TEMA 1: Neurones

Principals portadores de l’informació. Es la unitat del processament i la transmissió

de la informació al sistema nerviós.
Depenent de la tasca de cadascuna tindran una forma o una altra. Les neurones
tenen 4 parts: cos celular soma, tendritas, axón, botons terminals.
El soma és el nucli i on hi ha més funcions, su forma pot cambiar.
Las tendritas reben la informació de lo que parlen les cèl·lules. El axon porta
l’informació desde el cos celular fins als botons terminals.
Celulas glials: Son células que suporten
Las neuronen suposen el 50% de volum del sistema nerviós central.
Hi han diferents tipus de celulas de suport.

TEMA 2: L’impuls nerviós

Comença quan una neurona rep un estímul químic( el sentit del gust, olfacte…)
Viatja a través de la membrana d’acció com a potencial d’acció electric fins al
terminal d’acció , que llibera neurotransmisor que porten l’impuls nerviós a les
celules seguents. L’impuls nervios entra per les tendrites travessa el cos celular i
surt per el axon.

L’impuls nervios es un senyal que ens transmet de neurona i que te com

a finalitat pasar de l’informació sensitiva o motora fins arribar l’estructura
del cos que es va generar el estímul desencadenat.
Es produeix com a consecuencia de canvis a la membrana.
Les neurones reben i transmeten

TEMA 3: SINAPSI NEURONAL

Ho va descobrir Charles Scott Sherrington.

És la connexió que hi ha entre les neurones. Es l’impuls nervios que es produeix a
traves de les neurones i fa possible la comunicació entre elles.

El impulso nervioso recorre la neurona, y cuando llega a sus dendritas (una especie
de brazos deshilachados), salta hasta la siguiente neurona mediante la sinapsis,
que se produce a través del intercambio de unas sustancias químicas llamadas
neurotransmisores.

Elements que la constitueixen: Terminal nerviós, Terminal GABA- ÈRGICO,

Terminal excitador, Membrana presinàptica, Segons missatgers, Receptor GABA-
èrgico
Tipus segons el que transmet:

Eléctricas: Poco comú. Les membranes de les dues celules es toquen i

comparteixen proteines. Aixo fa que el potencial d’acció pasi directament d’una
membrana a la seguent. Produeix.

Quimiques: Muy común. La sinapsis química es el sitio en que células vecinas se

comunican entre sí a través de mensajes químicos, los neurotransmisores.
Rep.

Tipus segons l’efecte:

Sinapsi excitàtoria: moviment que es veu

Sinapsi inhibidora: moviment que no es veu

NEUTROTRANSMISSORS

Què són i missió : Són missatgers químics que transporten, impulsen i equilibren
els senyals entre les neurones i les cèl·lules diana en tot el cos. Treballen
constantment per a mantenir el funcionament del nostre cervell , controlant tot, des
de la respiració fins els batecs del cor i els nostres nivells d'aprenentatge i
concentració.
Gracias a ellos las neuronas tienen la capacidad de participar en diferentes
funciones cognitivas como el aprendizaje, la memoria, la percepción…

Què originen/ provoquen:

- Les addiccions
- L’estat d'ànim
- El descans i la son
- L’humor
- L’apetit

Els més importants:

Serotonina
La serotonina funciona com a neurotransmissor (substància que usen els nervis per
a enviar-se missatges entre si) i vasoconstrictor (substància que fa que els vasos
sanguinis s'estrenyin). Es creu que una concentració baixa de serotonina és causa
de depressió.

L'excés de serotonina pot provocar un conjunt de símptomes de diferent gravetat,

però en la seva justa mesura, es creu que ajuda a combatre l'estrès i l'ansietat.
Provoca diarrea i temblors.
Dopamina
És un dels molts neurotransmissors que usen les neurones per a comunicar-se
entre elles i és una substància que no sols la produeix l'ésser humà, sinó també pot
ser produïda en laboratoris. La dopamina és sovint considerada com la causant de
sensacions plaents i la sensació de relaxació.

Endorfinas
T'has adonat que després de sortir a córrer o practicar exercici físic et sents millor,
més animat i enèrgic? Perquè això es deu fonamentalment a les endorfinas, una
droga natural que és alliberada pel nostre cos i que produeix una sensació de plaer i
eufòria.

Algunes de les seves funcions són: promouen la calma, milloren l'humor, redueixen
el dolor, retarden el procés d'envelliment o potencien les funcions del sistema
immunitari.

Adrenalina (epinefrina)
L'adrenalina és un neurotransmissor que desencadena mecanismes de
supervivència, perquè s'associa a les situacions en les quals hem d'estar alerta i
activitats perquè permet reaccionar en situacions d'estrès.

En definitiva, l'adrenalina compleix tant funcions fisiològiques (com la regulació de la

pressió arterial o del ritme respiratori i la dilatació de les pupil·les) com a
psicològiques (mantenir-nos en alerta i ser més sensibles davant qualsevol estímul).

Glutamat
El glutamat és el neurotransmissor excitant més important del sistema nerviós
central. És especialment important per a la memòria i la seva recuperació, i és
considerat com el principal mediador de la informació sensorial, motora, cognitiva,
emocional. D'alguna manera, estimula diversos processos mentals d'importància
essencial.

L'excés de glutamat és tòxic per a les neurones i es relaciona amb malalties com
l'epilèpsia, el vessament cerebral o malaltia lateral amiotròfica.

Acetilcolina Com a curiositat, aquest és el primer neurotransmissor que es va

descobrir. Aquest fet va ocórrer en 1921 i la troballa va tenir lloc gràcies a Otto
Loewi, un biòleg alemany guanyador del premi Nobel en 1936. L'acetilcolina
àmpliament distribuïda per les sinapsis del sistema nerviós central, però també es
troba en el sistema nerviós perifèric.
Algunes de les funcions més destacades d'aquest neuroquímic són: participa en
l'estimulació dels músculs, en el pas de somni a vigília i en els processos de
memòria i associació.

TEMA 5: RECEPTORS I EFECTORS

Efectors: Reben les senyals i emeten una resposta. Posar la mà en el foc i la treus
immediatament.

Tipus de resposta segons l'òrgan efector: Hi ha dos tipus de resposta associada

a la funció de relació.

Motora: Responsable de la posició i moviment .

Glandular: Produeix una secreció per part dels diferents tipus de glàndules.

Diferents tipus de efectors: Músculs i glàndules exocrines.

Estan innervats, estimulats per nervis. Aquests nervis s'anomenen nervis cranials.
Els nervis raquidis que surten de la médula espinal. El conjunt de tots els nervis
formen el sistema nervios periférico.
El sistema nervios que inervan els músculs de contracció voluntaria, s’anomena
sistema nerviós voluntari. I els de contracció involuntaria, s’anomena sistema
nervios autonom.

TEMA 6: Sistema nerviós central

Està format pel cervell i la medula. Es el centre de processament. Esta localitzat en

el crani situada per sota de l’interior del canal vertebral. La seva funció es el centre
del organisme, analitzar i integrar pel medi extern i intern i generar una resposta
coordinada amb la informació rebuda.

Les seves àrees son dos: L’encefal registra l’informacio i controla la majoria de les
funcions. La médula espinal conecta els nervis amb la resta del cos.

Cervell: hemisferis cerebrals i lòbuls

Els cerebrals son la part més ampla del encèfal. Te dos hemisferis, dret i esquerra.
Estan junts per fibres que la comuniquen. El lòbul frontal es l’encarregat del control
del nostra moviment. També s’encarrega de la parla, de la motricitat del llenguatge
per l’expressió del llenguatge. En el lòbul occipital es troben les zones encarregades
de la funció visual. Recepcio de les imatges, interpretacio i el seu coneixement i la
percepcio de la profunditat i la visio en color. L’escorça cerebral es la capa externa
de substancia grisa que cobreix per complet la superficie de ambdos superficies
cerebrals.

Area motora: Controla els musculs voluntaris.

Area sensorial: Controla les sensacions d la pell.
Lòbul central: Controla el moviment, resolucio de problemas, concentracio,
comportament, personalitat…
Área de broca: Control de la parla.
Lobul temporal: Controla l’audiccio, llenguatge i la memòria.
Tronc de l’encefal: Controla la consciencia, respiració i ritme cardiatic.
Lobul parietal: Controla les sensacions, llenguatge, percepcio, consciencia corpolar i
la tensio.
Lobul opsipital: Controla la visio i la percepcio.
Area Wernicke: Controla la comprensio del llenguatge.
Cervell: Postura, balanç i coordinació del moviment.

TEMA 7: SISTEMA NERVIOS PERIFERIC

Esta compost per dues parts: El central i el perifèric.

Esta format per tots els nervis que es ramifiquen desde la medula espinal i s’estenen
per totes les parts del cos.

Definició: És el que esta compost pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben
fora de l’encefal i la medula espinal.

Parts del sistema: Aquest sistema esta format pel sistema somàtic i pel autònom.
El somatic es el responsable de transportar informacio sensorial i motora cap al
sistema nerviós central.

Esta format per les neurones motores que transporten informacio desde el cervell i
la medula espinal. A les fibres musculars de tot el cos.

Neurones sensorials: Transporten informacio desde els nervis fins al sistema nervios
central

L’altra part del sistema nervios periferic, és el sistema autonum, responsable de

contrlar les funcions corporals involuntaries, es a dir, que controla accions que no
estan sota el nostre control voluntari.

Es divideixen en dues rames:

Sistema parasimpatic: Mante les funcions corporals normals i conserva els recursos
fisics.
Sistema simpatic: Regula la resposta de fugida o de lluita. Prepara al cos per
enfrontarse a les amenaces ambientals.

Funcions del sistema

Permet que el cervell i la medula espinal revin i envien informacio a altres parts del
cos el que permet que puguem reaccionar als estimuls que provoca el nostre entorn.

TEMA 8 SISTEMA ENDOCRÍ

Glàndules i òrgans que elaboren hormones i les alliberen directament en la sang de

manera que arriben als teixits i òrgans de tot el cos. Aquestes hormones controlen
moltes funcions importants en el cos, com el creixement i el desenvolupament, el
metabolisme i la reproducció.

La tiroides té la funció de regular i determinar a quina velocitat ocorren els

processos metabòlics, perquè les hormones que produeixen incrementen la
quantitat d'oxigen que utilitzen les cèl·lules i estimulen la producció de proteïnes per
part de la majoria de teixits del cos.