Efectes sonors

Elements a una banda sonora

— Dins a la banda sonora d’un projecte audiovisual, podem

trobar principalment 3 tipus d’elements:

— Diàlegs i veu en off

— Música
— Efectes sonors

— Ambients

— Puntuals
 2 categories:
Ambients vs puntuals
— Ambients: Efectes no sincronitzats que s'afegeixen per
crear presència o ambient en una escena amb la finalitat
de situar-la en una localització específica (les onades del
mar, el tràfic d'una ciutat, etc.).

— Efectes puntuals: referit a efectes individuals

normalment sincronitzats i relacionats amb una sola font
(un avió, una porta, etc.). Es solen afegir en el procés de
postproducció per a emfatitzar tot allò que el so
ambiental no pugui oferir.
 4 tipus d’efectes sonors

— Efectes de so directe (Wildtracks d’efectes): Enregistrats

durant el rodatge
— Efectes sala o Foley: Enregistrats a un estudi i sincronitzats
amb la imatge durant la fase de post-producció.
— són denominats així en homenatge a Jack Foley, creador
d'innovadores tècniques en la producció d'efectes de so per al cinema.

— Efectes especials: Creats artificialment amb processadors de so

i sintetitzadors
— Efectes de llibreria: Preenregistrats i disponibles a bancs de so
Efectes sala
Estudi foley

6
Efectes especials
 Llibreries d'efectes sonors

Avantatges
— Es pot disposar de nombrosos efectes de bona
qualitat i difícils d'enregistrar per nosaltres
mateixos (un avió a reacció, un bosc cremant, etc.).
Inconvenients
— Manca de control sobre la expressivitat, la
dinàmica i el timing (ritme, velocitat i pauses)
— Variació d'ambients
— Durada

Exemples: General 6000, Sonny Loops & Samples, Sound Ideas, The
BBC Sound Effects Library, Warner Bros
8 Sound Effects, etc.
 El crit Wilhelm

— El crit Wilhelm formava part d'una sèrie d'efectes de so

originals, enregistrats el 1951, per al film Distant Drums de
la Warner Bros. Va ser interpretat en estudi per l'actor i
cantant Sheb Wooley després del rodatge del film. Es va
utilitzar per a una escena en què un home és mossegat i
arrossegat sota l'aigua per un cocodril. Després, la gravació
del crit va quedar arxivada a la llibreria d'efectes especials
de l'estudi i es va fer servir en moltes més pel·lícules.

9
Efectes de llibreria
 Funcions

Hilary Wyatt considera que el principal objectiu dels efectes de so és crear

un paisatge sonor que atregui l'espectador cap a dins de la “realitat” creada
pel director, i que el tregui fora de l'entorn en què es troba veient la
pel·lícula

• Funció principal:
• Dotar de versemblança a un projecte audiovisual

• Funcions específiques:
— Reemplaçar — Mostrar/orientar
— Recrear/narrar — Articular
— Dramatitzar
Reemplaçar els sons del rodatge:
El so directe està configurat per a enregistrar els diàlegs, quedant molt
limitada la captació de la resta de sons. Factors com els elements de
ficció (decorats, atrezzo, etc), la contaminació acústica o el doblatge dels
diàlegs obliguen a recórrer als efectes sonors.
 Recrear/narrar:
Sonoritzant el fora de camp, podem situar l’espai on es
desenvolupa l’acció, anticipar esdeveniments, crear
il·lusió de profunditat espacial, etc.
 Dramatitzar:
Podem crear sons que ens permetin reforçar, accentuar
o atenuar el contingut dramàtic de la imatge.
 Mostrar*/orientar:
Mostrar allò que costa de veure, com per exemple uns
moviments ràpids, o dirigir la mirada de l’espectador
cap a elements concrets de la imatge.
 Articular:
El muntatge visual sol venir marcat per una discontinuïtat
entre diferents escenes i tipus de pla. Els efectes sonors
poden ajudar a crear una continuïtat fictícia o a remarcar
transicions.
 Blocs principals d'efectes
segons la seva funció
ü Funció ambiental: Per descriure ambients on s'emmarca
l'acció narrada.

ü Funció expressiva: Per transmetre emocions i estats d'ànim.

ü Funció narrativa: Per explicar quelcom que està succeint .

ü Funció ornamental o estètica: quan l'efecte sonor té un

valor accessori (i per tant, és totalment prescindible).

18
 Tipus de sons

— Sons objectius: aquells que sonen a partir de l'aparició

de la imatge de l'objecte que emet el so.

— Sons subjectius: aquells que donen suport a una

situació anímica o emocional de la trama o dels
personatges, sense que necessàriament aparegui en
imatge la font de so.

— Sons descriptius: aquells que no representen cap objecte

dels que apareixen en imatge, sinó que són abstraccions
o idealitzacions dels sons suposadament originals.

20
Efectes gestuals “paradiegètics”: terme utilitzat per
Blas Payri per referir-se als sons que semblen emanar
de l'escena i que s'afegeixen a l'acció, però que no
tenen una font realista de so.

21
Efectes gestuals “paradiegètics”

22
Exemple de diverses tipologies i funcions
simultànies

23
 Elements a tenir en compte
— Codis de percepció
— Els sons que fem servir en post-producció no sempre tenen que ser
fidels al de les seves fonts originals. La nostra cultura auditiva està
plena de referents imaginaris més potents, a l’hora de comunicar un
missatge, que els propis sons reals.

— Prioritzar
— No tot el que veiem en pantalla ha de sonar. Hem de fer una tria
tenint en compte l’argument del projecte. D’igual manera, hem
d’establir una jerarquia, entre els elements sonors, a l’hora de ajustar-
ne els nivells a la mescla.

— Interpretació
— Els sons estan dotats d’intenció. Hem de saber transmetre aquesta
intenció mitjançant una dramatització del so que enregistrem.
Aquesta és una de les grans limitacions de les llibreries de so.
 Foley artists: Intèrprets del so
(Gary Hecker)

— What is foley 25
Classificació segons la relació amb la imatge

— Sons naturals: quan l'efecte és el veritable so de l'objecte

que està sonant. Són més propis de documentals i de
reportatges.

— Sons característics: quan l'efecte és una reinterpretació

del so natural de l'objecte. Habitualment s’utilitza per
intensificar l'impacte sobre l'espectador.
— Imitatius: amb propietats físiques similars a les del
so original.
— Interpretatius: no tenen cap semblança amb el so
original.

27
Sons ficticis
 Trets naturalistes a
L'assassinat de Jesse James (2007)

29
Descomposició trets naturalistes
(per Blas Payri)

30
 Grup Walla

— Quan els actors principals tenen diàlegs en escenes amb

molta gent, els extres normalment simulen estar parlant
sense emetre cap so per tal que el diàleg principal es
pugui gravar de la manera més nítida possible.

— Posteriorment, en la fase de postproducció, s’afegiran els

sons de la gent amb un grup d'especialistes.

— Walla_ Los Angeles Times

http://www.youtube.com/watch?v=t52MVV4duqs
31
 Sincronia

— Sincronia dura: Quan el so s'anticipa a la imatge

— Sincronia Neutra: Quan el so coincideix amb la imatge.
— Sincronia tova: Quan el so és posterior a la imatge,
suavitzant la sensació d'impacte.

“es más violento y sorpresivo un sonido repentino e inesperado que

una imagen de las mismas características.” NIETO, José (2003). Música
para la imagen. La influencia secreta. 2ª edición. Madrid: Iberautor. (cap.5 pp. 128-
138).

33
Sincronia dura (original)

34
Sincronia neutra (modificat)

35
Sincronia tova (modificat)

36
 Enllaços

— Idees per a la creació de foleys i efectes sonors

— http://www.epicsound.com/sfx/

— Més informació sobre els foleys i efectes sonors

— http://www.marblehead.net/foley/
— http://vimeo.com/28812209 (vídeo Kiku Vidal)

— Bancs de sons d’ús lliure

— http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
— https://www.freesound.org/ (requereix registra-se)
Efectes sonors
(K.V. Selecció)
Efectes sonors
(Kiku Vidal)
Efectes sonors
(LOTR)

40
Efectes de so en una
banda sonora

adrienfaure@ub.edu