TRASTORN DE

L’ESPECTRE DE
L’AUTISME
Acció socioeducativa en la diversitat funcional
esquema

1. Diagnòstic del TEA

2. Empatitzant amb la vivència sensorial de les persones amb TEA
3. Tipologies
4. Indicadors en la detecció
5. Descripció característiques del TEA
1. A nivell cognitiu
2. A nivell socioemocional
6. Intervenció socioeducativa
Trastorn de l’Espectre del Autisme (TEA)

■ Diagnosticats durant els primers mesos de vida.

■ Dificultats importants en diferents àrees del desenvolupament destacant

en la interacció social, comunicació, i interessos repetitius.
■ Pot anar associat amb DF intel·lectual.

■ Possibilitat problemes comportament, relacionats o no amb problemes

comunicatius/sensorials

■ https://www.youtube.com/watch?v=37Mn2TLbrrQ
1.Criteris diagnòstics en el DSM-5
1. Dificultats en la comunicació i en la interacció social
1. Reciprocitat social i emocional
2. Comunicació no verbal, llenguatge verbal i no verbal, contacte
visual, gestualitat
3. Relació social, manca d’interès en els altres
2. Comportament, interessos o activitats restringides i repetitives
1. Moviments o manipulació d’objectes estereotipats
2. Fixació de rutines
3. Hiper o hiporreactivitat als estímuls sensorials com ara textures,
olors, llums..
3. La simptomatologia ha de ser present en la primera infància
4. La simptomatologia limita i altera el funcionament de la persona en
la vida diària
2.Vivència sensorial de persones amb TEA

■ Ens podem posar a la seva pell?

■ https://www.youtube.com/watch?v=Lr4_dOorquQ

■ https://www.youtube.com/watch?time_continue=8&v=rpqB6ET82Bo&featur
e=emb_logo

■ L'estrès emocional pot disminuir amb la desconnexió i els comportaments

repetitius COM A NECESSITAT DE CONTROL davant l’ambient.

■ Adonar-nos de la seva sensorialitat, per comunicar-nos amb la persona

(l’actitud, l’escolta, l’acció compartida, l’espera, la mirada, l’apropar-se amb el
cos o retirar-se…)= activació del vincle afectiu
“La razón por la que salto”. Naoki Higashida

“Ahora tu mente es una sala en la que veinte radios, cada una sintonizada en una
emisora diferente, emiten voces y música a todo volumen. Las radios no tienen
interruptor ni control de volumen; en la sala en la que te encuentras no hay puertas ni
ventanas. Solo encuentras alivio cuando estás tan agotado que no puedes mantenerte
despierto.
Para empeorar aún más las cosas, otro director que hasta ahora habías pasado por alto
desaparece sin previo aviso: era el que controlaba tus sentidos. De pronto, los estímulos
sensoriales procedentes de tu entorno se te vienen encima, sin filtros de calidad y en un
número apabullante. Los colores y las formas se confunden, y reclaman tu atención. El
suavizante empleado para lavar tu suéter huele tan fuerte como si te hubieran rociado la
nariz con ambientador. Tus cómodos tejanos rascan y parecen de madera.

Tus sentidos vestibular y propioceptivo también están desbocados, por lo que el suelo se
menea como un transbordador en aguas turbulentas, y ya no tienes muy claro qué
posición ocupan tus manos y tus pies en relación con el resto del cuerpo. Sientes las
placas óseas de tu cráneo, los músculos faciales y la mandíbula; es como si tuvieras la
cabeza atrapada en el interior de un casco de motorista que es tres tallas menor que la
que debes usar, lo cual quizás explique (o tal vez no)por qué el zumbido del aire
acondicionado te resulta tan ensordecedor como un martillo neumático; sin embargo, a
tu padre (que está ahí delante)lo oyes como si te estuviera hablando a través de un
móvil, desde un tren que atraviesa una serie de cortos túneles, “
 3.tipologies
■ TEA és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix durant
els tres primers anys de vida, que pot estar, o no, associat a altres
quadres.
– Dificultats en la relació social, en el llenguatge i la comunicació,
– Problemes sensoperceptius i cognitius que donen lloc a rutines,
resistència al canvi i interessos restringits
– Limitacions en la seva interacció amb els altres i l’ambient.
– Els trets varien molt d’un nen a un altre, per tant, el concepte
engloba des de casos més greus, a més lleus i de bon
pronòstic. Afecten quatre vegades més als nens que a les nenes i
es produeixen a tots els grups ètnics i socio-econòmics.
■ síndrome de Rett a diferència de l’autisme s’inicia desprès d’un període
evolutiu normal.
■ síndrome d’Àsperger, llenguatge parlat i capacitat intel·lectual dins la
normalitat, amb més bona capacitat verbal que visoespacial, tot i que
amb limitacions en l’ús del llenguatge, la comunicació no verbal i la
sociabilitat; problemes de reciprocitat social o emocional. Interessos en
temes científics (com ara l’astronomia, el càlcul, els invents...) o artístics
(com ara la música, el dibuix..). Rep el nom de SA d’alt funcionament.
 Estructures cerebrals més importants implicades en el TEA

Corteza cerebral
Ganglio Basal
Amígdala

Hipocampo

Cuerpo calloso

Tallo cerebral
Cerebelo
4.Detecció TEA: indicadors
■ 0 – 6 mesos: Menor ús de contacte visual. Major atenció a objectes que a persones.
■ 6 – 12 mesos: (a més dels anteriors): Resposta auditiva inconstant, hipersensibilitat a
alguns sons. No resposta al seu nom. No balboteig als 12 mesos. No imita gestos. No
assenyala. Estereotípies.
■ 12 – 24 mesos: (a més dels anteriors): No demandes. No paraules propositives 16
mesos. Dificultat Comprensió llenguatge. No frases de 2 elements als 24 mesos. No joc
simbòlic: apila o fa fileres d’objectes. Prefereix jugar sol. Està al seu món. Resposta
anormal a estímuls sensorials. Hiperactiu, oposicionista, irritable. Resistència als canvis
ambientals. Regressió del llenguatge o la relació a qualsevol edat.
■ A partir dels 24 mesos (a més dels anteriors):
– Llenguatge: Dificultats de comprensió i comunicació. Regressió. Jargó sense valor
comunicatiu. Ecolàlies. Paraules inventades. Llenguatge empobrit, literal,
repetitiu. Alteració prosòdica.
– Relació social: No li interessen els nens de la seva edat. Manca de reciprocitat.
Tendència a la soledat. Utilització de les persones per a aconseguir allò que vol.
– Joc: Absència o manca de joc imaginatiu. Enganxament inusual a determinats
objectes, joguines o estímuls visuals concrets. Interès especial per objectes o
joguines que giren. Alinea o classifica les joguines. Jocs o activitats persistents.
– Patrons de conducta i interessos repetitius i restringits: fascinació per alguna de
les característiques físiques dels objectes. Resistència als canvis en les rutines.
Estereotípies. Alteracions sensorials a sons, olors, gustos. Comportaments
ritualistes.
 5. a nivell cognitiu
■ Problemes en la mentalització de l’altre.(Teoria de la
ment: capacitat de formar-se una representació
interna dels estats mentals dels altres-creences,
desitjos, intencions..)
■ Dificultats per imaginar un altre diferent a ell i posar-
se en el seu lloc
■ Dificultats en la imaginació i de la capacitat de ficció
■ Dificultats en la flexibilitat mental. Comprensió
literal, problemes per entendre acudits i doble sentit
frases, jocs de canvis de rol, la mentida “pietosa”,
malentesos.. etc.
■ Problemes per a l’atenció conjunta
■ Jocs repetitius, dificultats en el joc simbòlic
Teoria de la ment: la prova de la Sally -Anne

■ Baron-Cohen et al. (1985)

■ Tasca de la falsa creença: a 20 nens autistes d’edat mental superior a 4
anys
■ Evidencia les dificultats per posar-se en la ment de les altres persones (
per tant, els altres pensen el que jo penso)
■ La teoria de la ment engloba la capacitat d’atribuir-se a un mateix i als
altres, emocions, sentiments i creences i per tant, poder entendre una
conducta derivada de, predir els desitjos i la conducta de l’altre, les
intencions, comprendre enganys, seguir el torn de paraula...

http://www.arasaac.org/materiales.php?id_material=113
https://www.youtube.com/watch?v=GVKSijVWRb4
 en la comunicació

■ Problemes de intencionalitat comunicativa

■ Llenguatge repetitiu, entonació, volum, ritme característic
■ Llenguatge no verbal amb poc contacte visual, no gesticulació..
■ Pobresa en la estructura gramatical de la frase
■ Dificultats en el llenguatge comprensiu
■ Problemes d’anticipació
■ La conducta estereotipada com a acte comunicatiu
La estereotípia com a comunicació
■ La funcionalitat d’ una estereotípia és complexa. Pot relacionar-se amb
proporcionar una entrada sensorial que necessita l’organisme per a
mantenir la seva homeòstasis, el seu equilibri intern.
■ Es un patró de comportament repetitiu, invariable, que sembla que no té
un objectiu o una funció obvia. Es pot evitar amb la distracció o amb
l’inici d’una activitat.
■ La freqüència de la conducta estereotipada pot comunicar alguna
emoció en persones que tenen dificultats per expressar el seu
benestar/malestar.
– un malestar físic, una sensació d’excitació o de sorpresa pot
provocar un augment en la freqüència de la estereotípia,
 Atribució de les ecolàlies
(extracte del llibre de Naoki Higashida)

■ “Es cierto: siempre hago las mismas preguntas. «¿Qué día es hoy?» o
«¿Mañana toca colegio?». Son preguntas sencillas que repito una y otra vez. Y
no lo hago porque no comprenda las cosas; en el mismo momento en que
formulo la pregunta, sé que comprendo. ¿Cuál es el motivo? Pues que olvido
enseguida lo que acabo de oír. La verdad es que en el interior de mi cabeza no
hay mucha diferencia entre lo que me acaban de decir y lo que he oído hace
mucho tiempo. Así que sí, entiendo las cosas, pero mi modo de recordar
funciona de una manera diferente al de los demás..
■ Pero nuestra insistencia en hacer siempre las mismas preguntas tiene otra
causa: nos permite jugar con las palabras. No se nos da bien conversar y
nunca hablaremos con la misma soltura que tú. La gran excepción son las
palabras o las frases que nos resultan familiares. Repetirlas resulta muy
divertido. Es como jugar a atrapar la pelota. A diferencia de las palabras que
nos piden que digamos, formular las preguntas que podemos repetir, y cuya
respuesta ya conocemos, puede ser un placer, basado en el juego con el
sonido y el ritmo.”
 Moviments estereotipats
■ Cal investigar possible funcionalitat: haurem d’analitzar l’inici de la
conducta i les variables de l’entorn per reduir la freqüència i/o
substituir-la per una altra conducta.

– Balanceig, aleteig, pica de mans, repetició de sons, paraules o

fragments de converses, caminar de puntetes

– Interès per una part d’un objecte o una peça en moviment

 La funcionalitat de l'estereotípia
■ És primordial que es donin unes entrades sensorials(inputs)
adequades per poder mantenir un nivell òptim d’arousal
cortical i produir d’aquesta manera conductes adaptades.

■ Quan es donen restriccions sensorials o be sobrecarregues

sensorials, es poden produir alteracions conductuals.

■ La conducta estereotipada, es interpretada com una funció

excitadora o inhibidora, segons sigui el cas d’ un dèficit o una
sobreexcitació sensorial.

■ La funcionalitat d’una estereotípia, es relaciona amb el poder

de proporcionar una entrada sensorial que l’organisme
necessita per mantenir la homeòstasis, el seu equilibri intern.
 .a nivell social

■ Dificultats en l’empatia, somriure social, d’interès

pels altres

■ Pot haver manca d’iniciativa en la interacció

■ Pot interessar-li el joc d’imitar l’altre

■ El joc que el persegueixin però no és recíproc, ell

no està interessat en perseguir l’altre.
6. Objectius educatius
■ Aconseguir l’adquisició d’unes habilitats bàsiques d’autogestió i
comunicació ( SAAC)

■ Ajudar-lo a comprendre el màxim possible, el món que l’envolta, perquè

pugui beneficiar-se de la mateixa inclusió ( habilitats socials i empatia)

■ Possibilitar el funcionament sensorial adequat ja que sensorialment pot

haver-hi alteracions que dificulten considerablement l’aprenentatge.

■ Aconseguir que la persona se senti reconeguda i estimada

– “academia de especialistas” ( Miguel Gallardo)
– https://www.youtube.com/watch?v=fCoBk1tWYEg
Exemples activitats per desenvolupar la capacitat empàtica
■ Veure les coses des de diferents perspectives:
– Doblegar un full per la meitat i fer un dibuix a cada costat. Adonar-se
que el que veu cadascú és diferent
– Doblegar un full per la meitat i fer un dibuix a cada costat però no
ensenyar-li el que veiem nosaltres. Adonar-se que no pot saber que
veiem nosaltres.
■ Adonar-se que un objecte pot ser diferent en funció de la perspectiva amb
la qual el mirem:
– Explicar com veiem un objecte des de diferents punts de la sala
■ Si no veiem, no sabem:
– Tenir dues capses i jugar a posar dos objectes, veient i no veient
l’acció: si jo no puc veure, no puc saber però si tu ho veus, tu ho pots
saber ( asseguts un davant de l’altre, d’esquena, tancant ulls.. )

■ Cornago, A. (2012). Manual de teoria de la mente para niños con

autistmo
Exemples activitats per desenvolupar la capacitat empàtica
Monfort, M., & Juárez, I. M. (2001). En la mente. Entha.