MÚSICA, HITÒRIA I SOCIETAT

1. Textura musical
Quan parlem de la textura, ens referim a com sentim o creiem que sentirem els
objectes si els toquem.
Elements que defineixen la textura arts plàstiques:
- Materials
- Colors
- Formes
- Llum
- Varietat de materials
- Disposició de materials
En un sentit general, la paraula textura es refereix a les característiques de la
superficie i l’aparença d’un objecte, donades pel tamany, forma, disposició i
proposició de les seves parts elementals.
Elements que defineixen la textura musical:
- Forma
- Disposició
- Proposició
Es poden establir paral.lelismes entre la textura de les arts plàstiques i la
textura musical que ajuden a comprendre el concepte en el cas del so, si no
podem explicar qualsevol cosa amb paraules, és perquè no existeix. Tot i
tractar-se d’un concepte difícil d’explicar, ens hem dotat d’un sistema de
classificació basat en quantitat, varietat, importancia relativa i disposición dels
materials.
Monodia: Una sola melodía. També es considera Monodia quan diverses
persones canten la mateixa melodía i al mateix so.
Homofonia: Implica que hi hagi més d’una línea melódica i que tingui melodies
diferents, però només amb un mateix ritme.
Melodia acompanyada: Més d’una línea melódica amb diferencia del ritme
entre les diferents melodies, però una de les melodies destaca més que les
altres. (Piano amb veu).
Contrapunt: Diverses melodies amb diferents ritmes, però totes les línies són
igual d’importants i es mouen de forma independent.
EDAT MITJANA
Cant Pla/ Cant Gregorià
- Monodia sense acompanyament
- Música basada en 8 modes: reinterpretació de la teoría musical grega,
cada mode té un centre tonal. Nota de referencia: inici, repòs i final.
- El text (sempre en llatí) marca la rítmica
- La solemnitat/festivitat marca la varietat meòdica
- La seqüència de texts i ritus es guardaven en els libres cerimonials
- S. IX: es comencen a trobar marques sobre el text (pneuma), indicant
com s’han d’entonar els textos
- Eren melodístiques que indiquen com hem de cantar-lo
- Qui utilitzava els textos ja se sabia les melodies
- S. X-XI: primers manuscrits amb indicacions tonals precises
- Conceptualment, no es pot separar de la litúrgia
- Actualment encara es canta: sobretot en monestirs i concerts de cants
gregorials.
- Ofici Diví o Hores canòniques:
- Deriva del costum jueu del cant colo.lectiu de psalms: Matines (abans de
Laudes), Laudes (surt el sol), Vespres (es pon el sol), completes
(després del vespre).
- S’hi fan pregàries, cants i lectures
- Antifonari: llibre que recull els cants dels oficis: Palms amb antífones,
himnes i clàssics, responsoris: respostes cantades a lliçons (lectures de
passatges bíblics
- Missa:
- Basada en la representació del Sant Sopar tal i com s’explica en el Nou
Testament
- El ritu més important de l’Església Catòlica
- La paraula “missa” prové del text llatí que la tanca
- Parts: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei
- Les parts poden variar: Missa de Sants o Requiem
- Difusió:
- Les melodies de cant pla es conserven en centenars de mauscrits
- Durant el segle IX-XI van ser dispersos per Europa
- Es troben melodies idèntiques perquè hi havia una única i mateixa font:
Papa Gregori i Mitologia de l’any. Rep els cants de l’esperit en forma de
colom
- Relació amb l’art romànic:
- Estilisme i belleza
- Sense perspectiva
- Proporciona el missatge religiós i la seva difusión
- Símbols i missatges forts
- Figures geomètriques
- Art pragmàtic, té unes funcions molt clares
Polifonia Medieval

- Què és la Polifonia?
- Concepe modern: “poly” molts I “phonos” sons
- Melodies combinades o sobrepoades no en uníson sinó en diferents
parts o veus
- L’escriptura substitueix la memoria definitivamente i dona pas a la
composición: estructura i forma,…
- Origens Polifonia Medieval
- La polifonía popular es molt probablemente anterior a l’eclsiàstica
- Música Enchiriadis: primera descripcio de la música polifónica. Descriu
la practica existent, no la constitueix
- SXI: primers manuscrits musicals
- Tipus de Polifonia Medieval (1):
- Organum: Primera veu, estable i regular (vox principales, tenor, text de
cant pla)
- Segona Veu: veu superposada: vox organilis, més aguda i florida
- Les dues veus canten el mateix text
- Tipus de Polifonia Medieval (2):
- Discantus (s.XI)
- Organum amb una variació de la vox principales menys estable i menys
florida
- Tipus de Polifonia Medieval (3):
- Organum triplum i quadruplum, s.XII – XIII
- Originat a França, Notre Dame
- Dues, tres o quatre veus
- Cant sil.làbic
- Tenor: melodía nova
- Tipus de Polifonia Medieval (4):
- Conductus, sXIII
- Organum homoritmic
- Dues, tres o quatre veus
- Cant sil.làbic
- Tenor: melodía nova
- Tipus de Polifonia Medieval (5):
- Motet, finals s. XIII – XIV
- Polifonia amb combinacio de textos (un per veu)
- Veu greu: tenor, base solida, cant pla
- Veu segona: motetus
- Veus agudes: triplum o quadruplum,poema llatí o francés
- Comparació amb l’art gòtic
- Altura arquitectónica
- Aparença lleugera
- Primers elements decoratius
- Més llum i colors
- Perspectiva i tridimensionalitat