PROCESSOS MUSICALS EN L'EDUCACIÓ INFANTIL

TEMA 1:
1. LA MÚSICA COM A ELEMENT DE DESENVOLUPAMENT

Quan més gran és un objecte –> el so que produeix és més greu, perquè el volum del cos que vibra influeix en la
separació o no de partícules (les partícules d’un objecte gran (d’un volum gran) les partícules estan més separades.

1.1. Valor educacional de la música

Activitat introductòria
Perquè l’experiència musical pot ser important en l’educació infantil? Com es podria dur a terme?

Música de cambra: grup de músics sense director.

1.2. Etapes de desenvolupament musical

 Abans del naixement (Kodaly)
 Aparell auditiu comença a funcionar entre 6 i 7 mesos del període fetal (via òssia i líquida  processa, reten i
compren)
 Memòria prenatal, preferència nounats per sons escoltats a l’úter: fluix sanguini, batecs, respiració materna,
veus familiars, cançons, sons exteriors…)

Quadre comparatiu del desenvolupament musical segons Shuter-Dyson, Ross, Swanwick I Hargreaves:

 Primer mes: manifesta amb gestos la sensibilitat cap a estímuls sonors i musicals.
o Aprèn a utilitzar el so per a manipular l’entorn (satisfacció necessitats).
o La veu com a forma d’entrar en contacte amb l’entorn  Reacciona als canvis (localització i qualitats
dels estímuls sonors).
o Discrimina alguns sons i esquemes sonors, musicals, de la parla, ambientals 120 pulsacions/minut
estimula, 60-70 pulsacions/minut tranquil·litza.
 Del mes als 4 mesos: organitza l’entorn sonor, es comunica amb la veu o colps, distingeix el llenguatge
verbal, del cant i altres sons.
o Al mes i mig ”canta”  emiteix sons a diferent altura (glissandos).
o Als dos mesos agrupa sons. Repeteix les que li produeixen plaer (hàbits).
o Als 3 mesos turn-taking.
 Dels 4 als 8 mesos: primeres cantarelles evolucionades  rítmiques, musicalment simples, repetitives i
associades a moviments físics.
 De 4 a 6 mesos segmenta unitats de la parla i el cant, tenint en compte a l’estructura musical.
o Afloren dos capacitats afectives de la veu i la comunicació  llenguatge/pensament i
cant/creativitat
o Lalació  cons+vocals. Musical babbling
 6 mesos reconeix melodies i balboteja els sons que ha ordenat i classificat.
o Motius melòdics i cultura  1r interval 3ª m desc. Atracció per 110-20 p/m.
 Dels 8 als 12 mesos: intencionalitat (matisos en crits).
 o Discrimina canvis de perfil melòdic i distingeix seqüències rítmiques o modificacions en
l’estructura.
o Previsió i resposta rítmica (palmades).
 Dels 18 als 24 mesos: soluciona problemes per intuïció.
o En els seus cants improvisats utilitza duracions llargues i curtes.
 Dels 2 als 3 anys: sensació d’estancament.
o Es pregunta el ¿pq? i apareix un simbolisme que li permet representar coses absents.
o Connexió entre els sentits i el món.
o Associació activitat motriu i sensorial.
o Coordinació motricitat dinàmica i estàtica  capacitat de seguir amb el cos un ritme de marxa o
pulsació entorn els 110-120 p/m
o Imitació motriu i musical: joc imprescindible, atenció vinculada a la intensitat de l’estímul.
o Improvisa cançons repetitives basades en la mateixa frase melòdica que anirà augmentat en
quantitat, varietat i consistència.
o Jocs vocals incorporen sons greus i aguts, prefereix jugar amb els extrems del registre. Tessitura d’8ª.
Desplaçaments de fins a 4a asc. o desc.
 Dels 3 als 4 anys: increment curiositat.
o Representa gràficament l’entorn visual i sonor (codi propi i divers).
o Controla els moviments del cos i la relació amb l’espai.
o Discrimina tempos amb relativa facilitat.
o Reprodueix cançons senceres.
o Capacitat creativa per a inventar cançons, danses o instruments.
o Possibilitats rítmiques de la paraula.
 Dels 4 als 5 anys: 4 anys marcada tendència egocèntrica i antropocèntrica.
o Intuïtivament agrupa elements (objectes, sons) seguint un criteri estàtic.
o Capacitat simbòlica per a representar sons i major nombre de recursos gràfics per a desenvolupar
aquests símbols.
o Grafies i codi fan de l’expressió una comunicació.
o Major destresa per a memoritzar cançons. Inventa melodies amb certa coherència formal i tonal. ▲
capacitat d’entonació.
 Dels 5 als 6 anys: percepció sobre els segments del cos.
o Segueix la pulsació però també el ritme de la música amb les palmes.
o Classifica els sons i les formes segons les seues qualitats i estableix relacions seqüencials.
o Compren mesures homogènies de temps.
o La veu pot abastar una 10a (do3 a mi4) amb salts d’intervals 6ª asc. o desc.
o Variat repertori de cançons i melodies proporcionades.
o Activitats vocals d’identificació memorística.
o Emet judicis crítics i reflexius sobre els imputs sonors.
o Pot adquirir nocions relacionades amb el llenguatge i la teoria musical.

1.3. Mètode global

·Les àrees són:
 Creixement en harmonia
 Descobriment i exploració de l’entorn
 Comunicació i representació de la realitat

·Formació musical o educació per a la música?

L'educació per a la música permet promoure el desenvolupament d'una sèrie de capacitats específiques com:
l'escolta, la memòria auditiva, la imaginació creadora, l'expressió a través del cant, el moviment i la dansa o
l’execució instrumental.

·Formació a través de la música

L'activitat musical estimula i integra aspectes de la personalitat: físic, intel·lectual, emocional, social, ètic i estètic.
Investigacions confirmen (neurobiologia, psicologia, psicopedagogia o pedagogia musical) els valors formatius de la
música i el seu efecte a la formació integral de l'individu.
La Teoria de les intel·ligències Múltiples de Gardner  dissenyar models educatius multidimensionals per al
desenvolupament paral·lel i integral de totes les capacitats.
L'educació musical estimula el desenvolupament de capacitats i habilitats relacionades amb les matemàtiques, la
llengua, el coneixement de propi cos o el desenvolupament afectiu i social de l’alumnat.

·Organització de l’educació musical

Eixos vertebradors: percepció – representació – expressió
1) educació auditiva, no fisiològic, sinó musical, l'audició se centra en el desenvolupament de discriminació
auditiva i audició comprensiva, en creacions musicals com en audicions de peces. Estimulació sensorial.
2) dimensió intel·lectual (notació musical). Escriure música no és el principi d’una seqüència activitats, sinó la
darrera. La lectoescriptura musical representa el final de procés (notacions no convencionals a través de
vivència i pràctica musical).
3) elements mediadors: els instruments musicals, la veu i el moviment corporal. Treballar la improvisació
proporcionarà una gran capacitat d’expressió.

·Metodologia de l’ensenyament musical

Consecució d’aprenentatge significatiu a través de la vivència física dels elements musicals mitjançant: cos,
moviment, la cançó, els instruments. Ensenyem els elements del llenguatge musical a través de l’experiència per a
conceptualitzar els coneixements musicals.
L’educació musical te com a punt de partida, desenvolupament i final, la pràctica musical: experiència global.
Cal planificar activitats que permeten la pràctica musical del tipus: audició musical, cant, moviment corporal i
instrumentacions i darrere d'elles ja podrem realitzar qualsevol activitat de lectoescriptura
Gamificació a través de: cançons, balls, musicogrames, instrumentacions, paisatges sonors, etc.

1.4. Primeres expressions musicals

·El paper de la família: l’entorn influeix en el desenvolupament de l’individu (Hargreaves, 1988).
La família compleix una funció normativa i socialitzadora.
Els buits musicals de la societat no poden condemnar als seus membres a aquestes limitacions. Estàs d’acord?
Música=elits?
Hi ha famílies, societats, cultures on la música té major pes: consum però no comprenem, reproducció musical,
interpretació, creació... Des dels seus usos i funcions la música és: joc/interpretació, autoexpressió, comunicació,
política i desenvolupament del sentit de cooperació entre xiquets i xiquetes.

·¿Què necessitem?
El contacte amb la música a partir de qualsevol tipus d’esdeveniment. Small (2003) parla de generar entorns i oferir
oportunitats: musicar la societat.
Assistir a concerts/Aprendre música:
Experiència d’assistir a un concert. Molesta? distància entre el món infantil i adult.

L’adquisició de criteris, esperit crític, responsabilitat o autonomia no pot donar-se en situacions simulades  dret a
conèixer i escollir, potenciar la manifestació de l’opinió personal en contextos reals incrementant la diversitat pel
gust musical.
Assistència com espectador, observador passiu? preparem-los
Aprendre música a través del cant (individual, en família, en l’escola, en grup).
L’escola de música com a centre de foment de la música amateur  demanda social obertes, diversificades, distints
itineraris...

·El paper dels educadors:

Les experiències musicals significatives i positives en els primers anys de vida són molt importants per al seu futur.
Correspon a familiars i mestres cantar-los cançons acompanyades de jocs rítmics i motors, ajudant als xiquets i
xiquetes quan senten curiositat pels sons que els envolten.

Mestres especialistes/generalistes  no en tenim a infantil

els generalistes han de poder estar segurs d’utilitzar la música a les seues aules, compartint experiències musicals
significatives amb l’alumnat. Quines habilitats necessiteu?

Interpretació / discriminació auditiva / didàctico-musicals

·Música per educar o educació musical?

TEMA 2:
2. ESCOLTAR I RECONÈIXER

2.
2.1. Apreciació auditiva
 Qualitat del so:
o Altura: aguda o grave. – Ho sabem per: el nº de freqüències que indica l’altura.
o Intensitat: forta o suau. - Ho sabem per: els matisos.
o Duració: llarga o curta. – Ho sabem per: les figures musicals i silencis.
o Timbre: la característica de la font que emet el so. – Ho sabem per: la partitura. (instruments)
 So i silenci, l’origen  soroll i música
ones sonores  nodus I ventres
El so naix quan el ser humà és capaç d’escoltar-lo, des de la prehistòria.

2.2. Audició interna

 Procés: estimulació sensorial-percepció-representació.
 Memòria musical.
 Audicions musicals actives (escoltar atentament el timbre i el ritme que sona)

Memòria humana  capacitat identificativa de la ment

Memòria musical  abans de la partitura (habilitat psíquica de preservar i retenir fets musicals)

·3 processos: codificar / emmagatzemar / recuperar

·3 fases: sentir, escoltar i relacionar-ho (amb els meus coneixements)

·Tipus de memòria musical (Barbacci, 1965):

o Visual: quan veig una partitura i la recorde per tocar-la posteriorment.
o Auditiva: quan escolte alguna cosa i després soc capaç de reconèixer-la.
o Muscular: centrada en els músics de corda, ja que recorden on van els dits en l’instrument.
o Nominal: recordar les notes.
o Rítmica: recordar els ritmes.
o Analítica: recordar una cançó estrofa a estrofa.
o Emocional: recordar alguna música que t’emocione.

·Etapes que succeeixen mentalment: impressió / percepció / comprensió / retenció

·Treballar la memòria mitjançant una proposta didàctica: Pensa en aquestes cançons i en una acció a la classe
d'educació infantil

·ACTIVITAT: Crear una activitat que reflectisca les quatre qualitats del so:
TEMA 3:
3. ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL: EL RITME

3.1. Ritme lliure i ritme mètric: improvisació guiada i lliure

3.2. Tempo (tema a part)

Duració dels sons i la seua representació gràfica
Signes de prolongació

 PUNTILLO: el valor de la nota més la seua mitat

 CALDERÓN: és un signe de prolongació en el so, en notació musical és un signe que indica un punt de
pausa, allargant la duración de les figures musicals a les que afecta.

·Ritme:
- Estable: Mètric
- Lliure: crear un ritme sense guia. Improvisar.
- Guiada: crear un ritme amb una guia
·Signes de repetició: Quatre formes de repetir el compàs.

3.3. Mode rítmic. Ritme binari I ternari.

Ritme lliure i ritme mètric: improvisació guiada i lliure
Temps forts i dèbils. Accent i compàs.

 SIMPLES:
El 2x4 va primer el so fort i després el debil. El númerador diu quants temps hi ha i el denominador diu de què hi ha
x temps? Com per exemple de negra. En conclusió si en un compàs hi ha 2x4 significa que hi ha 2 de negra.

 COMPOSTOS:
o Numerador: quantes caben?
o Denominador: de que?
El 6x8 entren 6 corxeres. (2 temps)
El 9x8 entren 9 corxeres. (3 temps)
El 12x8 entren 12 corxeres. (4 temps)

Quina figura equival a 3 corxeres? Negra en puntet = negra + corxera = corxera + corxera + corxera

3.4. Estructures rítmiques bàsiques. Síncopa i anacrusa

 SÍNCOPA: desplaça el temps fort a debil
 ANACRUSA: la musica empieza en el ultimo tiempo del compas

3.5. Enllaç text/ritme

Busca una cançó infantil i posa-li lletra.

3.6. Acompanyaments rítmics

Crea una polirítmia per acompanyar la música infantil que has escollit
https://www.youtube.com/watch?v=Y3mJ_A1c7us
Def MELODIA: una línia de sons a diferent altura

TEMA 4:
4. ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL: LA MELODIA

4.1. Representació de l’altura

Per a representar l’altura és mitjançant un pentagrama.

 https://www.youtube.com/watch?v=KPdmhUvC1V0 (origen de les notes)

Abans les notes no tenien classificació dels sons, és a dir, nom a cada nota. Per tant, Guido D’arezzo va voler posar-li
nom a les cinc primeres notes, menys “do” i “si”, però poc després van aparèixer i crearen el sistema que hi ha avui
en dia.

 https://www.youtube.com/watch?v=jo6trJ-sQ0k (himne)
És l’himne de San Juan, d’on trauen les notes i la partitura.

 https://www.youtube.com/watch?v=6-2IR4mpf7U (seikilos)
La primera partitura que es coneix, la qual va sorgir en Grècia per a recuperar els ideals dels romans, i així no girava
tot envolta de Déu.

ESCOLTAR I RECONÈIXER:
·Claus:

És necessari diferents claus per als diferents registres de veus o instruments.

Per exemple: el contrabaix no pot tocar en clau de sol perquè sempre estaria en notes baix del pentagrama, per tant,
utilitza la clau de fa.
La clau del do pot estar en la tercera, quarta o primera línia. Si està en la primera línia com en la foto, en eixa línia
està el “do”.

·Nom de les notes:

El so pot anar cap a dalt i cap avall però els sons són infinits.

·Alteracions:

Una alteració és una cosa que acompanya un so i modifica l’altura.

Hi ha dues alteracions:
 Una alteració que puja un semito: “sostenidos”
 Una alteració que baixa un semito: “de moles” / “be mol”

·Tons i semitons:
1 to = 2 semito
Si volem el so entre el Do i el Re, podem tindre un “do sostingut” o un “re de mol”.

·Intervals: és la distància entre notes - escales majors i menors

Tònica.
Subdominant.
Superdominant.

·Acords: és una superposició de sons o notes que sonen a la vegada. Els acords formen part de l’harmonia. A més, a
la melodia l’acompanya sempre o quasi sempre l’harmonia. Per tant, l’harmonia és una successió d’acords i perquè
sone bé l’harmonia es construeix a partir d’intervals (distancia entre notes) de tercera. L’interval de tercera és sol, si i
re.

*SOLS COMPONEM MELODIES; NO HARMONIES.

·DEURES: FER QUATRE ESCALES:

 MI MAJOR:

 RE MAJOR:
 SI MENOR
 SOL BE MOL MAJOR
 DO MENOR

TEMA 5:
5. ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL: TEMPO I DINÀMIQUES

5.1. Canvis en el tempo

En l’audició poden haver-hi canvis en el tempo, i poden ser:
 velocitats estables (termes italians i metrònom)
 velocitats variables (termes italians)
o Canvis progressius en la velocitat variable:
 Acelerando
 Ritardando
El tempo depèn de la veu del que canta. A més, la lletra marca el ritme de les notes (de la música).
El tempo comença a establir-se en

5.2. Canvis en la intensitat.

PP, P, MP, MF, F, FF.
Crés (a més fort)
Dim (a més suau)
 Dinàmiques estables (termes italians):

 Dinàmiques variables (simbologia)

5.3. Símbols d’articulació.

Dalt de les notes està: el punt, l’accent i la ratlla.
 Accent: èmfasi en la duresa
 Ratlla: no hi ha separació entre paraules/notes, es diu tot seguit
 El punt

TEMA 6:
6. ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL: FORMA MUSICAL

6.1. Línia melòdica i estructura: frase i semifrase

6.2. Estructura pregunta – resposta

IàV / VàI

6.3. Cànon, rondó, lied, ostinato

·Cànon:
És una composició amb dos o més veus que tenen la mateixa melodia, però comencen a diferent temps.
Ex Cànon: pachelbel

·Rondó: la seua forma és ABAKABA

·Lied:
 Binari: AB
 Ternari: ABa

·Ostinato: repetició constant d’una estructura dins d’una peça musical. Pot ser:
 Rítmic:
 Melòdic:
 Harmònic:

TEMA 7:
7. ELS INSTRUMENTS MUSICALS

7.1. Classificació dels instruments musicals

a. Convencionals
b. Escolars
c. Altres (populars, casolans…)
7.2. Interpretació Orff
Mètode Orff consisteix en l’aprenentatge i ensenyança de la música mitjançant el cantar, ballar i interpretar, la qual
cosa fomenta una participació i experimentació en l’alumnat per a treballar diferents aspectes de la música com el
ritme, l’harmonia, la melodia, el timbre, la forma i la dinàmica.

TEMA 8:
8. RITME I MOVIMENT

8.1. Música, llenguatge corporal i psicomotricitat:

 Body percussió: https://www.youtube.com/watch?v=M712hgTZ8m4
 Soundpainting: https://www.youtube.com/watch?v=aeFPutGDMtU

TEMA 9:
9. PARLAR I CANTAR

9.1. Pràctica
 La respiració I els seus exercicis: aparell fonatori https://www.youtube.com/watch?v=iaGxX7G4tQI
 Tècnica vocal: saber parlar i cantar, ferramentes indispensables per al docent.

TEMA :
MÚSICA I EDUCACIÓ
·La música apareix en el decret així: (no s’ha de saber)
2.2.2. Competència específica 2
Manifestar i comparar emocions, sentiments, necessitats, interessos i pensaments en situacions de la vida
quotidiana amb respecte i seguretat

3.2.1. Competència específica 1

Identificar algunes característiques bàsiques, propietats i atributs destacats en materials, objectes, fenòmens
habituals, éssers vius i les relacions que tenen mitjançant l’exploració sensorial de l’entorn

4.2.1. Competència específica 1

Explorar i utilitzar materials, tècniques, instruments i codis dels diversos llenguatges, i ajustar-ne l’ús a les
característiques de les situacions quotidianes de comunicació.

4.2.2. Competència específica 2

Comprendre missatges i representacions senzilles de la vida quotidiana per mitjà de diversos llenguatges, prenent
com a base coneixements i recursos de la seua pròpia experiència.

4.2.3. Competència específica 3

Expressar sentiments, idees i pensaments propis utilitzant els diversos llenguatges de manera personal i creativa en
contextos escolars i familiars.

4.2.6. Competència específica 6

Identificar, valorar i participar de les diferents manifestacions culturals presents en l’escola i en l’entorn pròxim
interactuant amb els altres, des del respecte a la diversitat.

La capacitat de discriminació i identificació auditiva dels elements sonors —veu humana, música, efecte, silenci— i
les característiques que tenen, presents en l’entorn pròxim o reproduïts a través de diversos suports, serà més
notable en aquest cicle i propiciarà el desenvolupament de destreses bàsiques com l’escolta activa alhora que un
coneixement més ampli de la realitat.
El desenvolupament del pensament creatiu i la imaginació a través de la música, la pintura, el teatre, el cant, el ball,
el moviment i el joc, entre altres, formarà part del dia a dia dels infants d’una manera transversal a la resta
d’activitats que es desenvolupen i els permetrà conéixer el món i reconstruir-lo d’acord amb els processos simbòlics i
imaginatius propis, alhora que s’afavoreix la creació de vincles afectius, de confiança i comunicació.

TEMA 10:
MÚSICA I EDUCACIÓ

10.2. Teories pedagògiques per a l’educació musical

Alguns dels pedagogs importants en la música és:
 Edgar Willems:
o Aquest autor relaciona:
 El ritme en la vida física.
 La melodia en la vida afectiva, perquè ens pot emocionar.
 L’harmonia en la vida intel·lectual, perquè l’harmonia complementa la melodia i això
provoca que el cervell estiga en dues bandes.
o La seua idea en l’escola segueix un procés:
 Primer, cantar cançons des de la infància.
 Segon, introduir instruments melòdics: flauta.
 Tercer, introduir instruments harmònics: huquelele o guitarra

 E. Jaques Dalcroze:
o La seua idea principal és el ritme amb música de fons, és a dir: posar música i moure’s lliure al ritme,
i després, posar música més ràpida i lenta per a pujar el nivell del moviment.
o Per tant: el ritme és la base, comença de 4 a 6 anys i és escoltar música i interpretar amb moviment.

 Carl Orff: és més pedagog musical que compositor músic.

o Integra l’expressió, la creativitat i l’educació.
o Els passos que segueix són: primer cantar, després ballar i per últim interpretar.
o En les aules d’infantil comença a: utilitzar el cos com a instrument sonor (veu i body percussion) i
instruments fàcils de percussió (instrumental Orff és: triangles, panderetes, maraques, caixes
xineses, etc.)

 Murray Shafer (és més actual):

o Introdueix el concepte sounscape (paisatge sonor): és una fotografia en la qual li posa música
després, o també pot tindre una música a la qual li associa una imatge.
o Usa notació gràfica: la representació de la música a través de símbols visuals com musicogrames
Wuytack.: https://www.youtube.com/watch?v=jGbtfrooFEk