ANABOLISME‌‌HETERÒTROF‌ 

‌
Cal‌‌
  recordar‌‌
  els‌‌
  tipus‌‌
  d’organismes‌‌
  segons‌‌
  el‌‌
  seu‌‌
  metabolisme.‌‌
  Els‌‌
  àtoms‌‌
 de‌‌
 carboni‌‌
 són‌‌
 
els‌‌més‌‌importants‌‌ja‌‌que‌‌formen‌‌l’esquelet‌‌de‌‌totes‌‌les‌‌biomolècules‌‌orgàniques.‌‌
   ‌
Segons‌‌la‌‌font‌‌del‌‌carboni‌‌hi‌‌haurà‌‌diferents‌‌tipus:‌  ‌
Metabolisme‌‌autòtrof:‌L
‌ a‌‌font‌‌és‌‌diòxid‌‌de‌‌carboni‌  ‌
Metabolisme‌‌heteròtrof:‌L‌ a‌‌font‌‌és‌‌matèria‌‌orgànica‌‌(metà,‌‌glucosa,‌‌greixos,‌‌etc).‌  ‌
Segons‌‌la‌‌font‌‌d’energia:‌  ‌
Fotosíntesi‌:‌‌La‌‌font‌‌d’energia‌‌és‌‌la‌‌llum‌  ‌
Quimiosíntesi‌:‌‌La‌‌font‌‌d’energia‌‌és‌‌despresa‌‌en‌‌reaccions‌‌químiques‌  ‌
Per‌‌tant,‌‌hi‌‌ha‌‌4‌‌tipus‌‌d’organismes‌‌combinant‌‌les‌‌possibilitats‌‌anteriors:‌  ‌
● Fotoautòtrofs‌/fotolitòtrofs:‌‌Llum‌‌i‌‌CO‌2‌:‌‌plantes,‌‌algues,‌‌cianobacteris…‌  ‌
● Fotoheteròtrofs‌/fotoorganòtrofs:‌ ‌Llum‌‌i‌‌orgànic:‌‌alguns‌‌tipus‌‌de‌‌bacteris‌  ‌
● Quimioautòtrofs‌/quimiolitòtrofs:‌‌Reaccions‌‌químiques‌‌i‌‌CO‌2‌:‌‌bacteris‌‌quimiosintètics‌  ‌
● Quimioheteròtrofs‌/quimioorganòtrofs:‌  ‌Reaccions‌  ‌químiques‌  ‌i ‌ ‌orgànic:‌  ‌animals,‌‌
 
fongs,‌‌protozous‌‌i‌‌bacteris‌  ‌
 ‌
Gliconeogènesi‌  ‌
Es‌  ‌realitza‌  ‌en‌  ‌el‌  ‌fetge‌  ‌i ‌ ‌en‌  ‌el‌  ‌còrtex‌  ‌renal‌  ‌al‌  ‌citosol‌  ‌de‌  ‌les‌  ‌cèl·lules.‌  ‌Es‌  ‌necessària,‌  ‌pels‌‌  
animals,‌  ‌en‌  ‌situacions‌  ‌de‌  ‌dejuni‌  ‌i ‌ ‌després‌  ‌d’haver‌  ‌fet‌  ‌un‌  ‌esforç‌  ‌muscular‌  ‌intens‌  ‌per‌‌  
eliminar‌‌l’àcid‌‌làctic.‌E ‌ ls‌‌precursors‌‌de‌‌la‌‌glucosa‌‌poden‌‌ser:‌  ‌
 ‌
L’‌àcid‌‌  làctic‌‌  (produït‌‌  a ‌‌les‌‌ cèl·lules‌‌  musculars,‌‌  es‌‌ transporta‌‌  fins‌‌  el‌‌
 
fetge,‌‌   succeeix‌‌   la‌‌  gluconeogènesi‌‌   i ‌‌la‌‌
  glucosa‌‌  torna‌‌  a ‌‌les‌‌
 cèl·lules‌‌  
musculars,‌‌   cicle‌‌   de‌‌   Cori),‌‌  ‌aminoàcids‌, ‌‌el‌‌  ‌piruvat‌‌  i ‌‌la‌‌
 ‌glicerina‌, ‌‌que‌‌  
s’incorpora‌‌   a ‌‌nivell‌‌   de‌‌   la‌‌
 dihidroxiacetona‌. ‌‌En‌‌  les‌‌ cèl·lules‌‌  animals‌‌  
la‌  ‌glucosa‌  ‌no‌  ‌pot‌  ‌procedir‌  ‌dels‌  ‌àcids‌  ‌grassos‌  ‌ja‌  ‌que‌  ‌aquestes‌‌  
manquen‌  ‌els‌  ‌enzims‌  ‌necessaris‌  ‌per‌  ‌transformar‌  ‌l’acetil-CoA‌  ‌en‌‌  
àcid‌‌   oxoalacètic.‌‌   Els‌‌   enzims‌‌   del‌‌
 cicle‌‌  de‌‌  l’àcid‌‌  glioxílic‌‌  es‌‌ troben‌‌  a ‌‌
les‌‌cèl·lules‌‌vegetals‌‌de‌‌les‌‌algues‌‌i‌‌plantes.‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
Glicogenogènesi‌  ‌
Formació‌  ‌de‌  ‌glicogen‌  ‌a ‌ ‌partir‌  ‌de‌  ‌glucosa‌‌   ingerida‌‌   o ‌‌formada‌‌   per‌‌  emmagatzemar-se‌‌   en‌‌ 
les‌‌
  cèl·lules‌‌   del‌‌   fetge‌‌   i ‌‌musculars.‌‌   Té‌‌   una‌‌  via‌‌  diferent‌‌  a ‌‌la‌‌ seva‌‌  hidròlisi‌‌  (glicogen‌‌  sintetasa)‌‌  
les‌‌
  molècules‌‌   de‌‌   glucosa‌‌   s’uneixen‌‌   mitjançant‌‌   la‌‌
  seva‌‌   activació‌‌  amb‌‌  el‌‌
 consum‌‌  d’energia‌‌  
de‌  ‌l’UTP‌. ‌ ‌El‌  ‌control‌  ‌de‌  ‌la‌  ‌glicogenogènesi‌  ‌i ‌ ‌la‌  ‌glicogenòlisi‌  ‌es‌  ‌fa‌  ‌mitjançant‌  ‌hormones‌‌  
perqué‌‌una‌‌inactivi‌‌l’altra.‌‌Evita‌‌que‌‌es‌‌realitzin‌‌simultàniament.‌  ‌
 ‌
Anabolisme‌‌dels‌‌lípids/esterificació‌  ‌
Formació‌  ‌de‌  ‌triacilglicèrids‌  ‌a ‌ ‌partir‌  ‌de‌  ‌glicerina‌  ‌i ‌ ‌àcids‌‌   grassos,‌‌   els‌‌  quals‌‌
  provenen‌‌   de‌‌
  la‌‌
 
hidròlisi‌‌  dels‌‌  greixos‌‌  ingerits‌. ‌‌També‌‌  poden‌‌  provenir‌‌  de‌‌  la‌‌ ‌síntesi‌‌ de‌‌  glicerina‌‌  a ‌‌partir‌‌ de‌‌
 la‌‌
 
dihidroxiacetona‌  ‌i ‌ ‌la‌  ‌síntesi‌  ‌d’àcids‌  ‌grassos‌  ‌a ‌ ‌partir‌  ‌de‌  ‌l’acetil-CoA‌  ‌(lipogènesi).‌  ‌Els‌‌  
triacilglicèrids‌‌s’acumulen‌‌en‌‌els‌‌teixits‌‌adiposos.‌  ‌