LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

TEMA 1. SO, MÚSICA I LLENGUATGE MUSICAL.

El so i la música comparteixen molt, però no són la mateixa "cosa". Cadascun d'ells posseeix
unes qualitats o elements que els defineixen i en moltes ocasions corren parells, però cal tenir en
compte que el so és un esdeveniment físic, mentre que la música és un art que se serveix d'aquest
esdeveniment com a material per a desenvolupar-se.

QUÈ ÉS EL SO.

El so és una ona que es propaga per l'aire o un altre mitjà elàstic, produïda per la vibració d'un
cos. Ho estudia l'acústica que es subdivideix en dues disciplines:

https://www.youtube.com/watch?v=NU9aeHLmD-Q

* Acústica física: s'interessa pels fenòmens vibratoris que es produeixen i propaguen en els
diferents mitjans sòlids, líquids i gasosos. El so com a fenomen físic.

* Psicoacústica: s'interessa per l'efecte d'aquestes vibracions sobre l'home. So com a fenomen
perceptiu i psicològic. És imprescindible la intervenció d'un receptor.

Per a poder entendre aquest divisió de l'acústica en dos subdisciplines és necessari conéixer el
funcionament del sistema auditiu humà per a discernir quan el so és un fenomen físic i quan passa a
ser un fenomen psicològic. Podem definir el sistema auditiu com el sistema que permet l'audició.

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

EL SISTEMA AUDITIU.

La funció del sistema auditiu és captar i transformar les ones sonores en impulsos nerviosos.
Posteriorment, aquest senyal és transportat a través del sistema nerviós perifèric fins a ser processat
en l'encèfal que decideix quina resposta efectuar, de vegades de forma conscient i d'altres de forma
inconscient o instintiva. El sistema auditiu humà està format per:

1) Orella externa.
Les ones sonores arriben al pavelló auricular, que les dirigeix cap al conducte auditiu extern, on
resulten amplificades a certes freqüències. Finalment, el so arriba a la membrana timpànica, a partir
de la qual les vibracions es transmeten per un medi sòlid. En formen part el pavelló auricular i el
canal auditiu amb les funcions de recollir i encaminar les ones sonores fins al timpà. La cera que es
forma en el canal auditiu té la funció de mantenir-lo net i humit. En moltes espècies de mamífers
terrestres el pavelló auricular està molt desenvolupat i està dotat de moviment.

2) Orella mitjana o caixa timpànica.

Inclou la trompa d'Eustaqui, un conducte que la comunica directament amb la faringe, igualant
la pressió entre les dues bandes del timpà. D'altra banda també hi trobem la cadena ossicular
conformada pel martell, l'enclusa i l'estrep, que és el camí de les vibracions mecàniques envers la
finestra oval, una altra membrana, la qual provoca una vibració en el líquid que omple el cargol. És
una cavitat amb aire darrere la membrana del timpà a través de la qual l'energia de les ones és
transmesa des de l'orella externa fins a la còclea que ja forma part de l'orella interna aquesta
transmissió d'energia és efectuada a través de tres petits ossos que vibren solidaris amb el timpà.
També en l'orella mitjana hi ha el canal d'Eustaqui, que és en part ossi i en part fibrocartilaginós,
que el manté en contacte amb la rinofaringe i manté una pressió constant en l'oïda mitjana. La
membrana del timpà és autoregenerativa i està formada per tres capes, en la part central hi ha l'àrea
vibrant activa en resposta a un estímul sonor.

3) Orella interna
Hi ha la còclea o caragol; un tub ossi enrotllat de la mida d'un pèsol, que principalment permet
diferenciar i interpretar sons. El cargol conté la membrana basilar, on resideix l'òrgan de Corti,
format per un conjunt de cèl.lules ciliades (entre 24.000 i 30.000) que vibren a determinades

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

freqüències. La ubicació dels cilis al llarg de la membrana basilar guarda relació amb la longitud
d'ona a la qual són sensibles. En ella els estímuls mecànics es transformen en impulsos elèctrics que
es dirigeixen pel nervi auditiu cap al cervell es descodifiquen i s'interpreten. Finalment, la
informació nerviosa arriba al cervell, cada orella per separat, on s'integra. L'orella és l'òrgan que
permet el sentit de l'oïda. També en l'orella interna es troba el laberint vestibulari els conductes
semicirculars que són els òrgans del sentit de l'equilibri.

És al finalitzar aquest procés quan l'èsser humà dota de contingut i característiques a aquelles
ones vibratòries que provoca qualsevol cos que vibra.

https://www.youtube.com/watch?v=nCcDD1WOIBo

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

EL SO PERCEPTIU O PSICOLÒGIC.

El rang de freqüències audibles es considera de 20 Hz a 20000 Hz, i al llarg de tot aquest

espectre varia la sensació d'intensitat. El llindar s'explora, clínicament, amb l'audiometria. En totes
aquestes freqüències audibles, els humans podem discernir una sèrie de trets característics que ens
ajuden a classificar els sons. Aquestes qualitats físiques o paràmetres del so son:

ALTURA o TO: És la qualitat del so per la qual reconeixem si aquest és agut o greu. L'altura ve
determinada per la freqüència de la vibració sonora i es mesura en Hertz (Hz). Les notes greus tenen
freqüències més baixes que les notes agudes. La gamma de freqüències audibles per l'oïda humana
es diu espectre audible i està entre 20 Hz i 20000 Hz.

https://www.youtube.com/watch?v=_z3IrmnentM

INTENSITAT o VOLUM: Aquesta qualitat determina si els sons són forts o suaus. Té a veure
amb la amplitud de la vibració sonora, la unitat de mesura és el Decibel (dB). La intensitat d'una
trepitjada està al voltant dels 10 dB, mentre que el clàxon d'un cotxe està en 110 dB. El llindar del
dolor es troba al voltant de 120 dB.

DURADA: Correspon amb el temps (segons) que dura la vibració sonora.

TIMBRE: És la qualitat mitjançant la qual reconeixem els instruments o les veus encara
estiguin produint un so amb la mateixa altura, intensitat i durada. El so de qualsevol instrument o
veu no és "pur", està format per diversos sons que sonen simultàniament, aquests sons reben el nom
d'harmònics.

Els tres primers paràmetres (altura, durada i intensitat) estan relacionats amb el tipus de
vibració, mentre que el timbre es relaciona amb el material de la font sonora, és a dir, de l'objecte
que vibra.

https://www.youtube.com/watch?v=NU9aeHLmD-Q

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

PERÒ, QUÈ ÉS LA MÚSICA.

Fins aquest moment només hem analitzat el fet sonor com un element físic i psicològic, per a
després explicar com funciona el sistema auditiu humà. És moment doncs d'intentar explicar què és
la música.
Han sigut moltes les definicions que s'han creat al llarg del temps per a explicar què és la
música. Aquestes explicacions han tingut diferents perspectives, però no és feïna nostra analitzar-les
totes. No obstant això, una de les més properes al nostre enfocament és la que assenyala la música
com un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la
melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre. Es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el
temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels
sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i/o de
l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat,
continuïtat i coherència.

És una definició llarga i complexa, però es pot resumir en els següents elements:
• la música és una art.
• la música està basada en la combinació de sons i silencis amb una intenció estètica,
expressiva o funcional.
• Aquesta combinació de sons i silencis es produeix tenint com a elements
constitutius la melodia-harmonia, el ritme, el matís i el timbre.

Tots tenim clar que la música utilitza com a matèria primera el so. Però també és important
saber que no tots els sons són música. Com ja hem vist, només aquells sons organitzats amb una
intenció estètica o expressiva poden ser considerats música. És aquesta intencionalitat la que ens
farà diferenciar una peça musical d'una simple successió de sons.

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

Tot seguit vas a escoltar una sèrie d'audicions i hauràs d'assenyalar quines responen al
concepte de música i quines no:

AUDICIÓ 1 ___________________________
AUDICIÓ 2 ___________________________
AUDICIÓ 3 ___________________________
AUDICIÓ 4 ___________________________
AUDICIÓ 5 ___________________________

Així doncs, al combinar els sons amb una intenció expressiva o estètica ja no parem atenció a
les seues carcaterístiques naturals, a aquells paràmetres físics (altura, durada, intensitat i timbre) que
hem esmentat abans. En el moment en el que el so es converteix en música, els paràmetres físics del
so donen lloc als elements de la música.: la melodia-harmonia, el ritme, el matís i el timbre.

PARÀMETRES FÍSICS DEL SO ELEMENTS DE LA MÚSICA

ALTURA MELODIA-HARMONIA
DURADA RITME
INTENSITAT MATÍS
TIMBRE TIMBRE (INSTRUMENTACIÓ)

Cal assenyalar que alguns autors complementen aquestos elements de la música amb altres
conceptes que també vorem en aquest curs com la forma musical, l'agògica o moviment i la
textura.

En aquest exercici hauràs d'assenylar quin element de la música és el que destaca en les
següents audicions:

AUDICIÓ 1 ___________________________
AUDICIÓ 2 ___________________________
AUDICIÓ 3 ___________________________
AUDICIÓ 4 ___________________________

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL TEMA 1

Arribats a aquest punt només ens queda per analitzar quina disciplina s'encarrega de representar
gràficament els elements de la música, i encara que siga de manera molt simple vore com han
evolucionat al llarg de la història de la música.

EL LLENGUATGE MUSICAL.

El llenguatge musical és un terme ampli que engloba l'estudi de les qualitats o elements que
formen la música. En moltes ocasions llenguatge musical i solfeig són utilitzats com a sinònims,
però el solfeig no és més que una part del llenguatge musical que es dedica a la lectura, entonació i
l'escriptura de la música.
Podem definir el llenguatge musical com el conjunt de signes sonors i escrits que permeten la
comunicació a través de la música. El llenguatge musical és per a la música allò que la gramàtica i
el vocabulari són per a una llengua. Els seus objectius es poden resumir en la comprensió de la
música, del discurs musical, de les seves regles i lleis internes, i la utilització d'aquestes per a la
creació. Aquesta comprensió s'aplica tant a la música que es llegeix en partitura, competència que
s'adquireix mitjanant el treball de la lectura musical i del solfeig, i de l'escolta, a través del treball
d'audició.
Així doncs, organitzarem aquest curs en diferents unitats en les que analitzarem els elements
constitutius de la música per mig del llenguatge musical, essent essencial la capacitat de reconèixer
i utilitzar els diferents grafismes que els representen.

IES LLOMBAI FERNANDO ARNAU