A.

El sistema nerviós central

1.Identifiqueu les estructures assenyalades en la imatge i expliqueu una de les seves
funcions.

1. Cervell: controla i coordina el comportament de les funcions mentals

2. Cerebel: coordina i harmonitza els moviments
3. Medul·la espinal: condueix els impulsos nerviosos dins a l’encèfal i les seves
respostes cap a la resta de l’organisme
4. Tronc encefàlic: formada per tres seccions((bulb raquidi/mesencèfal/protuberància).
Es on es troba el centre cardíac, el vasomotor i el respiratori, també controla el
vòmit, sanglot i la deglució.
2. El sistema nerviós perifèric: els nervis cranials
Identifiqueu en una imatge els parells cranials i nom dels nervis cranials

1. Nervi hipoglòs / 2. Nervi vestibulococlear o nervi auditiu o estatoacústic / 3.Nervi

glossofaringi / 4. Nervi vague o nervi cardioneumogastroentèric / 5. Nervi olfatori / 6. Nervi
optic / 7. Nervi motor ocular comú o nervi oculomotor / 8. Nervi patètic o nervi troclear / 9.
Nervi trigemin / 10. Nervi motor ocular extern o nervi abducent / 11. Nervi facial / 12. Nervi
accessori espinal
B.1. Responeu les següents qüestions referides al sistema nerviós central. (1 punt)
a) Completeu la taula referida als components assenyalats a la imatge, posant al costat de
cada funció la part del sistema nerviós que duu a terme aquesta funció, i el número a què
correspon.
FUNCIÓ NOM NÚMERO

Responsable dels actes reflexos com la defecació, micció,

Talamo 2
retirada de la ma quan toquem un objcte que crema...

Estructura fibrosa que manté units els dos hemisferis

Cuerpo calloso 3
cerebrals.

Controla les funcions voluntàries, com el moviment o la

parla. Responsable de la intel·ligència, la memòria i la Cerebro 1
capacitat de judici.

Processa i integra tota la informació que ve dels òrgans dels

sentits. Regula la son i el nivell de consciència.
Bulbo raquideo 6

Segrega hormones (hormona del creixement, prolactina, Glandula

oxitocina...) hipofisis
7

Coordina els diversos músculs que intervenen en el

moviment, el to muscular i la postura.
Cerebelo 4

Controla la freqüència respiratòria, freqüència cardíaca, la

deglució, el vòmit i la tensió arterial.
Medula espinal 5

Relaciona sistema nerviós i sistema endocrí; regula

temperatura corporal, la sed, la gana i l'estat d'ànim.
Hipotalamo 8

b) Expliqueu breument quines són les proteccions que presenten aquests components del
sistema nerviós.
Del sistema ossi; es vertebres i el crani. Les meninges: Duramadre, aracnoides i piamadre. I
finalment el líquid cefaloraquidi.
B.2. Responeu les següents qüestions referides al sistema nerviós autònom (SNA). (1 punt)
a) Expliqueu què és el sistema nerviós autònom (SNA), quines són les seves funcions, i en
quines condicions s'activa cadascun dels seus dos components (simpàtic i parasimàtic).
Es la part del sistema nerviós que s’encarrega de la regulació involuntària del múscul
cardíac, del múscul llis, i de la funció glandular i visceral de l’organisme. S’encarrega de
mantenir l’homeòstasi corporal a través de la regulació del to vascular i la funció dels
òrgans viscerals. Així, ajuda a controlar la pressió arterial, la motilitat i secrecions
digestives, l’emissió urinària, la suor, la temperatura corporal i moltes altres activitats.
El sistema simpàtic activa l’organisme per a situacions d’emergència, augmentant la
freqüència cardíaca i la pressió sanguínia, accelerant el ritme respiratori i dilatant les vies
respiratòries, elevant la concentració de glucosa en sang, estimulant la libració
d’adrenalina i noradrenalina, e inhibint els sistemes que no participen en les situacions
d’estrès, com el aparell digestiu.
El sistema parasimpàtic, en canvi, regula les activitats que tendeixen a conservar energia
en els períodes de descans o recuperació: disminueix la freqüència cardíaca i estimula les
funcions digestives.
Algunes de les principals accions antagòniques dels sistemes simpàtics i parasimpàtics
son les següents:
 Simpàtic: incrementa el gest energètic en condicions adverses:
- Dilata la pupil·la
- Accelera el ritme cardíac
- Vasoconstricció arterial
- Disminueix el peristaltisme intestinal
- Augmenta la secreció de les glàndula sudorípars
- Relaxa la musculatura bronquial
 Parasimpàtic: evita un excés gest energètic:
- Contrau la pupil·la
- Disminueix el ritme cardíac
- Vasodilatació arterial
- Augmenta el peristaltisme intestinal
- Disminueix la secreció de les glàndules sudorípares
- Contrau la musculatura bronquial
b) Completeu la següent taula indicant les accions de cadascun dels dos components del
SNA sobre les següents funcions.

COMPONENTS DEL SNA

Funció
SN Simpàtic SN Parasimpàtic

Inhiveix la salivació Estimula la salivació i

Secreció de saliva i bilis
estimula la vesícula biliar

Freqüència respiratòria i Relaxa els bronquis Contrau els bronquis

respiratòria

Bufeta urinària Relaxa la veixiga Contrau la veixiga

Secreció d'adrenlina X

Diàmetre de les pupil·les Dilata la pupil·la Contrau la pupil·la

c) Poseu un exemple concret de situació en què estigui molt actiu el simpàtic, i un exemple
de situació en què estigui molt actiu el parasimpàtic.

B.3) Responeu les següents qüestions sobre l'ictus. (1 punt)

a) Expliqueu en què consisteix un ictus isquèmic, i quines són les seves conseqüències a
nivell cerebral.
L'ictus està produït per un estrenyiment o una obstrucció de les artèries que es dirigeixen
al cervell, la qual cosa causa una reducció greu del flux sanguini (isquèmia). L’accident
cerebrovascular trombòtic, el qual es produeix quan es forma un coàgul sanguini (trombe)
en una de les artèries que subministra sang al cervell. Un coàgul sanguini pot formar-se per
dipòsits grassos (placa) que s'acumulen a les artèries i causen una reducció del flux
sanguini (aterosclerosi) o altres afeccions de les artèries. L’accident cerebrovascular
embòlic. Es produeix quan un coàgul sanguini es forma lluny del cervell, amb freqüència en
el cor, i es trasllada a través del torrent sanguini per allotjar-se en artèries del cervell més
estretes. Aquest tipus de coàgul sanguini es denomina «èmbol».

Les conseqüències que poden tenir els ictus o accidents cerebrovascular, en terme
generals és: 

- Paràlisi o pèrdua del moviment i/o la força muscular en mitja part del cos o, en
casos molt severs, fins i tot de les quatre extremitats. La fisioteràpia ajuda a la
recuperació tot i que l'èxit del tractament varia d'una persona a una altra.
- Dificultat de la parla (disàrtria) i la deglució (disfàgia), degut a l’afectació en el
control dels músculs de la boca, la faringe o la laringe.
- Afectació del llenguatge o afàsia, amb dificultat per comprendre, llegir o escriure,
o dificultat per poder emetre paraules i frases que interferiran en la comunicació.
És útil en aquests casos la teràpia amb un patòleg del llenguatge i de la parla.
- Pèrdua de memòria o dificultats de raonament. 
- Depressió i problemes emocionals. 
- Dolor, entumiment o altres sensacions estranyes en les parts del cos afectades
per l'ictus. Per exemple, si un accident cerebrovascular fa que es perdi la
sensibilitat al braç esquerre, és possible que el pacient comenci a sentir una
sensació de formigueig incòmoda en aquest braç. De vegades el dolor que pot
aparèixer és complex i de difícil tractament, podent arribar a convertir-se en un
problema a llarg temini. Aquesta complicació s’anomena dolor central o
síndrome de dolor central. Generalment es manifesta diverses setmanes després
d'un accident cerebrovascular i pot millorar amb el pas del temps. No obstant
això, pel fet que el dolor està causat per un problema en el cervell i no en un lloc
físic fa que l’abordatge hagi de ser multifactorial i no només amb medicaments. 
- Canvis de comportament. És possible que les persones que han patit un ictus es
tornin més introvertides i antisocials o més impulsives. 

b) Expliqueu quines són les diferències entre un ictus isquèmic i un ictus hemorràgic, i
quin dels dos tipus d'ictus és més freqüent.
 Ictus isquèmic (o infart cerebral) originat per l’obstrucció del flux sanguini.
 Ictus hemorràgic (o hemorràgia cerebral) en què la ruptura d’un vas provoca la
sortida de sang i la compressió d’estructures del sistema nerviós central.

L’ictus mes freqüent es l’ictus isquèmic que gairebé es el 80% dels casos
c) Citeu les principals manifestacions que poden alertar que una persona pot estar patint
un ictus.
Els símptomes que es presenten quan es produeix un ictus són:
- Mal de cap intens i sobtat, que pot estar acompanyat de vòmits, marejos o estat
alterat de consciència
- Problemes per parlar i comprendre
- Paràlisi o entumiment de la cara, els braços o les cames. En general, això es
produeix en un sol costat del cos
- Visió borrosa o ennegrida en un o ambdós ulls 
- Pèrdua de l'equilibri o pèrdua de coordinació

d) Justifiqueu perquè és fonamental una atenció mèdica urgent en cas de patir un ictus, i
diferencieu entre el tipus de tractament que cal aplicar en cas d' ictus isquèmic, i el que cal
aplicar en un ictus hemorràgic.

Hi ha molts factors poden augmentar el risc de patir un accident cerebrovascular i molts

d’ells són els mateixos que augmenten les possibilitats de patir un atac cardíac. Alguns
d’aquests factors no es poden tractar, com l’edat o el factor genètic, però la majoria son
evitables i es poden controlar. Alguns factors estan relacionats amb l’estil de vida i altres
amb risc mèdics:

En aquells pacients que ja han patit un ictus, el risc de patir un segon episodi és més alt i
s'han de prendre mesures per ajudar a prevenir un altre accident cerebrovascular. El metge
recomanarà en cada cas quins són els factors clau i els consells que són primordials se-
guir. En general, les principals recomanacions per a un estil de vida saludable són les se-
güents:

- Controlar la pressió arterial alta (hipertensió).

- Fer exercici diari
- Controlar l'estrès.
- Alimentació saludable.
- Reduir la quantitat de colesterol i greixos saturats de la dieta.
- Deixar de fumar
- Tractar l'apnea obstructiva del son

B.4) Pel que fa a l'escorça cerebral, (1 punt)

a) Descriviu on es localitza l'escorça cerebral, quines són les seves característiques i quins
components del teixit nerviós trobem a l'escorça cerebral.
L'escorça o còrtex cerebral  és la superfície més externa del cervell i té una gran
extensió, però està continguda en el crani gràcies a nombrosos plecs i esquerdes. El
cervell està dividit en dos grans parts, l’hemisferi dret i l'esquerre, que estan connectats
entre si per un conjunt de fibres, que constitueixen el cos callós.
Cadascun dels hemisferis compta amb quatre lòbuls: frontal, parietal, temporal i occipital. I
cada lòbul contribueix de manera diferent a les diferents funcions del cervell. Per exemple,
a grans trets, el lòbul temporal ens ajuda a donar significat a la informació sensorial,
auditiva i visual, i permet molts processos relacionats amb l'ús del llenguatge. 

b) Expliqueu breument quines són les principals funcions de l'escorça cerebral.

c) Expliqueu en què consisteix l'hemiplegia, i en el cas concret del Pere, a quina zona de
l'escorça cerebral es localitzen les neurones que es van veure afectades per l'ictus.

C.1) SEGONA PART: CONEIXEMENTS PRÀCTICS (puntuació total: 5 punts)

En Brauli té 57 anys, i li han diagnosticar d'ELA, malaltia que afecta a les motoneurones. En
el moment del diagnòstic, en Brauli s'ha posat molt nerviós, ha començat a sentir
palpitacions, sequetat de boca...

Pots trobar més informació sobre la malaltia als següents enllaços:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Esclerosi_lateral_amiotrofica
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/ela_cat.html

Respon les preguntes següents refererides al cas.

C.1. Justifica perquè la malaltia rep el nom d'ELA. (0,75 punts)
La malaltia rep el nom de ELA, perquè es tracta d'una Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA)
que cau-sa la pèrdua del control muscular. De tal manera que han format un acrònim per
posar-li el nom a la malaltia.
C.2. Explica què és una motoneurona, i on es localitzen les neurones afectades per l'ELA.
(0,5 punts)

Les motoneurones són un tipus de cèl·lules de sistema nerviós pròpies de el cervell i de la

medul·la espinal. La seva funció és la de produir els estímuls que provoquen la contracció
dels diferents grups musculars o glàndules de l'organisme.
L'ELA afecta les cèl·lules nervioses que controlen els moviments voluntaris dels músculs,
com caminar i parlar, és a dir, que afecta les motoneurones, i aquestes estan ubicades dins
de la medul·la espinal i el cervell, concretament a l'àrea 4 de la carta de Brodmann

C.3. Explica quines són les funcions de les parts del sistema nerviós afectades per la
malaltia. (1 punt)
La ELA (Esclerosis Lateral Amiotròfica) es una malaltia progressiva que afecta a les
cèl·lules nervioses del cervell y de la medul·la espinal

C.4. Explica quines són les principals manifestacions de l'ELA. (0,75 punts)
Generalment La ELA és una malaltia progressiva que sovint comença debilitant les mans,
peus, boca i gola, i a mesura que va progressant sol debilitar i afectar més a un costat del
cos que a l'altre
Per lo General els músculs de mans i peus comencen a atrofiar-se (disminuir
de tamany y volum) i a patir rampes amb freqüència. I les persones noten un cansament
inexplicable i pateixen una pèrdua de pes.
Amb el pas del temps si la ELA afecta el cervell i als nervis motors, provoca un augment del
to muscular i els músculs tenen tendència a endurir-se i a tensar-se donant pas a espas-
mes musculars, moviments rígids i maldestres, m'entre que si la ELA afecta els nervis mo-
tors de la medul·la espinal, genera una disminució del to muscular i que les extremitats ad-
quireixin flaccidesa. I quan es perden les connexions entre nervis motors i músculs es pro-
dueixen contraccions espontànies dels músculs.
En una etapa avançada de ELA les persones són incapaces de controlar els músculs de les
parts esmentades anteriorment (músculs de les extremitats, coll, gola), les respostes emo-
cionals (ploren o riuen sense motiu) i els músculs implicats en la respiració i deglució es
debiliten (provocant problemes respiratoris i en el moment de la deglutir).

C.5. Esmenta quin altre nom pot rebre l'ELA. (0,25 punts)
La ELA també pot ser anomenada malaltia de Lou Gehrig
C.6 Justifica perquè el tacte, la vista i l'olfacte no es veuen afectats per la malaltia. (0,5
punts)
El tacte la vista, l'olfacte no es veuen afectats per la ELA, degut a que aquesta malaltia, de
manera general, només afecta les motoneurones (les quals s'encarreguen dels moviments
voluntaris dels músculs i glàndules de l'organisme). I com aquests sentits no estan regulats
per les motoneurones, sinó per unes altres cèl·lules, no es veuen alterats.
C.7. Justifica si les neurones afectades per l'ELA pertanyen al sistema nerviós autònom o al
sistema nerviós somàtic. (0,5 punts)
Les neurones afectades per la ELA (les motoneurones, encarregades de regular els movi-
ments voluntaris dels músculs i glàndules de l'organisme) pertanyen al sistema nerviós so-
màtic, ja que el sistema nerviós somàtic s'encarrega de controlar els moviments voluntaris
corporals i el processament de la informació sensorial que prové dels sentits.
Però en una etapa avançada de la ELA sí que pot arribar a afectar el sistema nerviós autò-
nom, ja que pot arribar a provocar alteracions i la pèrdua de control en els músculs implica-
ts en la respiració.

C. 8. Explica quina és la part del sistema nerviós que li ha generat el gran estat de
nerviosisme quan li han donat el diagnòstic de la malaltia. Explica quan s'activa aquest
component, quines són les seves funcions, i cita quatre accions que ordeni. (0,75 punts)
La part del sistema nerviós que s'encarrega de generar un estat de nerviosisme és el siste-
ma nerviós autònom, però concretament el sistema nerviós simpàtic. Aquest sistema ner-
viós s'activa quan el cos es prepara per a dur a terme respostes ràpides en situacions d'es-
tres, perilloses o impactants.
Quan s'activa, el cor bombeja més de pressa, per enviar una major quantitat de sang a al-
tres parts del cos que podrien necessitar-la i les glàndules suprarenals (ubicades en la part
superior dels ronyons) segreguen adrenalina (hormona que ajuda a proporcionar més forca
i vitalitat).

C2) SEGONA PART: CONEIXEMENTS PRÀCTICS (puntuació total: 5 punts)

En Brauli té 57 anys, i li han diagnosticar d'ELA, malaltia que afecta a les motoneurones. En
el moment del diagnòstic, en Brauli s'ha posat molt nerviós, ha començat a sentir
palpitacions, sequetat de boca...

Pots trobar més informació sobre la malaltia als següents enllaços:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Esclerosi_lateral_amiotrofica
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/ela_cat.html
Respon les preguntes següents refererides al cas.
C.1. Justifica perquè la malaltia rep el nom d'ELA. (0,75 punts)
Ela prové del nom E de Esclerosi, L de lateral i A de Amiotròfia
C.2. Explica què és una motoneurona, i on es localitzen les neurones afectades per l'ELA.
(0,5 punts)
La motoneurona es una estructura bàsica y fundamental del sistema nerviós central. A
mes, son conegudes com neurones motores per ser aquelles cues per les quals s’envia la
resposta motora que prové de la medul·la espinal.
C.3. Explica quines són les funcions de les parts del sistema nerviós afectades per la
malaltia. (1 punt)
La degeneració de les neurones motores, fa que la capacitat del cervell per iniciar i
controlar el moviment muscular es perdi. En conseqüència els pacients presenten atrofia
muscular que avança provocant paràlisi progressiva. A part de l’autonomia motora, la
capacitat de parla, deglució i respiració també es veuen afectades.
C.4. Explica quines són les principals manifestacions de l'ELA. (0,75 punts)
Els símptomes poden ser, entre d’altres:
- Debilitat muscular, que afecta extremitats i que provoca moviments feixucs, fins i
tot de la mà, i també en caminar. És característica l’absència de dolor i els
formigueigs, així com la progressió dels símptomes.
- Dificultats per respirar.
- Dificultats per deglutir (sensació d’ofegament, baveig, nàusees).
- Caiguda del cap provocada per la debilitat dels músculs del coll.
- Rampes musculars.
- Contraccions musculars anomenades fasciculacions, tot i que la seva presència
pot ser normal quan hi ha ansietat, consum excessiu de cafè o tabac.
- Problemes en el llenguatge (parla lenta o mala articulació de les paraules).
- Canvis en la veu, ronquera.
- Pèrdua de pes.
C.5. Esmenta quin altre nom pot rebre l'ELA. (0,25 punts)
També coneguda com a Malaltia de Lou Gehrig
C.6 Justifica perquè el tacte, la vista i l'olfacte no es veuen afectats per la malaltia. (0,5
punts)
L’ELA es pot presentar associada a la demència frontotemporal, fet que implica que
en alguns casos les persones afectades puguin presentar també alteracions a nivell
cognitiu o conductual,  en major o menor grau.

Tot i això, en la majoria dels casos, la persona afectada és plenament conscient de

la seva situació i del procés evolutiu de la malaltia. L’ELA tampoc no afecta la
capacitat d'una persona per veure, olorar, sentir, o reconèixer el tacte.
C.7. Justifica si les neurones afectades per l'ELA pertanyen al sistema nerviós autònom
o al sistema nerviós somàtic. (0,5 punts)

C. 8. Explica quina és la part del sistema nerviós que li ha generat el gran estat de
nerviosisme quan li han donat el diagnòstic de la malaltia. Explica quan s'activa aquest
component, quines són les seves funcions, i cita quatre accions que ordeni. (0,75 punts)