PSICOLOGIA BÀSICA II Còpia

Psicologia Bàsica II: Sensació i percepció, motivació i emoció
Gisela Elié Gracia
PSICOLOGIA BÀSICA II:

Sensació i percepció, motivació i emoció
Gisela Elié Gracia

Psicologia Bàsica II: Sensació i Percepció,
motivació i emoció
1r Psicologia
1r Semestre
Curs 2019-2020
1
Gisela Elié Gracia
EL CERVELL
El cervell tal i com el coneixem avui en dia es fruit de l’evolució. És una màquina
complexa i és la base de les capacitats del home. Té la capacitat de
desenvolupar funcions d’adaptació al medi i a la supervivència. Controla i
coordina el comportament i les funcions mentals (les emocions, la memòria,
l'aprenentatge, la cognició, la percepció i l'atenció), a més d'englobar els
aparells sensitius primaris de la vista, oïda, equilibri, gust i olfacte.
BRODMANN va ser un neuròleg alaman que va estudiar el cervell, en el seu

treball va dividir el cervell en 52 àrees (lòbuls).
CÈL·LULES GLIALS à cèl·lules que es regeneren al llarg de la vida. Bàsicament

actuen com a suport de les neurones, ajuden a que funcionin correctament (cada
10 cèl·lules glials n’hi ha 1 neurona).
Com orientar el cervell en una imatge?

QUÈ FORMA EL CERVELL?
I. Neurones
II. Cèl·lules neuroglies o cèl·lules glials
Neurones:
Les neurones són cèl·lules que es troben en el sistema nerviós central. En tenim
100 mil milions de 500 tipus diferents. Cada neurona es diversifica segons el seu
funcionament i en l’àrea en la que estigui situada.
Neurona: és la unitat funcional més petita del sistema nerviós. És la responsable
de la majoria de processos complexos de l’esser humà, s’encarreguen de
processos mentals com la memòria, l’aprenentatge, la resposta als òrgans
sensorials...
Parts de les neurones:
- Cos cel·lular o soma à centre metabòlic de la
neurona.
- Nucli à situat al cos cel·lular. És el principal
centre de control de la neurona i conté el material
genètic de la cèl·lula (ADN)
- Dendritesà arboritzacions de la soma que
serveixen d’aparell receptor. Les dendrites es
projecten a partir del cos cel·lular com a
branques d’un arbre, per fer contacte amb les neurones del seu voltant.
La seva funció principal es rebre informació de les altres cèl·lules
nervioses.
- Axons à el cos cel·lular també dona lloc al axó, una prolongació tubular
que finalitza en una àrea o be en altres neurones o sobre músculs.
2
Gisela Elié Gracia
Las terminals pre-sinàpticas: al final de l’axó es divideix en branques molt fines.

Es en aquest lloc on passa la sinapsis.
Les neurones es poden connectar amb altres neurones, a musculatura i a
ganglis, aquest fet implica que les neurones no són iguals en forma i funció.
Segons la forma: (tipus de dendrites que té la
neurona)
- Unipolars: només surt una dendrita del
cos cel·lular.
- Bipolar: surten dues dendrites del cos
cel·lular.
- Multipolar: surten diverses dendrites del
cos cel·lular.
Segons la funció:
- Sensorial o aferents (up): dels diferents òrgans sensorials (sentits) cap al
sistema nerviós central, recullen la informació i la porten cap “amunt”. EX:
toco una calenta i m’arriba al sistema nerviós central.
- Motor o eferent (down): del sistema nerviós central al òrgan sensorial,
donen lla ordre a una zona del cos. EX: donen la ordre de retirar la mà.
- Interneurones: connecten neurones o interneurones, traslladen informació
d’unes a altres.
Sinapsis
Anomenem sinapsis a la comunicació funcional que s’estableix entre dues
neurones o entre una neurona i una cèl·lula. Mitjançant la sinapsis el impuls
nerviós pot circular a través de varies neurones enllaçades.
La neurona de la qual s’inicia el impuls s’anomena presinàptica i la que el rep
s’anomena postsinàptica. Entre les dues neurones existeix un espai que rep el
nom de espai sinàptic.
3
Gisela Elié Gracia
Les cèl·lules neuroglies o glials són cèl·lules que es regeneren al llarg de la vida.
Bàsicament actuen com a suport de les neurones, ajuden a que funcionin
correctament (cada 10 cèl·lules glials n’hi ha 1 neurona).
Funció de les cèl·lules neuroglies o glials:
1. Fan d’unió entre les neurones.
2. Mantenir les neurones en el seu lloc per garantir el seu bon funcionament.
3. Regular el subministrament d’aliment a les neurones (sense aliment no
funcionen adequadament)
4. Fagocitosi de les neurones mortes o defectuoses.
5. Facilita el funcionament dels neurotransmissors. Activen o inhibeixen
determinades àrees del cervell provocant uns tipus de conducta o uns
altres.
Tipus:
Les cèl·lules neuroglies o glials es poden trobar en el sistema nerviós central o
en el sistema nerviós perifèric.
Sistema nerviós central:
- Astròcits o astroglia: el seu objectiu principal es ajudar a trobar espai
suficient per que la neurona es pugui desenvolupar correctament, EX:
separar els vasos capil·lars de les neurones. També eliminen totes les
cèl·lules mortes o malmeses mitjançant la fagocitosi. Facilita el
funcionament dels neurotransmissor.
- Micròglies: son el mecanisme de defensa de les neurones. Contenen
antígens que creen anticossos i fagociten les neurones malmeses o
mortes.
- Oligoclindroglia o oligodendrocit: són les més petites. Generen una
cobertura gelatinosa anomenada mielina que cobreix l’axó de la neurona
facilitant la conducta o transmissió d’informació.
- Ependimàries: separa el líquid cefaloraquidi (líquid contingut dintre del
crani) del crani.
Sistema nerviós perifèric:
4
Gisela Elié Gracia
Cèl·lules Schwann à cèl·lules que formen mielina quan estan fora del sistema
nerviós central. Embolcallen l’axó de la neurona i faciliten la connexió entre elles.
La velocitat de desplaçament del neurotransmissor augmenta.
El espai entre les cèl·lules de Schawnn, on no hi ha mielina, s’anomena mòdul
de Ravier.
Cèl·lules satèl·lit o càpsula: és troben en els Ganglis, conjunt de cossos

neuronals. La seva funció es protegir i facilitar la connexió neuronal entre
neurones.
En definitiva, la funció principals de les cèl·lules glials, és facilitar el bon

funcionament i conducció de les neurones.
QUINES PARTS TÉ EL CERVELL?

El cervell ha anat evolucionant en un lloc fixe i concret, al crani. Per quest motiu
s’ha hagut d’anar recargolant i això
ha fet que tingués dues fissures:
Fissura lateral (Silvio) i Fissura
central (Rolando), que ens ajuda a
orientar i diferenciar les diferents
àrees del cervell (lòbuls).
El cervell està compost per 2
hemisferis, el hemisferi dret i el
hemisferi esquerra, els quals tenen
diferents funcions. El cos callós
connecta els dos hemisferis.
5
Gisela Elié Gracia
Hemisferi dret (informació global) Hemisferi esquerra (informació

detallada)
Orientació en l’espai, capacitat Capacitat matemàtica
d’orientar els elements en l’espai
Imaginació Raonament
Capacitat musical (entonació de Capacitat d’escriptura i oral (la parla)
frases) i artística
Empatia Capacitat científica
Si tenim una lesió en aquestes àrea pot provocar que algunes capacitats es
perdin.
EL SISTEMA NERVIÓS
El sistema nerviós és un conjunt de cèl·lules especialitzades en la conducció de
senyals elèctriques. El sistema nerviós està format per neurones y cèl·lules
glials. S’encarrega de rebre informació i donar una resposta correcta a aquesta
informació.
El sistema nerviós es divideix en dues parts:
- Sistema nerviós central
- Sistema nerviós perifèric
Sistema nerviós perifèric:
El sistema nerviós perifèric està format per ganglis i nervis cranials i espinals,
que sorgeixen del sistema nerviós central i que recorren tot el cos.
-Els ganglis són l’agrupació de cossos neuronals.
- Els nervis són el conjunt d’axons que van a parar a una àrea concreta
del nostre organisme. Transmeten informació.
Els sistema nerviós perifèric es divideix en dues parts:
El sistema nerviós somàtic és la connexió entre els receptors sensorials i el
sistema nerviós.
El sistema autònom és la part que coordina las respostes automàtiques o
inconscients del organisme.
a) Sistema nerviós simpàtic, activa parts de l’organisme per donar una
resposta ràpida.
b) Sistema nerviós parasimpàtic, torna a l’organisme a la normalitat.
Sistema nerviós central:
Al sistema nerviós central s’hi troba la substància blanca, conjunt d’axó i cèl·lules
glials (buscar el nom, són les que tenen minelina), i la substància gris (conjunt
de cèl·lules glials), cossos neuronals i les dendrites.
6
Gisela Elié Gracia
El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul·la espinal.

La medul·la espinal va des del tronc encefàlic fins les vèrtebres i es
l’encarregada de transmetre impulsos nerviosos fins l’encèfal, i ho fa
mitjançant dues vies:
- Via sensorial, aferent o ascendent (up), que va des dels òrgans
sensorials al cervell.
- Via motora, descendent o eferent (down), que va del cervell als
òrgans sensorials.
L’encèfal es la part del sistema nerviós central que s’ubica dintre del
crani. Està format per el tronc encefàlic, el
cervell i el cerebel.
Al cervell hi trobem el cervell posterior, el cervell mitjà i
el cervell anterior
Cervell posterior o romboencèfal o reptilià:

Esta format per:
- Portuberància à connecta les
diferents vies que arriben de l’escorça
cerebral i les envia al cerebel.
- Bulb raquidi à treballa amb diferents
àrees: la primera és regula la
respiració, la digestió i l’activitat
cardíaca i la segona és realitzar la
coordinació motriu.
- Cerebel à té un pes important en
l’aprenentatge motriu nou, regula la
postura, l’equilibri i la coordinació.
Rep el nom de reptilià perquè s’assembla al cervell dels rèptils o dels mamífers
menys desenvolupats. El cervell posterior es important per la supervivència.
S’anomena posterior per la seva ubicació.
Cervell mitjà o mesencèfal:

S’ubica a la part superior del troc encefàlic. Esta format per el tèctum, que
gestiona el procés i la resposta motriu.
7
Gisela Elié Gracia
Cervell anterior o prosencèfal:

Està format per:
- Tàlem àrep la informació dels diferents receptors sensorials , mitjançant
les vies aferents, i l’envia a l’escorça cerebral on es processarà la
informació. També es uns dels reguladors del son i la vigília, ajuda a
regular els ritmes sircarians.
- Hipotàlem à està format per nuclis, cada nucli te una funció concreta. Se
situa sota el tales, controla les funcions corporals homeostàtiques (son,
gana, set, conductes sexuals). Augmenta la freqüència cardíaca i la
respiració amb l’estrès. També gestiona que el cos tingui una temperatura
òptima pel seu funcionament i que la hipòfisi funcioni bé en la seva
secreció hormonal.
- Hipòfisi à protegida per una cavitat òssia anomenada cadira turca.

Controla les glàndules tiroides i les suprarenals. També segrega la
hormona del creixement i la luteïnitzant, que controla la maduració dels
òvuls i la secreció de la testosterona.
- Sistema límbic à està format per l’hipocamp i l’amígdala:

o Hipocamp à manté la memòria del passat immediat i la memòria
de treball. Estableix la informació en la memòria a llarg termini.
o Amígdala à és la part més important que gestiona les emocions.
Controla l’agressivitat i avalua el perill de la informació sensorial.
- Formació reticular à a nivell evolutiu és considera una part del cervell

posterior, però el classifiquem en el cervell anterior perquè juntament amb
el sistema límbic i l’hipotàlem formen la formació reticulat. És una xarxa
de vies nervioses entrecreuades (vies ascendents i descendents). Les
vies ascendents envien la informació sensorial i motriu als diferents llocs
del còrtex, del tàlem o l’hipotàlem. Les vies descendents activen el cerebel
o el cervell? i envien senyals per crear una resposta.
- Ganglis basals à són petits nuclis que es troben al cervell i controlen les
gestions motrius voluntàries.
- Escorça à processa la informació sensorial, regula les funcions

d’aprenentatge i memòria. Es divideix en diferents àrees anomenades
lòbuls.
8
Gisela Elié Gracia
Diferents lòbuls:
- Lòbul frontal à processa informació per a la memòria, la planificació, la
persa de decisions i regula els moviments. Es on es troba la personalitat.
A l’hemisferi esquerra es troba l’àrea de Broca que gestiona la producció
del llenguatge, que els persones es pugui expressar-se adequadament.
- Lòbul parietal à es on es troba la zona somatosensorial on estan

representades el cos amb més o menys espai segons la quantitat de
receptors sensorials , processa la informació tàctil, determina la posició
del cos i integra la informació visual.
- Lòbul temporal à processa la informació auditiva. A l’hemisferi esquerra

hi ha l’àrea de Wernike que gestiona la comprensió del llenguatge i la
regulació de la sintaxi de la paraula.
- Lòbul occipital à es processa la informació visual i el reconeixement de

cares, fet innat.
Àrea de broca à controla la producció del llenguatge.

Àrea de Wernicke à comprensió del llenguatge.
9
Gisela Elié Gracia
Sensació i Percepció
• Sensació i percepció. Definició, trets bàsics i diferències.
• Psicofísica. Metodologia perceptual.
• Sentits bàsics i percepció. Especialment la visió i audició.
• Percepció de patrons i reconeixement d'objectes.
• Percepció d'aspectes específics profunditat, color, moviment i espai
SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
LA PERCEPCIÓ
PERCEPCIÓ, LA INTERPRETACIÓ DEL ENTORN
“El procés perceptiu consisteix en decidir quina de les diferents interpretacions
de cert estímul es el més adient en caca cas concret” (Tornay, 2010)
DIFERENCIA ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

La sensació és purament física, és el procés de rebre una informació
inconscientment. En canvi la percepció és la consciència de la informació que es
rep, és a dir, que és el procés de ser conscient que s’ha rebut una informació i
ser capaç de respondre (ja que identifica la informació).
PROCÉS DE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

Receptors sensorials: cèl·lules especifiques que interpreten un tipus
d’estimulació concreta.
El procés de sensació i percepció està conformat per diferents etapes: 4 etapes
sensorials i 1 perceptiva:
ETAPA SENSORIAL:
- Fase de detecció: de tots els possibles estímuls ambientals els receptors
en tria un.
- Fase de traducció: Pas de l’energia física externa, emesa per els estímuls
en forma de fotons o ones acústiques, a energia electroquímica que és
l’energia que el nostre cervell pot interpretar.
- Fase de transmissió: enviament d’energia electroquímica dels òrgans
sensorials a la part específica del cervell.
- Processament de la informació: es quan l’energia electroquímica arriba a
l’àrea específica i es fa la primera interpretació.
ETAPA PRESPECTIVA:
- Reconeixement: Consciència del que està passant.
10
Gisela Elié Gracia
FUNCIÓ DE PERCEPCIÓ
- Ajuda a discriminar i comparar dos elements hi ha ordenar-los i
categoritzar-ols.
- Reconèixer un estímul vist abans. El fet de conèixer un estímul ajudarà
ha reconèixe’l després.
- Valorar la magnitud d’un element, per exemple, si es gran, alt o estret.
LA PERCEPCIÓ SEGONS DIFERENTS CORRENTS

Corrent empirista:
Els empiristes volen fer visible com reacciona l’individu davant d’un estímul, quin
es el primer impacte al rebre informació a través des sentits.
Corrent Gestalt
Apareix al segle XX a Alamànica. Interpreten la realitat com un tot. Segons la
Gestalt interpretem la realitat globalment, no en parts.
Percepció segons la Gestalt

Tendència a veure patrons, a distingir objectes del fons, a completar una imatge
a partir d’unes senyals.
Amb les següents lleis i principis la psicologia de la Gestalt van intentar explicar
com percebem el món.
Principis d’organització perceptual:

Llei de la proximitat à quan dos elements estan a prop tendim a percebre’ls junts
i no separats, com una sola cosa.
Exemple: tenim una tendència a veure tres grups de
barres verticals,
agrupades de dos en dos.
11
Gisela Elié Gracia
Llei de la semblança à els objectes de color, grandària o forma semblant solen

percebre’ls com a part d’un patró, com una unitat.
Exemple: tendim a percebre la imatge com a
columnes alternes de
cercles i creus.
Llei de la bona continuïtat à tendim a agrupar aquells elements que segueixen

un model o una direcció.
Exemple: tendim a percebre, en igualtat de
circumstàncies, com a part d’una mateixa
figura els estímuls que mantenen entre si
una continuïtat de forma. Es a dir, en el
fons de la imatge no es veu clar quin tipus
de plantació és, però com que al davant
puc percebre vinyes interpreto que les del
fons també o seran, ja que presenten una
continuïtat de forma.
Llei de tancament à els elements són percebuts com figures o conjunts

complets, formant una unitat.
A vegades els elements estan incomplets però fruit
de la nostra memòria i interpretació els interpretem
sencers.
Exemple: a la imatge podem percebre una bombeta,
gràcies a la forma que fa la ma.
12
Gisela Elié Gracia
Llei de simetria à els elements que formen unitats simètriques són percebuts
com pertanyents a una figura o forma, com un tot.
Exemple: dues forquilles que formen una copa de vidre.
Percepció figura forma:

La figura, anomenen figura a tot aquell element que estigui definit el seu perfil.
La percebem més propera, moltes vegades a causa de la il·luminació ( llum i
ombres). Normalment te un color més dens i més intens.
El fons, anomenem fons a tot allò la qual no es pot definir els límits. Els colors
són menys densos i menys intensos.
Llei de Prägnanz o llei de la bona forma:

De totes les organitzacions possibles que disposi un estímul a ser percebut, es tendirà
a percebre’l de la forma més simple, la que minimitzi la complexitat de l’estímul. Per tant
també es para del principi de la simplicitat o principi mínim.
Tendim a percebre la figura 1 de la forma més simple (com la figura 2).
13
Gisela Elié Gracia
Constància perceptiva:
Tendència visual a percebre els objectes com a estables i inalterables malgrat
canvis de l’estimulació sensorial.
Constància de grandària à percepció d’un objecte com si tingues la mateixa

grandària, qualsevol que sigui la distància des de la qual es veu.
A nivell maduratiu es fa abans dels tres

anys. Tenim uns patrons neurològics ja
establert i depenent del context ens ajuda a
calcular la grandària de les coses. Quan les
persones cegues veuen per primera
vegada tenen la sensació que les coses van
canviant de mida.
Constància de la forma à tendència a veure un objecte com si tingues la

mateixa forma sense importar l’angle d’on es mira.
Per poder percebre la forma és important

tenir una experiència prèvia de l’objecte.
Constància de claredat à percepció de la brillantor com si sempre fos la

mateixa, malgrat canviï la qualitat de llum que arriba a la retina.
Constància de color à és la inclinació a percebre els objectes com si

conservessin el seu color, encara que es donin canvis en la informació
sensorial.
Exemple: suposem que estic en una

habitació amb una espelma i un foli. Aquell
mateix foli el trec a fora a ple sol es veurà
d’una altre color però hi el percebré com al
mateix color.
14
Gisela Elié Gracia
Percepció de la distància i profunditat:

Mecanismes fisiològics de l’aparell visual que hi participen:
1) Senyals monoculars:
Estratègies que amb un sol ull per identificar:
- Perspectiva lineal à es basa en el fet que dues línies paral·leles
semblen ajuntar-se en l’horitzó quan estan a determinada distància de
l’observador:
- Perspectiva aèria à basada en el fet que els objectes més distants
tendeixen a aparèixer confosos i borrosos
- Elevació à quan més alt es troba un objecte en referència al pla
horitzontal mes llunyà semblarà.
- Gradient de textura à els objectes vistos a major distància sembla més
suaus, menys definits i amb més densitat.
- Ombra i llum à les ombres ens indiquen la direcció i la profunditat de
l’element. Tendim a interpretar que la llum sempre prové de dalt.
- Paral·laxi del moviment à els objectes més propers al focus visual
semblen desplaçar-se a la direcció contrària al cap de l’observador. Els
objectes situats més enllà del punt focal semblen desplaçar-se a la
mateixa direcció que l’observador.
Tots aquets senyals s’utilitza nomes un ull, són independents
2) Senyals binoculars:
- Convergència ocular à la musculatura de l’ull controla el moviment per
tal d’enfocar a la fòvea la imatge desitjada. Evita la visó doble, permet
calcular les distàncies depenent del angles (lluny, aprop, infinit...)
- Disparitat retinal à diferència d’imatges projectades sobre dues retines
que enfoquen el mateix objecte.
3) Acomodació
Corrent Conductual
Intenten explicar de forma objectiva el comportament d’una persona davant un
estímul.
Model cognitiu
Intenten analitzar els processos perceptius. La seva seqüenciació.
15
Gisela Elié Gracia
FACTORS QUE INTERVENEN EN LA PERCEPCIÓ

Intervenen factors interns i externs
FACTORS INTERNS:
- Nivell d’atenció à que tinc en un moment determinat. El nivell d’atenció
no es per tothom el mateix.
- Motivació o interès personal à els estímuls que ens interessen es
perceben abans que les que no ens interessen.
- Personalitat à el com soc jo fa que estigui atent en algunes coses i no en
algunes altres.
- Cultura à es comporten d’una forma perquè la família es així. Componen
amb el que una persona neix.
FACTORS EXTERNS:
- Intensitat de l’estímul à davant d’estímuls similars amb diferents
intensitats, el que primer es percep es el de més intensitat.
- Repetició à allò que he vist amb més freqüència.
- Mida, grandària à fa que em fixi més. Com més gran més ràpid es percep.
- Novetat à el mes novedos capta la meva atenció.
PERQUÈ SERVEIX PERCEBRE? QUINA QUALITAT TÉ?

Localització en l’espai i en el temps à ex.: tu vas pel carrer i veus que algú tira
una pedra pel balco. Gràcies a la percepció podràs calcular si et cal corre o
aturar-te perquè la pedra no et caigui a sobre.
- Facilita el moviment à ajuda a coordinar el moviment. Sé a quina direcció
haig d’anat i tot.
- Regula el nivell d’activació à s’anomena arousal. No sempre estem a
tope.
- Indicador de plaer à percebem coses perquè ens dona sensació
agradables. Aquest punt és una mica contradictori ja que no tots els autors
hi estan d’acord. Ex: escoltar música, mirar un paisatge, etc.
- Indicador de color.
LA SENSACIÓ
16
Gisela Elié Gracia
PSICOFÍSICA
Definició à Part de la psicologia que estudia la relació que s’estableix entre un
estímul físic i la experiència sensorial de caràcter psicològic, la seva
interpretació.
La psicofísica consisteix en avaluar la sensibilitat corporal davant de certs

estímuls i valorar com al variar els estímuls varia la percepció.
Conceptes bàsics:
- Estímul à qualsevol forma d’energia a la que puguem respondre.
- Estímul subliminal à estímul el qual no es percep.
- Llindar à quantitat d’energia que els organismes precisen per a ser
estimulats. Punt a partir del qual es pot percebre “algú”.
- Llindar absolut (segons Fecher) à nivell d’estimulació que es necessita
per a produir una sensació o pressa de consciencia.
- Llindar absolut (definició universal) à la intensitat mes petita que es
requereix per a notar un estímul el 50% de les vegades.
- Llindar absolut inferior à intensitat mínima d’energia estimular necessària
per activar un òrgan sensorial.
- Llindar absolut superior à intensitat de l’estímul per sobre de la qual ja no
es perceben increments sensibles.
Trobem variacions en els llindars. Quines són aquestes variables? En condicions
normals, on no hi ha una variació física.
- Estar sotmès a un estímul constant, hi ha una adaptació sensorial i el
llindar absolut superior augmenta.
- Funció de la intensitat sensorial. Davant d’una intensitat baixa som més
sensibles al canvi. Amb una intensitat alta som menys sensibles al
canvi.
- No tots tenim els mateixos llindars i no són iguals durant el dia.
- Protecció davant un estímul ofensiu o amenaçador. Aquest fet
s’anomena defensa perceptiva, que consisteix a ignorar l’estímul nociu.
Es un mecanisme de defensa.
- Receptors subliminals. Tipus de reaccions o conductes malgrat no ets
conscient de l’estímul reacciones, en dones una resposta al estímul. A
nivell científic es problemàtic, no hi ha cap llei que ho expliqui. Estímul
subliminal.
Teoria del llindar absolut

La teoria intenta explicar quin nivell d’estimulació es necessita per percebre
alguna diferència en la sensació. Quan passa d’un estat de no detecció al de
detecció.
A la pràctica depèn de diferents variables. El canvi es gradual. Es pot mesurar

amb mètodes de la psicofísica clàssica.
17
Gisela Elié Gracia
Com s’analitza? Hi ha 3 teories:

1. Llei de Weber
• Què vol investigar? En quin punt l’individu pot percebre els
canvis al variar la intensitat entre dos estímuls.
• Llindar diferencial (DMP) à l’increment d’energia necessari
per percebre alguna diferencia de sensació respecte a un
estímul concret.
• Weber defineix com percebem els canvis al variar la intensitat
entre 2 estímuls.
• DMP à dos estímuls han de diferir en una proporció constant
per a que la seva diferencia sigui perceptible. Aquesta
proporció varia significativament depenent dels sentits. La llei
no es compleix quan es tracta d’estímuls molt forts o molt
febles. Constant de weber (w).
2. Llei de Fecher (psicologia clàssica o de gradació)

Interès en investigar la grandària de l’estímul i com donar una resposta.
Relaciona la magnitud de l’estímul físic amb la intensitat de la reacció
psicològica de l’observador. La intensitat experimenta, augmenta
linealment (1, 2, 3,...) mentre l’estímul augmenta logarítmicament (2, 4,
8,...)
Tampoc es eficaç per estímuls d’alta o baixa intensitat. Va definir uns
mètodes (psicologia clàssica o de gradació)
1. Mètode dels límits à determina, explica el llindar absolut.
Com ho fa? Un sol estímul l’augmenta ascendent per
calcular el llindar superior, i descendentment per calcular
el llindar inferior. Errades à n’hi ha dos, la de habituació,
que consisteix en que el subjecte de la proba de forma
sistemàtica contesta el mateix encara que ja no ho
percebi, i la segona és l’errada d’anticipació, la qual el
subjecte s’anticipa al canvi.
2. Mètode promig à calcular el llindar diferencial. Dos estímuls.

Un es canvia fins que es percep la diferencia. Es el mètode
menys precís però es el més ràpid.
3. Mètode d’estímuls constants à determina el llindar absolut i

el diferencial. Controla la seqüència de les intensitats triant
estímuls supraliminars, subliminars i entremitjos. El proba
consisteix en que el subjecte no sap quins estímul rebrà, habitant
d’aquesta manera els erros d’habituació i d’anticipació.
18
Gisela Elié Gracia
Els estímuls es presenten en series fixes, aquests estímuls

barrigats. Es el mètode més precís però el més llarg.
3. Llei d’Stevens (psicologia moderna o de gradació psicològica)

Aquest autor va creure que les lleis de Weber i Fechner no eren
correctes per explicar els estímuls sensorials. Mesura la percepció a
nivell psicològic. Mesura directament les sensacions, assignant un valor
numèric. Segons Steven el judici de la magnitud psicològica depèn
d’una constant, de la intensitat física i de la modalitat sensorial (tàctil)
Com jo percebo els estímuls de forma psicològica Mètodes psicofísics
moderns o de gradació psicològica
1. Mètode de comparació de parelles:
• Determina qualitats del producte.
• Donar la opinió sobre la qualitat de productes.
• Valoració escala d’opinions nombre d’opinions positives.
Ex. à iogurt, quin és el més dolç, ten donen dos.
2. Mètode de ordenació:
• Tots els estímuls de forma simultània.
• El valor s’atorga en funció del ordre.
• Servei per ordenar intensitats de colors, qualitats d’un
sabor...
• Valor mitjà dels avaluats si son 2 o més. Es fa mitjana dels
resultats.
3. Mètode d’escales de valoració:
• Responen a l’escala Likert.
• Correspon al disseny de molts qüestionaris.
• Subjecte puntual de 1 a...
• Es poden valorar aspectes molt diversos.
• En aquest mètode es té en compte la valoració dels
subjectes.
ELS SISTEMES SENSORIALS

Els sistemes sensorials es poden dividir mitjançant una doble classificació.
(Sherrington 1906).
1. En funció del lloc:
- Exteroreceptors à situats a la superfície del cos. (posen en
contacta a la persona amb l’exterior) (vista, oïda, tacte, gust i
olfacte).
- Propioreceptors à donen informació interna, del cos.
• Sentit cinestèsic à receptors situats als músculs,
articulacions i tendons. Informen de la posició dels cos en
relació el moviment i et diu quanta tensi muscular has de
19
Gisela Elié Gracia
tenir per realitzar el moviment. T’ajuda a desplaçar-te en

l’espai.
• Sentit vestibular à es troba a l’oïda interna. (indica
moviments del meu cap i de l’orientació del meu cosa i de
l’equilibri).
Aquests dos sentits t’informen dels moviments i la posició de
nostre cos en l’espai.
- Interoreceptors à situats a les vísceres, al sistema digestiu, al
respiratori i al sistema urogenital. La seva funció és la sensació –
cinestètica, aquest informa sobre les àrees esmentades
anteriorment. Fa referència a sentir-se bé, tenir una sensació en el
cos de benestar.
a) Dermoreceptors à fa referència a tots els receptors de la
pell. La seva funció és informar de la temperatura, la pressió,
el dolor, en definitiva informen sobre les característiques del
qual està en contacte amb la nostre pell.
b) Nocioreceptors à situats a qualsevol part del cos. Qui rep
la informació son les terminacions nervioses. La seva
finalitat es percebre el dolor.
2. En funció de l’energia:
- Quimioreceptors à detecten substàncies químiques, volàtils o
solubles.
a) Mecanoreceptors à receptors que responen a la pressió o
distorsió mecànica, estimulant la pell o l’interior de
l’organisme, transformant aquest estímul en sensacions
d’equilibri, pressió, moviment, fred, etc. Els sistemes
encarregats són el sistema cinestètic, el vestibular i el tacte.
b) Fotoreceptors à capten energia radiant (el sistema
encarregat es la vista).
- Termoreceptors à capten l’energia calòrica (el sistema
encarregat es el tacte).
ELS SENTITS
LA VISTA
Un ull pesa uns 7g., té un diàmetre de 2’5cm.
Perquè és important la vista? És un dels sentits més importants ja que percebem
la gran majoria d’informació amb ella.
Components basics del sentit de la vista

Hi ha 3 components bàsics:
1. Ull.
2. Nucli geniculat lateral (NGL)
3. Escorça sensorial visual
20
Gisela Elié Gracia
ULL.
Parts de l’ull:
- Pupil·la à es per on entra la llum.
És un forat que hi ha dintre de
l’iris, quan hi ha més llum es
contrau i viceversa.
- Còrnia à encarregada d’enfocar
el 80% de l’enfoc total. Té una
forma de bola de vidre. Es
transparent. Part del globus
ocular que no te nervis ni vasos
sanguinis.
- Iris à és un múscul rodó que
dona color amb un forat al mig (la
pupil·la), que es contrau o no amb
funció de la llum, aquest fet de
regulació de la llum fa que la imatge sigui més nítida.
- Cristal·lí à és troba d’arrere de la pupil·la, es un conjunt de proteïnes i
H2O amb forma de lent biconvexa que permet la flexibilitat per ajudar a
enforcar (20%). En el cristal·lí no si troben vasos sanguinis ni nervis.
Aquest moviment flexible es va deteriorant amb el temps, causant
d’aquesta manera la vista cansada.
- Punt cec à espai on surten tots els axons del nucli geniculat lateral
(NGL). En aquest punt no si troben receptors sensorials.
Camp visual
Humor aquós à ubicat a la càmera interior entre la còrnia i el cristal·lí. És un
líquid transparent format per H2O, Fluid que té la funció de mantenir la còrnia
humida. És regula molt sovint (es renova cada 4h aprox.) per assegurar les
condicions òptimes de conservació de la còrnia i el cristal·lí. En el cas de que hi
hagi un problema amb aquesta regulació, es produeix un augment de la pressió
de l’ull que podria malmetre les àrees més sensibles de la funció visual; aquesta
deficiència s’anomena glaucoma.
Humor vítric à fluid gelatinós amb la funció de conservar la forma del globus
ocular. Recull les impureses presents a l’ull que absorbeixen les cèl·lules de
pigments forts
Àcid hialurònic à està format per un líquid transparent, en la qual si poden

trobar substàncies de rebuig provocant una mala visó temporal, ja que hi ha
cèl·lules encarregades de eliminar aquestes substàncies. També te la funció
de mantenir hidratat el cristal·lí i els nervis òptics.
21
Gisela Elié Gracia
Globus ocular à té una forma esfèrica lleugerament ovalada. Està formada

per tres capes:
1. Escleròtica à és la capa externa. La còrnia forma part d’aquesta capa,

però es la única part transparent, ja que la resta són opaques. En
aquesta capa si troben terminacions nervioses lliures encarregades de
detectar el dolor, la pressió i la temperatura. per aquest motiu aquesta
capa es l’encarregada de la protecció.
2. Coroides à és la capa intermitja. Conte vasos sanguinis per on obté
els nutrients i el O2. Si troben les cèl·lules anomenades cèl·lules de
pigment fosc encarregades d’absorbir les substàncies de rebuig que
apareixen al humor vítric.
3. Retina à és la capa més profunda del lòbul ocular on trobem el
receptors visuals i el fotoreceptors (cons i bastons). Hi ha una part que
no té visió anomenat el punt cec.
Dintre la retina també i trobem la fòvea à petita cavitat on hi ha la màxima

concentració de receptors visuals, és on es concentren tots els cons i bastons.
L’àrea central s’anomena màcula.
L’epiteli pigmentat és una capa de la retina on si troba una xarxa neuronal,

formada per cèl·lules bipolars, cèl·lules ganglionars i cèl·lules amacrines, i els
receptors sensorials (cons i bastons).
Es a la retina on es produeix la transducció, això implica que és transparent.
Explicació de la connexió entre els ulls i el cervell

Els axons de les cèl·lules ganglionals de la retina porten la informació al cervell
mitjançant els nervis òptics fins el nucli geniculat lateral (NGL). Els nervis òptics
s’ajunten al cervell, abans d’arribar al NGL, per formar el quiasme òptic,
estructura en forma de X. Els axons que surten de la meitat interna de la retina
(la part nasal) aniran a través del quiasme òptic al nucli geniculat lateral del costat
contraria del cervell. Els axons de la mitat externa de la retina romandran al
mateix costat del cervell.
El NGL (nucli geniculat lateral) està format per sis capes de neurones,
responsables de analitzar i organitzar els diferent tipus d’informació. Depenent
de la informació que hi arribi s’ubicarà en una capa o en una altre. Aquestes
capes estan formades per neurones diferents, per aquest motiu de la capa 1
a la 2 es classificarà la informació referent al moviment, i de la capa 3 a la 6
s’encarregarà de classificar la informació de textura, color i perspectiva.
Les neurones del nucli geniculat lateral (NGL) envia les seus axons a través
de les radiacions òptics a l’escorça sensorial primària. La escorça sensorial
primària es denominen freqüent ment com a còrtex estriat. Un cop la
22
Gisela Elié Gracia
informació ha arribat al còrtex estriat s’envia al lòbul occipital per interpretar la

informació i crear una imatge, però no es la única prat del cervell on
s’interpreta, hi ha elements com el color i les ombres on hi ha altres parts que
ajuden a una millor descodificació, anomenades còrtex extraestriat. Aquest
procés de transcripció d’informació s’anomena mapa retinotòpic.
Hubel i Wiexel van distingir 3 tipus de cèl·lules diferents

- Cèl·lules simples. S’activaven en funció de la posició dels elements.
- Cèl·lules complexes. Amb més d’una característica.
- Cèl·lules hipercomplexes. Imatges més complicades. Hi havia
moviment.
Els 3 tipus de cèl·lules només reaccionen a una característica determinada.
Es generava una espècie de mapa que es reproduïa a la retina.
Factor de magnificació cortical (buscar)à fet de que la informació que arriba a la
retina es molt petit. Quan arriba la informació al còrtex estriat s’anomena factor
de magnificació cortical.
23
Gisela Elié Gracia
La llum i el color en el procés perceptiu

Característiques de la retina:
Els cons:
- 6 milions.
- Centrals à es troben concentrats a la fòvea.
- Processament neuronal poc convergent, ja que cada con està
connectat a una sola cèl·lula bipolar.
- Agudesa visual, veure en detall.
- Necessiten molta llum per activar-se.
- Son els encarregats de veure el color.
Els bastons:
- 120 milions.
- Perifèrics, estan ciutats al voltant de la fòvea i part posterior de la retina -
Són els encarregats de la vista perifèrica.
- Processament neutral molt convergent, ja que una cèl·lula bipolar està
connectat a diferents bastons.
- Sensibilitat a poca llum, el fet de que una sola cèl·lula bipolar estigui
connectada a diferents bastons fa que s’activi amb menys llum, ja que te
més receptors.
- Visó nocturna.
- Només veuen la intensitat de la llum, no poden percebre colors (es veu
en blanc i negre).
- No agudesa visual.
Procés perceptiu
La transducció:
És produeix en els segments externs dels cons i els bastons. Gràcies a la
combinació d’una proteïna, la opsina, i una molècula, la retinero s’obté una
proteïna, la kodopsina, encarregada de la transducció, la qual consisteix en
transformar l’energia lumínica en energia electroquímica.
La yodoptsina:
És una substància química fotosensible o un pigment del cons, que reacciona
amb la proteïna kodpsina són els responsables de veure el color.
24
Gisela Elié Gracia
Prerequisits per a una visió normal

Entre els elements que visualitzo ha d’haver-hi un marge, estar delimitats, per
poder distingir les figures.
Energia lumínica, els canvis de lluminositat ajuden a la percepció de figures.

Per veure és necessària la presència, un mínim, d’energia lumínica.
És necessari un petit període de temps per observar els elements que hi ha al

voltant. L’ull fa uns moviments oculars involuntaris per tal de percebre la
imatge.
Els moviments oculars tenen la funció de localitzar, ubicar en l’espai allò que
veiem. Són uns moviments oculars que permeten enfocar de forma nítida la
imatge a través de la fòvea o bé quan nosaltres ens movem o bé quan els
objectes es mouen. Hi ha 2 tipus de moviments oculars:
- Moviments de versió à són els moviments de l’ull quan l’angle de visió és
fix. Dins d’aquest hi ha 2 tipus:
• Moviments sacàdics à Moviments molt ràpids en el mateix
angles de visió, d’un punt fix a un altre punt fix. Moviments
oculars que fem per llegir.
• Moviments a distància à Moviments lents, al seguir amb la
mirada un objecte en moviment a distància. Moviment oculars
que fem al observar un avió en el cel.
- Moviments de vergència à moviments de l’ull quan l’angle de visió
varia. El canvi de distàncies i angle provoca fatiga visual. Ex: Conduint
(fons del paisatge, les coses que es mouen a prop...).
Agudesa visual à capacitat de distingir els detalls. Se n’encarreguen els cons.

Hi ha 2 tipus d’agudesa:
- Agudesa a distàncies: permet discriminar a distància un objecte, és
mesura amb les la taula d’Snellen.
- Agudesa estàtica: La seva funció consisteix en identificar les figures que
veiem, discriminar per exemple, entre una lletra i una altra.
Processos cognitius que ens permeten identificar les qualitats d’un element:
- La identificació, consisteix en saber que és l’element.
- La detecció, percebre la presència o l’absència d’alguna cosa.
- L’agudesa de Vernier, consisteix en la localització d’un element en l’espai.
- La resolució, consisteix en identificar els elements que formen una imatge.
25
Gisela Elié Gracia
Fenòmens del color

El nostre sistema visual només percep l’espectre visibles, no està preparat per
percebre entre 400-700 nanòmetres de longitud d’ona. Els colors es classifiquen
amb l’aspecte de llum ( que es mesuren en nanòmetres), els colors freds(per
sota dels 500nm) i càlids (per sobre els 500 nm).
A la pràctica no sempre veiem els colors com es presenten a la realitat, el
nostre sistema visual té limitacions.
Efecte de color simultani: Dos colors de forma simultània es presenten a la

retina, la retina queda estimulada, i això provoca que percebem alguns colors
amb una tonalitat canviada.
Efecte de postimatge negatiu: Es dona quan es força la visualització d’uns

colors determinats i després es mira una imatge neutre, on es seguirà veien la
mateixa imatge però amb els colors oposats.
Teories de la visió del color

- Teoria tricromàtica.
• Young i Helmholtz (1856) intentaven explicar amb aquesta teoria
com l’esser humà podia veure el colors. Van detectar que
existien 3 tipus de receptors bàsics, que sintonitzen, processen
o són sensibles a diferents longituds d’ones (LO):
Þ LO curta à blau
Þ LO mitjana à verd
Þ LO llarga à vermella
• Per poder veure la resta de colors s’havien d’activar com a mínim
2 cons.
• La seva teoria tenia limitacions, ja que no podia explicar com els
daltònics podien percebre la resta de colors.
- Teoria dels oponents.

Hering (1878), era fisiòleg, va investigar sobre les funcions de les
cèl·lules.
Tres canals, que es troben en els cons de les cèl·lules receptores.
encarregats dels processaments de colors oposats:
• Vermell à verd
• Groc à blau
• Blanc à negre
La combinació d’aquestes activitats formen la resta de games de colors.
Aquest mecanisme neuronals funcionaria amb la connexions activadores
per a un element del parell i inhibidores
Les dues teories esmentades tenen lloc a la retina. Actualment la teoria
vàlida es la que explicarem a continuació, es una varega de les dues
esmentades anteriorment.
26
Gisela Elié Gracia
- Teoria del doble procés.

De Valois i Jacobs (1984), síntesi de les anteriors. El processament de
color implica, a nivell perifèric, el funcionament dels dos mecanisme
diferents i successius
Els cinc fan la primera anàlisi del color a partir de receptors de LO, mentre
que les cèl·lules ganglionars s’encarregarien de processar la informació
segons la teoria dels oposats.
1. Passa els cons
2. A les cèl·lules ganglionars
Il·lusions visuals
S’han fet diferents estudis de les il·lusions visuals.
Il·lusions més comuns: (buscar imatges per cada un i vídeo)
- Il·lusió de Müller-Lyer
- Il·lusió de Ponzo
- Il·lusió de Jatrow
- Il·lusió de paralelogram de Sender
Altres il·lusions més comunes:

1. Il·lusions de superfície i grandària: són les imatges de persones o
coses a més o menys distància però amb els referents de profunditat que
al comparar-ho sembla o molt gran o molt petit.
2. Il·lusions del contorn: de forma predeterminada tendim a posar límits o
“contorns” on no hi son.
3. Il·lusions de moviment: existeixen algunes figures que provoquen una
forma d’il·lusió de moviment. Aquest efecte es deu a un moviment ocorren
a nivell foveal.
- Moviments estroboscòpics. Il·lusió produïda mitjançant un patró
ràpid d’estimulació sobre diferents part de la retina.
- Moviments induïts. Il·lusió produïda quan un marc visual de
referència es mou en una direcció i produeix il·lusió de que un
objecte fixe es mou en la direcció oposada.
- Moviment autocinètic. il·lusió produïda quan percebem moviment
d’un objecte estàtic sobre un fons uniforme.
- Post efecte de moviment. Apareix després de l’observació
sostinguda d’un moviment continu i si després s’observa una altre
superfície semblarà que es mou en la direcció contrària.
4. Il·lusions de formes: amb poques línies es pot insinuar el disseny d’una
figura a la que li donem sentit i la veiem amb claredat.
5. Geometria impossible: es poden dibuixar figures que són d’existència
impossible. Això succeeix perquè la fòvea té un punt visual molt petit.
6. Il·lusions de volum o 3D: les imatges estan realitzades en dos
dimensions però el nostres cervell les interpreta en 3 dimensions.
27
Gisela Elié Gracia
7. Il·lusions de distància o perspectiva: es poden crear il·lusions d’aquest

tipus amb la inclinació de línies o plans que indueixen a percebre els
objectes representats com mes o menys a prop.
8. Il·lusions de camuflatge o mimetisme: els elements que no tenen
definits els contorns poden difuminar-se.
Percepció de la distancia i la profunditat

- Mecanismes fisiològics de l’aparell visual que hi participen.
• Acomodació à capacitat que té el cristal·lí en enfocar nítida a la
retina.
• Senyals monoculars à necessita un sol ull.
• Senyals binoculars à utilitzen els 2 ulls.
Senyals monoculars: (buscar imatges de cada tipus)

- Perspectiva lineal: es basa en el fet de dues línies paral·leles semblem
ajuntar-se en l’horitzó quan estan a determinada distancia de
l’observador.
- Perspectiva aèria: basada en el fet que els objectes més llunyans
tendeixen a aparèixer confosos i borrosos.
- Elevació: quan més alt es troba un objecte en referencia al pla horitzontal
més llunya semblarà.
- Gradient de textura: els objectes vistos a major distancia semblen més
suaus, menys definits i amb més densitat.
- Ombra i llum: les ombres ens indiquen la direcció de la profunditat de
l’element. Tendim a interpretar que la llum sempre prové de dalt.
- Paral·laxi del moviment: els objectes mes propers al fucus visual
semblen desplaçar-se a la direcció contraria al cap de l’observador. Els
objectes situats més enllà del punt focal semblen desplaçar-se a la
mateixa direcció que l’observador.
Senyals binoculars: (buscar imatges)
- Convergència ocular: la musculatura de l’ull controla el moviment per tal
d’enfocar a la fòvea la imatge desitjada. Evita la visió doble.
- Disparitat retinal: diferència d’imatges projectades sobre dues retines
que enfoquen el mateix objecte.
28
Gisela Elié Gracia
LA OÏDA
Components bàsics del sentit de l’oïda
- Freqüència à nombre de repeticions (crestes d’ona) que es produeixen
en un segon. Es mesura en Hertz.
- To à sensació auditiva que es determina com agut o greu en funció dels
canvis de freqüència.
- Cicle à distància entre les crestes dona.
- Amplitud à diferència de pressió entre el pic i vall d’una ona (volum:
percepció d’intensitat).
- Decibel à mesura d’intensitat del so.
Parts de l’oïda:
- Oïda externa. Formada per:
• Pavelló auricular à cartílag amb forma que permet un millor recull
de l’ona.
• Canal auditiu à per on es canalitzen les ones.
• Timpà à membrana que capta les vibracions en el pas de l’ona.
- Oïda mitja.
• Format per 3 ossos anomenat esterp, enclusa i martell. El martell
esta connectat amb el timpà, l’enclusa amb el martell, l’estrep
amb l’enclusa i la finestra oval amb l’estrep.
• La seva funció es vibrar, passant d’un mitjà aeri a un mitjà líquid.
En el medi líquid disminueix la intensitat del so, per això és
necessària l’amplificació el tres ossets. Amb l’edat perden
flexibilitat perdent d’aquesta manera la facilitat en vibrar, fet que
afecta a l’audició, la qual disminueix.
- Oïda interna.
• Si troba el sistema gesticular i el sistema auditiu.
• En el sistema auditiu trobem el cargol o còclea estructura òssia
porosa que es cargola en si mateix.
• Fruit del moviment de la finestra oval la perilimfa (líquid que es situa
a la oïda interna) es mou, movent d’aquesta manera les fibres
(pels)de les cèl·lules pilosa .
• En aquesta estructura trobem 3 canals. El canal vestibular, el canal
mitjà i el canal timpànic. En el mitjà es on es troben les receptors
auditius.
• En aquest canal a la part inferior se situa la membrana basilar on a
sobre d’aquesta si troba el òrgan de corti, dintre del cula se situen
les cèl·lules piloses (on succeeix la transducció), les cèl·lules de
suport i les terminacions nervioses eferents, anomenats també
nervis auditius.
29
Gisela Elié Gracia
Teories de l’audició
- Teoria del lloc.
• Desenvolupada per Békésy, Aquesta teoria explica com
percebem les freqüències més altes i més baixes. Depenent del
lloc on es troben les cèl·lules de l’òrgan de corti a la membrana
basilar identifiquen un so o un altre. Les zones més pròximes a
la finestra oval identifiquen el to més alt(agut)i les més
allunyades el to més baix(greu). Això es produeix com si
espolséssim un llençol, a la part més propera hi ha més ones i a
la llunyana menys. Però aquesta teoria no pot explicar els tons
baixos perquè les cèl·lules basilars, per sota de 50 hz vibren de
la mateixa manera.
- Teoria de la descàrrega o freqüència de la velocitat.

• Explica la freqüència de descarrega de les cèl·lules piloses es
proporcional a la velocitat de percepció del estímul auditiu.
• De 2Hz a 1000Hz es la velocitat màxima que les neurones poden
transportar la informació. Per sobre no hi ha capacitat de
transportar-la.
- El principi de la andanada.
• Le cèl·lules piloses actuen per grups, per arribar a 1200Hz com
es resol? S’activen un paquet de 1000Hz i un altre uns nano
segons mes tar de 200Hz, primer s’envia l’energia
electroquímica de 1000Hz i després la de 200Hz. De forma que,
30
Gisela Elié Gracia
com es produeix tant ràpidament es sumen els valors de les dues

freqüències. Aquest procés és el que s’anomena el principi de la
andanada.
Factors dels que depèn l’audició

Percepció el volum à depèn de l’amplitud, durada, sorolls de fons, trets d’escolta
de l’individu i la freqüència, tot això condiciona la nostra percepció del volum.
Localització auditiva à depèn de la diferencia d’intensitat interauricular i la

diferència de temps interacular, és a dir el so que resulta depèn de la diferència
en la freqüència entre dos tons. El fet de tenir dos canals auditius ajuden a
identificar la direcció del so i la distància (gràcies a que arriba abans a una
orella que a l’altra).
Percepció de sons simultanis à el so que resulta depèn de la diferència en la

freqüència entre els dos tons.
L’OLFACTE
A cada cavitat nasal és troben recobertes per una capa gruixuda anomenada
membrana olfactòria. La membrana olfactòria conte milions de cèl·lules
receptors sensorials (=bastons olfactius), com més receptors s’activen més
intensa serà l’olor. Aquest receptors s’ubiquen a la part alta de la cavitat nasal.
En la base de cada un dels bastons olfactius es troba l’axó que es dirigeix
directament al cervell.
En el lòbul central trobem el bulb olfactori, dues extensions que s’urgeixen del
lòbul central, on és fa la primera procesació de la informació.
Les dones tenen un millor olfacte que els homes.
Aquets receptors o neurones receptores es regeneren cada 8 setmanes.

Aquesta capacitat de regeneració en el temps va disminuït. Fet que implica
que la capacitat olfactiva va disminuït amb l’edat.
A la hora de respirar l’olfacte només rosa les cèl·lules receptores, es en el

moment conscient de olorar quan l’aire arriba a les cèl·lules receptores.
Com és l’aparell olfactiu?

La mocosa ajuda a les neurones olfactives ha detectar les molècules d’olor.
Les neurones olfactives tenen uns receptors anomenats cilis, que actuen de
forma similar a les dendrites. Aquets cilis tenen unes proteïnes amb la
capacitat de identificar 1000 olors diferents. La transducció passa al cilis. Els
31
Gisela Elié Gracia
estímuls que existeix els bastons olfactius són complexes substàncies

químiques en forma gasosa, les quals estan disperses en el aire.
L’axó de la neurona olfactiva arriba al bulb olfactori que està connectat

amb el glomèrul.
Paper del bulb olfactori:
- La primera interpretació de les olors.

- Té capacitat de identificar tipologies d’olors.
Inhibició lateral à capacitat de centrar-se en una sola olor inhibint les

altres.
Funcionament
Està format per la glomèdol i la cèl·lula mitral.
- Glomèdol à s’ubica entre les celles olfactives i les cèl·lules mitrals
(espai sinàptic), i te la capacitat d’identificar olors.
- Cèl·lules mitrals à envia la informació en les àrees del cervell. Les
diferents àrees on pot arribar la informació són:
• Còrtex olfactius primari. es troba en el lòbul temporal, en concret
al còrtex piriforme.
• Còrtex olfactiu secundari. es troba en el lòbul frontal,
concretament en el còrtexs orbito frontal.
• Sistema límbic. format per l’hipocamp (memòria) i l’amígdala
(emocions). El fet que una olor activi la memòria s’anomena
memòria episòdica.
No totes les olors pesen per totes aquestes parts.
Les feromones són les substàncies químiques que es desprenen a traves de
l’orina, en els animals.
On està la detecció? Es detecten en el òrgan vomeronasal.
En els humans, detecten les feromones, les detecten en el òrgan vomeronasl,
no les podem olorar, però d’alguna maner són detectades.
32
Gisela Elié Gracia
EL GUST
És un sentit químic. Sentit que necessita
la interacció sensorial.
El gust depèn de l’olfacte per poder

detectar el sabor. Com més desenvolupat
i més sensible tinguem l’olfacte més
gustos detectarem.
Les papil·les gustatives es regeneren

cada 8-10 dies. A mesura que l’edat
avança la regeneració disminueix. La
temperatura òptima per detectar els
gustos correctament són de 20oc.
El gust s’educa culturalment.
Mecanismes
A les pupil·les gustatives es troben els botons gustatius.
Cada pupil·la pot tenir més d’un botó.
Tipus de papil·les
Les papil·les poden detectar la textura, el pes, la mida, és a dir les qualitats dels
aliments o objectes a part del gust.
Hi ha 5 gustos: el dolç, salta, àcid, amari i l’humami. El gust humami es creu

que les diferents papil·les les poden detectar.
Les diferents pupil:
- Papil·la fungiforme.
• Hi trobem entre 200 i 400.
• Té forma de bolet.
• Encarregades de detectar el gust dolç, els botons gustatius
detecten el dolç.
• També poden detectar les qualitats del tacte i temperatura.
• Es troben per tota la llengua però on hi ha més es a la punta de la
llengua, és a dir, es on hi ha més concentració.
- Papil·la foliades.
• Tenen forma de fulla.
• Hi ha unes 20 aprox. i es situen als laterals de la llengua
organitzades en cordons paral·lels als laterals.
• Detecten el gust salat.
• Tenen pocs botons gustatius.
• Pocs corpúsculs gustatius.
33
Gisela Elié Gracia
- Papil·la filiformes.
• Detecten el gust àcid.
• Poca funció gustativa à funció mecànica, que es trencar els
aliments.
• Son abundants, rugoses i sense botons gustatius.
• No tenen botons, si troben cèl·lules disperses, no estan agrupades
en forma de boto.
- Papil·la caliciformes.
• Gust amargant.
• Hi ha entre 7 i 12.
• Ubicades a la paret del darrere de la llengua en forma de V.
• Mida gran
• Nervi de la corda timpànica.
• Nervi glosoflaringeo.
Cap a on va la informació?
Hi ha 3 vies.
1. Nervi de la corda timpànica. Encarregats de recollir la informació de la part
de davant de la llengua.
2. Nervi glossofaringi. encarregats de recollir la informació de la part
posterior de la llengua.
3. Nervi vago. recull la informació dels receptors de la laringe, faringe, i els
que estan dispersats per la llengua.
34
Gisela Elié Gracia
EL TACTE
És important per els vincles afectius.
A tot el cos no hi ha la mateixa quantitat de receptors. Com més receptors més
sensible serà aquesta àrea.
Aquesta concertació dels receptors és proporcional a l’àrea que ocupa el cervell.
S’ubiquen a l’epidermis.
Hi ha diferents tipus de receptors els quals detecten el moviment, el dolor.
El sexe es detecta tan físicament com psicològicament.
Hi ha receptors que son sensibles al fred, altres a la calor, etc.
Dos tipus de tacte:
- Tacte actiu àquan hi ha voluntat d’identificar les qualitats d’aquell
element.
- Tacte passiu à elements de l’entorn. Involuntaris.
La informació del tacte va a parar a l’escorça somatosensorial.

Que passa a nivell neurològic al amputar una part del cos?
El cervell, la part del cos amputat, encara funciona, no ha patit cap traumatisme
la qual l’hagi danyat. Per tant els nervis continuen actius durant un període de
temps. Aquest fet causa el membre fantasma.
Les zones inactives són ocupades per les neurones del costat, causant
d’aquesta manera la percepció de membres amputats en altres zones de cos.
SISTEMA CINESTÈSIC
Funció à identificar el moviment i la posició del cos. Donar informació de la
posició i força de la musculatura i les articulacions.
Els sentit cinestèsic rep informació a través del receptors sensorials.
Hi ha diferents tipus de receptors en les articulacions, músculs i tendons, que

envien un missatge electroquímic fins l’escorça sensorial en el lòbul parietal del
cervell.
Es important perquè és relaciona amb el sentit vestibular.
SISTEMA VESTIBULAR
Funció à informar de l’equilibri i l’orientació a l’espai respecte el punt de gravetat
(informa gràcies el líquid que es desplaça).
S’ubiquen a la oïda interna
Hi ha 2 tipus equilibri: (buscar més informació d’aquests 2 tipus d’equilibri)
- Estàtic à mantenint de la posició del cos en relació a la gravetat
- Dinàmic à mantenint de la posició del cos en resposta moviments
sobtats.
35
Gisela Elié Gracia
L’aparell vestibular: (buscar informació)

- Sàcul à
- Utrícule à cristalls petits.
- Canals semicirculars à alabreo i derrape
Endolimfa à líquid que es mou per aquests canals semicirculars.
Cresta ampular
El sàcul i el utrícul, son dos protuberàncies
Otòlits à estan al sàcul i al utrícul, delicats al moviment
El sàcul i l’utricle, fan la mateixa funció.
ATENCIÓ
Atenció à “mecanisme omnipresent que actua sobre la cognició, modulant els
diferents processos implicats en aquesta, potenciant i prioritzant els aspectes
més necessaris, inhibint allò irrellevant i subministrant els recursos
imprescindibles per al manteniment de l’activitat del sistema cognitiu.” Delgado
(2014)
William James. (buscar informació)
TIPUS D’ATENCIÓ
- Selectiva à s’activa quan l’ambient ens exigeix donar resposta a un sol
estímul o tasca en presencia d’altres. Ens útil per mantenir la concentració
- Dividida o distribuïda à es posa en marxa quan l’ambient ens exigeix a
atendre a diverses coses al mateix temps.
- Sostinguda o vigilància à es produeix quan hem de centrar-nos en una
tasca durant un període de temps relativament llarg.
La selectiva i dividia NO son compatibles.
L’atenció finalitza quan:
- Passen a un altre estímul
- Quan ens deixa d’interessar
ATENCIÓ SELECTIVA
Centrar-se en certs aspectes de l’ambient. FUNCÓ ADAPTATIVA
Ignorar informació (distractors)
Els distractors:
- Son atraients
- Tenen semblança física
- Tenen proximitat física. Generarà més distracció si dos elements estan
més deparats. Contra menys distancia menys distracció.
- Hi ha relació entre distractor i estímul objectiu (interferència semàntica)
l’efecte Stroop.
36
Gisela Elié Gracia
ATENCIO DIVIDIDA O DISTRIBUÏDA

“Processar estímuls diversos i donar resposta a dos o mes d’ells.”
Estratègies per generar l’atenció dividida: (buscar informació d’aquestes)
- Oscil·lació. Anar canviant d’una activitat a una altre.
- Distribució.
- Pràctica.
Execució de tasques concomitants o tasques semblants.
- Tasques que son incompatibles perquè utilitzen el mateix canal d’entrada.
- Es necessita el mateix procés cognitiu. (processes cognitius d’execució).
Dificultat. Podré fer dos o mes tasques que siguin fàcils. La dificultat es una
cognició alhora de fer unes taques. La practica i la dificultat estan molt
relacionades. Dos tasques fàcils les farem millor, dos tasques semblants les
farem pitjor.
ATENCIÓ SOSTIGUNDA
“Persistència del rendiment de l’atenció al llarg del temps.”
Factors que afecten a les tasques de vigilància:
- Factors interns:
• Cansament.
• Desinterès. Dependrà de la motivació. a la motivació.
• Dèficit. Alteració fruit de l’activitat continua (que plorin els ulls, mal
de cap, mal d’esquena, etc.)
- Factors externs:
• Ambient. Poden condonar que pugui fer una tasca o no.
• Dificultat de la tasca. Si es una tasca molt complexa, l’atenció
serà menor.
L’atenció sostinguda és converteix en atenció dispersa.
Lapsus d’atenció. Desconnecto i ràpidament torno a connectar.
Per al nounat, es passa molta estona dormint. El llindar atencional és alt. Canals
atencionals:
- visuals,
- auditius,
- etc.
Farà cas als sons més aguts.
CAMP VISUAL
Millora de l’atenció
Relació
6 mesos:
- Anticipar objectius
- Hi ha més capacitat de seguiment de l’objecte
37
Gisela Elié Gracia
6-7 anys:
- Un nen té un nivell fisiològic madur. Eines suficients a la del l’adult.
- Nen prematur:
Þ Pot endarrerir-se a l’atenció, que trigui una mica més.
Þ No fer encara un diagnòstic.
Manifestacions internes i externes

Internes o fisiològiques:
- Activitat cortical:
Þ Activitat electroencefalografia. Beta 20/30. Alfa 8/10. Patró
d’activació.
Þ Potencials evocats. Si sento un estímul auditiu, s’activarà.
Resposta elèctrica. Respon a un estímul sensorial determinat.
Þ Canvis en el flux sanguini. Quan hi havia un activitat mental hi ha
més flux sanguini. Atenció selectiva.
Ø Xarxa posterior.
Ø Xarxa anterior à s’activava quan li demanaven tasques de
manera voluntari à quan jo decideixo començar una acció.
Atenció adjecutiva,
Ø Xarxa de vigilància à atenció més sostinguda, l’acció ha de
perdurà en el temps.
- Activitat del sistema nerviós perifèric (SNP)
Þ Activitat electrodèrmica.
• Ens posen elèctrodes al cosa- hi ha una activitat elèctrica a
la pell
Þ Activitat electromiografia. La meva musculatura. Mesuren quin
tipus de reacció elèctrica has tingut.
Þ Taxa cardíaca. L’estat cardíac canvia segons l’activitat que estigui
fent. En una activitat continuada. Si estàs fent una activitat
complexa (temps llarg), la taxa cardíaca augmenta. aixa i
s’equilibra.
Þ Dilatació pupil·lar. Necessita recollir el màxim d’informació.
Mesura l’atenció que han tingut els nens.
Externes o motores:
- Moviments sacàdics. fan petits salts visuals. Son moviments visuals
sempre. Manera de controlar, l’atenció. Es fa principalment per l’activitat
de rastreig..
- Moviments lents. Seguiment d’un objecte quan està en moviment.
Altres aspectes implicats:
- Activitat cognitiva. Temps de reacció en moltes conductes. Interessa
saber el temps de reacció, des de la percepció de l’estímul fins la resposta
(procés atencional). Capacitat en que intervé la memòria i l’atenció
38
Gisela Elié Gracia
(exemple: joc del Memory). Identificació, pot ser que triguis en identificar
les coses (ex: Buscando a Walliy). Experiència subjectiva, a veure com
reacciono jo, com m’administro la informació; m’automotivo. Fer un us
adequat d’allò que estic realitzant.
- Experiència subjectiva (processos d’introspecció i autoavaluació)
Afavoreixen a:
Þ Millora esforç
Þ Augment motivació
Þ Tenir la consciència clara à saber què estem fent.
QUINS AFECTES, AFECTEN A L’ATENCIÓ?

Factors externs: (novetat, grandària,.... capten la nostra atenció involuntària.)
- Trets dels objectes. Caràcter involuntari, ja que depèn de les
característiques dels estímuls.
Factors interns:
- Nivell d’actuació fisiològica o arousal. Arousa à estat d’alerta percebut
subjectivament com a sensació d’energia gràcies al qual som més
receptius i reactius als estímuls. Energia que et fa seguir endavant en una
activitat.
- Motivació. (interessos i expectatives).
Motivació à que tinc alhora de fer les tasques. Contra més interès, més
motivació. Contra menys interès, menys motivació.
Expectativa à esperança o possibilitat d’aconseguir una cosa.
- Estats transitoris. Drogues, cansanci. Quan tenim son. Estres.
Atenció selectiva
- Models de filtre (+ info de tots)
Þ Model de filtre rígid, Broadbent (1958). Es va basar en els estudis
d’un autor Cherry: Coctail party i Escolta dicòtica.
Coctail Party. Cherry intenta investigar perquè quan estem en una
situació que hi ha diferents estímuls puc atendre a un sol estímul.
Escolta dicòtica. Prova en laboratori. Li emet missatges diferents
(amb uns cascos). Posa un text llegit normal a un costat i a l’altre
banda una lectura del reves i no es dóna compta, però en canvi en
un costat li poses la veu femenina i l’altre la veu masculina i si es
dóna compte.
Broadbent (ombrejat del missatge rellevant),la informació arriba a
la persona sense límits. No tenim capacitat per atendre tot.
Þ Teoria de filtre atenua, Treisman (1960).
Procés:
• 1 fase. Anàlisi sensorial, la guarda
• 2 fase. Després els analitza tenim capacita / estructura
limitada, ens impedeix atendre tots els estímuls.
39
Gisela Elié Gracia
Þ Memòria a curt termini (memòria execució)

Þ Model de la selecció tardana de Deustch i Deustch.
• arriba tota la informació sensorial
• memòria a curt termini
• es un nivell semàntic.
• Els estímuls quan arriben al meu organisme, hi ha
reconeixement de patrons.
• La memòria a llarg termini ajuda a determinar.
• La memòria actua amb rellevància o expectatives i emetran
una resposta.
Atenció dividida
- Models de recursos atencionals
Þ Models de capacitat d’atenció (Kahneman, 1973)
• Distribuir els nostres recursos quan hem de fer més d’una
tasca.
• Depèn de:
Ø Esforç mental
Ø Intensitat atencional
Ø Motivació
Ø Capacitat total atenció disponible
• Activitat de vigilància. Mantenir nivell d’Arousal (o activació)
alt (pot variar).
• Depenen les activitats afectaran a la capacitat antencional
depèn com estigui
• Depèn també de:
Ø Disposicions estables.
Ø Intencions transitòries. Atencions de caràcter
voluntari. Quan vull una atenció concreta. Són
temporals, voluntàries.
Ø Evolució de les demandes de capacitat.
Condicionants per poder fer aquesta activitat
Ø Manifestacions d’Arousal
Ø De totes les variables (anteriors), decideixo fer mes
d’una tasca simultània.
Reparteixo l’atenció entre totes les tasques.
- Model dels processos controlats de Schneider o Shiffrin (1977)
• Necessita nivell d’atenció baix.
• Intervé un treball cognitiu. Nivell de cognició diversos
• Característiques en referencia a l’atenció dels processos
controlats:
Ø Nivell de consciencia elevat
Ø Nivell d’atenció alt. Estan implicats molts processos
cognitius.
40
Gisela Elié Gracia
Ø Faré les tasques lent.

Ø Memòria de treball (memòria curt termini). Em permet saber
el procés per executar la feina. No requereixen el mateix
temps.
• Teoria més senzilla.
ATENCIÓ SOSTINUGDA
Llei de Yerkes i Dodson (1909): a mesura que augmenta el nivell d’activació
millor és el rendiment fins a un determinat moment anomenat punt òptim.
Nivell d’Arousal determina la tasca
MODEL DE POSNER I PETERSEN

Autors que van treballar des de l’experiència.
Xarxa de vigilància à regula les altres dues xarxes. Manté la consciencia. Esta
amb estat d’alerta.
Xarxa d’orientació à orienta als elements en l’espai. Requereix que estigui

actiu.
Necessita incrementar l’activació d’Arousal.
Xarxa executiva à es troba a lòbul frontal central.

Xarxa de vigilància
(sistema d’alerta d’arousal)
Atenció sostinguda
Xarxa d’orientació
(sistema atencional posterior)
Atenció selectiva
Xarxa executiva
(sistema atencional anterior)
Atenció voluntària
41
Gisela Elié Gracia
MOTIVACIÓ
Procés que ens dirigeix cap a l’objectiu o la meta d’una activitat, que la instiga i
la manté. La motivació implica l’existència d’unes metes que donen impuls i
direcció a l’acció. (Pintrich i Schunk, 2006).
És més que un procés intern: estat intern de l’organisme.

Provenen de representacions cognitives orientades cap al futur. Hi ha factors
interns i externs que actives l’organisme.
LA MOTIVACIÓ COM A PROCÉS

Necessitat (expectatives, estat de privació, desig d’aconseguir una meta) à
Activació i direcció (estímuls intrínsecs, estímuls extrínsecs) à Realització i
Feddback (percepció d’èxit o fracàs, aproximació o distanciament) à Resultat
(satisfacció del motiu, presencia si el motiu no es satisfà)
DESENVOLUPAMENT MOTIVACIONAL
- Primeres competències
Þ Evitar el dolor.
Þ Necessitat d’explorar i conèixer. La necessitat d’exploració
també es una necessitat de supervivència. Procés necessari
perquè l’infant pugui interactuar amb el seu entorn.
Þ El gust per tenir el control. Quan te el control d’esfínters es sent
a gust. El control d’esfínters sap que pot ser positiu per ell. Juga
amb aquestes coses de no controlar per a veure que passa.
Necessitat de conèixer amb l’entorn.
Atribució:
Les conseqüències d’alguna cosa es poden atribuir a:
o Acció interna à he aprovat perquè he estudiat molt.
o Acció externa à he aprovat l’examen perquè el professor va
posar unes preguntes molt fàcils.
- Motivació a la escolarització primària: progres personal. Motivació es

representar els patrons parentals, reproduir els comportaments (Joc
simbòlic). Model del mestre à important, imiten al professor (to, formes,
etc.). Aprenent la atribució i les expectatives (s’aprèn en aquesta etapa).
Expectatives. Probabilitat de que jo pugui fer bé allò. Fa que iniciï una
conducta o no.
42
Gisela Elié Gracia
- Motivació a la escolarització secundaria: aprovació dels companys,

integració en el grup i autoestima. Es condiciona que pugui desenvolupar
unes patologies o no. Important à socialitzar-te amb els altres. Etapa on
l’autoestima es pot consolidar l’autoestima. L’entorn del professional, del
mestre, li dongui seguretat a aquell nen que per una cosa física provoqui
un desequilibri.
Com jo em relaciono amb els altres.
Ajuda a desenvolupar les capacitats motricionals. Quan vaig aprenent
vaig veient les conductes.
Canviar aspectes.
Genero expectatives.
Procés d’aprenentatge à canvia amb el procés de conducta.
TEORIES MOTIVACIONALS
- Teories biològiques. Parteixen d’un moment on té molt impacte del
estudi que fa Darwin. Motivacions primàries innates. De totes les
conductes que faig perduraran més eficients a la espècie.
Cannon à homeòstasi, recerca de homeòstasi. Motivacions
evolucionistes.
A. Necessitat fisiològica que crea pulsions
B. Activa respostes que condueixen en el comportament cap a
la meta.
C. Logros de meta.
D. Les respostes que redueixen les pulsions sense aprenda
aprendida.
Þ Teoria de l’instint de McDougall.
o Segueix influencia de Darwin.
o Disposició física innata per respondre a una direcció
determinada.
o 3 elements fonamentals:
v cognitiu – perceptiu. Jo NO regulo els patrons
perceptius. La percepció porta a la cognició.
v emocional. Emocions primàries, son universals, és a
dir, tota la nostra espècie la comparteix.
Ex: Davant d’una cosa agradable, és el somriure.
v Motor – conductual. Aquests instints ens marca en el
nostre comportament.
v Destaquen: James, McDougall i Freud (eros i
thanatos).
Þ Teoria de l’impuls de Hull (aquesta i l’anterior tenen coses en comú)

o Hull està relacionat amb el restabliment de l’equilibri.
43
Gisela Elié Gracia
o Estat intern experimentat com a desagradable i que impulsa

a actuar. Es necessita una quantitat d’energia per poder
donar una resposta i facilitar l’equilibri.
o 2 tipus de funcions o motivacions:
v Primàries. Responen a les necessitat biològiques.
Desenvolupen la necessitat d’una activitat
determinada. Puc tindre una necessitat i no satisfer-
la.
v Secundàries. Conductes fruit d’un condicionament.
Cobrir necessitats.
Þ Teoria de l’activació
o Funció U invertida.
o Tasca simple. Nivell d’excitació alt.
o Tasca complexa. Nivell d’excitació baix.
Þ Teoria de la jerarquia de les necessitats (de Maslow). Maslow va

dir no tothom havia de passar per algun nivell superat l’anterior, és
a dir, pot haver passat del primer al tercer sense haver passat pel
segon.
La piràmide te 5 nivells, de baix a dalt:
1. Necessitats fisiològiques: aire, menjar, son, sexe, etc.;
necessitats de supervivència.
2. Seguretat física i emocional. Entorn estable.
3. Amor i pertinència. Jo tenir cura dels altres i dels altres
de mi. Grups de pertinència (ex: grup d’amics del barri
grup d’amics de la universitat).
4. Estima i autoestima.
5. Realització personal.
Necessitats bàsiques:
Ø Estima i autoestima.
Ø Amor i pertinència.
Ø Seguretat física i emocional.
Ø Necessitats fisiològiques.
- Teories cognitives.
Þ Teoria d’equilibri o teoria congruència de Heider. Que influeix
perquè em porti a una conducta determinada. Satisfacció
gratificant. Veure relacions entre objectes i persones, per veure si
obtenen el objectiu assolit. Raonament o conducta que s’ajustin als
raonaments.
v Ex: Marc i Silvia (parella), es volen comprar un cotxe i els hi
agrada el mateix. Tenen equilibri.
44
Gisela Elié Gracia
Marc i Silvia, veuen un cotxe i no els hi agrada a ningun dels

dos.
Al Marc li agrada un cotxe i a la Silvia no. Però com la Silvia
esta enamorada accepta. Al Marc cedeix i no vol el cotxe.
Al marc li agrada e cotxe i a la Silvia no, es trenca relació.
Grau de relació que es té amb els elements pot afectar en que hi
hagi un equilibri.
Þ Teoria dissonància cognitiva (Festinger i Lewin). Ens provoca una

tensió.
Dissonàncies més freqüents:
a) Els criteris personals i les normes externes.
b) Els resultats aconseguits i els esperats.
c) Les idees que es defensen i el comportament. Buscar
justificació d’allò que fem. Sempre intentem justificar els
nostres actes.
d) Les diferents alternatives per a la solució d’un problema.
Situacions dissonants:
o Elecció. Situació dissonant perquè no sé que fer. Quan he triat,
buscaré tots els elements positius d’aquella opció i les altres
que no he triat, buscar les coses negatives.
o Justificació insuficient. Es dóna quan tinc un comportament
absurd. Intento buscar arguments perquè allò tingui sentit.
o Justificació d’esforç. L’esforç es la meta final.
o Informació nova. Quan jo tinc idea preconcebuda, hauré de
canviar la meva creença. O canviar el meu comportament.
§ Exemple: Everest. Es pensava que només podia pujar al
Everest aquelles persones especialitzades, si no que ara
hi ha cua i puja qualsevol. Llavors hauré de canviar la
meva idea i hauré de veure que ara pot pujar tothom, fins
i tot jo, per exemple.
Vivim amb dissonàncies. Però no sempre es produeix de la mateixa
manera.
Es cert de que tenim moltes dissonàncies i argumentar-les.
Þ Teoria d’expectatives x valència. (Tolman, Lewin, Rotter; Vroom)

Expectativa: representació cognitiva que el subjecte espera en
relació a que certes conductes el condueixin a certes metes.
València. Valor que una persona atorga a una situació o objectes
del seu entorn.
Expectativa X València. És la tendència que té l’individu
d’aproximar-se a un estímul. Aquest dependrà de la multiplicació
de constructes cognitius d’expectativa i valor.
45
Gisela Elié Gracia
Idees bàsiques:
Ø L’elecció d’una meta ve determinada pel valor de reforç
d’aquesta meta.
Ø El subjecte fa estimulacions subjectives sobre la probabilitat
d’assolir una fita (expectativa de resultat).
Ø Les expectatives del subjecte estan condicionades pels
factors situacionals. (ex: tenia pensat fer un exercici al pati i
com plou al final no la puc fer).
Ø La reacció del subjecte davant noves situacions es basarà
en una generalització de les expectatives a partir de la
pròpia experiència.
Esforç (energia) à Conducta:

Experiència directa.
Experiència vicària.
Persuasió verbal.
Estat fisiològic.
Conducta à Resultat:
Feedback de resultat.
Dificultat de la tasca.
Comparació social. Si veig a un que es igual que jo (alçada) i ha
saltat, doncs jo també perquè tinc la mateixa estatura, o inclús si es
més petit que jo.
Personalitat.
Valor:
Valor intrínsec. Coses que fem que ens agraden. Plaer d’anar a
esquiar. Al fet de fer l’acció ja és satisfactori.
Valor dificultat. Repte de fer una tasca difícil.
Valor extrínsec. Quan faig una acció, no m’aporta massa però tinc
un reconeixement social.
Valor instrumental. És diferents a l’extrínsec. Via per aconseguir
una altres cosa.
Valor cultural. Dintre d’un grup, d’un col·lectiu que en un grup tenen
valor i en altre no. Valor afegit. No s’exclouen entre sí.
Þ Teoria de l’atribució.
Atribució à procés cognitiu motivacional relacionar tant amb els
trets de les persona (percepció, creences, judicis, habilitats) com
amb variables de l’ambient o situació, i permet explicar la pròpia
conducta (atribució) i la dels altres (heteroatribució). Hi ha dos
tipus d’atribucions:
a) Atribucions disposicionals (internes):
46
Gisela Elié Gracia
Ø Capacitats (personalitat, etc.).

Ø Creences. Factors associats a la meva espècie,
cultura. Manera de plantejar-me la realitat.
Ø Motius.
ü Intenció.
ü Esforç.
b) Atribucions situacionals (externes):
Ø Informació sobre la tasca: fàcil/difícil.
Ø Sort. Vull fer una tasca i es posa tot fàcil, es posa del
meu costat.
Ø Reacció dels altres. Veure i valorar als altres. Intentes
explicar la conducta d’un altre.
Ø Retroalimentació. És en funció del coneixement que
tu tens.
ASPECTES QUE INTERVENEN EN LA MOTIVACIÓ SOCIAL
Com ens comportem dava la presencia d’altres.
Efectes de la conducta:
Þ Efecte de facilitació social.
Ø Efecte de coacció. Esforçar-me al màxim quan tinc persones
davant.
Ø Efecte de l’audiència. El paper de l’audiència es important.
Davant de l’audiència/espectadors m’esforçaré més.
L’audiència em pressiona i degut això fa que estigui nerviós,
per exemple; fracassa.
Þ Conformitat.
Ø Grau d’ambigüitat.
Ø Mida del grup.
Ø Unanimitat del grup.
Þ Condescendència. Canvi d’actitud davant la petició directe d’una
persona, és a dit, cedir davant d’algú que et demana alguna cosa.
Ø Efecte del peu a la porta. Accepto una cosa més elevada a
una cosa que he fet anteriorment. Ex: ens demanen
col·laborar amb una activitat que no es remunerada recollint
roba per gent necessitada.
Ø Efecte de la porta als nassos. És quan a una persona se li
demana una petició tant gran que ho refusa. El que ha fet la
petició rebaixa la petició i la persona ho acaba acceptant.
Þ Obediència. Fer una acció davant una persona influent. Ex: pare,
mare, etc.
47
Gisela Elié Gracia
EMOCIÓ
Què és l’emoció? Sèrie complexa de funcions biològiques que actuen com a
mediador davant de la percepció d’estímuls tant externs com interns que formen
un patró distintiu de conductes que atenen els problemes fonamentals de la
supervivència.
Elements que es posen en procés al succés vital significatiu:

- Activació fisiològica. El responsable és el cervell reptilià. (prepara a
l’organisme per donar una resposta).
Ø Estimulació corporal.
Ø Preparació corporal per a l’acció.
Ø Respostes motrius.
- Conducta expressiva. Comportament que tenim davant una acció
determinada. Màxim responsable à neocòrtex (pressa de decisions, etc.)
Ø Expressió facial. Trets d’expressió facials iguals a tot el mon, és a
dir, les emocions primàries son iguals a tot el mon, son universals.
Ø Expressió vocal.
Ø Comunicació social.
- Experiència subjectiva. Sinònim de sentiments. Sentiments: experiència
subjectiva, única, d’una emoció. Responsables de prendre
decisionsàsistema límbic i neocòrtex.
Ø Sentiments personals.
Ø Cognició.
EMOCIONS I SENTIMENTS
EMOCIONS
- Resposta preorganitzada a un estímul.
- Conjunt de canvis corporals i cerebrals per incitació d’un estímul
emocional.
- Els canvis poden ser a nivell extrem (accions o moviments) o intern
(canvis hormonals o encefalogràfics).
- Es perceben i processen en el sistema límbic (amígdala).
SENTIMENTS
- DEFINICIÓ: percepció conscient dels canvis corporals induïts per una
emoció.
- Estan basats en l’experiència: pensar i calcular probabilitats, generalitzar
el coneixement i decidir amb flexibilitat una resposta.
- Algunes emocions poden generar sentiments, però no tots els sentiments
s’originen en emocions.
48
Gisela Elié Gracia
Funcions de les emocions

DIMENSIÓ BIOLOGICA
- Funció adaptativa. Incrementa probabilitat d’èxit, d’adaptació i de
supervivència.
- Les emocions reflecteixen el grau d’importància que un fet té pel
subjecteàajustar-se al medi.
DIMENSIÓ INTERPERSONAL
- Faciliten interaccions socials.
- Permeten comunicar i controlar.
- Promouen la conducta prosocial.
- Regulen la forma en que els altres ens responen.
DIMENSIÓ INTRAPERSONAL
- Genera la pèrdua d’homeòstasi.
- Facilita la recuperació homeostàtica amb les emocions positives.
DIMENSIÓ MOTIVADORA
- Proporcionen l’energia necessària per assolir la meta
desitjada à funcionen com “ amplificadores dels motius” (Tomkins, 1984)
- Intervenen en la informació i fan de filtre (Bower, 1991) à participen
activament en diferents nivells de processament cognitiu.
EVOLUCIÓ DE L’EMOCIÓ
Edat cronològica Procés maduratiu cerebral
18 mesos a 2 anys Autoreconeixement (mielinització i connexió sinàptica)
4-5 anys Autoregulació emocional (disminució de pataletes)
8-9 anys Aparició de l’autoconcepte (gràcies al procés de
maduració de l’escorça prefrontal planifica i autoregula el
seu comportament).
Aprenentatge de les normes i el seu compliment.
12-13 anys Canvis en l’estat d’ànim (canvis hormonals) = Hormones
revolucionades.
13-14 anys Importància del grup d’iguals. Augment de
l’egocentrisme (grans canvis a l’escorça prefrontal,
sistema límbic i hipotàlem durant tota l’adolescència).
49
Gisela Elié Gracia
EMOCIONS PRIMÀRIES
- Expressions facials especifiques.
- Deriven de processos biològics evolutius.
- S’estructuren a través del desenvolupament evolutiu gràcies a
l’aprenentatge.
- Posseeixen sentiments específics i distintius.
- Patró d’activació específic.
- Universals i primitives.
- Presencia en altres primats. (ex: gossos)
- Ràpid inici i curta durada.
- Asseguren les supervivència mitjançant un estat corporal (gana, set,
fàstic) o bé una emoció reconeixible (por, ira)
- Aquestes emocions corresponen a la definició de James.
50

PSICOLOGIA BÀSICA II Còpia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PSICOLOGIA BÀSICA II Còpia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Psicologia Bàsica II: Sensació i percepció, motivació i emoció

Gisela Elié Gracia

PSICOLOGIA BÀSICA II:

Gisela Elié Gracia

BRODMANN va ser un neuròleg alaman que va estudiar el cervell, en el seu

CÈL·LULES GLIALS à cèl·lules que es regeneren al llarg de la vida. Bàsicament

Com orientar el cervell en una imatge?

Las terminals pre-sinàpticas: al final de l’axó es divideix en branques molt fines.

Sistema nerviós perifèric:

Cèl·lules satèl·lit o càpsula: és troben en els Ganglis, conjunt de cossos

En definitiva, la funció principals de les cèl·lules glials, és facilitar el bon

QUINES PARTS TÉ EL CERVELL?

Hemisferi dret (informació global) Hemisferi esquerra (informació

El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul·la espinal.

Cervell posterior o romboencèfal o reptilià:

Cervell mitjà o mesencèfal:

Cervell anterior o prosencèfal:

- Hipòfisi à protegida per una cavitat òssia anomenada cadira turca.

- Sistema límbic à està format per l’hipocamp i l’amígdala:

- Formació reticular à a nivell evolutiu és considera una part del cervell

- Escorça à processa la informació sensorial, regula les funcions

- Lòbul parietal à es on es troba la zona somatosensorial on estan

- Lòbul temporal à processa la informació auditiva. A l’hemisferi esquerra

- Lòbul occipital à es processa la informació visual i el reconeixement de

Àrea de broca à controla la producció del llenguatge.

DIFERENCIA ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

PROCÉS DE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

LA PERCEPCIÓ SEGONS DIFERENTS CORRENTS

Percepció segons la Gestalt

Principis d’organització perceptual:

Llei de la semblança à els objectes de color, grandària o forma semblant solen

Llei de la bona continuïtat à tendim a agrupar aquells elements que segueixen

Llei de tancament à els elements són percebuts com figures o conjunts

Percepció figura forma:

Llei de Prägnanz o llei de la bona forma:

Tendim a percebre la figura 1 de la forma més simple (com la figura 2).

Constància de grandària à percepció d’un objecte com si tingues la mateixa

A nivell maduratiu es fa abans dels tres

Constància de la forma à tendència a veure un objecte com si tingues la

Per poder percebre la forma és important

Constància de claredat à percepció de la brillantor com si sempre fos la

Constància de color à és la inclinació a percebre els objectes com si

Exemple: suposem que estic en una

Percepció de la distància i profunditat:

FACTORS QUE INTERVENEN EN LA PERCEPCIÓ

PERQUÈ SERVEIX PERCEBRE? QUINA QUALITAT TÉ?

La psicofísica consisteix en avaluar la sensibilitat corporal davant de certs

Teoria del llindar absolut

A la pràctica depèn de diferents variables. El canvi es gradual. Es pot mesurar

Com s’analitza? Hi ha 3 teories:

2. Llei de Fecher (psicologia clàssica o de gradació)

2. Mètode promig à calcular el llindar diferencial. Dos estímuls.

3. Mètode d’estímuls constants à determina el llindar absolut i

Els estímuls es presenten en series fixes, aquests estímuls

3. Llei d’Stevens (psicologia moderna o de gradació psicològica)

ELS SISTEMES SENSORIALS

tenir per realitzar el moviment. T’ajuda a desplaçar-te en

Components basics del sentit de la vista

Àcid hialurònic à està format per un líquid transparent, en la qual si poden

Globus ocular à té una forma esfèrica lleugerament ovalada. Està formada

1. Escleròtica à és la capa externa. La còrnia forma part d’aquesta capa,

Dintre la retina també i trobem la fòvea à petita cavitat on hi ha la màxima

L’epiteli pigmentat és una capa de la retina on si troba una xarxa neuronal,