estudi del cor en imatges

per al diagnòstic
CFGS 1r d’IDM
Dafne Serna Ralda
 Índex
1. Radiografia de tòrax
2. Tomografia Computeritzada cardíaca
3. Resonancia Magnètica Nuclear cardíaca
4. Ecocardiografia
5. Proves de medicina nuclear
6. Bibliografia
7. Webgrafia
 1. RX de tòrax
1.1. Silueta cardíaca
1.2. Altres signes indicadors de patologia cardíaca
 1. Radiografia de tòrax

La radiografia de tòrax continua tenint la seva importància en l’estudi inicial del cor i la
vascularització pulmonar.

Tot i ser principalment per a l’estudi del cor, també cal observar altres estructures presents com ho
són la vascularització pulmonar, l’interstici, grans vasos...
Aquests últims poden fer que el diagnòstic i tractament sigui més òptim.
 1. 1. Silueta cardíaca

En una radiografia de tòrax habitual, la silueta cardíaca la podem trobar en la línia mitjana, cap al
costat esquerre del tòrax.

Projecció PA (anteroposterior): la vora dreta del cor està formada per l’aurícula dreta; la vora esquerra
està constituïda pel tronc pulmonar i el ventricle esquerre.

Projecció lateral: el ventricle dret està situat a la vora anterior i el ventricle esquerre queda a la vora
posterior.
Imatge 1: Projecció PA
La vora dreta la forma l’aurícula dreta
(roig); i la vora esquerra, l’aorta (blau), la
pulmonar (verd) i el ventricle esquerre
(lila).
Imatge 2: Projecció Lateral
La vora anterior la forma el ventricle dret
(roig), i la vora posterior, l’aurícula (groc) i
els ventricles esquerres (lila).
 Taula 1: Creixements anòmals de les cavitats cardíaques

SIGNES RADIOLÒGICS: PROJECCIÓ PA

CAVITAT CARDÍACA SIGNES RADIOLÒGICS: PROJECCIÓ LATERAL
(POSTEROANTERIOR)

LA SILUETA CARDÍACA SOBREPASSA +2CM EL LÍMIT

CREIXEMENT VENTRICLE AUGMENT DE LA SILUETA CARDÍACA
POSTERIOR ENTRE LA CARA SUPERIOR DE LA VENA CAVA
ESQUERRE DESPLAÇAMENT DE LA PUNT CAP AVALL
INFERIOR I LA VORA POSTERIOR DEL COR

CREIXEMENT VENTRICLE INVAEIX L’ESPAI RETROESTERNAL (POSTERIOR DEL

DESPLAÇAMENT DEL COR DISTAL I SUPERIOR
DRET ESTÈRNUM)

CREIXEMENT AURÍCULA DOBLE CONTORN CARDÍAC

ELEVACIÓ I DESPLAÇAMENT DEL BRONQUI ESQUERRE
ESQUERRA OPERTURA DE LA CARINA

CREIXEMENT AURÍCULA
DESPLAÇAMENT DE LA VORA CARDÍACA DRETA NO ES PODRÀ OBSERVAR CAP ALTERACIÓ
DRETA
Imatge 3: Anatomia del cor
1. 2. Altres signes indicadors de patologia cardíaca

→ Cacificacions i pròtesi de vàlvules cardíaques.

→ Calcificacions de vasos coronaris i endopròtesi vasculars (stent).

→ Calcificacions pericàrdiques.

→ Presència de catèters i electrodes.

→ Dades d’hipertensió arterial o venosa pulmonar.

 2. TC cardíaca
2.1. Generalitats
2.2. Preparació del pacient
2.3 Realització de l’estudi
2.4. Reconstrucció d’imatges i anàlisis de l’estudi
 2. 1. Generalitats

La TC és una tècnica no invasiva que ens aporta informació sobre la quantitat de calci existent en les
artèries coronàries per tal de detectar qualsevol funcionament incorrecte en la regulació sanguínia
(isquèmia), així com un estudi profund pel que fa a les vàlvules, el cicle cardíac, masses i pericardi.

L’exploració a partir de la TC permet obtenir un mapa angiogràfic del cor que facilita l’observació del
flux sanguíni i detectar patologies com ho són l'estrenyiment vascular (estenosi), l’acumulació de
greix arterial (estenoma), i també un correcte funcionament de les pròtesi coronàries existents.
La TC està indicada en especial per a l’estudi dels vasos coronàris.

Per a poder localitzar totes aquestes anomalies, cal que el pacient corresponent dispose d’un ritme
cardíac lent i regular, per tal de poder rebre les dades correctament i processar-les mitjançant un
ECG (electrocardiograma) alhora que es realitza la prova TC.
Imatge 4: Estenosi Imatge 5: Estenoma (stent)
Imatge 6: Reconstrucció Imatge 7: ECG
volumètrica d’angio-TC
on es poden veure les 3
artèries coronàries
 2. 2. Preparació del pacient

→ El pacient ha d’asistir en dejú.

→ Un cop a l’hospital se li ha de provar la tensió arterial i la freqüència cardíaca. Si el pacient presenta

una freqüència cardíaca > 65 bpm, caldrà administrar-li betabloquejadors (exemple: bisoprolol,
atenolol i metoprolol) per tal de disminuir-li la freqüència i pressió, així com la necessitat d’oxigen al
cor.

→ Abans de començar l’estudi, es subministren vasodilatadors (exemple: nitroglicerina i isosorbide)

als pacients, així s’augmenten les dimensions dels vasos cardíacs i permet una millor visualització.

→ Com es tracta d’un estudi angiogràfic, serà necessari aplicar una via antecubital al braç esquerre de
mida 18G.

→ Per últim, col·locar oxigen i els electrodes al pacient.

 2. 3. Realització de l‘estudi
Al començar l’estudi s’ha d’administrar la dosi correcte de contrast iodat. El contrast més adient a
aquest tipus de prova és el no iònic d’elevada concentració, que es subiminstrarà mitjançant bomba
a una velocitat d’injecció ràpida (4-5 ml/seg.) i tècnica d’embranzida salina (90 ml de contrast/30 ml
de sèrum).

Per a obtimitzar els resultats de la prova el màxim possible, destacar la tècnica bolus tracking, la qual
consisteix en la repetició de la imatge en un mateix pla de tall per a localitzar el moment en que la
imatge arterial arriba als 120 UH, on s’aprecia l’opacificació ideal dels vasos coronaris.
Imatge 8: Bolus tracking
 2. 4. Reconstrucció de les imatges i anàlisi de l‘estudi
Reconstruccions en la fase del cicle cardíac en les quals els vasos no es vegin artefactats pels
moviments cardíacs.

Valorar els vasos en el pla axial i reconstruccions multiplanars (MIP, MPR).

Existeixen altres tècniques de visualització avançada que tenen per objectiu eliminar
automàticament la paret toràcica i permetre estirar el vas, quantificar l’estenosi i valorar la funció
cardíaca.
3. RMN cardíaca
3.1. Generalitats
3.2. Preparació del pacient
3.3. Protocol de l’estudi
 3. 1. Generalitats

Aquest estudi s’utilitza principalment per a valorar la funció i morfologia cardíaques. És un mètode
més precís i reproductible per a determinar volums, masses i funcions ventriculars.

Taula 2: Principals processos patològics cardíacs

ANOMALIES EN EL DESENVOLUPAMENT DEL COR I COMUNICACIONS ANORMALS DE LES CÀMERES CARDÍAQUES I VASOS
CARDIOPATIES CONGÈNITES
PRINCIPALS

CARDIOPATIES ISQUÈMIQUES REG SANGUINI DEL COR INCORRECTE

MALALTIES DE LES VÀLVULES

MALALTIES DEL MIOCARDI

MALALTIES DEL PERICARDI

ALTERACIONS DEL RITME CARDÍAC TAQUICÀRDIA (ELEVACIÓ DEL RITME) O BRADICARDIA (DISMINUCIÓ DEL RITME)

MASSES TUMORS O TROMBOS

PROCESSOS INFECCIOSOS ENDOCARDITIS

 3. 2. Preparació del pacient

→ El pacient ha d’assistir en dejú.

→ Col·locar al pacient en decúbit supí, amb el cap primer i els braços apegats al cos.

→ Col·locar els electrodes, gating respiratori (per on s’observa el cicle respiratori d’apnees) i maniguet
de tensió arterial, connectar-ho a les bombes d’injecció de contrast intravenós (gadolini).

→ Utilitzar una bobina multielement cardíaca o de cos.

Imatge 9: Bomba d’injecció de contrast intravenós (gadolini)
Imatge 10: Gating respirador
Imatges 11 i 12: Bobina multielement
 3. 3. Protocol de l‘estudi

1. PLANS INTRÍNSECS 2. SEQÜÈNCIES ANATÒMIQUES

a. Eix llarg o 2 càmeres: a. De perfusió:

- Aurícula esquerra - Estudia zones de menor reg sanguini donant menys realç
- Vàlvula mitral - Hiperintensitat del miocardi per a l’estudi
- Ventricle esquerre
b. De viabilitat:
b. Eix curt: s’observen els 2 ventricles - Estudia danys al cor
- Les patologies s’observen hiperintenses
c. Eix 3 càmeres: - El miocardi s’bserva hipointens en el seu estat natural
- Aurícula i ventricle esquerres
- Vàlvules aòrtica i mitral c. De codificació: s’estudia l’estenosi

d. Eix 4 càmeres: s’estudien les 4 cavitats d. De cine-RM: valora la massa, volum i funció del cor
4. Ecocardiografia
 4. Ecocardiografia

L’ecocardiografia és una tècnica que s’utilitza fundamentalment per a l’estudi de malalties valvulars,
miocardiopaties i pericardi.

Ecocardiografia transtoràcica: la finestra és a través de la paret toràcica.

Ecocardiografia transesofàgica: s’utilitza una sonda especial que permet visualitzar el cor a trevés
de l’esòfag.
Imatge 13: Ecocardiografia
5. Proves de
medicina
nuclear
 5. Proves de medicina nuclear

Ventriculografia: permet analitzar la funció ventricular mitjançant l’injecció d’un agent radioactiu no
invasiu que s’adhereix als glòbuls rojos fins arribar al cor.

Estudis de perfusió miocàrdica: valoren el grau de viabilitat i funcionalitat del cor.

Imatge 14: Ventriculografia Imatge 15: Estudi de perfusió miocàrdica
6. Bibliografia
Auxiliar de enfermería. Octava edició. Mc Graw Hill. Madrid, 2022. ISBN: 978-84-486-3658-6

Anatomía por la imagen. Arán. Madrid, 2022. ISBN: 978-84-18987-40-3

Taula 1: Anatomía por la imagen. Arán. Madrid, 2022. ISBN: 978-84-18987-40-3. Tema 5, Apartat 4,
Subapartat 4.1.1., Pàgina 184.

Taula 2: Anatomía por la imagen. Arán. Madrid, 2022. ISBN: 978-84-18987-40-3. Tema 5, Apartat 4,
Subapartat 4.3.1., Pàgina 189.
7. Webgrafia
Imatge 1: PA tòrax Imatge 8: Bolus tracking

Imatge 2: Lateral tòrax Imatge 9: Bomba d’injecció de contrast intravenós

(gadolini)
Imatge 3: Anatomia del cor
Imatge 10: Gating respirador
Imatge 4: Estenosi
Imatge 11: Bobina multielement
Imatge 5: Estenoma
Imatge 12: Bobina multielement
Imatge 6: Reconstrucció volumètrica
d’angio-TC on es poden veure les 3 artèries Imatge 13: Ecocardiografia
coronàries
Imatge 14: Ventriculografia
Imatge 7: ECG
Imatge 15: Estudi de perfusió miocàrdica
gràcies