PSICOLOGIA FISIOLÒGICA PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA 3 (PAC3)

Mòduls 3 (capítols 15, 16 i 17), 4 (capítol 19) i 6 (capítol 27)

Data de lliurament: 23/05/2018

PREGUNTA 1
a) A la Maria no li agrada la sopa. Per aconseguir que en mengi una mica, el seu
avi li anomena un científic famós a cada cullerada que s’empassa (Einstein,
Curie, Watson, ...). En el moment de menjar els postres no necessita cap ajuda.
Mentre la Maria menja el pa de pessic, el seu avi li explica que un dia, quan era
més petita, es va amagar sota el llit dels pares quan va saber que hi hauria sopa
per sopar. Explica quin tipus de memòria està utilitzant l’avi en cada cas.
Anomena les principals similituds i diferències entre elles i indica amb quines
àrees cerebrals es relacionen. (1 punt, 1200 caràcters amb espais)

A aquesta primera situació, podem afirmar que l’avi, a la primera situació (anomenar
científics) fa ús de la memòria semàntica; en canvi, a la segona situació (recorda un fet
passat) utilitza la memòria episòdica.
D’una banda, la memòria episòdica suposa la capacitat per recordar conscientment
experiències passades; en aquest sistema s’emmagatzema informació d’aconteixements
marcats temporal i espaialment. (quan, ón, perquè, etc). Es troba influïda per l’estat
emocional en el que va ocórrer.
En canvi, la memòria semàntica, no és tan específica, sinó que abarca un gran
magatzem sobre diversos àmbits (escriptors, científics, dates, països, etc.). No es tracta
de informacions relacionades emocionalment, sinó que suposen coneixements
compartits per d’altres; proporciona sensació de coneixement. No es recorda el moment
ni el lloc en el que va ser adquirida certa informació. A més, la informació semàntica es
produeix de forma gradual a partir de certes experiències de l’individu.
Ambdós tipus de memòria perduren durant un llarg període de temps.
Per finalitzar, relacionem la memòria semàntica amb l’escorça cerebral i la episòdica
amb l’hipocamp i el lòbul temporal medial.

b) Breument, identifica els següents fets amb un tipus de memòria. Justifica

breument la resposta i identifica els principals substrats neurals.

I) Aprendre a fer malabars.

En aquest primer cas parlem de memòria implícita procedimental, ja que es tacta
d’adquirir coneixements amb un alt component motor (malabars).Gràcies a
aquesta podem aprendre a dur a terme diverses activitats com podria ser muntar
en bicicleta o tocar un instrument. Els principals substrat són el còrtex
prefrontal, el cos estrial i el cerebel.

II) Identificació més ràpida d’estímuls presentats anteriorment comparats amb

estímuls nous (cares velles vs. noves).
 Es tracta d’un clar cas de priming; es millora el rendiment de l’activitat, ja sigui
en velocitat o precisió, com és el cas d’aquesta identificació més ràpida
d’estímuls anteriors i nous. Es facilita la detecció, d’estímuls iguals als mostrats
amb anterioritat. Els seus substrats principals són el neocòrtex, regions cerebrals
posteriors, còrtex temporal i còrtex prefrontal inferior esquerre.

III) Recordar seqüencies de números i als pocs segons retornar verbalment la

seqüencia inversa (un diu: “3-7-8-1” i l’altre respon: “1-8-7-3”).
Es tracta de memòria de treball de tipus visual ja que suposa el manteniment
temporal i la manipulació de la informació recent rebuda durant un determinat
període de temps. Es tracta d’un tipus de memòria que no perdura al llarg del
temps. Els seus substrats suposen el còrtex prefrontal dorsal, solc intraparietal,
àrea de broca i còrtex temporal.

IV) Acostumar-se progressivament al soroll del trepant del veí (per exemple, al
llarg d’un diumenge al matí). (1,5 punts, 1200 caràcters amb espais)
Per finalitzar, trobem un clar cas de memòria implícita d’habituació. Tal com
exposa aquest tipus de memòria, podem observar una reducció de la magnitud
de la resposta conductual davant un estímul que es repeteixen de manera
continua al llarg d’un cert període de temps. Els seus substrats principals
suposen les neurones sensitives.

PREGUNTA 2
a) Fa uns anys, un grup d’investigadors alemanys (Draganski et al., 2004) van
descobrir que després d’un entrenament intens amb malabars, certes zones del
cervell mostraven canvis estructurals. Altres estudis han trobat diferències
similars en la funció cerebral. Amb quina capacitat del cervell es pot relacionar
aquest aprenentatge. Amb quins canvis cel·lulars i moleculars es relaciona? (1
punt, 1000 caràcters amb espais)

En aquest cas, podem relacionar aquest tipus d’aprenentatge amb la capacitat de

plasticitat neural; la capacitat de canviar, el fet de que aporti aquesta plasticitat.
Aquesta suposa aquella capacitat que obté del sistema nerviós per tal de modificar-
se depenent de l’ambient i l’experiència de l’individu.
La plasticitat sinàptica aporta canvis funcionals i estructurals.
Aquesta flexibilitat de la qual parlem, té la capacitat d’intervenir a nivell cel·lular i
subcel·lular en forma de plasticitat sinàptica. Aquesta, pot arribar a aportar canvis a
les connexions entre les cèl·lules nervioses, com es el cas a tractar (entrenament
intens amb malabars). A més, implica variacions funcionals a les connexions entre
neurones, a banda de modificacions estructurals, les quals intervenen en la forma, la
mida i el nombre de les sinapsis.
b) Amb quina fase de la memòria es relaciona la síntesis proteica? Proposa un
experiment (amb rates) on es pugui testar la influència de la síntesis proteica sobre
aquest procés. (1 punt, 1000 caràcters amb espais)

Podríem relacionar la síntesis proteica amb la neuroplasticitat.

Per tal d’exemplificar, podem exposar un experiment en el qual posem en pràctica la
influència de la síntesis proteica sobre aquest procés.
La prova consistiria en insertar un ratolí o rata en una caixa feta laberint; més tard
aportaríem menjar a la rata a algun lloc específic (el camí no haurà de suposar massa
complex).
Uns dos o tres dies després repetiríem la dinàmica amb la mateixa rata i el mateix
laberint per tal de comprovar si s’enrecorda del camí per tal d’arribar al menjar.
Hauria d’utilitzar el seu aprenentatge prèvia i la seva memòria de treball (estratègies
que va utilitzar) per tal d’arribar al seu objectiu.
En el cas que l’experiment falli, i per tant, la rata no s’enrecordi, podríem adaptar el
camí, o realitzar l’experiment només unes hores o fins i tot un dia més tard de la
prova inicial.

PREGUNTA 3
En un estudi amb nois i noies d'un institut japonès es va registrar l'activitat cerebral
mentre escoltaven enunciats en anglès. Els resultats van mostrar una major activació
de les regions cerebrals implicades en la sintaxi en els nois, mentre que en les noies
es va observar una major activació en regions cerebrals relacionades amb la
semàntica.

a) Quines regions cerebrals s'han activat més en els nois i quines s'han activat més
en les noies? (1 punt, 1200 caràcters amb espais

En aquesta ocasió, podem afirmar que la regió cerebral que s’ha activat més en els
nois és la via dorsal; en canvi, per a les noies aquesta regió suposa la via ventral.
En el cas dels nois, a la via dorsal (sintaxi) s’activa el sistema persivilià antesior
observem el processament de la parla en les regions de l’escorça auditiva es projecta
a regions premotores i motores. Així doncs, permet emmagatzemar informacions
fonològiques.
En el cas de les noies, tal com esmenta el model de la doble via de Hickok, la via
ventral permet accedir al significat de la paraula, així com a les propietats
morfològiques i sintàctiques. Així doncs, suposa la via principal en la comprensió
del llenguatge. A més, s’activa la via ventral i la zona posterior de les parts inferior i
mitjana del lòbul occipital.

b) ) D'altra banda, s'ha descrit també que les persones que tenen el japonès com
idioma natiu, estan menys influenciades pels moviments dels llavis en la
percepció del llenguatge, en comparació amb persones anglòfones, que
tendeixen a focalitzar més l'atenció en els llavis de l'interlocutor, fins i tot abans
que aquest comenci a parlar. S’han relacionat aquestes diferencies amb que
"l’efecte McGurk" (o el fenomen pel qual es creu escoltar alguna cosa diferent
quan el moviment dels llavis i el so no estan en consonància) sigui menys
freqüent en persones de parla japonesa. Com i on s'integra la informació
implicada en l' "efecte McGurk" segons el model de la doble ruta (Hickok i
Poeppel)? (1 punt, 1200 caràcters amb espais).

La via dorsal suposa la localització en la qual s’integra la informació implicada en

l’efecte McGurk segons el model de la doble ruta. Aquesta és l’encarregada
principal de transformar les representacions auditives en representacions motores
(producció del llenguatge).
D’altra banda, podem dur a terme aquesta afirmació ja que el sistema audiomotor
(Wernicke; audio i Broca; articulació del llenguatge) es connecten a través del
fascicle peduncle.
A més, la via dorsal permet dur a terme certes tasques sublèxiques, les quals
requereixen una segmentació explícita de la parla.
Per tant, podem afirmar que és l’encarregat d’aquesta interfície auditivomotora.
Així doncs, gracies a la via dorsal podem explicar el perquè per persones amb
japonès natiu es troben menys influenciades pels moviments dels llavis en la
percepció del llenguatge, en relació als individus anglòfons.

PREGUNTA 4.
L'organització del cervell humà evoluciona durant la infància i l'adolescència, per
exemple, s'ha descrit que les connexions dins dels mòduls cerebrals augmenten, la
qual cosa permet l'activació conjunta de regions executives -i la supressió recíproca
de regions no executives- promovent que el cervell adult tingui un millor exercici
executiu, en permetre l'especialització funcional i reduir la interferència entre
sistemes.
a) Quins són els canvis que ocorren en l'escorça frontal de la infància a l'edat
adulta? (1 punt, 1000 caràcters amb espais)

Els canvis que podem observar són un augment de la substància gris, mielinització i
poda.
A la infantesa apareix un increment de substància gris i blanca degut a la sinapsis
massiva i la mielinització, en la qual a l’adultesa apareix menys degut a les podes
neuronals.
La poda sinàptica suposa el procés pel qual l’excés de sinapsis es va eliminant al
llarg del temps.
La substància gris prefrontal augmenta els primers 18 mesos de vida, fins als 12
anys, i per més tard anar disminuint gradualment.
Així doncs, és evident la reducció de densitat de la substància gris cortical, produïda
per l’eliminació de sinapsis.
Quant a mielinització, suposa el procés mitjançant el qual es forma la beina de
mielina en els axons de les neurones; fet que afavoreix la transmissió d’impulsos
elèctrics. Aquesta, inicia abans del naixement, i continua de forma gradual fins
l’edat adulta. Cal esmentar que incrementa la rapidesa de conducció axonal,
facilitant així el processament de la informació.

b) Per avaluar la funció de l'escorça frontal, es dissenya un experiment en el qual

s'ensenya a un grup de ratolins a arribar a la plataforma dins d'un laberint en creu
dins d'una piscina (Cross Water Maze). El primer dia el ratolí aprèn que ha
d'anar recte per trobar la plataforma, el segon dia l'aigua està plena de lluentons
(figura morada) i la condició canvia. Els ratolins han de girar a la dreta per
trobar la plataforma. El tercer dia el ratolí alterna assajos amb i sense lluentons, i
ha d’anar recte o a la dreta en funció de la seva presència. Si s'equivoca es
considera un error de perseverança. El quart dia el ratolí ha d'anar recte per
trobar la plataforma, encara que hi hagi lluentons a l'aigua. Quines àrees de
l'escorça frontal estan implicades en l'execució de cada dia? (1,5 punts, 1200
caràcters amb espais)

Es tracta de funcions de control executiu aplicat a les accions que duen a terme els
ratolins en cada cas.
Al primer dia, les àrees que intervenen són l’escorça prefrontal ventromedial, la
insula i les regions subcorticals com l’estriat i l’amígdala. Aquestes proporcionen el
substrat per a la integració de les relacions apreses davant situacions complexes; així
com els estats emocionals associats amb situacions d’experiències prèvies.
Al segon dia, és necessari destacar la insula anterior; s’activa per situacions socials
negatives. Gracies a ella podem predir si una oferta serà rebutjada o no.
Al tercer dia, es troben implicades l’escorça prefrontal ventromedial i dorsolateral.
La ventromedial és l’encarregada d’integrar els estats somàtics amb la informació
generada al llarg de la presa de decisions.
Per finalitzar, al quart dia podem observar el damasio marcador somàtic i
l’amígdala.
Totes elles es troben directament relacionades amb la presa de decisions.

PREGUNTA 5
Estàs intentant llegir el Capítol 15 del manual de psicofisiologia, quan sents un fort
soroll. Et gires ràpidament cap a la font del soroll i t’adones que són clàxons de
cotxes al carrer. Quin sistema atencional explica aquesta conducta i quin és el seu
substrat neural? (1 punt, 1000 caràcters amb espais)

La regió que apareix a aquest cas en concret és la xarxa frontoparietal dorsal i la

xarxa frontoparietal ventral; el seu substrat corresponent és el colicle superior.
Aquesta, es troba directament relacionada amb l’atenció exògena i el sistema
atencional d’orientació o selecció de la informació.
A mes, cal destacar l’activació diversa que existeix a les àrees frontoparietals en
relació a si l’atenció és endògena o exògena.