VILLANCET

• Què és el villancet?
o Forma poètica-musical profana
o Amb influències italianes, de l’estrambot i la frottola
o Amb semblances si és comparat amb la ballata italiana o el virealai francés
o Circumstàncies històriques que provoquen que el castellà siga la llengua del
villancet
▪ La major part dels villancets estan escrits en castellà
▪ El fet que foren Trastàmara els que estan governant influeix en això
▪ Amb Alfons el Magnànim, per exemple, s’usava el castellà com a llengua
de la cort, encara que l’oficial era el català
▪ Ferran el Catòlic també era castellanoparlant
o Mitjans del segle XV fins al Barroc, però nosaltres ens centrarem en el XV i el XVI
o D’inspiració fortament popular (l’etimologia ve de villano i vilatà)
o Les primeres referències que trobem al villancet com a forma poètica les trobem en
Chansonnier Espagnol d’Heiberny des EssartCancionero de Estúñiga
o Pedro de Lagarto és el primer que fa un villancet amb música (almenys que
tinguem constància), Andad, pasiones, andad en CMC i CMP
• Estructura
o Refrany o estribillo A
o Estrofes, coples, mudances B
o La volta o vuelta A
o Els versos solen ser octosíl·làbics i la quantitat d’aquests pot variar
o En el refrany es troben cites literàries i musicals que segurament provenien
d’exemples de caire popular
o La forma pot variar molt, degut al seu caràcter popular
o Es confon molt amb el romanç o cançó
▪ El romanç és purament estròfic, d’un poema llarguíssim que sol vindre de
cantars de gesta
▪ La cançó és més fàcil de confondre
▪ Juan del Encina Tractat de poètica
• El villancet pot tindre formes molt diferent, que és molt variable
• Normalment, si el refrany té 4 versos és cançó, si té 3 versos és
villancet
• Compositors
o Juan de Urrede
▪ Francoflamenc al servei dels reis catòlics
o Juan del Encina
o Juan de Anchieta
o Francisco de Peñalosa
• Temàtica
o Amor cortés
▪ La dona estimada, la mujer amada: es lloa la seua bellesa física i les seues
virtuts morals
▪ La dona estimada cruel: no se n’adona del patiment que té el poeta, no se’n
compadeix
▪ L’amor com a font de perfeccionament moral, és un sentiment que
perfecciona
o Personatges d’importància menor: el confident, l’envejós
o Misogínia: Pere Torroella es distingeix per la seua misogínia
o Pastorals: ambient rural
o Satírica
o Sagrada: temàtica religiosa, paralitúrgica, augmenta la seua importància amb el pas
del temps (en el barroc és la forma preferida)
• Andad, pasiones, andad de Pedro de Lagarto
o És la que es considera el primer text
o Estructura acordal, amb petits melismes als finals dels versos
o Un sentit tonal prou clar
o Vescomte d’altamira és el suposat escriptor del text
o La temàtica és la personificació de les passions
• Les fonts més importants: Cancionero Musical de Palacio (CMP)
o Té més de 300 villancets
o Dues tendències estilístiques: una més popularitzant (més homofonia, menys
contrapunt, estil sil·làbic) i una més refinada (conreada per autors com Johannes de
Urrede, amb un estil de la polifonia imitativa, llenguatge un poc més internacional)
o Juan del Encina és el personatge més important
o Va ser recopilat a finals del XV i principis del XVI i originalment hi hauria 250
peces
o No s’ha escrit d’una sola tirada, sinó que s’han anat afegint amb el temps
o Trobem també frottole, stramboti i romances
• Juan Vásquez
o Autor més important del segle XVI
o 41 villancets en Villancicos y canciones a 3 y a 4 (1551)
o Recopilación de sonetos y villancicos a 3 y a 4 (1560)
o Allunyat de tot l’estil dels cançoners, ja que escriu en un llenguatge polifònic
o Vásquez no vol defugir de l’estil popularitzant, però escriu música de primera
categoria
o Moltes vegades desapareix la claredat estructural, confonent-se estrofes i refranys,
per la superposició de les veus que succeeixen pel fet que canten en polifonia
o ¿De dónde venís, amores?
▪ Va apareixent la cadència picarda (acabar sempre amb la tercera major,
siga quina siga la tonalitat)
 • La música per a instruments en relació als villancets
o Procés històric
▪ En el segle XV no trobem música escrita per als instruments
▪ Al segle XVI comença a compondre’s música per a instruments, i una de
les coses que es comença a fer adaptacions de partitures corals per a
instruments sol o per a instruments acompanyants a la veu
▪ Les tabulatures comencen a ser les primeres partitures, fins i tot afegint
virgola (barra de compàs)
o Miguel de Fuenllana
▪ Porta molts villancets de Vásquez a la tabulatura
▪ És el més fidel al text, és capaç d’adaptar teixits polifònics a l’instrument
▪ Era cec i segurament l’ajudava un criat que en sabia de música
▪ Al servei de Felip II
o Enríquez de Valderrábano fou un important adaptador
o També s fan adaptacions per a instruments de tecla i són per a ser interpretades de
forma totalment instrumental (sense veu)
o Gràcies aquestes tendències d’adaptar provoquen l’aparició de noves maneres de
notació
o Luys Venegas de Henestrosa, fa un tractat, Libro de cifra nueva, on exposa un nou
tipus de xifrat

o Lluís del Milà (Luys Milán) en El Maestro (primer llibre de música instrumental de
la península)
▪ Trobem fins a 12 villancets
▪ Són composicions pròpies a no ser que es prove que són adaptacions
d’altres composicions

LA CHANSON
• Què és la chanson?
o El seu terme és molt ampli i ambigu
o Vam referir-nos a la cançó borgonnyona (formes fixes) com a chanson
o Cançó polifònica amb text francès de finals del segle XV i tot el segle XVI
• Influències musicals a les chansons
o La polifonia imitativa que s’inicia a partir del 1470
• Tercera generació de compositors francoflamencs
o Josquin Desprez, H. Isaac, Pierre de la Rue
o Coincideix amb l’Alt Renaixement (Rafaello Sanzio)
o Abandonament progressiu de les formes fixes, a poc a poc
• Trets estilístics dels canvis que s’esdevenen amb l’abandonament de les formes fixes
o El contratenor (literalment: contra el tenor, complementant-lo) es posiciona al baix,
agafa l’àmbit del que per a nosaltres és el baix-baríton
o Les veus estructurals aniran perdent la diferenciació de les altres veus
o La chanson va agafant més dimensió (en nombre de compassos o breus-semibreus)
 o Es presta atenció a la música popular i del carrer
▪ Harmonització de melodies populars
▪ Retorn del virelai, ja que és una forma molt senzilla
o Moltes cançons polifòniques proporcionen material melòdic i polifònic per a la música
purament instrumental
o Els autors d’aquesta època tracten la música profana com tractarien el motet, lluny de
construir les seues composicions amb estructures predeterminades, seran els propis
textos i motius musicals els qui determinaran la forma de la composició
o Si el text és el material de la melodia, i la melodia i el text són el material per a
l’estructura, ens trobem en la situació ideal per a poder plasmar els pensaments
humanistes en la música
o Jean Lemaire de Belges (1513) li diu en una carta a Margarita d’Àustria que música i
retòrica són el mateix >> anàlisi retòrica: es poden observar les estructures dels
manuals de retòrica en les composicions musicals
o Seccions imitatives s’alternen amb seccions acòrdiques i homorrítmiques
▪ Es fa per una qüestió de varietas (varietat) ja que és un dels principis estètic
▪ L’expressió textual, si un autor vol emfatitzar paraules o frases les tracta de
manera diferent
o Desapareixen els rítmics mecànics, els que encara venen dels peus rítmics
o El ritme sorgeix de l’estructura del propi text
o Desapareixen els grans melismes
• Pierre de la Rue (ca 1452-1518)
o Va estudiar a la catedral de Tournai
o És un dels pocs autors francoflamencs que mai va treballar a Itàlia
o Treballa a la cort dels Habsburg de Borgonya
o Coneix personalment a Josquin Desprez, al qual el considerava un rival musical
(Desprez no tenia rivalitat perquè era molt conscient de la seua qualitat)
o Porquoi non
▪ Àmbit extraordinàriament greu: fins a un Bb1
• Exemplifica com comencen a eixamplar els àmbits sonors (sobretot a
la part greu)
▪ Exploració sonora amb el sib explícita
• Hipòtesi 1: és emprat per a expressar d’una manera molt més
emfàtica (finalitat de pintura musical)
• Hipòtesi 2: és un bemoll causa necesitatis per a evitar els tritons
(qüestió de música ficta) almenys en el compàs 35
▪ Mathieu Gascongne fa una missa paròdia d’aquesta cançó
▪ Dissonància de 2 augmentada en el compàs 46
• Cada veu empra la norma del contrapunt que creu convenient
• Teoria hexacordal per a justificar el la – sib – la (c.46)
o A l’hexacord creat a partir de fa es necessita el sib per a crear
un semitò en l’interval mi-fa
 o En el cas del c. 46 : tot el que puja a partir de la s’havia de
cantar en distància de semitò quan després ha de baixar
• La música popular dintre la chanson
o Moltes composicions de poemes populars que havien de ser cantats rodaven amb
edicions molt barates que es conserven
o En canvi no es conserva el text musical
o Queden algunes músiques populars en cançoners que estan relacionats amb corts
importants, per tant, vol dir que la música popular està molt de moda, fins i tot a les
corts nobiliàries i reals
o Josquin Desprez basa la meitat de les seues cançons profanes en música populars
▪ EL problema és aconseguir identificar aquestes músiques populars
o Les fonts més importants són impressions de O. Pettruci
▪ Harmonice Musices Odecathon (1501)
▪ Canti B i Canti C
• Adieu mes amours de Josquin Desprez
o Cançó rústica o chanson rustique: col·locar la melodia extreta de la música popular en
la veu del tenor i del cantus
o Luys de Narváez, Lluis del Milà, un alemany >> fan versions de l’obra de Josquin, però
cadascú fa la versió com vol

EL MADRIGAL
• Definció
o Una peça vocal, polifònica i sense acompanyament, la major part de la seua
història
o És un gènere molt lligat a la “italianitat” amb què els italians van aconseguir ressò
internacional, però essent els primers impulsors francoflamencs
o Principals compositors
▪ Constanzo Festa
▪ Francesos → Philippe Verdelot i Jacques Arcadelt
▪ Flamenc → Adrian Willaert
o En 1530 trobem la primera impressió amb el títol Madrigali , però les fonts del
1520 ja denoten un madrigal clarament definit
o Musica di meser Bernardo Pisano sopar le canzone del Petrarcha de 1520 és el
primer exemple imprès de la forma
• Influències del Madrigal
o No hi ha un únic lloc d’on prové el madrigal
o Els madrigals de Verdelot i Arcadelt són equivalents italians de la chanson lírica
francesa a l’estil de Claudin
o El madrigal mostra una certa continuïtat estilística amb la frottola tardana
o La visió d’Einstein apareix 1540-1550 amb Willaert
▪ Els orígens del madrigal: “La transformació de la frottola, d’una cançó
acompanyada amb un baix de suport i dos veus intermitges de ‘relleno’ en
una construcció polifònica a l’estil de motet amb quatre veus d’igual
importància, pot seguir-se amb tanta facilitat...”
• La forma popular del madrigal : les formes menys serioses
o El madrigal va veure com el seu estil era molt rígid a influències populars, tot allò
que venia de la popularitat era rebutjat
o Aquest buit popular s’emplenà amb allò que Einstein anomena “formes menys
serioses”
o La vilanella
▪ Arrel en la cultura popular napolitana
▪ Textos en llengües “vulgars”, amb l’aparició de personatges molt
estereotipats en situacions quotidianes
▪ La música tampoc tenia moltes pretensions
▪ Ràpidament s’extén com a forma d’èxit entre les classes benestants
• Verdelot
o Vida → arriba a Florència entre 1522 i 1523 i va ser en aquell moment quan
podem datar el naixement del madrigal
o Madonna primer madrigal
▪ És cert que ha abandonat l’estil dels frotolistes, però encara realment el
poema és prou insípid i amb alguns tòpics
▪ La música també és prou insípida, però mostra diferències clares amb la
frottola
• La textura és més densa i concebuda vocalment de dalt a baix
• El madrigal passava a ser exclusivament vocal
• Hi ha alguns intents de subratllar el contingut del text
• Jacques Arcadelt (1505-1568)
o Vida
▪ Degué tindre vincle estret amb Verdelot
▪ Els seus girs per Europa van ser els següents → de Florència als inicis
1530, a Venècia al resta de dècada, la següent dècada segur que estigué a
Roma i, finalment, els seus últims 12 anys a França
o El seu Primo libro di madrigali d’Archadelt va tindre moltíssim èxit, segurament pel
primer madrigal Li bianco e dolce cigno
▪ S’observa ja en el tractament del conflicte entre significat i estructura del
poema
▪ Es veu també com hi ha un obvi intent d’imitar musicalment el text
• Willaert
o Musica nova (1559)
▪ És una col·lecció de motets i 25 madrigals
▪ La majoria de madrigals estan composats sobre poesia de Petrarca
▪ Gràcies a que Pietro Bembo (secretari del papa, poeta i teòric literari) va
estendre entre els cercles intel·lectuals, que freqüentava Willaert, una
valoració de Petrarca
▪ Podríem elucubrar si l’estil musical de Willaert era un intent de passar les
teories de Bembo al llenguatge musical del madrigal
 o Willaert aconsegueix inventar una nova manera d’interpretar la poesia vernacala
mitjançant la música
o Crea, amb els companys del Véneto, un estil que agafa poesia seriosa per a
compondre música igualment seriosa

LA MÚSICA INSTRUMENTAL: El llaüt

• Organologia >> No ens queden llaüts anteriors al segle XVI, ja que són instruments molt
delicats que és molt comú que es reformara i que no dona diners vendre’ls
o Sabem com és des de la tractadística, de la iconografia, de la literatura, de la
pròpia literatura per a llaüt
o Segle XV >> cinc ordres de corda doble i amb plectre
▪ Primer interessa el repertori medieval amb caràcter melòdic
▪ A poc a poc, va arribant l’interés per tocar la polifonia i s’abandona el
plectre per a poder fer-ho
▪ Cap a finals conviuen el plectre i els dits com a tècnica

o Segle XVI >> sis cordes

▪ Es van desenvolupant els instruments sobretot afegint cordes en els greus
▪ La tiorba o arxillaüt són exemples d’evolució del llaüt, que són
desenvolupats en llocs com Florència, on el madrigal estava agafant molt
d’èxit
• Un primer mànec per a cordes amb possibilitat de variar les notes
• Un segon mànec on les cordes sonen lliures
• Tabulatures instrumentals per a llaüt
o Arriben quan comença a abandonar-se el plectre i es passa a tocar amb els dits
o Es va inventar per a poder reunir la simultaneïtat sonora
o L’inventor de la tabulatura és Conrad Paumann (mort en 1473)
o En tota Europa s’estaven desenvolupant sistemes tabulats de notació semblants
per a poder tocar
o Intabulatura de lauto (Ricercare) de Francesco Spinacino >> primer llibre de
tabulatura per a llaüt
o És un sistema molt útil
▪ Perquè reuneix totes les veus de la polifonia
▪ Inclou virgola i separa un tactus (com el compàs)
▪ No havia de pensar en quines notes estava tocant, ja que, a més, les
famílies d’instruments s’havien desenvolupat totalment en el segle XVI
• Ricercare de Francesco Spinacino
o És una forma musical sense forma, purament instrumental
o És com una excusa pera temptejar l’instrument
• Repertori per a llaüt
o Fantasies, ricercare o tiento, danses, adaptacions de música vocal (religiosa i
profana indistintament, encara que a la Península Ibèrica s’adapta més de
religiosa)
o Tota música escrita per llaüt pot ser interpretat per viola de mà i a l’inrevés
o Danses
▪ No són obligatòriament de ball, encara que moltes sí que ho són o poden
servir-hi
▪ Es troben danses més aviat abstractes, ço és, músic basat en l’esquema
rítmic de la dansa, pel que fa al ritme, estructura, caràcter, però no poden
ser ballades
▪ En alguns casos es reuneixen dues danses juntes, que de vegades tenen
elements musicals germans i d’altres no >> després s’emparellen tres >> i
després ja arriba el Barroc amb la suite i, fins i tot, del concerto
▪ La Pavana (paduana) >> per a alguns és espanyola per a d’altres prové de
Pàdua
• Hi ha per a tot tipus d’instruments (tecla, frotada)
• De caràcter grave i solemne, de mètrica binària, a vegades amb
diferents seccions que es repeteixen
• Podem trobar diferents tipus: alla milanese, alla ferraresa, etc.
• Pavana I de Lluís del Milà
o No és una dansa ballable, sinó que agafa elements
característiques d’aquesta dansa i la compon al seu estil
▪ Fantasia
• Composicions purament instrumental
• En trobem dos tipus >> rapsòdica (més virtuós i lliure) i imitativa
(d’estil més imitatiu), els quals es poden veure junts en una
mateixa peça

• Llaütistes famosos
o Itàlia >> Francesco Canova da Milano (Il Divino, ca.1499-1543), Giovanni
Ambrossio Dalza, Pietro Paolo Borrono
o França >> Adrian Le Roy
o Anglaterra >> John Dowland
o Llaüt elisabetià >> és el repertori que es crea en Anglaterra per a llaüt, un poc
més tard que a la resta d’Europa
LA MÚSICA INSTRUMENTAL: La viola de mà
• Organologia >> Cos en forma de 8, el claviller no fa 90º >> s’assembla molt a la guitarra
o El forat de la caixa de ressonància està decorat
o Afinació – Repertori >> és equivalent en tot al llaüt, per als regnes hispànics
triomfa la viola de mà en comptes del llaüt
• Conreada fins a finals del segle XVI, que és quan a la guitarra se li posa un ordre més i
acaba triomfant més
o La guitarra està dirigida a l’acompanament de la melodia i la viola de mà està
pensada per a la polifonia, per això segurament el canvi estilístic (polifonia –
monodia acompanyada) ajuda a abandonar la viola
• La viola de mà es desenvolupa en la Corona d’Aragó
o De les primeres representacions a la volta de la Seu de València >> pintures
renaixentistes
o Van tindre molta repercussió a Itàlia, ja que els Borja se’ls van emportar al Vaticà
▪ Es posa de moda la viola d’arc i acabarà sent la viola da gamba
• Els llibres impresos
o Trobem 7 llibres impresos per a viola de mà: Orphenica Lyra de Miguel de
Fuenllana, El Maestro de Lluís del Milà, Los Seys Libros i el Delphin de
Música(1538) de Luys de Narváez, El parnasso (1576, comença a no estar de
moda) d’Esteban Díaz
• Adaptacions de música religiosa per a instruments
o Es dona molt més a la Península Ibèrica que no a França o a la Península Itàlica
o Orphenica Lyra
▪ Fecit potentiam de Cristóbal de Morales, fet per Fuenllana en el Libro
Primero
▪ En el llibre s’exposen les peces de més fàcil a més difícil, també
augmenten les veus que participen en les obres
▪ Hi trobem peces que solen estar inspirades en música religiosa, agafant
material melòdic
▪ També hi ha música de composició pròpia i adaptacions de música
profana
o Intabolatura de lauto de Francesco Gavilano
▪ És una obra per al llaüt
▪ En ser italià no trobem adaptacions de música religiosa

LA MÚSICA INSTRUMENTAL: La viola da gamba

• Organologia
o Silvestro di Ganassi amb Regola Rubertina>> es troba tres violes de gamba en
consort, de tessitures diferents
o Els instrument d’arc s’introdueixen a Itàlia sobretot a la cort d’Alexandre VI (el
segon papa valencià, Frederic de Borja)
 • Ricercar Secondo de Silvestro di Ganassi en Regola Rubertina
o És molt especial perquè ho presenta en notació blanca renaixentista
o Però també inclou una tabulatura que és exactament igual que el llaüt
o Es troben diferències perquè la notació presuposa que has de conèixer les
alteracions, però la tabulatura les escriu perquè és una mena de mapa d’on posar
els dits
• Diego Ortiz
o Publica a Roma el seu tractat de glosses a 1553 per a viola de gamba
o Hi havia diversos tipus d’ornaments >> les glosses/divisions són les més
importants del Renaixement
o Els ornaments que proposa són vàlids per a tots els instruments
o Utilitza baixos donats, danses conegudes i també inclou glosses sobre peces molt
conegudes de l’època
o Recercades sobre el madrigal O felici occhi miei (de Jacques Arcadelt) de Diego
Ortiz
▪ Se suposa que les glosses s’han de tocar mentre el madrigac sonant
• Autors de viola de gamba >> Alfonso Ferrabosco, William Byrd, Tobias Hume

LA MÚSICA INSTRUMENTAL: Els instruments de tecla

• Orgue
o Instruments que naix a l’Edat Mitjana i representa una excepció que està dins de
les Esglésies, que acompanya les litúrgies
o Per a orgue tenim llibres medievals, encara que poca cosa
• Manuscrits
o Robertsbridge Codex (segle XIV)
▪ Un poc de música polifònica per a un instrument que, curiosament, ha de
tenir la possibilitat de fer servir totes les alteracions
o Faenza Codex (principis de segle XV)
▪ 48 composicions d’autors del segle XIV (de l’ars nova italiana i francesa)
▪ Ja inclou tabulatures per a instruments de tecla, fet que resulta curiós
perquè aquest tipus de notació és un dels invents més importants del
Renaixement
o Buxheimer Orgelbuch >> està relacionat amb el mateix Conrad Baumann i els seus
deixebles
▪ Dels manuscrits més importants del segle XV per a música de tecla
▪ Conrad Paumann, Fundamentum Organisandi
▪ Té adaptacions de la música de l’època
▪ Trobem una tabulatura alemanya totalment desenvolupada
▪ En aquests petits tractats tenim informació sobre l’ornamentació de
l’època
▪ També dona informació per a les alteracions no escrites de la notació
blanca, ja que les tabulatures sí que porten marcades aquelles alteracions
 ▪ Moltes tabulatures tenen moltes ornamentacions que no es fan en el
repertori coral
• Adaptacions de música profana a Itàlia
o Marco Antonio Cavazzoni, Recerchari motetti, Canzoni
o Girolamo Cavazzoni, Intavolature
• Món ibèric
o Gonzalo de Baena
▪ Arte de tanger (1536, Lisboa) Primer música impresa amb un estil de
tabulatura
o Luys Venegas de Henestrosa, Libro de ciifra nueva (1557)
▪ S’inventa una tabulatura que sí té molt d’èxit, l’usa de Cabeçón i altres
músics en el Barroc
▪ Conté música profana, religiosa, etc.
▪ Té dos tientos de Pere Alberch i Ferrament (nebot de Vila)
▪ Música de Antonio de Cabeçón
• Antonio de Cabeçón
o Vida
▪ Era cec
▪ És una de les figures més important de l’orgue del Renaixement
▪ Va viatjar molt amb Carles V >> va influenciar organistes de italians i
anglesos
o Obras para tecla, arpa y vihuela (1578)
▪ El seu fill el va publicar pòstumament
▪ La pretensió és que la tabulatura funcione per als tres instruments
mencionats amb el títol, però només va triomfar com a tecla
▪ Tientos polifònics i imitatius, que va explotant diferents temes que es van
presentant
▪ Aquest tipus de música no inclou instrumentació, ja que corresponia als
instrumentistes fer-ho
▪ Hi ha adaptacions, música profana, religiosa, danses, diferencias
(variacions)
o Les diferencias
▪ Solen estar basades amb melodies populars (com és el cas del Canto del
Cavallero) o en patrons rítmics i/o harmònics de danses
o Diferencias sobre el “Canto del Cavallero”
▪ És un villancet
▪ Anar amb compte perquè e el segle XVII hi ha un altre villancet amb el
mateix nom
▪ Harmonia >> cada variació fa una harmonització totalment diferent, no hi
ha relació harmònica entre variacions diferents
 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Var. I
Var.
II
17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

▪ La melodia Dezilde al cavallero

• És molt famosa, tenint versions de Pisador o Nicolas Gombert (en
el cançoner Uppsala)
• Cristóbal de Morales va fer una missa de cantus firmus (Missa
Desilde al Cavallero) amb aquesta melodia >> fa una adaptació
prou diferent, ja que la fa ternària i canvia prou la línia melòdica
• Pere Alberch i Ferrament
o Ens queda molta poca música per a orgue, on se suposa que tindria la seua gran
producció
o Biografia
▪ De Vic i estudia amb el seu oncle de València
▪ Pel nepotisme, li queda el càrrec d’organista de la Catedral de Barcelona
▪ Ell no només era organista i professor, sinó que sembla ser que a casa
seua construïa i reparava tota mena d’instruments de teclat
▪ Se li atribueix la invenció de la trompeteria horitzontal dels orgues
▪ Se’l considerava un expert en orgues i per això era el supervisor de tota
construcció d’orgues a Catalunya
▪ Va tindre molts deixebles, als quals atenia gratuïtament, i van tindre molt
bones posicions com a organista
▪ Quan va morir es va quedar la societat afectada
• Tomás de Santa María, Arte de tañer fantasía (1565)
o Explica com s’ha de tocar desigual les notes curtes
o Fet servir per a conèixer com ornamentar
TEMA 5: ENSENYAR, ARPENDRE, SONAR: L’OFICI DE
MÚSIC

LES CAPELLES CATEDRALÍCIES I MONÀSTIQUES

• Introducció
o Les més importants del territoris: París, Cambrais, Barcelona, Sevilla, València
o Els músics de capella aprenien en el si de la capella, ja que estaven des de petits
o A les capelles catedralícies només hi havia homes
o Hi trobem la figura de l’organista
o Mestre de Capella: és una figura clau en la conformació d’aquestes institucions
o Els cantors són aquells que aprenen el cant
o Podríem tindre ministrers >> en el cas de la Península Ibèrica, sobretot
o Cors diferents: un cor especialitzat en cant pla (simples monjos i canonges) i un cor
especialitzat en polifonia (solen ser més cantants professionalitzat)
• El terme Capella
o Refereix al lloc on es guardava la capa de Sant Martí de Tours
o Després comença a fer referència als petits nínxols que apareixen en les esglésies,
i que se situen en els laterals de les naus, reservats a algun sant en concret
o Per extensió es va acabar anomenant capella al lloc físic on els instrumentistes
assajaven
• Tipus de capelles
o Capella Alta >> on trobem sacabutxos, trompetes, percussions, etc.
o Capella Baixa >> on trobem llaüts, flautes de bec, saltiris, arpes, etc.
• Adrianus Petit Coclico
o És un teòric i tractadista de l’època
o Ens descriu què és el que havien d’estudiar i aprendre els nens quan entraven a les
capelles
o Llegir la mà (de Guido), les claus, la solmització, cant pla, deduccions (hexacords),
modes eclesiàstics, els signes, quantitats i valors de les notes, lligadures, punts,
silencis, prolacions, etc.
o Un dels objectius fonamentals era cantar: la lectura de partitures,
o Sent ja més grans: podien aprendre contrapunt, composició, etc.
o Possibilitats
▪ Ser músics professionals
▪ En la capella on estaven, a una altra civil o religiosa
▪ Marxaven a la universitat
o La qüestió del canvi de la veu era molt important, ja que els xiquets feien les veus
agudes
▪ Quan és difícil fer veus de contralt si eres home és a partir de la segona
meitat del segle XVI
• Exemples de Capelles
o La Sixtina
▪ Finals segle XV 10 cantants >> segle XVII 36 cantants
▪ Un nombre molt elevat de cantants per a l’època
▪ Paolo Cortese, De Cardinalatu
• Fa un Princep (de Maquiavel) a l’Església >> usa un gran nombre
de pàgines per a explicar la qüestió de la música
o Catedral de València
▪ Segle XVI >> 28 cantors i 6 nens (34 cantants en total)ç
• Mestre de Capella
o Moltes vegades es formava en una capella catedralícia
o Solen ser els millors alumnes dels mestres de capella, començant a fer primer
d’ajudant
o L’oposició i les irregularitats
▪ Oposicions duríssimes, molt difícils >> una de les proves era improvisar a
tres veus: cantant una i assenyalant les altres dues en les mans de Guido;
composició d’un villancet (o un altre paralitúrgic) en menys de 24 hores
▪ Contractació per urgència >> significa saltar-se totes les oposicions
• Canònges formen part del Capítol de la Catedral (és com un
consell del bisbe) i decideixen aspectes rellevants per a
l’Esglésies. Aquests
o Obligacions
▪ Espai per als assajos (capella)
▪ Impartir classes de canto pla, polifonia, contrapunt i contraposició per a
aquells alumnes avantatjats i per a aquells canonges que volien cursar-ho
▪ Havia de reclutar els nens per a cantar >> per això rebia un estipendi que
solia quedar-se curt
▪ Ensenyar als nens a cantar i a tota la resta
▪ Havia d’escriure la música que li encarregava el capítol
▪ Podien cantar en un altre lloc que no fora la pròpia catedral (en Barcelona
arriba a existir una mena de monopoli)

LES UNIVERSITATS
• Introducció
o Invent medieval
o Primer Bologna, després la Sorbona,
o Hi havia escoles urbanes que complementaven les escoles monàstiques
o Alguns alumnes s’agrupen al voltant de professors concrets
• Terme universitats
o Prové del terme universitas que significa conjunt de professors i alumnes
• Les universitats de l’Edat Mitjana representen la diferència qualitativa entre el món
islàmic i el món cristià
o La transmissió de coneixement depenia, en el món islàmic, de desitjos personals i
individuals de personatges amb poder
o Les universitats es van anar prolongant
o Les universitats es van convertir en zones neutres on es podia discutir sobre
qualsevol cosa
o En un principi els docents eren d’ordes mendicants (franciscans i dominics), tot i
això el poder de l’Església era molt poc dintre de la institució universitària
o La primera universitat catalana va ser la de Lleida 1300 (tot i que la de Montpellier
va ser abans)
o Les primeres universitats castellanes van ser Valladolid i Salamanca en 1230
o Universitat de París quan naix
▪ Facultat de dret
▪ Facultat de teologia
▪ Facultat de medicina
▪ Facultat d’arts liberals >> entraven alumnes de 14-15 anys provinents de
les escoles urbanes
o Facultat d’arts liberals
▪ Organització estructural
• Trivi >> disciplines lingüístiques
• Quadrivi >> disciplines matemàtiques (on trobem la música)
• En Vic hi havia escola major i menor
▪ Després d’això podien o quedar-se amb el batxillerat en arts o quedar-se
estudiant dret, medicina o teologia
o El funcionament de les universitats
▪ És un ensenyament escolàstic que es basa en les discussions a partir d’uns
textos en concret
• Quantitats al segle XIV
o Oxford >> 1500 estudiants
o París >> 3000 estudiants
• La música dintre del quadrívium: la música teòricament
o Es considera una art numèrica, concepte d’arrel pitagòrica
▪ Leibnitz >> la música és un càlcul ocult de l’ànima
o S’enten que el cosmos es pot expressar matemàticament
▪ Les mateixes proporcions que regeixen els astres i els seus moviments són
les que hauríem de trobar també en la música
o Qui transmet tota aquesta informació
▪ Agustí d’Hipona >> transmetre Plató i neoplatonisme al cristianisme
(aprofitat que va pensar que abans que perseguit volia ser perseguidor)
▪ Isidor de Sevilla >>
▪ Anici Manli Severus Boeci >> no és cristià, és la frontissa entre el món
hel·lenístic i el món medieval
 • Música humana >> relació harmònica entre el cos i l’ànima, entès
com un reflex de la situació del macrocosmos en el microcosmos
• Canvis en el Renaixement
o Distinció entre musicus i cantor
▪ Edat Mitjana: el músic és el pràctic, el que està interpretant, en canvi el
cantor és el teòric
▪ Renaixement: els músics intèrprets són els que també tracten la teoria de
la música

LES ESCOLES HUMANÍSTIQUES: L’EXEMPLE DE VITTORINO DA FELTRE

• Introducció
o Cridat per la família Gonzaga per a obrir una escola humanista en un lloc anomenat
Ca’ Gioiosa (a Màntua)
o Al 1423 s’inaugura aquesta escola
o No es tracta d’una institució consolidada com les universitats o l’Església, estem
tractant d’espais que viuen i sobreviuen per capricis de poders privats
o S’ensenya, bàsicament, el quadrívium però a la seua manera
• Vittorino da Feltre (1378-1446)
o És un humanista i llatinista prestigiós
o Elabora el currículum a la seua manera
• Qui té accés?
o Aquells que es trobaven a prop de la cort dels Gonzaga
o En principi no hi havia limitació per sexe o classe social, a la pràctica sí que hi ha
limitacions
• Material original
o Tenim conservats materials suficients com per parlar amb propietat d’aquesta
escola i la seua activitat
• La música amb els Gonzaga
o Tant la música pràctica com la investigació de música teòrica té el cim just en el
moment que es funda aquesta escola
o Amb Isabella Adeste >> és quan té el seu punt àlgid pel que fa a la cultura, les arts i
la música
• Què ensenya Vittorino?
o Bàsicament explica a Boeci
o Un deixeble (Johannis Gallicus) seu afirma que ell va aprendre la doctrina de Boeci
i, a més, diu que va depurar aquest coneixement
o Semblaria que da Feltre fa un estudi crític de Boeci, d’Agustí d’Hipona i de Plutarc
o Ensenyava aquesta doctrina de l’Antiguitat sobre la música teòrica, filtrat per
l’humanisme que professava i per l’interés que podia tindre la música en el sentit
moral i l’ensenyament
o Música en l’ensenyament dels joves é sun dels punts que més li interessen, basant-
se sobretot en Plató i Aristòtil
 o Aristòtil >> a la Política >> el jove home lliure havia d’estudiar música per a tindre
un coneixement superficial, per a poder jutjar les interpretacions dels professionals
▪ Quan ja és adult no ha de seguir estudiant música perquè és una feina
mecànica, la qual no és pròpia d’un home lliure
▪ Això impregna la nostra cultura, fent pensar que la teoria és millor que la
pràctica, que l’intel·lecte és millor que les feines manuals
• La música pràctica: Da Feltre segueix Aristòtil
o Se sap que Da Feltre cantava i era música prou bé
o Considera que els seus alumnes ha d’estudiar música, fent venir ministrers i
professionals de fora de l’escola: musici, cantores i citaristes, això és qualsevol
instruments de corda
o Es prima la corda perquè aquesta permet acompanyar la veu, establint relació entre
música instrumental i veu amb lletra
o La música que només és so i commou, per si sol és sospitós >> la commoció no-
racional no agrada
o Per tant, el que es promou és la música amb la paraula perquè aquesta porta la raó
i el logos
o Era una matèria facultativa i optativa, no tots ho feien i, per tant, ens fa pensar en
dos tipus de currículums
o No coneixem i no trobem tota aquesta producció musical, segurament perquè no
s’escrivia, ja que era una tradició musical que estava entre mig camí entre la
improvisació, textos fixats, etc.
• Certame Coronario (dècade dels 40 del segle XV)
o Certamen poètico-musical, on els italians es van reivindicar per damunt de la música
de tipus francoflamenca i la poesia llatina erudita
o Conseqüència >> se li encomana a Antonio degli Organi (organista del Duomo de
Florència) fer un còdex amb moltes fonts de música italiana del trecento >> Codex
de Squarcialupi
o Giovanni de Medici >> participa i demana a Squarcialupi que escriga una peça a la
manera de Binchois, però, finalment, desisteix perquè no controla el contrapunt i la
polifonia dels francoflamencs
o Tot això ens fa pensar que hi ha diverses tradicions contemporànies que conviuen i
poden estar de moda

ELS MINISTRERS
• El terme ‘ministrer’ o ‘ministril’
o Es remunta al segle XIII
o Cap al segle XIV va substituint la figura del joglar
o Podem veure com el conflicte entre el món urbà i el món rural-feudal, els ministrers
són del primer i els joglars del segon
• Ministrers i la seua consciència
o Forta consciència de classe >> estan en gremis
o Tenen estatuts: drets i deures
o Arriben a tindre monopoli, com a grup, de la música en una vila
o Es defenen també entre ells
• El Renaixement i els ministrers
o Si a la baixa Edat Mitjana eren els ministrers alts els ben pagats, en el segle XVI el
prestigi comença a moure’s cap a els ministrers baixos
o Els ministrers alts >> tenen càrrecs de funcionariat i de representació públiques i,
fins i tot, responsabilitats diplomàtiques
o L’impuls dels instruments polifònics provoca un renovellament de l’interés per
aquests instruments
o En el Barroc s’arriba a la culminació de tot això >> irromp el corrent del
Racionalisme, el qual vol acabar amb el pensament màgic i supersticiós i veuran en
els ministrers rastres de l’Edat Mitjana
▪ Les Acadèmies creades en el Barroc comencen a rivalitzar amb el món de
ministrers
• La fi dels ministrers
o Acaba la seua història amb la Revolució francesa, la Il·lustració i la societat burgesa
o Les corporacions de ministrers seran considerades representants de l’Antic Règim
o En aquest moment tota la tradició sobreviu més en el món rural
o De fet, s’arriben a recuperar la viola de roda, la cornamusa, etc.

EL TRACTADISME
• Liber de natura et proprietate tonorum de Johannis Tinctoris, que tracta les propietats dels
modes eclesiàstics
• Liber de Arte Contrapuncti de Johannis Tinctoris
o ha de començar i acabar en consonància possible
o ha de ser el més estret possible
o no hauria de viatjar
o s’ha de concentrar en la varietat de ritmes, de consonàncies, etc.
• Practica Musicae de Franchino Gaffurius
o Té molta incidència en la tractadística hispànica
• Dodecachordon de Enricus Glareanus
o L’afegit dels nous 4 modes als modes eclesiàstics, com a aportació més interessant
• Declaración de Instrumentos Musicales de Juan Bermudo
o Dóna més pes a la qüestió organològica
• Le Istitutione Harmoniche de Gioseffo Zarlino
o És un gran tractat, que intenta abarcar-ho tot
o Es remarca que s’està remetent molt a la “naturalesa” per a explicar allò que és
“normal”
• El Melopeo y Maestro de Pietro Cerone
o És com un gran compendi de teoria musical del Renaixement
 TEORIA MUSICAL
• La Gamma medieval i renaixentista
o Sistema teleion o gamma musical de l’antiguitat >> funciona per tetracords
• Sistema hexacordal, o deduccions que impera en el Renaixement
o Tres tipus de deduccions del sistema de la música recta o vera
▪ La natural (nature) >> on mi-fa coincideix en els nostres mi i fa
▪ La durum >> perquè el mi-fa coincideix en el nostre si durum i do
▪ La molle >> perquè mi-fa coincideix en els nostres la i si molle
o Deduccions del sistema de la música ficta
▪ Les possibilitats que es despleguen per a crear deduccions si contemplem
les alteracions de música ficta són moltíssimes
▪ La condició i punt de partida és que mi-fa ha de ser el semitò
o Segle XII, hi ha teòrics que ens diuen que molts cantants que no pensen en el
tetracord
o Segle XVI ja ens avisen que els professionals que canten no pensen en aquest
sistema de solmització

TEMA 6: ITALIANI ED OLTRE MONTANI

GILLES BINCHOIS
• Vida
o Format a Sant Germain de Mons
o Fou militar, cavaller i escuder tenint funcions musicals allà on treballà
o Va rebre petits beneficis eclesiàstics
o Treballà en diferents cases angleses, arribant a conèixer a John Dunstable
o Cap a 1420 formà part de la cort de Borgonya
• Característiques de la seua obra
o Se’l relaciona, com a Dufay, com a seguidor de l’estil de John Dunstable
o És un dels compositors de la important cort de Borgonya
o Gran part de la seua obra es conserva a Itàlia → cosa que demostra la gran difusió
que va tindre
• Música religiosa
o No es conserva cap Missa sencera, però sí parelles de moviments on usa cant pla
o No escriu cap missa de cantus firmus ni tampoc cap motet isorrítmic
o S’han conservat molts motets compostos amb la tècnica del fabordó
o Busca més la delcamació i no el contrapunt
• Música profana
o Conrea el gènere de la chanson borgonyona, sobretot el rondeau Característiques
▪ Facilitat melodiosa amb melodies equilibrades
▪ Molt conservador en la forma i estructura del rondó
▪ Al contrari que Dufay
• El text del rondó el situa a la veu superior i al baix les notes
llargues
• Defuig de les complexitats rítmiques
▪ Forta expressió musical del text
▪ Invenció de la lamentació

OCKEGHEM
• Vida
o Ca. 1410- ca.1497
o Passà la vida a la cort francesa
o Deixeble de Binchois i mestre de Desprez
o 1443 → cantor en Notre-Dame d’Ambers
o 1446 → capella dels Borbons a França
o 1453 → nomenat primer capellà de la capella reial francesa i Abat de Sant Martí
de Tours
o 1465 → fou nomenat sacerdot
o Fou molt influent i prestigiós, arribant a fer de diplomàtic, a Castella
o Va ser amic d’Erasme de Rotterdam
▪ Defensa una corrent de pensament entre el cristianisme i l’humanisme
• Les misses
o És la forma amb la qual la seua música va excel·lir, on tot el seu potencial va ser
emprat
o Manuscrit Chigi Codex VIII → conté 12 misses senceres de l’autor
▪ És estrany perquè a pesar de ser d’origen italià està escrit en castellà
▪ Un dels propietaris del manuscrit va ser un noble i militar de Cardona
▪ Recordem que Ockeghem va ser diplomàtic, potser per això acaba en la
Corona d’Aragó
▪ No és un manuscrit pensat per a interpretar, sinó per decorar
o De cantus firmus
▪ A la seua època els cantus firmus hi ha més de profans que no de
religiosos
▪ Aprén el cantus firmus de la tradició de Dufay
▪ Les escriu en un estil similar a Dufay però a poc a poc es desmarca
▪ Ja comencem a trobar l’ús de l’imitació, però no sistemàtica com la que
vindrà més tard
▪ Misses més importants
• L’homme armé
• Caput
 • Ecce Ancilla Domini
• De plus en plus (a partir d’una cançó de Binchois)
▪ Missa L’Homme Armé
• Agafa la melodia del cantus firmus, però, per exemple, en el
compàs 38 el tenor abandona la melodia per a moure’s amb més
llibertat
• Hi ha molt d’equilibri entre les veus, però hi ha una certa
polarització entre les veus més aguda i més greu
• Hi ha pinzellades d’imitació, però no és, en absolut, sistemàtic
• S’evita la sonoritat de la dominant, fent molt curiós el seu ús de la
modalitat
• Sensació de densitat → poques vegades les veus cadencien
juntes → la puntuació no és massa clara, característica comú a
Ockeghem i els seus contemporanis
o De lliure composició
▪ El procediment estructural preferit és l’ús de material melòdic comú,
encara que siga mot poc
▪ Missa Mi-Mi
• Fa referència a que són dos “mi” com a material comú a tots els
moviments
• El mi-mi ho és per la solmització, cadascun és un hexacord
• És un clar exemple de l’estil més madur i consolidat de l’autor
• Demostra que s’està caminant cap a la independència de les veus
→ no podem veure una melodia, contra melodia o
acompanyament clars
• Sensació de densitat → tornem a tindre poques cadències on
participen totes les veus
• Successió de passatges homofònics i polifònics i els tria segons la
necessitat
• Ús declamatori i emfàtic en algunes paraules
▪ Missa quinti toni i sine nomine → recorre als mateixos recursos, per tant
semblaria que és el seu estil madur
▪ Missa cuiusvis tonis → es pot cantar en qualsevol to
▪ Missa prolationum → demostra la seua afició per l’orfebreria musical, per
la complexitat intel·lectual
• Motets
o Intemerata Dei Mater de composició lliure
▪ Exploració del registre greu
▪ És un motet marià, el qual s’adscriu en el corrent que compon motets
marians
 ▪ Estructura
• 1a secció → a 5 veus contrapuntística
o Sonoritat de Re final
• 2a secció → juga amb el nombre de veus i el seu timbre i un estil
més homofònic
o Sonoritat de La final
• 3a secció → juga amb el nombre de veus i el seu timbre i un estil
més homofònic
o Sonoritat de Mi final
▪ Exploració del registre greu
• Música profana
o Encara s’adscriu a les formes fixes: es conserven 16 rondeau d’ell
o És on es mou amb més convencionalisme
o Va reescriure algunes peces famoses com O rosa bella
• Contemporanis d’Ockeghem
o Heine Von Gizeghem → De tous biens plaine
o Anotione Busnois → destaca en la música profana, cançons de 3-4 veus
o Johannis Tinctoris → tractadista, compositor, a la cort de Nàpols, mestre, copista,
compilador de manuscrits...

TERCERA GENERACIÓ DE FRANCOFLAMENCS

• Característiques generals de la Tercera Generació de compositors francoflamencs
o Voluntat de desfer-se d’allò proper al món medieval
o Tècnica de la imitació → acceptada totalment
o Tècnica del cantus firmus → es manté, però anirà actualitzant-se
o Escriptura per episodis episodis → configuren l’estructura de la composició, els
quals estan determinats per la forma del text
o Mateixa importància estructural de les veus → esapareix el predomini melòdic de la
veu aguda
o Concepció vocàlica definida → ja es pensa la composició per a veus humanes, a
diferència del primer Renaixement on les veus greus podien tindre un caràcter prou
instrumental
o Definició de l’estil musical
▪ Tècnica de construcció musical per seccions o episodis
▪ Pastassatges amb contrapunt alternat amb passatges acòrdics-homofònics-
homorrítmics, per a afegir varietat, per a crear símbols, per a generar
expressivitat
• Cerca del contrast, de la varietat, de la creació de símbols, de la
creació de l’expressivitat
o Forma musical variable → adaptació al text i a les necessitats expressives
o Howard Meyer Brown → la polifonia imitativa és el primer moment de llibertat de
la música, les frases musicals generen tota la composició, és l’època d’inici de
composició lliure, però també es feien misses d’imitació o paròdia,
 o Estandarització de la composició a 4 veus
▪ Les quals es van apropant a les tessitures que nosaltres coneixem
▪ Tot això ens fa pensar que aquesta música s’ha d’interpretar a capella i
sinó un consort de timbres semblants
▪ No és casualitat que en aquesta època naix les grans famílies d’instruments
▪ Fins i tot les músiques instrumentals agafen un llenguatge que sembla més
vocal que no per a instrument, s’escriu exactament igual que la vocal
▪ Josquin és l’autor més adaptat en música religiosa profana a instrumental
o L’Humanisme impregna la música → els autors es preocupen per reflectir la lletra
en la música

JOSQUIN DESPREZ
• Vida
o Naix a la regió de Picardia, al nord de Francés
o Problemes per a reconstruir la vida de Josquin, tenim prous buits biogràfics
▪ Moltes de les seues obres no poden ser datades amb seguretat, ja que
apareixen en fonts disperses
▪ Les compilacions de la seua obra es troben uns quants anys després de
morir
o És el compositor més important de l’Alt Renaixement
o Va estudiar amb Ockeghem
o Fama i consciència d’artista
▪ Problemàtic → escrivia quan volia i no per encàrrec
▪ Concepte de si mateix com el que podia tindre Rafael
▪ Era molt distingit pels seus contemporanis i els posteriors
▪ Bartoldi el compara a Miquel Àngel → segurament per les exigències que
feia al seu patró
o Trajectòria vital
▪ 1481 Sainte Chapelle → capella de Lluís XI
• La seua fama ja era molt gran i ho sabem perquè en 1480 es
compila el Casantense Chansonnier per al casament d’Isabel ad
Este, i trobem ja 6 composicions de Josquin
▪ 1484 Milà → servei de Scarnio Sforza
• Trobem la missa la, sol, fa, re, mi que segurament està basat en la
lletra de Serafino Aquilano
▪ 1489-1494 Capella papal
▪ 1494-1503 → incertesa biogràfica
▪ 1503 Ferrara → contractat pel duc Hercules
▪ Felip el Vell va intentar contractar Josquin, però no va acceptar
▪ Església de Condé-sur-l’Escaut → final de la seua vida
• Queda permanentment en contacte amb Margarita d’Àustria (cort
francesa)
• És l’època quan escriu les obres més sentimentals
• 1521 mor a Condé-sur-l’Escaut
• La música religiosa: les misses
o Introducció
▪ Va poder demostrar la seua capacitat per a escriure grans obres musicals
▪ Algunes de les misses són d’atribució dubtosa
▪ Pettruci publica fins a 17 misses i arriba a publicar un llibre només de
l’autor
▪ Va seguir component parts de misses
▪ Tres principis compositiuts
• De cantus firmus sobre melodies preexistents (de profana i
religiosa), el qual és el més habitual en la seua obra
• De paràfrasi
• Sobre cicles de cànons
o Missa la, sol, fa, re, mi
▪ Missa de sogetto cavato delle vocali, a partir del vers lassa fare mi d’un
poema de Serafino dell’Aquila
▪ Kyrie, Christe, Kyrie → demostra que el contrast és una de les
característiques de l’època
• Cadascuna de les seccions el tactus es porta a un temps diferents
→
o Kyrie (a la semibreu-redona)
o Christe (a la breu-quadrada)
o Kyrie (escriu valors més curts i dona la sensació que
anem més ràpid, però hem tornat a la mateixa
mensuració)
• Habitualment l’última secció té com més dinamisme
• Entre elles contrasten sobretot el Kyrie i Christe
o Missa l’Homme Armé Super Voces Musicales
▪ Kyrie → La melodia de l’homme armé apareix presentat sobre totes les
notes de la gamma (passa des del FA fins al RE)
• Convenció clàssica de l’època → separació entre seccions amb
tractaments diferents i contrastants, a vegades amb canvis de
mensuració
▪ Gloria → comença en MI
• Convenció clàssica de l’època → separació entre seccions amb
tractament contrastant
▪ Credo → entonació gregoriana a l’inici
• Convenció clàssica de l’època → separació entre seccions amb
tractament contrastant
▪ Sanctus →
• Convenció clàssica de l’època → pleni sunt coeli i benedicturs
acostumen a anar amb menys veus i tendeixen a ser material
preferit dels instrumentistes a l’hora d’adaptar seccions de poques
veus
▪ Agnus Dei
• Convenció clàssica de l’època → el tercer acostuma a ser més
espectacular, segon té més veus
 o Criteris tècnics per a datar les misses
▪ És prou difícil datar les misses segons l’evolució del seu estil
▪ Amb el cantus firmus si que es pot llegir una evolució, de més rígid a més
llibertat
▪ Des d’un començament fa servir allò que li ve de gust: un cànon, un teixit
polifònic, cantus firmus profà, etc.
▪ Fa servir tècniques simultàniament durant la seua trajectòria, tot i que amb
un cert anàlisi del grau de consciència de la tècnica de composició emprada
pot fer-nos decidir la data. Per exemple...
• Fins a quin punt participa de l’Humansme → relació música -lletra
• Fins a quin punt participa de les convencions de l’època → gloria
dues seccions separades
• Fins a quin punt l’Agnus Dei representa un clímax musical de la
missa
• Els motets
o Se li atribueixen 105 motets de 2 a 7 veus, essent majoritari els de 4 veus
o Ave Maria Virgo Serena → mostra més representativa del seu estil madur, del seu
estil més complert
▪ L’entrada de les veus de l’inici de més agut a més greu → aquesta
disposició de manera descendent té un valor simbòlic bastant clar
▪ Totes les veus juntes les trobem per primera vegada en els compassos
previs a la primera cadència
o Repassar el que es va dir del motet al tema 4
o Elements fonamental amb què els compositors juguen
▪ Contrast
▪ Varietat
• La chanson: el punt fort de Josquin
o Introducció
▪ A l’inici de la seua carrera tenia influències de la cançó borgonyona, però
després se’n deslliura de les formes fixes
▪ Escriu també cançons italianes
▪ Té composicions que són purament instrumental
▪ És molt difícil establir una cronologia molt exacta de la seua producció
▪ Pettrucci publica algunes obres de Josquin, però és molt després quan hi ha
unes obres completes
▪ Ile Fantazies i la Bernardina semblen ser escrites per a interpretar
instrumentalment, ja que és a l’època de Josquin quan es comença a
compondre música per a instruments de manera autònoma
▪ A la seua primera etapa trobem música basada en cançons populars,
inspirades en les cançons rústiques
▪ Les més famoses i defineixen el seu estil pertanyen al moment en què va
tornar a França, moltes de les quals són de composició lliure
o El grillo
▪ És una frottola
o Plusieurs regretz →Escrita sobre un doble cant entre la primera i la tercera veu i la
segona i la quarta
 o Nymphes des bois (La déploration de Johan Ockeghem)
▪ Sembla que imita l’estil del difunt i mestre seu
▪ Una polifonia densa que no acaba de deixar clar on tenim els frasejos i
respiracions
▪ Llevat del final que sí que trobem una secció amb un estil homofònic
o Va arranjar una peça de Heine i de la meua boca riu de Ockeghem

HEIRICH ISAAK
• Vida 1450-1517
o Va estar molts anys treballant a Florència, al Duomo i a San Giovanni
o A la mort de Llorenç el Magnífic, va aparèixer un personatge
predicador(savonarola, més o menys) molt purità, aconseguint establir un règim de
terror i fer fora de Florència els Mèdici, fent molt de mal també a la música
▪ Sortosament el papa Borja mata el predicador
o Serveis a Innsbruck i Viena als serveis a Maximilià d’Àustria
o El més important dels contemporanis de Josquin Desprez

• Obra i estil
o Va dominar les diferents maneres de fer música (estils “nacionals)
o Estil més aclamatori i acordal, particip
o Escriu ballata italiana → un di lieto giamai
o Cançons de tenor en llengua alemanya → interès melòdic en el tenor i la resta de
veus són un farciment contrapuntístic
o Cançons franceses → abandonant també la cançó borgonyona com Josquin
• Música religiosa
o Isbruck ich muss dich lassen
▪ Cançó de nostàlgia per la ciutat d’Insbruck
▪ Interès melòdic en la veu més aguda
▪ No seria difícil que la música fora una readaptació o inspiració en cançons
populars
▪ La lletra, potser, era de Maximilià
▪ Després esdevé part per a alguns corals luterans (J.S. Bach, per exemple)
o Choralis Constantinus
▪ Motets compilats en tres volums
▪ Encàrrec de la catedral de Constança
▪ Escriure el propi de la missa i de les festivitats
▪ Explora totes les tècniques de manipulació del cantus firmus
▪ Quis dèbit capiti meo aquam?
• Motet sobre text d’Angelo Poliziano (al voltant de l’Acadèmia
Marsilio Ficino)
• L’escriu com a lamentació de Llorenç el Magnífic
• Un estil més melismàtic, amb joc de veus
• Es representa l’atenció al text, molt respirat i oxigenat
• Tractament diferenciat de les seccions
 JACOB OBRECHT
• Vida
o Morí de pesta
o Nascut a Holanda, on va transcórrer la seua trajectòria
o Va fer algun viatge a Itàlia
▪ El duc hercules el vol contractar dues vegades i
• Estil
o Facilitat que tenia per a escriure
o En comparació amb josquin o ISaak, representa un estil un poc més conservador, ja
que el cantus firmus és més rígid, un contrapunt més predecible

PIERRE DE LA RUE

ANTOINE DE FÉVIN

QUÈ VE DESPRÉS DE JOSQUIN

• La reforma protestant
o Conflictes religiosos → que són realment conflictes econòmics i polítics
o Volen deslliurar-se de Roma
o S’estava construint Sant Pere i s’estava recol·lectant diners amb unes tècniques de
dubtosa moralitat
o A Itàlia hi continuen havent ciutats molt importants musicalment
▪ Florència
▪ Roma, que va guanyant més pes amb la contrarreforma
▪ Nàpols, perd un poc d’embranzida
▪ Venècia, comercialment va a menys, però musicalment va en augment
▪ Ferrara, Màntua, Urbino → segueixen sent llocs de cultura, amb el
madrigal com a element important
• Compositors post-Desprez
o Segueixen les tècniques que Desprez i la seua generació havien anat desenvolupant
o Així doncs, l’estil de Desprez no és violat sinó que és portat més enllà
o Procediment de la paròdia (agafar tot un texit polifònic) es generalitza i esdevé tant
important com el de cantus firmus
o Trobem el recurs a altres procediments
▪ Els autors intenten expressar el significat del text de totes les maneres
o La gran explosió de la música instrumental (20, 30, 40 i 50 dels segle XVI)
o Diferenciació entre distints estils “nacionals”
▪ Països que havien quedat en un segon terme tenen un floriment de
compositors prou important (Luis de Victoria, Guerrero, Morales)
(William Byrd, Thomas Tallis)
• Impremta
o Impressors amb tipus mòbils
▪ Ottaviano Pettruci és el primer impressor
▪ Andrea Antico
▪ Ambdòs feien una doble impressió → primer pentagrames i després notes
▪ Hi havia molts problemes tècnics
o Pierre Attaingant: impressió amb una sola impressió amb tipus mòbil
pentagrama+nota
▪ Guanya precisió
▪ Però fa falta més tipus per a poder treballar bé
o Altres impressors
▪ Le Roy & Balalrd
▪ Jacques Moderne
▪ Pierre Phalèse
▪ Valerio Dorico

QUARTA I CINQUENA GENERACIÓ

NICOLAS GOMBERT
• Vida
o Compositor de música
o Cantor i mestre de cor dels nens de la capella musical de Carles V
o Compositor de cort, escrivint molta música per a l’emperador
o Carles V té la capella més important
▪ Dues capelles → l’heretada del seu avi Ferran i la pròpia flamenca
o És tristament famós perquè era pederasta dels nens a qui ensenyava a cantar
▪ El van acabar perdonant
o No s’acaba de saber què va fer al final de la seua vida
• Estil
o Hermann Finck → Gombert ensenyava un estil on evitava les pauses, amb
construccions imitatives (és el retorn de l’estil més semblant d’Ockeghem)
o És un mestre de la composició contrapuntística motívica
o HMBrown → els que venen després de Josquin no participen dels ideals de la
polifonia oxigenada i simètrica, i es tanca el discurs fent-se més obscurs, no
clarificant els punts musicals
o és el mateix estil el de Morales i el de Gombert, convertint-se el darrer en el model
• Obres
o 10 misses d’imitació o de paròdia (substància de la composició: teixit polifònic,
petits motius agafats, una successió d’acords)
o 160 motets a 4 i 5 veus
o 70 cançons
 o Missa Beati Omnes: Kyrie
▪ Missa paròdia del motet Beati omnes de Nicolas Gombert
▪ L’inici del Kyrie es canta amb el mateix material que es proposa en el
motet
▪ A tots els moviments de la missa els inicia amb el primer punt d’imitació
amb l’inici del motet
▪ És representatiu del mètode d’ús de la paròdia, no només de Gombert sinó
dels seus contemporanis
▪ Denota com els compositors prefereixen el mètode de la paròdia que no el
de cantus firmus

ALTRES COMPOSITORS
• Clemens non papa
o Vida
▪ Clergue, de vida fosca i desconeguda
▪ Al nord de França
o Obra → 230 motets i 15 misses
• Thomas Crécquillon → substitueix Gombert a la capella
• Jean Richafort
• Philippe Verdelot → pioners del gènere del madrigal
• Cipriano di Rore → francoflamenc que treballa a Itàlia i conreà el madrigal

JACQUES ARCADELT
• Vida
o Madrigalista actiu a la cort dels Mèdici a Florència i també a Roma
o 1638 publica el seu primer llibre de madrigals
o Va seguir les passes de Verdelot
• Primer llibre de Madrigals
o Es va fer molt famós, va tindre èxt → el més conegut fins a l’arribada de Lasso
o Posa música de Michel Angel, Pietro Bembo, Petrarca
• Il bianco e dolce cigno
o Il bianco e dolce cigno
Cantando more, et io
Piangendo giung’ al fin del viver mio
o Aracadelt adapta l’estructura musical al significat del vers, per això la 1a frase
musical tanca en “more” → trenca amb la tradició de Josquin i altres compositors
de cenyir-se a l’estructura textual
o Homofonia i sil·làbica
o Pintura musical
▪ Piangendo → el reflecteix posant-hi un mi bemoll
 ADRIAN WILLAERT
• Vida
o Nòrdic actiu a Itàlia: al servei d’un cardenal a Ferrara, amb el qual va viatjar
o 1522 anomenat mestre de capella de la chiesa di San Marco
o 1559 publica una col·lecció de motets27 i madrigals25 (molts de Petrarca), una
cosa estranya per l’època → Musica nova
• Obra
o I piansi, or canto
▪ Dialecte toscà, a vegades, s’adopta com a llengua literària
▪ Típica antítesi dels poemes de Petrarca
▪ I piansi → valors més llargs, descendents, registre greu
▪ Or canto → valors curts, melismàtic, ascendent, dinamisme
o Aspro core
▪ Trobem pintura musical també
• Religioses
o 5 misses, 175 motets, etc.
o Havia d’escriure música religiosa perquè era mestre de capella

ORLANDO DI LASSO
• Estil cromàtic
o A mitjans del segle XVI persegueix l’expressió del text en la línia de l’època
o Han desaparegut les alteracions en la generació de Gombert i Morales, un retorna
la modalitat
o Apareixen un grup de compositors que fan servir alteracions abundantment
o Nicola Vicentino → s’inventa un teclat que tenia 31 divisions de l’octava amb dos
teclats
▪ Microintervàlica → investigació + creació artística
• Prophetiae Sybillarum
o De text original segurament de Di Lasso
o La sibil·la estava de moda
o S’inscriu en l’estil cromàtica
o Pròleg: Carmina cromatico
▪ Edward Lowinsky → va arribar a la conclusió que era atonal, hi ha tríades
perfectes, apareixen les 12 notes en els primers 6 compassos
▪ William Mitchell → contradiu el primer
▪ Karol Berger → es tracta simplement ja juxtaposició de sonoritats, perquè
estaven intentant que la música del segle XVI responga preguntes del segle
XX
 CARLO GESUALDO
• Vida
o Nascut a Nàpols
o Es casa amb Maria d’Ávalos, l’enxampa la dona fent adulteri, mata als dos, els va
perdonar
o Cada dia es feia fuetejar pels seus esclaus
• Obra
o Conegut sobretot pels seus madrigals
o Moro, lasso
▪ Pertany al VI llibres de madrigals, l’últim dels seus
▪ És representatiu del madrigal cromàtic del segle XVI
▪ Típic poema d’aquesta època, temàtica sobre la mort
▪ Antítesi (com feien els madrigalistes)
• Moro, lasso → registre greu, valors llargs, estil sil·làbic, línia
cromàtica descentdent
• E può dar vita → registre agut, valors curts, estil melismàtic, no
n’hi ha cap alteració sent totalment diatònica
PERFORMANCE PRACTICE IN THE SECONDA PRATTIVA MADRIGAL DE
RINALDO ALESSANDRINI
• Sobre el madrigal i la seua concepció
o La seconda prattica
▪ L’exposada per Monteverdi primava l’orazione per sobre l’armonia
▪ La seconda prattca reverteix les prioritats respecte la prima prattica
o Canvis musicals
▪ Exploració del poder emocional de la dinssonància
▪ Cromatisme atrevit
▪ Contrapunt atrevit
▪ Ús del basso continuo i d’instruments obbligati
o Continua renovació musical dels intèrprets i compositors
▪ Traducció a la música dels continguts poètics
▪ Traducció de la síntesi text-música en so i emoció
▪ Primacia de les paraules per sobre de la música
o Imitazione delle parole
▪ La manera de fer de l’orador ha de servir d’exemple per al cantant (Nicola
Vicentino)
▪ La música és cantada des de la memòria, per a així imitar els accents i
efectes d’una oració (N. Vicentino)
o El Madrigal en la seconda prattica: el gènere vocal polifònic par excellence
▪ El mercat fou favorable
▪ La influència dels cantants en els compositors
▪ Creixement de les possibilitats tècniques
▪ El nivell de professionalitat estava creixent contínuament
• Vibrato
o Vibrato = oscil·lació de l’altura
o Registre d’orgues italians → voce humana
▪ Sembla un vibrato com el que la veu humana pot realitzar
▪ Les indicacions limiten l’ús del vibrato a situacions especialment
expressives
o En el quartet vocal cal reservar el vibrato al mínim per a no descol·locar l’afinació
▪ És millor aprendre un bon so sense vibrato, per a poder-lo fer servir allà on
realment faça paper, i no fer un ús indiscriminat i inconscient
• Afinació, registre, tècnica vocal
o A capella religiosa i profana → llibertat d’elecció de l’afinació
o Les tessitures trobades suggereixen que era el registre vocal mig el considerat més
convenient
o Soprano → la millor elecció semblaria ser veu de dona, donat que aporta varietat de
timbre i proveeix d’un balanceig natural al so
o Alto → és millor cantat un home falsetista
o Tècnica vocal → aquella que permet un mig camí entre el parlar i el cantar →
declamatori
▪ NO es pot fer servir la tècnica moderna de gran projecció vocal
• Tactus
o Existeix una extrema llibertat en el tractament del ritme, en relació a la essència
expressiva del text
o El director és necessari → no cal que siga extern, pot formar part del quartet
▪ Quan més subtileses es volen aconseguir més necessària és la tasca de
coordinació d’un director
• Ornamentació
o Lleugera ornamentació canvia la concepció del color del madrigal
▪ La ribattuta o trillo
o Le Nuove musiche
o Passaggi, trilli, groppi
• Conclusió
o La interpretació del madrigal és una difícil combinació de precisió tècnica i
mobilitat expressiva
o La dificultat es troba en què aquests dos factors poden resultar estar en oposició
o És necessari → per a restaurar l’atmosfera de la música vocal a capella del
Renaixement
▪ Una bona entonació
▪ Complet coneixement del text
▪ Immersió artística total en l’emotivitat del contingut poètic
▪ Extrema fluïdesa vocal