TEMA 1: DIFICULTATS

1. Dificultats a la lectura

Fernando Cuetos: psicòleg ens ajudarà a veure la dislèxia des d’una perspectiva
neurològica. Tracta de millorar la situació dels xiquets que tenen dislèxia. Des del punt de
vista mèdic, es pot diagnosticar un xiquet amb dislèxia. A hores d’ara no sabem molt de la
dislèxia, però les investigacions apunten a que és una qüestió neurològica.

És positiu coneguem més la dificultat, negatiu no sabem com manipular el cervell. La

configuració cerebral i el funcionament cerebral no és el mateix. No sabem com manipular el
cervell.

Concepte de dificultats:

Problemes/Trastorns/Dificultats (DA)

Terme dificultats d’aprenentatge→ una dificultat (i no un trastorn , ja a que no es una

patología) hem de consider-la com a alguna cosa que no és permanent.

- No permanents (podem millorar, la dificultat no desapareix).

- Rendiment en una o diverses matèries per davall de l’esperat per a l’edat del xiquet, és
a dir, es diagnostica en 2n o 3er de primària i no abans perquè el rendiment esperable
és que els xiquets siguen capaços de descodificar. Quan son més menuts en tan sols
una frase ja estan molt saturats. Quan ens trobem al final de segon cicle, continua fent
eixos esforços, i, per tant, veiem que passa alguna cosa.
- Un Ci entorn de 75 (normal, no excessivament baix).
- Absència de desordres emocionals severs, dèficits sensorials i/o neurològics. No pot
haver una altra patología, que estiga afectant a la lectura, escritura o al càlcul (Ex:
greus problemes visuals, motriu, trauma, etc.)
- No és una patologia mèdica.

● Si no es compleixen aquestes característiques no parlarem de dificultats

d’aprenentatge.
Classificació de les necessitats d’aprenentatge (per explicar quina dificultat té):

Nervi òptic ull dret i esquerre no van a la mateixa velocitat, discapacitat visual i visió doble.

A dia de hui: Llegir no és només decodificar, sinó també comprendre. Abans es feien sols
proves de velocitat lectora (test de quantes paraules lligen per minut), ara s’han introduït les
proves de comprensió lectora.

Aquestes dificultats acadèmiques venen donades de forma simultània per l’afectació dels
processos cognitius. Per això, aquestes classificacions tan sistemàtiques han estat tan
criticades, ja que no s'entén una dificultat d’aprenentatge sense un procés cognitiu afectat.

Problemes/Trastorns/Dificultats (DA)

Fes un repàs de la teua estada en pràctiques:

- En quines matèries vas observar dificultats? llengües, matemàtiques, problemes

matemàtics, l’escriptura, lectura, ortografia, l’atenció.
 - Per què parlem de DA en lectura, escriptura i càlcul (englobem aquestes al
parlar de DA)? perquè són el mitjà d’accés a tota la resta, perquè es consideren
instrumentals, per això no es treballen només en llengua i literatura sino de forma
transversal de manera que si aquestes competències estan afectades, estaran també
totes les altres.

- Pensa en un cas concret. Aquesta dificultat afectava només l’àmbit acadèmic o

vas observar altres afectacions de tipus cognitiu? Explica la teua resposta.
Estes dificultats en l'àmbit academic van relacionades també a totes les afectacions de
tipus cognitiu, és a dir, memorìa, atenció, percepció…Per a ajudar-los no hem de
fer-los llegir i llegir, sinó veure quina part tenen més afecta i intentar treballar sobretot
ixa part.
No hem de separar els problemes d’àmbit acadèmic amb els problemes d’àmbit
cognitiu.

Dificultats a la lectura→ psicología de la lectura. Wolters Kluwer Educación

L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura no constitueix en si mateix, sinó que és l’instrument
que permetrà millorar el sistema lingüístic i comunicatiu i també proporciona la clau a altres
aprenentatges.

Funció de la lectura = serveix per a accedir al coneixement si tenim una dificultat a la lectura,
tenim dificultat en tota l'escolaritat, no pots continuar aprenent. La lectura és la ferramenta
per aconseguir qualsevol altre aprenentatge, si esta alterada, pot produir el fracàs escolar.

L’alfabetització funcional: procés de desenvolupament de les capacitats bàsiques de lectura,

escriptura i càlcul que permet a l'individu la participació plena en el conjunt d'activitats de la
persona, ja siguen les del ciutadà, les del treballador i les de l'individu inserit en la seua
família, barri o ciutat.

Competències clau/ bàsiques venen d’Europa, del DOUE. Ahi apareix la competència
lectoescriptora.

Analfabeta: no saps codificar ni descodificar les lletres per a formar les paraules.

Analfabeta funcional→ indicadors de qualitat educativa, tenim dades molt altes, saben
codificar i descodificar, pero no pots fer servir la lectura per a una tasca de la vida diària. No
poden utilitzar les eines per a resoldre problemes. Competencia lectoescriptura vol lluitar
contra aquesta problemàtica.

Persones amb dificultat de lectura: els problemes en la descodificació minven la resta

d’operacions que s’han de fer per tal d’utilitzar la lectura per a avançar en el nostre
coneixement.
 1. Competència en lectoescritura (segons la DOUE)

La lectoescriptura és l'habilitat d'identificar, comprendre, expressar, crear i interpretar

conceptes, sentiments, fets i opinions de manera oral i escrita, mitjançant materials visuals
sonors o d'àudio i digitals en les diferents disciplines i contextos. Això implica l'habilitat de
comunicar-se i connectar eficaçment amb altres persones de manera adequada i creativa.

Per a parlar o entendre l’escolta has de llegir, si tens afectat la lectura ja tinguem un
problema.

La competència lectora no és el mateix que la comprensió lectora. La competència lectora és

comprendre, utilizar, reflexionar i comprometre's en textos escrits per aconseguir els propis
objectius, desenvolupar el coneixement i potencial personals i participar en la societat.

DA en la lectura
- Què fem en la lectura?/Què fem quan llegim? Les persones que si hem desenvolupat
la competencia lectora.
- Quins processos intervenen?
- Quines són les característiques dels lectors experts?
- Quins mecanismes es desenvolupen a mesura que es dominen aquestes habilitats? Són
els mateixos mecanismes ara que abans(quan vam començar)?
- Quins mecanismes estan fallant en cas de dificultats? Si sabem açò, tenim el
diagnòstic, i per tant, una intervenció més especialitzada. Hem de saber què està
fallant i quins mecanismes no estan funcionant adequadament per a atendre de manera
individual a cada alumne.
Per a llegir fem simultàniament dos mecanismes: descodificació i comprensió. Els dos els
necessitem per a desenvolupar la competència lectora.

Decodificació: Comporta una sèrie de microhabilitats/ fases:

1- Reconèixer les lletres amb velocitat (Esta lletra és una P)

2- Donar so a les lletres, perquè estem en un sistema alfabètic fonològic. Les lletres
tenen valor sonor, aleshores juntem les lletres i els donen un valor sonor. Algunes
combinacions de sons tenen significats en la nostra llengua.

3- Construcció d’una representació fonològica (Ex: Vegetable) Mentalment se te

representa com sona. En el meu cervell, identifique com sona, ja sé que és. La
representació fonològica en castellà és transparent.

Estes 3 fases me porten al processament lèxic. Si no identifique correctament les

lletres, si no li done el so corresponent… tindré un problema en el processament lèxic
perque estaré buscant una paraula que no tindré almacenada

Comprensió: implica involuntàriament aquests 3 processos mentals:

1. Processament lèxic: La combinació de lletres l’associes a un significat.

Alguns autors identifiquen la dislèxia si hi ha problemes ací. Hi ha altres autors com

Cuetos, que van més enllà.

2. Processament sintàctic: el lèxic és el mateix: llop, atacar i gos, però les estructures
sintàctiques són diferents però en tots els casos, les estàs entenent perquè el teu
cervell està processant sintàcticament el que llegeixes (oració activa, subjecte,
verb…), sense aquest processament no ho entendries.
- El llop ataca al gos
- El gos va ser atacat pel llop
- Al gos el va atacar el llop

3. Processament pragmàtic: (últim cicle de primària)

Quan llegim, eixa competència lectora moltes vegades interpretem informació
implicita que la sabem pel nostre coneixement del món, aquest és reduït en els xiquets
i per això ells ho lligen de forma literal.
 Les dificultats a la lectura no només per problemes de codificació sinó també per
problemes de comprensió
Exemples:
- El banc no obri a la vesprada
- Juan tallava llenya per a la seua àvia. (Entens que a llenya no es talla en tisores
ni ganivet
- Cartell al bar: tenim xocolata calenta. Tot el mon pensa en la xocolata a la tassa. No
ho fica, però tot el món ho entén d’eixa manera.

DESCODIFICACIÓ I PROCESSAMENT LÈXIC:

Aquestes vies em serveixen només per al processament lèxic
a) Via lèxica, directa: és la que mes utilitzem (perque gasta menys recursos i els éssers
humans som estalviadors d’energia)

1. Reconeixement de la paraula o una part de les lletres (no totes)

2. Reconeixement del significat de la paraula en el sistema semàntic. Com ja hi ha un
mínim de caudal lexic, ara és al revés que la vida fonológica, ara el significat recupera
el so.
3. La representació semàntica activarà la representació fonològica, que proporcionarà
la pronunciació adequada. el significat es qui reactiva com es pronuncia, per això
quan llegim activem parts del nostre cervell. si no s’activen és quan llegim però no
entenem pero no ens ix la paraula.

Exemples: Co che → [ coce]

b) Via fonològica, indirecta: una part del cervell està connectant la part fonològica (les
lletres com sonen) amb la part lèxica (significats)
 1. Identificació de les lletres que componen el vocable.
2. Recuperació dels sons que corresponen a aqueixes lletres. donem valor sonor a les
lletres
3. La representació fonològica (el conjunt de sons) activa el significat corresponent en el
sistema semàntic.
Exemple:
Mamá → m+a= (ma) →

Mesa → m+e= (me) s+a = (sa) →

Podeu llegir el que posa en aquest cartell, malgrat els seus errors?
¿Entre cholocate y cerzeva cual de los 2 leiste mal?

→ Segur que sí, i això és perquè apliqueu la lectura per la via lèxica, el vostre cervell.
A través de la vostra experiència lectora i la informació del context que li arriba, prediu que
és el que hauria d'aparèixer escrit sense necessitat de descodificar.
Si només descodificàreu no entendríeu res, perquè dues paraules del cartell no existeixen.

→ Per exemple lo de leche pascual, encara que està del revés, ho entenem perquè llegim per
la via lèxica.
Llegim per la vía fonológica quan no coneguem la paraula, quan la lectura és oral (estem
pendent de dir les lletres perfectament), quan estem corregint un treball, lectors novels
(primer, segon de primària…) (Quan eres un lector expert utilitzes la vía lèxica per a la
lectura). Llegir molt de temps per aquesta vía cansa molt.

Evolució de la descodificació i el processament lèxic:

Els xiquets, en el seu aprenentatge moltes vegades no són detectats amb dificultats a l'escola
perque l'ésser huma desenvolupa eines per tal de sobreviure.

1r visual:
- Abans d’anar a l’escola reconeixem algunes paraules per la seua forma
- Gran dependència del context

2n fonològica:
- aprenentatge sistemàtic de la lectura
- identificació grafema-fonema
3r visual:
- automatitzen el procés

Factors condicionants
- Tipus de paraula: coneguda o desconeguda
- Tipus de lectura: oral, silenciosa, precisa…
- Tipus de lector: novel o experimentat.

Nosaltres com a lectors experts triem la vía que més ens convinga, però normalment utilitzem
la lèxica.

Com llegir sense conèixer les lletres?

No hem de decodificar, fem connexions paratextuals per a saber que posa ahí.
Per exemple, reconeguem que es una coca cola sense saber llegir en aquest idioma→

Açò és el mateix que fan les persones amb dificultats en l’escriptura durant tota la seua vida.
FUNCIONAMENT DEL CERVELL ABANS DE LA LECTURA

Què passa en el nostre cervell quan llegim?

Al xiquet li costa llegir, te errades en la comprensió lectora. Les evidències han mostrat que
eixa dificultat es pot rastrejar, està passant alguna cosa en el seu cervell que provoca eixes
dificultats.

Mecanismes cerebrals que utilitzem per a fer estos dos tipus de lectura:

- El cervell del bebé ja està preparat per a processar la parla. L’ ésser humà pot aprendre
a escoltar i a parlar sense anar a escola.
- Abans de llegir el cervell ja identifica els fonemes d’una llengua, però ho fa de
manera inconscient. Tu entens la parla i per a entendre la parla has d’escoltar, pero tu
no identifiques que això es una M o una S. Sinó processares la informació no
distinguires cama de cadira.
 - Per a aprendre a desxifrar les paraules escrites, una certa regió particular del cervell
ha d’especialitzar-se per a tractar aquests objectes visuals de nova índole: les lletres
- Per aprendre a llegir és necessari prendre consciència de les estructures de llenguatge
(paraula, rimes, síl·labes, fonemes).

El cervell està preparat per al llenguatge oral, aleshores en el moment de néixer tenim unes
zones preparades per a determinades tasques.
En el lòbul temporal hi ha una zona que es l’àrea de broca que està preparada per a la
producció de llenguatge, per a això connecta aquesta zona amb la zona de l’escorça que és la
que controla els òrgans articulatoris. Aleshores per a parlar necessitem l’àrea de broca i
l’escorça que estan connectades i en conseqüència el xiquet parla. Estem predisposats
genèticament per a parlar.

Hi ha una altra zona, el lòbul temporal inferior, es molta ampla, i es denomina área de
wernicke, que domina la comprensió, de forma que quan tu sents la informació del canal
auditiu arriba al teu cervell i fa que tu ho entengues. De forma que el xiquet de 2-3 anys que
no saps llegir ni escriure, sap parlar perquè té totes aquestes zones connectades. Per a parlar
com a mínim tu has de recuperar un significat de l'àrea de Wernicke, de forma que tu quan
parles unifiques significats/noms amb conceptes.

Àrea de Wernicke: és l'àrea principal per a la comprensió del llenguatge; per tant, és la regió
més important de tot el cervell per a les funcions intel·lectuals superiors. Se situa darrere de
l'escorça auditiva primària, a la part posterior de la circunvolución superior del lòbul
temporal. El significat es troba en aquest àrea.

Per tant, per a parlar hem de connectar totes aquestes zones del cervell.

Hi ha una altra important, una que tenim als dos hemisferis, que és on estan les àrees en les
que estan les neurones que ens permeten reconèixer. Ex; jo reconec que això és un rectangle,
reconec que así està la CV, etc… No significa veure en el sentit literal sino que allò que el teu
ull capta està sent interpretat. Eixa capacitat de reconèixer la tenim gràcies a l’àrea visual. És
genètic, naixem amb eixa habilitat.
En dificultats de la llengua oral, la persona entén el llenguatge pero no ho pot produir, perquè
s'ha afectat les regions activades per al llenguatge parlat. En aquest cas està danyada l'àrea de
broca.

Ha d’estar tot connectat perquè funcione. Si tens una zona o un àrea que no està connectada
no pots fer eixa funció. Exemple de l’accident de cotxe: si t’afecta a una zona de la parla pots
comprendre tot i processar la informació pero a lo millor no parlar. Si tenim afectada l'àrea de
Wernicke tindrem danyada la comprensió, si tenim afectada l’area de broca tindrem danyada
la producció. Està àrea visual está preparada per al reconeixement de cares, objectes, figures
geomètriques…

LES TRES ÀREES HAN DE FUNCIONAR AL MATEIX TEMPS

Que passa durant el procés d’escolarització quan aprenem a llegir? o que passa per a
que puguem aprendre a llegir? hi ha un canvi neuronal. La zona que originalment estava
destinada per a processar la informació visual, ara tindrà una tasca diferent (per això
s’anomena reciclatge neuronal) la de reconèixer lletres.

Canvis cerebrals en la lectura: discriminació de les lletres

Afàsia: es danya la zona del cervell que produeix el llenguatge, l’entenen pero no poden
parlar. Depén de la zona afectada hi ha una afàsia: si està l'àrea de broca la que està afectada
tindràs una afasia en expressió.

Per a què puguem aprendre a llegir hi ha un canvi neuronal, sense aquest no podem llegir.
Aquesta zona (occipital) que originàriament estava dedicada a processar la informació visual
(figures, cares, objectes), després d’exposar als xiquets a diferents estímuls i un procés
d’instrucció, algunes d’ixes neurones se van a especialitzar en una tasca diferent: reconèixer
lletres. Un grup de les neurones que estan en eixa àrea deixen de reconèixer cares i objectes
per reconèixer lletres. Estes neurones (les de reconèixer lletres), ja no van a estar a
l’hemisferi dret i esquerre, sino que passen a estar només en el hemisferi esquerre. La zona on
es troben estes neurones es denomina Caixa de lletres. Per exemple: en una persona
analfabeta no estan, perquè no ha fet eixes tasques per reciclar les neurones (No venen de
naixement).
Quan més llegim, més neurones es van a dedicar a aquesta tasca de identificar lletres.
Perquè tots llegim Chocolate i Cervesa?
Perquè tenim almaçenat en eixa àrea, com s’escriu cervesa.
Quan te vas fent expert, eixa zona només identifiques lletres, sino paraules senceres.

1r canvi: Reciclaje neuronal: procés que implica un canvi neurològic (canvi de tasca: passa
de reconèixer només cares i figures a reconèixer lletres), passa d’estar als dos hemisferis a
sols un, l’esquerre.

- Àrea de la forma visual de les paraules/ “caixa de lletres del cervell”: concentra tots
els nostres coneixements visuals sobre les lletres i les seues combinacions. Està en
l’hemisferi esquerre.
- A mesura que presentem sèries de lletres, la resposta d’aquesta regió del cervell
s’incrementa, i el fa en proporció directa amb l’habilitat lectora: quant millor sabem
llegir, més respon.
- L’aprenentatge de la lectura fa augmentar les respostes a les paraules escrites, però
alhora fa disminuir les respostes a tot allò que no es escriptura, com el coneixement
dels rostres.
 Discriminació visual:

En definitiva, tots tenim en el nostre cervell una àrea per a fer representacions visuals. La
informació que arriba al nervi òptic es processada i identifiquem. Quan es dona la instrucció
de la lectoescriptura algunes de les neurones s’especialitzen en reconèixer paraules o lletres
(passa a l’àrea visual, si és més gran és perquè hi ha més neurones). No hi ha una edat per a
desenvolupar esta zona, però quan eres menut costa menys, no eres conscient de l’esforç que
estàs fent.
Si aprens a reconèixer lletres és perquè tens aquesta zona de la caixa de les lletres. Qui no rep
eixe estímul, que és aprendre el codi escrit, no te aquesta modificació cerebral. (Ex: en
escola ens ensenyen les lletres. En el cas dels analfabets no tenen aquesta caixa de lletres).

Exemple: activitat de discriminació de lletres

NAIA LARA
MARTÍN MARTINA MATEO
LUCAS LUNA UNAI
PABLO PAU
Ells saben que es una P, pero no saben quin so forma la P amb la A.
- El xiquet xicotet presenta una tendència espontània a tractar cada objecte com un tot.
No “veu” necessàriament que les paraules estan formades per lletres.
 - Però, desxifrar l'escriptura alfabètica requereix que, ja a l’interior de les paraules,
orientem l’atenció per a detectar les seues peces elementals: precisament, les lletres.

En els inicis, utilitzem l’activitat de l’esquerra, en la que ensenyem les lletres, en el nostre
cervell, mitjançant exercicis com aquest, estem reciclant les neurones. El que estem fent és
entrenar eixa zona de la part de darrere del cervell que abans reconeixia figures perquè ara
comence a reconèixer lletres.
Quan tenen 3-4 reconeixen la lletra pero no saben fer la P amb la A, saben que es Pau pero si
pose pato no sabran, això ho sabran fer després de la consciència fonològica.

Una altra activitat és la de la dreta: Han de pintar cada part del dibuix, d’un color, depenent
de la lletra. Indirectament estic ensenyant-li a les neurones les lletres, estem entrenant eixes
neurones de darrere que reconeixen formes a que reconeixen lletres. Per a fer-ho més
complicat podem posar lletres similars com ara E/F, P/B, M/N, etc… açò és l’aprenentatge
del codi i gràcies a activitats com aquestes és quan el cervell canvia.

Canvi cerebral en la lectura: lletres en espill (la vs al, el vs le) (NO conta com a canvi
cerebral perquè no es pot veure en una tomografia)
- En el món natural en el qual van evolucionar tots els primats, era avantajós reconèixer
un arbre, un tigre o un rostre independentment de l’angle en el qual es presente. Si
pensem en la nostra història estem preparats genèticament per reconèixer un arbre, un
tigre, un rostre, independentment si el veus d’un costat o d’un altre. Però quan llegim
això no val, aleshores hem de modificar la nostra estructura cerebral i hem
d'ensenyar-li que nosaltres anem de esquerra a dreta. Això cal entrentar-ho: posar al
xiquet en situacions per indicar-li la direccionalitat. “Un arbre no passa res si el mires
de esquerra o dreta però en les lletres si importa”.

- No obstant això, aquesta propietat es va tornar un desavantatge per a l’aprenentatge de

la lectura: el xiquet ha de distingir les lletres p-q, b-d, mentre que el seu sistema
interpreta que són idèntiques.

- Tots els xiquets, no sols els dislèxics, confonen transitòriament les lletres en espill.

- És una qüestió cerebral, no és per causa de la lateralitat.

Ara, novament hem de fer una modificació cerebral (seria el 2n canvi cerebral, encara que no
es considera com a tal perquè en una tomografia no es ver) per que entenga que nosaltres
llegim d’esquerra a dreta. El nostre cervell està preparat per a identificar un arbre d'esquerra a
dreta o de dreta a esquerra, però en les lletres no passa això, ja que nosaltres només llegim en
un sentit, per tant, hem d’ensenyar a que allò que el nostre cervell tenia predisposat per a
sobreviure (l’exemple de l’arbre) ara no és així. També pot passar en matemàtiques: 14 VS
41.
La tasca d’escriptura també ajuda a la lectura.

Pàgina 52:

2n canvi cerebral en la lectura: consciència fonològica

Reconèixer i identificar les unitats sonores mínimes d’una llengua (gir supramarginal:
reconeix i almacena els SOS i es crea així la consciència fonològica)
+
Associar la grafia corresponent.

Quan comencem el procés d’instrucció de la lectoescriptura fem algunes tasques que

s’anomenen de consciència fonològica. Com nosaltres escrivim una lletra o un so, ensenyem
a identificar sons. Ex: Taula: quins sons té? no sols ho identifiquem perquè sabem les lletres
sinó perquè som capaços d'identificar els sons (a partir de 1r i 2n de primària). Dins de l'àrea
de Wernicke (giro supramarginal) hi ha unes neurones que s’especialitzen (perquè l’entrene),
en identificar unitats sonores/ el sons. Entrene fins a la unitat sonora que necesite en la
llengua que estic ensenyant a escriure. Per tant, aquest 2n canvi es produeix gràcies a un
entrenament.
Que necessitem per a ensenyar a llegir i escriure en castellà ? Identificar lletres i
identificar sons 🆘. Quan parlem no hi ha buits, ni entre les paraules ni entre les síl·labes, el
que ensenyem és a identificar sons.

Açò que és un sonograma, de quan parlem, és tot seguit. Però

quan ensenyem la consciència fonològica el que fem és
ensenyar-li a partir i a que identifique a quin so perteneix
aquest fragment.

Per a llegir, s’ha de connectar la caixa de les lletres amb la zona del giro supramarginal
(Connecta amb el so que jo he après a reconèixer)

Activitat identificació de sons

-Sopla la sílaba col, la palabra que queda es… cara
- diferenciación /l/ y /d/ dormi_o

Els canvis cerebrals s’automatitzen:

Que passa quan llegim? Açò és tot el mecanisme que utilitzem quan llegim: L'àrea de broca
per produir; L’àrea Wernicke per comprendre, la caixa de les lletres connecta el que sabem
de lletres amb el significat i els significats ens porta a l'àrea de wernicke per a produir-la.
Rep l'estímul que passa a l’àrea visual (on es descarta que no són cares), seguidament a la
caixa de les lletres, on es produeix la representació fonològica i d’ahi al significat.
El xiquet conforme va automatitzant la lectura, converteix la descodificació fonològica de la
paraula en lletres en un procés simultani, reconeixent amb major rapidesa les paraules
freqüents perquè comença a desenvolupar la ruta lèxica i així pot interpretar directament el
significat de les paraules escrites sense mediar els sons de la pronunciació.

Quan som lectors experts podem decidir quines connexions fer, perquè ja estan
automatitzades: si vols comprendre un text a soles “encens” la funció de comprendre. Els
xiquets, quan són lectors nous, fan tot a l’hora, el cervell treballa molt i per això es cansen
tant.

Si tornem a les vies ara que sabem el funcionament:

En la via fonològica reconeguem les lletres (caixa de les lletres), donem so (gir
supramarginal) i després connectem amb el significat (àrea de wernicke) i si cal ho
pronunciem també (àrea de broca).
En la via lèxica reconeguem caixa de les lletres, després connecta el área de wernicke (on
està el significat) i després amb l'àrea de broca per a la pronúncia.

Recordem que l'àrea de broca i la de wernicke la tenim només néixer, el que fem quan
comencem a llegir és afegir el reconeixement de les lletres i els sons aïllats.

VÍDEO ALUMNE
Al començament utilitzen el dit, tracte amb el dit de trobar-li la seua atenció on estaven.
Al principi, necessiten apropar-se molt per identificar ben bé les lletres. Estan creant eixa
imatge visual que després recordaran. Esta connectant el coneixement de la lletra amb el so
(llegir). Necessites pronunciar tal i com tu ho has après en la llengua oral per a connectar amb
eixa area que es del significat.
Com hem vist, Al començament tots els xiquets lligen i escriuen en espill ja que encara no
tenen clar la direccionalitat (esquerra dreta). Ademés com el nostre cervell està preparat per
a reconèixer una figura des de qualsevol angle, per una qüestió de supervivència. Aquesta
habilitat del cervell es una dificultat per a la lectura i l’escriptura, ja que ara no val des de
qualsevol angle, sino que hi ha unes pautes.

Tota l’energia estava destinada a la descodificació y no a la comprensió, és la lectura per la

via lèxica. Per tant, no ha entès res del que ha llegit. Fins que no pronúncia oralment la
paraula sencera no conecta amb el significat, és a dir, amb aquesta pronuncia oral és quan
l'àrea de broca connecta amb la de wernicke. Mentrestant (quan no ho feia de forma oral)
estava connectant la caixa de lletres amb el giro supramarginal sense entendre.
Nosaltres com que ja som lectors experts podem aplicar la vía léxica, però els xiquets
tendeixen a canviar a la via lèxica perquè aquesta costa menys.
Un dislèxic, no té cap problema en la comprensió oral, el problema apareix en la
descodificació i en conseqüència en la comprensió lectora.

La nostra lectura depèn del desenvolupament de eixes àrees cerebrals. En la dislèxia, les àrees
cerebrals, no es desenvolupen, genèticament venen predisposades a no desenvolupar-se. A
més a més, com es cansen tant, tenen tantes dificultats, no practiquen. Quan menys
practiquen, menys es desenvolupen. Aquest reciclatge neuronal no és de naixement, es
desenvolupa perquè fem un entrenament. Si aquest xiquets que no venen ja predisposats, com
a conseqüència de que es cansen molt mes i no arriben als resultats esperats, practiquen
encara menys, i per tant les àrees cerebrals es desenvolupen encara menys. És un cercle sense
eixida. Per això, La dislexia té una part positiva i una altra negativa. Ara sabem que es una
predisposició genètica, per aixo en un cas de sospitaes pregunta pels antecedents familiars
sobre dificultats en la lectura i l’escriptura, que no es irreversible. Amb més treball que la
resta pots aconseguir paliar aquestes dificultats. En la escolaritat, per tindre èxit has de saber
llegir.

Què és la dislèxia?
Dificultat per a la lectura, però que no es explicable per causes: (no s’han de donar aquestes
condicions)
- orgàniques (hem de descartar que no tens un problema de visió ni de audició)
- QI (ni es tampoc qüestió de coeficient intelectual)
- Socials (tampoc hi ha causes socials, per exemple no per no estar escolaritzat el que
hauria d’estar)
- Psicològiques (algun tipus de trauma, nerviosisme)
Hem de descartar aquestes variants per a tractar el tema de dislèxia.

Un xiquet amb TDAH com no va a processar incorrectament? És clar que tindrà dificultats a
causa d’eixe trastorn, per això aquestes causes es descarten en la dislèxia
El mateix passa amb la visió, si tens alguna afectació visual és normal que tingues problemes,
els quals es solucionen amb ulleres, per tant, tampoc es tracta de dislèxia sino d’un problema
orgànic.
Dislexia segons l’associació internacional de dislexia (AULA VIRTUAL):
Una afirmació de Cuetos: no sols es tracta de llegir les paraules de manera precisa i sense
errors (és a dir, no sols es tracta de descodificar) sinó de llegir textos de manera fluida i amb
bona entonació (no per que faja bonic sino per comprensió, la qual es pot fer quan ja has
automatitzat tots els processos)

Una incapacidad específica de aprendizaje de origen neurobiológico que se caracteriza por

dificultades en la precisión y/o fluidez en el reconocimiento de palabras, así como
deficiencias en la escritura y en la capacidades de descodificación. Esas dificultades resultan
de un déficit en el componente fonológico del lenguaje que es a menudo inesperado en
relación con otras capacidades cognitivas y a la adecuada instrucción escolar” (Asociación
Internacional dislexia, 2022)

Tipus de dislèxia:
a) Dislexia adquirida: haguen aconseguit un determinat nivell lector perden, total o
parcialment la capacidad de llegir. En totes les patologies del llenguatge, quan posa
adquirida va a significar sempre el mateix: que tu no has nascut amb eixa manca sino
que ha hagut un factor extern en la teua vida que l’ha provocada (Ex: abans sabies
llegir, però has tingut un accident o un ictus i ara ja no saps)
En qualsevol tipus de afasia quan fica adquirida vol dir que abans no tenies cap
dificultat i porteriorment sí.

b) Dislexia evolutiva: “sense ninguna raó aparent” mostra dificultats en la lectura.

Més sovint ho trobem. No és estrany que arriben a la ESO i es fatja el diagnòstic, açò
és pitjor que si es fa quan son mes xicotets.

Es classifiquen segons el tipus de via que tens afectada: léxica, fonológica, textual.
Abans la causa era confusa, ara ja es coneix la causa: no només està implicat un gen sino és
una modificació genètica d’un grup de gens que provoca que eixes àrees cerebrals implicades
en la lectura no es desenvolupen. Pero no s’han identificat els gens en concret que es troben
afectats.

Idees principals:
- Fas tasca de conometrat paraules per minut, i veus que hi ha xiquet que tarden més que els
seus companys
Trobes que ixe xiquet no té especial dificultats en altres qüestions de la vida acadèmica, en
una tasca de comprensió oral no te eixes dificultats.
Problema de caràcter fonològic, com no eres capaç d’identificar el so, no asocies el so a la
lletra. (associació caixa de les lletres i giro supramarginal)

Què passa en un cervell dislèxic?

La caixa de les lletres en el lector habitual funciona, en canvi, no està funcionant en el cervell
d’un xiquet dislèxic malgrat que ambdós xiquets estan intentant fer la tasca de llegir. El
nostre cervell no està preparat per a llegir i escriure. Més que graus de dislèxia hi ha graus de
recuperació, ja que el cervell es pot entrenar.
El mateix passa amb el giro, el qual es després de l'entrenament quan s’especialitza en les
unitats mínimes de la llengua (els sons). La causa de la dislexia es que aquestes àrees
cerebrals no estan desenvolupades (o estan menys desenvolupades).
Açò és un patró comú a tots els xiquets dislèxics independentment del sistema d’escriptura
(per això no hi ha diferències entre el sistema xinès i el espanyol pel que fa als xiquets
dislèxics), la causa és la existencia o no de les àrees cerebrals i les seues connexions.
PRIMERS SÍMPTOMES DE DIFICULTAT
Jordi Català és un neuropediatra especialitzat en problemes de lectura: detecta si una sèrie
d’habilitats necessàries per a llegir estan desenvolupades o no. En aquest vídeo ens explica
les microhabilitats necessàries per a aprendre la lectura.
Tu per a ser capaç de llegir has de desenvolupar una sèrie d'habilitats neurològiques, el test el
que fa es un escáner cerebral per veure si eixes habilitats estan o no desenvolupades.
L’ajuda que anem a donar al xiquet és diferent si no ha desenvolupat aquestes habilitats, si les
ha desenvolupat però continua tinguent problemes en la lectura anirem al pròleg per veure on
està el problema i així poder actuar sabent l’origen del problema.
En infantil es pot ensenyar a llegir o no, però el que sí s’ha de fer es desenvolupar aquelles
habilitats que després t’ensenyaran a llegir.

Fins que no aconsegueixca descodificar no pot comprendre el significat del que llig.
Per a parlar o per a llegir i escriure ha d’estar connectat el significant (/taula/, /mesa/, /table/)
amb el significat (imatge de mesa). Quan canviem d’idioma el significat és el mateix, el que
canvi és el significant (la forma de dir-ho segons l’idioma)

Microhabilitats/prerequisits LE

VIDEO
Per a aprendre a llegir necessites eixa organització cerebral sino hi ha fracàs. Per això posem
en marxa un protocol.
El seu protocol ens serveix no per a descartar una dislexia sino per a buscar una altra causa.
Doncs, aquestes microhabilitats han d’estar desenvolupades, de no ser així de segur que hi
haurà problemes en la lectura. Per exemple, no fa la figura universal perquè no ha
desenvolupat les microhabilitats de tipus espacial.

Perceptives: processen la informació que arriba pels sentits.

Les de tipus espacial i que estan relacionades en fer la figura de Jordi Català hi ha de dos
tipus: orientació espacial (no és la lateralitat, es situar-se en el pla i saber que hi ha als
costats i dalt i baix) i estructuració espacial (Per a entendre una cosa, el nostre cervell la
divideix en parts. sinó el nostre cervell no pot processar-ho. Aquesta estructuració la pots
treballar mitjançant els puzzles ex: com distingeixes la “b” de la “d” o la “p” de la “q” )
Necessari desenvolupar la consciència fonològica per a llegir
Estructuració espacial: divideixes per parts

Motores:

Cognitives:
(Prolec)

Grau de semblança: Quan més se pareixen les paraules més difícil va a ser diferenciarles.
La llargària en les paraules semblants: Més fàcil si tenen dues síl·labes que si tenen tres, el
nombre de lletres per sílaba.
Valorar el resultat qualitatiu, no sols el numèric.

TIPUS DE DISLÈXIA:
Adquirida: hi ha hagut un trauma que fa que comence amb eixes dificultats.

Evolutiva: la teoría que la explica és “teoría del dèficit fonològic”. La causa és eixa
deficiència en la via fonològica, que arrastra a la resta. No són explicables per causes
fisiològiques, socials o psicològiques.
El giro supramarginal identifica el so. Aquestes persones, tenen dificultats per identificar el
so, per això es diu que tenen afectada la consciència fonològica. No hi ha connexió so-grafia,
ja que no tenen un so amb el qual identificar-ho, de forma que el giro supramarginal està
també afectat. S’ha identificat que les persones que tenen problemes per la via fonologica
quan els fem tasques de consciència fonològica també tenen moltes errates. la no identificació
correcta del so de la llengua fa que tampoc poden fixar eixa connexió/identificació so-lletra.
Per a llegir per la via fonològica, necessite que la relació so-lletra es consolide.
Les persones amb dislèxia a banda de les dificultats en esta caixa de les lletres, també tenen
dificultats per identificar i distingir les unitats sonores mínimes i la lletra.
La major part de les dificultats en la lectura venen d’aquest tipus de dislèxia.

● “Un sistema de conversió grafema-fonema defectuós→ mala representació de la

paraula” (en la caixa de les lletres)
● Fenomen universal, però amb conseqüències diferents segons el sistema d’escriptura.
Aquesta deficiència en la caixa de les lletres es dona independentment del teu sistema
d'escriptura. No és igual de difícil aprendre a llegir i a escriue en valencià que en
francés, ja que en aquestes llengües una lletra té molts sons. A més, la nostra llengua
té pocs sons, per tant, açò no afavoreix a l’aprenentatge d’altres llengües.
● Usen la via lèxica, però també està alterada. Ja que estan gravant en la seua memòria
la paraula de forma incorrecta (si està mal escrita) i aleshores no les pots recuperar.
● Lligen millor les paraules d’alta freqüència, si NO són llargues. En el test del prolec
se comprova si tot i ser dislèxic tenen dificultat en paraules d’alta freqüència i les
llargues o no, ja que no sempre tenen afectades totes les paraules i pot ser no tinguen
esto afectat.
● Com no lligen bé les paraules tampoc forma bones representacions
● Dislèxia superficial. ¿Perquè?
No és irrecuperable, per a millorar-ho hem de treballar allò afectat. Treballar a la vegada la
consciència fonològica i la identificació de les lletres. No puc només treballar la
identificació de les lletres ja que no sabràs quan utilitzar-les si no identifiques el so. És més
fàcil cognitivament identificar els lletres que el so, per aixo es comença per ahi en infantil,
però per eixe temps entonces no saben identificar el so, soles les lletres. La consciència
fonològica és més difícil que identificar lletres.
L’ajuda no és llegir, és triar les tasques que fomenten el treball d’eixa dificultat. Quan
aprenem una altra llengua hem de reestructurar el cervell, no és tan fàcil quan eres major
fer-ho.

Investigació: cada memebre llegira un articles o conferencia posterior a 2010 sobre la

temática. Es resumirà de forma individual en la fitxa que dona ella i es posarà en comú. El
grup haurà d’extraure punts en comú, divergents i aportacions.
Acció: avaluació, quantitativa i qualitativa de un nombre de subjectes seu nivell de lectura o
escritura utilitzant proves estandarditzats o cerca de materials per a superar les dificultat de
lectura o escriptura i valoració crítica.
Cada grup obligatòriament mantindrà una reunió per exposar i acordar l’estructura del treball
antes del 7 de novembre.
Primera setmana de desembre se entrega, exposicions orals despues del pont.

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA (article a.v.)

La investigació ens mostra, les dificultats tals com la dislexia, estan relacionades en la lectura
per la via fonològica, perquè no està desenvolupada la consciència fonològica.
Tot i que la dislexia no se diagnostica fins als 9/10 anys, si podem identificar certs sintomes
d’alarma.
Si a la seua família hi ha dislèxia, pot ser un símptoma per a que el xiquet la tinga.

La dislèxia no té cura. Però li podem proporcionar ferramentes, perquè ell puga superar les
dificultats. La principal ferramenta és desenvolupar la consciència fonològica.

És fonamental desenvolupar la consciència fonològica per a llegir i escriure per a qualssevol

lector en la nostra llengua.
Hui per hui la consciència fonològica és la ferramenta per a ajudar aquesta dificultat
(dislèxia) que no té altra causa.
La consciència fonològica és l’habilitat per a identificar les unitats sonores mínimes d’una
llengua. Amb aquesta habilitat segmentes la cadena sonora. Ell no sent pauses, per tant, quan
escriu perquè va a deixar espais en l’escriptura. L’escriptura entre 6/8 anys ens explica que
entenen o que senten els xiquets. Nosaltres sentim, però no som capaços de desenvolupar
unitats sonores. Quan més gran és el segment més fàcil d’identificar.

Consciència fonològica: identificació de les unitats sonores mínimes d’una llengua.

Comencem per allò més senzill:

1r Identificar quantitat de paraules. Identificar, substituir o ometre paraules dins

d’una frase. (Dic una frase i has d’intertificar quantes paraules hi ha)
Per exemple: Hem de posar cada paraula en la seua bambolla. La ratita presumida→ la ratita
en una bambolla i presumida en l’altra. És més fàcil paraules amb significat lèxic.

És més senzill identificar lletres i allò més difícil els articles. Si el xiquet falla ahi ens hem de
quedar, si sap fer-ho passarem al segon nivell.

2n Identificar rimes. Identificar paraules que rimen (o no) (com acaben les paraules)
En infantil fan moltes activitats de rimes ja que estan desenvolupant la consciència
fonològica, la qual és necessària per a arribar a llegir. Sense consciència fonològica no puc
llegir

3r identificar síl·labes. Identificar, unir, segmentar o substituir síl.labes dins d’una

paraula. Cada vegada el segment és més menut i per això la tasca és més difícil.
Fem treball amb les síl·labes. Si no segmentes en síl·labes no pots identificar el so i si no pots
identificar el so no pots identificar/associar la lletra
Ex: Palmeja una paraula, segmenta les paraules per indentificar el so i associar-ho a una lletra

4rt identificar el so. Identificar, unir, segmentar o substituir sons dins d’una paraula.
La tasca més complicada perquè és la més menuda.
 En la nostra llengua el so és la unitat mínima. Una vegada identificat el so, l’associarem a
una lletra, però sense identificar el so no podrem associar-lo i per tant, no podem llegir per la
via lèxica.
5é associar so-lletra: relacionar el grafema(lletra) amb el fonema (so) per poder
llegir, aquest és l’últim pas.

Sempre hem d’anar de més fàcil a més difícil. La memòria és una tasca que no necessita
moltes funcions cognitives, per tant, és més fàcil que identificar sons. Per tant,
memoritzar costa menys que dur a terme la consciència fonològica.

El seguiment seria primer el protocol de jordi català per veure si té les microhabilitats per a
llegir, després el prolec-R i finalment?

Com alguna vegada hem dit, la ventaja de la nostra llengua es que tenim pocs sons i per tant
pocs sons que identificar.

El valencià, tot i ser més

complexe que el castellà, té
pocs sons.

Desenvolupar la nostra CF és
senzill en comparació d’altres
llengües, per això
l’aprenentatge de les altres
també ens costa més, ja que
estem acostumats a la facilitat
de la nostra

S’ha comprovat que ja desde el procés embrionari aprenem a relacionar o fer connexions
sobre les seqüències de la llengua dels pares. Aquestes connexions es fan quan eres menut,
per això quan eres major costa més aprendre un altre idioma.
És més fàcil identificar que substituir. Però no tots els sons son igual de fàcil d’identificar. Hi
ha més errades on he de treballar més. Aquells sons que es confundiran amb més facilitat: les
oclusives més difícil d’identificar acústicament que les fricatives, però no de pronunciar, que
son conceptes diferents. La s sonora es de les primeres que identifiquen. A banda de les
oclusives, altres que també son dificils de identificar acústicament són aquelles que tinguen
sons molt semblants com ara la b i la p, o la s sorda i la s sonora o, en general aquells sons
que només es diferencien per ser sorda o sonora.
Si vull posar tasques de distinció posaré lletres que no es pareixen, per exemple: la F i la P.

El problema no és de la lectura, és de l’oïda.

Escriure la tilde, la dièresi, també depén de la consciència fonològica. Si saben identificar la
síl·laba àtona i la nseq sabrán identificar la tilde, això per a tots en general.

ACTIVITATS PER A TREBALLAR LA CF

- Manipular les síl·labes: Aprenen mitjançant la manipulació que les paraules es
divideixen en coses més menudes que son les síl·labes.
- Una serie de dibuixos, sense lletra (perquè no volem que llisca), que ha d’unir a uns
punts segons les síl·labes de la paraula
- El joc de paraules encadenades, amb síl·laba, és més fàcil que el veo o veo (que és
so), ja que amb aquest estem ajudant a desenvolupar la consciència fonològica. (ex:
Paloma- maleta-tala).
- Jugar a paraules encadenades: si a revista li lleves re i queda vista, així poden
descobrir-se o formar noves paraules
- Síl·labes so: quan tracten de realitzar el so es posen la mà en la boca per identificar
d’on ve el so, aleshores, una altra activitat és posar-li una imatge de la boca
(pronunciat la lletra) amb la lletra corresponent.
- Altra on hi ha una lletra en un foli redó i al voltant amb pinces posa en el foli les
paraules que comencen amb eixa lletra.
- Relaciona el dibuix amb la vocal per la que comença.
- Pinta els tres objectes que tenen la lletra t.
 ENTRENAMENT FÍSIC PER A MILLORAR LA LECTURA
El treball motor i visual pot ajudar al desenvolupament de la lectura.
Treball motor: moviment d’ulls, discriminació visual, moviment de braços i cames.
La gestió de l’espai i del temps és comú en la lectoescriptura i els esports coordinatius.
Presenta tres tipus de panells: confusió , integració motora i visió perifèrica ().

CICLIP: recursos competència lectora. Video José Tomás en CICLIP:

Habilitats que s’utilitzen en la pràctica de l’esport també s’utilitzen en la lectura. Per tant van
a comprovar si això té millores o no en la lectura.

Un deportista necesita gestionar el tiempo y el espacio para poder desarrollar nse

Surgió una necesidad de controlar la visión y los gestos.
¿A través d’aquestes tècniques l’alumne aprén a llegir sense cansar-se tant.?

Tornant als tipus de dislèxia:

TIPUS DE DISLÈXIA

Evolutiva (durant el
Adquirida (després del desenvolupament) desenvolupament)

Dislèxia Hiperlèxi Varietat

Perifèrica (habilitats Centrals (mecanismes de evolutiva a/analfab de jardí.
perspectives processament lèxic) (descodifica etisme Descodifi
ció escrita funcional cació +
Atencional / Visual Alexia Dislèxia Dislèxia (compren comprensi
negligència pura fonològica superficial sió) ó

DISLÈXIA ADQUIRIDA: ha tingut lloc algun accident que ha dañat alguna zona cerebral.
Depenent de la zona afectada tindra un nom o un altre
- Perifèrica: perquè s’ha danyat la zona que controla activitats perceptives (percepció
de sons, de lletres, de signes, capacitat d’atenció..): vista, oida… si no veus o sents bé
no pots llegir bé. Una zona del cervell implicada en la lectura, però més bé de la
percepció de lletres o sons pero no del processament de la lectura.
 - Central: afecten al processament que permet la lectura. Allò que s’ha danyat són els
circuits de la lectura. Depenent de si llegim per la via fonològica (circuit de dalt) o la
via lèxica (circuit de baix).
Si està afectada la via lèxica és dirà dislèxia superficial. Per tant, podem pensar que
no hi ha cap problema, perquè llegirà per la via fonològica, però ho farà com si fora
un xiquet en 1r de Primària.
Si té afectada la via fonològica és dirà dislèxia fonològica i sols podrà llegir per la
via lèxica (moltes vegades vore la mateixa paraula, l’acaba memoritzant). La
persona amb dislèxia fonològica memoritzarà i acabarà recordant les paraules.
No hi ha cap causa que explique les dificultats per a llegir. Si tens problemes en la
descodificació també tindràs en la comprensió del text.

DISLÈXIA EVOLUTIVA → suficient amb aprendre a decodificar. No ha hagut cap dany

cerebral posterior que dificulte aquesta tasca de llegir. El xiquet “naix” així, no es que tinga
un accident que li provoque danys en certes zones si no que ell ja les tenia afectades al nàixer.
Té afectat el processament lèxic.
Presenten especials dificultats en la utilització de la lectura per la via fonològica, però també
en la lectura per la via lèxica, perquè com no aconsegueixen dominar les regles
fonema-grafema, tampoc poden desenvolupar el lèxic ortogràfic.
Exemple:
- ‘’Ya llegó la primavera.
Por eso los sapos, desoiden desu letargo invierno y sale el sol que dejando estoy no se
para menos, hacerme eso que no pruebo bocao’’.

- “Ya llegó la primavera.

Por eso don sapo, despierta de su letargo invernal y
sale el sol. “¡Qué delgado estoy! Pero

Hiperlexia /analfabetisme funcional/ varietat de jardí.

Analfabetisme funcional (no és dislèxia): no és una patologia, és una errada real habitual. No
tenen cap problema neurològic. Poden llegir textos (són capaços de transformar les formes
ortogràfiques en formes fonològiques), però la lectura no els resulta útil perquè no aconsegueixen la
seua total comprensió
Tenim a molts xiquets que han après el codi, saben llegir, pero no entenen res. És a dir,
decodifiquen bé però no ho entenen.
Recordem que per a llegir hi ha dos processos: el de descodificació i el de comprensió. Per tal
de comprendre necessite fer 3 tasques a l’hora: processament lèxic, semàntic i pragmàtic. No
comprenen el que lligen perquè els dos primers o no s’han après o és en eixos on té el
problema.
*si descodifiquen pero no ho comprenen hi ha problemes en els processament sintàctic, la
memòria…
El processament semàntic: hi ha xocolata calenta, però nosaltres pensem que hauria de ser
xocolata a la tassa. O tres passtilles al dia, però no ens diuen que són tres durant el dia i no les
tres a l’hora. Els coneixements generals ens permeten entendre-ho.
Això és el que provoca analfabetisme funcional (és un problema d’aprenentatge, que quan els
han ensenyat el codi, pensaven que sabien llegir).
Per a comprendre necessiten el processament lèxic, per això els textos no han de tindre massa
paraules desconegudes. El mateix passa amb el processament semàntic i el pragmàtic (que
ens proporciona el mon que ens envolta). Per això, quan no comprenen el que lligen son
aquests elements els que he de treballar.
Si jo li explique el text de forma oral ho comprenen.

Hiperlèxia (sí és dislèxia): dèficit cognitiu. Si jo li explique el text de forma oral, tampoc ho
entendrà. No te afectada la descoficiació, llig (per tant, descodifica) pero no enten. Les seues
capacitat intel·lectuals no són afavoridores. Bona capacitat de descodificació però deficient
comprensió. A diferència dels dislèxics, si se'ls llig els textos, la seua comprensió no millora
La seua capacitat cognitiva és més justa i per tant no entendra un text ni de forma oral ni de
forma escrita. (En canvi, en l’analfabetisme si que entendrien el text si jo li explique el text
de forma oral).

Varietat de jardí (altre tipus de dislèxia evolutiva): descodifiquen malament i no entenen res
ni en el format escrit ni en el oral. Esta es distingeix de l’anterior ja que en aquesta sí te
afectada la descodificació. Ho té tot afectat, tant la descodificació com la comprensió, de la
llengua oral i escrita. Dificultats en la lectura (lligen molt a poc a poc i amb molts errors) i
dificultats en la comprensió. Habitualment presenten baixes capacitats intel·lectuals