Degeneració i regeneració

Del SN
Degeneració
• Múltiples causes:

Mecàniques: traumatisme cranioencefàlic, secció o aixafament d’un nervi

Accident cerebrovascular (ictus): pot ser hemorràgic o isquèmic. Dona lloc a hipòxia (manca
d’oxigen) i hipoglucèmia i la conseqüent mort neuronal.

Hemorràgic: el vas sanguini es trenca i la sang surt a l’exterior i hi ha hemorràgia

Isquèmic: hi ha una obturació, coagul que no deixa que hagi corrent.

Malalties neurodegeneratives: Alzheimer, Parkinson etc. Es generen proteïnes anomalas que

provoquen mort neuronal

Tumors: proliferació incontrolada de cèl·lules que s’agrupen i hi ha una compressió física sobre
les cèl·lules bones fa que es degenerin

Trastorns desmielinitzants: esclerosi múltiple etc. Degenera la mielina i pot quedar afectat l'axó.

Infeccions cerebrals: meningitis, encefalitis per virus etc

Drogues i toxines

• Sigui quina sigui la causa de la lesió cerebral, si queda afectat el soma d’una neurona, aquesta
morirà.

• Si afecta l'axó pot haver possibilitat de salvar la neurona.

Degeneració anterògrada o walleriana: Si hi ha una secció
a l'axó aquest es divideix en dues parts:

Distal: es degenerarà, la part més llunyana al soma

Proximal: la més pròxima al somatosensorial, es

manté.
Intentarà establir sinapsis un altre cop amb la neurona
postsinàptica. Si aconsegueix establir sinapsis pot
sobreviure. Si no ho aconsegueix hi haurà degeneració
retrograda, aquesta part de l’axó es degenerarà i quan
arribi al soma aquest farà el mateix i la neurona morirà.
Regeneració en el SNP
• En el SNP l’axó pot regenerar i pot arribar a establir bones sinapsis. Han de donar-se certes
circumstàncies per a que es pugui regenerar.

•Després de la lesió que afecta a l’axó, la part distal degenera i les restes de l’axó així com les
cèl·lules de Schwan son eliminades per macròfags.

• A continuació es crea un con de creixement en el segment proximal de l’axó, i aquest comença a

regenerar. Les cèl·lules de Schwann comencen a dividir-se i guiar el con de creixement de manera
física i química ja que promouen l’alliberació de neurotrofines. El guien i el nodreixen per a que
creixi.

• Si els axons aconsegueixen regenerar, seran funcionals? Ho poden arribar a ser:

Si la lesió ha consistit en un tall net del nervi, l’axó podrà regenerar i tornar a establir sinapsis
sobre les seves dianes prèvies.

Però si hi ha més separació entre els dos extrems del nervi seccionat, o si la lesió ha consistit en
un aixafament del nervi, la regeneració serà complicada, ja que l’axó difícilment trobarà el seu
camí.

• Per tant, els axons, tot i que regenerin, no sempre aconsegueixen establir sinapsis funcionals.

• En el millor dels casos, la recuperació funcional mai és total (per exemple, perquè l’axó regenerat
és més prim).
Quimiotròpics: son els que fan difusió
i l’axó te la tendència d’anar cap allà
Neurotròfics: nodreixen

Regeneració en el SNC
En invertebrats i vertebrats inferiors: regeneració precisa (la regeneració va a la diana original)

En vertebrats superiors: no hi ha regeneració excepte a regions molt concretes (bulb olfactori

hipocamp)

• Perquè hi ha regeneració en SNP i no en SNC als vertebrats superiors? Perquè les cèl·lules que
participaven (Cèl·lules de Schwan) no hi son al SNC.

• Procés: Degradació de la part distal i restes de l0axò i mielina (oligodendròcits). Macròfags

eliminen les restes. Llavors sorgeix en con de creixement, però al cap d’uns dies els brots d’axons es
degeneren, ja que els oligodendròcits no només no alliberen els factors quimiotròpics i
neorotròfics, sinó que a més alliberen factors inhibidors. A més al SNC els astròcits creen una
cicatriu quan hi ha lesió, això impedeix el creixement de l’axó.
• Recuperació funcional: a través de reorganització sinàptica. Després de la lesió, sembla que les
neurones que han quedat desaferentitzades (han deixat de rebre senyals) comencen a alliberar
factors quimiotròfics que estimulen el creixement de col·laterals anòxiques des d’altres neurones
veïnes que no han estat danyades. Eventualment aquests axons estableixen sinapsis sobre la
neurona. De forma similar al que passa durant el desenvolupament, l’ús de les sinapsis farà que
s’enforteixin, mentre que s’eliminaran altres sinapsis que no s’activin, o s’activin poc. La
rehabilitació per tant serà molt important perquè es pugui recuperar la funció perduda.

Aquesta recuperació funcional està relacionada amb la gran plasticitat del sistema nerviós. Les
neurones de regions veïnes al lloc de la lesió semblen assumir en part les funcions de les neurones
que han degenerat. La funció no serà exactament igual, l’individu podrà fer la tasca però la farà
diferent, perque la farà en funció de la neurona B i no la A.

Les neurones que assumeixen la funció perduda, no executaran aquesta funció exactament igual a
com era, sinó que la funció es farà d’acord amb les característiques funcionals de les neurones que
passen a assumir la funció. Es fa la tasca, però d’una manera una mica diferent.

La neurogènesi adulta no es suficient per donar lloc a la recuperació funcional ja que hi ha molt
poca, per això el mecanisme principal de recuperació funcional es la reorganització sinàptica.

No tothom pot tenir una recuperació funcional, quant més jove millor, lesió lenta en propagar-
se...Si ets massa jove i encara no han madurat totes les regions del cervell això pot portar a efectes
contralaterals de degeneració.

• Reorganització sinàptica: de que depèn? De l’experiència, de l’ambient. Per tant lla única i
principal estratègia en teràpia és la fisioteràpia i la exposició a les funcions que es volen recuperar,
de forma que les neurones es reorganitzen donant lloc a aquesta funció.

• Estratègies noves (en experimentació) per potenciar la recuperació:

Empelt de cèl·lules de Schwann: Trasplantaments de cèl·lules de Schwann i altres cèl·lules glials

semblants que hi ha al bulb olfactori, que estimulen la regeneració dels axons amb la idea que
podrien contribuir a la regeneració dels axons del SNC, en concret en lesions medul·lars, i
contribuir a la recuperació del moviment de les extremitats. Tot i que s’ha vist certa recuperació
encara no s’ha provat en humans.

Nervi perifèric que faci de pont al SNC:

Injerts de cèl·lules precursores

d’oligodendròcits: en axons que
comencen a desmielinitzar-se.
 Tractament amb cèl·lules mare: cèl·lules no diferenciades que conserven la capacitat de
diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Es confia en el futur en l'ús de cèdules mare.

Totipotents: poden dividir-se en més cèl·lules mare (es troben al blastòcit)

Pluripotents: poden dividir-se en qualsevol tipus de cèl·lula però no en cèl·lules mare

Multipotents: poden dividir-se en cèl·lules d’un sol teixit

Extreuen cèl·lules del blastòcit, les posen al cultiu i aquestes proliferen. Dos estratègies:

Implantar les cèl·lules a l'encèfal: les insertes abans de que es diferenciïn, per tant perill de
que no es diferenciïn en neurones

Esperar a que comencin a diferenciar i insertar: problema: en quin moment de la

diferenciació les inserto? Per solucionar-lo: agafen cèl·lules de la pell i les modifiquen
genèticament per que tornin a ser cèl·lules mare i les inserten.

Qualsevol tipus d’aquestes estratègies te el perill de que no se sap com diferenciaran les
cèl·lules, per tant hi ha perill de generar un tumor.

Tractament amb exercici físic: se sap que te un gran impacte en la plasticitat cerebral. No te
perill per tant es una bona opció.

Tractaments basats en la neurotecnologia:

Dispositius d'elèctrodes de lectura sobre el còrtex motor: s’ha vist que transformant la
senyal neural que reben els elèctrodes es poden transformar senyals tecnològiques i per
tant en moviments senzills. Ex: moure un braç robòtic, activar músculs per fer un moviment
amb la ma, moure el cursor en una pantalla d’ordinador.

Estimulació elèctrica epidural a nivell de la medul·la espinal: s’ha vist una recuperació dels
axons danyats i les persones poden tornar a caminar. La estimulació es com un parche per a
la lesió, la lesió està però les persones es poden moure.

Tots els procediments esmentats anteriorment estan en fase d’experimentació.