Expressió escrita, oral i audiovisual

Tema 1

En el mon en el que vivim, ens interessa comportaments, on estan com a consumidors. Depèn
de la forma que veiem a les persones la podem entendre duna forma o altre, (Espais culturals).

- Persones constructores.

Dotació de sentit i interpretació del món: Paper d ela cultura es fonamental per que ens
ensenya audiov. D’explicar i ensenyar el món = Sensacions i emocions -> ens ajuden a prendre
decisions i accions, audiovisuals, es efectista.

- EMPATIA I ÈTICA PER : Mirada experta te el coneixement de tots els elements de la nostre
producció escrita, oral i audiovisual, tot ha destar molt estudiat peque ens interesaa
estudiar a la gent per intuir com pot ser codificat i interpretat. Que es vol dir, a qui es vol
dir i per a què es vol dir. COM es vol dir. Conèixer i tenir clar a qui va dirigit.
- Els colors també son importants, exemple al Japó el vermell o el blanc no significa el
mateix.

**Qualsevol element tecnològic que esta al mig del So, no es el mateix un son natural que
un so mediat.

Espai de la creació de missatges i interpretació de sms.

1- Interpretació de la realitat ->mediació tecnològica, convencions narratives i

expressives-> mediació perceptiva.

Captar l’atenció:

(Schaeffer,P,1966) cop de volta a lestudi del so. Es poden entendre diferents dimensions
per entendre que pasa quen nosaltres sentim alguna cosa.

- Sentir (Concret subjectiu)

- Escoltar ( concret objectiu)
- Entendre (Abstracte subjectiu)
- Comprendre (abstracte i objectiu)

El llenguatge torna a ser important per entendre i entendre’ns.

- Concret: es el so aquest que es genera Ex: cosa perceptiva, causal quan cau un boli
- Abstracte: prové de la comparació
- Subjectiu: possibilitat audiovisual
- Objectiu:

Tipus descolta:

- Causal
- Semàntica : traducció dels sons
- Reduïda : que volem aconseguir amb aquell so.

(Treballarem dos).
Identificació dels sons:
 Font sonora: qualsevol objecte que emet un so.
 Objecte sonor: qualsevol so que podem reconèixer pels seus trets acústics.
 Ens acústic: Qualsevol objecte sonor que es reconegut quan l’escoltem com una fon
sonora, concreta en algun lloc fixe o canviant de l’espai sonor del producte
audiovisual.

Però si fem un so mediat? Per exemple la tassa de cafè amb so natural, i si ho fem amb un so
mediat tecnològicament amb un micròfon, no sona igual, però em de fer creure que el sonor
que produïm es el original i el natural.

El so a les produccions comunicatives:

Conceptes narratius:

 Diegesi sonora i audiovisual: el so de l’aire a condicionat, algú que passa pel passadís
això son sons diegètics. Forma part natural de l’acció mostrada i de les coordenades de
les ‘espai- temps a audiovisuals.
 Extradiègesi: una banda sonora, tot allò que es posa a sobre en el muntatge
audiovisual.

Funcio dels recursos sonors:3

 Sintàctica: per exemple quan organitzem els continguts a la ràdio quan ens marca la
hora i seguidament per informar els titulars.
 Descriptius: ens a juda a entendre els espais on es desarrollen les accions. (Diagen)

Ex: a una peli de guerra, els trets, l’aigua

 Expressiva: genera emoció sentiment i percepció, afegeix nous significats al producte,

cercats pel creador.

Sistemes expressius sonors:

 Silenci: pot tenir carrega dramàtica expressiva (caiguda d’intensitat), la desaparició del
so durant com a mínim 3 seg.
 Efectes sonors: Son sons inarticulats o sorolls no son ni musica ni paraula, serveixen
per representar la realitat ja sigui objectiva a o subjectiva. Ex: tic tac, d’una bomba.
 Expressió oral: Locucions per crear missatges,
 Música: i la musica amb paraules es una cançó, efecte que ens emociona.

Expressió oral
Producció del so de la veu:

La nostra personalitat, el so que emetem.

 El To: fonament físic que depèn del nombre d’oscil·lacions de l’esfínter glòtic (les
cordes vocals vibren per segon). Es agut o greu.

Veus femenines: 200/400c/seg.

Veus masculines 100/150c/seg.

  Intensitat: aument de volum, potencia de la veu (depèn de l’obertura de l’esfínter
glòtic). Sensació perceptiva: Fort: perceptivament es proper esta al nostre costat,
fortalesa. I Fluix: llunyania o debilitat.
 Timbre: Sensació perceptiva de la complexitat del so. Intervenen les característiques
de l’element que emet el so. Ex: picar amb un boli a la taula.

Us expressiu de la veu:
 Actitud sonora: treball amb l’expressió oral per tal d’assolir una finalitat comunicativa
determinada.
 Expressió fonoestèsica: Expressió oral sonora oral transmesa mitjançant trets acústics
de la veu, que informa sobre la forma, la mida, la textura, el tipus de moviment d’allò
que descriu verbalment l’emissor o bé sobre l’actitud, caràcter, aspecte físic i el
context de l’emissor. Ex: parlar de la tardor, doncs to suau, amb Rrss.
 Com nosaltres representem les dimensions: excepcions:

- les paraules que es poden transmetre.

- les paraules o el to de veu, que pot fer que ens imaginem com pot ser una persona o per lo
contrari que ens sembli ques d’una manera i que sigui d’un altre.

Sintaxi SONORA
Organització dels elements d’un text per tal de preparar la seva oralització, donar sentit el text
i fer-ho ocmprensible.

GRUPS FÒNICS/ PAUSES/ INTERPRETACIÓ.

 Cadència : caiguda de la entonació

 Semi cadència: es manté entonació
 Anticadència: pujada entonació.

El so ales produccions comunicatives

 Jingle Marca: fragment musicales que destaca el producte i les seves qualitats: Canción
de les galletas fontaneda.
 Jingle Adsong: Fragment musical que destaca els “valors’’ de marca.
 Llibreria i arxiu: tret de llibereria.
 Fono música: versió original.
 Versió Lliure: agafem cançó coneguda i li canviem la lletra o la paraula.

Figures de Muntatge: Important buscar una connotació

expressiva.
Primer pla intensitat sonora: O PP

Resol (RS,resol) : PP

Fade In: augment gradual i dona sensació de que algú s’ha aproxima.

Fade Out:

Fos (transicions) Encadenat: Serveix per anar al futur o al passat. Fos (F): pot generar un
problema de comunicació.
EL PUNT AQUÍ fix
SERVEIX PER DECIDIR UNA VA EL MICRO, PER TEMA D’INTENSITAT I PRIMERS PLANS.

EL PUNT AQUÍ MÒBIL

Es van movent, construïm un espai sonor.

Elements bàsics del llenguatge sonor:

 Pla sonor: te a veure amb la intensitat dels sons. Però, la radio Codificació eStàndar
(Convenció)
 Objectes sonors pròxims: +++Major intensitat, i llunyars (Menor intensitat), permet
crear imatges auditives.
- Valors pla sonors: Distingir el que es preferent. Relació distància el oient i el que escolta.
- Muntatge Sonor: ORDRE, SUCCESSIÓ, COMBINACIÓ, HARMONIA. Combinació, Integració i
organització de les formes sonores del llenguatge sonor. Objectiu: discurs coherent,
atractiu, clar i entenedor per al receptor. = Les combinacions generen noves significacions.
= La musica+veu= una nova sensació i significació.

(Eix Pla de simultaneïtat )

Segona Part
La Imatge a les produccions comunicatives

 Imatge fixa: tenir en compte tots els elements per transmetre emoció e informació
 Imatge en moviment: una imatge reproduïda 14 vegades dona la sensació que es una
imatge en moviment.
 Enquadrament: Determinat per les proporcions de l’element que permet seleccionar a
l’espai i captar les imatges:
- Angle de visió:
- Angle de lent: si mirem per un forat l’angle de visió es reduït, per tant captarem el nostre
objectiu.
- Distància focal: acostant o allunyant una cosa relacionat amb l’angle de lent. Distancia
modal òptic des de l’objectiu
- Distància d’enfocament: a menor distancia focal, major distancia d’enfocament i a
l’inrevés.

(MIRAR CARATERÍSTIQUES DE L’OJBECTIU)

Enfocar: quan els objectes nitits.

Enquadrament: ( diapo, FORA DE QUADRE, QUADRE (CAMP).

 Ubicació camara:
- Camp o pla: a la imatge la noia sonriu
- Contracamp: la noia està parlant amb els agents.
- Eix de càmera: important saber on col·locar la càmera. Si tel saltes pot generar problemes.
(Salt d’eix)
 Angulació: l’exemple es un contrapicat (poder, força) .PICAT: controlat, empetitit.
NORMAL:
 Quan fem foto o gravem als nens es important posar-se a la seva alçada.

Composició : Organització de tots el elements visuals dins l’enquadrament.

- Per disseny: Crear escenaris, super produccions. Suposa molta inversió.

- Per disposició: per exemple buscar unes cases per la peli Estar Wars. Doncs anem a trobar
aquell tipus d’escenaris. Ex: Tunísia per les cases del desert.
- Per Selecció: decidim quina part de la selecció escollim per que sembli que estan allà on
son.

Principis estètics de la composició

(DiaPO)

UNITAT
 Centre d’interès
 Equilibri estètic.
- Associat a: Simetria, equilibri, Predilectibilitat, Centralitat, Permanència.

Varietat
Necessitat d’equilibri dinàmic

Profunditat:
- Perspectiva de Massa: vermells donen calidesa i proximitat. Si els diferents elements d’una
escena, es col·loquen de manera esglaonada al llar de l’eix de la càmera, interpretem que
es tracta d’objectes o subjectes distants entre sí.
- Perspectiva de to
- Perspectiva amb l’enfocament: Dona la sensació de la primera persona que apareix està
pràcticament a sobre, i el fons està mes lluny.
- Perspectiva de Línea:

PLANS (Dimensió espacial-Valoració):

- Plans Generals: son descriptius per que ens ajuden a a entendre la situació dels
personatges i on es desenvolupen accions i entorns.
- Plans mitjos: ens serveix per adonar-nos del moviment que està passant.

 PA: Pla Americà: No tallar abans dels genolls

 PM: Pla mig: no tallar per sobre de la cintura.
 PMC: PLA Mig Curt: Per captar les expressions i el que passa al seu entorn.
- Primers Plans: Son els mes expressius per als personatges.
 PP: Primer Pla: (fins la coberta)
 PPP: des de las celles fins la barbeta.
 PD: Pla detall: ensenya el detall.

- GPG: Gran Pla general

- PG: Pla general, la figura humana té protagonisme, ens ensenya els personatges en
l’entorn on es grava.
- PS: Pla sencer: es mostra figura humana sencera. Aire : per dalt i costats de la imatge.

La imatge i el so a les produccions comunicatives audiovisuals

Un so o una musica pot arriba a transformar tot allò que estem veient.

 Interacció imatge i so / coherència perceptiva => propostes naturalistes

 Interacció imatge i so / coherència perceptiva => Propostes interpretatives.

Exemple la música quan s’apropa un tauró.

 Sincronia imatge/ so: coincidència amb el so de dos estímuls que el receptors percep
clarament diferenciats.

Tipus de sincronia imatge / so:

- Permanent i precisa: quan nosaltres reconeixement que aquell so, esta produint (coneix
lògica) entre el que veiem i el so. Ex: Declaració davant a càmera. Reconeixem a la persona
la seva veu i la connexió es automàtica.
- Extensa en el temps: no es precisa com la permanent, es poden produir diferents tipus de
sons, amb una connexió lògica i en algun lloc o moment estan sincronitzats.Fenoments
provinents de fonts diferents però que busquen harmonitzar-se en moments concrets o
punts de sincronia. Ex: una llet al cap amb una ampolla. O imatges de Star Wars amb una
banda sonora alegre.
- Puntual: Es una sincronia esporàdica generada per l’espectador i no buscada. El receptor
percep els dos fenòmens com a independents, consciència del qual es accidental.

El ritme
Activitat perceptiva que ens permet captar una estructura determinada per raó de l’aparició o
desaparició i/o la repetició d’un fenomen. També l’associem a moviment i a velocitat.

Tipus de ritme:

 Ritme intern: Determinat pels moviments interns dels plans, i aspectes com
l’encuadrament, composició. Ex: enquadrament curt quan algú camina si l’apropem
dona sensació de velocitat. Les expectatives de l’espectador esperant per exemple el
tret a un home per el context també es un ritme intern.
 Ritme extern: Determinat pel muntatge (imatge i so) per la durada dels plans i les
figures de muntatge.
 Ritme compassat i ritme lliure: La relació sincrònica de la imatge i el so ens faciliten el
treball amb el ritme audiovisual.
 Compassat: l’estructura d ela forma sonora marca els aspectes de la imatge.

Lliure: es la força d ela sincronia o (...)

Temps i espai audiovisuals

Tractament temporal: Manipulació narrativa del temps de l’acció, sigui encongint-lo o dilatant-
lo, segons la intencionalitat de l’emissor. Es pot crear en el receptor la sensació de que està
participant de diferents accions. TEMPS REAL vs. TEMPS AUDIOVISUAL.

- Continuïtat temporal: Relació de successió temporal (linial) entre els diversos elements
que integren las narració audiovisual. Es respecta el temps dels fets narrats tot i que
aquest temps el poden fer avançar o retrocedir o fins i tot el.lidir-lo.
1. Successió cronològica: Els fets narrats respecten l acronologia, tot i que e spoden
ometre moments de la narració.
2. Flash-Back: Retrocés en el temps
3. Flash forward: Salt temporal cap endavant, cap a l a futur.
- Paral·lelisme:

Per construir paral·lelismes, s’entengui on està. Presenta situacions ubicades en diferents

espais però, en el mateix temps reals o dramàtic.

S’alteren: dues o mes situacions

(falta info)

El so a l’audiovisual
- paisatge sonor:
- Espai sono :
- Perspectiva sonora:

Punt d’escolta (punt aquí o punt d’audició) [punt de vista]

- Fix
- Mòbil

¿Que fa el so? Ens dona sensació de realitat. Facilita la continuïtat narrativa. Organitza el
discurs audiovisual donant cohesió a l’escena per damunt del pla, gràcies al so amb
continüitat. Permet economia de plans, no cal que tot aparegui a l’enquadrament, es suficients
amb el so fora de camp o ambient.

Encavalcament (overlapping)

- Afavoreix la unió formal de dos plans que poden pertànyer a escenesdiferents.

-
-

Rotòrica Audiovisual
- Metàfora:
- Metonímia: continent x contingut. O Instrument per la persona ‘’Celebrity’’.
- Sinècdoque
- Símbols:
- Repetició

Guió literari
Informacions amb coses que tenen a veure amb l’escena Ex: exterior, noche... (informació
prèvia al diàleg)

Guió tècnic
El plans, exterior, interior, informació

Pla rodatge
Pla, càmera, localització, varios, audio , vestuari i les jornades (dia 1 i dia 2).