PSICOPATOLOGIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

0-3: Nadons i nodrissons

3- 6 anys: etapa preescolar

6-12 anys: etapa infantil

12-15 anys: pre-adolescència i primera adolescència

15-18/19: segona adolescència

Avaluació multi informada, ha de tenir 3 punts fonamentals:

- Família: saber com funciona la família, la família ens ha d’informar

- Escola / centre educatiu: saber com funciona l’escola, que ens informin i com es comporta
amb els iguals
- Nen/a/adolescent: avaluació individual, focus de l’avaluació

Els nens i adolescents poden patir tots els trastorns de salut mental igual que els adults, excepte 2:

- Trastorns de la personalitat (fins als 19-20 anys la part cognitiva no està suficientment
evolucionada per patir aquest tipus de trastorn, tot i que podem veure alguns símptomes a
partir dels 14-15, però no podem fer un diagnòstic)
- Demències: podem trobar símptomes però venen de traumatismes cranioencefàlics

Primera evidència:

- Trastorns específics de l'aprenentatge

- Trastorn del neurodesenvolupament:
o TEA: trastorn de l'espectre autista
o TDAH: Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat
- Trastorns externalitats:
o De conducta disruptiva i impulsos

TRASTORNS ESPECÍFICS DE L’APRENENTATGE

- Tots son trastorns de base neurobiològica. Les influències ambientals i diferents contexts
poden alleugerir o empitjorar el trastorn.
- Són trastorns CRÒNICS, però els símptomes es poden alleugerir i millorar la qualitat de vida
- Plasticitat cerebral: capacitat del cervell de canviar en resposta a les demandes externes.
- Prevalença: del 5 al 15%, depenent del tipus d’estudi

Son:

- (≠ TDAH: no és trastorn d’aprenentatge, però els nens/es que el pateixen tenen problemes
d’aprenentatge )
- DISLÈXIA: trastorn específic del llenguatge escrit
- DISCALÚLIA: trastorn específic de càlcul
- TRASTORN D’APRENENTATGE NO VERBAL

DISLÈXIA
- Problema en la consciència fonològica (capacitat d’entendre i reconèixer els fonemes, i
entendre que una paraula és una cadena de fonemes en un ordre determinat). Tampoc
tenen capacitat d’unir fonema i grafema = falla consciència fonològica i els grafemes
- Prevalença: 5-17% --> depenent del tipus d’estudi
- Trastorn crònic però pot millorar molt
- Pot provocar vergonya, timidesa, baixa autoestima...

- Comorbiditat:
o DISCALÚLIA
o TDAH
o Alteracions llenguatge oral: disfàsies, dislàlies
o Disgrafia: dificultats ortogràfiques
o Problemes afectius i emocionals: pautes depressives i trastorn d’ansietat
generalitzada
o Fòbia a tot allò relacionat amb l’escola
- Diagnòstic diferencial:
o TDAH
o TEL: trastorn específic de llenguatge
o Discapacitat intel·lectual
 Individus amb un QI inferior a 70 (prova estandarditzada)
 No perquè un nen tingui QI menor a 70 té discapacitat, necessitem conducta
desadaptativa (capacitat d’autonomia segons l’edat) --> dues desviacions de
capacitat d’autonomia
 Zona de 70 a 90/95: intel·ligència límit. Hi ha moltes dificultats de lectura, de
comprensió, d'escriptura... Però no és dislèxia, és part del QI baix = És
important tenir una prova de QI.
 Per poder diagnosticar dislèxia, és important que l’individu tingui un QI
normal. Condició indispensable!!
- Etiologia:
o Hi ha una forta càrrega genètica: 40% que els germans també; 50% si pares ho són
o Base trastonr: dèficit de les funcions cerebrals del llenguatge
 o Teoria fonològica: la consciència fonològica és la base per a l’adquisició de la lectura.
 La ruta cerebral és la que falla
 Ruta Parieto-temporo-occipital esquerra en el gir angular i supramarginal
 Àrees afectades:
 Broca?
 Àrea Wernicke
 Gir angular

- Avaluació:
o No hi ha prova específica
o Diagnòstic clínic:
 Història clínica
 Examen neuropsicològic
 Observació llenguatge parlat
o Test de denominació ràpida (RAN/RAS). (5-8 anys).
o Fluència fonètica (FAS). (a partir de 7 anys).
o Memòria fonològica immediata: Subescala Dígits (WISC-IV/V).
o Consciència Fonològica.
o Seqüències verbals automàtiques (dies setmana, mesos,...)
o TALE/ TALEC (6-10 anys). Anàlisis lecto-escriptura.
o PROLEC-R (6-12 anys). Avaluació processos lectors.
o PROESC (8-15 anys). Avaluació dels processos d’escriptura.
o CELF-5
o PROLEXIA: facilita avaluació situació
- Intervenció:
o Reeducació:
 Desenvolupar estratègies compensatòries
 Molt precoç: com més aviat, millor (més plasticitat cerebral)
o Adaptacions escolars:
 Donar més temps
 Barems diferents (no tenir en compte ortografia...)
  Evitar situacions incòmodes: fer-los sortir a llegir en veu alta, corregir un
dictat a davant de la classe... no posar en evidència els seus dèficits
o Tòpics a descartar:
 Problemes de lateralitat: és problema de les bases de llenguatge
 Entrenaments visuals, motrius, teràpies fonoaudiològiques...
 Problemes visuals: no produeixen dislèxia: moviments sàdics, ulleres
especials, seguiment ocular, entrenament muscular ulls...
 Orientació espacial: tenen bona orientació espacial, el problema son les
àrees del llenguatge

DISCALÚLIA

- Dificultats en les matemàtiques, absència de dificultats en altres àrees i base neurobiològica

- Afecta l’escorça de moltes àrees i de molts lòbuls
- CAL APRENDRE A COMPTAR (no poden)
- Habilitats quantitatives innates que ells han d’aprendre:
o Numerositat i precompteix (saber on hi ha més coses i on n’hi ha menys)
o Ordinalitat (més que/menys que)
- Dificultat específica per l’aprenentatge de l’aritmètica, en infants amb QI normal i educació
adient
- Prevalença: 3-6%, està molt menys estudiat

- Comorbiditat:
o TDAH
o Dislèxia
o Trastorn d’aprenentatge verbal
- Etiologia:
o Presència component genètic
o Model cognitiu processament numèric o model del TRIPLE CODI
 Codi de magnitud
 Codi auditiu-verbal
 Codi aràbic-visual
o S’activen circuits cerebrals del lòbul parietal quan no s’han d’activar
- Avaluació:
o Història clínica
 o QI: si té QI baix no serà discalcúlia
o Anàlisi d’errors
o Avaluació neuropsicològica
o Àrees i instruments (els dos primers son els més importants)
 Operacions numèriques bàsiques i càlcul mental. (Aritmètica WISC IV/V).
 Identificar números, comptar, calcular,... (Subtest Aritmètica K-ABC) 3-12
anys.
 Competències bàsiques de matemàtiques (TEDI-MATH) 4-8 anys.
 Resolució de problemes: Proves psicopedagògiques d’aprenentatge
instrumental. (Primària + 1r. I 2n. ESO).
 Habilitats aritmètiques (WRAT4, Wide Range Achievement Test 4) A partir
de 5 anys.
 Conceptes quantitatius: (BADyG, Batería de Aptitudes diferenciales y
generales). Educació Infantil-Batxiller.
 Concepte de numerositat. Dyscalculia Screener. 6-14 anys
o Prevenció i tractament:
 Adequacions metodològiques i no de contingut
 Intervenció precoç: com més aviat millor
 Modalitat individual: el tractament ha de ser individualitzat
 Com planificar intervenció?
 Explicar a l’infant el diagnòstic
 Sistematitzar les sessions.
 Practicar molt cada habilitat i cada concepte.
 Fer atractiu l’aprenentatge de les matemàtiques.
 Emprar estratègies visuals (materials, esquemes, dibuixos,..)
 Enfortir els conceptes bàsics.
 Mètode de treball: ensenyar pas a pas.
 Ensenyar i entrenar l’ús d’estratègies.
 Provar programes específics.
 Ensenyar a revisar les tasques.

TRASTORN D’APRENENTATGE NO VERBAL

- Dificultats visioespaials, de coordinació motriu i dificultats en intel·ligència social

- Afectació de l’hemisferi dret (substància blanca): trastorn del neurodesenvolupament
- Es confon amb autistes d’alt nivell = cal diagnòstic diferencial TEA≠TANV
- Coincidències amb el DAMP (dispràxia del desenvolupament: trastorn psicomotriu de la
infància i fa que els moviments que requereixen mobilització i coordinació i de varis grups
musculars)
- Coincidències amb el TDAH: per la desorganització que presenten
- = Primer de tot fer diagnòstic diferencial, descartar el que no és
 - Etiologia:
o Poc coneguda
o Importància de la substància blanca cerebral
o Disfunció bilateral del sistema parieto-occipital i/o de les seves connexions amb les
estructures del sistema estriat i cerebel·lós.
- Avaluació:
o Història clínica
o Exploració neurològica
o Estudi neuropsicològic
o Valoració del llenguatge
o Valoració emocional i conductual
- Funcions Motores (Perdue Pegboard Test) A partir de 5 anys.
- Funcions Visoconstructives:
o Figura de Rey (a partir de 6 anys)
o Subtest Cubs VISC-IV/V X VMI (Prueba BEERY-BUKTENICA del desarrollo de la
integración visomotriz)
- Funcions visoperceptives
o (Subtest fletxes i rutes del NEPSY-II)
o BENTON. A partir de 7 anys.
- Funcions executives:
o Dígits i números i lletres WISC-IV/V X CARES (6-18 anys)
o Toulouse-Pieron. A partir de 12 anys.

CAL LLEGIR: dos articles moodle

TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA

Engloben un grup de desordres del neurodesenvolupament que presenten 3 símptomes
característics:

- Trastorn qualitatiu de la interacció social

- Trastorn qualitatiu de la comunicació verbal i no verbal
- Patró restrictiu i estereotipat de conductes i interessos

Quan fem el diagnòstic del DSM primer hem de saber si compleix el requisit A i el B, i si és així, mirar
els nivells de severitat, que venen donat per la quantitat de suport que necessita la persona:

- Nivell 3: necessita a tot nivell molt de suport

 - Nivell 2: necessita suport però en algunes activitats d’autonomia (dormir, menjar...) ja no
necessita ajuda, només en activitat més complexes
- Nivell 1: necessiten suport a nivell acadèmic = TRASTORN D’ASPERGER (nivell
intel·lectual normal o més alt > 110/120, però necessiten ajuda per mobilitzar-se
socialment

El trastorn desintegratiu de la infantesa abans s’anomenava demència precoç de Helen, perquè

neixen normals fent el seu procés de desenvolupament fins als 12-24 mesos que comencen a perdre
capacitats = es va treure el nom de desintegratiu.

Síndrome de Rett  passa de ser trastorn del neurodesenvolupament a trastorn neurològic. Només
el pateixen nenes, si ho pateix un nen és fetal i no arriba a néixer. En els primers mesos de vida fan el
desenvolupament que pertoca, fins que arriba un punt que el seu perímetre cranial deixa de créixer.
És quan entren a la primera fase del trastorn de Rett = deixen de tenir mobilitat funcional amb les
mans. 4 etapes:

1. Normalitat
2. Perímetre cranial deixa de créixer = procés de pèrdua. Pot durar de mesos a anys, i es
tracta d’intentar mantenir tot allò que les infants hagin après
3. Etapa estacionaria. Poden estar-hi fins als 40-50 anys. Si s’ha aconseguit mantenir tot
allò que s’havia après és possible que es pugui anar fent. Segurament van amb cadira de
rodes
4. Molt poca gent hi arriba, és la decadència total

El TEA es desenvolupa entre el tercer i sisè mes de la gestació. Els nadons ja neixen sent autistes.
2 tipus de llenguatge:

- TEA - Llenguatge protoimperatiu: holofrases  ordres i expressions de necessitats vitals

- Llenguatge protodeclaratiu: expressen reciprocitat, volen que comparteixis accions com
anar a jugar, fer... Els autistes no tindran mai aquest llenguatge, a no ser que els
entrenem molt, però tot i així serà molt precari

Elements de cribratge: quan més baixa la puntuació global, més probable que el nen tingui TEA

ALTERACIONS AFECTIVES I EMOCIONALS DELS TEA

- Contacte físic: alguns no suporten aquest contacte i d’altres en depenen i s’aferren

- Plor: sense sentit, poc expressiu i difícil d’interpretar
- Seguiment ocular: mira els objectes, però no comunica amb la mirada, ni comunica amb
aquesta aspectes emocionals ni afectius
- Adaptació postural: els hi costa adaptar-se a la postura d’una altra persona
- Conductes d’aproximació: no reclamen res
- Conductes d’imitació: no saben imitar, i els infants aprenen a parlar i a comunicar-se a
partir del modelatge, per tant, els costa més la comunicació. Les primeres fases de
partida són ensenyar-los a assenyalar i a imitar
- Expressió facial: sempre rígida, sense expressivitat

No tenen teoria de la ment: capacitat de reconèixer els estats mentals propis i els de l’altra gent
(emocions, estats...)

McDD: trastorn límit de la infantesa ≠ trastorn límit de la personalitat ≠ límit d’intel·ligència ≠ TEA
(la intervenció que necessiten és diferent, els TEA no tenen trets psicòtics ni descarrilaments de
pensament)

- Conglomerat de problemes greus d’ansietat i angoixa

- Problemes greus  trets autistes
- Símptomes de psicosi infantil

De 0-24 mesos

- Inexpressió, anomalies del balbuceig i no reclam de l’atenció de l’adult.

o Plora, crida, no es pot consolar, i rebutja el contacte amb les persones (manca
de son)
o Calmat, poc exigent i no mostra conductes d’aproximació – son tranquil·la (es
poden passar hores i hores sense dormir, però ningú se n’assabenta perquè no
diuen res)

De 3 a 6 anys

- Anomalies en l’atenció visual

- Incapacitat per utilitzar i comprendre gestos
- Comportament social inapropiat
- Deficiències sensorials  diagnòstic diferencial
 o Hipoacúsia ≠ TEA
- Retard en l’establiment del llenguatge
- No saben compartir
- No saben mantenir relacions socials
- No saben mantenir relacions afectives
- Pensament asocial
- Falta d’imaginació i creativitat
- Falta d’imitació

De 7 a 12 anys

- Desenvolupament anormal de la interacció social: gestos i contacte ocular

- Incapacitat de contacte social: falta de reciprocitat, alteracions de la comunicació,
alteracions del llenguatge
- Patrons d’interessos restrictius i estereotipats
- No volen aprendre, perquè no saben imitar
- No accepten canvis, tenen inflexibilitat cognitiva degut a alteracions de l’escorça frontal i
prefrontal
- Trastorns del son i l’alimentació: tenen selectivitat alimentària, s’han d’introduir els
aliments molt a poc a poc per aconseguir alimentació sana
o Ruminació: es posen els aliments a la boca, en fan una bola i no se l’empassen
o Trastorn de pica: es posen a la boca qualsevol cosa que troben: vidres, pintures,
guixos...

Adolescència – adults: els canvis hormonals poden empitjorar les alteracions neurològiques i fer que
es tornin agressius (fins llavors no tenen cap intenció d’agressivitat). És un període molt crític en el
que s’ha de treballar molt per fer-los avançar.

- Deteriorament general de les habilitats

- S’agreuja la simptomatologia clínica
- Agressivitat
- Hiperactivitat / hipoactivitat
- Conductes destructives
- Possible inici trastorn neurològic
- Pèrdua d’habilitats comunicatives
- Pèrdua d’habilitats lingüístiques

Hi ha infants amb TEA que tenen alta comorbiditat amb TDAH.

PREVALENÇA TEA

- Actualment ha augmentat notablement la prevalença, però no perquè ara hi hagi més

TEA, sinó perquè ara es diagnostica més
- .......

ETIOLOGIA

- De moment no coneixem cap causa específica

- Els nens TEA tenen estructures cerebrals diferents en els infants normotípics
- Els canvis/mutacions genètiques es donen entre el tercer mes de gestació i el 6è o 7è
mes de gestació
- GENÈTICA
o Concordança entre bessons monozigòtics del 82/92%
o Heretabilitat és superior al 90%
o Variació del número de còpies en ADN (8-21%)
 Deleció: falta part de component genètic en algun cromosoma
 Duplicació: cromosoma duplicat
o Els cromosomes que poden estar afectats en el TEA (no vol dir que tots els
tinguin afectats tots, NO és generalitzable; alguns tindran afectat algun
d’aquests gen i d’altres altres)
 7
 2
 16
 17
 15
 22
o Embriopaties tòxiques: síndrome Alcoholisme Fetal, exposició fetal a la cocaïna,
Valproat, Talidomides, intoxicació per plom
o Augment de la densitat cel·lular (sobretot neurones)
o TOTS aquests requisits NO son generalitzables, cada cas és un món
o Afectació funció executiva: escorça frontal i prefrontal. 3 grans dèficits:
 Coherència central: dificultats integració d’informació que provingui de
diferents canals
 Teoria de la Ment: capacitat per atribuir estats mentals a un mateix i als
altres = no tenen empatia ni tenen la capacitat per poder-la tenir
 Sistema neurones mirall: permeten fer conductes d’imitació, situades
en el còrtex premotor a l’àrea motora suplementària i el còrtex primari
somatosensorial.
o No tenen les dendrites ben organitzades, els hi falten neurotransmissors a l’hora
de fer sinapsis
o Molt poques connexions entre les diferents àrees cerebrals, i les que hi ha, solen
ser intermitents
- EPIGENÈTICA:
o Podria ser la causa del TEA
o TEA relacionat amb l’imprinting (procés epigenètic en el que es silencia l’al·lel
matern o patern)
 Imprimting cromosoma:
 Quan falta al·lel pare: síndrome PRADER-WILL: discapacitat però
amb trets autistes lleus
 Quan falta al·lel mare: síndrome ANGELMAN: discapacitat
mental més greu
 Monosomia cromosoma X: síndrome Turner
o Edat parental: ambdós pares en la fecundació – mutacions EX NOVO
  Mare: > 35 – més risc
 Pare: > 40 – més risc
o Prematuritat extrema amb molt baix pes i dificultats en el desenvolupament del
sistema nerviós
o Desmetilació dels ADNS o problema important amb les proteïnes i histones

COMORBIDITAT

- Discapacitat intel·lectual: entre un 20-70%

o Intel·ligència límit
o .......
o QI
o En els TEA hi ha PICS de capacitats referents a ells mateixos en totes les àrees. Si
comparem aquest pic de capacitat amb altres nens sense TEA, aquest segueix
sent de discapacitat
 N’hi ha que el pic és la memòria, però és automàtica, que no serveix per
res perquè no la saben aplicar. És la memòria de treball la que els
permetria avançar.
- Epilèpsia: 12-26%
- Trastorns de la son
- Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) 25-50%
- Trastorns d’ansietat
- Depressió 10-25%
- Tics i trastorn de Tourette 3-25%
- Trastorns del llenguatge

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- Discapacitat intel·lectual
- Trastorns del llenguatge
o Trastorn de la comunicació social
- TDAH
- Trastorn d’ansietat
- TOC
- Trastorn de Tourette
- Trastorn reactiu del vincle

TRETS CARACTERÍSTICS

- Literalitat: entendre que una paraula pot tenir diferents significats és molt complex
- Monotropisme: no hi ha segona vessant del llenguatge, solen centrar-se en un sol tema
de manera obsessiva
- No generalització d’aprenentatges: dificultat molt gran (sobretot en els més petits): si
aprèn a posar-se jersei a l’escola, només se’l posarà allà, no al carrer o a casa = cal
establir pautes per assegurar-nos que ho aprenen en tots els altres contextos
- No tenen prioritats socials
- No tenen noció del temps
 - Incapacitat per predir les conseqüències
- Dificultats amb la Teoria del Ment

......

TDAH

- MANIFESTACIONS

GRAVETAT DEL TDAH TDAH GREU TDAH MODERAT TDAH LLEU

I QUAN ES
MANIFESTA
Primera infància Preescolar Escolar
ON APAREIX

- PROGRESSIÓ CLÍNICA DEL TDAH

Preescolar i
nens Adolescents i
adults
HIPERACTIVITA · Moderada a · En disminució
T greu Inquietud
· En nenes: motora fina
extraversió (però no grans
 excessiva, moviments,
verborrea sinó moviments
(parlen en petits)
excés
IMPULSIVITAT Física
Tendència a
accidents
Sempre els
primers
INATENCIÓ
AFECTIVITAT Baixa
autoestima
(tenen un
autoconcepte
molt baix de si
mateixos; el
que ells creuen
que son

- EPIDEMIOLOGIA
o 5% que inclou els vertaders (neurodesenvolupament) i no vertaders  xifra
acceptada mundialment
- ETIOLOGIA I FACTORS DE RISC
o Alt factor genètic
o Però també necessitem un factor social i parental (molt important els estils
educatius parentals)
o Temperament difícil (no dormen quan toca, no mengen quan toca, els hi costa
fer control d’esfínters...)
o Si tenim estil amb falta de supervisió o falta de control i rebuig  factor de risc
 Els infants no poden regular-se a ells mateixos, necessiten límits externs,
sinó  desorganització total
 Factor de la funció executiva que comença a funcionar  a partir dels 4
anys, abans d’això, és impossible l’automonitorització perquè els infants
no tenen llenguatge intern
o FACTORS DE RISC INDIVIDUALS
 Genètics i NT  patró poligènic (no se sap exactament els gens, ni es
considera patró estàndard que es pugui generalitzar)
 Vies dopaminèrgiques: receptors, transportadors i enzim DBH
 Vies noradrenèrgiques
 Vies serotoninèrgiques
 Proteïnes implicades en l’exocitosi de NT
 Receptors i NT: regió prefrontal, ganglis basals i connexions front-
estriades
 Neuroimatge:
  Es veu minvament del volum cerebral
 Alteracions de la substància blanca i de les xarxes neuronals
o FACTORS DE RISC AMBIENTALS
 Prematuritat, però sobretot el BAIX PES augmenten la prevalença de
TDAH.
 Exposició de tòxics durant l’embaràs (sobretot alcohol i derivats
d’heroïna)
 Traumatismes cerebrals  si hi ha dany molt greu al lòbul frontal poden
aparèixer símptomes de TDAH, però NO es pot diagnosticar ni TDAH ni
trastorn de conducta, sinó que son seqüeles del traumatisme que va
tenir lloc
 Néixer en una determinada estació de l’any: a la primavera (disbarat
segons la profe)
 Additius dels aliments: no son sans. (es diu que produeixen TDAH i TEA
 disbarats)
- NEUROBIOLOGIA
o Dèficits neurobiològics específics i TDAH, dèficit en funció executiva i control
d’impulsos
o Infantilisme (sobretot en nens, no tant nenes)  degut a retard general en la
maduració cortical, especialment en el còrtex prefrontal = retard en
desenvolupament de les funcions executives = seran més infantils perquè els hi
costa molt més tot
o Desordre catecolaminèrgic associat al TDAH
- COMORBIDITAT
o TDN: trastorn negativista desafiant (el que més)
o Trastorn de conducta (però no tant)
o Dislèxia (però sobretot hi ha comorbiditat amb trastorns específics de
l’aprenentatge)
o Trastorn per tics (sobretot SD Tourette)
o Depressió major: per les conseqüències psicològiques que comporta el TDAH
(poca acceptació, pensament negatius...)
o Trastorn pediàtric bipolar: IMPORTANT. Solapament de símptomes, no
comorbiditat
o Trastorn ansietat generalitzada (tenen moltes preocupacions amb tot)
o TEA: gran comorbiditat, és possible que trobem les dues coses
o Abús substàncies
- RELACIONS ENTRE TOD (negativisme desafiant) I ALTRES TRASTORNS DE CONDUCTA
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
o TND
o Trastorn de conducta
o Trastorn depressiu
o Trastorn pediàtric Bipolar (mania)
o Trastorn d’ansietat
o TEA
- PROTOCOL D’ESTRICTE COMPLIMENT: 2 parts
o Qui és el PROFESSIONAL que pot fer diagnòstic de TDAH (condició bàsica 
especialitzat en la infància)
 Psiquiatre infantil format en canvis i actuacions en quant al TDAH. Té
obligació cada X temps d’anar-se formant
 Psicòleg clínic especialista infantil (mateixes condicions  formació
constant i reiterada en aquest trastorn)
 Procés d’avaluació fet amb escales, entrevistes validades pel nostre
país
 Han de ser eines amb validesa i fiabilitat
o COM FER LA INTERVENCIÓ
 Ha manifestat índexs d’èxits totals: intervenció psico-educativa en grups
de pares (s’exigeix que es faci SI O SI)
 Si és molt sever: ha de ser intervenció multifactorial: fàrmacs, pares,
escola...
 Si hi ha fàrmac: la psicoeducació, part clínica hi ha de ser
 Abans del protocol: podia diagnosticar un pediatre, un metge de família,
un psicopedagogs
- IMPACTE DEL TDAH NO TRACTAT
o És crònic
o Problemes en la família
o Problemes en la feina dels pares (moltes absències laborals)
o Problemes escolars i laborals (els costa organitzar-se la vida perquè no troben
què fer que els hi agradi suficient)
o Problemes de la societat
- SLUGGISH COGNITIVE TEMPO: tempo cognitiu lent
o Subgrup del TDAH desatent (NO acceptat)
o S’accepta que els nens poden portar aquest diagnòstic
o Està confós o sembla com si estigui als núvols
o Somia despert: es perd en els seus propis pensaments
o ≠ esquizofrènia: si que perceben a la realitat, però als núvols i es fan moltes
pel·lícules
o Es queda mirant al buit
o Poc actiu, lent, falta energia (no QI baix, simplement son lents)
o Diferenciar entre TDAH desatent i tempo cognitiu lent
 Esquema de quines parts de la funció executiva tenen afectats els del
TDAH desatent i els del tempo cognitiu lent
 Inhibició: TDAH-D + TDAH-H
 Control emocional: TDAH-H + TCL
 Canvi:
 Memòria treball: TDAH-D + TCL
 Planificació/organització: TDAH + TCL
 Inicitiva: TDAH-H
 Organització material: TDAH-D + TCL
 Monitorització (auto-regulació de la conducta): TCL
- AVALUACIÓ
o Aportació pares, escola i infant
o Inferior a 10 anys  es fan PREVIS (però no se sol interpretar, només es té en
compte com utilitzen el paper, si el fan servir tot, si només una part petita)
 Dibuix lliure
 Proves de dibuix
 HTP: arbre, casa, persona
 Gargots
Família
o PROTOCOL AVALUACIÓ TCD
 PARES: entrevista diagnòstica
 INFANTSw
 Avaluació cognitiva: QI, processament informació, funcions
executives
 Avaluació psicopatològica
 MESTRES
ESCALA DE CONERS: cribratg  mestres ens informen de conductes que veuen a l’escola

Part neuropsicològica: avaluar funció executiva

- Escala BRIEF: escala funció executiva, per veure quins factors estan afectats (ens és més
útil). Protocol general del BRIEF:
o Inhibició
o Canvis de posició
o Control emocional
o Iniciativa
o Memòria treball
o Planificació i organització
o Control
o Regulació conductual
o Metacognició
o Global funció executiva
- CPT: tasques mecàniques que ens han de fer al nostre davant
- Psicopedagogia: QI, Rendiment i atenció  WISC – IV/5

PROTOCOL D’AVALUACIÓ DE CONDUCTA EN PREESCOLARS

- Dibuixos
- TRACTAMENT: MULTIMODAL  psicològic, psicopedagògic i farmacològic
o Psicològic
 Psicoeducació del trastorn i els problemes associats
 Entrenament a pares
 Intervenció amb el noi/a
 Autocontrol, auto-instruccions, resolució de problemes,
afrontament
 Entrenament memòria treball
 PROGRAMES: problema  10-15 sessions (a vegades es poden convertir
en moltes més sessions). Tens tot el que s’ha de fer, és com una guia
d’intervenció
o Psicopedagògic
 Adaptació ambient escolar
 Tècniques d’estudi
 Organització i planificació
 Suport per ajudar a organitzar l’agenda...
o Farmacològic
 Estimulants
 Metilfenidat
o Alliberament immediat: RUBIFEN, MEDICEBRAN
o Alliberament prolongat: CONCERTA
o Alliberament pellets: MEDIKNET, EQUASYM
 Lisdexanfetamina (ELVANSC): redueix ansietat però no entra
per la seguretat social (però ara s’ha rebaixat el preu)
 No estimulants
 Atomoxetina (STRATTERA): funciona molt bé quan hi ha
comorbiditat molt alta amb problemes afectius (pensaments
negatius, ansietat, depressió...) però si hi ha TICS  aquests
augmenten exponencialment
 Agonistes alfa-2-adrenèrgics (GUANFACINA, CLONIDINA)
 Antidepressius: (BUPROPIÓN, REBOXETINA, TRICÍCLICS)
- PROGRAMES INTERVENCIÓ
o TRIPLE-P: ajudar als pares a entendre el que els hi passa als seus fills (tant per
TDAH, per TND o trastorns de conducta)
 Augmenta el coneixement, habilitats i confiança en els pares
 Millora factors de protecció familiars i disminueix els factors de risc
associats a problemes emocionals i conductuals dels nens i pre-
adolescents
 Augmentar coneixements, habilitats i confiança, autosuficiència i
recursos pares
 ...
o PICGP
o CHIP SYSTEM: per nens molt petits, però si podem passar el triple-p no cal
aquest
 o INCREDIBLE YEARS - DINA
 Primera versió: prevenció a l’escola: que tinguin 1h o 1h30 perquè
tinguin zona DINA: ajuda a nens amb possible risc a no desenvolupar els
problemes importants
 Hi ha segona versió per nens subclínics (infants que tenen símptomes),
el grup ja no pot ser el grup classe, sinó que ha de ser amb grup de 6-7
infants i amb un professional
 Última versió: infants ja tenen recorregut en el TDAH (també en grups
reduïts)
 PROBLEMA: està molt estructurat i és MOLT llarg (1 any llarg, i encara
queda manteniment programa). A nivell clínic t’ho pots plantejar però a
nivell escolar no (perquè les escoles es cansen)
 Programa organitzat en 7 fases (cada una amb un nom d’un dinosaure).
Cada fase està dividia en subfases
 Les habilitats socials de les classes en què es van fer van canviar
totalment, i els problemes externalitzats o conductes disruptives van
baixar un 70%
 cost alt en quant a hores i pressupost
o PROJECTE “DRAC HEROI”
 Acompanyar a l’infant a que afronti conflictes de manera sana i segura
(couching)  no pots tenir la patologia (diagnòstic), només alguns
símptomes, sinó no pots fer aquest programa

CAL LLEGIR: Josefa Canals1, Paula MoralesHidalgo1, M. Claustre Jané2, andEdelmira Domènech2
(2018). ADHD Prevalence in Spanish Preschoolers: Comorbidity, Socio-DemographicFactors, and
Functional Consequences. Journal of Attention Disorders Vol. 22(2) 143 –153 © The Author(s) 2016
Reprints and permissions: sagepub.com/journalsPermissions.navDOI: 10.1177/1087054716638511
journals.sagepub.com/home/jad

ENTREVISTA DIAGNÒSTICA CLÍNICA PER APLICACIÓ CLÍINICA: K-SADS-pl

EXAMEN:
- tr aprenentatge
- tr neurodesenolvupament – tea tdah
- tr disruptius i control impulsos
TRASTORN DE CONDUCTA NEGATIVISTA DESAFIANT (ODD)

Control d’impulsos i conducta disruptiva (categoria DSM-V), que engloba:

- Trastorn oposicionista desafiant (ODD)

- Trastorn de conducta
- Fredor emocional
- Trastorn explosiu intermitent

TRASTORN DE REGULACIÓ DEL PROCESSAMENT SENSORIAL

- Dificultats sensorials, motores, de processament, organització o integra (no poden

funcionar de manera multifuncional, no poden rebre molts estímuls, no entenen
situacions)
o TIPUS
 Hiper-reactius
 Hipo-reactius
 Altres trastorns del processament sensorial
o SUBTIPUS
 Tipus I (hipersensibles)
 Tipus II (hiporeactiu) -trastorn d’ansietat????
 Recelós
 Cautelós
 TDAH desatent + TEA
 Negativista/desafiant
 Impulsiu i desorganitzat (TDAH tipus impulsiu disruptiu??)

Si els infants ja presenten aquests símptomes des de petits, vol dir que tenen molt risc de patir algun
d’aquests trastorns

PREVALENÇA – ESTUDI DINAMARCA – 7% NADONS AFECTATS (població general)

Pérez Robles, R., Jané Ballabriga, M.C., Doval Dieguez, E. & Caldeira da Silva,P. (2012) Validating
Regulatory Sensory Processing Disorders in Early Childhood using the Sensory Profile and Child
Behavior Checklist (CBCL 1 ½-5). Journal of Child and Family Studies, 21, 906- 916. doi:
10.1007/s10826-011-9550-4

PRIMERS SIGNES DE RISC: es poden veure abans dels 30 mesos

TRASTORN NEGATIVISTA DESAFIANT (3 CATEGORIES)

- 1. Enfadament i irritabilitat (com a mínim 1)

o Pèrdua la calma
o Es molesten amb facilitat
o Estan enfadats i ressentits
- Discussions o actitud desafiant
o Discuteix freqüentment
o Desafia
 o Molesta als demés
o Normalment culpa als demés
- Venjatiu i rancorós

NO HEM PARLAT DE VIOLÈNCIA – s’enfronten, no agredeixen, no hi ha violència entesa com a tal

Diferents categories en gravetat:

- Lleu: Els símptomes es presenten només a un entorn, per exemple, a casa, a l’escola o a
la feina o amb els pares
- Moderat
- Greu

Màxima freqüència de la presentació del trastorn – 4-5 anys + pic adolescència (rebel·lia...)

Els primers que noten aquest trastorn son els de casa, perquè a l’escola poden no manifestar res,
van fent. En el moment en el que aquests símptomes apareixen a l’escola  problema greu
perquè l’infant ja ho està generalitzant

Trastorns de conducta: conglomerat de símptomes  apareixen en tots els contextos de l’infant (la
diferència és que a uns contextos apareixen uns i en altres uns altres)

DESENVOLUPAMENT

- Normalment és més comú en nois que noies

- A partir de 3 anys  tant nois com noies
- L’edat inici primerenca .....

CLÍNICA PER GÈNERE

- Edat preescolar – no hi ha diferencia de símptomes en el gènere

- A partir de 7-8 anys
o Nois: tossudesa, simptomatologia semblant TDAH hiperactiu impulsiu
o Noies: afectació processos emocionals (humor, emocions) + comorbiditat amb
estats depressius
- Moltes vegades, aquests símptomes son un indicador d’un inici de depressió a la
infantesa

COMORBIDITAT

- TDAH – comorbiditat alta (màxima severitat de presentació dels símptomes:

TDAH+ODD)
- TRASTORNS D’ANSIETAT
- TRASTORN DE CONDUCTA: ara podem dir que té trastorn conducta comòrbid amb ODD
(però abans el DSM englobava tots els símptomes de l’ODD i no podíem parlar de
comorbiditat).
- DEPRESSIÓ

ETIOLOGIA

- Problemes a nivell genètic, però no se sap res

- No son generalitzables perquè no se sap, no hi ha estudis
- Influències biològiques
 - Podem afirmar que l’ODD és degut a factors biològics, familiars, i ambientals. Depenent
de com interaccionin aquests factors tindrem un ODD més greu o més lleu

FACTORS DE RISC

- Exposició substàncies tòxiques durant l’embaràs

- Viure en situació de violència de gènere, abús, maltractament
- Temperament: néixer amb temperament fort/difícil (infants que els costa adaptar-se a
horaris de dormir, de menjar, ja hi ha resistència)
- Increment de cortisol  pot afectar a adolescents a desenvolupar conducta disruptiva
- ESTIL EDUCATIU DELS PARES: risc importantíssim per crear un ODD, sobretot quan hi ha
poca comunicació i pràctiques de disciplina incoherents i anàrquiques (un dia et deixo
fer això i un altre no, sense comunicació, no hi ha calor emocional entre els membres de
la família).
- QI a zona límit (per sobre de 70 i per sota de 90)  alt risc de desenvolupar ODD
- Dificultats en el llenguatge – van molt unides amb QI baix = poca comprensió llenguatge,
expressen de manera senzilla
- Dèficits en funció executiva (però no = TDAH), tenen afectada més la zona emocional
(control impulsos, iniciativa...) + afectada la flexibilitat cognitiva. No tenen tant afectades
les àrees de metacognició sinó més les emocionals i conductuals

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- Adolescència
- TDAH
- Trastorn de conducta
- Trastorn de conducta pertorbadora amb problemes de regulació de l’estat d’ànim
- Trastorn explosiu i intermitent
- Depressió
- Ansietat
- Consum de tòxics
- Trastorn pediàtric bipolar (només si hi ha comorbiditat amb TDAH)
- Trastorns del llenguatge

AVALUACIÓ – protocol + entrevista diagnòstica K-SADS-PL (al final)

- CRIBRATGE
o ASEBA
 CBCL
 TRF
 YSR
o CRITERIALS
 ECI-4
 CSI-4
 ASI-4
 Y-4
- ESPECÍFICA:
o Inventari d’expressió d’ira estat-tret
o Escala de temperament: ROTHBART
 o Qüestionari de dificultats de la regulació emocional
o Avaluar estil educatiu pares (Alabama Parenting Questionnaire)
o BRIEF: funcions executives

PROGRAMES D’INTERVENCIÓ (Mateixos que pels TDAH)

- Han de tenir en compte estratègies com:

o Acompanyament al nen/adolescent
o Programes escolars
o Acompanyament a les famílies
- Evidències
o Les fortaleses dels resultats dependran sempre de les tècniques utilitzades

DOCUMENTAL TRASTORNS CONDUCTA

Peter – 4 anys

- Temperament difícil
- Guarderia però poc temps – l’expulsen amb 2 anys
- No es relacionava
- No sabia reconèixer quines eren les conductes acceptables i quines no
- No hi ha relació pare-infant
- No sembla que vulgui estar amb la mare
- La mare el pica i el pare no hi està d’acord

Més del 90% dels delinqüents reiteratius i crònics pateixen una infantesa difícil i tenen problemes de
conducta
Grup de pares – a vegades intenten controlar-los massa, inclús jugant

Cicle coercitiu – nens es porten malament – pares controlen cada vegada més – nens encara es
porten més malament
Agressivitat i dominància – possibles causes:

- Poden sentir que no cauen bé, que són insegurs

- Ansietat que el deixin d’estimar

S’ha de canviar l’entorn familiar i estil educatiu

Majors probabilitats d’èxits  si es treballa conjuntament amb pares + infant des de molt petit (a
partir dels dos anys  moment idoni; als 3 anys ja comença a ser obvi el problema). Probabilitats
d’èxit fins als 7 anys
Intervenció:
- Ignorar conducta del nen – té efecte immediat sobre l’infant

Nen busca càstigs, etc quan no rep altra atenció sobre els pares
TRASTORN DE CONDUCTA

Abans es considerava diferent si el TR comença abans dels 10 anys o després (començament

primerenc ≠ començament tardà)

Ara amb el DSM-V no es té tant en compte, però si que hem de saber que la severitat és molt més
greu si aquest té un inici primerenc

Es pot detectar a partir dels 6 mesos d’edat (i podem començar a posar mesures)

- Constel·lació de símptomes: no ho mostraran sempre tot a tot arreu, però si que

mostraran problemes de conductes a tots els contextos (≠ TND  només ho mostren a
casa)

FACTORS QUE AJUDEN A DESENVOLUPAR EL PROBLEMA

- Vulnerabilitat biològica: nens prematurs, baix pes, conductes tòxiques durant embaràs
- De genètica del TC no en sabem gaire res
- Temperament (és innat)
o Alta reactivitat
o Efecte negatiu
o Falta regulació del processament sensorial
- Vincle insegur (relació nadó-primer cuidador): si nen presenta trets DIA pot ser degut a
vincle insegur
- Retard cognitiu (però NO discapacitat intel·lectual  sinó que estan zona límit QI 70-90)
 prevalença més alta de TC)
- Dèficits en pautes socials: no tenir xarxa social, no voler anar a l’escola...

FACTORS DE RISC

- ESTILS EDUCATIUS
o Insensibilitat
o Falta atenció
o Falta calor emocional
o Estratègies control rígides
o Normes molt laxes (no límits, fes el que vulguis)
o Expectatives desenvolupament inapropiades (quan tenim nen/a amb QI límit 
pares no son capaços de veure que les seves capacitats no li permeten arribar a
segons quines coses)
o Càstig físic...
- FAMÍLIA
o Família uniparental  pobresa, aïllament, falta recolzament
o Desacords parella
o Trastorns psicològics dels pares (el que més afecta per desenvolupar un TC és la
depressió major de la mare o del cuidador principal
- CONTEXT SOCIAL I FAMILIAR
o Baix nivell educació
o Atur
 o No suport emocional ni social
o Dificultats per cuidar-lo
o Estrès familiar
o Condicions delinqüents, caòtiques del veïnat...
o ...

FACTORS PROTECTORS (ajudaran a no desenvolupar TC)

- QI alt o correcte
- Temperament no conflictiu
- Bones HHSS
- Hàbits de treballar
- Bona relació amb els pares
- Bona relació entre els pares
- Companys prosocials
- Clima escolar de responsabilitat i autoexigència (esports, extraescolars...

TC  PROBLEMES EXTERNALITZATS

DE 3 A 6 ANYS  apareixen símptomes més importants i en plena potència d’inici primerenc

- Constel·lació de símptomes a partir dels 3 anys i l’aniran repartint a diferents contextos

- Alerta important!!
o 3 anys – 3 anys i mig – 5 anys  apareixen les ganes d’autonomia, de fer les
coses a la seva manera  època normal en el desenvolupament de les
rabietes...
 o PRIMER DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL  saber si rabietes i rebel·lies pertanyen en
el desenvolupament i no en un TC
 Ho distingirem  rabietes, pataletes sense violència explícita ni
planificada. Si és època rebel·lia cal ensenyar als pares com portar-ho i
explicar que és una època que passarà
- Si no fem res/quasi res  cada vegada serà TC més potent fins que a edat adulta serà TR
Personalitat Antisocial = quan abans es pugui intervenir millor (seria adequat començar
als 3 anys per aconseguir més probabilitat d’èxit)
- Si no es fa intervenció o es massa tard  % que es mantingui a l’edat adulta
o Si apareix abans dels 6 anys i és lleu – 3,2% es mantindrà edat adulta

ESTUDI  Si passem cribratge a aquestes edats i no surt quasi res, és quasi segur que no tindran res.

PREVALENÇA: TC: 5- 10%

- A Catalunya hi ha més prevalença (x2) a zona urbana i sub-urbana que a zona rural

ESTILS EDUCATIUS NEGLIGENTS I TC

- PERMISSIU
- SOBRE REACTIU
- VERBOSITAT: pares li expliquen tot com si fos un adult. Es perd molt la comunicació (un
no escolta i l’altre xerra)

El pitjor estil de tots  estil educatiu controlador, molt poc laxes, hipervigilància, hipercontrolats...

DSM-V

- Agressions
- Violacions normes...

AMB O SENSE TRETS DIA:

Davant cas TC hem de saber si compleix criteris o no. Si compleix TC  hem de saber si compleix
criteris subgrup DIA (trets psicopàtics).

- Absència remordiment o culpa

- Duresa, falta empatia
- Despreocupació rendiment escolar
 - Afecte superficial o deficient

Hi ha estudis que diuen que hi ha nens només amb símptomes DIA, però SEMPRE hem de mirar
primer si hi ha TC i després si hi ha trets psicopàtics (DIA). No hi ha només subgrup DIA.

Pitjor pronòstic de tots: TDAH + TC amb DIA

FREDOR EMOCIONAL  lectura

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES TC

- Transgressió normes socials

- Dimensió pertorbadora pels altres
- Caràcter agressiu
- Impulsivitat
- ...
- Actuen amb impremeditació (no es pensen les coses)
- No sensibilitat pels altres
- Manipuladors
- Ubiqüitat símptomes: ho presenten a tot arreu però no sempre tots a tot arreu
- Falta de resposta als premis i càstigs – TC (a altres TR potser no responen a premi però si
a càstig, o a la inversa; però si no responen a res  TC)

SIMPTOMATOLOGIA

- Agressions físiques
- Crueltat amb animals
- Mentides
- Robatoris
- Desobediència

PATOLOGIES ASSOCIADES

- Depressió
- Ansietat
- TR Psicòtics  els meus greus (a vegades diuen que l’infant té trets psicòtics 
al·lucinacions, deliris + descarrilament pensament; i en realitat el que volen dir és que
tenen TRETS AUTISTES, per tant, hem de preguntar si realment tenen deliris,
al·lucinacions...)
- Retard mental: no DI, sinó zona límit
- TDAH: és el més greu perquè s’agreuja tant TDAH com TC
- Cefalees
- Epilèpsia del lòbul temporal  moltes vegades no és detectada perquè no produeix
crisis epilèptiques, sinó que produeix absències  però produeix tots els símptomes de
TC = si se’ls medica amb tractament d’epilèpsia ja es reverteixen tots els símptomes de
conducta
- Anomalies de l’EEG
- Dèficits cognoscitius
- Dificultats lectura  fracàs escolar
VULNERABILITAT INTEL·LECTUAL I COGNITIVA – diu q ja ho ha explicat

EVOLUCIÓ TC

- PREESCOLAR
o Temperament difícil
o Hiperactivitat
o Conducta pertorbadora en el medi ambient
- ESCOLAR
o Problemes disciplina escola
o Aprenentatge deficient
o Campanes
o Conducta agressiva
o Fracàs escolar  tant per dificultats d’aprenentatge com per comportament
- ADOLESCÈNCIA
o Consum alcohol i drogues
o Promiscuïtat sexual
o Expulsions escoles
o Actes delictius
- VIDA ADULTA
o Es va cap a trastorn de personalitat, ja sigui psicopàtica o antisocial
o Trastorn antisocial de la personalitat

FACTORS DE MAL PRONÒSTIC DE TC

- Començament primerenc
- Varietat i amplitud dels símptomes
- Freqüència de les conductes pertorbadores
- Associació TDAH
- Absència pautes educatives a la família
- Medi familiar i sociocultural desafavorit (ara no és així, ara es consideren severs els dos
extrems)
o Pobresa, manca de recursos...
o Però ara problemes de conducta més greus els trobem a la classe sociocultural
més alta
- Violència i maltractaments
- Conducta delictiva familiar

NO ÉS MALALTIA CRÒNICA, NO ES NEIX AMB GEN DE CONDUCTA (com TEA o TDAH), s’hi poden fer
moltes coses, no neixen sent conductuals

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- TND: fins el DSM-V no podem posar comorbiditat entre TND i TC (aquest és més sever i
més greu). Però ara poden ser comòrbids (i és important per a la intervenció)
- TDAH
 - TR estats d’ànim (però és més important amb TND)
- TR explosiu intermitent (tr que en un moment determinat fan gran explosió de ràbia,
irritabilitat, agressivitat física/verbals i es poden passar setmanes i mesos molt tranquils,
fins que tornen a fer explosions)
- TR adaptatius
- TEA
- Entorn antisocial (viuen en ambient de delinqüència, de tòxics, abús...) = s’acaba
adaptant a l’entorn, no és TC

NENS QUE SENZILLAMENT SON AGRESSIUS (no compleixen TC però tenen agressivitat molt
important)

- Base del bullying

- Conductes hostils recurrents (físiques i/o verbals) en la resolució de conflictes o
consecució d’objectius
- Agressivitat  consideren que sempre els porta fets positius

DESENVOLUPAMENT ADAPTATIU DE L’AGRESSIVITAT – TIPUS DE MANIFESTACIONS

- Oberta/encoberta
- Instrumental/hostil
- Ofensiva/defensiva
- Relacional/directa
- Depredadora/afectiva
- Reactiva/proactiva
o Agressius proactius (teoria aprenentatge social)
 Ja vull reaccionar en contra teva, no perquè m’hagis fet res
 Atacs planejats
 Baix arousal del SNC. No hi ha ni ràbia, ni por, ni irritabilitat, ho fan
perquè volen
 Bona popularitat entre amics
 Inici tardà (en comptes de començar als 3 comencen als 4-5)
 Ells consideren que hi ha premi
 o Agressius reactius (model de frustració)
 Responen a provocació percebuda. Postura defensiva
 Atacs no planejats. impulsivitat
 Alt nivell arousal (irritabilitat, ràbia, por)
 Rebuig companys
 Inici temprà
 Risc amb biaix atribucional  Ambivalents amb les atribucions (depèn
de la situació atribueixen a una resposta positiva o negativa)

PROCESSAMENT INFORMACIÓ SOCIAL

- NENS NO AGRESSIUS: Registre de pistes/indicis sobre què està passant  interpretació

d’aquesta informació  creació d’objectius o estratègies d’actuació  CONDUCTA 
autoavaluació dels efectes i conseqüències d’aquesta actuació
- NENS AGRESSIUS:
- Registren poques pistes.....
- Sempre atribueixen agressivitat o hostilitat als altres
- Les estratègies que proposen sempre son agressives
- Anticipen sempre els resultats positius
- = processen malament la informació social i personal (recullen poca informació = genera
objectius equivocats i males conductes)

PREESCOLAR PEER-AGRESSION

- Conductes més freqüents: pega, empenta o fa la traveta

- Es fica en baralles d’altres
- Provoca als altres
- L’agressió verbal augmenta amb l’edat
- No hi ha diferències entre població urbana i rural
- Nivell cultural del PARE  FACTOR PROTECCIÓ DELS NIVELLS DE CONDUCTA AGRESSIVA
(en la nostra cultura)

ASSETJAMENT ESCOLAR (BULLYING)

- Desequilibri de poders
- Fenomen de grup
- ...
- CONDUCTES:
o Maltracte directe o indirecte
Ara s’ha agreujat tot molt degut a XARXES SOCIALS (fenomen que amb la covid s’ha multiplicat
moltíssim)

CARACTERÍSTIQUES DELS PROTAGONISTES

- AGRESSOR
o DOMINANT: agressivitat proactiva
o ANSIÒS: agressivitat reactiva (culpa, ràbia, dificultats processament informació..)
- VÍCTIMA:
o CLÀSSICA: ansiós, insegur, callat
o PROVOCATIVA: conductes hiperactives i disruptives
- AGRESSOR-VÍCTIMA: és ambivalent amb les seves conductes, és el més dur i el més
freqüent

PREVENCIÓ – no han acabat de funcionar (perquè s’ha fet com a educació emocional)

- ...

AVALUACIÓ – el protocol és el mateix q TDAH i TND (canvien algunes escales)

- com que son rebels, costa més de poder fer una bona entrada
- PREVIS: dibuix (no interpretem, només volem veure condicions bàsiques)
- PROTOCOL AVALUACIÓ:
o COGNICIÓ
 WISC
 Zona càlida: control emocional i impulsos, inflexibilitat o rigidesa
cognitiva: és la que hem de valorar i normalment està afectada
 Zona cognició
o CRIBRATGE
 ASEBA (CBCL...
 SDQ: pot anar molt bé si hi ha TC!!
 versió mestres i pares
 centrada en TC
 molt social: té en compte entorn social i conductes asocials
 si passem SDQ, l’entrevista ≠ K-SADS, ha de ser una altra
entrevista DAWOA  si en SDQ presenta tal tira x aquest camí...
= necessitem SDQ de pares i mestres (però també es pot fer la K-
SADS)
 ESPECÍFIQUES
 FREDOR EMOCIONAL: ICU (no validada a casa nostra, només
informació a nivell clínic, no per passar-la)
 Agressivitat: si és reactiva o proactiva (RPQ)
 Estils parentals: EMBU (escala que ens diu si hi ha calor
emocional a la família, rebuig o abandonament) + (APQ)
- Avaluació percepcions socials i estratègies d’afrontament agressives en preescolar
(APEP)
o Objectiu:
  Avaluar les percepcions socials i hostils i la tendència a escollir
estratègies d’afrontament o agressives
 Orientació clínica del processament de la informació social
 Edat: 3-6 anys
 9 ítems

TRACTAMENT

- PARES  sobretot quan son molt petits els nens (no és obligatori fer tt en pares, a
diferència del TDAH?)
o TRIPLE P
o PICGP
o INCREDIBLE YEARS
- Intervenció a l’escola
- Programes de bullying
- D’entrada no hi ha medicació, a no ser que la cosa estigui molt desbordada...
- TRACTAMENT BULLIYNG
o PROGRAMA KIVA: funciona a totes les edats que necessitem
o PROGRAMES ONLINE:
 NO TRAP – a l’escola (per pre-adolescents i adolescents)

TRASTORN EXPLOSIU INTERMITENT (DSM-V)

- Patró aleatori de reactivitat conductual agressiva i desproporcionada sense un motiu ni

objectiu concret, ocasionant alteracions o prejudicis greus a l’entorn físic i social i el
propi individu
- És més freqüent en la infància tardana o adolescència
- Criteris diagnòstics
o ...
DEPRESSIÓ

- Prevalença:
o ETAPA ESCOLAR - 3-6 anys  1% nens de 3 a 6 anys en Països europeus
o ETAPA INFANTIL - 6-12 anys  prevalença 2% de la població general
o No hi ha diferència de gènere
o A partir de l’adolescència  moltes més nenes afectades que nois (pot arribar al
6% de la població general)
- No és una malaltia crònica, pots deixar d’estar depressiu, no és per tota la vida
- A LA INFANTESA I ADOLESCÈNCIA TOTS ELS SISTEMES AFECTIUS I EMOCIONALS
PROVENEN DE FACTORS DE RISC EXTERNS, NO SON ENDOMÒRFICS (com en molts
adults)
- El TR pot ser endogen si els pares de l’infant presenten TR bipolar, sinó sol ser exogen
- TEORIES ETIOLÒGIQUES
o TEORIES PSICOLÒGIQUES
 MODEL SOCIO-AMBIENTAL: els nens es poden deprimir per manca de
reforç positiu (l’estimulació que tenen implica manca de reforços
positius) = tot allò positiu és escàs. No hi ha recompensa en res  es
deprimeixen per manca de motivació. És model important però no és el
més potent, acompanya la resta de models (es barregen tots en el risc
de la depressió)
 MODEL INDENFENSIÓ APRESA: viu les situacions com a incontrolables
(tant si faig com si no faig la situació es manté). Taxa de resposta baixa
 no hi ha motivació. Els costa aprendre coses noves (cognitiu).
Motivacions (desesperança, no troben llum al camí). No hi puc fer res.
Expectatives de perjudici, d’incontrabilitat i estil atribucional esbiaixat
 MODEL COGNITIU – EL MÉS POTENT, MÉS CONTRAST REAL:
experiències primerenques negatives o esquemes cognitius inadequats.
Distorsions cognitives que afecten a tota la persona. Visió negativa de si
mateix, del món i del futur  problemes afectius (disfòria, ansietat),
motivacionals (abuñila, apatia), cognitius (desatenció manca
concentració), fisiològica (son, no té perquè ser insomni, pot ser al
contrari, es passen tot el dia mig adormits i gana, n’hi ha que deixen de
menjar i perden 5% del seu pes en poques setmanes o que mengen
impulsivament i augmenten 5% del seu pes en poques setmanes = TOT
ÉS IGUAL DE SEVER), motors (passivitat).
 Distorsions: en adults se’n creen 12, en infants:
o Inferència arbitrària: extreure conclusions sense
informació suficient
o Abstracció selectiva: fixar-se en detalls no importants
(sobretot en els negatius)
o Sobregeneralització: extreure conclusions d’un fet i
generalitzar-ho a tots els fets
 o Magnificació. i minimització: maximitzem aspectes
negatius i minimitzem aspectes positius
o Personalització: tot allò negatiu que passa és per culpa
meva, però allò positiu ha vingut per casualitat, no per
miç
o Pensament dicotòmic: o tot o res, o blanc o negre (un
treball està ben fet o molt mal fet, és dolent o és bo)
 EXERCICI PENSAMENT DISTORSIONATS
o 1) Distorsionat
o 2)
o 3)
o 11) Distorsionat
 MODEL AUTOCONTROL
 AUTOOBSERVACIÓ: seleccionant elements negatius i
conseqüències immediates
 AUTOAVALUACIÓ: estableix criteris de valoracions poc realistes
(fa atribucions incorrectes)
 AUTOADMINSITRACIÓ DE CONSEQÜÈNCIES: pocs reforços i
castigar-se amb freqüència
o TEORIES BIOLÒGIQUES
 TROBALLES BIOQUÍMIQUES:
 Dèficit funcional de NA (però només estudis contrastats en
adults)
 Dèficit funcional 5HT (però només estudis contrastats en adults)
 TROBLLES NEUROENDOCRINES: no hi ha cap resultat contrastat
 TROBALLES POLISOMNOGRÀFIQUES
 Menys densitat del son REM (però només estudis contrastats en
adults
 HERÈNCIA EN ESTUDIS FETS RETROSPECTIVAMENT
 En bessons hi pot haver heretabilitat del 40-50%.
 Els fills de pares amb depressió tenen 3 vegades més la
possibilitat de tenir depressió  PERÒ NO CONTRASTAT, perquè
pares amb depressió tenen estil parental no adequat, i els
infants imiten les seves conductes
 DEPRESSIÓ MAJOR O TRASTORN BIPOLAR
 Part depressiva dels TR bipolar: pares ho transmeten
genèticament als fills (= única depressió endògena, ha de venir
dels pares afectats)

SÍMPTOMES PRINCIPALS

- Estat d’ànim disfòric (malenconia)

o expressions o mostres de tristesa, soledat...
o Canvis estat d’ànim
- Ideació autodespectiva
o sentiment de culpa, inutilitat

SÍMPTOMES SECUNDARIS
 - Conductes agressives (agitació)
o EN ETAPES PREESCOLARS (3-6 anys??): mostren el seu malestar amb ràbia,
irritabilitat i molt mal humor
o EN ETAPES INFANTILS: malenconia, mal humor, tristesa..
o EN ETAPES ADOLESCÈNCIA: agressivitat...
- Alteracions son
o Insomni
o Hipersomni
- Rendiment escolar baix
- Disminució socialització (aïllament)
- Queixes somàtiques
- Pèrdua energia, no tenen ganes de fer res
- Problema alimentació – no se saben regular
o Deixen de menjar
o Fan menjades compulsives

DEPRESSIÓ PER DOL ≠ DEPRESSIÓ MAJOR

- Hem de tenir en compte si s’ha mort alguna figura important per ells (pot ser la seva
mascota...)

TRASTORN DE LA DESREGULACIÓ EMOCIONAL

- Han de complir 3 dels símptomes:

o Molts atacs de ràbia i còlera (molt freqüents)
o Incompliment de normatives i reincidència d’aquests atacs
o Agressivitat reactiva i proactiva
o Aquestes conductes les han de presentar en més d’un lloc

DIFERENTS TIPUS DE CLASSIFICACIÓ DE DEPRESSIÓ DE 0-5 ANYS

- DEPRESSIÓ ANACLÍTICA - SPITZ

o De segon semestre de vida: comença als 6 mesos d’edat, tot i que podrien
començar als 3 mesos
o Plors, rigidesa facial, moviments atípics dits, no alerta estímuls externs, pèrdua
gana, pèrdua pes, regressions cognitives, AUGMENT RISC INFECCIONS (per això
s’ha de detectar tant)
o Es genera en nens que no tenen vincle segur (no abandonats però reben allò
bàsic per viure, no la part emocional) = manca de calor emocional i vincle primer
cuidador
o Només hi ha continuïtat si està en un hospici, sinó NO
- HOSPITALISME
o Segon semestre de vida
o Privació afectiva total
o Infants d’hospici (centre que cuida infants abandonats)
o Símptomes = depressió anaclítica, però ++
 Lentitud motora significativa
 Total passivitat
 Minvament desenvolupament intel·lectual
- DEPRESSIÓ SENSORIOMOTRIU
 o Etapa sensoriomotriu – 2 anys
o Aïllament
o Inhibició
o Apatia
o Retard desenvolupament sensoriomotriu
o Retard desenvolupament emocional
- SÍNDROME RETRAÏMENT DURADER (descoberta en estudis retrospectius en adults amb
depressió major)
o Rebuig contacte ocular
o Mirada perduda
o Absència activitat corporal
o Absència vocalitzacions
o Autoestimulació
o continuïtat en patir depressió a l’edat adulta = fer seguiment per aturar-ho
(80%)

SIMPTOMATOLOGIA I DEPRESSIÓ

Els únics que no tenen ideació suïcida són els preescolars

TRASTORN DEPRESSIU PERSISTENT

- Mateixos símptomes que la depressió major

- Però nivell de severitat LLEU
 - Per poder-la diagnosticar els símptomes han de tenir persistència de com a mínim 1
any
- En depressió major  hi sol haver ideació suïcida
- En depressió persistent  trobem desesperança, no ideació suïcida = PERMET FER
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
- Difícilment la trobem en etapa preescolar, però en etapa infantil ja la podem trobar més

FACTORS DE RISC

- PERSONALS:
o Sistema neuroendocrí: no està comprovat en nens
o Personalitat (en adults) / TEMPERAMENT EN NENS
- AMBIENTALS
o Família
o Si primer cuidador amb depressió major  molt probable que infant
desenvolupi TC
o Vincle insegur i ansiós
o Estils educatius
o Males notes escolars  si infant creix en entorn que li exigeixen més del que
pot, es pot enfosar i per tant treure males notes
o Esdeveniments traumàtic (naixement germà, accident...)

COMORBIDITAT

- INFÀNCIA
- TR ANSIETAT PER SEPARACIÓ
- TR ANSIETAT GENERALITZADA
- TDAH
- ADOLESCÈNCIA
o DISTÍMIA – DEPRESSIÓ PERSISTENT (passen etapes en les que la
simptomatologia és de depressió però després és més lleu?)
o ÚS DE TÒXICS
o TDAH
o FÒBIA SOCIAL: trastorn molt propi de l’adolescència
o TC
o TR ANSIETAT
o TDAH

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- DISTÍMIA – DEPRESSIÓ PERSISTENT

- TR PEDIÀTRIC BIPOLAR
- TR ANSIETAT GENERALITZADA
- TDAH
- TND
- SIMPTOMATOLOGIA PSICÒTICA

AVALUACIÓ

- CRIBRATGES
o ASEBA: CBCL, TRF, YOUTH
 o ECI-4, CSI-4, ASI-4
- ESCALES ESPECÍFIQUES DE PAUTA DEPRESSIVA
o CDI: molt vàlida i bona  inventari de depressió per nens
 Aplicar a partir 8 anys  han de saber llegir x fer-lo
 Criteri bàsic de pautes depressives de l’infant
 Autoinforme
o GRASP: informen els pares i els mestres (escala detecció problemes humor de 3-
6 anys). Molt centrada en conductes que poden fer els nens en aquestes edats
en context familiar i escolar
o PRESS: autoinforme, menors de 6 anys, els ítems son dibuixos
 Problema: els dibuixos no agraden, els hi pots deixar pintar el que
s’assembli més a ell, que retallin...
- ALTRES ÀREES
o Temperament: EATQ-R
o AUTOESTIMA
o AUTOEFICÀCIA
o ESTILS EDUCATIUS:
 EMBU – molt més efectiu, ens dona tot el que necessitem saber
 ALABAMA
- ENTREVISTES
o CHILDREN DEPRESSION RATING SCALE  si tenim molt i molt clar que és
depressió, perquè només ens informa de pautes depressives (a partir de 7 anys i
al nen/a). Entrevista semi-estructurada. Hem d’estar segurs que no hi ha
comorbiditat, perquè és molt llarga (1h i mitja)
o DICA
o K-SADS-PL: informació de depressió bàsica i elements d’altres possibles
trastorns

TRACTAMENT

- TRACTAMENT PSICOLÒGIC (s’ha de fer quasi tot)

o Components conductuals
 Relaxació
 Activitats agradables (demanar a pares que facin llistat d’activitats que
fill/a gaudia abans)
 Habilitats socials
 Higiene son i alimentació (aprendre a dormir i a menjar de manera
corresponent)
o Components cognitius
 Resolució de problemes
 Reestructuració cognitiva – sí que es pot fer, però s’ha d’adaptar a l’edat
de l’infant (volem que passi d’una distorsió a un pensament positiu
 Autocontrol
o Components afectius
 Regulació i educació emocional (tornar aprendre què és cada emoció,
sentiment, què significa, situacions...)
 - PROGRAMES MULTICOMPONENTS – PREVENCIÓ
o PPP (Positive Parenting Program)
 Per a pares de nens 3-14 anys
 És secundari a la intervenció que hem de fer amb els nens i infants
o FOTRIUS
 8-12 anys
 Tres sessions de relaxació, 4 d’autocontrol... Organigrama de com
gestionar però sense donar material
o SPARX
 Adolescents que no vulgui començar teràpia
 Programa on-line
 Format visual (pel·lícules...) i qui porta el tema és heroi
 Reestructuració cognitiva total (però tu has d’estar al costat)
o CWD-A – coping with depression for adolescents
 14-18 anys
o CWD-C
 Per pares de pre-adolescents
o ACTION – organigrama
- TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
o Res de medicaments  excepte EN UN ÚNIC CAS: si tenim adolescents amb
CRISI AUTOLISI (ideació suïcida desbordada)  prendre antidepressiu durant
una temporada
o Antidepressius tricíclics i tetracíclics
 IMIPRAMINA: el més recomanat, millor tractament mèdic per a la
depressió infantil  millora l’estat d’ànim, juga més, menys idees de
suïcidi. Però aquests medicaments son tòxics, cal seguiment setmanal
per valorar nivell toxicitat
o Inhibidors selectius recaptació serotonina (ISRS)
 FLUOXETINA: avantatge  absència cardio-tòxics
o Inhibidors de la monoamina oxidasa (IMAOS)
 FENELZINA: eficàcia menor. Efecte ansiolític

SUÏCIDI A LA INFANTESA I ADOLESCÈNCIA

- Concepte de mort
o Entendre mort  mitjana de 9 anys
o Concepte de mort en el nen potencialment suïcida
 Ideació mòrbida i fantasies sobre la mort
 Actituds d’atracció o rebuig vers la vida i la mort
 Pensaments freqüents de la mort personal i en la dels familiars
 Variacions en la comprensió del fenomen  depèn de creença i religió
 Distorsions del concepte de mort
- Definicions suïcides
o Acte suïcida: qualsevol fet que la persona faci per atemptar contra la seva vida
o Conducta suïcida: fets i conductes que porten a l’individu a posar-se en alt risc
de patir mal important, ho fan de manera conscient
 o Ideació suïcida: qualsevol persona, abans de fer primer intent de suicidi o suïcidi,
passa per procés cognitiu (procés d’ideació suïcida, que té diferents etapes) =
suïcidi acte impulsiu, però hi ha temps que s’ha anat fent el procés cognitiu
o Parasuïcidis: actes que sembla que vagin encaminats a la fi de la vida, però
realment el fi no és aquest. conductes que posen en perill individu però no volen
morir, sinó autocastigar-se
o Crisi suïcida: abans estaven molt deprimits o molts TC o molt fora de normativa
per conducta tòxica. Primera o segona vegada que tenen la necessitat de dir vull
marxar d’aquí
o Suïcidi
- DSM-V  no es parla de suïcidi, sinó de TR de comportament suïcida
o S’inclou persona que ha intentat suïcidi en els últims 24 mesos
o L’acte no pot complir criteris per autolesió no suïcida
- Epidemiologia
o Zones geogràfiques conten!!!
 Europa:
 d’Alemanya cap amunt  més suïcidis
 d’Alemanya cap avall  menys suïcidis
o Exposició del sol: com més sol  menys risc de suïcidi; menys sol  + suïcidis
o Suïcidi és estacional  majoria de suïcidis es porten a terme a la primavera o a
la tardor
o Primer període d’edat: més nois que noies
o Segons període d’edat (adolescència i primera edat adulta): més nois que noies
o Raó per sexes:
 Ideació: moltes més noies
 Intents: moltes més nois (per cridar l’atenció i avisar que no estan bé)
 Suïcidi consumat/fet: molts més nois

- FACTORS DE RISC
o Desequilibri en neurotransmissors (en adults s’ha comprovat, però en infants i
adolescents no)
o TR psiquiàtrics
 TR conducta sever
 Depressió major
 TR pediàtric bipolar (en zona depressiva)
 Adolescents  consum de tòxics
o Habilitats pobres per resoldre problemes
o Violacions agressives i sexuals
o TR de la identitat sexual (manca d’identificació sexual). Sobretot en els nois
o Accés a les armes
 o Problemes familiars: divorcis, violència domèstica
o Ètnia i cultura  distorsions fantàstiques que donen certes cultures i religions
que fan canviar el concepte de mort
- ETIOLOGIA
o Nivells baixos de fluids cerebroespinals (comprovat en adults però no en infants)
o Problemes en la 5HT (comprovat en adults però no en infants)
o La història familiar de suïcidis, comporta que aquella família tingui un alt risc que
davant de qualsevol conflicte  suïcidi. Com més proper sigui el familiar, pitjor
o També passa si suïcidi a l’escola, i com més petita l’escola pitjor. Com més
propera sigui la persona que s’ha suïcidat a tu, pitjor. S’ha de fer prevenció a
aquestes escoles
o TR i problemes psicopatològics
 2/3  tr de l’humor
 Noies: depressió major
 Nois: TC i conductes addictives
 2/3  conductes substàncies (molt més nois)
 1/4  tr ansietat
 1/3 o 1/4  TC o TND (que a l’adolescència pertanyen a la depressió,
per tant només es considera la depressió)
- ANSIETAT I SUÏCIDI: MODELS
o MODEL BIOQUÍMIC
 Desesperança: depressió
 Desolació: ansietat
 Part bioquímica: CHR, ACTH, cortisol i serotonina
o MODEL PSICOLÒGIC

- CONDUCTES SUÏCIDES (sobretot el que està en negreta tothom ho ha passat, les altres
potser si o potser no)
o Ideació suïcida
o Amenaces de suïcidi
o Planificació de l’acte
o Intents suïcidi
o Suïcidi consumat
o Idees de mort
o Conductes de risc (no veure el perill)
o Autolesions (calmar angoixa)
o EDATS D’APARICIÓ:
  Lligada al concepte de mort
 Escolar: conductes d’alt risc
 Pro-adolescència: plena conseqüència del concepte de mort
- AVALUACIÓ
o ESCALA COLUMBIA-SUICIDE SEVERITY RATING SCALE: avaluació de la severitat
de la conducta de suïcidi
 Format entrevista
 A partir de pre-adolescència
- “BALLENA AZUL”
o 6 claus sobre el joc de reptes que condueixen al suïcidi
- ELS PACTES SUÏCIDES:
o Acord entre dos o més persones per cometre el suïcidi de manera conjunta, en
un determinat moment i lloc
o Quan es pot produir un pacte suïcida?
 Estan encapsulats, molt tancats en si mateixos, no fan socialització
perquè no els hi interessa
 Sempre hi ha un instigador  qui provoca i fa que els demés s’apuntin al
pacte per acabar suïcidant-se
 Sobretot en cultures orientals (Japó i Corea del Sud)
o Epidemiologia: del 0,4 al 3,1%
o Noves modalitats: INTERNET (NET SUICIDE)
o FACTORS DE RISC
 PERSONALS
 Antecedents psicopatològics (depressió)
 Problemes legals
 TLP (a partir d’adolescència)
 TP
 Antisocials
 Abús/dependència substàncies
 Intents suicidis anteriors
 Malaltia
 No tenir afecte familiar
 Sentiment fracàs
 FAMILIARS
 Estreta relació amb algú que ha comès suïcidi
 Famílies desestructurades
 Divorci pares
 Problemes familiars
 SOCIOCULTURALS
 Aïllament social
 Costums o conviccions socials restrictives
 Matrimonis forçats
 Creences religioses
 Alt valor virginitat femenina
 - Tabú fort: creença catòlica religiosa ortodoxa  atemptar contra la pròpia vida és tabú
més greu i més important  fortalesa del tabú impedirà que tinguin la idea suïcida
- PREVENCIÓ
o PROGRAMA CWDA: però no serveix a nivell general d’escola, però sí a nivell
individual o grup petit per persones amb depressió
o PROGRAMA POP
o Farmacologia  quan hi ha intents suïcida
 LITI  el més adequat i el més tòxic
 Més eficàcia els neurolèptics que els antidepressiu
o PROGRAMA REACH-OUT
 online
 tenen moderador i supervisor que durant procés prevenció i sortida de
la idea suïcida amb qui poden contactar
 moderador: dona ordre de canvi de programa
 supervisor: acompanyament per fer tota la prevenció

AUTOLESIONS NO SUÏCIDES

- Infants amb discapacitat important que tendeixen a autolesionar-se. Però no es

consideren autolesions perquè no van cap al camí d’autolesions no suïcides
- Pandèmia  ha crescut moltíssim, sobretot en noies. No sol haver-hi patologia de base,
tot i que si busques bé hi ha alguns indicis
- DSM-V:
o mínim 5 dies del darrer any
o em vull fer mal per alleugerir de culpa, per culpar-me a mi mateix, idea
distorsionada que resoldran dificultats personals i arribaran a estat d’ànim
positiu perquè s’han autocastigat
- Edat d’inici: 13-16
- ¼  noies
- 1/10  nois
 - ANR: escapar o eliminar estat anímic aversiu. REFORÇ NEGATIU
- APR: sentiment que produeix l’autolesió esdevé recompensa. REFORÇ POSITIU
- SNR: evitació de responsabilitats o demandes socials. REFORÇ POSITIU
- SPR: obtenció d’atenció personal, institucional o com intent de comunicació. REFORÇ
NEGATIU
- Hi ha pàgines de suport online:
o Controlades per agents sanitaris
o Pàgines que donen suport entre iguals
o RISCOS
 Reforç ANS per normalització
 Compartir experiències i estratègies
 Inducció de l’impuls
 Risc d’estigmatització
o BENEFICIS:
 Reduir aïllament
 Expressar emocions
 Control dels impulsos
 Foment de la recuperació

TRASTORN PEDIÀTRIC BIPOLAR

Història – no s’acceptava que alguns infants o adolescents poguessin tenir TAB. No és trastorn que
aparegui ara, sempre ha existit però s’ha amagat fins els anys 90.

TAB infància i adolescència  ciclació ràpida

- Adult  3 mesos zona depressiva, 2 mesos zona eutímica, i de cop a zona maníaca
- Infantesa i adolescència  no hi ha període eutímic. Passa de depressió a mania.
Ciclació es pot donar vàries vegades en un dia o vàries vegades en una setmana

COMORBIDITAT

- TDAH – hi ha molts símptomes que pertanyen a TDAH que també són símptomes del
TAB (hi ha solapament de símptomes, sobretot en la infància)

Quan diagnostiquem TABP sempre serà BIPOLAR NO ESPECIFICAT

- Excepte TB TIPUS 1
o Episodi maníac, mixt, hipomania i depressió major

SIMPTOMATOLOGIA EN LA INFÀNCIA
- Grandiositat: a vegades si i a vegades no
- Irritabilitat: sempre es troba
- Depressió: algunes vegades
- Eufòria típica de la mania: en infantesa es troba poc
MANIA
 - Període d’humor elevat, expansiu i irritable
- Autoestima elevada i inflada
- No tenen necessitat de dormir (necessiten estar contínuament en funcionament)
- Parla en verborrea
- Fuga d’idees
- Pensament accelerat (símptoma hiperactivitat)
- Distractibilitat
- Augment activitat de manera intencionada (activitats agradables per ells)
- Deteriorament acadèmic i social
HIPOMANIA
- Estat d’ànim expansiu
- Alegria excessiva
- Inquietud motriu
- Oposicionisme
- Irritabilitat
- Alteracions son
- Alteracions gana
- Loquacitat

DEPRESSIÓ
- Té diferents símptomes segons període d’edat
- Hem de tenir en compte l’edat del nen per saber quina simptomatologia esperar
- La zona depressiva depèn de l’edat

SIMPTOMATOLOGIA ESCOLA (solapament amb TDAH, però en el bipolar aquests símptomes solen
ser més severs)
- Problemes
o Atenció sostinguda
o Memòria de treball
o Velocitat processament lenta (funció executiva)
o Rendiment verbal
o Resolució problemes abstractes per manca d’atenció
o Aprenentatge verbal

SIMPTOMATOLOGIA FAMILIAR

- Menor comunicació
- Mala interacció germans
- Pares separats
- Famílies disfuncionals

Hi ha molta càrrega genètica, però l’estil educatiu dels pares fa que la situació sigui molt greu o
més portable.
Sense càrrega genètica, infants abandonats també poden acabar desenvolupant TBP

- ESTILS EDUCATIUS
o Dominants
o Controladors
 o Tracte poc càlid
o Menor cohesió
o Conflictes
o Menys sobreprotectors
o Mares: menor rebuig
o Major calor emocional

SIMPTOMATOLOGIA ASSOCIADA
- Desajust social i personal
o Dificultat en l’expressió i comprensió de les emocions
o Independència
o Pocs recursos d’afrontament
o Poca flexibilitat (no tant com TEA però també)
o Són rebutjats pels companys (son estranys pels companys)
- ESTRESSORS AMBIENTALS
o Pobresa
o Violència domèstica
o Separació/divorci
o Conflictes familiars
- Abús i abandonament
- Estrès crònic
- Psicopatologia dels pares  que pare o mare sigui bipolar, o tenir familiar proper que ho
sigui

INICI DEL TRASTORN

- Primers episodis solen ser a la infància però es solen diagnosticar de TC, TDAH...però en
realitat ja son manifestacions de TB
- Hi ha estudis longitudinals  quan un jove adult (20,21,22) que pateixi depressió major
té elevat percentatge que al cap de poc pateixi episodi maníac
- SÍMPTOMES PRODRÒMICS (que enuncien que passa alguna cosa) – risc del 80%
o Capacitat atencional minvada (de cop i volta desatents)
o Grandiositat (de cop i volta)
o Irritables
o Pensament accelerat
o Trets suïcides (sobretot en adolescents)

CURS DEL TRASTORN

- Tendeix a ser crònic i continu amb pocs períodes eutímics discernibles i amb ciclació
ultraràpida (ciclar en una setmana o en un mes) o ultradiana (ciclar en u mateix dia)

PREVALENÇA INFANTIL I ADOLESCENTS – 1,7%

RAÓ PER SEXES – més en nois (4) que en noies (1) 4/1.

MOSTRA EPIDEMIOLÒGICA – 14 a 24 – 1,4% / 4 a 18 anys – 0,7%

CLÍNICA

- Agressivitat
 - Hiperactivitat
- Irritabilitat
- Canvis d’humor
- Impulsivitat
- Baixa tolerància a la frustració
- Grandiositat
- Preocupacions sexuals
o Si hi ha aquesta simptomatologia hem de diferenciar entre TC sever ≠ TEPT ≠
TABP
- Al·lucinacions
- Mal humor
- Conductes suïcides
- Conductes homicides

NENS VS ADOLESCENTS

- NENS
o Símptomes de TDAH
o Rarament deliris (segurament no hi haurà simptomatologia psicòtica)
o Rabietes molt freqüents
- ADOLESCENTS
o Similar als adults
o Fases eufòria
o Fases tristesa
o Psicosi i ideació suïcida
- NENS I ADOLESCENTS
o Hiperactivitat
o Distracció
o Disfòria/ansietat
o Irritabilitat
o Afecta inestable
o Alteracions conducta
o Hipersexualitat
o Grandiositat
o Conductes d’alt risc

ESTAT D’ÀNIM PREDOMINANT

- Rarament és eufòric
- Tempestes afectives o explosions  poden durar molta estona
BASE DEL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

TDAH – no respecten torns de paraules però no presenten verborrea

Distractibilitat – no volen anar a dormir perquè no volen deixar de fer l’activitat. Però si els
aconsegueixes fer-los adormir, dormen molt. TABP 

Autoavaluació positiva irreal  l’examen m’ha anat molt bé, aprovaré

Grandiositat  sóc el millor, ho he fet perfecte, el millor de tots

Conseqüències negatives TDAH  trenquen vidres, cauen de la bici...

TAB per ells és positiu perquè trien activitats plaents

Comentaris fora de lloc  es posen a parlar de bou i s’està parlant de rius...

PRONÒSTIC
- Com més jove es detecta  més difícil és que es recuperi, és més fàcil que sigui crònic
- No s’ha pogut fer suficients estudis de seguiments ben fets per saber què passa al llarg
dels anys
ETIOLOGIA
- Adults  50% genètica
- EFECTE COHORT: efecte anticipació genètica (expansió d’una generació a una altra) =
cada vegada trobem nens més petits afectats d’un TB
- Cada vegada augmenta més el nombre de casos de nens i adolescents afectats
- Cada vegada la simptomatologia comença abans (la clínica, la base del trastorn sempre
és la mateixa, però els símptomes comencen abans)
- Estudis de bessons MZ i DZ explica l’heretabilitat estimada d’un 69%

HERÈNCIA
- Multifactorial
- Estan afectats el 13, 18 i 21 cromosomes
Podem tenir nens que tenen base genètica però si tenen estabilitat ambiental segurament no ho
mostraran

AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC
- Ha estat molt infradiagnosticat
- S’ha donat més impotència als trets psicòtics que als afectius
- Alta comorbiditat TDAH  però com que no reaccionaven a medicament per TDAH, per
això van pensar que no era TDAH i es va començar a parlar del TB Pediàtric (anys 90) 
de cop van haver-n’hi molts

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- METABÒLICS: CUSHING, HIPOTIROÏDISME

- Infecciosos: SIDA...
- Neurològics: epilèpsia lòbul temporal
- Alteracions hemàtiques: anèmia, ferropènia
- Intoxicació metalls
- Càncers
- Genètics: SD velo-càrdio-facial (discapacitat intel·lectual  QI zona límit)  presenten
trets psicòtics (semblant a SQZ infantil) o cap a la part bipolar
- En adolescents
o Consum substàncies
o Sobretot en primeres edats de la pre-adolescència  la toxicitat no apareix fins
al cap de 6 mesos
- TRASTORNS CONDUCTA
o No presenta parla accelerada
o No presenta fuga d’idees
o No presenta deliris de grandesa
o Durada dels símptomes és més crònica
- Abús sexual
- TEPT
- SQZ

COMORBIDITAT

- TDAH – on hi ha el problema més important

DIAGNÒSTIC

- Identificar canvis d’humor (després de descartar patologies)

o Graella amb diferents hores i que pares/profes ens vagin posant cada hora o
cada dues hores el tipus d’humor que tenia
o Aquestes graelles s’han de fer un mínim de 3 setmanes
- Demanar per família extensa, no extensa...
- Descartar tot tipus de condicions mèdiques
- Tenir en compte període de 6 mesos en abús de substàncies
- Factors ambientals (estils educatius, xarxes socials, escola...)

INSTRUMENTS

- CRIBRATGE – escala CBCL (només funciona la dels pares, la dels mestres no)
 o Si les escales d’agressivitat, atenció, ansietat/ depressió puntuen una T>70 
senyal que pot indicar ALERTA de TB = hem de fer bona avaluació
- Entrevista K-D-SADS – valora simptomatologia actual i anterior. Aquí no és entrevista de
tancament, sinó de diagnòstic. És la part més important
- Entrevista de severitat dels símptomes de la mania
o MANIA RATING SCALE
o BEIGEL MURPHY SCALE
- Funció executiva
o BRIEF

TRACTAMENT
- Bon pronòstic
o Diagnòstic i tractament precoç
o Adherència al tractament
o Reajustaments casa/escola
o Millora i manteniment de la xarxa social
- Mal pronòstic
o Assistència mèdica inapropiada
o Tardança
o ....
- ....
- INTERVENCIÓ FARMACOLÒGICA
o LITI  més efectiu, però cal analítica setmanal per. comprovar toxicitat
o DEPAKINE
o Neurolèptic  RISPERDAL

RAINBOW
- Base cognitiva-conductual per fer programa d’intervenció en nens afectats de TDAH (11-
13 anys)
- R: Importància de les rutines diàries
- A: regulació de l’afecte i control de l’ansietat
- I: Autoestima positiva
- N: reestructuració cognitiva
- ...
- Funciona bé

L’ESPECTRE BIPOLAR

Autora - 2 tipus
- FENOTIPUS RESTRINGIT – compleixen alguns dels criteris
- FENTOIPUS AMPLI – gran irritabilitat i canvis d’humor

Autor - 3 tipus
- RESTRINGIT
- INTERMIG – duració dels episodis molt curta (hi ha més part de depressió)
- AMPLI O DISREGULACIÓ SEVERA DE L’HUMOR – forma part de la nosologia del DSM-5

ESPECTRE AMPLI TB
 - Gran irritabilitat, ràbia, tristesa, agitació, descarrilament de pensament, dificultats de
dormir (però sí que tenen necessitat de dormir, tenen insomni)

DOCUMENTAL
- Chase  símptomes psicòtics
- Adolescent  aquesta no hauria de tenir TB, hauria de tenir TR de desregulació severa
de l’humor (no és TR Bipolar)
- Nena petita 4 anys 
- Cas germans

TRASTORNS DE L’ANSIETAT

- TRETS BÀSICS I FONAMENTALS DE L’ANSIETAT – PART GLOBAL COMUNA

o Ansietat: resposta normal i adaptativa. Però hi ha persones que tenim nivells
alts temperamentals d’ansietat (és innat)  més risc de desenvolupar TR
ansietat / baix nivell temperamental d’ansietat  factor de protecció per no
desenvolupar algun TR ansietat.
o STAI – tret i estat
o EVITACIÓ  tant motriu com cognitiu
o Moltes preocupacions, rumiació, anticipació ansiosa, pensament negatiu
o Edat d’inici (màxim pic, tot i que pot començar sempre)
 Fòbies animals – 6-7
 TAS (separació) – 7-8
 TAG – 10-12
 TOC – 11-15
 TR Pànic – 22-24 (si es dona en adolescència és perquè hi ha hagut
conducta tòxica)
 Agorafòbia – 22-24
o COMORBIDITAT
 Ansietat com espectre: comorbiditat homotípica (entre ells mateixos) i
heterotípica (amb altres TR que no siguin d’ansietat  TAG + Depressió)
 Exemple: TAG (primari) + fòbies específiques que acompanyen
 Poden complir criteris de molts TR i fòbies però no tots 
segueixen tenint problemes d’ansietat
o ETIOLOGIA
 Transmissió familiar
 Ansietat  hereditària
 Modelatge familiar  “s’encomana”
 Factors genètics
 MZ i DZ  30-40%  hi ha alguna part genètica
 Temperament  inhibició conductual (alta timidesa + por absoluta de
noves situacions i persones)
 Evitació
 Demora per conèixer persones noves
 Cara preocupació
 Intenten mantenir-se al costat de figura de vincle
 No tenen gaire conversa ni contacte visual
 No busquen explorar noves situacions
  Factors parentals i familiars
 Sobreprotecció  no dones la capacitat d’actuar
autònomament de fer conductes d’afrontament per solucionar
problemes = talles les ales = persones insegures i intranquil·les
 Gen transportador de la 5HT  té a veure amb la criança – no hi
ha estudis concloents
 Esdeveniments vitals estressants: abusos, morts, bullying, separacions...
 Biaixos cognitius
 Sentir-se amenaçat per tot  atribucions cognitives negatives
(no em portarà res de bo, tot serà dolent...) = pensaments
automàtics negatius
 Neurofisiologia
 ADULTS  augment glutamat, descens de GABA (però no està
del tot comprovat, i menys en infants)
o SÍMPTOMES
 Inquietud motriu (és important diferenciar de TDAH)
 Somatitzacions (mals de panxa...)
 Plors
 Pèrdua gana
 TR son
 Negativa per separar-se dels pares
 Moltes pors
 Dubtes
 Situació màgica  si mantinc obsessions/rituals  impedirà que jo o
família pateixi mals
 Inhibició motriu
 Despersonalització  si han patit esdeveniment estressant traumàtic
(agressions, abusos severs...) (no si ha nascut germà, petit accident que
no ha passat res...)
 Desrealització   si han patit esdeveniment estressant traumàtic
(agressions, abusos severs...) (no si ha nascut germà, petit accident que
no ha passat res...)
o EPIDEMIOLOGIA
 PREVALENÇA 5-10%
 ESTUDI ONTARIO – va tenir en compte que nens i adolescents podien
patir TR ansietat
 4-11 anys
 No hi ha diferència entre nois i noies en edat infantesa
 Però a la pre-adolescència (12-16)  nois 4,9% i noies 13,6%
 Estudi Holanda – etapa preescolar
 Prevalença 10%
o PROCEDIMENT BÀSIC

o CRIBRATGE
 ASEBA, CSI-4...
o INSTRUMENTS ESPECÍFICS
 EDAT PREESCOLAR: ESAP I SPENCE
 EDAT ESCOLAR:
 ADOLESCENTS: SCARED (puntuació > 25)

o ENTREVISTES DIAGNÒSTIQUES
 K-D-SADS
 ADIS: entrevista de tancament específica d’ansietat amb objectiu bàsic
 definir TR ansietat (però hem de tenir clar que no hi ha comorbiditat
heterotípica, sinó hem de passar a K-D-SADS). Els hi passes als nens i
pares
o TRACTAMENT PER TOTS ELS TR ANSIETAT
 Psicofarmacològic
 Benzos  PROHIBIDES EN NENS I ADOLESCENTS (tots
medicaments ansiolítics i no serveixen per res)
  Inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (el TOC
necessita aquesta medicació, però és l’únic que admet
medicació) – fluoxetina, sertralina, paroxetina
 Psicoeducació – pares, escola i persona
 Tècniques de relaxació
 Exposició en viu o imaginària o creativa
 Entrenar pares
 HHSS i d’afrontament
 REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA – TERÀPIA COGNITIVA-CONDUCTUAL
 TREC – Teràpia Relacional Emotiva Conductual – bons resultats.
Sistema A (situació), B (pensament o creença irracional), C
(conseqüències emocionals o conductuals) – molt bona x
adolescents
 BECK – Esdeveniment + creença + reaccions – més per nens
 MINDFULNESS – com a suport secundari!! No podem fer intervenció
basada en mindfulness i relaxació. És suport secundari al nucli de la
intervenció
 MSBR
 MBTR
 PROGRAMES
 COOL-KIDS – 2 versions (3-6; 7-17) – psicoeducació, HHSS,
reestructuració cognitiva...
 Gato caliente – primer programa que tenia en compte que el
nen tenia ansietat. La versió que més funciona de 7-13 anys.
Reconèixer...
 FUN FRIENDS – 3 versions – afrontament estrès, HHSS,
autoestima, reestructuració cognitiva, relaxació...
- TRASTORNS ESPECÍFICS
o Por: forma part del desenvolupament formal i evolutiu de les persones. Són
evolutives, cada període d’edat té diferents pors. Si la por que es té està dins
període evolutiu, s’ha de deixar que creixi. NO és cap TR d’ansietat. Sempre
davant estímul específic.
 7-8 mesos fins 14  si no presenten ansietat per separació  TEA o
Psicosi infantil
 Ansietat per separació és bo pel desenvolupament de la persona. ≠ TR
Ansietat per separació.
 4-6 anys  por als sers imaginaris (bruixes, fantasmes...). Deixar créixer,
no és patològic
 6-12 anys  a partir de 9 anys  concepte de mort = por a la mort
familiars...
 Adolescència  por social, acadèmica...
 Foscor  la por es va mantenint  no posar làmpada perquè
s’acostumin a que la foscor existeix
 FACTORS DE RISC
 ESTIL EDUCATIU – modelatge
 Inhibició conductual
 FACTORS DE MANENITMENT
 Cuidadors
 Si per nen és benefici  em fa por l’aigua, doncs no vagis a
nedar
 POR ≠ ANSIETAT
 POR  específica, resposta física. Implica potencialment
estímul que pot fer mal (hi ha perill real) gos perillós vs
chihuaua
 ANSIETAT  global, resposta cognitiva
 AVALUACIÓ POR
 Escala Pelechano  mesura de diferents pors – no serveix
 Escala Sosa  no indica gran cosa
 Inventari pors a l’hospital  s’ha comprovat que si l’infant
entra amb molta por i se li ha de fer intervenció... tarden molt
més a curar-se = cal relaxar-los abans per evitar que el procés de
curació s’allargui molt més. Si puntuen alt  relaxar abans de la
intervenció. Funcionen i són curtes
o FÒBIES: Les fòbies no tenen edat, no són evolutives ni racionals ni tenen res a
veure amb la perillositat de l’estímul
 FÒBIA ESCOLAR
 Rebuig perllongat d’anar a l’escola per algun tipus de por
relacionada amb la situació escolar
 Símptoma fonamental de TR d’ansietat per separació – forma
part de la clínica d’aquest trastorn.
 Pot aparèixer com a símptoma de TR d’ansietat per separació o
podem tenir únicament fòbia escolar = ho hem de diferenciar
 Es presenta per primera vegada després de malaltia, vacances,
pont llarg... (haver-se quedat temps a casa sense anar a l’escola)
  ETIOLOGIA
o Bullying
o Expectatives dels pares molt altes que no pot complir
o Conflicte amb professors
 Infant fa conducta evitativa per no afrontar
 Base ansiosa (si és fòbia)
 Si és símptoma  base  impossibilitat de controlar pares (si
estic a l’escola no els puc controlar)

ANSEITAT SOCIAL

- Ansietat social, i a més pot ser que també tingui agorafòbia (però ja no s’ha de fer el
diagnòstic dient amb o sense)
- TR ANSIETAT GENERALITZADA
o Preocupació generalitzada per tot (tingui o no tingui sentit)
o Ha d’aparèixer en 2 o més situacions
o Neguitós
o Cansament
o Atenció falla
o Irritabilitat
o Tensió muscular
o En nens només ha de complir un dels ítems (preocupacions per tot)  TR
Ansietat Generalitzada
o Somatitzacions: mal de cap, mal de panxa, taques a la pell...
o Molt comòrbid amb TR Ansietat per Separació i Ansietat per depressió
- TR ANSIETAT PER SEPARACIÓ
o Por desmesurada a la separació de les figures del vincle, por a que passi alguna
cosa dolenta si ells no hi són
o Hipervigilància per tal de controlar a les figures de vincle
o FÒBIA ESCOLAR – pot ser fòbia o símptoma d’aquest trastorn (no voler anar a
l’escola per no separar-se dels pares)
o ETIOLOGIA
 Haver tingut mala experiència (no recordar d’anar-lo a buscar a l’escola)
 No calor emocional
 No autonomia (sobreprotecció, el nen no evoluciona sol)
 Primer cuidador molt ansiós (sobreprotecció)
 Problemes de relació de parella, divorci, pèrdua de feina...
o COMORBIDITAT
 Amb els altres TR d’ansietat (sobretot amb TAG)
 Pautes depressives
 + altres del moodle
o DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
 Altres TR d’ansietat (TAG)
 Depressió major
 + altres del moodle
- MUTISME SELECTIU
o No mutisme traumàtic (no deixa de parlar per haver patit trauma)
 o Deixar de parlar en un moment determinat que ells decideixen en un context i
persones determinades (ho trien ells).
o Ja venen de patir una por o fòbia a parlar(des del començament de parla i
llenguatge no volen parlar) = parla i llenguatge de to molt baix i només parlaran
quan tenen necessitat primària i fan demanda
o = por a parlar
o Criteri bàsic  no ha de tenir cap tipus de problema en el desenvolupament del
llenguatge (ni a nivell articulatori ni a nivell de comprensió, ho ha de tenir
adequat per la seva edat)
o Nens més petits  s’admet problema d’articulació amb sons més difícils (R i S,
Z). Es dona marge fins als 7 anys perquè l’individu ho pugui desenvolupar
o INTERVENCIÓ
 Exposició: fer que tingui la necessitat de parlar. No admetre cap activitat
compensatòria per no parlar (no deixar escriure el que volen... perquè
això agreuja situació de manteniment de no parlar).
o Ansietat altíssima

TOC

- TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
o inhibidors de la recaptació (antidepressius, mai ansiolítics (benzo) perquè en
casos d’ansietat no serveixen per res)
o + tricíclic  però és molt tòxic
o No IMAOs
- COMORBIDITAT AMB TOURETTE
- TCA I TOC
- En nens petits  primer diferencial  aprenentatge normal??. Necessita medicació si o
si
- mai hi ha monotropisme
- no té dificultats socials, ni de llenguatge i comunicació,

TRASTORN D’ESTRÈS POST-TRAUMÀTIC

Trastorn d’ansietat que té categoria pròpia (DSM-5)

- tipus 1 – EPT per fet únic traumàtic i inesperat i que no es repeteix (accident, mort,
incendi---)
- tipus 2 – a llarg termini – repetitiu (abús, maltracta, abandonament...)

Però ara el DSM-5 no els separa, tot és tipus 1, tot i que les conseqüències i l’impacte no és el
mateix.

Es considera que una persona pot tenir un estrès no només per haver-ho viscut, sinó per haver-ho
vist, perquè li hagin explicat... Tot i que l’impacte és completament diferent. Les manifestacions de
l’impacte seran diferents.

ESDEVENIMENTS TRAUMÀTICS BÀSICS

- Combat
- Maltracta
 - Violència sexual
- Agressió física
- Amenaça amb armes
- Accident
- Incendis
- Robatoris
- Segrest
- Diagnòstic de salut (que li va la vida)
- ...

PERITRAUMÀTIC – darrers minuts o hores del trauma

TRASTORN PER ESTRÈS AGUT – 2/3 dies a 1 mes de durada de símptomes

ESTRÈS POST-TRAUMÀTIC – símptomes de més d’1 mes (a vegades apareixen a partir dels 6 mesos).
Igual tant per nens, adolescents com per adults

SÍMPTOMES (que s’afegeixen als símptomes de l’estrès)

- Problemes de depressió
- TR de pànic (en adults, normalment no en nens ni adolescents)
- Fòbies específiques
- Problemes de conducta
- Problemes d’atenció i concentració
- Regressió en nens molt petits

SÍMPTOMES DE L’ESTRÈS

- Símptomes de revivència (reviure en somnis, pensaments, jugant...). Hi serà sempre.

- Símptomes d’evasió – evitaran cosa que els porti a recordar el fet traumàtic (carrer,
cotxe, casa...)
- Hipervigilància – sempre alerta de tot = estrès i tensió important – problemes de son (no
volen dormir perquè no poden vigilar
- Cognitius i estat d’ànim – manca concentració, atenció, incapacitat de seguir programa
escolar... I símptomes depressius (sense arribar a tenir depressió)
o Pensaments negatius envers tu mateix i altres
o Desesperança
o ...

SÍMPTOMES D’ALERTA - NENS MENORS DE 5 ANYS

- Expressions facials de por

- Aferrar-se als seus pares/cuidador
- Plorar o cridar
- ...
6/11 ANYS
- Aïllament
- Autoculpabilització
- Insensibles emocionalment
- No implicació escola
- Incapacitat de concentrar-se
 - Reservats entre família
- Insomni i malsons
- ...
12-17 ANYS
- Comportament no social
- Drogues
- Confusió
- Drogues
- Pensaments de suïcidi
- Comportament de venjança
- Hi ha un abans i un després del fet

EPIDEMIOLOGIA

- ESTRÈS AGUT (tea) – 8-10% de nens exposats (que han viscut esdeveniment)
- EPT – 16% de nens exposats

CAUSES I FACTORS DE RISC

- Haver patit altres esdeveniments traumàtics (com més en visquis  més risc)
- Problemes mentals
- Temperaments (nens inhibits  risc més elevat)
- Viure un trauma intens i durador (violència, abús, conflicte bèl·lic)
- Consum de drogues
- Sexe femení
- Baix nivell cognitiu
- Baix nivell socio-econòmic
- No tenir xarxa social

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- TR Ansietat
- Conductes sexualitzades (verbalitzacions sexuals en edats que no toquen). Fer
diferencial amb:
o TC
o TB
o TEPT
AVALUACIÓ
- Cribratge
- RESILIÈNCIA: fortalesa per sortir-se’n de la situació
- Entrevista – K-SADS
- Instruments: no adaptats ni valorats. El contingut d’escales no s’adapta si no estàs en
conflicte bèl·lic, maltractament...
o DARRYL – escala pictogràfica (però a Europa no funciona, està basat a excés fàcil
a les armes)

MOMO – eina a l’abast de l’individu perquè pugui explicar què li passa i quins símptomes té (NO ÉS
AVALUACIÓ, és donar eina perquè ens ho pugui explicar de forma tranquil·la).
RESILIÈNCIA – factor de protecció – s’han de fer preguntes

- Si es manté fent les tasques fins que les acabi (no obsessivament)
- Motivació per fer el que els hi agradi
- Adaptar-se a les diferents circumstàncies (no rigidesa cognitiva)
- Temperament optimisme
- Autoestima alta
- INTEL·LIGÈNCIA CREATIVA – són capaços de crear del no res
- HHSS i cercle social

TRACTAMENT

- Basar-nos en part cognitiva-conductual

- Baixar simptomatologia i angoixa i baixar alteració en funcionalitat
- CBT basat en cognitiu-conductual
- Ajudar als cuidadors
- EMDR – intervenció (has d’estar entrenat) – molt efectiva i eficaç si ho fa una persona
entrenada. Intervenció pensada exclusivament per EPT