TE1: INTRODUCCIÓ A LA NEUROFISIOLOGIA FUNCIONS GENERALS DEL SISTEMA NERVIÓS

SISTEMA NERVIÓS

Les funcions generals del SN són:

 Regulació del medi intern

 Regulació de la relació del medi extern

Es caracteritza per la gran complexitat de la seva activitat i de les funcions de

regularització que realitza. La gran diversitat de funcions que duu a terme el SN
depèn de l’existència dels circuits especialitzats, més o menys complexes. El
control neural és:

 Ràpid, mitjançant transmissió de senyals bioelèctriques

 Dirigit, per vies nervioses que transmeten la informació a cada òrgan
 Integral, controla diferents sistemes simultàniament
NIVELLS FUNCIONALS DEL SISTEMA NERVIÓS
ORGANITZACIÓ ESQUEMATICA DEL SISTEMA NERVIÓS
Les funcions del sistema nerviós segueixen un ordre jeràrquic en 4 nivells.
Hi ha una sèrie de fenòmens (canvis externs i canvis interns) que afecten al
sistema nerviós i nosaltres ens hi hem d’adaptar (ex: si baixa la glucèmia, hem
d’adaptar-la als valors de normalitat). Per adaptar-nos, tenim receptors sensorials
que detecten aquests canvis. Filtrem la informació que ens arriba només en la que
és útil per nosaltres. Un cop filtrada la informació a través del receptors, aquests
condueixen les senyals en format de senyals bioelèctrics (potencials d’acció) per a
què la puguem interpretar. A través d’aquest codi identifiquem quin tipus de
senyals són. Totes
aquestes senyals
s’integraran en un
nivell superior que
ens diu que està
passant i dona les
accions
corresponents per a
canviar la conducta i
donar resposta a
aquesta informació.
UNITAT FUNCIONAL DEL SN: NEURONA
Les neurones tenen diferents tipus de forma: multipolar, interneurones i neurones
sensorials. MIRAR APUNTS DE L’ANY PASSAT.
FENÒMENS BÀSICS DE LA TRANSMISSIÓ DE SENYALS NEURALS
TRANSPORT AXONAL
Els axons i les terminacions sinàptiques precisen de l’aportació de substàncies
metabòliques i de recanvi estructural des del soma neuronal. El subministra des
del soma a les terminacions axonals llargues a distancies s’efectua mitjançant
mecanismes específics denominats transport axonal. Al seccionar un axó la part
distal degenera mentre la resta de neurones sobreviu.
Les vies de transport són els microtúbuls i els neurofilaments. Les proteïnes de
transport kinesina (anterograd) i la dineina (retrograd).
El factor tròfic és molt important per recuperar connexions que s’han perdut en
una lesió. Els neurotròpics (poliomielitis, ràbia, herpes zòster) afecta les
motoneurones més grans.
NEURODEGENERACIÓ: PÈRDUA FUNCIONAL
La neurona no es pot dividir, per tant, si es moren les perdem. Després del
naixement hi ha una gran pèrdua neuronal perquè naixem amb més neurones del
compte. Les mantenim però a partir dels 20 anys perdem neurones de manera
progressiva. Com que en tenim més de les necessàries compensem aquesta
pèrdua fins allà als 50 anys. Si en alguna zona determinada se’ns moren més
neurones del compte tenim una pèrdua funcional de la zona.
Susbtancia negrres neurones dopamigerniques  parkinson, neurones mes
generals en la zona del còrtex  alzeheimer.
NEUROGÈNESI EN EL CERVELL DE L’ADULT
Endogenament només hi ha 2 nínxols (agrupació de cèl·lules mare que es poden
anar regenerant) en l’hipocamp (del girus dentat a la migració cap a la capa
grnaular del hipocamp) i a la zona subventricular del ventricle lateral i migren cap
al bulb olfactori, les neurones olfactòries són les úniques que es renoven en l’adult
(segurament per la importància que té en els mamífers).
CÈL·LULES DE LA NEUROGLÍA al SN. També tenim la capacitat de diluir el que passi gràcies al líquid
cefaloraquidi. La punció lumbar ens permet analitzar el líquid cefaloraquidi.
Les cèl·lules mare poden donar lloc a algunes neurones però sobre tot a cel·lules
de les neuròglia (glia = glue = cola), és la cola que enganxa les neurones. Tenim
10 vegades més respecte les neurones. Al final tenim la glia limitant (peus dels
astròcits) i després venen les meninges. MIRAR APUNTS ALTRES ANYS.

MIRAR DIAPOS QUE NO COMENTA A CLASSE

AXONS AMIELINIQUES I MIELINICS

ESCOLTAR AUDIO ÚLTIMS MINUTS

DIAPO ESTRUCTURA NERVI PERIFERIC NO COMENTA

CLASSIFICACIÓ GENERAL DE LES FIBRES NEURONES

TE2: CIRCUITS NEURONALS (AUTOESTUDI)

Falten 15 min de la primera classe

CONTROL MOTOR (FALTA ALGU AL TÍTOL)

MEDUL·LA ESPINAL

Els segments medul·lars es defineixen a partir d’on surten els axons. A d’alt de tot
els segments medul·lars surten per sobre de la C1, C2, a nivell toràcic i lumbar hi
ha un desajust perquè la columna s’ha estès més que la medul·la lumbar el
segment lumbar esta més amunt que va a sortir per les vertebres.

ESPAI EXTRACEL·LULAR EN EL SN
L’espai esta molt ben regulat perquè són molt sensibles als canvis que es puguin
produir. La barrera hematoencefàlica limita el pas de proteïnes o substancies cap
MOTONEURONES ESPINALS
A la banya anterior més lateral hi tenim neurones molt grosses (soma) que
s’anomenen motoneurones espinals. A la part medial també n’hi ha però no són
tan grans.
Les motoneurones es distribueixen en nuclis motors. Un nucli motor és una
agrupació de motoneurones que innervaran un múscul en concret. Es troben
agrupades en semiesferes, si seguim la medul·la espinal de d’alt a baix veiem
ORGANITZACIÓ COLUMNAR DELS NUCLIS MOTORS
com aquests grup conformen una columna i van apareixent els nuclis motors. La
seva ubicació segueix un ordre lògic craneocaudal. Els nuclis motors de músculs MIRAR DIAPO
que actuen sobre la mateixa articulació estan molt a prop.
NO HE ESCOLTAT PERQ NO HI HA POWEER
Els nuclis motors que innerven músculs de les extremitats estan sempre a la regió
lateral intermèdia, mentre que els del tronc es localitzen a la part més medial de la
banya anterior. Les motoneurones més grosses de totes estan a la part lateral 
musculatura extremitats que tenen més mobilitat, mentre que les que estan a la
part més medial innerven la musculatura axial que no té tanta mobilitat.

 Motoneurones ALFA: soma gran, són les que innerven les fibres
musculars contràctils.
- MN ALFA petites
- MN ALFA intermèdies
-
 Motoneurones GAMMA: les trobem entremig dels nuclis motors i envien
axons més petits que són gamma, velocitat de conducció més lenta i
innerven unes fibres musculars molt concretes. Estan indicades a un
mecanisme de regulació
 Motoneurones BETA: són arres, innerven diferents branques.. LES
PODEM OBLIDAR

UNITAT MOTORA

Conjunt d’una motoneurona i totes les fibres que innerva. En tot aquest trajecte
tenim 1 axó, quan entra en el teixit es ramifica i cada ramificació va a una
terminació presinàptica que connecta amb una fibra muscular contràctil del múscul
esquelètic. Per cada potencial d’acció contraurà el múscul. Aquestes fibres
musculars es contrauran alhora de tota la unitat motora.

La mida de les unitat motores depèn de la seva funció. Si tenim un múscul petit les
unitats seran petites i al revés.

Independentment de que el múscul sigui gran o petit tindrà una varietat de tipus
d’unitats motores. Aquestes unitats motores lliguen amb les fibres musculars.