Trastorns de l’espectre de l’autisme
HISTÒRIA DEL CONCEPTE
Kanner (1943) descriu per primera vegada l’autisme.
o Trastorn qualitatiu de la relació
o Alteracions de la comunicació i del llenguatge
o Manca de flexibilitat mental i de comportament
HISTÒRIA DEL CONCEPTE
1943 - 1963: Teories psico analistes: causes de l’autisme a la
familia de l’individu i en possibles relacions traumàtiques
en la infància.
1963 - 1983: Teories de tipus conductual: la intervenció es
centrava principalment en teràpia.
1983 - actualitat: S’accentuava la importància de l’educació
i de’ s presenta com l’instrument òptim per al
desenvolupament de la persona amb autisme.
HISTÒRIA DEL CONCEPT
HISTÒRIA DEL CONCEPTE
Autisme de Kanner: Infant amb greus dificultats com les que va
descriure Kanner
2 caracteristiques principals: (video BBC)
1)
2) desitj de que les coses romanguin com estan, en que nomès ells
mateixos poden generar canvis en el seu entorn.
HISTÒRIA DEL CONCEPTE
Els enfocaments psicoanalítics i psicodinàmics són els que van
començar a palar i analitzar l’autisme. Problema; les causes del autisme
no eren un trastorn de neurodesenvolupament, sinò que les causes eren
un trastorn emocional(relacions traumàtiques en la infantesa), a la
pràctica, el culpable de que un nen tiguès autisme era la mare.
Aquest enfocament va fer molt mal, ja que el trastorn és neuro no
emocional i els infants no millora en.
Documental Estoy Junto a ti (2tve)
Bruno Bettelheim: psicoanalalísta important i màxim exponent, va
estar en un camp de concentració jueu, i va veure comportaments
semblants als jueus amb aquests nens, i va creure que tenien la
mateixa situació (motiu: no t’estimes al teu fill)
“Mares nevera”: mares que tenien fills autistes, perque eren mares
fredes i distants. El nen es torna autista perque no rep estima per part
de la mare.
Tractament segons Bruno, estatueta al terra on els nens podien donar
cops, seure a sobre o donar patades. A més se’ls internava en un lloc
sense veure a la mare.
Psicoanàlista: Cos teòric que gira al voltan de conceptes que no tenen
cap mena de evidència, cada persona es diferent i no pots fer ciència.
Segona tendència - corrents conductuals
Se’l critica per ser massa quadrat. Exemple típic; els gossos de pa LOT,
campana i premi.
Les conductes es redueixen en funció de les conseqüències de les
conductes. Ex treball; tenim un treball i a final de mes tenim una
recompensa, per aquest motiu la conducta es manté. Si fos a l’inrevés,
si perdem diners la freqüència de la conducta disminuiria.
Conductisme diu: el cervell es com una capaç buida, hi allà van
apareixent coses en funció de si estan més o menys reforçades.
Màxim exponent de l’autisme Ivar Lovaas; no deixo que passi cap
conducta que no sigui el que jo li dic. Segona pràctica (algo que li
agradi de menjar ho poses proper dels teus ulls, i quan ho mira, li dones
i se’l menja)Problema: t’acavaran mirant als ulls, però no amb una
mirada comunicativa. - ENSINISTRAMENT
CONCLUSIONS: aquest tipus de conducta es manté en quant a lògica
encara que s’ha de contextualitzar i naturalitzar.
PROBLEMA: 0bsesitat ja que els estímuls es reforçaven amb menjar.
S’ha de tenir sempre en compte la funció i no la froma, les persones en
comuniquem mirant als ulls, no es una funció es una forma.. La part
important es aprendre a comunicar-se no a mirar als ulls.
POLÈMIQUES POLÈMIQUES

Pràctiques obsoletes en l’atenció pública de l’autisme a

Catalunya
- Manifest minerva

AUTISME
AUTISME

L’ESPECTRE DE L’AUTISME L’ESPECTRE DE L’AUTISME

La imprecisió dels límits entre diferents trastorns profunds

del desenvolupament
+
El fet que els trets autistes estan associats a mots
trastorns del desenvolupament.

TRASTORNS DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME (TEA)

Wing (1995)
.

TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT (DSM - 5)

TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT (DSM - 5)
o Discapacitat intel·lectual
o Trastorns de la comunicació
o Trastorns de l’espectre de l’autisme
o Trastorn per dèficit d’atenció /hiperactivitat
o Trastorn específic de l’aprenentatge
o Trastorns motrius
o Trastorns de tics
CRITERIS (DSM - 5) CRITERIS (DSM - 5)
Quin són els criteris segons el DSM? Que ha de mirar algú si algun
A. Dèficits persistents en comunicació i interacció social a infant compleix criteris del TEA.
través de diferents contextos és manifesta en els següents A) Per poder ser TEA han d’haver-hi dèficits persistents en comunicaicó
símptomes, actualment o en la història prèvia: i interacció social, amb els següents símptomes ( es parla de rangs,
• Dificultats en reciprocitat sòcia.emocional:, rang nivells d’afectació de molt severa a menys severa)
de comportaments que van des de mostrar o Dificultats en reciprocitat sòcia emocional
acostaments socials inusuals i problemes per Té un rang molt ampli.
mantenir el flux d’anada i tornada normal de les
converses, passant per un reduït interès per o Dèficits en conductes comunicatives no verbals usades en la
compartir interessos, emocionals i afecte i interacció social
respondre-hi, fins una manca total d’iniciativa en Desde una marcada dificultat per integrar comunicació verbal i no
la interacció social. verbal fins a la manca total d’expressivitat emocional o gestual. Aixó
• Dèficits en conductes comunicatives no verbals significa que els humans quan parlem tenim molta més informació
usades en la interacció social: Rang de implícita. Per això les persones amb TEA manifesten que quan ells
comportamnets que van des de mostrar una estan en una situació d’interacció, han de fer esforços conscients per
marcada dificultat per integrar conductes rebre informació que la majoria veiem de forma automàtica. Per a ells
comunicatives verbals i no verbals, passant per no és automàtic el flux d’informació.
anomalies en el contacte visual i el llenguatge
corporal, i dèficits en la comprensió i fer servir la
comunicació no verbal, fins a una manca total
d’expressivitat emocional o gestual. o Dificultats per desenvolupar i mantenir i comprendre relacions
• Dificultats per desenvolupar i mantenir i
comprendre relacions apropiades per al nivell de
desenvolupament (més enllà d’aquelles
desenvolupades amb els cuidadors); rang de
comportaments que van des de dificultats per
ajustar el comportament per encaixar en
diferents contextos social, passant per dificultat
per compartir jocs de ficció i fer amics fins a
una absència aparent d’interès a la gent.

CRITERIS (DSM - 5) CRITERIS (DSM - 5)

B. Patrons repetitius i restringits de conducta, activitats i
interessos, que es manifesten en, almenys dos dels o Conductes verbals, motores o ús d’objectes estereotipats o
següents símptomes: repetitius
• Conductes verbals, motores o ús d’objectes,
estereotipats o repetitius (ex., moviments motors o Adherència excessiva a rutines, patrons de comportament
estereotipats, ecolàlia, ús repetitiu d’objectes, verbal i no verbal ritualitzat o resistència excessiva als canvis.
frases idiosincràtiques).
o Interessos restringits, interessos obsessius que són anormals
• Adherència excessiva a rutines, patrons de per la seva intensitat o el tipus de contingut.
comportament verbal i no verbal ritualitzat o
resistència excessiva als canvis (ex., rituals o Hiper o Hipo-reactivitat sensorial o interès inusual en aspectes
motors, insistència en menjar sempre el mateix o de l’entorn.
seguir sempre el mateix camí, preguntes
repetitives o malestar extrem davant petits Hiper sensibilitat ex. Anar a la piscina i baixa un grau la temperatura.
canvis).
• Interessos restringits, interessos obsessius que
són anormals per la seva intensitat o el tipus de Buscar ASPERGER combersión a TEA
contingut. (Ex. Inclinació excessiva o preocupació
excessiva amb objectes inusuals, interessos
excessivament circumscrits o perseverants.)
• Hiper o Hipo-reactivitat sensorial o interès
inusual en aspectes de l’entorn (per exemple,
indiferència aparent al dolor, calor/fred, resposta
aversiva a sons o textures específiques, olorar o
tocar objectes en excés, fascinació per les llums
o objectes que giren.
 CRITERIS (DSM - 5) CRITERIS (DSM - 5)
C. Els símptomes han d’estar presents en la infància
primerenca (encara que no poden no manifestar-se C) No és un requisit que els símptomes estiguin a la infància
plenament fins que les demandes de l’entorn excedeixin primerenca, de vegades amb els anys hi ha un enredariment
les capacitats del nen, o poden quedar emmascarats per
estratègies apreses).
D)
D. El conjunt dels símptomes limiten i alteren el
funcionament diari.

NIVELLS DE SEVERITAT (DSM - 5)

.
Nivell de severitat
Nivell 3: requereix un nivell
de suport molt substancial
Comunicació social
Dèficits severs en habilitats de comunicació social
verbal i no verbal que causen alteracions severes en el
funcionament, s’inicia molt poques interaccions i respon
mínimament als intents de relació d’altres.. Per exemple,
una persona amb molt poques paraules intel·liti les que
rarament s’inicia interaccions socials, i que quan ho fa,
realitza aproximacions inusuals únicament per satisfer
les seves necessitats i només respon a acostaments
socials molt directes.
Interessos restringits i conducta
repetitiva
La inflexibilitat del comportament,
l’extrema dificultat afrontant canvis o
altrs comportamnets restringits/ repetitiu,
interfereixen marcadament en el
funcionament en totes les esferes. Gran
malestar o dificultat en canviar el focus
d’interès o la conducta.

Nivell 2: Requereix un
suport substancial
Nivell 1: requereix suport
Dèficits marcats en habilitats de comunicació social
verbal i no verbal; els dèficits socials són aparents fins i
tot amb suport; inicien un nombre limitat d’interacció s
socials; i responen de manera átipica o reduïda als
intents de relació d’altres. Per exemple, una persona que
parla amb frases senzilles, la capacitat per interactuar
es limita a interessos restringits i que manifesta
comportmanets atípics a nivell no verbal.
Sense suports, les dificultats de comunicació social
causen alteracions evidents. Mostra dificultats iniciant
interaccions socials i ofereix exemples clars de
respostes atípiques o fallides a les obertures socials
d’altres. Pot semblar que el seu interès per interaccionar
socialment està disminuit. Per exemple, una persona que
és capaç de parlar utilitzant frases completés i implicar-
se en la comunicació però que de vegades falla en el
flux d’anada i tornada de les converses i els intents per
fer amics són atípics i generalment fracassen.
El comportament inflexible, les dificultats
per afrontar el canvi, o altrs conductes
restringides/ repetitives, apareixen amb la
freqüència suficient com per ser òbvies a
un observador no entrant i interfereixen
amb el funcionament en una varietat de
contextos. Gran malestar o dificultat en
canviar el focus d’interès o la conducta.
La inflexibilitat del comportament causa
una interferència significativa en el
funcionament en un o més contextos. Els
problemes d’organització i planificació
obstaculitzen la independència.
 NIVELLS DE SEVERITAT (DSM - 5)
Nivell 1 el que necessita menys suports, nivell 3 els que necessiten més suports.
Els que abans tenien diagnosticat l’Asperger actualment es trobarien al nivell 1
ALTRES DENOMINACIONS
Neurodiveresitat
o Terme alternatiu proposat per persones amb
autisme
o Existeixen campanyes de consicenciació per
eliminar el terme “autisme” i per eliminar-ne les
connotacions negatives.
Condició de l’Espectre de l’Autisme (CEA) com a
discapacitat de la sociabilitat.
ETIOLOGIA DE L’AUTISME
Origen biològic
Principals causes conegudes
o Aproximadament un 10% de TEA amb anomalies
cromosòmiques detectades (ex. X-Fràgil)
o Heratbilitat d’entre un 60 i un 90%
Factors ambientals desencadenants o detonants com:
o Tòxic incitat; exposició a determinades
substàncies (ex. Talidomida durant l’embaràs)
o Condicions metabóliques de la mare
o Edat del pare
PREVALENÇA DE L’AUTISME
Europa (Autism - Europe, 2015(= 1%
EEUU (Centers for Disaese Control and Prevention, 2014)
• 1 de cada 68 nens
• 1 de cada 168 nenes
Ràtio de 3-4 a 1 entre nens i nenes.
ALTRES DENOMINACIONS
Concepte Neuridiversitat, té cert èxit a nivell internacional: perquè?
Moltes persones amb tea diuen i reivindiquen que , jo no es que sigui
una persona amb autisme sinò que jo soc autist. Fet identitari, pot
ajudar a utilitzar aquests termes(neurodivergent/neurodiversitat).
(Persones amb neurodiversitat i pel contrari la resta som neurotípics)
L’autisme no es un trastorn, sinò que es una manera de ser,no es una
patologia sinò una condició de ser.
CEA: condició de l’espectre de l’autisme
ETIOLOGIA DE L’AUTISME
Causes: no hi ha un biomarcadors, no hi ha cap prova medica on hi
apareix i + o -, es un diagnostic que es fa en base a la simptomatologia,
si aquests completen uns criteris, és diagnostica.
Component genètic: en una familia amb algú amb TEA, hi ha més
possibilitats que l’Infant tingui TEA
Silicon Valley, hi ha molts amb TEA, perquè? Perque tenen més
probabilitats d’estudiar informàtica, ja aqui no hi ha coses implícites tot
és explícit.
Factors: el provoquen o el desencadenen, si tu ja tens una presidposició
o factors genètics de base, poden desencadenar o provocar-ho.
PREVALENÇA DE L’AUTISME
Segons estudis d’EEUU 1 de cada 68 nens, (molt alt)
TEA FEMENÍ: debat: si no les diagnòstiques perque tenen mecanismes
inflamatòries socials, que fan que no compleixin criteris.
HIPO 1:Ho tenen - pero tenen mecanismes compensatoris( no t’acava
generar interferència)- no compleixen criteris= NO són TEA.
HIPO 2: canviar els criteris de diagnòstic de TEA entre dones i homes
HIPO 3: criteris en funció de cromosomes? Gènere? Amb el gènere que
s’identifica la persona?
 COMORBIDATAT COMORBIDITAT
Aproximadament un 70 - 75% amb DI Trastorns o diagnostics que es preseten a la vegada amb el TEA.
Un 70% de persones amb TEA tenen una comorbiditat El TEA en un 70-75% va acompanyat de DI
amb algun trastorn. Les mes habituals: TDAH, coordinació, trastorns d’ansietat, depressius,
Un 40% de persones amb TEA tenen dos o mes trastorns d’aprenentatge.
comorbiditats amb altres trastorns.

Quan hi ha criteris per a un altre trastorn, han de donar-se

els dos diagnòstics.
o Els més habituals; TDAH, trastorn de la
coordinació, trastorns d’ansietat, trastorns
depressius, trastorns d’aprenentatge.

TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1) TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1)

Teoria de la ment (Premack i Woodruv, 1978; Baron Cohen,
1995)
• Ceguesa a la ment dels altres (Mindblindness).
• Cervell masculí extrem (Baron-Cohen, 2002)
o Empatia/sistematització
Coherència central feble (Fritch,1989)
• Els detalls per damunt de la globalitat. Dificultat
per interpretar globalment els estímuls (per ex.
Una peça en comptes de tota la joguina, o
quedar.se amb molts detalls d’una pel·Liceu la
sense ser capaç, d’entendre l’argument principal)
TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1)
Disfunció executiva (Baddeley i Wilton, 1988; Ozonov et al.,
1991)
• Planificaicó, resolució de problemes, memòria de
trball, atenció, inhibició, flexibilitat cognitiva
monitoratge (també en TDAH)
Teoria de la motivació social (Dawson et al., 2005)
• Es basa en un dèficit en el circular de
recompensa que fa que la interacció social isgui
menys reforçada.
4 TEORIES
o DE LA MENT
o COHERÈNCIA CENTRAL FEBLE
o DISFUNCIÓ EXECUTIVA
o TEORIA DE LA MOTIVACIÓ
Una teoria per si sola no ens ho explica tot, cal el conjunt.
1) TEORIA DE LA MENT: vol dir tenir la capcaitat de representar dintre
del teu cap la ment d’una altre. Construir una teoria de la ment d’un
altre en el teu cap. Inclou l’EMPATIA, però va més enllà perque inclou
aspectes més bàsics com per ex. Entendre que el que estas percebi t
tu no es el mateix que el que percebeix l’altre.
. Cervell masculí sistematitza, tea = hipersistematització.
Cervell femini empatitzar, es capaaç de sentir el que sent l’altre.
TEORIA DE LA MENT - HABITACIÓ 2 PERSONES 1 OBJECTE, EL
GUARDA UN D’ELLS I SURT DE L’HABITACIÓ, I L’ALTRE PERSONA EL
CANVIA DE LLOC? ON ANIRÀ A BUSCAR LA JOGUINA EL NEN QUAN
TORNI A ENTRAR? AL CALAIX (ON L’HAVIA GUARDAT ELL) SOTA EL
LLIT(NEN AMB TEA) PERQUE NO ES CAPAÇ D’ENTENDRE QUE EL
QUE ELL TÉ I VEU A LA MENT ES DIFERENT AL QUE TÉ I VEU UNA
ALTRA PERSONA.

TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1)

SEGONA TEORIA EXPLICATIVA
VOL DIr que les ersones amb TEA tenen més dificultats per processar una informació de mon global, però són molt bons per processar el
detall. Aixó explica coses com que amb una joguina no entén el proces de la joguina sinò les propietats físiques. O veien una película, es
queden amb petits detall però els hi costa comprendre el fil de la película.

Nen amb tea; activitat pinta el dibuix igual que aquest (ex. Peix) s’enfadarà o et dirà que no pot, perquè no te exactament els mateixos
colors.
TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1) TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1)

. Disfunció executiva: . Social

Típica metadfroa de disfuncions executives: director d’orquestra,
Tenen totes aquestes dificultats perque no tenen interès en
la relaciuó socail. Els nens de desenv típic estem programats i
gaudim (vies neuronals) d’una interacció positiva.
Als nens amb TEA NO se li activen aquests estímuls en les
conductes socials. I sino es reforça aquella conducta, aquella
conducta no augmentarà

IDENTIFIACIÓ DE LES NEE TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME (1)

o Espais i situacions estructurades
o Relacions casuals transparents i màxima
contingència
o Rutines
o Previsibilitat i anticipació (horari, agendes…)
o Directiva Ta-t
o Activitats alternatives de respir
El primer que s’ha de tenir clar es que el QI no pot ser una definició
ni ens pot dir que em de fer .
El context és super important, perque un context ordenat, amb
estímuls adequats pot afavorir molt més l’aprenentatge del nen.
Idealment s’ha d’observar molt de temps, perque pot ser 10 minuts
poden ser molt poc significatius, si fa mitja hora ‘s’ha estressat per
algun motiu.
Per valorar-ho necessites molt de temps per veure com es relaciona
amb la societat, i pt ser d’entrada relacionar
.

INTERVENCIÓ - CONTEXT
Diferenciar competències funcionals, no utilitzar índex INTERVENCIÓ - CONTEXT
globals de l’estil del QI? Com que el context és molt important per als nens amb TEA
Valorar els contextos i no solament les conductes de
l’Infant: dependència del context, dificultats per
generalitzar aprenentatges.

ÀMBITS DE VALORACIÓ (ALUMNE)

o Comunicació i Llenguatge INTERVENCIÓ - CONTEXT
o Sentit de l’activitat Com que el context és molt important per als nens amb TEA
o Relacions amb el món social i físic
o Flexibilitat Aules amb molts estímuls? Sempre? És necessari?
o Intel·ligència Perque posem aules i disposició d’aquestes fa que augmenti la
o Conductes disruptives o desafiants. necessitat de recursos personals.

Visibilitzar el temps, quant de temps es un moment? S’acava l’activitat

i un nen amb TEA no ho entén, perque l’activitat s’acaba quan ho diu
el mestre, rellotges visuals per afavorir.
Has d’estar al teu lloc? Quin es el meu lloc, hi ha moltes coses
implícites quan ho diem.
INTERVENCIÓ - COMUNICACIÓ I LLENGUATGE INTERVENCIÓ - CONTEXTHi ha infant que necessitaran un suport
o . Suport logoèdic i implicació de tots els logopèdic. I nosaltres com a mestres podem ajudar..
contextos Funcionalitat de que heu fet aquest finde? Limitem el llenguatge, es
o Sistemes alternatius i augmentatius de repeteixen entre ells, millora imatge i definició en secret
comunicació Comunicació augmentativa (pictogrames) fer servir qualsevol recurs
o Signes de senyal que pogués fer servir quan la parla no es suficient.
o Comunicació interpersonal PECS ( comunicació mitjançant l’intercanvi d’imatges), de vegades
funcionen millor, perque es més facil entendre que jo et dono una
o Programes específics (PECS, TEACHH, cosa que si jo te la senya-lo. És menys simbolic, però més facil per
Comunicació Total…) entendre. Que no ha de intercanviar informació amb algú.

INTERVENCIÓ - SENTIT DE L’ACTIVITAT 2 motors per a la comunicaicó en els infants: 1 plaer per comunicar-se
2 per produir canvis.
INTERVENCIÓ - CONTEXT
o Proposar activitats amb una finalitat clara, amb Funció de demanda, mésmolt
facilimportant
d’ensenyar,
les quals s’obté un producte definit Com que el context és peresalsconductisme,
nens amb TEAperque té
reformador de conducta.
o Preveure tasques que es poden iniciar i finalitzar
en una mateixa sessió
o Partir de les motivacions de l’alumne, per molt
allunyades que estiguin del que s’acostuma a
plantejar en el context escolar

INTERVENCIÓ - RELACIONS AMB EL MÓN SOCIAL I FÍSIC

o Establir que incloguin relacions adequades amb
finalitats explícites. INTERVENCIÓ - CONTEXT
o Treballar concretament diferents nivells de Com que el context és molt important per als nens amb TEA
relació (jugar o treballar al costat d’un company,
demanar un material, compartir l’activitat de joc,
etc.)
o Entrenar conductes de joc apropiades amb una
àmplia diversitat de materials.

INTERVENCIÓ - FLEXIBILITAT
o Sovint millora en la mesura que l’alumne és
capaç: d’anticipar i comprendre les situacions que
viu. INTERVENCIÓ - CONTEXT
o Certa permissivitat, per centrar-nos en Com que el context és molt important per als nens amb TEA
aprenentatges més rellevants.

INTERVENCIÓ - FLEXIBILITAT
o Inventaris exhaustius, amb antecedents i
conseqüents
o Reduir la quantitat i la freqüència
o Consideració comunicativa INTERVENCIÓ - CONTEXT
o Consideració de la frustració Com que el context és molt important per als nens amb TEA
o Prioritzar la intervenció només en que les
conductes interferir ores
SIGNES MANUAL; son suports visuals per saber el que ha de dir.
Important el significat que se li dona. Vols treballar? El nen diu que
no. I la mestra el felicita, el felicita perqè ha contestat, però no és
una actitud funcional o comunicació funcional, perque no hi ha una
funció comunicativa. En un context escolar per exemple, no el
felicitaren, tot el contrari,

Video: temple Grandin: “la dona que pensa com una vaca”-
documental:
Es d’aquestes persones que ha arribat al punt de afirmar que el TEA
no es una discapacitat, sinò que la societat necessita a persones amb
TEA per evolucionar, ja que tenen més visualització.

2 TIPUS DE OBSESSIONS
Les obsessions del TEA es consideren com a pensaments intrusiu s,
que es fiquen al cap i no els pots treure del cap encara que hi vagi
en contra de la seva voluntat - Egodistònic
Obsessions Egosintónicos, que no afecten com a pensaments
intrusius.

PRIMERS SÍMPTOMES
Video nen desenvolupament típic i nen amb TEA
- NEN desen. Típic 19 mesos fa joc simbolic, comparteix l’interès per
la joguina amb l’adult. , mira a l’adult compartint la seva emoció
- NEN amb tea; juga amb un telèfon, no l’utilitzat com a joc simbolic,
no comparteix amb l’adult, se’l posa a l’orella per estimulació auditiva
nomès, NO respon al seu nom. La mare li fa pessigolles, pero el nen
no fa interacció social típica, no la mira.

- nen 14 mesos desenvolupament típic. Comparteix l’interès no nomès

la joguina, entén el que l’estan assenyalant.

- nen 14 mesos TEA: aleteig, li agraden les bombolles, però no hi ha

interès, quan aquestes s’acaben no mira a l’adult perque faci més
(que es el que faria un nen amb desenvolupament típic)

Perque a un nen amb TEA els hi costa més entendre el que vol dir
assenyalar? Perque hi ha massa estímuls, és un fet simbolic, senyalar
sempre és una cosa que dediquem a algú. Els nens amb tea tenen
justament la dificultat per entendre que hi ha algun altre, que té una
ment diferent de la meva. En comptes de senyalar ells, t’agafen i et
porten a sota perque tu l’agafis. No es tan simbolic, es suficient amb
entendre que ets un instrument, grua, on tu li dones el que ell vol.
Ara d’aquí a pensar que es necessari comunicar-se, es molt diferent.
Nena 14 mesos: mirada gairebé automàtica al adults del seu voltant
quan hi ha una joguina, es una nina de corda i quan s’atura li dona
al adult perque li doni corda.

Nen 14 mesos TEA: no focalitza l’atenció en els adults, es fixa en la

joguina amb les propietats físiques( extremitats, sorolls) de la joguina,
no amb el que representa. Quan s’atura no fa res perque intentar
que l’adult torni a possar moviment a la joguina.

Context:
AULA:
Tenir una taula de cara a la paret on hi treballa un nen amb TEA, és
inclusiu, i ho és si i nomès si aquest suport li serveix per ser més
autònom, per aprendre al mateix nivell que un altre nen amb
desenvolupament típic.

Fem cua ( peus a terra dibuixats- ajuda als nens amb tea. A
comprendre.

Mètode TEACCH: lógica de que l’espai et digui el que has de fer.

CALAIX de la dreta fitxa sense fer, calaix a l’esquerra fitxa feta