lOMoARcPSD|2460653

Resum Percepció

Psicología de la percepción (Universitat Oberta de Catalunya)

Distributing prohibited | Downloaded by mireia orrit gratacos (orrit.mireia@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2460653

Resum Percepció

SENSACIÓ

Les sensacions són experiències immediates provocades pels esímuls que es tenen abans de dotar-les
de signiicat. Des del punt de vista biològic les sensacions solament impliquen acivitat en els receptors
sensorials.

PERCEPCIÓ

Implica un procés de selecció a través de l'atenció, percebent allò que és rellevant a cada moment i
situació. A causa d'això cadascun de nosaltres pot percebre i interpretar coses diferents d'una mateixa
sensació. Des del punt de vista biològic implica una acivitat isiològica del cervell.

CERVELL

- Escorça audiiva primària

FUNCIÓ: Processament de la informació audiiva, p.ex., ideniicació i localització d'un so.

S/PERCEPCIÓ: L'energia acúsica entra per les orelles. Després de passar per diverses estructures,
aquesta energia es converteix en impulsos nerviosos que arriben a l'escorça audiiva primària. Aquesta
determina que es tracta d'una veu femenina (gràcies a l'organització tonotòpica, i la comparació amb
experiències prèvies), que prové de la dreta.

- Escorça audiiva d'associació

FUNCIÓ Processament i interpretació de la informació audiiva, p.ex. entendre un so que s'escolta.

S/PERCEPCIÓ Les lesions en aquesta estructura no disminueixen la capacitat de senir i de classiicar els
tons adequadament, però sí produeix errors a l'hora d'entendre el so oïda.

- Escorça visual primària

FUNCIÓ La funció principal és el primer processament de la informació visual, com p.ex, la detecció del
contorn.

S/PERCEPCIÓ El processament visual primer, p.ex. contorn, patrons, contrast, lluminositat, color o el
moviment.

- Escorça visual d'associació

FUNCIÓ La detecció i processament d'aspectes concrets i més especialitzats de la informació visual, p.

ex, el processament més elaborat del color de les formes.

S/PERCEPCIÓ S'encarreguen del processament més elaborat i d'analitzar el signiicat de la informació

visual. Per exemple, una lesió en aquesta àrea podria causar una agnòsia visual (encara que la informació
visual arriba al cervell, no podem interpretar què estem veient).

- Escorça somatosensorial primària

FUNCIÓ La detecció i processament d'esímuls relacionats amb el tacte, p.ex. la percepció del dolor.

S/PERCEPCIÓ Els receptors d'aquesta àrea del cervell reben informació de la pell, els músculs, els ossos,
òrgans interns, entre d'altres. Per exemple, un esímul punxant, tèrmic, etc, probablement s'interpretarà
com dolor.

- Escorça motora primària

FUNCIÓ La planiicació i execució dels moviments, p.ex. moviment d'un braç.

S/PERCEPCIÓ Aquesta estructura treballa amb l'àrea premotora (entre d'altres, com també l'escorça
somatosensorial primària) en la planiicació dels moviments, i envia la informació motora cap a la
medul·la espinal i aquesta als músculs. Per exemple, per agafar un objecte.

Distributing prohibited | Downloaded by mireia orrit gratacos (orrit.mireia@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2460653

Resum Percepció

- Escorça motora suplementària

FUNCIÓ La planiicació, execució i monitorització de moviments una mica més complexos, p.ex, uilitzar
les dues mans o els dits en tasques més ines o complexes, o l'ariculació de la parla.

S/PERCEPCIÓ Aquesta estructura està orientada a la realització de moviments complexos, per exemple,
en l'expressió verbal i l'ariculació de la parla.

LLEI POTENCIAL DE STEVENS

Llei que manté que la magnitud psicològia percebuda és una funció de potència de la magnitud ísica.
Les diferents pendents expressen la sensibilitat i les sensacions produïdes per cada paricipant.

La magnitud psicològica percebuda és per tant una funció de potència de la magnitud ísica. Depenent
del ipus d'esímul ísic, l'exponent indrà un valor o un altre. Si el seu valor és igual a 1, la sensació
psicològica augmentaria en la mateixa proporció que la ísica.

TEST D’ISHIHARA

L'observador ha d'indicar quin nombre es veu dins. Si té una visió tricromàica normal, veurà el nombre
45 en tons vermellosos amb un entorn verdós.

Deiciències cromàiques (que no veuen correctament tots els colors)

- El daltonisme (encunyat per John Dalton), que generalment consisteix en la diicultat per
disingir entre el vermell i el verd.

- Mètode de Helmholtz (el mètode d'igualació) que consisteix en igualar, mitjançant les tres
longituds d'ona, un color que fa de model.

- Els tests pseudo isocromáics (el test de Isihara és un dels més coneguts). Els dèicits cromàics,
en general es poden classiicar com:

o Monocromaisme, que consisteix en la ceguesa al color (visió en blanc i negre i escales

de grisos).

o Dicromaisme. Seria la capacitat de percebre alguns colors.

 Protanopia (subjectes que perceben tons grocs i blaus).

 Deuteranopia (en què els tons propis de les longituds d'ona llargues es
perceben com tons propis de longituds curtes, com els blaus).

 Tritanòpsia (els individus que la pateixen només perceben el vermell i el verd

blavós).

o Tricromàcia, que es caracteritza per una visió cromàica normal.

TEORIA TRICROMÀTICA
La teoria tricromàica estableix que la percepció del color ve determinada pels ipus de receptors per al
color que té el nostre sistema visual. És a dir, la llum, depenent de la longitud d'ona que ingui,
esimularà uns receptors especialitzats en longituds d'ona concretes:

- Receptors especialitzats en longitud d'ona curta (blau)

- Receptors especialitzats en longitud d'ona mitjana (verd)

- Receptors especialitzats en longitud d'ona llarga (vermell)

Distributing prohibited | Downloaded by mireia orrit gratacos (orrit.mireia@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2460653

Resum Percepció

Mitjançant la combinació d'aquestes tres longituds d'ona en proporcions diferents, segons aquesta
teoria, es poden aconseguir totes les gammes diferents de colors que veiem en la nostra vida quoidiana.

Encara que la teoria tricromàica resultava saisfactòria, exisien certs punts que aquesta no aconseguia
explicar, com per exemple, el fet que quan mirem alguna cosa groga (per exemple el sol), en tancar els
ulls veiem una posimatge blava, o que quan mirem un objecte vermell es produeix una posimatge
verda.

Per tant s’arriba a la conclusió que el sistema visual funciona mitjançant una sèrie de respostes oponents
que es produeixen entre els següents parells de colors:

Groc – blau Vermell – verd Blanc - negre

El sistema visual actuaria per tant acivant respostes neuronals associades a parells de colors que serien
oponents.

Invesigacions recents, efecivament conirmen que existeixen neurones en la reina i en el nucli

geniculat lateral que responen de forma oponent davant d'una determinada longitud d'ona i la seva
oposada en l'espectre visual.

FENOMENS PERCEPTIUS

- Constància de mida (mateixa mida)

- Constància de forma (imaginem la forma segons la perspeciva)

- Constància de color (menys llum altre color)

- Constància de lluminositat.

- Llei de la pregnància (buscar la forma més simple i consistent) Ex. Quadres abstractes
- Llei de la similitud (agrupar esímuls semblants)
- Llei de la bona coninuació (unir objectes que van separats) ex. Cable i telèfon
- Llei de proximitat (agrupar esímuls que estan a prop)
- Llei de desinació o moviment comú (si es mouen per un mateix senit els agrupem)
- Llei de la signiicació o familiaritat (veure un objecte i relacionar-lo amb un de familiar)
- Llei de tancament (forma incompleta es veu com a completa)

Distributing prohibited | Downloaded by mireia orrit gratacos (orrit.mireia@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2460653

Resum Percepció

RECORREGUT I TRANSFORMACIONS ESTÍMULS SONORS

Esquema

CORBES ISOFÒNIQUES MUNSON I FLETCHER

La representació de les corbes isofòniques descrites per Munson i Fletcher en els anys 30 representen la
relació entre la freqüència i la intensitat, donen lloc a similar sonoritat percebuda.
A mida que augmenta la intensitat, les corbes es fan més horitzontals.
- La freqüència, la vibració d'una font que ho propaga per l'aire
- La vibració es repeteix més o menys vegades en la unitat de temps, això és precisament la
freqüència.

- Com més freqüents són les vibracions, més "agut", i al revés, en ser menys freqüents, com més
"greu.
Pel que fa a la intensitat es deiniria com l’energia per unitat d’àrea, perpendicular a la direcció de
propagació. Té relació amb l’amplitud de l’ona que sonora, l’alçada horitzontal de la mateixa. La unitat
de mesura és el dB. La intensitat modulada per la freqüència dona lloc al concepte de sonoritat, que
seria la percepció subjeciva de l’oient de cada so paricular.
MÈTODE DE PRODUCCIÓ DE MAGNITUDS STEVENS

Podem associar la tècnica uilitzada per Munson i Fletcher amb els mètodes directes d'esimació de
magnituds proposats per Stevens, en concret, el mètode de producció de magnituds.

Experiment:

- Escoltar so pur (1kHz i d’un conegut de 40kHz)

- Després un d’una freqüència més alta (200kHz) i que ajustessin el volum ins a 1kHz.

- Mesuraven el nivell de pressió sonora van trobar les corbes de Fletcher i Munson.

Distributing prohibited | Downloaded by mireia orrit gratacos (orrit.mireia@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2460653

Resum Percepció

En la aliestesia es produeix un canvi en el gust agradable dels aliments després d'haver consumit una
quanitat concreta d'aliment, mitjançant un mecanisme d'acció lenta que té la base a l'estómac.

En la sacietat sensorial especíica es produeix també una disminució del gust o olor agradable dels
aliments, però en aquest cas es tracta d'un mecanisme d'acció més ràpid que té la seva base en els
receptors del nas i la boca.

Se sap que en la sacietat sensorial especíica, la persona pot canviar la seva opinió sobre la agradabilitat
d'un aliment després d´olorar-lo durant un temps i sense necessitat d'haver-ho ingerit.

Segons els experiments de Caín (1979, 1980) quan es tenen diicultats per als noms d´olors, es deu a una
incapacitat per recordar el seu nom i no tant a una deiciència olfaciva.

La detecció de diferents sabors comença a la llengua. Allà, les papil·les gustaives (iliformes,
fungiformes, foliats i circunvalades), tenen botons gustaius (excepte les iliformes), que és on es
produeix la transducció. Allà les molècules dels sabors dolços i amargs s'enllacen als llocs receptors per
alliberar altres substàncies. Els senyals del gust es transmeten pels nervis de la corda impànica,
glossofaringi i vague ins al nucli del conducte solitari i des d'aquí al tàlem, l'ínsula i l'opercle frontal.
Finalment, els senyals també arriben al COF, on s'uneixen a senyals olfacives.

Hi ha dues hipòtesis sobre com es codiiquen les qualitats del gust a nivell neural. Una primera hipòtesi
és la de la codiicació distribuïda, que assenyala que diferents sabors (com el dolç i l'amarg del vi) han de
produir patrons d'acivació similars a nivell neuronal. D'altra banda, hi ha la hipòtesi de l'especiicitat en
la codiicació, que assenyala que hi ha ibres i neurones que estarien especialitzades en els diferents
sabors.

Distributing prohibited | Downloaded by mireia orrit gratacos (orrit.mireia@gmail.com)