Tema 1: Control neuroendocrí de la

conducta
Concepte de psicobiologia
Intentar explicar la conducta des de la vessant biològica

Objecte d’estudi -> bases biològiques de la conducta (processos, estructures, regulació, finalitat i
filogènia i ontogènia)

Conducta -> conjunt de manifestacions públicament observables (regulació per S. neuro-immuno-

endocrí) mitjançant les quals l’animal es relaciona activa i adaptativament amb l’ambient

Els processos mentals no compleixen amb la definició de conducta i per tant no son conducta, però
com son processos neurals que intervenen en l’aparició de conducta si son d'interès a Psicobiologia

Aproximacions a l’estudi de la psicobiologia (Nivells d’estudi):

1. Descriptiu -> estructures relacionades i funcionalitat

2. Evolutiu (filogènia) -> Continuïtat en l’arbre genealògic i diferencies entre especies com a
adaptacions al medi
3. Desenvolupament (ontogènia) -> Com es desenvolupa la conducta al llarg de la vida
4. Mecanismes -> Com funciona la conducta (circuits neurals/?)
5. Aplicacions -> Recerca científica, Tractaments ...

Nivells d'anàlisis (3 eixos):

Experimentals: Conductual (modificar el entorno y observar como afecta a la conducta), Somàtica

(experiments modificant directament el SN [VI] i avaluar com es modifica la conducta [VD])

Observacional: Correlacional (permet fer aproximacions correlacionals però no establir relacions

causa-efecte)

Tècniques emprades:
 Capitol 1: https://www-medicapanamericana-
com.sire.ub.edu/VisorEbookV2/Ebook/9788491107095#{"Pa
gina":"Cover","Vista":"Indice","Busqueda":""}

- Estudis de lesió (lesionar el sistema nerviós per observar com afecta exactament
o coordenades estereotaxiques normalitzades per trobar les zones que es volen
lesionar independentment de la mida del crani
o Tècniques histològiques
o Neuroimatge estructural -> visualitzar el cervell estructuralment (TAC -> radiacions
ionitzants, RM estructural -> radiacions no ionitzants)
- Registre i estimulació de l’activitat cerebral (intentar tractar simptomatologia de forma poc
invasiva)
o EEG -> act elèctrica
o MEG -> act magnètica
o PET/SPECT -> act metabòlica (glucosa)
o RM funcional: act metabòlica (oxigen)
o Estimulació magnètica transcraneal
- Mètodes neuroquímics: estimulació química del sistema nerviós (alliberar una substància a
una zona determinada i comprovar els efectes)
- Mètodes genètics
o Estudis de bessons: influencia genètica (Mz i Dz)
o Estudis d’adopció: influencia de l’entorn
o Mutacions dirigides y Selecció artificial

Nivells d’integració de la informació:

3 grans blocs funcionals: (Principi general: jerarquia funcional)

- S. reticular (formació reticular ascendent [activadora] i descendent [activadora e inhibidora])

o To vital, to muscular, to cortical
- S. límbic
o Emoció, motivació, aprenentatge i memòria
- Neuroescorça (integra i regula bidireccionalment els anteriors sistemes amb l’objectiu de fer
la conducta més adaptativa a entorns canviants)
o Funcions cognitives superiors: atenció, llenguatge, funcions executives...
Escorça cerebral

Flexibilitat cognitiva, Planificació, Correcció d’errors, Integració

sensorial més complexa, adaptació a noves situacions, Conducta
social més complexa i Projecció al futur

Sistema endocrí, immunològic, nerviós i conducta

Comunicació bidireccional entre els sistemes

Comunicació sinàptica Comunicació hormonal

Font: neurona Font: Glàndula
Target: neurona, muscle, glàndula Canal: sang
Canal: Sistema nerviós Missatger: hormona
Missatger: impuls nerviós i NT Abast: ampli
Eficàcia: específica Velocitat: lenta
Velocitat: Ràpida Efectes: s’allarguen en el temps
Efectes: Temporals
- Sistema endocrí - nerviós

Hipotàlem -> estructura cerebral clau en la relació sist. Nerviós-endocrí

 - Sistema immunitari: Sistema de defensa del cos
o Patògens, Degeneració cel·lular...
o 2 tipus de respostes: No específiques (no exposició prèvia, ràpida, inflamació) i
específiques (exposició prèvia)

Pot regular la conducta mitjançant la activació/desactivació dels altres sistemes davant

d’una amenaça (cèl·lules citoquines transmeten informació de la presencia de patògens per
a assegurar l’acció ràpida del sistema immunitari -> potencien la resposta i es projecten cap
al sistema nerviós [receptors específics] regulant conducta i emoció)

▫ Canvis associats (del SN per el immunitari): alteracions emocionals, reducció

exploració i plaer, disminució ingesta, inhibició conducta sexual, empitjorament de
l’aprenentatge i alteracions del son
▫ Canvis associats (del immunitari per el SN): Tronc cerebral -> Ach inhibeix alliberació
de citoquines

Tema 2: Mecanismes Homeostàtics

Homeòstasi
Cognitiu -> cortical; Fisiològic -> límbic i FR (temperatura, líquids e ingesta) [variables que fluctuen
dintre d’un rang de normalitat determinat per l'hipotàlem]

Homeòstasi: constància interna de l’organisme -> fonamental per la supervivència (sobre tot
cel·lulars); Conjunt de processos actius que tenen com objectiu mantenir un paràmetre fisiològic
concret relativament constant

• Canvis en el medi intern poden tenir efectes en la motivació (un procés fisiològic que indueix
o manté una conducta, hipotàlem motiva a l’organisme a restaurar el balanç), per això,
discrepàncies entre l’estat intern actual i l’ideal produeixen una tendència a restaurar
l’equilibri. La discrepància pot ser petita (gana) o molt gran (fam). La restauració del balanç
normalment inclou components fisiològics i conductuals.

• Variable del sistema: Paràmetre a regular

• Set point/zona (valor fixe establert): Valor/ rang òptim d’una variable.

• Sensor: Mesura els nivells d’una variable del sistema.

• Sistema de rectificació: Retorna el valor d’una variable al valor fixe establert.

Quan el sensor detecta els nivells de la variable de sistema per sota del valor fixe establert,
s’activa el sistema de rectificació fins que s’aconsegueix de nou el valor òptim.

Sistemes de regulació son redundants (es posen en marxa molts mecanismes per portar a
cap la regulació): Estratègia de backup per compensar la pèrdua de funció.

Termoregulació
• La termoregulació és essencial per tots els organismes

• Endoderms posseeixen mecanismes interns per regular la temperatura. Això no passa en els
ectoderms -> avantatge endoderms (ecosistema més ampli i metabolisme més eficient que
comporta estructures cerebrals més complexes)

En un sistema amb feedback negatiu, la desviació del punt òptim desencadena una acció
compensatòria ->

• detectors = termoreceptors (terminacions lliures que inerven la pell, el fetge, la musculatura

esquelètica i l’hipotàlem)
• Definició del Punt òptim:
1) Un grup de neurones insensibles a la temperatura (I) de la POA envien senyals
excitatòries i inhibitòries a neurones efectores del mateix POA
2) Un grup de neurones sensibles a la calor (W) de la POA envien senyals a les neurones
efectores
3) Les neurones efectores comparen les senyals rebudes des de I i W. Si reben més
excitació de W provoquen pèrdua de calor. Si és al revés, activen mecanismes de
producció de calor.
4) El punt òptim (I neuron FR) varia amb el ritme circadià (més baix a la nit) o amb
infeccions (febre) [POA= àrea preòptica de l’hipotàlem]
• Sistema de compensació:
 Conductuals: Canvis en l’exposició de la superfície corporal, Canvis en l’aïllament i
Canvis en l’entorn

Regulació de fluids
Salinitat del fluid extracel·lular al llarg de l’evolució: La majoria dels organismes han desenvolupat un
mecanisme homeostàtic que garanteix un equilibri entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula en
concentració de sal. (Proporció H20/Na ha de mantenir-se constant -> equilibri isotònic)

Compartiments d’aigua: flux d’aigua depèn de la quantitat de sodi als compartiments per osmosis
(pas d’un costat a l’altre de la membrana; moviment d’aigua, a través d’una membrana
semipermeable, d’una regió amb baixa concentració de solut a una amb alta concentració)
Degut a la pèrdua continua de líquid s'origina la set per recuperar la isotonicitat (dos sets amb
receptors diferents però amb algunes estructures cerebrals comunes)

- Set osmòtica: Dèficit de líquid intracel·lular S’origina quan augmenta la concentració del
volum del líquid intersticial (hipertonia). Per osmosi, l’aigua intracel·lular (menys
concentrada) es transporta cap a la intersticial.
o Causes: Menjar salat, deshidratació
o Les cèl·lules perden aigua i s’encongeixen. Un tipus especial de neurones de
l’hipotàlem responen a la pressió osmòtica (osmoreceptors), detectant
l’encongiment dels seus cossos -> òrgan vasculós de la làmina terminal
(circuloventricular)
▪ Els òrgans circumventriculars es localitzen a les partes dels ventricles, pel
que estan en contacte amb el fluid cerebroespinal. A l'evitar la barrera
hematoencefàlica, poden monitoritzar concentracions d’hormones i solut.

- Set volèmica: Dèficit de plasma sanguini -> hipovolèmia

o Causes: Deshidratació, vòmits i diarrees, hemorràgia
o Receptors: a) Als ronyons: control de la producció d’angiotensina b) Baroreceptors
auriculars (cor i grans vasos). Detecten els moviments elàstics de la paret dels vasos.

Regulats per l'hipotàlem que processa la set i promou respostes adaptatives ->
Motivació per beure, disminuir consum de líquid
La pròpia conducta de beure redueix l’activació de les àrees del sistema límbic relacionades amb la
set

Alimentació i regulació energètica

Nocions bàsiques de metabolisme (elements claus per mantenir l’equilibre energètic)

Fase d’absorció -> S. Parasimpàtic. fase del metabolisme durant la que s’absorbeixen nutrients del
sistema digestiu; durant aquesta fase la glucosa i els aminoàcids constitueixen la principal font
d’energia de les cèl·lules i l’excés de nutrients s’emmagatzema al teixit adipós en forma de
triglicèrids.

Fase de dejú -> S. Simpàtic. fase del metabolisme durant la que no hi ha nutrients disponibles al
sistema digestiu; en aquesta fase la glucosa, els aminoàcids i els àcids grassos s’obtenen del
glucogen, les proteïnes i el teixit adipós.

(Reserves energètiques en teixit adipós, magatzem de glucosa petit = fetge, grassa corporal es
descomposa i passa al fetge per poder utilitzar la glucosa)

Sistemes neurals conducta d’ingesta

Control cognitiu de la ingesta guiat pel prefrontal (absorció) o pel límbic (dejú) segons la fase

Senyals ambientals:

- Ambientals
o Socials: horaris i nombre de persones
o Entorn: presencia menjar apetitós
o Selecció de la dieta: aliments adients a les expectatives

Sacietat sensorialment específica i aversió condicionada al gust (mecanismes

per diversificar la dieta i evitar menjars tòxics)

- Fisiològics
o Esgotament de nutrients
 Glucoprivació i lipoprivació (incentius per menjar més, per no utilitzar les
proteïnes estructurals com a font energètica)

o Grelina (nivells variables d’hormones afecten la ingesta)

o NPY (neuropeptid Y)
- Psicològics
o Estats emocionals: ansietat, avorriment

Mecanismes implicats en el control de la ingesta

- Menjar per mecanismes fisiològics

o Necessitat originada consum recursos energètics
o Necessitat expectatives per la rutina

Senyals de sacietat

Es para de menjar quan les necessitats de les cèl·lules encara no estan cobertes però hi ha indicis
que s’ha ingerit suficient aliment per cobrir-les.

- Ambientals
- Fisiologiques
o A llarg termini: teixit adipós (modula sensació de gana)
o A curt termini: Factors cefàlics, gàstrics, intestinals i hepàtics, pàncrees
- Emocionals

Senyals de gana moderada -> senyal de sacietat moderada; Senyals de gana intensa
-> Senyals de sacietat intensa

A curt termini:

a) Cefàlics (senyal anticipatòria): receptors als ulls, nas, llengua y coll. Mecanismes
d’aprenentatge -> detenció de conducta de menjar es produeix per associació d’olors y
gustos al contingut calòric
b) Gàstrics (Estómac)
c) Intestinals (Duodè): anàlisis del tipus d’aliment a consumir
a. Segregació de colecistoquinina (CCK) que informa a l'hipotàlem de la pressencia
de grasses per aturar la ingesta
b. Segregació de pèptid YY: S’allibera de forma proporcional a la quantitat
d’aliment ingerit
d) Hepàtics: Si els seus receptors de glucosa i àcids grassos detecten nivells elevats,
prolonga la sacietat que ja ha estat iniciada per l’estómac i el duodè
e) Pàncrees: quan més insulina més sensació de sacietat

A llarg termini

a) Teixit adipós: leptina (reforça la senyal de sacietat, secretada a la perifèria del teixit adipós)
[experiment amb ratolins, dèficit de producció de leptina -> obesitat; amb injecció externa
de leptina tornen al pes control]
a. Modula la despesa energètica i la quantitat d’aliment ingerit. 1) Actuant sobre
l’hipotàlem, inhibint centres de la gana 2) Modulant a la baixa la sensibilitat de les
cèl·lules receptores gustatives i olfactives 3) Modulant l’activitat de l’hipocamp
(memòria) 4) Reduint l’activitat dopaminèrgic del circuit mesolímbic del reforç
davant de la visió de l’aliment
Modulació conducta tròfica (sist. de reforç)

Clau pel benestar i la supervivència de les persones. La conducta motivada pel reforçador pot formar
part dels processos d’homeòstasi (e. interns; ex. alimentació) però també pot estar dirigida per E
externs que tenen propietats intrínseques incentives (ex. diners).

Un reforç positiu (a curt o a llarg termini):

-Incrementa la freqüència d’una conducta

-Genera plaer i emocions positives

-El reforç tenyeix l’E que el precedeix d’un valor motivacional positiu (per associació: innata o
apresa)

Així doncs, sembla que contribueix a establir un sistema de valors i referències per la presa
de decisions
Dues Vies dopaminergiques (DA -> sistema de reforç):

- Mesolímbica -> Nucli Accumbens, estriat, amígdala i hipocamp (dependència física i

psicològica)
- Mesocortical -> escorça prefrontal (presa de decisions)

Sistema emocional i de memòria

- L’estat emocional afecta la conducta d’ingesta

- Mecanismes neurals:
o Amígdala: respostes emocionals relacionades amb el menjar
o Hipocamp: record d’experiències amb ingesta

Sistema atencional

- Major atenció al menjar promou la ingesta

- Mecanismes neurals: Àrees del sistema atencional
o Escorça visual occipital, parietal
o Escorça prefrontal

Sistema executiu

- Control i modulació de la conducta al context, Inhibició de la conducta automàtica

- Mecanismes neurals -> escorça prefrontal

Tema 3: Conducta sexual

Reproducció
L'existència de dos sexes augmenta la recombinació genètica i per tant augmenta la probabilitat
d’adaptació de l'espècie a un medi canviant

- Reproducció per patogènesi

- Reproducció sexual

* Dimorfisme sexual

...

Desenvolupament sexual:

a) Genètic -> SRY (prenatal); Gens cromosomes “X” “Y” (post naixement)
b) Hormonal -> Testosterona, Dihidrotestosterona, H. Antimullenariana (prenatal);
Testosterona, Andrògens, Estrògens, LH, FSH (post naixement)

*embrió indiferenciat gonadalment

Tendència natural a crear femelles, masculinització depèn d'expressió gen SRY en cromosoma Y
Síndrome d’insensibilitat als andrògens i Síndrome de Turner

Maduració sexual (adolescència) -> òrgans sexuals es capaciten per a la reproducció i aparició
caràcters sexuals secundaris [hipotàlem -> hipòfisis anterior, Gonadotropines: LH (M), FSH (H) ->
Gònades: testicles i ovaris -> expressió hormonal]

Producció d’espermatozoides -> FSH y LH (segregació continua)

Cicle menstrual:

- Naixement: reserva ovàrica -> cel. Bloquejades que en algun moment es desenvolupen cap a
òvuls (FSH estimula cíclicament formació òvuls)

FSH -> C; Estradiol -> A; LH -> B; Progesterona -> C

Menopausa: alteració alliberació hormones -> no es produeix el cicle; Anticonceptius hormonals
administren hormones que inhibeixen alliberació FSH y LH

Dimorfisme
Cognitiu, físic i conductuals (hormones claus: andrògens i estrògens)

A) Modificació estructural SN -> masculinització del cervell (més substancia blanca en homes,
testosterona transformada en estradiol per passar la BH)
B) Activació o inhibició mecanismes neurals resposta cognitivo-conductual-emocional

Mecanismes neurals
1. Escorça cerebral -> Estímuls (visuals, olfactius, auditius)
2. S. Límbic -> Emoció/Motivació (Amígdala medial i Hipotàlem [POA -> H] [HUM -> M]
3. Tronc encefàlic -> conductes sexuals típiques de cada espècie
4. Medul·lar -> Respostes reflexes i conducta motora associada (zona sacro lumbar)

(mecanismes neurals foto del esquema en el mòbil)

Efecte de les feromones en la còpula (feromona -> transporar i hormonar “excitar”): Substància
química alliberada per un individu que afecta a un altre (ex. Fisiològicament). Detectades per olfacte
en mamífers i implicats en la conducta sexual (Processades pel Òrgan vomeronasal -> òrgan olfactori
secundari)

- En humans: No esta clar si tenim Òrgan vomeronasal (OVN) desenvolupat [No esta clar si ens
afecten] sincronització cicle menstrual

La resposta sexual humana

Molt mediada per la socialització (funció reproductora pot desdibuixar-se), en lloc de parlar de
conducta sexual parlem d’orientació

Fases: 1) atracció 2) conductes apetitives 3) copula 4) conductes postcopulatories

Fase excitació i meseta -> guiades pel SN Parasimpàtic [estat de relaxació] (augment d'andrògens, i
en dones també d'estrògens)

Fase orgasme -> activació simpàtica (secreció d’oxitocina)

Fase resolució -> activació torna a ser parasimpàtica (secreció de prolactina – en homes afecta a
l'hipotàlem: inhibició desig sexual)

Funcions: reproductiva, relacional i recreativa

Amor -> mecanisme per a garantir els cuidats de la cria el temps necessari (canvis en sistema nerviós
i endocrí)

- Sistema neural de vinculació implicat en la formació de tots els vincles afectius

Ínsula, Cingulat anterior, Hipocamp, SG periacueductal.

 Oxitocina implicada en el procés de formació de vincles

PRACTICA 3: SIST LIMBIC

El sistema límbic és un sistema format per diverses estructures corticals
i subcorticals que està principalment implicat en la regulació d’emocions,
motivacions, l’aprenentatge i la memòria. S’ubica al voltant del tàlem i sota l’escorça
cerebral (figura 1).

Per exemple, l’olor d’un perfum d’una persona que estimem que fa temps que no
veiem, ens traslladarà als records que tenim d’aquesta persona i podrà fer que ens
sentim tristos, nostàlgics, etc.

Documento en office

Tema 4: Emocions
Emocions manifestacions per intentar fer la conducta més adaptativa

Diferents classificacions i concepcions de les quantitats de emocions (expressió emocional es reflexa

i no apresa) [emoció -> part límbica; sentiment -> part cortical; normalment van en conjunt, però
poden donar-se emocions aïllades o a la inversa]

Components perifèrics -> processos fisiològics (apareix de forma sobtada i desapareix de

forma progressiva) [filogenèticament anterior] (rabietes nens petits -> reaccions límbiques)

Components centrals -> aspectes cognitius [filogenèticament posterior] Experiència

subjectiva -> escorça (sobretot prefrontal)

Teories de les emocions (al pwp)

Funcions de les emocions

Sentiment /= emoció

- Components Perifèrics -> Conducta, vegetatius i endocrins

- Components central -> Percepció subjectiva
Expressió facial emocions -> innata i universal (però hi ha modulació contextual i cultural)

Funció comunicativa:

- Mecanismes cerebrals expressió facial involuntària i voluntària diferents

- Músculs facials son els mateixos
- Expressió voluntària -> nervi facial
- Expressió involuntària: nervis i connexions cerebrals desconeguts

*hemisferi dret (hemipart esquerra de la cara) més expressivitat i major reconeixement emocional

Gir fusiforme -> funció: identificar formes (qualsevol forma i

una part específica identifica cares amb neurones selectives)

*interpretació emocions -> sistema límbic (amígdala)

Estructures cerebrals implicades en les emocions

Conductuals, de Lesió i de neuroimatge
Desenvolupament: al inici major importància del sistema límbic amb el temps es regula per acció de
l’escorça cerebral

Fòrnix: via de sortida de la informació (projecció escorça)

Hipocamp: codifica info per guardar-la en memòria

Amígdala: processa valencià emocional

Talem: 1r processament info

Hipotalem: analitza desajust i activa canvis

Escorça cingulada: punt intermig S límbic i escorça cerebral, motiva conducta

Distinció de patrons d’activació per cada emoció, però hi ha superposició entre les àrees activades
en diferents emocions
Basolateral i corticomedial reben inputs i es processen al nucli central (eferencies)

(Aprenentatge amb la por)

Insula -> expressió somestesica (vivència a nivell corporal) de les emocions (empatia, procesament
dolor i fastig)

Escorça cingular -> empatia

Escorça orbitofrontal -> resposta emocional (interpretació i expressió en el context)

...

Tema 5: Conducta social

...

Percepció i reconeixement
...

Percepció social -> capacitat per donar sentit a les persones i les seves interaccions a partir de dades
sensorials. Canals:
Expressió facial es clau en transmissió info social (Gir/Àrea/Circumvolució fusiforme processament
formes [part esquerra], reconeixement cares [part dreta], neurones especialitzades a cares familiars,
patrons de descarrega selectius)

Escorça inferotemporal (IT)= àrea fusiforme

Escorça entorrinal -> relaciona aprenentatge y memòria (Tema 6)

Sistema de reforç

Les carícies promouen el benestar socioafectiu

Sensacions de carícies transmeses per fibres C (del tacte; lentes inespecífiques), freqüència de
descarrega correlaciona amb percepció de plaer
Neurones mirall