ANALISI MUSICAL: Tema 2_Renaixament

1.INTRODUCCIÓ
- Teocèntrica (Déu) → Antropocèntrica (Humà)
- Sentiment religiós no desapareix sino q es forma una nova societat.

2.CONTEXT HISTORIC I ARTISTIC

- El Renaixement s'inicia a Itàlia i a Borgonya al s.XV fins s.XVI.
- Rebuig de la tradició medieval → x tornar classicisme grecoromà
- Casament dels Reis Catòlics, corona Castella i Aragó
- Ciutat es consolida com el centre de la vida
- La burgesia competeix amb la noblesa i ho fa rodejant-se d'artistes, literats...
- Invenció de la impremta

2.1.SOBRE LES ESCOLES I ELS COMPOSITORS

ESCOLA Josquin des Prés / O. di Lasso (Polifonia contrapuntistica)

FRANCOFLAMENCA

ESCOLA ANGLESA W. Byrd / Th. Morley

ESCOLA ITALIANA G.P. Palestrina, A. i G. Gabrieli, C. Gesualdo, L. Marenzio

ESCOLA ESPANYOLA J. del Enzina / T. L. de Victoria / A. de Cabezón

2.2.SOBRE EL MÚSIC
- Totes les obres es signen

2.3.SOBRE LA DONA
- Ser una noia culte per trobar un bon marit

3. CARACTERÍSTIQUES (Època d’esplendor de la polifonia 4-5 veus)

POLIFONIA:
1.Contrapunt imitatiu: tan
tan
taaan
2.Polifonia homofonica: tenor → tan ta ra ra ra
soprano→ tan ta ra ra ra
ANALISI MUSICAL: Tema 2_Renaixament

1. GÈNERE: Música profana

2. TIMBRE: La veu és l'instrument més perfecte i els instruments acompanyen la
música vocal profana. (Soprano - Alto - Contral - Tenor - Baix)
3. TEXTURA: El text ha de ser comprensible i el conjunt de veus es pensa més
verticalment, buscant la sonoritat total de l'obra.
La textura polifònica contrapuntística domina, però és combinada, en una mateixa
obra, amb la textura polifònica homofònica, i cap a finals del període va prenent força
la textura polifònica de melodia acompanyada.
4. MELODIA: No hi ha grans sals (Ambit reduit: de novena de DO - RE (2n))
5. RITME: Racional
6. DINÀMICA: Les partitures no especifiquen ( intensitat, ni

caràcter) → lliure improvisació dels intèrprets.

Giovanni Gabrieli escriu les primeres indicacions d'intensitat (forte i piano).

Es creen efectes nous: estereofonia natural (el so arribava de diferents llocs) i
l'efecte d'eco
7. FORMA: Moltes formes noves, sobretot profanes (Madrigal, Villancico i Chanson) i
també danses (Pavana (dansa amb lletra) i Gallarda)

4. MÚSICA VOCAL

Tant la música vocal profana com la religiosa acostumen a ser a 4 veus

- Veus agudes= nens

- Veus greus = homes

4.1. MÚSICA VOCAL PROFANA

- MADRIGAL: Text en italia (textura polifónica homofonica - la la la) o en angles

(textura polifonica homofonica amb acompanyament instrumental)
- CHANSON: Text en francès (elements descriptius, i textura polifonica
contrapuntística)
- VILLANCICO: Text en castellà (textura polifònica homofònica i

contrapuntística) → Juan de la Encina escriu El cançoner de Palau.

4.2. MÚSICA VOCAL RELIGIOSA

- MOTET: Cançó Religiosa

ANALISI MUSICAL: Tema 2_Renaixament

- CORAL:
- El coral és una peça religiosa polifònica homofònica en alemany de 4 veus,
són també melodies populars conegudes x la gent.
- La coral es un grup que canten

La Reforma protestant de Martí Luter va afectar força la música religiosa. El

protestantisme no estava d'acord amb la complicació excessiva de la polifonia
catòlica, ni en l'ús del llatí per als textos cantants.

- ANTHEM: Forma musical polifònica homofònica amb text en anglès.

La Reforma anglicana no va tenir una motivació doctrinal sinó que va ser fruit de la
voluntat reial. El rei Enric VIII volia divorciar-se de Caterina d'Aragó i casar-se amb
Anna Bolena, i per a poder-ho fer es va separar del catolicisme.

- MISSA: L'Ordinari de la missa ha estat musicat. I la dividim en dos etapes, abans del
concili i després del concili.
- Missa discantus
- Missa tenor
- Missa de Cantus firmatus errant
- Missa Paròdia

Palestrino i Victoria fan un mix entre el contrapunt i l’homofonia perquè es puguin

afegir la gent a cantar.

5. MÚSICA INSTRUMENTAL

- Els instruments es perfeccionen, ja que apareix l'artesà constructor - lutier-

- Els nobles mecenes també volen saber tocar algún instrument, ja que aquest fet és
considerat important en la formació d'un cortesà.
- Amb la invenció de la imprenta musical (Pretucci, 1500) es popularitza un repertori
musical.
- Virtuosisme instrumental: capacitat de l'intèrpret per improvitzar i ornamentar. Com:
Luis de Narváez, Los seis libros del Delfín

5.1. INSTRUMENTS I AGRUPACIONS

ANALISI MUSICAL: Tema 2_Renaixament

CORDÒFONS Corda pinçada Llaüt, viola de mà (vihuela), tiorba, arpa

Corda amb teclat corda pinçada: espineta, virginal, clavicèmbal

corda percudida: clavicordi

AERÒFONS Fusta flauta de bec, xeremia, cornamusa (sac de

gemecs)

Metall cornetto, trompeta, sacabutx, cromorn,

serpentó, bombarda

orgue fix o portatiu

PERCUSSIÓ Idiòfons sonalls, pandereta

Membranòfons timbal, pandero

- Els instruments s'agrupaven en alts i baixos, segons el seu volum sonor. Per tocar a
l'exterior s'empraven els alts (vent metall) i per tocar a l'interior baixos (corda i vent
de fusta)
ANALISI MUSICAL: Tema 2_Renaixament

- Els compositors no especificaven a la partitura quin era l'instrument que havia de

sonar. Es feien servir els que en aquell moment hi havia disponibles a palau.
- Les danses eren acompanyades gairebé sempre per instruments, sobretot pel llaüt.

6. FORMES INSTRUMENTAL RENAIXENTISTES

6.1. DANSA
1. GALLARDA: dansa rapida ternaria
2. PAVANA: dansa lenta cortesana que es ballava amb parella i era binaria o
quaternaria.

7. EL RENAIXEMENT CATALÀ

Mateu Fletxa el Vell va escriure Ensaladas