You are on page 1of 6

La música a la

prehistòria
un camí que just comença...

Gerard Colomer

2n de Superior Jam Session

Història de la música
Índex
1. Introducció……………………………….. 3

2. Inicis……………………………………… 3

3. Com era aquesta música?………………… 4

4. Àmbits i funcions…………………………. 4

5. Instruments primitius……………………... 5

6. Conclusió…………………………………. 6

7. Bibliografía……………………………….. 6
1. Introducció
Durant aquest treball acadèmic de recerca i síntesi investigarem,
analitzarem i descriurem diferents aspectes i conceptes de la preséncia i la
importància de la música a la prehistòria.

Per a començar a parlar de tot això primer hem de delimitar de quins anys
de la existència humana ens estem referint.

La prehistòria es el periòde de temps que va desde l’existència dels


primers hominins fins la aparició de la escriptura (quelcom que va
aparèixer al Orient pròxim cap a l’any 3.300 A.C.

2. Inicis
El fet de que no i hagués escriptura ni obviament vídeos o fotografies fa
que el coneixement de la música en aquesta època sigui dificultós i
imprecís.

Hi ha quelcom que si és segur: a la


prehistòria ja hi havia manifestacions
musicals ja que la música sempre ha servit
com a forma d’expressió i va lligada al
humà. Això ho podem veure en elements
intrínsecs al ésser humà com el batec del
cor o la respiració entre d’altres. És a dir,
que no és producte de una moda o corrent
cultural (les formes en que es presenta i
s’entén la música si ho poden ser, però la
seva existència en general, no).

172 A.C. (Paleolític)


Es comencen a practicar
els primers rituals religiosos,
on sons o rítmes que podem
interpretar com a música
hi son presents.
Si seguim parlant dels origens de la música podem dir que es troben en les
pròpies veus humanes. El canvi de registres en el llenguatge produeix un
cant. A més, les diferents emotivitats a l’hora de expressar-se, o una
expressió rítmica forma elements musicals com poden ser la interpretació
o el ritme. És a dir, la música va néixer al prolongar y elevar els sons del
llenguatge. Filòsofs i científics com Rosseau, Gottfried Herder o Herbert
Spencer són defensors d’aquesta teoria.

3. Com era aquesta música?


Els humans feien música imitant sons de la natura o dels animals. És
podien emetre sons amb dues pedres, o al tallar un arbre entre d’altres.
Segons el economista i socioleg Karl Bücher potser hi va haver un primer
crit o paraula que servia com a senyal d’ànim o recolzament i per a fer-lo
més intens es podien produïr diferents frases, versos i finalment, càntics.

Aquests cants primitius són d’àmbit melòdic molt limitat, a base de moltes
repeticions i molt propers al llenguatge parlat. Tenen gran llibertat i són
molt ornamentats i, en aquests cants la creació anava unida a la transmissió
de melodies, a uns tipus melòdics, l’origen dels quals acostumava a
perdre’s en el temps i és atribuït als déus.

4. Àmbits i funcions
És freqüent la creença i la pràctica de la música amb efectes medicinals o
d’allteració de la conducta. Així els éssers primitius tenen diferents tipus
de música i de danses, sigui per pregar els déus, sigui per calmar la seva
còlera, sigui per demanar pluja, per guarir malalties, per plorar els morts,
per incitar a la guerra.

També es creia que la música era un regal dels déus i per tant s’intentava la
comunicació amb aquests empleant la música en el que serien rituals
religiosos. Però també podia emplear-se en rituals no religiosos com
preparar-se per la caceria, convocar la pluja per mitjar de líders espirituals.
5. Instruments primitius
-Els primers instruments que podem
esmentar són els que tenien origen en el cos
humà (cops de mà, cops de taló, fuetejades,
xiulades…). Després apareixerien els
instruments que surten de les prolongacions
del cos (platerets, castanyoles).

-Els instruments de vent apareixeran com a


prolongació o imitació de la veu (canyes, que
evolucionaran a flautes; botzines antecedents
de les trompetes...) i, finalment, la corda
(arpes, lires, cítares...).

-També destacaven instruments de percussió com


senzills tambors, bamburs sonors, castanyoles,
pedres i pals colpejades…

- Instruments de corda dels quals podem distingir


entre els de corda puntejada (qin xinés, citares,
arpes egípcies etc.), i les de corda fregada.
6. Conclusió
És complicat saber que podia passar a la prehistòria, ja que aquesta es
caracteritza per la no existència de testimonis escrits. Però gràcies a
històriadors i sociòlegs podem acostar-nos a quelcom que podria ser veritat
o proper a la veritat. Sempre es important saber els origens d’alló que té un
paper tant important a la vida diària de les persones i ara en podem saber
una mica més.

7. Bibliografía
https://drive.google.com/file/d/
0B0mqwmbUmyOKU3VUSFVjbkdUdU0/view?resourcekey=0-
OcTXTcQHQhxzaieuY419Qg

https://www.sutori.com/es/historia/los-periodos-de-la-prehistoria--
nnfAapH6fdpRNdTZzT6pkhAu

http://informaciongeneraldelamusica.blogspot.com/2015/07/
musicaenlaprehistoria

https://ramoneg63.wordpress.com/2009/12/07/la-musica-en-la-prehistoria/

You might also like