LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES

Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

1. Figures que afecten a la melodia [p.107] ............................................................................................. 2

1.1. FIGURES DE REPETICIÓ [color blau]. [p.108] ............................................................................... 2
1.1.1. Estructures de repetició [p.109] .......................................................................................... 2
1.1.2. Repetició exacta: palillogia (èmfasi). [p.117] ....................................................................... 2
1.1.3. Repetició alterada: traductio. [p.118] ................................................................................. 2
1.1.3.1. En la mateixa veu [p.119] .................................................................................................. 2
1.1.3.2. En diferents veus. [p.124] ................................................................................................. 2
1.1.4. Repetició condensada d’un desenvolupament. Figures que anticipen o resumeixen elements
musicals desenvolupats durant el transcurs d’una obra. [p.127] ....................................................... 2
1.2. FIGURES DESCRIPTIVES: Hypotiposis: descripció musical d’elements extra musicals, persones o coses.
[color verd] [p.132] ................................................................................................................................... 3
1.2.1. Hypotiposis que tracen línies melòdiques específiques. [p.136] ............................................... 3
1.2.2. Hypotiposis que superen l’àmbit melòdic habitual. [p.141] ......................................................... 3
1.2.3. Hypotiposis que evoquen persones o coses: [p.145] ................................................................. 3
1.2.4. Altres Hypotiposis. [p.148] ....................................................................................................... 3
2. Figures que afecten a l’harmonia [color groc] [p.150]......................................................................... 4
2.1. FIGURES DE DISSONÀNCIA. Alteren la correcta disposició sintàctica de la música. [p.150] ........... 4
2.1.1. Conducció de la veu. [p.151] ................................................................................................. 4
2.1.2.Preparació de dissonàncies: [p.159] ...................................................................................... 4
2.1.3. Preparació de dissonàncies: [p.162] ...................................................................................... 4
2.1.4.Relació harmònica entre les veus: [p.166] ............................................................................. 5
2.2. FIGURES D’ACORDS. [p.170] ........................................................................................................ 5
3. Figures que afecten a diversos elements musicals [color taronja] [p.173] ......................................... 6
3.1. PER ADDICIÓ (afegint material o components a una nota, secció o moviment musical). [p.173] .... 6
3.1.1. Variació-increment. (afegint material a una secció o moviment musical) [p.173] .................. 6
3.1.2. Amplificació. (afegint algun material a una secció o moviment) [p.176] ................................ 6
3.1.3. Dubte. (afegint elements que enfosqueixen el significat o direcció d’una unitat) [p.180] ....... 6
3.1.4. Acumulació. (aglomerant elements del discurs musical en una mateixa unitat) [p.183] ......... 6
3.2. PER SOSTRACCIÓ (traient material o components a una nota, secció o moviment musical). [p.188]
............................................................................................................................................................. 7
3.2.1. Omissió (deixa incompleta una unitat musical). [p.188] ...................................................... 7
3.2.2. Silenci (prenent so introduint silencis amb significats específics). [p.193] .......................... 7
3.2.3. Fusió-Acumulació (prenen parts que provoquen l’acumulació dels elements que
romanen). [p.197]........................................................................................................................... 7
3.3. PER PERMUTACIÓ i/O SUBSTITUCIÓ (substitueixen o intercanvien notes, fragments, altures,
registres, modes i continguts musicals). [p.199] .................................................................................... 7
3.3.1. Permutació (intercanvien notes, fragments, elements, altures, elements mètrics,
registres, etc). [p.199] .................................................................................................................... 7
3.3.2. Substitució (substitueixen notes o modes). [p.202] ............................................................. 7
3.3.3. Oposició de contraris (oposen continguts musicals antitètics o inversos). [p.203] ............ 8

1
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

1. Figures que afecten a la melodia [p.107]

1.1. FIGURES DE REPETICIÓ [color blau]. [p.108]

1.1.1. Estructures de repetició [p.109]
Anaphora (X…/X…) [p.109]
Epistrophe (…X/…X) [p.112]
Anadiplosis (…X/X…) [p.113]
Epizeuxis ((XX:..), (…XX…), (…XX) “repetició immediata”. [p.114]
Complexio (x…y/ x..y)/ x..y/ etc.) “cercle retòric”. [p.114]
Epanalepsis (X…/…X) - “cercle retòric”. [p.115]
Epanadiplosis (X…/…x). “cercle retòric” Epanalepsis que compren unitats més amplies. [p.116]

1.1.2. Repetició exacta: palillogia (èmfasi). [p.117]

1.1.3. Repetició alterada: traductio. [p.118]
1.1.3.1. En la mateixa veu [p.119]
Synonimia: repetició en registre transportat. [p.119]
Gradatio: seqüència que ascendeix o descendeix per passes. [p.113]
Paranomasia: repetició amb una forta adició o variació. [p.123]
1.1.3.2. En diferents veus. [p.124]
Polyptoton: repetició de fragments en un altra veu. [p.124]
Mimesis: repetició en veu superior. [p.124]
Auxesis: augment progressiu de la complexitat de l’harmonia que acompanya a un mateix fragment
melòdic que es repeteix una o més vegades de manera idèntica. [p.125]

Fuga imaginària: imitació en cànon. La imitació (consequens) s’inicia just quant el tema (antecedens)
acaba. [p.125]

Fuga realis: imitació fugada. La imitació (consequens) “no” s’inicia just quant el tema (antecedens)
acaba, sinó en un altre punt com en una cadència. [p.126]

Harmonia Gemina: es imitació per contrapunt doble o invertible. [p.126]

1.1.4. Repetició condensada d’un desenvolupament. Figures que anticipen o resumeixen
elements musicals desenvolupats durant el transcurs d’una obra. [p.127]
Percusio: sumari condensat de fragments musicals a desenvolupar més avant. [p.127]
Distributio recapitulativa: Repetició breu, sinopsi condensada de fragments (a la confirmatio) exposats o
desenvolupats amb anterioritat a la propositio). [p.128]

Synechdoche - Metonymie: comparació general entre fragments presentats a la propositio i la seva

derivada a la confirmatio. [p.129]

2
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

1.2. FIGURES DESCRIPTIVES: Hypotiposis: descripció musical d’elements extra

musicals, persones o coses. [color verd] [p.132]
1.2.1. Hypotiposis que tracen línies melòdiques específiques. [p.136]
Anabasis: línia melòdica ascendent. Exple “ascendens christus”. [p.136]
Catabasis: línia melòdica descendent. Exple “descendit ad inferos”. [p.137]
Circulatio: Línia melòdica que oscil·la al voltant d’una nota. [p.138]
Fuga Hypotiposis: línia melòdica ascendent o descendent, ràpida, lleugera i de breu duració. Exple
“fuge dilecte mio”. [p.139]

Interrogatio: a) Ascens de nota final de frase (2M) b) Semicadència, c) cadència frígia. [p.140]
1.2.2. Hypotiposis que superen l’àmbit melòdic habitual. [p.141]
Exclamatio: salt melòdic inesperat, ascendent o descendent (+3). [p.141]
Ecphonesis: Exclamació en fragments de dolor en m. vocal “oh” / “oh dolor”. [p.143]
Hyperbole: fragment que supera el límit superior de la veu (exageració). [p.143]
Hypobole: fragment que excedeix el límit inferior normal de l’àmbit de la veu. [p.144]
1.2.3. Hypotiposis que evoquen persones o coses: [p.145]
Prosopopeia:representació musical d’afectes, pensaments o característiques de persones ausents o coses
inanimades. [p.145]

Assimilatio: simulació que l’instrument realitza el so d’un altre instrument o cosa (exemple: sons de aus,
pluja, vent, trons, … a les 4 estacions de Vivaldi). [p.145]

Apostrophe: discurs musical que es dirigeix als oients (parenthesis), implica digressió del tema principal.
Implica una desviació del tema principal del discurs musical. [p.146]

Paragoge de Kircher: descripció musical d’accions (exemple: galop en crescendo d’un cavall c.18.37
Combatimento di… Monteverdi). [p.147]

1.2.4. Altres Hypotiposis. [p.148]

Pathopoeia: figures de dissonància que s’apliquen on el text de la música vocal denotaafectes més
intensos. Habitualment a la confirmatio. [p.148]

Symploke: quan en la música polifònica, les veus s’ajunten a manera de “conspiració” (exemple: final de
Vespres a Beata Vergine de Monteverdi). [p.148]

Epiphonema: a) Anotació en el títol de l’obra, que indica un significat de descripció musical a

desenvolupar. b) comentari o sentència a l’inici o al final d’un discurs musical. [p.149]

3
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

2. Figures que afecten a l’harmonia [color groc] [p.150]

2.1. FIGURES DE DISSONÀNCIA. Alteren la correcta disposició sintàctica de la música. [p.150]
2.1.1. Conducció de la veu. [p.151]
Anticipatio notae (prolepsis) - exordio. Una o vàries notes que pertanyen a l’estructura harmònica
següent. [p.151]

Passus duriusculus: Dissonància de 2 per nota estranya, massa llarga o curta per l’escala. Ho és el
lamento cromàtic. [p.153]

Saltus duriusculus: a) salt melòdic igual o superior a una 6a b) salt melòdic dissonant de 7a (de
vegades 7a asc = dolorós i 7a desc = lamentació o infelicitat). [p.154]

Superjectio (accentus) Nota d’escapada superior. [p.155]

Subsumptio: nota d’escapada inferior. [p.157]
Subsumptio post positivam: és una subsumptio al final d’un fragment. [p.157]
Syncope: nota suspesa (4ª espècie del contrapunt) stile legato. [p.158]
Transitus notae: notes de pas. [p.158]
Quasi transitus:nota de pas que per la seva duració, accentuació, ornament destaca més que les notes
reals. [p.159]

Transitus inversus: Nota de pas en temps fort (permès en el stile recitativo perquè no utilitzava
compassos). [p.159]

2.1.2.Preparació de dissonàncies: [p.159]

Ellipsis de Bernhard: :omissió de la consonància fonamental: [p.159]
a) quant la consonància que prepara la dissonància es omesa i apareix en silenci.
b) quant a la síncope (nota suspesa) la quarta no resol.
Heterolepsis: quant la línia melòdica realitza un salt cap a una nota dissonant en relació al baix,
continuant el seu camí per grau conjunt. [p.161]

Quaesitio notae: consisteix en buscar una nota a la qual s’arriba des d’una dissonància que es troba
baix d’ella. [p.162]

2.1.3. Preparació de dissonàncies: [p.162]

Catachresis: és la no resolució o resolució no habitual de la dissonància. [p.162]
Prolongatio: És una prolongació considerable del valor normal de la dissonància. [p.163]
Symblema: (comisura) dissonàncies de valors curts que es produeixen de dos maneres: [p.164]
a) Directa: És l’appoggiatura. Resol a unaltra consonància en temps dèbil.
b) Cadens: quan hi ha en temps fort una consonància que es mou a una dissonància i
aquesta a la vegada es mou a un altra consonància.

Syncopatio Catachresica: resolució no habitual d’una nota suspesa: [p.164]

a) Quan resol a un altra dissonància.
b) Quan es preparada en una dissonància..
c) Quan realitza un altre moviment melòdic no habitual.

4
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

Syncopatio invertida: síncope que resol ascendent (retard). [p.165]

2.1.4. Relació harmònica entre les veus: [p.166]

Inchoatio imperfecta: quan inicia un fragment amb intervals harmònics de consonància perfecta.
[p.166]

Consonantia impropia: quan un interval ambigu es utilitzat com una consonància. Per exemple la
quarta justa. [p.166]

Longingua distantia: Distància excessivament gran entre les veus. [p.166]

Tertia deficiens: interval de 3a disminuïda o utilització de 3m enlloc de 3M. [p.166]
Quarta superflua: (#4) tritonus. 4a augmentada o 4a tritona. [p.167]
Quinta deficiens: (b5), típica d’affectus tristiae (com 6m i 7dis). [p.167]
Sexta superflua: (#6) O utilitzar un interval de 6M enlloc de 6m. [p.167]
Parrhesia: entre dos veus apareixen fortes i inusuals dissonàncies com a conseqüència del moviment natural de
la línia melòdica de cadascuna d’elles. Representa “por”. S’utilitza amb freqüència per atenuar una dissonància.
[p.167]

Cadentia duriusculae: dissonàncies fortes i inusuals que ocorren immediatament abans dels acords
que formen la cadència final. [p.168]

2.2. FIGURES D’ACORDS. [p.170]

Noema: acord consonant i suau en context polifònic amb el qual contrasta notablement (recents estudis
l’associen a una secció homofònica dins de la polifonia). Efecte “plaent”. [p.170]

Analepsis: repetició immediata i inalterada d’un noema. [p.171]

Mimesis noema: repetició immediata ialterada (modificació d’una nota o repetició d’un tema en un altra
altura)d’un noema. “burla”. [p.171]

Anadiplosis noema: Repetició immediata d’una mimesis noema. [p.172]

Anaploce: en doble cor el 2º cor repeteix un noema immediatament després del 1r cor (que roman en
silenci). [p.172]

Faux-bourdon: repetició d’un mateix noema en altures diferents que genera un moviment de 3es i 6es
paral·leles. [p.172]

5
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

3. Figures que afecten a diversos elements musicals [color taronja] [p.173]

3.1. PER ADDICIÓ (afegint material o components a una nota, secció o moviment musical).
[p.173]

3.1.1. Variació-increment. (afegint material a una secció o moviment musical) [p.173]

Apotomia: semitò major que excedeix al menor en una coma pitagòrica. [p.173]
Diminutio: dels valors a) per grau conjunt amb ornaments (trilli, tremoli, tremolat-ti, gruppi, circoli mezzi,
fioretti, tirate, ribattuti di gola, i altres figures semplici o colores que pertanyen a la variatio. B) per salt (de 3a
o més). [p.174]

Variatio: enfatitzar un text per mitjà d’ornaments vocals (accento, cercar della nota, trémolo, trillo, bombo,
groppo, circolo mezzo i la tirata mezza). [p.174]

Emphasis: figures que intensifiquen les intencions del text com epizeuxis, clímax, hypérbaton, ...
Característica de la peroratio. [p.175]

Epanalepsis de Vogt: repetició d’un emphasis [p.175]

Schematoides: repetició d’un fragment en un altra veu i amb notes més curtes [p.175]
Parembole: s’anomena així a les parts innecessàries (per exemple el contrapunt lliure a les fugues) [p.176]
3.1.2. Amplificació. (afegint algun material a una secció o moviment) [p.176]
Amplificatio: allargament de l’obra (sovint a la confirmatio) per elaboració d’elements secundaris o nous.
[p.176]

Transitus: transició per unir dos seccions retòriques amb contingut diferent. Sovint com a disgressio [p.177]
Paragoge: coda, ornament o desvio que ocorre al final d’un fragment musical [p.178]
Parenthesis: interrupció discurs amb una unitat breu i contrastant. Per Mathesson son en veu molt baixa
[p.179]

Metalepsis de Burmeister: fuga amb dos subjectes. O quan un element secundari al subjecte es
desenvolupa. [p.179]

3.1.3. Dubte. (afegint elements que enfosqueixen el significat o direcció d’una unitat) [p.180]
Suspensio: interrupció, retardació o aturada del discurs musical. Jacobson la veu als fragments on la veu
s’estabilitza en una sola nota. Genera tensió a l’oient. [p.180]

Dubitatio: dubte que s’expressa a) amb una modulació dubtosa b) amb una parada inesperada “dins” de la
frase (a la suspensió és “entre” frases [ p.181]

3.1.4. Acumulació. (aglomerant elements del discurs musical en una mateixa unitat) [p.183]
Congeries: acumulació d’acords 5/3 i 6/3 en moviment paral·lel, en almenys 3 veus. També pot ser
acumulació d’un o diversos elements (sobretot a confirmatio i peroratio). [p.183]

Enumeratio: successió o enumeració del mateix motiu o element musical dins d’una mateixa unitat
musical (sobretot a confirmatio i peroratio). [p.185]

Pleonasmus: acumulació d’acords, que afectats per figures com la syncope y la symblema, preparen la
cadència. [p.185]

Polysyndeton: és un emphasis (motiu de caràcter emfàtic) que es repeteix successivament de manera

similar [p.187]

6
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

3.2. PER SOSTRACCIÓ (traient material o components a una nota, secció o moviment
musical). [p.188]
3.2.1. Omissió (deixa incompleta una unitat musical). [p.188]
Abruptio: interrupció o final sobtat, imprevist o ex abrupto. Segons Mattheson representa “emocions
excitants”. [p.188]

Apocope: repetició incompleta d’un tema o subjecte. [p.188]

Ellipsis: interrupció i nova direcció d’un fragment per a) una gradatio o anabasis s’interromp
inesperadament b) fragment amb intensitat que resol a cadència trencada c) qualsevol classe de final
enganyós (que impliqui una omissió). [p.189]

Metalepsis: quan a una frase la part del motiu conseqüent s’entén observant el seu antecedent. [p.191]
3.2.2. Silenci (prenent so introduint silencis amb significats específics). [p.193]
Aposiopesis: pausa general. Silenci total imposat a totes les veus. Pot significar mort, eternitat,
preguntes... homoioteleuton i homoioptoton duren la meitat de temps [p.193]

Articulus: separació entre notes de semibreu (rodona) o breu (quadrada) Per donar vehemència quan es
repeteix la mateixa paraula. [p.195]

Pausa: silencia a una veu per a) respirar b) variar o suavitzar el cant c) evitar la successió d’acords perfectes
d) evitar la falsa relació cromàtica e) per a inserir un altra veu o controlar-les millor quan estan molt pròximes
f) per fer preguntes i per respondre g) per evidenciar el contingut del text. [ p.195]

Suspiratio: quan un fragment es interromput amb silencis breus. Jacobson indica que és característica de
peroratio. [p.196]

3.2.3. Fusió-Acumulació (prenen parts que provoquen l’acumulació dels elements que
romanen). [p.197]
Asyndeton: ininterrompuda repetició d’un motiu entre veus [omissió conjunció “i”] que junt amb la
enumeratio intensifica el pathos. [p.197]

Synhaeresis: quan dos notes es canten amb la mateixa síl·laba o a l’inrevés. [p.198]
3.3. PER PERMUTACIÓ i/O SUBSTITUCIÓ (substitueixen o intercanvien notes, fragments,
altures, registres, modes i continguts musicals). [p.199]
3.3.1. Permutació (intercanvien notes, fragments, elements, altures, elements mètrics,
registres, etc). [p.199]
Antimetabole: retrogradació d’un fragment. [p.199]
Atanaclasis: repetició d’un fragment on els elements que el conformaven apareixen en diferent ordre.
[p.200]

Hyperbaton: quan dins d’una unitat una nota o motiu apareix en un lloc (alçada o temps) diferent a
l’esperat. No confondre amb la sinonimia. [p.200]

Metabasis: creuament de veus. [p.200]

Syncopatio de Thuringus: síncope. [p.202]
3.3.2. Substitució (substitueixen notes o modes). [p.202]
Antistaechon: cas particular del hyperbaton. Cadència el penúltim interval (5a o 3a) es canvia per un
d’estrany (com una 4a). [p.202]

7
 LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES
Rubén López Cano (2000) Música i retórica en el Barroco. Amalgama Edicions.

Mutatio toni: canvi sobtat de mode. [p.202]

3.3.3. Oposició de contraris (oposen continguts musicals antitètics o inversos). [p.203]
Antitheton: Elements musicals contrastants que ocorren simultàniament. Expressen idees contràries o
oposades. [p.203]

Hypallage: Imitació d’un subjecte o tema per inversió o moviment contrari. Implica una correcció a lo que
s’ha dit anteriorment [p.203]