T3: ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS

SN CENTRAL I SN PERIFÈRIC
El SN es pot dividir en dues parts:

SN Central
El SNC és l'encarregat de processar tota la informació sensorial. És el centre de control, integra la
informació i elabora una resposta. El SNC elabora la resposta però no la executa, això ho farà el
SNP.
El SNC consta de dues parts:
● Encèfal
○ Hemisferis cerebrals
○ Diencèfal
○ Cerebel
○ Tronc encefàlic
● Medul·la espinal

SN Perifèric
El SNP es compon de 12 parells de nervis cranials i els seus ganglis (músculs de la cara, el cap i el
coll), i de 31 parells de nervis raquidis i els seus ganglis (tronc i extremitats).
A nivell funcional el SNP es pot dividir:
● Somático. Permet la relació amb el medi extern (dolor, temperatura...). També realitza
accions voluntàries (obrir una ampolla...).
○ Nervis aferents (sensorial): porten la informació sensorial cap a dins des de fora.
○ Nervis eferents (motores): porten la informació motora de dins cap a fora.
● Vegetatiu/autònom. Permet la relació amb el meu medi intern i la seva regulació. Encarregat
de les accions involuntàries. Recull estímuls de medi intern, els envia al SNC per vies aferents
i envia la resposta a òrgans efectors des del SNC mitjançant vies eferents.
○ SN Simpàtic: actua en situacions d'emergència (Ex: taquicardia). Activa l’activitat
interna del cos. Té vies aferents i eferents.
○ SN Parasimpàtric: actua en situacions de calma/repos. Inhibeix l'activitat interna del
cos. Té vies aferents i eferents.

PLANS I EIXOS
Per estudiar el SN, es defineixen uns eixos i plans reconeguts. Aquests són línies imaginàries per
ubicar estructures i quan tallem els utilitzem com sistema de referència.

Plans
Depenent del pla, puc veure el SN en diverses perspectives.
Eixos
Ens ajuden a observar el SNC. Son relatius respecte a la part a la qual ens referim.

● Eix rostro-caudal. És l’eix que va de la cara a la cua (també es

coneix com neuroeix). Sempre s’ha de mencionar la posició respecte
un altre òrgans, per evitar dir més avall o més amunt.

● Eix dorso-ventral. És l’eix que va des del dors fins al ventre. Sempre
s’ha de mencionar la posició respecte quin òrgan es troba.

● Eix lateral-medial. Fa referència a si està més cap a l’interior o cap

a l’exterior. Medial: més al centre (columna). Lateral: fora de la
columna-

➔ Via contralateral. La informació sensorial

(majoritàriament) fa una via que si entra per la part
esquerra acaba en la part dreta del cervell.
➔ Via ipsilateral. La informació fa una via que si entra
per la part dreta acaba en la part dreta.
SUBSTÀNCIA GRISA I SUBSTÀNCIA BLANCA
Les neurones del SN s'organitzen formant la substància blanca i la substància grisa. Ho podem veure
a nivell macroscòpic, a simple vista. Les dues substàncies són el resultat de com s'agrupen les
neurones i les cèl·lules glials.
La substància blanca són cúmuls d'axons amb mielina (que és greix) i per això l'aspecte és blanc, de
vegades groguenc.
La substància grisa és tot el que no té mielina: somes, dendrites, botons terminals, sinapsis,
interneurones…. A la substància grisa es produeix la sinapsi, es processa i s'elabora la informació
(on entra i surt informació).
En el SNP a la substància grisa se li diu gangli i a la substància blanca nervi.
En el SNC a la substància grisa es pot dir de diferents maneres: escorça, locus, substància, gangli,
nucli... i la substància blanca pot dir-se: tracte, fascicle, càpsula, comissura, lemnisco, peduncle...

Classificació de la substància blanca

● Fibres d’associació: connecten diferents parts d’una mateixa estructura o hemisferi. Poden ser
llargues o curtes.
● Fibres de projecció: connecten diferents estructures dins del SNC (p.e. l’escorça cerebral amb
la medul·la espinal).
● Fibres comissurals: connecten un costat de l'estructura amb l'altra (p.e. el cos callós connecta
un hemisferi cerebral amb l’altre).