Psicología Evolutiva

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I ETAPES

DEL DESENVOLUPAMENT

www.uvic.c1at
 Psicologia del Desenvolupament
 “
“Estudiar els processos de canvi i transformacions
psicològiques que passen a les persones durant tota la vida,
des del naixement fins la mort”.
– Processos de canvi relacionats amb el desenvolupament i
el creixements.
– Canvis qualitatius i quantitatius
– Processos no psicològics però que influeixen en el
creixement.
– Processos de creixement però també de manteniment i
regulació de pèrdues.
Diferenciar maduració versus aprenentatge
FACTORS DEL CANVI PSICOLÒGIC

 Factors BIOLÒGICS
-Ritme maduratiu
-Diferències individuals

 Factors AMBIENTALS
- Factors relacionats amb la història i el medi
sociocultural
- Aspectes familiars
Concepte de desenvolupament
Multidireccional: No segueix patrons fixes i prefixats,
variabilitat en el temps. Hi ha guanys i pèrdues.
Transformacions inesperades.
Multidimensionalitat o multicontextual del
desenvolupament
Equifinalitat: es pot arribar al mateix lloc amb diferents
trajectòries
Multicultural: es dona en les diferents cultures
Plàsticitat: el canvi és flexible.

Trenca la idea de desenvolupament continuo, acumulatiu,

centrat al creixement.
ASPECTES QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT

1)normatives relacionades amb l’edat: Factors biològics o

socials associats a l’edat ( roles, competències pròpies de
l’edat).

2) Influències normatives relacionades amb la història:

canvis biosocials que canvien segons el temps històric i té
efectes generacionals.

3) Influències no normatives: factors biològics o socials que

afecten a cada persona en particular, que no segueixen
patrons ni seqüències fixes (jubilació anticipada, divorci...)
Contextos de desenvolupament
(Bronfenbrenner)

MACROSISTEMA

MICROSISTEMA

MESOSISTEMA

EXOSISTEMAS
 ETAPES DEL CICLE VITAL/ ÀREES
ETAPES CICLE VITAL AREES DEL DESENVOLUPAMENT

 1ª Infància: 0-3 anys -Des.Motor:Canvis corporals,

 2ª Infància: 3-6 anys com estatura, ès, habilitats
 3º Infància: 6-12 anys motores.
 Adolescència/ - Des.cognitiu:canvis en els
Joventut: 12-25 anys procesos de pensament, que
 Edat adulta/ mitjana afecten l’aprenentatge, memòria
edat: 25-65 anys - Des. Lingüístic: canvis en la
 Vellesa: +65 anys qualitat i quantitat de llenguatge
- Des. afectiu-social: canvis en
els aspectes socials i emocionals
de la personalitat.
Etapes del desenvolupament humà

Erik Erikson (psicòleg EUA): 8 • Segona infància. Des de 3 a 6 anys.

etapes bàsiques en el desenvolupament de la Comencen relacions socials amb iguals.
persona Milloren habilitats motores i augmenta
l’autocontrol. Major independència.
• Etapa prenatal. Des de la
Comportament més egocentric.
concepció fins el part (formació
d‘órgans i estructura corporal bàsica).
• Tercera infància. De 6 a 12 anys.
Vulnerabilitat elevada a factors
ambientals. Comencen a pensar de forma lògica.
Desenvolupament de llenguatge i memòra.
Importància de l’elaboració de
Etapa de 1ª infància. Del naixement
l’autoestima.
als 3 anys. Inici del control d’esfínters
i musculatura. Nen depenent de
l’adult. Desenvolupmanet físic i del
llenguatge molt ràpid. ( taula)

18/11/19
8
Etapes del desenvolupament humà

• Adolescència. De 12 a 25 anys. Canvis físics importants ( pubertad). Importaància de

la identitat i del grup d’iguals.
• Etapa adulta temprana. Entre 20 i 40 anys. Construcció nucli familiar.
Desenvolupament d’identitat pròpia. Capacitat intelectual complexa.
• Edat adulta mitjana. Entre 40 i 60 anys. Replantejament del sentit de la vida. Primers
deteriroraments físics.
• Edad adulta tardana. Fins 65 anys. Inici de la jubilació.
• Edat de la vellesa: De 65 en endavant: importància de la família. Solitud. Sabiesa

18/11/19
9
Desenvolupament del llenguatge
Etapa 0-12 anys:
Desenvolupament del llenguatge

- Sorolls guturals i crits

- Expressió de plaer i dolor
De 0 a 5 mesos - Sensibilitat al soroll
- Es calma amb la veu dels pares i germans
- Atenció visual
- Comprén la paraula“no”
- Reconeix i respon al seu nom
- Li agraden les cançons i joguines amb
sorolls
- Balbuteig
- Protoconversacions: sons amb intenció
De 6 a 12 mesos comunicativa
- Sons vocàlics i consonàntics
(“mamama”, “papapa”, “bababa”)
- Intenta comunicar-se aqmb gestos
- Llora al separarse padres
- Trata de repetir algunos sonidos

18/11/19
10
Etapa Verbal.
Etapa holofràstica: 12-18 mesos

una unitat lingüística

 neixen contextualitzades
 monosíl·labs, reduplicats, paraules
socials,onomatopeies, construccions CVC.
 simplificació fonològica
 sobreextensions
Fases etapa holofràstica
-1r període: 10 paraules, 11-15 mesos.

- 2n període: 10-50 paraules, 15-19 mesos.

- 3r període: +50 paraules. 20 mesos.

Explosió lèxica: adquireixen entre 5 i 9 mots

per dia fins als 6 anys.
Parla telegràfica18-24 mesos
2 o 3 partícules lingüístiques

 fase gramatical: combinació de mots

 omissions de les paraules funció
 presencia de categories lèxiques

Aquí, a auró / Això cotxe / Mamà mormir /

Resum: Desenvolupament morfològic i sintàctic

9-18 mesos 18-24 mesos 2-3 anys 3-5 anys

•Producció •Produccions de 2 •Produccions 3/4 •Estructura de les

elements tipus elements oracions
1sola telegràfic complexes
paraula •Estructura frase (coordinades i
•Varietat relacions simple subordinades)
(holofrases) conceptuals •Enriquiment SN i
SV •Gran nombre de
•Varietat marques partícules
morfològiques •Regles bàsiques
 Edat Tipus d’oracions
Anys
2,2–2,6 − Primeres oracions simples completes.
− Oracions negatives i interrogatives simples.
− Primeres oracions en subjuntiu.

2,6–3,2 − Primeres oracions coordinades (2;6 anys).

− Primeres subordinades (2;6 anys).

L’ordre inicial dels connectors és: i, o, ni, però, que (mira que he fet / és
un cotxe que pita).

3,2–4,6 − Utilització de varietat de subordinades.

− Domini en la selecció en la modalitat: indicatiu/subjuntiu

4,6 – 9 − Comprensió correcta d’oracions que vulneren l’ordre estàndard i

d’altres oracions complexes.
Entre 6-12 anys
-Consolidació dels aspectes fonètics
-Consiolidació dels fonemes complexes /r/
-Incorporació de tots els fonemes en totes les posicions.

-Domini dels aspectes suprasegmenals: to, entonació, timbre…

- Desenvolupament lèxic considerable

Verb: Adquireixen loes formes ferbals impersonals, temps irregulars…
S’incorpora el subjuntiu i formes verbals que indiquen dubte,
suggerències…

-Ampliació i consolidació de la sintaxis

-S’utilitzen passives i subjuntives.
-S’adquireix la recursivitat ( capacitat dp’anar combinant una oració en
una altra, utilitzant nexes i partícules d’enllaç)
Desenvolupament motor
DESENVOLUPAMENT PRENATAL
Etapa germinal (2 primeres setmanes)
Etapa germinal (2 primeres setmanes)
Període en que l’espermatozou fecunda l’òvul. Formació de la mòrula: conjunt de cèl·lules en forma de
pilota.
Etapa embrionària (2-8 setmanes)
Formació de les capes embrionàries: ectoderm, mesoderm i endoderm d’on es formaran els òrgans del
fetus.
Etapa de més risc.
Etapa fetal (8 setmanes-naixement)
Formació del fetus que comencen a ser éssers actius: moviments fetals, intensificació de la relació mare-fill.
Consciència fetal: sons i olors. Cap als 7 mesos comunicació amb l’exterior (sent els bategs i la veu de la
mare)
Etapa germinal (2 primeres setmanes)
Període en que l’espermatozou fecunda l’òvul. Formació de la mòrula: conjunt de cèl·lules en forma de
pilota.
Etapa embrionària (2-8 setmanes)
Formació de les capes embrionàries: ectoderm, mesoderm i endoderm d’on es formaran els òrgans del
fetus.
Etapa de més risc.
Etapa fetal (8 setmanes-naixement)
Formació del fetus que comencen a ser éssers actius: moviments fetals, intensificació de la relació mare-fill.
Consciència fetal: sons i olors. Cap als 7 mesos comunicació amb l’exterior (sent els bategs i la veu de la
mare)
mare)
Reflexes neonatals
Gran quantitat de reflexes al moment del naixement
(reflexe de succió, prensió...)

• Alguns són necessaris per la supervivència (succió)

•D’altres ho van ser pels nostres avantpassats i
desapareixen als 4-5 mesos (Moro)

• D’altres es convertiran en accions voluntàries (prensió)

• D’altres seguiran sent reflexes tota la vida (parpadeig)

Los reflejos del recién nacido (I)
Reflejo Estimulación Respuesta Des.
Succión introducir un objeto en la movimiento de succión 4 m.
boca rítmico (V)
Búsqueda contacto con la mejilla movimiento de la cabeza que 4 m.
(hociqueo) orienta la boca al objeto (V)
estímulo
Prensión contacto con la palma de cierra la mano con prensión 4 m.
la mano del objeto, si es posible (V)
Prensión contacto en la base de flexión de los dedos, con Estm.
plantar los dedos del pie presión del objeto, si es (P)
posible
Marcha sostenido verticalmente inicia movimientos de marcha 2-3 m.
con los pies en una (V)
superficie dura
Moro Sonido intenso, pérdida Apertura y cierre de brazos y 4 m.
de sustentación, golpe en piernas, con cierre de las
la superficie donde esta manos sobre la línea media del
el bebé.. cuerpo, como si abrazara
Los reflejos del recién nacido (II)
Reflejo Estimulación Respuesta Des.
Babinski presión suave sobre la Extensión y posterior flexión 8-12 m.
planta del pie, del talón a de los dedos del pie
los dedos
Natatorio sostenido Movimientos sincronizados de 4-6 m.
horizontalmente sobre el brazos y piernas
estómago en el agua
Tónico- tendido boca arriba se Extensión del brazo y de la 3-4 m.
cervical gira la cabeza hacia un pierna del lado hacia donde se
lado haya girado la cabeza y flexión
de los opuestos
Parpadeo luz fuerte sobre los ojos cierre de los párpados Perm.

Patelar golpe debajo de la rótula extensión de la pierna hacia Perm.

delante
Àmbits del desenvolupament motor

 Locomoció / postura

 Prensió / manipulació
Lleis control motor

 Direcció cefalocaudal

 Direcció proximodistal
Coordinació 3-36 mesos

Edat Fita
3m Aixeca el cap
6m S’aguanta assegut momentàniament
8-10 m Es manté assegut
10-11 m Es posa dret agafant-se / Gateja
12-13 m Es manté dret / Fa passes amb suport
15 m Camina sol / Puja escales gatejant
18 m Camina bé / Salta un graó
 Coordinació 3-36 mesos

Edat Fita
24 m Puja i baixa escales sol / Corre / S’enfila
28 m Camina enrere 4 passes
36 m Salta sobre un peu / equilibri excel·lent /
Va en tricicle
Prensió 3–36 mesos

Edat Fita
3m Miren, agiten braços, sostenen poc
4m Agafen l’objecte, no controlen
6m Agafar i sostenir / Sacsejar / de mà a mà
8-9 m Mà excavadora / Deixen anar
9-11 m Pinça
12-13 m Posa objectes en un recipient
15-17 m Torre 2 blocs / Passa pàgines / Beu sol
 Prensió 3–36 mesos
Edat Fita
18 m Torre 3 blocs / Gargots / Usa cullera
24 m Torre 6 blocs / Files d’objectes / Menjar
sol amb cullera i forquilla
36 m Vestir-se sol / Torres 8-9 blocs /

Pinça superior
Eixos motricitat
http://insronda.cat/professor/mtarrag
o/desenvol/psicomot.htm

 Estructuració de l’espai / temps

 Lateralitat

 Esquema corporal
DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Model cognoscitiu de la Teoría de Piaget

- Teoria biològica del desenvolupament

- Existeixen unes estadis que són invariables i universals
- Cada estadi caracteritzat per uns esquemes, són formes
d’entendre el món.

Esquemes d’acció- esquemes interioritzats esquemes

interioritzats i reversibles (operacions) esquemes formals
Pas d’un estadi a un altre

- Maduració neurològica
- Experiència amb el món físic i social

- desequilibri cognitiu
- assimilació
- acomodació
- equilibri cognitiu
Teorías clásicas del Desarrollo

La teoria de Piaget: aspectes invariants

Organització

Assimilació
Funció Equilibri
(invariant)

Acomodació

Adaptació
 ETAPA SENSORIOMOTORA (0-2 anys). (6 subetapes).

Métode per resoldre

Subetapa Imitació Concepte d’objecte
problemes
Repetició del propi
Reaccions Repetició d’actes Busca un objete
comportament
circulars interessants dirigits parcialment ocult.
imitat per un altre.
secundàries a objectes externs
(4-8 mesos)

Inici clar del

Combinació Imitación gradual
Coordinació concepte
d’accións per de respostes
d’esquemes d’objecte; busca i
solucionar noves; imitació
secundaris troba un objecte
problemes diferida d’actes
(8-12 mesos) amagat,
simples( inici motor simples. parcialment
d’intencionalitat)
desplaçat
 ETAPA SENSORIOMOTORA (0-2 anys). (6 subetapes).

Métode per resoldre

Subetapa Imitació Concept d’objete
problemes
Imitació
Reaccions Experimentació per Busca i troba un
sistemàtica de
circulars trobar noves objecte amagat
respostes noves;
terciàries formes de resoldre imitació diferida
(12-18 problemes o després d’un
mesos) produir resultats temps
interessants considerable.

Invenció de Primera evidència Adquisició

medis nous a de insight a mida concepte d’objecte
través de Imitació diferida
que soluciona de seqüències permanent.
combinacion problemes a nivell
s mentals(18- conductuals
simbòlic. complexes
24 mesos)
Característiques del pensament
operatori

Preoperatori Operatori
( 2-7 anys) ( 7-12 anys)
Centració Descentració

Importància Inferència
percepció
Irreversible Reversible

Animisme Transformacions
 Desenvolupament EMOCIONAL Y SOCIAL

o Desenvolupament emocional/afectivo: procés que ajuda al

nen a construir la seva identitat, autoestima, seguretat i
confiança en ell mateix i en el món.

o Inclou distingir emocions, identificar-les, gestionar-les,

expressar-les i controlar-les.

o És un procés complexe que inclou asperctes conscients i

inconscients. Relacionat amb el desenvolupament cognitiu.

18/11/19
34
 Desenvolupament EMOCIONAL Y SOCIAL

Fins els 3 mesos - Reconeix emocions alegria-enfado

- Comença el somriure i s’espanta

- Risa i tristesa
- Expressa exiçcitació quan juga
De 4 a 11 mesos - 7 mes: ansietat davant un estrany

- Desenvolupa empatia (quan un plora ell també)

De 1 a 3 anys

- El llenguatge li ajuda a expressar i entendre les

emocions.
De 4 a 6 anys
- Conciència emocional: què sent i per què

- Freqüents relacions amb els iguals, s’enfaden, tenen

il·lusió…
De 6 a 9 anys
- Comencen a entendre perq què s’endaden ells i
també els altres

- Sentiments més profunds ( amor)

- Molt important amistat. Comparteixen emocions
A partir de los 12 anys íntimes
- ´Més reservats

18/11/19
35
Bibliografía

• García Madruga, J.A. I Delval, J. (Eds). (2010). Psicología del Desarrollo I.

Madrid: UNED

• Muñoz, A. (2010). Psicología del desarrolll en la etapa de educación infantil.

Madrid: Ediciones piràmide, S.A.

• Giménez Dasí, C. (Coord.) (2008). Psicología del desarrollo desde el

nacimiento a la primera infància. Madrid: McGraw-Hill.

• Perinat, A. (2007). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémitco.

Barcelona: Ediciones UOC.

18/11/19
36