El Sistema Nerviós

Les neurones:

Les neurones són cèl·lules especialitzades en

l’elaboració i transmissió d’impulsos nerviosos.
● Estructura:
○ Dentrita: Prolongació curta,
condueixen impulsos nerviosos
d’entrada, arriben a la neurona desde
altres.
○ Cos cel·lular: Conté el nucli.
○ Axó: Prolongació llarga,
impulsos nerviosos de sortida,
viatgen fins a altres neurones o cel. efectores.
● Tipus:
○ Neurones sensorials: Capten estimuls i els transformen en impulsos nerviosos,
desde els receptors fins al sistema nervios central
○ Neurones motrius: Envia resposta dels centre nervios fins efectos.
○ Interneurones: Conecta neurones formant una xarxa ala medul·la o encefal.

Els nervis
● Unió dels axons de moltes neurones → fibres nervioses
Unió de les fibres nervioses → nervis
● Agrupació de neurones sensorials → nervis sensitius
Agrupació de neurones motrius → nervis motors
Nervis cranials → mixtos

L’impuls nerviós
● Es propaga en un sol sentit (dendrites → cos neuronal → axó)
● La velocitat de propagació de l’impuls nerviós depèn de si l’axó està envoltat o no de les
cèl·lules de Schwann.
● Conducció de l’impuls nerviós → saltatòria
Cèl·lules de Schwann → mielina → impedeix el pas de l’impuls nerviós ja que només es
pot transmetre per les zones que queden entremig d’aquestes cèl·lules → nòduls de
Ranvier
● Tipus de neurones segons la presència de mielina:
○ Neurones mielíniques → propaguen l’impuls més de pressa
○ Neurones amielíniques → condueixen l’impuls més a poc a poc

La sinapsi
● Espai microscòpic que hi ha entre dues neurones
● 3 elements:
○ Neurona presinàptica → neurona anterior a la sinapsi
 ○ Espai sinàptic
○ Neurona postsinàptica → neurona posterior a la sinapsi
● Neurotransmissors → subst, químiques secretades perla neurona presinàptica
● Els neurotransmissors arriben a la membrana de la neurona postsinàptica → provoquen
canvis químics → l’impuls nerviós es continua propagant

Sistema Nervios

El sistema nerviós processa la informació captada pels receptors i elabora una resposta
coordinant l’activitat dels òrgans que l’executen.
2 tipus.
● Sistema Nervios Central (SNC):
○ Constitueix el centre de control i coordinació del organisme
○ Més concentració de neurones
○ S’encarrega de rebre info dels receptors i elaborar una resposta.
○ Format per Encefal i Medul·la espinal.

★ Encèfal: Protegit per crani, meninge liquid… Té tres parts:

○ Cervell:Dividit en hemisferis (2), cada hemisferi controla part oposada.
Interpreta sentits, controlar musculs, llenguatge raonament…
○ Bulb raquidi:Format axons i cossos neuronals, fa funcionc vitals acte
reflexos.
○ Cerebel:Coordina acción muscular
★ Mèdul·la espinal:Cordó de teixit nervios dins de la columna vertebral, surten
nervis motorss i arriben sensitus.

-Substància blanca: Conjunt d’axons (es blanco por mielina). Interior cerbell exterior
medul·la. Accelera transmisions i relació amb elements cognitius i emocionals.

-Substancia Grisa:Conjunt de cosos neuronals.Le afecta malaties neurodegeneratives.

Aprenentatge duperior i control mototr,coordinació i precisió.
 ● Sistema nerviós perifèric (SNP)
○ Nervis sensitius i nervis motors
○ Segons procedència poden ser:
■ Cranials → provenen de l’encèfal
■ Raquidis → provenen de la mèdul·la
○ Segons funció poden ser:
■ Somàtic
■ Autònom o vegetatiu

★ Somàtic
○ Innerva músculs esquelètics → aparell locomotor
○ Controla sensibilitat i moviments involuntaris
○ Format per:
● Parells cranials → nervis que surten de la cavitat cranial del
cervel → funció motora, sensitiva o mixta
● Nervis espinals → connecten amb la mèdul·la espinal, innerven el
tronc, els membres superiors i algunes parts del cap → són
nervis mixtes
★ Autònom o vegetatiu
○ Activitat involuntària dels òrgans interns
○ Es compon de:
● Simpàtic → activa òrgans
● Parasimpàtic → relaxa òrgans
● Entèric → controla tracte digestiu

Drogues

Una droga és una substància psicoactiva que modifica les percepcions sensorials,
les sensacions, l’estat d’ànim...
★ El consum de drogues produeix addicció, la necessitat psicològica i fisiològica de tornar
a consumir-les y cada vegada dosis més altes per aconseguir els mateixos efectes .
★ El seu principal mecanisme d’actuació és modificar el pas dels neurotransmissors en
la sinapsi.
Segons el tipus d’alteració que causen es classifiquen en:

Depressores:

● Substàncies que alenteixen el funcionament del sistema nerviós central i disminueixen

els nivells d’activitat motriu i cognitiva.

● Inhibeixen i atenuen els mecanismes cerebrals que serveixen per mantenir

l’estat de vigília.

● Actuen sobre els receptors neuronals impedint que els neurotransmissors

encaixin amb aquests.

● Poden produir des de relaxació, somnolència sedació fins a l’anestèsia i el

coma.

Narcòtiques:
- Substàncies que inhibeixen la transmissió dels impulsos nerviosos associats al dolor.

- A més a més, de mitigar el dolor, provoquen somnolència i causen

addiccions extremadament intenses.

Estimulants
- Substàncies que estimulen el sistema nerviós central.

- Produeixen eufòria i retarden l’aparició de la fatiga.

- L’addicció i la tolerància que presenten són intenses

Al·lucinògenes
- Substàncies que actuen sobre el SNC → falses percepcions i al·lucinacions
- Aparició d’alteracions de la personalitat, depressió i trastorns mentals
- Per exemple: cànnabis, ketamina, dimetiltriptamina, ayahuasca…

Com afecten les drogues al cervell?

A l’interior del cervell la informació circula en forma d’activitata elèctrica → transmissió
nerviosa: dendrites → cos neuronal (soma) → axó
Les drogues afecten de 3 maneres diferents:
● Imiten:
○ Capacitat d’activar neurones (estructures químiques similars) → s’adhereixen a
les neurones i les activen, provocant l’enviament de missatges anormals
○ Per exemple: cànnabis, heroïna, morfina, nicotina…
● Bloquegen:
○ Bloquegen el neurotransmissor natural → s’impedeix la fixació del
neurotransmissor a la membrana postsinàptica
○ Per exemple: alcohol
● Augmenten:
○ Augmenten la presència de neurotransmissor a l’espai sinàptic → impedint la
seva recaptura i estimulant la seva secreció
○ Per exemple: amfetamina, cocaïna, èxtasi…

Com produeixen plaer les drogues?

● Plaer → manera del cervell sa d’identificar i reforçar conductes sanes
● El cervell augmenta les probabilitats de repetir les activitats plaents
● Circuit de recompensa s’activa → ràfega de neurotransmissor envia una senyal → canvis
en les connexions neuronals → repetir l’activitat → formació d’hàbits
● Drogues → onades de transmissor molt més grans → deixar de costat altres activitats i
buscar droga

Per què les drogues són més addictives que les recompenses naturals?

● Per al cervell la diferència entre les recompenses normals i les recompenses

de les drogues es comparable a la diferència entre algú que xiuxiueja alguna cosa v
a l’orella o algú que crida per un megàfon.

● Igual que baixaríem el volum de la ràdio, el cervell s’ajusta produint menys

neurotransmissors o redueix el nombre de receptors.
 ● Pel que la capacitat de les persones per experimentar plaer amb activitats que
estimulen la recompensa natural disminueix i acaben per sentir-se apagades,
desmotivades o deprimides i necessiten seguir consumint.

Disfuncions cerebrals

● El dany cerebral pot causar molts tipusde disfunció.

● Aquesta disfunció pot anar des d’una pèrdua completa de la consciència (coma), passant
per una desorientació i incapacitat per prestar atenció (deliri) fins al deteriorament
d’una o diverses funcions.

● El tipus i la gravetat de la disfunció cerebral depèn de:

›L’extensió del dany cerebral.
› La ubicació del dany cerebral.
› La rapidesa amb que progressa el trastorn que la causa.

● La disfunció cerebral pot ser:

› Localitzada (focal): limitada a una àrea específica.
› Difusa (global): generalitzada.

Lobul frontal
Funcions
● Inici de moltes accions.
● Control activitats motores apreses (escriure, tocar un instrument, cordar-se
les sabates...).
● Control de processos intel·lectuals complexos (llenguatge, pensament, planificació...).
● Controlar expressions facials i gestos de mans i braços.

Lesions:

● Part anterior:
› Dificultat per mantenir temporalment la informació disponible.
› Reducció de la fluïdesa de la parla.
› Apatia (falta d’emoció, interès...).
› Manca d’atenció.
› Respostes tardanes a les preguntes.
› Manca d’inhibició (comportament social inapropiat).

● Part posterior:
› Debilitat muscular o paràlisi.

● Part central:
› Apatia.
› Falta d’atenció.
› Desmotivació.
● Àrea de Broca:
› Dificultat per expressar-se amb paraules.
 › L’individu entén el significat de les paraules i sap com vol respondre,
però té dificultats per trobar les paraules que vol expressar.
› Les paraules surten lentament i amb molt esforç (sovint acompanyades
d’exabruptes).
› La majoria també és incapaç d’escriure.

Lòbul parietal

Funcions
● Interpretar la informació sensorial de la resta del cos.
● Combinar les impressions de forma, textura i pes a les percepcions generals.
● Influir en les habilitats matemàtiques i la comprensió del llenguatge.
● Emmagatzemar records espacials que ens permeten orientar-nos en l’espai i mantenir el
sentit de la orientació.
● Processar la informació que ens ajuda a percebre la posició de les diferents parts del
cos.
Lesions

● Part anterior:
› Insensibilitat i altera les sensacions de la part oposada del cos.
› Dificultat per identificar la localització i el tipus de sensació (dolor, calor, fred...).
› Dificultat per reconèixer objectes mitjançant el tacte (textura i forma).
● Part mitja:
› Desorientació dreta – esquerra (no distinció entre un costat i l’altre).
› Dificultats amb el càlcul il’escriptura.
› Problemes de propiocepció (determinar on es troben parts del propi cos).

● Lòbul parietal no dominant:

› Apràxia → incapacitat per realitzar activitats que requereixen recordar
patrons o seqüencies de moviments (pentinar-se, vestir-se...).
› Problemes per entendre com els objectes es relacionen entre si a l’espai.
› Problemes per dibuixar o escriure.
› Ignorar el costat oposat del cos al dany cerebral.

Lòbul temporal

Funcions:
● Generar la memòria i les emocions.
● Processar els esdeveniments immediats a la memòria recent i a llarg termini.
Emmagatzemar i recuperar els records remots.
● Interpretar sons i imatges (reconèixer persones i objectes) i integrar l’audició i
la parla.
Lesions:
● Afàsia de Wernicke:
› Expressar-se amb oracions llargues i completes però sense sentit.
› Introducció de paraules innecessàries o inventades al discurs.
› Dificultat per articular la parla (és difícil entendre-les).

Lòbul occipital

Funcions:
 ● Processar i interpretar la visió.
● Permetre la formació de records visuals.
● Integrar les percepcions visuals amb la informació espacial proporcionada pels lòbuls
parietals.

Lesions:

● Ambdós costats:
› Impossibilitat de reconèixer objectes amb la vista.
› En alguns casos pot provocar al·lucinacions a la visió (veure línies de color quan es
mira en una direcció determinada).