Patrícia Durán Gimeno

Taller de so, Universitat Pompeu Fabra

TREBALL DE SÍNTESI

Pel meu treball de síntesi, he estudiat els recursos i l’ús del silenci, la continuïtat i la
fragmentarietat del so, i la veu en off, a través de les pel·lícules The Matrix i Memento.

Per començar, tot i que la banda sonora d’aquesta pel·lícula destaca molt, em sembla
interessant com l’ús del silenci pot passar desapercebut en la pel·lícula The Matrix, tot i
que trobo que és essencial pel desenvolupament de la trama.

Tot i que les escenes d’acció, les quals abunden durant tot el film, es recolzen molt en
l’ús de la música i els efectes sonors, hi ha petits moments de silenci essencials per la
trama. En aquests moments d’acció es crea un moment caòtic, mitjançant l’ús caòtic
de trets, armes, efectes especials, etc. i de sobte es produeix un silenci abruptament,
aquest silenci serveix tant com per emfatitzar un punt de clímax dramàtic dins la lluita,
o per donar-li més importància a un so en específic, un cop, un tret, per tal d’aïllar la
resta de sons i emfatitzar-ne un de concret.

A més també és un recurs que utilitza la pel·lícula per crear tensió, trenca amb
l’ebullició del altres sons constants, fent entendre que es tracta d’un moment clau o
que alguna cosa important o decisiva està a punt de succeir.

Una escena que reflexa això és l’escena del tiroteig al vestíbul. En aquesta escena, el
protagonista, Neo, juntament amb la Trinity, s’han d’enfrontar a diversos agents de
Matrix. Trobem una música puntual de fons, però de la mateixa manera, també
trobem moments en que no només para la música, sinó que també se silencia el so
ambient i ens centrem en detalls com les passes del protagonista, els trets, crits, etc.
Aquest silenci fa que l’espectador es senti molt més immers en l’acció, augmentat la
intensitat i la tensió de l’escena.
 Patrícia Durán Gimeno
Taller de so, Universitat Pompeu Fabra

El següent recurs sonor que he triat per analitzar és la continuïtat i la fragmentarietat, i

la relació o contraposició que es pot establir entre aquestes. La pel·lícula que he triat
per estudiar aquests recurs és Memento de Christopher Nolan. Mentre que la
continuïtat es fa present amb els sons constants i continus, creant una sensació de
cohesió i estabilitat en la banda sonora, trobem molts moments en que d’altra banda,
es presenten un seguit de sons de manera esporàdica i fragmentada, creant una
sensació de disrupció i inestabilitat, causada per la fragmentarietat. Aquest recurs
sonor a la pel·lícula de Memento, es utilitzat per crear efectes distòpic per reflectir la
desorientació del personatge principal. Crea un ritme molt característic del film, ja que
en general la pel·lícula se centra molt en la connexió i desconnexió de la realitat, la
desorientació, amb una narrativa desordenada, on trobem aquesta falta de
continuïtat, per tant aquest recurs de la fragmentarietat és molt útil i ajuda i
acompanya el ritme de la pel·lícula.

A més a més trobem un altre tipus de fragmentarietat, la fragmentarietat de la música.

Hi ha molts moments al llarg de la pel·lícula en que la banda sonora es para
sobtadament per deixar al seu darrere un silenci profund (que alhora, com he explicat
en l’anterior anàlisi també ajuda a crear sensació de tensió a l’espectador), el qual
mostra a l’espectador, i el fa empatitzar amb la incapacitat del protagonista per
recuperar la memòria o certs records. Així, amb aquest tall del flux de la música, la
fragmentació de la banda sonora també aporta aquest trencament de continuïtat de la
pel·lícula de Nolan.

En conclusió, aquest ús dels efectes de so que creen dissonàncies, pauses sobtades a la

banda sonora i talls bruscos contribueixen a aquesta sensació de desorientació, que
guia la trama del personatge, creant una experiència auditiva que complementa
perfectament l'estructura no lineal de la pel·lícula, i ajuda a l’espectador a empatitzar
amb el protagonista i a ficar-se més endins de la història.

Finalment, durant l’anàlisi de la pel·lícula Memento, per tal de treballar la continuïtat i

la fragmentarietat sonora, m’he adonat que hi ha un altre recurs sonor que destaca al
 Patrícia Durán Gimeno
Taller de so, Universitat Pompeu Fabra

llarg del film: la veu en off. En aquest film, el protagonista i la seva història no són
destacables per les seves accions, sinó per la seva persona. Ha perdut la memòria i a
més té una condició mèdica (amnèsia anterògrada) en que la segueix perdent
momentàniament, mentre esta fent les coses, per tant el seu retrobament com a
persona, la seva ment i aquesta introspecció amb ell mateix és molt important al llarg
de tota la pel·lícula. Per això crec que el recurs de la veu en off, per tal de sentir els
pensaments d’aquest personatge és molt important, ja que hi ha situacions en les que
seria molt difícil mostrar-ho amb gestualitat. A més ens introdueix en la ment del
protagonista, les preguntes que és fa, que a nosaltres no se’ns passarien pel cap, i
ajuda a expandir la desconstrucció i el caos que es crea contínuament al seu cap.

Tot i que Memento no té una estructura narrativa lineal, com ja he mencionat, la veu
en off en el cas d’aquest film juga un paper essencial en la narració de la història, ja
que tot i aquesta discontinuïtat pròpia de Nolan, sense aquest recurs sonor seria
gairebé impossible seguir el fil de la narració.

La veu en off d’en Leonard Shelby ajuda als espectadors a entendre el per que de les
accions del Leonard, per que fa el que fa, per que pren una decisió o una altra, i
sobretot per entendre els seus canvis bruscos de comportament, depenent del que
estigui passant al seu cervell i que recordi, per tant és essencial per entendre les
diverses capes de la trama, per entendre al personatge i els seus pensaments i
motivacions. Una escena on això es veu clarament és durant la persecució pel
pàrquing, en que no recorda que està fent, fins i tot en un moment donat s’adona que
està en una persecució i que per tant ha de fer alguna cosa, llavors comença a
perseguir a l’altra persona, fins que recorda, o s’adona, que és ell el que està essent
perseguit per l’altra persona. Això sense la veu en off i la coneixença d’aquests
pensaments momentanis del personatge, hauria estat molt complicat d’entendre per
l’espectador, simplement veient al Leonard corrent pels costats canviant de direcció
abruptament.
 Patrícia Durán Gimeno
Taller de so, Universitat Pompeu Fabra
En conclusió, en aquest film, la veu en off és un recurs narratiu que no només
contribueix a la estètica o ritme de la pel·lícula, sinó que és gairebé estrictament
necessària, per tal

de que l’espectador pugui seguir el film de la història i comprendre al protagonista,

més en un film que es basa en els pensaments profunds del jo, a través de la memòria i
la identitat.
 Patrícia Durán Gimeno
Taller de so, Universitat Pompeu Fabra

FILMOGRAFÍA (links a diversos clips de les pel·lícules):

THE MATRIX
https://youtu.be/Z2eCmhBgsyI

MEMENTO
https://youtu.be/EJdOj8mC3ZA
https://youtu.be/J1gol0HwAXM