3.

SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I
ATENCIÓ

3.1.De la sensació a la percepció

-Com representem el món en la nostra ment

3.2.Influència de la percepció
–L’organització perceptual i els seus principis
–La percepció social

3.3. El procés de l’atenció

–Funcions
–Classificació
Profa. María Jesús López Latorre
–Factors influents
 3.1. DE LA SENSACIÓ A LA PERCEPCIÓ
Experiència bàsica i immediata, PROVOCADA
per estímuls simples i aïllats (poden ser
interoceptius i exteroceptius).
Sensació
Fisiologia: relacionada amb l'activitat dels
receptors sensorials.

Experiència provocada per estímuls més complexos.

És fruit d'una complexa labor d'anàlisi i síntesi, té
un caràcter actiu intervingut pels coneixements i
experiències anteriors del subjecte (procés
d'integració de sensacions)
Percepció
Fisiologia: relacionada amb l'activitat fisiològica del
cervell.
Estímul: Qualsevol forma d'energia (física, mecànica, tèrmica,
química o electromagnètica) a la qual podem respondre (excita o
activa un receptor sensorial, com per exemple la llum visible en l'ull o
una burxada que estimula un receptor del dolor en la pell)

Els estímuls són rebuts pels receptors sensorials i es transmeten al

cervell on s'analitzen (i intervenen en aquest procés l'aprenentatge,
memòria, motivació, personalitat i experiència, entre altres)
 TRANSMISSIÓ AL
CERVELL
ESTÍMUL RECEPTOR ANÀLISI

LLUM OBJECTE-------ULL

IMATGE EN LA RETINA

IMPULSOS ELÈCTRICS

TRANSMISSIÓ AL CERVELL A TRAVÉS

FIBRES NERVIOSES

PROCESSAMENT DELS IMPULSOS

INTERPRETACIÓ DE
L’ESTÍMUL
 T
T ASCENDEN
N
SSAME
PROCE

• SENSACIÓ DE NT
C EN
DES
T
MEN
ESS
A
CIÓ
C A
PR
O
R ET
ERP
I NT Tendim a reunir els estímuls visuals en formes
completes, aquest procés inclou el processament
ascendent (sensació) i el descendent (percepció).

• PERCEPCIÓ
No resulta senzill separar sensació i percepció:
la sensació no és solament un procés ascendent i
la percepció un procés descendent; ambdues es
barregen en un procés continu
La sensació i el processament ascendent: anàlisi que s'inicia en
els receptors sensorials i culmina amb la integració de la
informació sensorial en el cervell.

Exemple: Si acostem el nostre braç al foc sentim calor. El processament

ascendent en aquest cas passa pels receptors del tacte que senten la calor i la
informació sensorial arriba al nostre cervell.

La percepció i el processament descendent: procés que permet

construir les percepcions a partir de l'experiència i les
expectatives, i no solament sobre la base de les sensacions que
“pugen” al cervell.

Exemple: Una vegada ja hem experimentat amb el foc i ens hem cremat. Cada
vegada que percebem el foc tendim a prendre precaucions per a evitar
cremar-nos. En aquest cas l'haver-nos cremat abans ens influeix en la nostra
percepció.
COM REPRESENTEM EL MÓN EN LA NOSTRA
MENT?, COM ORGANITZA LA NOSTRA MENT
LES SENSACIONS EN PERCEPCIONS?

– El que fem és detectar l'energia física de l'ambient

que ens envolta i codificar-la en senyals de tipus
nerviós. A aquest procés ho denominem: SENSACIÓ.

– La sensació és el processament cerebral primari

procedent dels nostres sentits principals, és a dir:
• VISTA,
• TACTE,
• OLFACTE,
• GUST i
• OÏDA.
• Sense la capacitat per a seleccionar, organitzar i
interpretar les nostres sensacions, la representació
mental del món, no seria completa.

• Aquest segon procés ho denominem PERCEPCIÓ:

Al·ludeix a la interpretació de les sensacions a les quals
s'ha dotat d'organització i significat en virtut de
l'experiència passada (aprenentatge, memòria, expectatives,
cultura, interessos…)

•El cervell no registra el món extern simplement

com una fotografia sinó que construeix una
representació interna després d'analitzar els seus
components
No ens limitem a El cervell veu el que vol
PERCEBRE el que veiem, veure i no el que veu
GENEREM realitats realment
• Característiques:

És un procés que depèn de les característiques de l'estímul i de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor.

És un procés d'informació-adaptació a
l'ambient. L'objectiu: dotar de sentit a la
realitat que vivim, facilitar-nos informació sobre
el món i permetre la nostra adaptació a l'entorn.

És un procés de selecció, percebem el que és

rellevant per a nosaltres en cada circumstància
 PSICOFÍSICA DE LA PERCEPCIÓ
Rama de la psicologia experimental dirigida a
l'estudi de la relació entre els aspectes físics
de l'estímul –energia que ens envolta- i la
nostra percepció o experiència psicològica del
Psicofísica mateix.
Conjunt de mètodes per a mesurar la resposta
conductual a l'estímul percebut.
Un experiment psicofísic per exemple, consistiria en mesurar la quantitat
mínima de pressió que cal exercir en la pell perquè percebem que ens toquen.

La forma més senzilla de mesurar les percepcions és

simplement preguntar a l'observador què és el que percep
Una vegada descrita l'experiència és necessari realitzar
mesuraments més precisos per a descobrir els mecanismes
que la produeixen
Per a realitzar aquests mesuraments és necessari
determinar els llindars de percepció dels estímuls: Llindar
(“umbral”) Absolut i Diferencial
 La quantitat més xicoteta d'energia necessària
perquè un observador siga capaç de detectar la
Llindar Absolut presència d'un estímul (quin és la llum més
feble que pot veure's?)

La diferència més xicoteta en intensitat o

energia requerida perquè un observador siga
Llindar
Diferencial capaç de detectar una diferència entre dos
estímuls
 L’estimulació subliminal

Podem sentir estímuls per baix dels llindars absoluts?

Els estímuls subliminals són
aquells que detectem (en baixa
freqüència) per sota del llindar
absolut. El seu efecte és curt,
els percebem de manera Est. subliminal
inconscient. En publicitat s'han
utilitzat sense obtenir resultats
concloents
LLINDAR ABSOLUT

Podem afectar-nos estímuls tan febles que mai podrem arribar a

notar?

Poden realment els publicistes manipular-nos mitjançant la "persuasió

oculta”?
 Llindar
Diferencial

QUINA ÉS LA MAGNITUD NECESSÀRIA PER A DETECTAR LES

DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS ESTÍMULS?

Per a contestar a aquesta pregunta necessitem conèixer la LLEI DE

WEBER que ens diu que per a percebre diferències en dos estímuls han de
diferir en un percentatge mínim constant

És la diferència mínima que una persona pot identificar entre qualsevol parella
d'estímuls el 50% de les vegades. Augmenta amb la magnitud de l'estímul
Weber (S.XIX): quant més gran és un estímul, major ha de ser el canvi
perquè puga ser percebut com a diferent
Dos estímuls han de diferir en una proporció (percentatge) constant perquè la
seua diferència siga perceptible.
 BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERCEPCIÓ
LLUM- QUANTS
VISUAL
L L CÒRNIA (capa protectora
U transparent de teixit nerviós): enfoca
PUPIL·LAla llum
(contrau-dilata):
controla quantitat de llum
CRISTAL·LÍ (lent): ajuda en el procés
d'enfocament (acomodació)
RETINA “pantalla” sobre la qual
la còrnia i el cristal·lí projecten imatges HUMOR VITRI (sust. gelatinosa):
invertides de l'objecte mantenir el grau d'acomodació
Les neurones o cèl·lules nervioses, les cèl·lules gliars i les cèl·lules
receptores de la llum o fotorreceptors (fòvea-retina perifèrica)

CONS (6-8 milions) BASTONS (120 milions)

funció responsables de la visió del color
i dels detalls xicotets
actuació funcionen millor quan més intensa
és la llum
Distribució en la retina fòvea i retina perifèrica
responsables de la visió de les
formes i perfils
són més sensibles a la llum i ens
permeten veure en penombra, però
transmeten poca informació
només a la retina perifèrica
 Cons i
bastons

Percepció Visual

RETINA

Els cons i bastons transformen aquests Tàlam

estímuls lluminosos en impulsos nerviosos,
i són enviats des del nervi òptic fins a
L.O
l'escorça visual del cervell (lòbul occipital)
produint l'experiència perceptiva
CÒRTEX
lòbul occipital
 3.2. LA INFLUÈNCIA DE LA PERCEPCIÓ

La percepció és una experiència complexa. És més que

una simple recepció fisiològica d'estímuls pels nostres
sentits (el que veiem, sentim, olorem o assaborim), és
també el significat que li donem a aquestes sensacions

La percepció no es limita a succeir. En ella influeixen

factors com l'aprenentatge, memòria, cultura, emocions,
valors, interessos, expectatives...

Uns mateixos estímuls percebuts simultàniament per

diferents individus, poden donar lloc a tantes percepcions
diferents com individus existisquen
 ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL
Essencial per a donar
sentit al món

Procés mitjançant el qual estructurem i organitzem l'energia

que entra pels nostres receptors.
No observem multitud d'elements aïllats (un caos de vores,
línies, colors…), sinó totalitats organitzades i coherents.

Escola de la Gestalt (“forma”). Creada en 1912 entorn a

la figura de Max Wertheimer es va centrar en l'estudi
de la percepció.
– Els psicòlegs de la Gestalt consideraven que l'ésser humà, quan rep
diverses sensacions, les organitza en un “gestalt”, paraula de
procedència alemanya que significa “conjunt” o “forma”.

– Segons la Gestalt, la percepció del conjunt excedeix la suma de

les parts del mateix.

Postulat bàsic: el tot és diferent a la suma de les

parts. La nostra percepció d'un estímul depèn de la
– Tendim a reunirconfiguració global
els estímuls del en
visuals mateix.
formes completes, aquest
procés inclou el processament ascendent (sensació) i el descendent
(percepció).
 PRINCIPIS DE L’ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA
• Els psicòlegs de la Gestalt van descriure una sèrie de principis d'organització
que seguim els humans per a organitzar les nostres sensacions en percepcions.

L’ARTICULACIÓ
FIGURA-FONS
FACTORS QUE DETERMINEN LA
Un objecte (estímul que PORCIÓ D’ESTÍMUL QUE ACTUA COM
ens interessa) ha de A FIGURA I LA QUE ACTUA COM A
separar-se del seu fons FONS: La simetria, convexitat, àrees
(el que li envolta) per a embolicades, grandària relativa,
poder percebre-ho. orientació, contrast

LLEIS I PRINCIPIS DE L’ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA

Principi de proximitat, Principi de semblança, Principi de
continuitat, Principi de tancament, Principi de la bona figura…
 COM PERCEBEM LES FORMES I LES DIFERENCIEM?

QUINES REGLES SEGUEIX LA NOSTRA MENT PER A DONAR FORMA I

ORDRE A AQUESTES SENSACIONS ELEMENTALS?

L’ARTICULACIÓ FIGURA-FONS
Un objecte (estímul que ens interessa) ha de separar-se (DISTINGIR-
SE) del seu fons (el que li envolta) per a poder percebre-ho.
La relació entre figura-fons és reversible (el fons pot convertir-se en
la figura i la figura en el fons: aquesta possibilitat d'intercanviar
figura-fons és una prova de l'existència de diferents percepcions
enfront d'un estímul.

Rubin (1915): La figura és l'element bàsic de la

percepció i aquesta sorgeix en la mesura en què
es distingeix d'un fons. La figura seria per tant
la part del camp que apareix com a forma
clarament definida, mentre que a la part
restant seria el fons
PROPIETATS DE LA FIGURA I EL FONS

-La figura té més aparença d'objecte, de cosa, pren un significat i es

recorda més que el fons
-La figura es veu com situada davant del fons, ressalta sobre el fons
-El fons es veu com un material sense forma darrere de la figura
-El color de la figura és més dens i sòlid que el del fons

FACTORS QUE DETERMINEN LA PORCIÓ D'ESTÍMUL QUE ACTUA

COM A FIGURA I LA QUE ACTUA COM A FONS

La simetria
La convexitat
L’embolicament o àrees embolicades
La grandària relativa
L’orientació
El contrast
En igualtat de condicions les àrees o Les àrees convexes (acaben en angle) tendeixen
formes simètriques tendeixen a veure's com a figura,
a percebre's com a figura i independentment del color
les no simètriques com a fons

Les àrees embolicades tendeixen a

Simetria percebre's com a figures i les envolupants
com a fons
Convexitat
Embolicament o àrees embolicades
Els estímuls les àrees dels quals són més
Grandària relativa xicotetes tendeixen a veure's com a figures
i els de major grandària com a fons.
Orientació
Contrast Les orientacions horitzontals
o verticals tenen més
probabilitats de veure's com
a figures que les obliqües
Es tendeix a percebre com a figura aquella
superfície que contrasta més amb l'entorn
 Quan la relació figura-fons és ambigua, les percepcions s'alternen, i influeix el que
esperem veure o el que encaixa amb les nostres idees preconcebudes sobre el que té sentit

AGRUPACIÓ: Una vegada separada la figura del fons,

hem d'organitzar-la en formes que tinguen sentit

OBJECTIU: Evidenciar que, algunes vegades, la nostra

ment construeix imatges diferents als objectes que
percebem.
Existeixen una sèrie de principis que expliquen com
l'ésser humà és capaç de percebre una sèrie
d'elements, en conjunt i no de forma aïllada.
 LLEIS DE L’AGRUPAMENT PERCEPTIU

SEMBLANÇA O SIMILITUD
En igualtat de condicions, aquells estímuls que són semblants es perceben com si formaren
part d'un mateix tot. Agrupem les figures que són similars.

PROXIMITAT
Els elements propers entre si tendeixen a percebre's com si formaren part d'un tot. Agrupem
les figures que estan més pròximes.

TANCAMENT O BONA CONTINUACIÓ

Existeix una tendència a percebre els estímuls de manera que guarden entre si
continuïtat de forma com a part d'una mateixa figura. I per extensió, ja que
les àrees tancades són més estables que les obertes, tendim a percebre figures
incompletes com si estigueren completes. Tendim a omplir els espais en blanc o
buits (i tancar línies) per a crear un objecte complet i unit.
Aquesta capacitat de veure objectes o formes on no n'hi ha, s'atribueix a la necessitat de
l'ésser humà de cercar l'organització i la perfecció; d'ací, que tendeix a completar l'indefinit
amb informació que ja és coneguda per a ell. No obstant açò, aquest fenomen no es presenta
solament amb la percepció d'objectes i formes, sinó que es troba present en el dia a dia de
l'ésser humà; és possible trobar-ho en el moment de traure una deducció d'algun tema amb
molt poca informació, en el moment de completar una frase o de fer un judici .
 LLEIS DE L’AGRUPAMENT PERCEPTIU

LLEI DEL CONTEXT

La percepció de qualsevol tipus d'objecte està en certa mesura influenciada pel
context que envolta a l'estímul.

En alguns llocs se li denomina Llei del contrast. Aquesta llei sosté que la posició relativa
dels diferents elements incideix sobre l'atribució de qualitats dels mateixos.

LLEI DE MOVIMENT COMÚ

En igualtat de circumstàncies tendim a percebre com a grup o conjunt

els elements que es mouen de la mateixa manera.

LLEI DE LA “PREGNANCIA” (DE LA BONA FIGURA O DE LA SIMPLICITAT)

Principi superior que actua com a denominador comú dels altres.
Tendim a organitzar els estímuls de manera que tinguen forma simètrica,
estable i regularitat. La percepció dels estímuls es fa de manera que
l'estructura resultant siga la més simple possible.
Aquesta llei es troba basada en el fet que el cervell tendeix a organitzar la informació de la
millor forma possible preferint formes integrades, completes i estables. El cervell tendeix a
definir el que no està definit mitjançant rètols i processos d'encasellament, reduint així les
possibles ambigüitats i permetent-nos veure els elements com a unitats significatives i
coherents.
 LLEIS DE L’AGRUPAMENT PERCEPTIU

LLEI DE L'EXPERIÈNCIA

L'experiència prèvia del subjecte receptor intervé en la constitució

de les formes percebudes.
Les experiències individuals condicionen la percepció que es tinga de les coses.
Es diu que la percepció és resultat d'un llarg procés d'aprenentatge.
PRÀCTICA: ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA (LLEIS O
PRINCIPIS)
Principi de proximitat/ Principi de semblança/ Principi de tancament o
bona continuïtat/ P. del moviment comú/ P. del context/ P. de la bona
figura/ P. de l'experiència…
 ALTRES ASPECTES DE LA PERCEPCIÓ

LA PERCEPCIÓ DE LA
PROFUNDITAT:
-Pistes Monoculars:
Grandària relativa,
Interposició, Claredat
relativa, Gradient de
LA PERCEPCIÓ DEL
textura, Perspectiva lineal,
Paralaje de moviment, etc. MOVIMENT:
-Pistes Binoculars o -Movimiento
estereopsi estroboscópic
-Fenomen Phi

LA CONSTÀNCIA
PERCEPTIVA
Les constàncies de la
forma, la grandària, la
lluminositat...
 PERCEPCIÓ DE LA PROFUNDITAT

Percepció de la profunditat(visió d'objectes en tres

dimensions): ens permet calcular a quina distància es troben els
objectes que percebem. La retina capta imatges en dues dimensions
que organitzem en percepcions tridimensionals.

A causa que cadascun dels nostres ulls té una visió

lleument diferent d'un objecte (disparitat
binocular), el cervell fusiona les imatges per a
crear un efecte tridimensional (estereoscòpic) i
d'aquesta manera ens permet percebre la
profunditat i la distància.

L'experiment del precipici

visual dut a terme per Gibson i
Walk va demostrar que aquesta
capacitat és en part innata
 El problema del nostre sistema cognitiu és determinar a partir d'una imatge
plana una escena tridimensional. Per a aquesta tasca, utilitza ajudes (claus
de profunditat), per a reduir el nombre de representacions possibles

Claus de profunditat
-Claus pictòriques
-”Paralaje” de moviment
-Estereopsi. CLAUS BINOCULARS
Estereopsi
“Paralaje” del moviment • Originada per la
Claus pictòriques disparitat
-Superposició o • Els elements més binocular
solapament allunyats sembla que es (diferènc. de les
mouen molt a poc a poc imatges captades
-Grandària relativa en la mateixa adreça pel dos ulls)
-Perspectiva lineal o que nosaltres
• Panum (àrea del
convergència • Els elements més camp visual on
-Perspectiva propers sembla que es convergeixen les
aèria.Claredat mouen contra direcció a imatges
relativa nosaltres retinianes dels
dos ulls)
-Gradient textura • La velocitat percebuda
de moviment depèn de la • Quan el cervell
distància de l'objecte, a compara els dos
major distància menor registres aporta
velocitat. Efecte cinètic informac import.
de profunditat sobre la
COM ACONSEGUEIX L'ÉSSER HUMÀ CONVERTIR IMATGES BIDIMENSIONALS EN
TRIDIMENSIONALS? QUIN ÉS EL MECANISME NECESSARI?:

PISTA MONOCULAR: Pistes utilitzades per a captar la distància en casos on les pistes binoculars no
aporten informació, per exemple en perspectives lineals o en casos de superposició.
Grandària relativa: Si suposem que dos objectes tenen una grandària similar, percebem més llunyà el que
produeix la imatge retiniana més xicoteta.
Interposició: Si un objecte tapa parcialment a un altre, ho percebem com més proper.
Claredat relativa: Percebem els objectes borrosos com més llunyans que els objectes clars.
Gradient textura: El canvi gradual d'una textura rugosa a una textura fina, confon els senyals de les textures
augmentant les distàncies.
Altura relativa: Percebem més llunyans els objectes més alts en el nostre camp de visió.
Moviment relatiu: Quan ens movem, pot semblar que els objectes estàtics es mouen.
Perspectiva lineal: Les línies paral·leles semblen convergir en la distància.
Llums i ombres: Els objectes propers reflecteixen més llum en els nostres ulls.

PISTA BINOCULAR: Pista que serveix per a captar la profunditat, requereix l'ús de ambdós ulls.

Disparitat retiniana: Els nostres ulls estan separats entre si, aproximadament uns sis centímetres, per tant, les
nostres retines registren imatges una mica diferents. Quan el cervell compara els dos registres, la diferència
entre ambdues (la disparitat retiniana) aporta una pista important sobre la distància relativa de diferents
objectes.
La convergència: Pista binocular implicada en la detecció de la distància. És una pista neuromuscular que
sorgeix a partir del gir cap a l'interior que es produeix en mirar un objecte molt proper; el cervell observa
l'angle de convergència i a partir d'ací pot calcular la distància del que estem percebent.
 PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT
COM ACONSEGUEIX EL NOSTRE CERVELL PERCEBRE EL MOVIMENT?:

– El cervell calcula el moviment en funció del suposat que els objectes

que s'allunyen disminueixen de grandària i que els que s'acosten
augmenten de grandària

CALCULA PERFECTAMENT EL MOVIMENT?

– El cervell interpreta com a moviment continu una sèrie d'imatges
que es presenten de manera continuada i a elevada velocitat.
Aquest fenomen es denomina: moviment estroboscòpic

– D'igual manera quan dues llums estàtiques i adjacents

s'encenen i s'apaguen successivament, percebem una única llum que
es mou d'un costat a un altre; en aquest cas el fenomen que ho
explica es denomina “fenomen phi o del moviment aparent”
Base del cinema
• L’artífex d'aquest art és la imperfecció (o limitació) de la nostra percepció visual.
• En concret li'l devem: fenomen phi i persistència retiniana.
El fenomeno phi és una il·lusió òptica fruit del cervell que fa que percebem un moviment
continu on hi ha una successió d'imatges. El cervell crea una totalitat de moviment encara
que reba només petits fragments del mateix: emplena els buits entre ells i fa que vegem com
un continu la sèrie d'imatges congelades del moviment (de 24 fotogrames/seg )

La  persistència retiniana és la responsable que una imatge romanga o es retinga un breu

instant –desenes de segon- en la nostra retina, després de veure-la, perquè puguem
emmagatzemar-la i relacionar-la amb la següent imatge. En juxtaposar una imatge amb una
altra es produeix la il·lusió de moviment.

“La fotografia és veritat. I el cinema és veritat 24 vegades per segon ” 

(Jean Luc Godard)
 CONSTÀNCIES PERCEPTIVES

Com podem reconèixer un objecte sense que ens influïsquen els canvis
de luminància, color, forma i grandària? Què fa el sistema visual per a
superar aquests canvis en la imatge retiniana?

Les CONSTÀNCIES PERCEPTIVES ens

permeten percebre els objectes com a
inalterables malgrat els canvis que produeix
l'estimulació sensorial (grandària, textura,
forma, lluminositat, color...): Una vegada
que ens hem format una percepció estable
de l'objecte, ho reconeixerem quasi des de
qualsevol angle
El context en el qual l'objecte apareix
permet a les nostres expectatives eliminar
l'ambigüitat en la interpretació d'una
imatge.
En conseqüència, les constàncies de grandària, de forma, de
brillantor i de color ens ajuden a entendre el món i a relacionar-nos millor
amb ell. La memòria i l'experiència intervenen de manera important en la
constància perceptiva, doncs compensen la confusió dels estímuls.

Constància de la grandària: percebem la grandària d'un objecte

conegut relativament constant encara que ho observem des de
diferents distàncies.
Constància de la forma: veiem la forma d'un objecte constant
quan la inclinació de l'objecte canvia o quan ho veiem des d'un
angle diferent.
Constància del color: el color dels objectes pot variar (per llum
diürna-nocturna, canvis en il·luminació…), però no solem notar la
variació.
Constància de la lluentor: la lluentor pot modificar-se en canviar
la intensitat de la il·luminació, però igualment, no solem notar la
variació.
Encara que treballar amb aquestes constàncies perceptives siga el més
comú per al nostre cervell, en alguns casos l'existència
d'informació errònia de distància o profunditat (o falta de
claus de profunditat) pot conduir a il·lusions perceptives

El conflicte entre la informació IL·LUSIONS

visual i sensorial es resol perquè PERCEPTIVES
la ment humana accepta les dades
visuals. I aquesta tendència es
denomina preponderància visual.

Aquesta preponderància visual ens

fa més atractives les il·lusions
visuals ja que, el nostre principal (i
dominant) sentit, visualitza alguna
cosa que, en principi no pot
explicar-se.
 Il·lusions visuals

Hi ha una ordenació inexacta o alterada dels estímuls a l'hora de

configurar la imatge; es produeix un engany en la percepció de l'objecte

A) L'engany ens ho provoca la nostra pròpia constitució orgànica. S'origina

en el procés de transmissió dels impulsos nerviosos des de l'ull fins al
cervell.

B) L'engany es produeix per les interrelacions que s'estableixen entre un

element i aquells que ho acompanyen, provocant una percepció
distorsionada de la realitat.

C) L'engany s'introdueix en l'aplicació sobre dues dimensions de la

configuració tridimensional de l'espai.

D) La nostra experiència prèvia i les nostres expectatives a l'hora de

configurar la nostra percepció, també fan que percebem allò que volem o
esperem percebre.
 PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT

COM ACONSEGUEIX EL NOSTRE CERVELL PERCEBRE EL MOVIMENT?:

– El cervell calcula el moviment en funció del suposat que els objectes

que s'allunyen disminueixen de grandària i que els que s'acosten
augmenten de grandària

CALCULA PERFECTAMENT EL MOVIMENT?

– El cervell interpreta com a moviment continu una sèrie d'imatges
que es presenten de manera continuada i a elevada velocitat.
Aquest fenomen es denomina “moviment estroboscòpic”

– D'igual manera quan dues llums estàtiques i adjacents

s'encenen i s'apaguen successivament, percebem una única llum que
es mou d'un costat a un altre; en aquest cas el fenomen que ho
explica es denomina “fenomen phi o del moviment aparent“
Base del cinema
• L’artífex d'aquest art és la imperfecció (o limitació) de la nostra percepció visual.
• En concret li'l devem a: fenomen phi i persistència retiniana.
El fenomeno phi és una il·lusió òptica fruit del cervell que fa que percebem un moviment
continu on hi ha una successió d'imatges. El cervell crea una totalitat de moviment encara que
reba només petits fragments del mateix: emplena els buits entre ells i fa que vegem com un
continu la sèrie d'imatges congelades del moviment (de 24 fotogrames/ seg )

La  persistència retiniana és la responsable que una imatge romanga o es retinga un breu

instant –desenes de segon- en la nostra retina, després de veure-la, perquè puguem
emmagatzemar-la i relacionar-la amb la següent imatge. En juxtaposar una imatge amb una
altra es produeix la il·lusió de moviment.

“La fotografia és veritat. I el cinema és veritat 24 vegades per segon ” 

(Jean Luc Godard)
 CONSTÀNCIES PERCEPTIVES

Com podem reconèixer un objecte sense que ens influïsquen els canvis
de luminància, color, forma i grandària? Què fa el sistema visual per a
superar aquests canvis en la imatge retiniana?

Així sabem que Les CONSTÀNCIES PERCEPTIVES ens

aquestes figures són permeten percebre els objectes com a
persones adultes
inalterables malgrat els canvis que produeix
l'estimulació sensorial (grandària, textura,
forma, lluminositat, color...): Una vegada
que ens hem format una percepció estable
de l'objecte, ho reconeixerem quasi des de
qualsevol angle
El context en el qual l'objecte apareix
permet a les nostres expectatives eliminar
l'ambigüitat en la interpretació d'una
imatge.
En conseqüència, les constàncies de grandària, de forma, de
brillantor i de color ens ajuden a entendre el món i a relacionar-nos millor
amb ell. La memòria i l'experiència intervenen de manera important en la
constància perceptiva, doncs compensen la confusió dels estímuls.

Constància de la grandària: percebem la grandària d'un objecte

conegut relativament constant encara que ho observem des de
diferents distàncies.
Constància de la forma: veiem la forma d'un objecte constant
quan la inclinació de l'objecte canvia o quan ho veiem des d'un
angle diferent.
Constància del color: el color dels objectes pot variar (per llum
diürna-nocturna, canvis en il·luminació…), però no solem notar la
variació.
Constància de la lluentor: la lluentor pot modificar-se en canviar
la intensitat de la il·luminació, però igualment, no solem notar la
variació.
Encara que treballar amb aquestes constàncies perceptives siga el més
comuna per al nostre cervell, en alguns casos l'existència
d'informació errònia de distància o profunditat (o falta de
claus de profunditat) pot conduir a il·lusions perceptives

El conflicte entre la informació IL·LUSIONS

visual i sensorial es resol perquè PERCEPTIVES
la ment humana accepta les dades
visuals. I aquesta tendència es
denomina preponderància visual.

Aquesta preponderància visual ens

fa més atractives les il·lusions
visuals ja que, el nostre principal (i
dominant) sentit visualitza alguna
cosa que, en principi no pot
explicar-se.
http://lapercepcionsofia.blogspot.com.es/2011/12/que-
entendemos-por-percepcion-visual.html
 Il·lusions visuals

Hi ha una ordenació inexacta o alterada dels estímuls a l'hora de configurar

la imatge, es produeix un engany en la percepció de l'objecte

A) L'engany ens ho provoca la nostra pròpia constitució orgànica. S'origina

en el procés de transmissió dels impulsos nerviosos des de l'ull fins al
cervell

B) L'engany es produeix per les interrelacions que s'estableixen entre un

element i aquells que ho acompanyen, provocant una percepció
distorsionada de la realitat

C) L'engany s'introdueix en l'aplicació sobre dues dimensions de la

configuració tridimensional de l'espai

D) La nostra experiència prèvia i les nostres expectatives a l'hora de

configurar la nostra percepció, també fan que percebem allò que volem o
esperem percebre.
 Distorsió del tamany

Müller-Lyer (1889)

Ponzo

Titchener
Müller-Lyer (1889)
Ponzo
The café wall illusion de Richard Gregory, 1973
Efecte Poggendorff (1860)
Edward Adelson (MIT)
Jocelyn Faubert, Prof. d’Optometria
La permutació dels
colors provoca que el
quadrat central semble
en un cas més profund i,
en l'altre, en primer
plànol.

En aquest cas
comprovem l'efecte
que produeix
envoltar de blanc o
de negre quadrats
d'igual tonalitat: els
envoltats de negre
semblen més clars o
brillants.
Mira la imatge cap als extrems
Art, Gestalt i Il·lusions
 A aquest artista
holandés li va
obsessionar el
conflicte entre la
realitat i la forma de
plasmar-la en el
plànol.

Va jugar amb la
representació en tres
dimensions per a
generar obres que
produïen efectes
impossibles i
cridaners.

Maurits
Cornelis
Escher
Escher
Relativity
Publicitat, Gestalt i Il·lusions
Postals
Charles E.Gilbert  (1905)

“L’amor de Pierrot" (Pierrot i

Colombina o una calavera?)
 Cigarrets "Gallahers"
(1913) utilitza la il·lusió
del passadís   (l'home 3
sembla més gran que l'1
sent idèntics)

Marcel Duchamp va aprofitar un anunci de llits

(1916) per a introduir un llit impossible
"Cada vegada costa més veure'ls" és l'eslògan d'aquesta estupenda
campanya que tracta de conscienciar de la desaparició d'espècies en la
península d'Óssa, a Costa Rica
 El tot és més
que la suma de
les parts

"El nòmada" de Sandro Del Petre

Per tant, hem de confiar
sempre i plenament en el
que “veiem” i “recordem”?

NO, no hem de ni podem confiar

plenament en el que creiem
“veure” i “recordar”
 FACTORS QUE INTERVENEN EN LA
PERCEPCIÓ
Un mateix individu té variacions horàries en la seua
FACTORS ENDÒGENS
capacitat de captació d'estímuls.
 Grau de fatiga física i
psíquica Percebem les coses com volguérem que anaren, així com
 Tendència afectiva en determinades circumstàncies les veiem com
 Tendència a l’hàbit volguérem que no anaren.
 Edat Automatismes mentals fan que constantment
 Sexe percebem coses com a completes si es donen uns
elements essencials sense ser capaços de percebre
 Nivell cultural variacions existents.
 Predisposició perceptiva
Sovint percebem el que encaixa amb les nostres idees
 Estrès
preconcebudes sobre el que té sentit.
FACTORS EXÒGENS
 Hora del dia
 Il·luminació
 Distancia del fet
 Perspectiva, etc.
 PERCEPCIÓ

Té les següents
característiques
Processa la
informació del

S'explica a través Rebuda pels

de diverses Es interpreta i Món
característiques dóna significat per
subjectiva exterior
Òrgans sensorials
teories Elements
Es presenta cognitius
de forma

temporal

selectiva
Neurofisiològica
Constructivista
Gestalt…
PER TANT, LA PERCEPCIÓ NO SOLAMENT DEPÈN DE LES
LLEIS DE LA PERCEPCIÓ I LA SEUA CORRECTA APLICACIÓ

LES NOSTRES EXPECTATIVES, CONEIXEMENTS

ANTERIORS I ELS EFECTES DEL CONTEXT TAMBÉ
INFLUEIXEN EN LES NOSTRES PERCEPCIONS.
.

Conclusió: L'ésser humà té diferents formes de

percebre la realitat o entorn que li envolta
(complexitat de la ment humana) i aquest fet ens ajuda
a conèixer de quina manera percebem als altres en
determinats contextos.

LA INTERPRETACIÓ
PERCEPTIVA o
PERCEPCIÓ SOCIAL
 PERCEPCIÓ SOCIAL
INFLUÈNCIA DE LES EXPECTATIVES DEL PERCEPTOR SOBRE
LA IMPRESSIÓ D'ALTRES PERSONES I LA SEUA
CONSEQÜENT REACCIÓ

Formació
d’impressions
• La percepció no és solament rebre, és abans de res
comprendre (cerquem donar sentit al que veiem)

• I com percebem les situacions d'acord a la nostra

cultura, interessos, motivacions, aprenentatge...,
davant estímuls aparentment idèntics, les
percepcions poden ser desiguals.

• Les primeres impressions estan carregades amb

l'actitud i judicis de valor de l'observador.
-Trets positius al principi generen una
imatge més favorable (percepció més
Efecte positiva)
PRIMACIA -Trets negatius al principi generen una
imatge més desfavorable (percepció més
negativa)
 Què fem quan percebem a una altra persona?

La nostra reacció davant els altres depèn de:

-Reconeixement emocional: diagnòstic sobre el seu estat d'ànim, a partir

de l'observació del rostre i senyals no verbals.
-Formació d'impressions: inferim característiques psicològiques d'una altra
persona a partir de la multiplicitat d'informació que rebem d'ella:
conducta, atributs físics, forma de parlar... Així ens fem una imatge o
impressió de l'altre.
-Atribucions causals: ens formem una idea del perquè del comportament
d’algú que estem percebent, segons la seua conducta.
-Inferència social: processem la informació rebuda, l'emmagatzemem, la
relacionem amb la informació que ja tenim en els nostres esquemes, la
recuperem i l'apliquem a la situació.
COGNICIÓ SOCIAL FORMACIÓ D’IMPRESSIONS
. Encara que tinguem poca informació  ens formem
impressions “completes” sobre les persones.
•La percepció de les característiques és un procés dinàmic i
subjective  una mateixa característica pot produir
impressions diferents.

Apliquem les creences preconcebudes basant-nos en

l'experiència que ja tenim

Realitzem Atribucions i Inferències per a formar-nos

una impressió global sobre la persona que percebem

Avaluació global, ben positiva o

negativa, del comportament.
Freqüentment, són utilitzades Generem ACTITUDS
per a predir, explicar i
manipular el comportament de
les persones.
Trastorns de la sensació i percepció

El mal funcionament dels sistemes psicològics perceptius pot comportar els següents trastorns:

-Agnòsia: És la interrupció en la capacitat per identificar o reconèixer estímuls prèviament

apresos o d'aprendre'n de nous sense haver-hi deficiència en la percepció, llenguatge o
intel·lecte.

-Il·lusions: És una deformació de l'objecte percebut, a causa d'una falsa percepció o un

error en el reconeixement. Es distingeixen diversos tipus d'il·lusions:
Intents d'un pacient amb
Per falta d'atenció: Són freqüents en la vida quotidiana (saludem a un desconegut agnòsia de copiar diverses
figures simples
com si fóra un amic...)

Il·lusions catatímiques: deformen els objectes o situacions per influència dels sentiments o
emocions. En ocasions recordem un fet no com va ser, sinó com desitjariem que haguera succeït

Pareidolia: Són il·lusions fantàstiques, pròpies de la imaginació. Consisteix a donar-li forma definida a
alguna cosa que no en té, com la visió d'animals o rostres en la forma dels núvols, visió de rostres
als cims d'alguns turons pedregosos o en edificis, o visió de persones o siluetes en el paviment.

Pareidolia
-Al·lucinacions: Són percepcions sense objecte. Segons el canal sensorial pel qual es perceben, es divideixen
en:

Acústiques: S'experimenten sorolls, veus o murmuris. Solen ser desagradables per als pacients.

Visuals: Es presenten en persones amb trastorns orgànic-cerebrals i en intoxicacions greus (alcoholisme).

Solen veure objectes mòbils, animals, persones de mida petita, cares grotesques que es burlen d'ells...

Gustatives i olfactives: Es presenten en algunes persones deprimides i esquizofrèniques que, influïdes pels
seus deliris, poden sentir olor de verí en el seu menjar o fins i tot assaborir-lo.

Tàctils: Es refereixen a sensacions a la pell com picors, punxades o corrents elèctrics.

A més a més, s'han descrit altres tipus d'al·lucinació:

Fisiològiques: Són experiències perceptives que esdevenen abans de dormir o durant el son, però no són
patològiques.

Oníriques: Són produïdes per lesions difuses del sistema nerviós i per infeccions o intoxicacions. És la típica
del delirim tremens que pateixen els alcohòlics quan deixen de beure de forma sobtada.

Produïdes per substàncies psicodèliques (LSD 25): Aquesta substància produeix una modificació del
component afectiu de la percepció (elements neutres poden ser percebuts com molt agradables o
desagradables) i modificacions de l'espai i temps.

Algunes d'aquestes són característiques de l' esquizofrènia o psicosi com les al·lucinacions auditives i les
idees delirants, que solen ser símptomes d'aquests trastorns mentals.
Apareixen molt lligats a la L'estreta relació de l'atenció amb la
captació i interpretació dels percepció és evident: tot procés
estímuls que reben els perceptiu comença, necessàriament,
subjectes. per ATENDRE als estímuls que han
de ser captats
El que determina el nostre
comportament és la situació
que un mateix percep, ja que
cada subjecte selecciona la
seua pròpia informació
organitzant-la en l'espai i en
el temps i construint el seu
propi esquema de la mateixa
La percepció implica un procés actiu
de l'organisme, que cerca i
selecciona del mitjà els aspectes
que proporcionen direcció a la
conducta
 3.3. EL PROCÉS D’ATENCIÓ

Activitat que engega i controla els

processos i mecanismes pels quals
l'organisme processa només una part de
la informació i/o respon tan sols a les
demandes de l'ambient que són realment
útils o importants per a la persona.
Implica selecció d'informació.

Mecanismes selectius:

a)Selecció dels estímuls de l'ambient. Ens centrem únicament

en el que ens interessa.

b) Ignorar certa informació o no dur a terme certes Rs i

selecció de respostes més adequades.
 CONCEPTE D’ATENCIÓ
ATENCIÓ COM QUALITAT DE LA
PERCEPCIÓ (selecciona els estímuls
més rellevants per a percebre'ls
millor)
• Concepte complex
ATENCIÓ COM MECANISME DE
CONTROL (tots els processos
• Mecanisme d’activació cognitius requereixen supervisió i
ordre per a adequar-los a un
Capta informació dels estímuls rellevants objectiu)
Augmenta l’eficàcia d’altres processos psicològics básics

BALLESTEROS (2000): Procés pel qual podem dirigir els nostres

recursos mentals sobre alguns aspectes de l’entorn, els més rellevants,
o bé sobre l'execució de determinades accions que considerem més
adequades entre les possibles. Fa referència a l'estat d'observació i
d'alerta que ens permet prendre consciència del que ocorre en el
nostre medi.
 FUNCIONS
• Exerceix control sobre la capacitat cognitiva.

• Activa l'organisme davant situacions noves i/o planificades.

• Prevé l'excessiva càrrega d'informació.

• Facilita la motivació conscient cap al desenvolupament d'habilitats i determina

l'adreça de l'acció.

• Assegura un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants.

 CLASIFICACIÓN
Classificació basada en la proposta de Ballesteros (2000)

CRITERI TIPUS D’ATENCIÓ

Origen i naturalesa dels estímuls Atenció interna Atenció externa

Actitud del subjecte Voluntària / Involuntària / Passiva

Activa

Manifestacions motores i Oberta Encoberta

fisiològiques

Interès del subjecte Dividida Selectiva / focalitzada

Modalitat sensorial Visual / Auditiva /

espacial temporal

Altres Global Sostinguda

ATENCIÓ INTERNA i EXTERNA: Es denomina així en la mesura en què la capacitat
d'atenció estiga dirigida cap als propis processos mentals o a tot tipus d'estimulació
interoceptiva (pe. atendre a les sensacions físiques internes que apareixen en l'estat de
relaxació), o bé cap als estímuls que provenen de l'exterior (pe. atendre els senyals de
circulació mentre es condueix).

ATENCIÓ VOLUNTÀRIA i INVOLUNTÀRIA: Està determinada per l'actitud

activa o passiva del subjecte cap als estímuls. En l'atenció voluntària és el subjecte qui
decideix l'àmbit d'aplicació de la seua capacitat atencional, mentre que l'atenció involuntària
o passiva és el poder de l'estímul el que atrau al subjecte (pe. orientar-se cap a un so
estrepitós).

ATENCIÓ OBERTA i ATENCIÓN ENCOBERTA: L'atenció oberta va

acompanyada d'una sèrie de respostes motores i fisiològiques que produeixen modificacions
posturals en el subjecte (pe. girar el cap cap a una font de soroll); en l' encoberta no és
possible detectar els seus efectes mitjançant l'observació (pe. tractar d'escoltar la conversa
d’un grup de gent).

ATENCIÓ DIVIDIDA i ATENCIÓ SELECTIVA O FOCALITZADA: Aquesta

classificació ve determinada per l'interès del subjecte. En l'atenció dividida són varis els
estímuls o situacions que entren en el camp atencional (pe. responem simultàniament a
diverses tasques). I en l'atenció selectiva l'esforç es dirigeix cap a un camp concret
(rellevant), ignorant els irrellevants (pe. atendre a una persona que parla en un ambient
sorollós).
 ATENCIÓ VISUAL i ATENCIÓ AUDITIVA: L'una i l'altra estan en funció de la
modalitat sensorial a la qual s'aplique i de la naturalesa de l'estímul. L'atenció visual està
més relacionada amb els conceptes espacials i l'auditiva ho està amb paràmetres temporals.

ATENCIÓ GLOBAL i ATENCIÓ SOSTINGUDA: L'atenció global seria típica del

grau de arousal/activació en un subjecte recentment eixit del coma, mentre que la
sostinguda seria com el treball d'un controlador aèri o la concentració (vigilància) durant
l'estudi -manteniment de l'estat d’alerta durant un període continuat de temps-

Funcions de
l’atenció
sostinguda
-Proporciona programes apropiats de treball i descans.
-Millora la motivació emfatitzant la importància de la tasca que es
duu a terme.
 FACTORS
FORMA, GRANDÀRIA,
DETERMINANTS COLOR,
POSICIÓ,
INTENSITAT,
MOVIMENT,
EXTERNS
PROCEDEIXEN DE SIGNIFICAT
L ‘ENTORN
NOVETAT,
REPETICIÓ,
FACTORES COMPLEXITAT...
DETERMINANTS

NIVELL D’ACTIVACIÓ
FISIOLÒGICA,

INTERNS MOTIVACIÓ, INTERÈS,

EXPERIÈNCIA INTERNA NECESSITATS,
DEL SUBJECTE EXPECTATIVES...
FACTORS EXTERNS DETERMINANTS DE L’ATENCIÓ

1.INTENSITAT DE L’ESTÍMUL. Un estímul de major intensitat

destaca entre els altres.

2.NOVETAT DE L'ESTÍMUL O ASPECTE DIFERENCIAL.

L'atenció es dirigeix cap a aquell estímul que es distingeix
radicalment dels altres, provocant l'anomenat “reflex
d'orientació”.

3. ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA. L'organització estructural de

la percepció, permet ordenar sensacions disperses. Aquestes lleis
determinen tant l'adreça de l'atenció com la quantitat de la
mateixa, ja que en aquest cas l'organització perceptiva simplifica
la imatge. Entre altres, són importants:

-Una major grandària

-Posició superior
-Colors blancs i negres
-Moviment.
 FACTORS INTERNS DETERMINANTS DE L’ATENCIÓ

• Necessitats, interessos, expectatives… de l'individu determinen, en part, que

s'atén.
• Canvis transitoris per fatiga, psicofàrmacs.
• Nivell d'activació o arousal. L'activació determina la capacitat d'atenció en funció
de la llei de Yerkes-Dodson.

NIVELL ACTIVACIÓ FISIOLÒGICA

ALTA ACTIVACIÓ
R
E BAIXA ACTIVACIÓ
N
D
I
M
E
N
T RENDIMENT
LLEI YERKES-DODSON
ACTIVACIÓ
 - MODEL DE FILTRE DE BROADBENT (1958) -
Estímuls Respostes

F
I Sistema
Magatzem Memòria Memòria
l Perceptual Curt Llarg
Sensorial t Capacitat Termini Termini
r Limitada
e

Filtre actua abans del processament conscient

SUPOSATS:
Processem la informació de manera serial, no en paral·lel (processem un missatge en
cada situació).
Part de la teoria multi-magatzem que divideix la memòria en magatzems (sensorial, a
curt termini i a llarg termini) i introdueix una estructura anomenada filtre en el sistema
de processament de la informació.
Estaria situat entre la memòria sensorial i a curt termini: deixaria passar només
informació rellevant.
El filtre actua en funció de: Propietats dels ítems o estat de l'organisme; Intensitat de
l'estímul, novetat, freqüència i lleis de la percepció; Nivell motivacional del subjecte,
etc.
 Percepció Atenció Però l'atenció és més que
un mer mecanisme de
selecció d'informació, és
Tot procés perceptiu comença, per parar un mecanisme de control
esment als estímuls que han de ser del processament cognitiu:
captats organitza i coordina el
desenvolupament dels
processos que operen sobre
la informació (perceptius,
Podem adaptar-nos a un entorn complex per les de memòria...)
capacitats perceptiu/atencionals: dirigeixen els
recursos mentals sobre determinats aspectes del
nostre entorn i ens permeten prescindir d'uns
altres.

La persona es veuria perillosament inundada per tanta riquesa estimular

si no escollira de manera precisa a cada moment les informacions
d'interès i menyspreara del seu camp perceptiu l'irrellevant.