SISTEMA

NERVIÓS
El sistema nerviós és un conjunt d’òrgans que estan constituïts per teixit nerviós i la seva unitat
cel·lular bàsica són les neurones.

Líquid cèfal raquidi es mou per l’espai pera vascular. Molt útil per a que el sistema nerviós no
rebi contacte, hi ha certa densitat. 80 % de teixit i 20% de líquid. El teixit pot ser substància gris
o blanca i el líquid pot ser aigua, sang o LCR.

NEURONES

Una neurona està formada per un cos

cel·lular, el soma, que conté el nucli.
També conté les dendrites que
transporten la informació fins al cos
cel·lular. La part central de la neurona és
l’axó a través del quan es transmeten els
impulsos nerviosos per arribar a unes
dendrites finals, teledendrites (terminal
de l’axó) que a través de l’espai simpàtic connectaran amb les dendrites de la següent
neurona.

Tipus de neurones

 Multipolars
 Piramidals (escorça cerebral)
 Purkinje cerebel

El sistema nerviós es pot dividir des del punt de vista anatòmic i des del punt de vista
funcional.

ANATÒMIC:

Està format pel sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

El SNC és la part del sistema nerviós el qual li arriba i li surt la informació. Es a dir processa tota
la informació i genera ordres. Està format per dues parts: l’encèfal i la medul·la espinal.

És un sistema proximal, es a dir, que està a prop del centre del cos.

Encèfal

Està protegir pel crani i format pel cervell, el cerebel i el

tronc de l’encèfal (rodona). Aquest últim és pot dividir
en tres parts : masescàfal, la protuberància i el bulb
raquidi (centre respiratòri, cardíac, vòmit, tos...).
De la part superior de l’encèfal surten 12 parella de nervis cranials (dotze parells cranials,
surten fora del crani).

CERVELL:

Està format per dos hemisferis, l’esquerra (pragmàtic, matemàtic) i el dret (artístic, plàstic). Els
dos hemisferis estan units per un diencèfal el qual té unes parets on hi penja la hipòfisis i entre
ells també hi ha un pont de fibres.

La superfície s’anomena escorça cerebral en la qual es poden veure uns plecs anomenats
circumvolucions cerebrals que és on estan les funcions més avançades de l’esser humà.

CEREBEL:

Es troba a la part posterior-inferior, sota del cervell cap endarrere. Té dos hemisferis i una zona
medial. La seva funció és el manteniment de l’equilibri, el control de to i la coordinació motora.

TRONC DE L’ENCÈFAL:

Connecta l’encèfal amb la medul·la espinal.

El cervell està connectat amb l’exterior i amb l’interior del propi cos mitjançant els nervis
raquidis i els nervis cranials.

El mesencèfal és substància negra que controla l’activitat muscular.

El pont està situat entre el bulb i el mesencèfal, està connectat amb el cerebel mitjançant ujn
peduncle mitjà. Relleva els impulsos entre l’escorça cerebral i el cerebel. Conté centres
respiratoris.

El bulb raquidi és la continuació de la medul·la espinal, està recorregut per vies

as/descendents. Pel que fa al centre cardiovascular realitza la contracció cardíaca i la
vasomotricitat. I en el centre respiratori regula el ritme respiratori. També connecta amb el
cerebel.

Medul·la espinal:

La medul·la espinal és com un cordó nerviós que està protegit per la columna vertebral,
concretament amb el conducte vertebral. El cos vertebral està la part del davant i serveix per
comunicar l’encèfal amb la resta del cos. Porta informació cap a l’encèfal i des d’aquest a la
resta del cos.

Està formada per una part cervical, una dorsal, una lumbar i el sacra.

De la medul·la espinal surten 31 parells de nervis espinals.

 Tall horitzontal de la medul·la espinal (cordons medul·lars).
S’anomenen ganglis
Columna posterior sensitius perquè per
Columna anterior l’arrel posterior hi
passa informació
aferent, es a dir,
sensorial, informació
que va des de la
perifèria fina al SNC
(va cap aquest
sistema).
En canvi, per l’arrel
anterior hi passen
neurones eferents
(motores), porten informació des de el SNC fins a la perifèria (surt del SNC).

El nervi espinal (mixta) portarà neurones tant aferents com eferents.

Banya posterior/arrel posterior/aferent: Blau.

Banya intermitja (estímuls viscerals): sistema

nerviós vegetatiu, innervació òrgans interns.

Banya anterior/arrel anterior/eferent: Vermell.

SISTEMA NERVIÓS PERTIFÈRIC:

El SNP és el que connecta el sistema nerviós central amb l’organisme. És l’encarregat de

portar la informació des de la perifèria cap al sistema nerviós central i és a través del qual
surten les ordres des del SNC a la perifèria.

Aquest sistema es distal, es a dir, que està més lluny del cos.

ESTRUCTURES ANATÒMIQUES:

Nervis:

Són unes estructures allargades que porten els axons de les neurones i es van distribuint per
tot el cos.

Ganglis nerviosos:

Són acumulacions de somes de les neurones, de cossos neuronals.

- Ganglis de nervis cranials (12 parells cranials)

- Ganglis vegetatius o autonòmics
- Ganglis de les arrels dorsals (aferents o sensitius)

SUBSTÀNCIA GRIS VS SUBSTÀNCIA BLANCA (cervell)

La substància gris és l’acumulació de cossos neuronals en el SNC i és perifèrica del cervell i

central en el tronc de l’encèfal i medul·la espinal. La formen les neurones activadores, les
inhibidores i de no/si moduladores.

I la substància blanca (prolongacions de la substància gris) és l’acumulació d’axons i dendrites i

és central en el cervell i perifèrica en el tronc de l’encèfal i la medul·la òssia.

Acumulació de cossos neuronals: GANGLIS

SNP

Acumulació d’axons i dendrites: NERVIS

FUNCIONAL:

Es pot dividir entre el sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom. Els dos sistemes
tenen vies aferents i eferents, es a dir, vies que surten del SNC i vies que van al SNC. I també
tenen presència tant en el SNC com en el SNP.

SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC

El SNS està relacionat amb els moviments voluntaris.

- Via aferent : sensorial: vista, l’oïda, olfacte, gust... , sensitiva: tacte fi o rugós (tema
propioceptiu).
- Via eferent (motora): impulsos nerviosos que fan que es contragui n els músculs.

El neurotransmissor somàtic és la acetilcolina (Ach).

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM

El SNA controla els moviments involuntaris.

- SN. Simpàtic: es el que està relacionat amb les situacions d’alerta, amb la resposta de
lluita i fugida. El seu neurotransmissor és la noradrenalina (NA) que fa que augmenti
la freqüència cardíaca davant d’un perill, la freqüència respiratòria, el to muscular...
- SN. Parasimpàtic: està relacionat amb les situacions de relaxació, amb la resposta
descansa i digereix. Fa que disminueixi la freqüència cardíaca, la freqüència
respiratòria , relaxació muscular, fa que augmenti la digestió. El seu neurotransmissor
és la acetilcolina.

DOTZE PARELLS CRANIALS:

1. Nervi olfactiu (I): Transmet la informació

olfactiva al cervell.

2. Nervi Òptic (II): Transmet la informació

visual al cervell.

3. Nervi Oculomotor / Motor Ocular

Comú (III): Innerva l’esfínter de la pupil·la
(moviment de la pupil·la) i la majoria dels
músculs encarregats dels moviments
oculars: elevador de la parpella superior,
recte superior, recte medial, recte inferior i
oblic inferior.

4. Nervi Troclear / Patètic (IV): Innerva el

múscul oblic superior de l’ull (moviment
 d’adducció del globus ocular, rotació interna de l’ull, gira l’ull en direcció al nas, també fa
baixar l’ull).

5. Nervi Trigemin (V): Percep informació sensitiva de la cara i innerva els músculs del
mastegament (masseter i temporal).

6. Nervi Abductor / Abducents / Motor Ocular Extern (VI): Innerva el múscul recte lateral de
l’ull (moviment d’abducció del globus ocular, rotació externa de l’ull, gira l’ull en direcció
contrària al nas.

7. Nervi Facial (VII): Innerva els músculs dedicats a crear expressions facials i les glàndules
llagrimals i salivals. També recull la informació dels 2/3 anterior de la llengua (gust).

8. Nervi Estatoacústic / Vestibuloclear / Auditiu (VIII): Recull la informació auditiva i

cenestèsica (equilibri, gravetat i moviment).

9. Nervi Glossofaringi (IX): Recull informació del terç posterior de la llengua (gust) i innerva
la glàndula paròtide (encarregada de produir saliva), el múscul estilo faringe (moviment de
la laringe; deglució) i el múscul estiloglós (moviment de la llengua; deglució).

10. Nervi Vago / Pneumogàstric (X): Innerva tots els moviments de la faringe (deglució,
respiració, fonació i audició) i la majoria de laringis (excepte els que innerven el par IX).

11. Nervi Accessori (XI): Innerva els moviments del cap i dels espatlles (trapezi i
esternocleidomastoideo.

12. Nervi Hipoglòs (XII): Innerva la majoria dels moviments de la llengua encarregats de la
deglució i la articulació dels sons.

GANGLIS BASALS:

Acumulacions de cossos neuronals corticodependents que tenen una relació amb el control
motor però depenen de l’escorça cerebral. Es troben a la base del cervell dins del telencèfal.

CONTROL MOTOR:

- Còrtex motor
- Ganglis basals + cerebel (centre de coordinació motora)
- Tronc de l’encèfal
- Medul·la

Si falla un dels nivells superiors tot el sistema cau. Tot i que els nivells inferiors estan bé, tenen
patrons motors (heretats). Els patrons motors s’activen quan millora la sensibilitat
propioceptiva (sensibilitat que ve de tota la part de l’organisme que el pots anar orientant).

Maduració del SN: subjecte augmenta l’adaptabilitat per tant l’individu guanya amb
supervivència.

Els ganglis basals es situen sobre una zona denominada cos estriat: dos cosso de substància
gris separats per un feix de fibres, denominat càpsula interna. Respecte a aquesta es van
situant els ganglis basals.
 - Nucli caudat
- Putamen
- Globus pàl·lid
- Nucli subtalàmic
- Substància negra

Cos estriat:

S’ubica per fora del tàlem i està dividit quasi per sencer per una banda de fibres nervioses, la
càpsula interna, en el nucli caudat i el nucli lenticular. La unió dels nuclis Caudats, Putamen i
Pàl·lid formen el cos estriat

Nucli caudat:

És una gran massa de substància gris amb forma de C, que està estretament relacionada amb
el ventricle lateral i s’ubica fora del tàlem. Es pot dividir en:

 Cap: gran i amb forma arrodonida. Forma la paret lateral de la banya anterior del
ventricle lateral. El cap continua per sota del putamen i immediatament per sobre de
la unió hi ha bandes de substància gris que connecten al putamen amb el nucli caudat.
 Cos: és llarg i estret, Es continua amb el cap en la regió del forat interventricular i
forma el terra del cos del ventricle lateral
 Cua: està a la llarga i prima que continua amb el cos en la regió de l’extrem posterior
del tàlem, després segueix el trajecte per el contorn del ventricle lateral i es continua
endavant amb el sostre de la banya inferior del ventricle lateral en el nucli amigdalí.

Núcli ACCUMBENS (n’ha parlat molt)

Putàmen: estructura situada en el centre del cervell que juntament amb el núcli caudat forma
el nucli estriat.

Nucli amigdalí: S’ubica en el lòbul temporal pròxim al Uncus es considera part del sistema
límbic, a través de les seves connexions pot influir en la resposta corporal als canvis
ambientals. Per exemple en les sensacions de por, pot modificar la freqüència cardíaca, pressió
arterial, freqüència respiratòria, color de pell…

Substància negra i nuclis subtalàmics:

La substància negra del mesencèfal i els nuclis subtalàmics del diencèfal estan estretament
relacionades des del punt de vista funcional amb les activitats dels nuclis basals.
Les neurones de la substància negra són dopaminèrgiques(dopamina com neurotransmissor) i
inhibidores i tenen moltes connexions amb el cos estriat.
Les neurones dels nuclis subtalàmics són glutaminèrgiques (glutamat com neurotransmissor) i
excitadores i posseeixen moltes connexions amb el globus pàl·lid i substància negra.

Globus pàl·lid:

És un dels tres nuclis que formen els nuclis basals. Transmet informació des de el putamen i el
caudal fins al tàlem. Aquest nucli representa la part estreta de la cunya, que es dirigeix en
sentit medial del nucli lenticular, el qual es divideix en porcions externes i internes per una
lamina medul·lar medial o interna.

Funciones de los núcleos basales:

• Ayudan a la regulación del movimiento voluntario.

• Aprendizaje de habilidades motoras.

• Ayuda a preparar el cuerpo previo un movimiento particular de las extremidades, mediante

el control de los movimientos axiales de las cinturas y posición de las partes proximales de las
extremidades.

• Ayuda entonces en la postura.