Fisiologia Mèdica I Universitat Autònoma de Barcelona Júlia Ledesma

REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ CARDÍACA

Paràmetres bàsics de la funció cardíaca. ................................................................................................ 2

CABAL CARDÍAC .......................................................................................................................................... 2
Fracció d’ejecció........................................................................................................................................... 3
MECANISMES QUE REGULEN LA FUNCIÓ CARDÍACA...................................................................... 4
Intrínsecs (propis del cor) ....................................................................................................................... 4
Extrínsecs (a la resta del cos per regular un determinat òrgan) ............................................. 5

1
Fisiologia Mèdica I Universitat Autònoma de Barcelona Júlia Ledesma

PARÀMETRES BÀSICS DE LA FUNCIÓ CARDÍACA.

CABAL CARDÍAC

Cabal cardíac: volum de sang que és capaç d’expulsar el cor en 1 minuts (l/min). És
multiplicar el volum d’ejecció del VE o VD per la freqüència cardíaca. El cor és capaç
d’expulsar un determinat volum de sang cap a les artèries principals (aorta, pulmonar)
en funció de les necessitats especifiques de cada moment del cos. Els valors normals
són: 4-6litres/min. Cada batec s’expulsen un 70mililitres i amb una freqüència cardíaca
de 75batrecs/min el cabal cardíac serà 5250mililitres/min.

Factors que modifiquen el cabal cardíac:

- Metabolisme
- Exercici físic: no és el mateix el cabal
cardíac d’una persona en repòs que el d’una
persona que fa exercici, per exemple, en
bicicleta. L’efecte del treball cardíac respecte
el cabal cardíac. Conforme augmenta el
treball cardíac augmenta el consum d’oxigen
i augmenta de forma lineal el cabal cardíac.
- Edat: entre els 5-15 anys en que el cabal
cardíac és major. A partir de llavors el cabal
cardíac es redueix.
- Superfície corporal, serà diferent en cada persona.
Per poder-ho comprar les variables entre persones
diferents s’ha de relacionar amb aquesta superfície
corporal. Llavors obtindrem l’índex cardíac
(l/min/m2). Buscar com es calcula la superfície
corporal.
- Angoixa: situacions d’intranquil·litat, de nervis,
augmenta la freqüència cardíaca i per tant, el cabal
cardíac.
- L’embaràs.

Cardiopaties. Exemple: miopatia dilatada (dilatació de les cavitat cardíaques,

normalment el VE, provoca una disminució de la contractilitat del miocardi del VE i per
tant el cabal cardíac es veu disminuit).

2
Fisiologia Mèdica I Universitat Autònoma de Barcelona Júlia Ledesma

Arítmies: supraventriculars (de les auricules) o ventriculars i que també poden

provocar per augment o disminució de la freqüència cardíaca canvis en el cabal
cardíac.

Canvis de postura: passar de decubito supino a estar dret.

Càlcul del cabal cardíac:

Mètodes invasius: cateterisme, la tècnica de termodilució mitjançant al catèter de

Swan-Ganz. El calculem a partir del canvi tèrmic que s’origina quan administrem una
solució freda per el catèter. En base a la diferència de temperatura podem estimar el
cabal cardíac.

Mètodes no invasius: - Ecografia Doppler, estimem el volum d’ejecció mirant el flux

sanguini que passa a través de la vàlvula aòrtica o pulmonar. El multipliquem per la
freqüència cardíaca i tindrem l’estimació del cabal cardíac mitjançant cardigrafia.

-Impedància elèctrica: s’utilitza a la UCI.

EXAMEN (resoldre):

-Mètode de Fick: La quantitat d’oxigen que respirem i que per tant es queda al nostre
organisme és la que recull la sang. Si coneixem quanta quantitat d’examen pot
transportar un volum de sang sabrem quan volum de sang ha de passar pels pulmons
per agafar l’oxigen.

Suposem que un individu agafa de l’aire agafa 200ml d’oxigen/min. Aquest valor és
variable en funció de l’individu (ens ho donaran). El consum d’oxigen és diferent en
repòs que en exercici. L’hemoglobina, que es localitza dins dels hematies, és la que
agafa l’oxigen. Aquesta es troba en una determinada concentració en la sang (depèn
del individu). Sabem que l’hemoglobina d’aquest pacient és de 15 o 20grams
d’hemoglobina/100ml de sang. Té una màxima capacitat de transport d’oxigen és una
constant: 1,34ml O2/gram d’hemoglobina. Sabem la màxima capacitat de transport
d’oxigen de la sang: serà 15 x 1,34.

L’oxigen està a una determinada concentració quan arriba als pulmons i surt a una
determinada concentració quan surt dels pulmons, millor dit a una determinada
saturació. La saturació d’oxigen de la sang venosa en aquest pacient seria del 80% i
quan l’oxigen el capta la sang i passa a les venes pulmonars en aquest cas seria del
100%. Ara podrem saber quant serà la màxima capacitat de transport d’oxigen de la
sang venosa i podrem calcular la màxima capacitat de transport d’oxigen de la sang
arterial.

En aquest exemple la màxima capacitat de transport d’oxigen global eren 20ml

d’oxigen/ 100ml de sang. Haurem de calcular el 80% de 20mil d’oxigen/100ml de sang
i el mateix amb el 100%. La diferencia entre la sang venosa i la sang arterial es diu:
diferencia arterio-venosa d’oxigen. El cabal cardíac = consum d’oxigen / diferencia
arterio-venosa d’oxigen. RESULTAT: 5l/min.

FRACCIÓ D’EJECCIÓ

Paràmetre que serveix per estimar la funció cardíaca. Fa referèncai al grau de

l’eficàcia de la contracció cardíaca. Hem d’estimar 2 paràmetres:

 Volum telediàstolic

3
Fisiologia Mèdica I Universitat Autònoma de Barcelona Júlia Ledesma

 Volum telesistòlic

La fracció d’ejecció = (volum telediastolic – volum telesistòlic = volum d’ejecció) / volum

telediastolic  multipliquem per 100 i donem els resultats en percentatge. La fracció
d’ejecció normal del VE 50-70% i la fracció del VD al voltant del 60%. Per sobre de
70% és un cor hiperdinàmic i per baix del 50% seria una funció sistòlica deprimida(40-
50 lleugerament deprimida / 30-40 moderadament deprimida / per sota del 30
severament deprimida). Aquests valors són claus per determinades patrologies. Es
calcula diàriament amb ecografia.

Ecocardiograma  obtenim la imatge d’un cicle cardíac en 3 dimensions, ressegueix

tota la línia del endocardi del ventricle esquerra i estima un volum. Tenim 3 línies:
electrocardiograma, volum telediàstolic, volum telesistòlic (durant la contracció). Ens
calcula la fracció d’ejecció. També estima l’índex cardíac, ja que sabem el volum
d’ejecció, la freqüència cardíaca i el pes i la talla de la persona). Molt útil per l’estudi de
cardiopaties: cardiopatia isquèmica, miocardiopatia dilatada, en alguns cardiopaties
congènites. En la cardiopatia isquèmica la fracció d’ejecció és un dels paràmetres més
potents per mostrar els pacients que han fet un infart de miocardi.

MECANISMES QUE REGULEN LA FUNCIÓ CARDÍACA

INTRÍNSECS (PROPIS DEL COR)

Regulació homeomètrica: regula el cabal cardíac sense modificar la longitud de la

paret dels ventricles. Per tant, sense modificar l’estirament de la fibra miocàrdica.
Quan augmenta el volum amb el que s’omplen les aurícules de forma reflexa
augmenta la freqüència cardíaca (estimula el node sinusal), això arriba fins a un 30%
d’efectivitat (estimulació directa del mode sinusal).

Autoregulació heteromètrica: mecanismes que necessitaran de la modificació de la

longitud de la fibra miocàrdica. Quan s’estira el VE i augmenta el volum telediastòlic
del ventricle, s’omple més i en batec següent s’expulsarà més sang amb l’objectiu de
mantindré mes o menys un volum constant en el cor. Si el ventricle s’omple menys en
el següent batec s’expulsarà menys sang. Quan s’omple més el ventricle la fibra
miocardíaca augmenta la seva longitud i això farà que les fibres es contraguin amb
més forces. Això està determinat per la llei de Frank-Starling.

Conforme arriba més sang a l’AD, la pressió de AD augmenta, passa al VD i dona lloc
a un estirament de les fibres miocàrdiques del VD i per tant, quan augmenta la pressió
de l’AD augmentarà el cabal cardíac i augmentarà el volum d’ejecció. Serveix per les
cavitats dretes i esquerres.

4
Fisiologia Mèdica I Universitat Autònoma de Barcelona Júlia Ledesma

El sumatori d’aquests dos mecanismes poden augmentar el cabal cardíaca fins

aproximadament un 15 litres/min. Patologia on els mecanismes varien: tenim un
pacient amb pericardis constrictiva (el pericardi de les zones dels ventricles no és
flexible), evitarà que els ventricles s’estirin normalment, el mecanismes heteromètric
estarà disminuït. Per mantenir el cabal cardíac augmentaran el mecanisme
homeomètric. Tindran freqüència cardíaca elevada.

Disfunció del nòdul sinusal: la freqüència cardíaca esta disminuïda, afectació al

mecanisme homeomètric i augmentarà el mecanisme heteromètric.

NOTA: els dos mecanismes passen simultàniament.

EXTRÍNSECS (A LA RESTA DEL COS PER REGULAR UN DETERMINAT ÒRGAN)

Mecanismes del sistema nerviós. El simpàtic augmenta l’activitat d’un òrgan i el

parasimpàtic disminueix l’activitat d’un òrgan. Les aurícules tenen fibres simpàtiques i
parasimpàtiques i són útils per regular la freqüència cardíaca. Els ventricles tenen fibra
simpàtiques i regularan la força de contracció. L’augment de l’activitat simpàtica farà
augmentar la freqüència cardíaca i la força de contracció.

Neurotransmissors del sistema nerviós autònom: a nivell cardíac adrenalina i

noradrenalina i tenim receptors alfa (cèl·lules musculars de les parets dels vasos
sanguinis que donen lloc a vasoconstricció), beta 1(cèl·lules del cor (miòcits) i donaran
canvis en la freqüència cardíaca (cronotropisme) i en la contracció (inotropisme)), beta
2(parets de vasos sanguinis i donen lloc a la vasodilatació). En funció de l’òrgan
l’estimulació d’aquests receptors poden donar lloc a un efecte diferent?.