SEMINARIS PSICOPATOLOGIA

CAS 1
- Balbuceig: no s’entén el que diu
- Primer de tot, pregunta per nom, lloc, dia, mes...  mirem orientació al·lopsíquica (on
estic) i auto-psíquica (qui soc jo)
- Segon  descartar síndrome confusional
- Tercer  despistatge orgànic
- En trastorns del llenguatge (afàsies)  problemes neurològics, per tant, hem de
descartar afàsies fent ressonàncies i escàners cerebrals
- molt important saber la història clínica del pacient per saber l’evolució (no és el
mateix que amb dos dies hagi empitjorat de cop que si ja porta un deteriorament
progressiu durant 4 anys (que podria ser un trastorn neurocognitiu major))
Té al·lucinació visual (zoòpsia – veu animals)
El pacient fa verberacions (balbuceig)
- Prova per comprovar l’atenció del pacient (però si el pacient no comprèn no podem
saber si està atent, ja que no comprèn les indicacions...)
Si un pacient ja no comprèn, no té sentit seguir fent exploració o entrevista per llenguatge.
Comprensió = comprensió d’ordres complexes i d’ordres senzilles. ≠ hi ha estructures del
cervell incloses al llenguatge que estan condicionades, però que no significa que hi hagi una
bona comprensió (si dius tanca els ulls, és acció automàtica; en canvi si dius, si tens més de 70
anys tanca els ulls, és més complex i podrem saber si té comprensió o no).
Repetició  acte intencionat que fa el pacient
Ecolàlia  imitació involuntària i inconscient de paraules, frases...
Ecopràxies  imitació de gestos involuntària

Diagnòstic  trastorn neurocognitiu en fase mitja, és Alzheimer en fase 2.

- No és PICK per l’edat
CAS 2
- Hi ha hagut canvi de velocitat en el llenguatge molt brusc = FLUCTUACIÓ DE L’ESTAT
DE CONSCIÈNCIA
- Disàrtria: pèrdua de la capacitat d’articular les paraules amb normalitat
- SÍNDROME CONFUSIONAL
- És important anar mantenint la seva atenció i estimular-los perquè no s’adormin
- Hi ha comprensió
- Atacs de pànic
- Moltes fluctuacions
- Hi ha causa orgànica: infecció d’orina
- Temporalitat: aparicions immediates
ESQUIZOFRÈNIA

CAS 1: símptomes negatius noi jove – molt mal pronòstic

- No vocalitza bé – DISARTRIA (es troba en molts pacients psicòtics i esquizofrènics) 
no és producte de la malaltia, és producte del tractament farmacològic (quan es donen
dosis molt altes)
- Expressió facial – ANIMIA – aplanament afectiu, no manifesta emocions
- Llenguatge monòton – APROSÒDIA – característic de pacients amb esquizofrènia de
tipus negatiu
- Llenguatge simplificat, sense matisos,  POBRESA DEL CONTINGUT DEL LLENGUATGE
(símptoma negatiu de l’esquizofrènia). El seu cervell no produeix llenguatge abstracte
– hipofrontalitat cerebral, per això contesta tan concretament
- Consum de substàncies trempà – pren COLA
- Dificultats per explicar fenòmens abstractes – pobresa del contingut del llenguatge –
predominança de la simptomatologia negativa
- Cas greu – ingressat des de fa dos anys
- Escolta veus: la gent es comunica entre ella per parlar d’ell AUTOREFERENCIALITAT
- Consciència parcial – és conscient que té vergonya però no sap que escolta les veus
degut a la malaltia que pateix, etc.
- També té símptomes positius, però estan més atenuats i no predominen tant

CAS 2
- Verborrea, parla molt fluïda
- Modulació de la veu i gesticulació
- A nivell de contingut  comença explicant que “es va emparaionar” i sembla que ho
expliqui amb molta distància  semblaria OK, però no, perquè després explica la
teoria que ha desenvolupat (terra, penis, vagina...) = brot psicòtic (el moment del
desenvolupament de la teoria)
- La psicòloga li pregunta si encara creu en aquesta teoria, i diu que “bueno, que li
distreu...”, i comença a tornar a explicar tota la teoria una altra vegada
- Idees delirants  és típic no poder deixar de parlar d’un tema, en aquest cas, que la
policia el persegueix per la teoria que ell ha creat
- Ho relaciona tot amb el passat i la seva infantesa
- Relaciona la suor de mans i ansietat amb la seva infantesa i els mals tractes del seu
pare, = consciència parcial; no és conscient que té les mans suades per culpa del
trastorn que li fa pensar que el seu pare fa “càbales”.
- La psicòloga li fa preguntes canviant de tema i ell no pot parar de parlar de la seva
teoria
- L’augment de dopamina i quantitats molt elevades d’aquesta fa que el pacient trobi
connexions amb tot, entre paraules, números, planetes, família...
- Nosaltres busquem una adaptació conductual  depèn de l’enfocament conductual
(son canvis d’objectius)
o Teràpia motivacional: més pragmàtic, li fem entendre que entenem que ell ho
vegi així; objectiu: integració comunitària, més típica de les rehabilitacions
 o Conductual  li volem demostrar que el que ell pensa no és així (demanar
evidències...)  més típica dels casos aguts

Quin grup psindròmic té el pitjor pronòstic i per què?

ALTRES PSICOSIS
CAS 1:
- Dificultat articulació: DISARTIA (efecte secundari dels tractaments farmacològics)
- PRESSIÓ DE LA PARLA o VERBORREA (no té perquè ser símptoma psiquiàtric)
- Discurs desorganitzat
- TRASTORNS FORMALS DEL LLENGUATGE: com expressa el que viu – part del quadre
clínic d’un trastorn psicòtic (ÉS DE LES COSES MÉS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE i
a tractar)
o Perseveracions: es queda enganxat en coses, coses, coses
o Bloqueig: es queden bloquejats i no saben què deien, i després poden pensar
que els hi han robat el pensament i altres idees delirants
o Il·logicalitat: mal ús de la lògica o no ús d’aquesta
o Discurs desorganitzat (hi pots arribar tant pel costat positiu com negatiu)
o POSITIUS
 VERBORREA
 FUGA IDEES
o NEGATIUS
 ALOGIA
 POBRESA CONTINGUT PENSAMENT
 BLOQUEJOS
 DESORGANITZACIÓ
o IL·LOGICALITAT
- És incapaç de mantenir una idea: DESCARRILAMENTS
- L’estructura del relat és impossible de seguir
- Desorganització, incoherència – TIPUS NEGATIU
- Durant una època es pensava que era descendent del TSAR
- No és trastorn delirant (la capacitat lògica està intacta, discurs intacte, no té trastorns
ni alteracions formals del llenguatge)
- Diu que mai ha tingut al·lucinacions (veus...)
- Desajustació completa de la realitat – està fora del coneixement del món, i això fa que
puguis errar en la teva presa de decisions (anar a França a peu per ser súbdit francès)
- El que marca la gravetat del quadre clínic NO és el contingut, és la persistència malgrat
les demostracions que les idees delirants son mentida = el grau de convicció
PER QUÈ AQUEST PACIENT NO TÉ UN TRASTORN DELIRANT?
- Naturalesa de la idea
o En un trastorn delirant les idees estan sistematitzades i poden ser reals
o En aquest cas son impossibles
- En aquest cas afecta a molts àmbits, i en un TD normalment només en un àmbit
- Trastorns formals
 - Desconnexió de la realitat
o En el TD no
- Edat: aquest des dels 19 està malament i ara en té quasi 40 i encara així, per tant no
pot ser TD
PACIENT 40 ANYS, IDEES SISTEMATITZADES I COHERENTS... COMPLEIX TOTS SÍMPTOMES TD,
PODEM DIAGNOSTICAR A LA PRIMERA VISITA TD?
- No, primer hem de descartar la resta de coses: s’ha de fer sempre un DESPISTATGE
ORGÀNIC (podria ser un tumor)
Quant de temps ha de durar un quadre perquè el considerem TD?
- 6 mesos

CAS AGORAFÒBIA
- Cada vegada l’ansietat es torna més perfeccionista, cada vegada necessites evitar més.
- Al principi patia per l’autopista i quan arribava a la feina se sentia alleugerida, després
ja fins que no tornava a casa no se sentia millor.
- Modificació de l’entorn
- Comences a deixar de fer coses
- No podia anar amb sabatilles ni pijama per casa per si havia de sortir corrents a
demanar ajuda en cas d’atac d’ansietat
- Després va necessitar estar sempre amb algú
- A la feina sí que podia anar-hi sola perquè era molt a prop, i tot i tenir evidències que
tot i passar-ho malament i aguantar l’ansietat ho pot fer i li disminueix l’ansietat, no
veu l’evidència, i no s’ha de jutjar
- Va per temporades  FLUCTUACIONS DE L’ANSIETAT
TRASTORN DE SOMATITZACIÓ
- En nens, els quadres d’ansietat poden aparèixer així, i en determinades cultures,
també
TOC
- obsessió i compulsió
- fer coses per no exposar-te a l’obsessió
- exposició amb prevenció de teràpia
- inclou fòbia específica a les màquines (però no es diagnostica perquè forma part del
TOC)
- QUINES DUES ALTERACIONS EN L’ESFERA DE LA CONDUCTA SOLEM TROBAR EN ELS
PACIENTS AMB TOC?
o compulsió
o evitació