104 BIOLOGIA

8 RECORDA alguns conceptes

La relació és la funció que fan els éssers vius quan interactuen amb l’entorn, és a dir,
quan reben uns estímuls i elaboren unes respostes d’actuació apropiades.
La funció de relació es duita a terme pels sistemes nerviós i endocrí, els òrgans dels
sentits i l’aparell locomotor (constituït pel sistema esquelètic i muscular).
El sistema nerviós i l’endocrí són sistemes de coordinació, de tal manera que permeten
que l’organisme realitzi diverses funcions alhora de la manera més eficient possible.
El sistema nerviós està format per teixit nerviós (format per neurones i cèl·lules de la
glia) i elabora respostes ràpides i poc duradores.
Les neurones es divideixen en tres parts: dendrites, estructura curta i molt ramificada que
serveix d’entrada de l’impuls nerviós; cos cel·lular, centre principal de la cèl·lula; i axó,
estructura llarga per on surt l’impuls nerviós.
L’impuls nerviós és elèctric quan recorr la neurona i químic quan travessa l’espai sinàptic
existent entre dues neurones.
Les neurones, segons la seva funció, es classifiquen en: sensitives, motores i d’associació.
Repassau la figura 5.12 per recordar com està classificat tot el sistema nerviós humà.
El sistema nerviós central controla tot el funcionament del cos; està protegit per les
meninges i el líquid cefaloraquidi, també pel crani (en el cas de l’encèfal) i la columna
vertebral (en el cas de la medul·la espinal).
Cada part del sistema nerviós central realitza una o vàries funcions diferenciades de les
altres parts; és important conèixer-les.
El sistema nerviós perifèric el constitueixen els nervis; n’hi ha de sensitius, motors i
mixtos. El SNP s’encarrega de transmetre la informació entre la perifèria del cos i el SNC.
Les accions de l’organisme poden ser voluntàries i conscients (ordenades pel cervell) o
actes reflexos, que són involuntaris i inconscients (ordenats per la medul·la espinal).
El sistema endocrí està format per glàndules endocrines i hormones, i les seves respostes
són lentes i duradores. A diferència dels altres sistemes, l’endocrí no té connectats els
diversos òrgans que el formen.
Les hormones són substàncies químiques produïdes per les glàndules endocrines que
viatgen per la sang fins a trobar la cèl·lula o l’òrgan diana que estimulen.
Les glàndules endocrines no funcionen contínuament, només actuen quan és necessari. El
mecanisme de regulació rep el nom de retroalimentació o feedback.
L’hipotàlem és la part del sistema nerviós central que controla el sistema endocrí a través
de la hipòfisi. Al seu torn, la hipòfisi controla les altres glàndules endocrines amb les
seves hormones, per aquest motiu es considera la glàndula més important.
Consultau la taula 5.2 per repassar les glàndules endocrines, les hormones i les funcions.
Les malalties del sistema nerviós poden ser físiques o mentals.
Les malalties del sistema endocrí estan relacionades amb una producció d’hormones
excessiva o deficitària.
Per mantenir bé el sistema nerviós hem de tenir en compte tots els hàbits saludables que ja
s’han esmentat durant el curs (hi ha una llista a la pàgina 33), i remarcar o afegir els
següents: no prendre drogues, no estressar-se, mantenir una vida ordenada amb horaris
regulars que permetin un temps per al descans i les activitats d’oci, realitzar activitats
mentals, evitar les lesions físiques (especialment al cap o a la columna), etcètera.