Unitat- 05

1.SISTEMA DE COORDINACIÓ
Rebem contínuament informació de l’exterior a través dels sentits. També rebem
informació del nostre cos.
Tot això s’anomena estímuls.
Per elaborar les respostes adequades i rebre la informació fem servir la funció de
la relació.

Per dur a terme tot això el nostre cos disposa dels sistemes de coordinació,
s’encarrega de detectar i elaborar respostes.

- SISTEMA NERVIÓS: Format per teixit nerviós s’encarrega de captar

informació, analitzar-la i elaborar respostes ràpides i poc duradores.
- SISTEMA ENDOCRÍ: Format per glàndules que segreguen hormones.
Elabora respostes més lentes i duradores. Intervé en processos
importants.

2. CÈL·LULES DEL SISTEMA NERVIÓS

Format per dos tipus de cèl·lules:

- NEURONES: Cèl·lules especialitzades en rebre i transmetre missatges, es

transmeten per impulsus nerviosos (senyals que pasen d’una neurona a
una altres).
Tenen un cos cel·lular format per un nucli i dues prolongacions:
- Dendrites: prolongacions molt ramificades, reben impulsos
nerviosos enviant-los al cos cel·lular.
- Axó: prolongació llarga i prima surt del cos cel·lular i es ramifica
al exterior, envía impulsos nerviosos del cos cel·lular fins neurones
o òrgans.
 Les neurones no estan en contacte, hi ha un espai de separació anomenat
sinapsi. L’impuls es transmet a través del sinapsi per substàncies
químiques anomenades neurotransmissors que viatgen per neurones.

- CÈL·LULES DE GLIA: Es troben entre neurones, hi ha de diversos tipus

amb diferents funcions, com aportar nutrients, protegir-les i retirar
rebutjos.

3. SISTEMA NERVIÓS

La seva funció és rebre estímuls externs i interns i elaborar respostes perquè

l’organisme funcioni correctament, Tenim dues parts:

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

Format per:
- L'ENCÈFAL: Protegit pels ossos del crani i tres òrgans:
- Cervell: Analitza informació que reben els receptors i elabora ordres
per fer activitats voluntàries. Responsable del raonament, memòria,
llenguatge…
- Cerebel: Coordina els moviments voluntaris de l’aparell locomotor i
l’equilibri.
- Bulb raquidi: Controla els processos involuntaris.

- MEDUL·LA ESPINAL: Cordó prim que recorre l’esquena, protegit per

l’interior de la columna vertebral. Controla actes reflexos que fem
automàticament.

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC:

Format per nervis.
Són fibres llargues i primes que comuniquen al sistema nerviós central amb tot
el cos. Format per les prolongació de neurones i per axons.

Els nervis que surten de l'encèfal són els cranials (surten de la medul·La espinal)
i els espinals.
Tenen dues funcions:
- Porten informació dels òrgans del sentits a altres òrgans fins el sistema
nerviós central.
- Porten ordres del sistema nerviós central fins als músculs i altres
òrgans.
4. FUNCIONAMENT SISTEMA NERVIÓS

Quan rep una informació, l’analitza i decideix quina resposta donar i envia una
ordre als músculs. Aquests s’encarreguen de la resposta, poden ser de dos tipus:

- ACTES VOLUNTARIS: Moviments que fem de manera conscient i

voluntària.

- ACTES REFLEXOS: Moviments molt ràpids que fem de manera

automàtica, sense la nostra voluntat. Ho fem quan els òrgans dels sentits
capten situacions perilloses per l’organisme.

5. MALALTIES SISTEMA NERVIÓS

TRASTORNS FÍSICS O ORGÀNICS

De trastorns físics poden tenir diverses causes:

- MALALTIES INFECCIOSES: Un exemple és la poliomielitis, causada per

un virus, destrueix els nervis encarregats del control dels músculs i
produeix paràlisi.

- LESIONS MEDUL·LARS: Lesions en la medul·la espinal poden produir

paràlisi en cames (paraplegia) o als braços i les cames (tetraplegia).

- MALALTIES NEURODEGENERATIVES: Causades per la mort d’un grup

de neurones, apareixen en persones d’avançada edat i no tenen curació.
- Malaltia d’Alzheimer: Pèrdua de memòria, estats avançats els
pacients es incapaç de fer activitats quotidianes.
- Malaltia del Parkinson: Tremolors als membres, a mesura que
avança tenen dificultat per caminar, parlar i realitzar tasques senzilles.
TRASTORNS PSÍQUICS

- ANSIETAT: Estat de preocupació o temor quan no hi ha cap causa. Els

símptomes més freqüents són la incapacitat de concentració, alteració del
son, nerviosisme…

- DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT: Pateix dificultat per parar

atenció i concentrar-se, de vegada són impulsius i contesten o actuen
sense reflexionar.

- DEPRESSIÓ: Estat de tristesa que interfereix en la vida diària pot

millorar amb un tractament adequat.

- ESQUIZOFRÈNIA: Malaltia en què el pacient imagina un món irreal. Pot

ser controlada amb medicació

HÀBITS SALUDABLES PEL SISTEMA NERVIÓS

- Tenir una vida ordenada, amb temps suficients per treballar, l’oci i el
descans, incloent dormir vuit hores diàries.
- Practicar activitats intel·lectuals i mentals.
- Protegir-se contra possibles accidents.
- No consumir tabac, alcohol o altres drogues que alterin al sistema nerviós.

6. SISTEMA ENDOCRÍ

Està format per glàndules endocrines, que produeixen hormones que aboquen a
la sang.

Les hormones viatgen per la sang i actuen com missatgeres (transmeten

ordres). També a través de la sang es reparteixen per tot el cos, només actuen
sobre alguns òrgans i cèl·lules, són les seves dianes.
Les respostes són més lentes ja que són més duradores perquè estan
relacionades amb desenvolupaments més importants.

El sistema nerviós i l'endocrí estan molt relacionats, ja que, el nerviós controla la

producció d’algunes hormones i algunes actuen i modifiquen el funcionament.
7. FUNCIONAMENT SISTEMA ENDOCRÍ

Les hormones són necessàries per controlar nombroses funcions, però han de
estar a la quantitat adequada.
Les glàndules endocrines no produeixen hormones constantment, tenen un
mecanisme que interromp la producció quan ja no és necessària.
La hipòfisi regula la producció de moltes d’elles, ordena la fabricació o interromp
quan ja no es necessiten.
8. MALALTIES SISTEMA ENDOCRÍ

Una persona sana fabrica una quantitat d’hormones que l’organisme necessita.
Però a vegades aquesta hormona està per sobre o sota els nivells normals,
provocants les malalties següents:

- DIABETIS: Elevació de la quantitat de glucosa (sucre) a la sang. Produït

per la baixa producció de l’hormona insulina, que permet a les cèl·lules
absorbir la glucosa.
Aquest excés és molt perjudicial, pot provocar moltes complicaciones a
l’organisme i fins i tot la mort. En alguns casos el malalt s’injecta insulina
altres només necessiten una dieta adequada.

- NANISME: Produeix detenció al creixement a causa de la falta de

l’hormona del creixement. Es pot tractar a través d’injeccions de
l’hormona.

9. CLASSIFICACIÓ DROGUES

La droga és qualsevol substància introduïda a l’organisme per qualsevol via,

produeix alteracions al funcionament del sistema nerviós. Altera la percepció, els
sentiments o la conducta.

Moltes presenten els efectes següents:

- TOLERÀNCIA: L’organisme s’ “acostuma” a la droga i necessita més

substància per obtenir el mateix efecte.

- ADDICCIÓ: La dependència física i psicològica de la droga, el consumidor

té la necessitat de consumir més per no tenir malestar físic o psíquic
(síndrome de dependència)

S’inclouen tot tipus de substàncies, com legals i il·legals , d’origen natural o

sintetitzades.
El consum produeix problemes de salut, socials, laborals, econòmics fins i tot
legals.
També es classifiquen segons els efectes sobre el sistema nerviós:

- DEPRESSORES: Entrebanquen el funcionament del sistema nerviós, el

fan més lent, poder portar el coma. Són l’alcohol, opiacis, alguns
medicaments…

- ESTIMULANTS:Acceleren el funcionament del sistema nerviós. La

cocaïna, amfetamines, nicotina, cafeína…

- PERTORBADORES: Pertoben el funcionament del cervell i provoquen

al·lucinacions i altres efectes. Lds, l’haixix, la marihuana i diverses
drogues de síntesi.

(L’ALCOHOL I EL TABAC TAMBÉ SÓN DROGUES, DE LES MES ESTESES.

TOTES SÓN PERJUDICIALS PEL SISTEMA NERVIÓS I LA SALUT EN
GENERAL)