Cant al Ras

VIII Encontre de Cant Rural

Massalfassar, 29 de maig de 2004

Homenatge a Vicent Peris Pastor, el Xiquet de Paterna (1904-1939)

Text: Josep Vicent Frechina Edita: Colla de Dimonis de Massalfassar Associaci Cultural Trams Massalfassar, 29 de maig de 2004

VICENT PERIS PASTOR, EL XIQUET DE PATERNA (1904-1939)

El Pas Valncia mant un deute histric amb els homes i dones que, com a mnim des de la segona meitat del segle XIX, contriburen a bastir i a consolidar una de les manifestacions artstiques ms singulars que ha donat la cultura popular valenciana: lanomenat cant destil. Malgrat els esforos individuals dalguns estudiosos de la tradici especialment Carles Pitarch i de la innegable transcendncia de ledici, per banda de la Fonoteca de Materials de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, de lAntologia del Cant Valenci dEstil (1915-1996), el fet s que Evaristo i el Mujero, el Ceguet de Marxalenes i la Sabatereta, la Xata de Godella i el Xiquet de Btera, el Pollastre i Faeneta del Grau, el Moll i el Xiquet de Mislata, entre tants daltres, romanen vergonyosament annims, esperant el dia que es faa justcia a les seues colossals dimensions artstiques i hom els rescate daquest ignominis oblit histric per situar-los al lloc dhonor que veritablement els pertany en la memria collectiva valenciana. Vicent Peris Pastor, el Xiquet de Paterna, s un daquells noms illustres injustament postergat per aquesta societat amnsica i desarrelada que conformem els valencians contemporanis. Va nixer a Paterna el 1904, al si duna famlia humil de classe treballadora, en una de les coves del Bat. Un accident domstic en la seua infncia li ocasion la coixesa que don lloc al malnom amb qu era conegut al poble: el coixet. Ja de ben menut abandon els estudis i comena a ajudar a son pare en la seua feina dobrer, una dedicaci professional que noms abandonaria ocasionalment. Als setze anys cant en pblic per primera vegada i inici aix una trajectria com a cantador semiprofessional que li reportaria un important prestigi en tota la contornada on comen a ser conegut amb el nom del Coixet de Paterna. Ms endavant, i seguint el model malnonmic imperant en el cant destil, adopt el sobrenom artstic definitiu del Xiquet de Paterna. Amb aquest nom grav alguns discs

de pissarra a 78 rpm per a la Compaa del Gramfono Oden i actu al costat dels millors cantadors de la seua generaci i de la generaci anterior com Evaristo, el Mujero, el Ceguet de Marxalenes, el Xiquet de Benaguasil, Jacinta Bartolom, el Xiquet de Btera, el Sardinet, el Xiquet de Manises, la Xata de Godella, el Torrent, etc. El repertori de les seues interpretacions se circumscrivia bsicament al cant dalbaes i a les tres modalitats de valencianes ms conegudes: lu, lu i dos i lu i dotze. Les albaes sacompanyen amb tabal i dolaina i el seu origen sembla ben remot perqu ja sanomenen, tal i com les coneixem avui, en textos dels segles XVII. Aix ho veiem, per exemple, en el poema Lo portal dels jueus de Pere Jacint Morl (ca. 1600-1656), beneficiat de la parrquia de Sant Mart de Valncia Diuen que fon lo inventor [del tabac] un potecari de Flandes, home que de nit sonava la dolaina en les albades. Les valencianes, en canvi, no semblen remuntar-se ms enll del segle XIX i serien el resultat de levoluci soferta pel repertori de canons que es feien servir tradicionalment a les rondes i els balls populars, evoluci que fix definitivament les varietats les procedents del fandango (lu i, de menor implantaci, les riberenques) i les procedents daltra espcie afandangada llunyanament emparentada amb la jota (lu i dos i lu i dotze) i en defin la forma dinterpretarles: sobre el ritme ternari i lesquema harmnic bsic que desenvolupa la rondalla de corda i que remarca la secci de vent trompeta, tromb i clarinet, el cantador improvisa la melodia amb la lletra que, a cau dorella, li va dictant un versaor, i adorna el final de cada frase amb un seguit ms o menys llarg de melismes: els requints. La improvisaci est subjecta, per, a les pautes invariants que ha establert la tradici pel que fa a llibertat rtmica, afinaci i ornamentacions. La varietat ms popular i ms utilitzada s lu i dos; lu, destructura harmnica ms complexa, i lu i dotze, de major exigncia interpretativa, es reserven per a ocasions de llument. Els bons afeccionats reconeixen la varietat que va a ser interpretada per la introducci musical que la precedeix. Un tret singular dels cantadors destil histrics i que en el cas del Xiquet de Paterna assoleix una sorprenent precisi tal i com ha demostrat el matemtic Vicent Liern s la seua afinaci atemperada, a lantiga, fogint dels intervals establerts per lafinaci moderna que fa coincidir els sostinguts i bemolls de les notes contiges i cenyint-se als intervals de

lafinaci pitagrica: concretament, hom constata la reiteraci dun la ms greu que el la natural per que no arriba a ser el la bemoll de lescala temperada actual. Aquesta afinaci desacostumada i lanticipaci dissonant de la melodia al final dalgunes frases respecte a lharmonia que desenvolupa la secci de corda la veu acaba la frase amb una nota que no pertany a lacord que toquen els instruments dacompanyament sin al que tocaran uns compassos desprs confereix a les interpretacions una estranya tensi que, pel que fa al Xiquet de Paterna, saccentua encara ms per la seua entonaci forada i portada als lmits de la tessitura i lestranya coherncia interna de les seues ornamentacions. Les gravacions que ens han pervingut vegeu la discografia annexa ens mostren a un intrpret excepcional, amb una expressivitat crispada i adolorida, molt visceral per gens exempt dun preciosisme que sobta amb la seua combinaci de delicadesa i vehemncia. Sembla que, a ms dun cantador extraordinari, Vicent era tamb un esmolat versador que aprofitava la relativa llibertat que li procurava la improvisaci per expressar algunes de les seues conviccions ideolgiques: Hui Valncia s lo millor que en esta terra se cria dejuna el treballador i menja la burgesia. I fou justament aquesta ideologia -precisem: la repressi daquesta ideologia per banda dels colpistes vencedors en la guerra del 36 el factor decisiu del seu breu itinerari biogrfic: home desquerres, anticlerical, seguidor de Blasco Ibez en la seua joventut i, ms tard, afiliat a la CNT i simpatitzant de les Joventuts Socialistes Unificades organitzaci que agrupava les seccions juvenils del PSOE i del PCE i que dirigia Santiago Carrillo fou nomenat agutzil encarregat daiges potables pel Comit Popular de Paterna el 1936. Acabada la guerra amb la derrota republicana, fou detingut i empressonat a la Pres Model de Valncia. Les autoritats militars el condemnaren a 12 mesos de pres, la pena ms baixa que satorgava als funcionaris municipals. Algun enemic seu, per, mogu els fils convenients i aix, el 4 de novembre de 1939, va ser traslladat de nou a Paterna i mor afusellat. Deix una vdua, Consuelo Villanueva, de Barraques, dos anys ms jove que ell, quatre fillsatre fills Consuelo, Rosa, Francisco i Vicente i una obra que, per la seua qualitat i importncia, mereixeria una altssima consideraci en la Histria Cultural del nostre Pas.

DISCOGRAFIA

El U y dotze ; El U y dos,, Compaa del Gramfono Oden, 1929, 5528 i 5529. Amb Faeneta del Grau, El U y dos ; Albaes, Compaa del Gramfono Oden, 1929, 4640 i 4642. Amb Jacinta Bartolom, El U ; El U y dos, Gramfono, 1929, AE 3616. Amb el Ceguet de Marxalenes, Albaes, Compaa del Gramfono Oden, s.a. [ca. 1930], 181-094. El U y dos ; El U : Pajarito que se inclina, Compaa del Gramfono Oden, s.a. [1950], GY902. Amb Jacinta Bartolom, El U y dos / M. Asso. El U y dotze : Valencia linda y galana, Compaa del Gramfono Oden, s.a. [1950], GY903. DD.AA. [Jacinta Bartolom, Xiquet de Paterna, Ceguet de Marxalenes, Banda Municipal de Valencia y Banda del Regimiento de Infantera Jan n 25], Valencia y su msica, Regal, 1967, LREG 8010. DD.AA., Antologia del Cant Valenci dEstil (1915-1996), Fonoteca de materials, vol. XXV i XXVI, EGT-La Mscara-Conselleria de Cultura de la Generalitat Valencina, 1997, 702-CD i 703-CD.

BIBLIOGRAFIA COLLADO I LVAREZ , Josep Antoni, Estudi del Cant dEstil en lactualitat, dins El mn del cant. Antologia del Cant Valenci dEstil (1915-1996). Addenda. Valncia: La Mscara, 1997, pp. 36-68 i 72 (notes). COTOL IBEZ, Vicente, Historia de la msica en Paterna, Paterna: Centro Musical Paternense, 1997, pp. 20-22. FABADO I ALFONSO, E., Obrint l'arxiu de la memria: cant d'estil, en Clavaria Santa Ceclia 1995, Paterna: [Clavaris de Santa Ceclia], pp. 19-22 FRECHINA ANDREU , Josep Vicent, El cant valenci destil, Caramella, I, 1999, pp. 49-52. LIERN , Vicent, Msica i Matemtiques: histria duna relaci. Ponncia presentada al I Congreso de Arte y Matemticas, 2004.

PITARCH

ALFONSO, Carles, En torno al Cant Valenci dEstil: investigaciones y

proyectos, comunicaci presentada al III Congrs de la Societat Ibrica dEtnomusicologia, Benicssim, maig de 1997. PITARCH I ALFONSO , Carles, El Cant Valenci dEstil: apunts per a un estudi conceptual i histric, dins El mn del cant. Antologia del Cant Valenci dEstil (1915-1996). Addenda. Valncia: La Mscara, 1997, pp. 3-35 i 69-72 (notes). PITARCH I ALFONSO , Carles, Proposta de creaci dun Museu del Cant Valenci dEstil, Actes del Primer Congrs dEstudis de lHorta Nord, Valncia: Centre dEstudis de lHorta Nord, 1999, pp. 491-501. REIG I BRAVO, Jordi, Anlisi Musicolgica del Cant dEstil, dins Antologia del Cant Valenci dEstil (1915-1996). Addenda. Valncia: La Mscara, 1997, pp. 26-156. TORRENT I CENTELLES, Vicent, La msica popular, Valncia: I.V.E.I., Edicions dAlfons el Magnnim, 1990, pp. 63-67.

AGRAMENTS Teresa Segarra, Vicent Cotol, Domingo Rozaln, Josep Llus Rodrigo, Vicent Liern, Vicent Torrent, Enriqueta Martnez Peris.