NEURODINNÀMICA

Neurodinàmica: intervenció́ basada en l’aplicació́ del coneixement sobre la mecànica i la

fisiologia del sistema nerviós per a la seva valoració́ i tractament. (el moviment del nervis, es
tot totes les estructures tenen innervació nerviosa.)

1. Dolor nociceptiu. En una estructura que hagi component nerviós

2. Dolor neuropàtic. Dolor provocat pel nervi

3. Patologies musculesquelètiques amb/sense component neural. Dolors que apareixen

després d’una lesió muscular

4. Síndromes radiculars/radiculopaties. Secundaries a hernies discals

5. Patologia del sistema nerviós autònom. Tècniques per millorar el sistema nerviós
autònom

TIPUS DE DOLOR
ESTRUCTURA NERVIOSA

 Mesoneuro, la capa més externa

 Epineuro, es la més important, ja que conté els vasos sanguinis, no hi ha en cap més
capa nerviosa. Els problemes es quan els hematomes entren al perineuro, ja que no
te capacitat per drenar aquest edema.
 Endoneuro, la capa que envolta als fascicles.

Aquestes capes son de teixit conjuntiu, que te capacitat de generar dolor (sobretot epineuro
o mesoneuro, es un dolor nociceptiu com si fos un múscul) si arriba a les capes internes
afecta a la conducció nerviosa, provoca un dolor en forma de parestèsia, (hi ha compressió
molt gran o inflamació molt gran)
Es de millor pronòstic una afectació més externa.
COMPRESSIÓ NERVIOSA

Es quan entra la sang en el nervi i no pot sortir, es genera una hipòxia i la sang s’acumula,
El primer que s’ha de fer es alliberà les interfases per poder drenar, pot ser un múscul una
fàscia, qualsevol estructura que es trobi en el camí d’un nervi.
Quan es comença a comprimir el nervi la sang deixa de circular, i al no tenir flux comença a
donar símptomes.

20-30 ml de compressió congestió venosa, si el nervi està sa no dona símptomes, amb

patologies si.
50-60 ml
70ml no hi ha impuls nerviós (anestesia)
80 ml, bloqueig , isquèmia, matem el nervi
INTERFASES

Les interfases son estructures estretament relacionades amb el pas dels nervis. La disfunció́
d’una interfase pot alterar la mecànica o la fisiologia neural.

Qualsevol estructura pot ser un problema per la correcta circulació.

TRANSMISSIÓ DE FORCES

En realitzar un moviment articular s’aplica una força sobre el teixit neural just al lloc on
s’inicia el moviment. A mesura que el moviment augmenta, la força es transmet al llarg de
tot el sistema nerviós.

Possibilitats:

1. Posició prèvia de relaxació́ neural: efecte local.

2. Posició prèvia de tensió́ neural: efecte global.

PROPIETATS MECANIQUES

Lliscament: tots els nervis tenen la capacitat de lliscar respecte les superfícies de contacte
que els envolten.

Tensió: els nervis també han de tenir la capacitat de tolerar la tensió i la compressió́. Un
excés de tensió o compressió́ mantingudes en el temps pot dificultar la mecànica o la
fisiologia neural. (les posades en tensió han de ser rítmiques, mai estàtiques, perquè es
matxaca el nervi)

El lliscament neural sempre acaba convertint-se en tensió al final del seu recorregut.

PROPIETATS MECANIQUES

LONGITUD NEURAL

Si augmentem un 8% la longitud d’un nervi, disminueix la circulació́ sanguínia.

Si augmentem un 15% la longitud d’un nervi, hi ha un bloqueig de la circulació́ sanguínia.
Isquiotibials o ciàtic? En aquest cas es un estirament del ciàtic, provoquem una hipòxia del
nervi, el que farà augmentar el tó muscular.
FENOMEN DE CONVERGENCIA

La mobilitat d’un nervi mai és absoluta. Sempre es mou una part del nervi en relació́ a una
estructura concreta.

Fenomen de convergència: en formar-se una convexitat articular, les parts proximal i distal
del nervi llisquen cap a la zona convexa. I es relaxen a les concavitats.

Nervi mitjà al colze durant la flexió́:

Es forma una concavitat.
La part del nervi mitjà situada al braç llisca cap a proximal (espatlla) i la part situada a
l’avantbraç̧ llisca cap a distal (canell).

Nervi mitjà al colze durant l’extensió́:

Es forma una convexitat.
La part del nervi mitjà situada al braç llisca cap a distal (colze) i la part situada a l’avantbraç̧
llisca cap a proximal (colze).
VALORACIÓ NEURODINAMICA

1. Anamnesi (abans de tocar el pacient cal saber en quina fase està).

2. Examen de la postura antiàlgica. (El pacient ens explicarà les postures que fan que estiguin
amb menys dolor, això ens ha de fer pensar que es un dolor
neuropàtic.

3. Exploració́ neurològica de la funció́ nerviosa:

1. Sensibilitat.

2. Reflexos.

3. Força.

4. Palpació́ del sistema nerviós perifèric.

5. Tests neurodinàmics.

TEST NEURODINAMIC

CRITERIS CLÍNICS PER CONSIDERAR UN TEST NEURODINÀMIC RELLEVANT, no son mai

positius ni negatius, sempre provocaran molèstia però hem de saber si es rellevant.

1.- sempre es rellevant

2.- una diferencia encara que no
reprodueixin els símptomes es
rellevant.
3.- sempre es rellevant

EXPLORACIÓ NEUROLOGICA

Exploració́ neurològica: valora la CONDUCTIVITAT del nervi.

1. Sensibilitat.
2. Força.
3. Reflexos.
Test neurodinàmic: valora la MECANOSENSIBILITAT del nervi.

1. COMPRESSIÓ.

2. ESTIRAMENT.

Varis estudis demostren que petites lesions o la inflamació́ dels nervis perifèrics poden
augmentar la sensibilitat del nervi a les carregues mecàniques sense afectar la seva
conductivitat neural.

Mecanisme d’acció́ dels ULNT: estimulació́ de les fibres A i C del teixit conjuntiu que envolta
els nervis perifèrics.

DISFUNCIONS NEURALS

PATOFISIOLOGIA
- La simptomatologia es constant, per tant està relacionada amb la fisiologia, no amb la
funció́ (mecànica).
- Típica de fase aguda.
- Prohibit fer qualsevol tècnica que empitjori els símptomes.
- Objectius del tractament:

1. No empitjorar els símptomes presents.

2. Millorar la circulació́ sanguínia.
3. Disminuir la inflamació́.
4. Disminuir la Mecano sensibilitat.
PATOMECÀNICA
- La simptomatologia apareix de manera intermitent i sempre relacionada amb la funció́
(mecànica). ( Fa un gest li fa mal, no fa el gest no li fa mal)
- Es permet fer tècniques que provoquin símptomes lleus.
- Objectius del tractament:

1. Millorar la capacitat de lliscament.

2. Millorar la tolerància a la tensió.
3. Millorar la tolerància a la compressió́.

TRACTAMENT NEURODINAMIC

CONSIDERACIONS IMPORTANTS

1. Infratractar el sistema nerviós durant la primera sessió́ (latència). Tractar per sota del
necessari.

2. Alliberar primer les interfases mecàniques.

 Disminuir la compressió́

 Eliminar la possible causa de l’edema interanual.

3. Començar per mobilitzacions neurals suaus, amb poques repeticions i a distancia de la

zona simptomàtica.

 Disminuir la Mecano sensibilitat neural.

4. Revalorar.

1.TRACTAMENT DE LES INTERFASES (sliders, tensioners, sliders)

Exemples:
Recentratge articular, tècniques neuromusculars, alliberació́ miofascial, mobilització́ capsular
i lligamentosa, etc.

2. SLIDERS Indicacions:

 Dolor.

 Inflamació.

 Disfuncions de lliscament.

 Preparació́ del nervi prèvia als tensioners. 

  Relaxació́ del nervi posterior als tensioners.

Dosificació́: Realitzar 4-5 moviments.

Revalorar símptomes.

Bona resposta: 4-5 series de 10 repeticions.

3.TENSIONERS Indicacions:
Drenatge intraneural.
Millora de la viscoelasticitat neural. Millora de la Mecano sensibilitat neural.

Dosificació́:
Moviments de gran amplitud.
Entre les tècniques de lliscament.
Risc de provocar símptomes: primera sessió́ poques repeticions (4-5 reps.).
Bona resposta: 4-5 series de 10 repeticions.

4. MASSATGE NEURAL : Característiques:

Es combina una pressió́ puntual sobre el nervi amb un lliscament cap a proximal o distal.

Objectius: Drenatge intraneural i millora de la Mecano sensibilitat.

Dosificació́: Realitzar 4-5 moviments.

Revalorar símptomes.
Bona resposta: 4-5 series de 10 repeticions.