distingir-ne dos tipus: proactiva, una informació apresa dificulta un aprenentatge posterior.
Retroactiva, quan un aprenentatge recent interfereix en el record de la informació passada.
·Falta de processament. Informació que es pot oblidar perquè mai no s´ha processat per primera
vegada, i els records es dissipen amb el temps.
·Context inadequat. La informació és difícil de recuperar perquè s´ha après en un ambient diferent.

5
3.8-La memòria col·lectiva
La memòria col·lectiva són els records d´un grup o comunitat, que es transmeten de generació en
generació. És una font d´ensenyaments i origina canvis substancials en la memòria individual; gràcies
a ella cada persona consolida els seus records col·lectius.
Una problemàtica de la memòria col·lectiva és la seva vinculació amb la història com a disciplina. En
el següent paràgraf pots observar les diferències:

3.9-Distorsions i alteracions de la memòria

En general, podem distingir entre distorsions i alteracions de la memòria. Tota persona oblida noms,
dates i esdeveniments. Aquest oblit és normal. L´oblit és el millor aliat de la memòria, un dispositiu que
permet al cervell mantenir-se àgil i ocupat. No obstant això, les alteracions de la memòria poden ser
traumàtiques.

3.9.1-Distorsions de la memòria
El psicòleg D. Schacter (2007) va fer una llista dels set principals errors que poden causar-nos
problemes, però formen part dels trets adaptatius de la ment humana.
-Temps: la memòria es debilita amb el pas dels anys, perquè les noves experiències difuminen els
nostres records.
-Distracció: preocupació per altres afers i no tendre al que hem de recordar (p.ex.perdre les claus)

6
-Bloqueig. Recerca d´informació frustrada quan necessitem recordar quelcom.
-Atribució errònia. Assignar un record a una font equivocada.
-Suggestibilitat. És la tendència d´un individu a incorporar informació enganyosa externa als seus
records personals (memòries falses).
-Propensió. Influència del nostre present (coneixements, creences) actuals sobre la forma de recordar
el passat.
-Persistència. Recordar successos del passat que preferiríem desterrar de la nostra ment, perquè
estan lligats a la nostra vida emocional.

3.9.2-Alteracions de la memòria
L´objectiu de qualsevol tasca de memòria és interpretar la influència que tenen els successos passats
sobre les experiències i conductes presents. La memòria pot estar absent o alterada.
La principal alteració és l´amnèsia. És la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per l´estat
neurològic de la persona o per causes psicològiques.
Es poden distingir diversos tipus d´amnèsia:
-Anterògrada: és la incapacitat per a adquirir nova informació i recordar els successos produïts
després d´una lesió cerebral o un desordre degeneratiu.
-Retrògrada: incapacitat de recordar els passat, els esdeveniments que han ocorregut abans de la
lesió cerebral.
-Psicògena: les víctimes de violacions, tortures o assalts poden mantenir durant períodes prolongats
de temps una amnèsia respecte el trauma, que els incapacita per a recordar els esdeveniments previs
i subsegüents a l´experiència traumàtica, així com el trauma mateix.
-Demència senil. És un declivi gradual de les funcions intel·lectuals, i el primer símptoma són els
problemes de memòria, originats per un trastorn degeneratiu del cervell.
-Amnèsies funcionals. La memòria d´una persona pot veure´s afectada pel seu estil de vida: l´estrès,
l´ansietat i les emocions negatives tenen una clara influència en els processos de la memòria. Per
exemple, alguns estudiants es queden en blanc durant un examen, sobretot si és oral.