Activitat 2.

Conceptes bàsics - Lucia Serra Alcázar

1) Completa els buits amb la paraula o expressió corresponent:

Un estímul és qualsevol forma de senyal o energia al qual podem respondre.
Els estímuls poden ser: interns o externs.
Els estímuls interns són senyals procedents de l'interior de l'organisme, que poden ser:
propioceptius (senyals que indiquen situació, orientació, posició i moviment del cos, com ara
el to muscular, els moviments corporals, l'equilibri, la postura...) i interoceptius (senyals
procedents de les vísceres i òrgans vitals interns p. ex. cor, fetge, estómac..., com ara
l'extensió i contracció estomacal, els batecs del cor...).
Els estímuls externs són senyals procedents de l'exterior de l'organisme o senyals ambientals
(visuals, auditius, tàctils, gustatius i odorífers).
D’altra banda, en el procés de percepció es distingeix entre estímul distal , estímul proximal i
estímul percebut.

2) Enllaça cada terme (referit a l’últim concepte) amb la seua definició:

● Distal → físic, exterior
● Proximal → Sensorial, registrat en el receptor sensorial corresponent
● Percebut → Processat a nivell superior

3) Completa els buits amb la paraula o expressió corresponent:

Els receptors sensorials també s’anomenen transductors, i són neurones especialitzades a
fer les següents funcions: primer: captar un tipus concret d'energia o estímul; segon:
transformar l'energia de l'estímul en impuls nerviós (la qual cosa s’anomena transducció); i
per últim: transmetre l'impuls nerviós cap a centres superiors (còrtex). Aquestes són les tres
funcions pròpies del procés de sensació.
Els receptors sensorials que capten els senyals procedents de l'interior de l'organisme
s’anomenen receptors interns, i inclouen els propioceptors i els interoceptors.
Els propioceptors capten els senyals propioceptius, és a dir, senyals que indiquen situació,
orientació, posició i moviment del cos. Així, capten el to muscular, els moviments corporals,
l'equilibri, la postura... i es localitzen als músculs, tendons, articulacions i oït intern.
Els interoceptors capten la sensibilitat orgànica profunda o senyals procedents de les
vísceres i òrgans vitals interns (cor, fetge, estómac...). Es localitzen al òrgans i capten senyals
com ara l'extensió i contracció estomacal, els batecs del cor...
Els receptors sensorials que capten els senyals procedents de l'exterior de l'organisme (o
senyals ambientals) s’anomenen receptors externs, i són els receptors per als cinc sentits
clàssics: vista, oïda, olfacte, gust i tacte, que es localitzen, respectivament, en ulls, oïts, nas,
llengua i dermoreceptors de la pell.
Els dermoreceptors de la pell són els receptors per al tacte, la pressió, la temperatura i el
dolor (la sensibilitat cutània).
4) Completa els buits amb la paraula o expressió corresponent:
La sensació es el procés que inclou tres funcions:
1) La captació d'un tipus concret d'energia o estímul per part d'un determinat receptor
sensorial.
2) La transformació de l'energia de l'estímul en impuls nerviós, la qual cosa s’anomena
transducció.
3) La transmissió de l'impuls nerviós cap a centres superiors (còrtex).
Un paràmetre quantificable dels estímuls és la seua intensitat, que fa referència a la quantitat
d’energia present en aqueix estímul, i que té uns límits, que s’anomenen llindars. El concepte
de llindar, per tant, fa referència als límits, bandes o rangs on es troben les intensitats dels
estímuls que podem captar.
Per tant, el llindar sempre fa referència a un valor de intensitat d’estímul.
N’hi han de tres tipus: llindar inicial, llindar diferencial i llindar final.

5) Enllaça cada terme (referit a l’últim concepte) amb la seua definició:

● Inicial (de detecció o absolut mínim) → Intensitat més baixa d'un estímul que encara
podem captar.
● Diferencial (diferència mínima perceptible) → El canvi més xicotet que es requereix en
la intensitat d’un estímul per a començar a notar que ha hagut un canvi.
● Final (o absolut màxim) → Intensitat més alta d'un estímul que encara podem captar
sense que ens provoque dolor ni dany físic.

6) Completa els buits amb la paraula o expressió corresponent:

La sensibilitat, o habilitat perceptiva, és una capacitat que pot fluctuar depenent de factors
interns i externs (ambientals). Es parla de sensibilitat inicial o de detecció per a referir-se a
la capacitat per a detectar o captar la presència d'un estímul d'escassa intensitat, i de
sensibilitat diferencial per a referir-se a la capacitat per a notar un xicotet canvi o variació
en la intensitat d’un estímul.

7) Enllaça cada terme amb la seua definició:

● Percepció → Procés pel qual es produeix l’organització i l’estructuració mental de la
informació sensorial.
● Atenció → Mecanisme de control cognitiu a nivell central pel qual s’assumeix el
control de qualsevol activitat mental.
● Psicofísica → Conjunt de procediments per a estudiar la relació entre les propietats
físiques dels estímuls i la magnitud de les respostes perceptives experimentades
davant aquests estímuls.