Psicologia de la personalitat:

Introducció:
L’extraversió és d’origen biològic i és una cosa que ens quedem per a tota la vida

La personalitat és un producte final, i això comporta moltes generalitzacions i porta a prejudicis. Els
condicionants culturals i socials, que estan sempre presents, són els que determinen aquests
prejudicis. Exemple: en la nostra societat es valora molt més a les persones extravertides que no pas
a les introvertides.

Conèixer la personalitat ens permet predir el comportament de la persona.

En general, les característiques de personalitat estan gairebé totes vinculades, és a dir, la presència
d’una exclou una altra i inclou determinats termes vinculats a la característica. Exemple: si ets
extravertit, no ets introvertit i si ets extravertit, l’optimisme serà una característica del teu caràcter.

Les pautes adaptatives provoquen que una persona pugui comportar-se d’una manera totalment
diferent a la normal de forma temporal. El nivell de les relacions socials provoca, bàsicament,
aprenentatge.

Per poder estudiar la personalitat d’un individu, s’haurà de fer en un entorn natural per a que es
pugui comportar de la manera més normal possible, sense problemes de desenvolupar-se i no es
vegi forçat a desenvolupar-se.

Quan parlem de personalitat ho farem de característiques estables en el temps i consistents al llarg

de diferents situacions.

Entre les característiques de personalitat, tenim unes que fan referència als diferents àmbits
d’actuació de l’individu (ens permeten definir a l’individu per allò que fan), unes altres ens permeten
definir-lo en termes emocionals, d’altres d’acord a característiques cognitives i, també d’altres que
estan vinculats a característiques físiques.

Hi ha certes característiques de la personalitat que no necessariament ens rebel·len si aquesta és

bona o dolenta.

Majoritàriament a l’assignatura, parlarem de característiques de la personalitat a través de

característiques de normalitat. Aquestes característiques de personalitat les tenim tots (les de
normalitat), encara que no està implícit que aquestes ens agradin. El fet de que tothom tingui totes
les característiques, no vol dir que tots les manifestem amb la mateixa intensitat. La intensitat es

1
mesura gràcies a la campana de Gauss, amb aquesta es considera el que és molt i el que és poc fora
de la normalitat. Tendim a definir la personalitat de les persones com si fossin objectes, per tant,
depèn del cas, aquesta personalitat s’haurà de relacionar amb altres (la interacció amb el seu
entorn, que es dona en un lloc i temps determinat). Aquestes personalitats no són només una
característica, sinó que són un determinat producte d’una determinada combinació de
característiques. Aquesta combinatòria és la que fa úniques a les persones.

Definicions: Segons AUTORS

Personalitat (normal): aquells pensaments, sentiments, desitjos, intencions i tendències a l’acció
que constitueixen als aspectes importants de la individualitat.

SEGONS:

(Pervin, 1975). Podríem dir que representa a les propietats estructurals i dinàmiques d’un individu,
tal i com aquestes es reflecteixen en les seves respostes a les situacions. Amb altres paraules, el
terme personalitat fa al·lusió a aquelles propietats permanents dels individus que tendeixen a
diferenciar-los dels altres (Pervin, 1975).

En més d’un 60% els fills adopten la personalitat dels pares. Cal tenir clar que estar irritat (no
característica de la personalitat) no vol dir ser irritable (que si que n’és). Els estats no són
característiques de la personalitat perquè són transitoris i depèn de les característiques de l’individu
i les de la situació. Aquesta característica es manifesta de forma molt intensa però té poca durada en
el temps. Els estats, tampoc defineixen la personalitat, ja que una vegada passi aquest estat la
persona tornarà a comportar-se normalment.

(Brody y Ehrlichman, 2000).Definiríem personalitat com aquells pensaments, sentiments, desitjos,

intencions i tendències a l’acció que contribueixen als aspectes importants de la individualitat (Brody
y Ehrlichman, 2000).

(Allport, 1963). Personalitat és l’organització dinàmica en l’interior del individu dels sistemes
psicofísics que determinen la seva conducta i el seu pensament característiques (Allport, 1963).
Allport va ser el primer en posar aquest tema com estudi per a la universitat. Reconeix la
importància d’aquest organisme.

2
Aquestes definicions que venen a continuació són més de caire científic:

(Eysenck, 1953).Per al científic, l’individu és, simplement, el punt d’intersecció d’un cert nombre de
variables quantitatives.

Des de Eysenck (1947), és tradicional considerar la personalitat com una combinació de quatre tipus
de trets diferents:

a) Els de naturalesa morfològica o constitucional, (per a altres autors el sistema hormonal,

endocrí...)
b) Els de naturalesa emocional o temperamental (per a altres autors, temperamental són
aquelles característiques de la personalitat heretades)
c) Els de naturalesa cognitiva (o capacitats intel·lectuals, ja que la intel·ligència és un dels
trets de personalitat al que se li dona bastant importància)
d) Els de naturalesa conativa (aspectes comportamentals i les motivacions, que per Eysenck
estan molt relacionades amb recompensa)

(Cattel, 1950)Personalitat és allò que permet predir el que una persona farà en una situació
determinada (Cattel, 1950). A diferència de Eysenck inclou que durà a terme l’individu en certa
situació.

(Guilford, 1959).La personalitat d’un individu és el seu únic patró de trets (Guilford, 1959).

Organització jeràrquica

DIMENSIONS

TRET TRET TRET

HÀBIT HÀBIT HÀBIT HÀBIT HÀBIT

COMPORTAMENT (conductes o accions diàries)

3
El tret no és directament observable, és una inferència observable. Que una persona sigui nerviosa
ho podem observar (hàbit). Els trets es poden reduir a una dimensió superior. Normalment les
preguntes dels qüestionaris de personalitat pregunten sobre hàbits per tal de avaluar i investigar el
tret. Per poder estar segurs de que procedim de forma correcta existeix una tècnica exitosa
anomenada anàlisi factorial. Segons determinades teories la introversió és un tret (Guillvert), i
segons unes altres és una dimensió (Eysenck).

Concepte de tret

Un tret pot definir-se com una disposició personal a comportar-se d’una manera similar en moltes i
variades situacions.

o Persona  (observació)  conducta honesta

o Persona honesta  (inferència)  conducta honesta
o Honestedat  (TRET)  conducta honesta

SITUACIONS

TRETS ESTATS CONDUCTA OBSERVABLE (HÁBITS)

La personalitat de l’individu no varia, en determinat context o situacions pot adaptar la seva

conducta.

Capacitat predictiva dels trets (persona extravertida)

Situacions Comportament
Trobar-se amb un extrany ?
Treballar amb els companys ?
Visitar a la familia ?
Quedar amb la parella ?

4
 INICIS DE LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Antecedents:

 Filosofia: teoria dels quatre temperaments (Hipócrates – Galeno)

 Wundt i James

Existeixen tres tradicions simultànies en la psicologia de la personalitat:

 Tradició experimental: de la qual els màxims exponents són Wundt i Galton. El primer dels
quals té una interessant teoria de la personalitat recollida després per un altre autor.
 Tradició correlacional: on implica veure el grau en que les variables estan relacionades entre
elles.
 Tradició clínica: està molt vinculada al món de la psiquiatria.

Avantatges Limitacions

Evita la artificialitat del laboratori Produeix observacions no sistemàtiques

Estudia complexitat relacions
Clínica persona i entorn
Condueix a estudiar en profunditat a les
persones i la seva evolució
Estudia un marge ampli de variables
Correlacional Estudia relacions entre moltes variables
Manipula variables concretes
Registra objectivament les dades
Estableix relacions de causa – efecte
Experimental
entre Fomenta la interpretació subjectiva de les
dades
Relacions complexes entre variables
Estableix relacions que són associatives més
que causals
Problemes de fiabilitat i validesa del
qüestionari
Excloeix fenòmens que no poden ser
estudiats en el laboratori
Crea un ambient artificial que limita la
generalització dels resultats
Fomenta característiques de la demanda i
efectes degut a les expectatives del
experimentador

En les diferents tradicions trobem autors molt diversos, fins i tot, no arriben a ser d’una tradició
específica sinó que estan en transit entre unes i altres. En la tradició clínica es dediquen

5
majoritàriament a l’observació de persones amb malaltia psíquica. Alguns dels més destacats són
Kretschmer, Charcot, Janet i Freud. Tots van començar a estudiar aquest tema a partir de les
conductes alterades, encara que els tres primers es van centrar en les conductes profundament
alterades. Treballaven en institucions psiquiàtriques, el lloc on es portaven els “bojos”. Es mirava si
era factible organitzar una classificació tenint en compte les diferents característiques de cada
pacient. La personalitat que estudien estan molt contaminades per les alteracions psicològiques.
Kretschmer se li atribueix la primera classificació de malalties mentals, la qual es classificava de la
següent manera: les debilitats mentals, els bojos (psicosis, conductes delirants...), els trastorns
emocionals i altres casos.

A cavall entre la clínica i la correlacional trobem a James que tenia molts interessos, encara que no
va estudiar cap tema. En un moment descriu una estructura que integraria les diferents funcions
psíquiques o processos psicològics i que aquesta seria la responsable del comportament dels
individus (self). Té una teoria de la psicologia de la personalitat anomenada teoria del jo o del self:
visualitzen la personalitat sota la perspectiva del jo (estructura conscient de la persona, vivències...).
segons els nord americans és molt important el que té cada persona per descriure la seva
personalitat. La personalitat també està creada pels valors, les creences, els ideals... .

Murray, contemporani d’Allport, és per als nord-americans, el pont entre la psicopatologia i la

psicologia normal. Intentarà portar aspectes psicològics a la clínica i viceversa. Té una teoria de la
personalitat interessant però no ha estat gaire estudiada pels posteriors psicòlegs, es basa en el
tema de les emocions.

Allport té la importància d’haver sigut un dels creadors de la psicologia de la personalitat. En els seus
estudis va recollint informació dels seus antecedents sigui quina sigui la seva tendència. El que
segueix estudiant són les característiques de normalitat de la personalitat. També defensarà que la
manera d’escriure la personalitat ja està present en la cultura i que, per tant, en els estudis de
personalitat el que han de fer els autors és fixar-se en el llenguatge que fa servir la gent per
descriure els altres. En aquest sentit, farà algunes investigacions i es dedica a repassar el diccionari
de la llengua anglesa i revisen tots aquells termes que serveixen per definir la personalitat. Surten a
prop de 56.000 paraules.

Pel que fa a la tradició correlacional trobem a Woodworth, Terman i Yerkes que són deixebles de
James. S’havien apartat de la psicologia conductual i és dediquen bàsicament a la psicometria, a la
mètrica de les característiques psicològiques. Per valorar això es fixen en Galton (estudia la
intel·ligència). El problema fonamental amb el que es troben és com mesurar psicomètricament

6
característiques psicològiques. En el cas de Woodworth, al 1914, va dissenyar un qüestionari
destinat a la valoració del neurotisisme, i el qual van començar a provar els seus alumnes. Terman i
Yerkes estudien la inteligencia, no formulen una teoria de personalitat, estudien allò que els hi
sembla que és interessant. Corregeixen la formula de càlcul de anàlisi factorial però no quedarà
corregida dins al 1950 per Cattel.

En quant als autors de la psicologia clínica, tots van començar a treballar amb malalts, amb persones
amb trastorns i, més tard van determinar com eren les persones “normals”. Aquesta tradició està
basada en descriure les variables dels trastorns i no a quantificar-les, creuen que necessàriament en
la patologia ha d’haver-hi un trastorn orgànic.

NOMENCLATURA DELS QÜESTIONARIS

 MMPI: inventari multifàsic de personalitat de Minnesota (Hathaway i McKinley)

 GZTS: sondeig del temperament de Guilford – Zimmerman.
 CPI: inventari de personalitat de Califòrnia (Gough)
 16PF: qüestionari de 16 factors de personalitat de Cattell.
 EPI – EPQ: inventari – qüestionari de personalitat de Eysenk.
 NEO – PI – R: qüestionari de personalitat NEO, revisat (Costa i McCrae)
 MCMI: inventari clínic multiaxial de Millon. (per avaluar patologia, trastorns de la
personalitat segons el DSM IV).

Organització jeràrquica:

Quan fem referència al comportament (lo de baix) Es tot allò que l’individu fa al llarg del dia, des de
coses transcendents com rentar-se les dents, i d’altres com per exemple tirar l’ordinador per la
finestra. La llista de conductes diàries ens facilita veure en quines condicions es troba el pacient,
dona molta informació. El que necessiten els psicòlegs es resumir aquesta informació en una
quantitat ms petita, però tot i ser petita, que informin de la mateixa quantitat de coses. Que puguem
resumir la descripció sense perdre molta informació.

Els hàbits tenen com a característica que són un conjunt de comportaments, els hàbits, al igual que
les conductes són variables directament observables, però són molt dependents, molt específics de
les situacions. Si féssim llista d’hàbitats, també seria molt llarga. El que s’acostuma a fer és agafar un
conjunt d’hàbits i si s’observa que aquest es van donant al llarg del temps i a més, en diferents
contexts, el que es pot definir com a rasgo o tret.

Tot i que es vagin reduint variables, l’objectiu es que no es perdi massa informació.

7
 Rasgo Hábito

 Variable latente o Respuesta observable

 Relacionado con tipo de hábitos o Relacionado con conductas
 Consistencia transituacional. o Especifidad situacional
 Definido teóricamente o Definido empíricamente
 Término de referencia amplio o Término específico

El que l’individu sigui amable es un tret, que ha de ser definida teòricament, definida en una sèrie de
hàbits que ha de ter un subjecte amable. Quants més hàbits tingui, més amable serà i a l’inrevés.

En termes generals, la majoria de qüestionaris volen avaluar els rasgos, i les preguntes que
constitueixen el qüestionari, fan referència als hàbits. Té per costum anar al cinema? ( pregunta
d’hàbit).

Quans els trets o rasgos són molts, també els agrupem en una entitat teòrica superior amb el nom
de: dimensió de personalitat (tipus o dominis).

Tant el que fa referencia als trets com a les dimensions, metodològicament, quan es fa referència
aquests conceptes teòrics, canvien els noms: TRET = factor de 1r ordre i dimensions = factor de 2n
ordre. Factor, el nom ve de l’anàlisi factorial.

En el món de les teories psicològiques, la personalitat és entesa com a causadora del comportament
dels individus.

A mesurar que baixem amb l’arbre jeràrquic, els elements genètics perden importància, i apareixen
lo relacionat amb l’aprenentatge. Per tant, els trets, n’hi ha molt relacions amb l’aspecte biològic,
però també en quant a la seva expressió, està contaminat per a l’aprenentatge. Quan més a hàbits i
comportaments (a baix de la piràmide), major influència de factors ambientals, i menys genètics o
biològics.

Extraversió vinculada a un nivell d’activació del SNC (mancança d’excitació) Que fa que l’individu la
busqui a l’entorn, l’ambient.

Introvertit: ja està molt activat genealògicament, i no l’ha de anar a buscar enlloc. Això justifica que
no es relacioni tant amb l’entorn.

8
 Extraversión

Extraversión Buscador de
Vivaz Activo Asertivo
sensación

Despreocupado Dominante Surgente Aventurero

Problema polaritats: el contrari és introvertit. Que siguin tan introvertits, que no tinguin res de tot
això, són poquíssims. Aquests 9 requadres defineixen al extravertit perfecte.

Surgente implica la direcció de la conducta cap enfora ( individu que té una certa capacitat d’impuls
cap a l’exterior), però no és impulsivitat.

Concepte de rasgo: un rasgo pot definir-se com una disposició personal a comportar-se d’una
manera similar en moltes i variades situacions.

Situació: Rasgos  Estats  Conducta observable (hàbits)

Els estats són molt visibles però els trets ja formen part de la teoria (latent)

Un pot tenir una sèrie de trets, però es necessita de l’oportunitat per demostrar-los, de la situació. Si
no es dona, el tret possiblement no el notarem o verificar.

Anàlisis factorial reduir variables sense perdre informació

Intenta fer una estratègia de calcula que el que fa es que calcula les possibilitats. Diria que de 6
matèries, matemàticament existeixen dos factors, i informa que la primera variable es vincula en
termes de correlacions al primer factor en 0.85 i que aquesta primera variable en el factor dos te
una correlació de 0,04.

9
 TEST

Literalment significa proba, assaig o examen, però test psicològic significa procediment sistemàtic
per observar una(o varies) variables (conductes, emocions, pensaments, estats, trets, habilitats...) i
descriure-les amb la ajuda de categories fixes o escales numèriques.

És un instrument objectiu i tipificat en la seva aplicació, correcció i interpretació que compara la

conducta de dos o més persones.

Un qüestionari de personalitat és un conjunt d’elements estructurats, referents a les característiques

personals, opinions, actituds, desitjos, sentiments, comportaments, mètricament construït i
estandarditzat.

Permeten la seva aplicació a amplis sectors de la població general (GENERABILITAT). En línies

generals, les persones que responen al test no poden influir en el seu resultat ja que desconeixen la
seva finalitat o els aspectes objecte de avaluació (OBJECTIVITAT).

Inventaris i qüestionaris

 Formats por una sèrie d’ afirmacions o preguntes (han de ser simples)

 Las respostes tendeixen a ser limitades:
o Dicotòmiques: si - no / verdader - fals
o Tricotòmiques : Si - ? - No (dóna una alternativa entre si i no)
o Escales tipu Likert (d’interval sobre la freqüència, intensitat, duració...)
 0= res, 1= poc, 2= alguna, 3 = bastant, 4= molt.
 TA = total acord, A = acord, N = ni acord ni desacord, D= desacord, TD= total
desacord
o Escales tipus diferencial semàntic: s’han de donar indicacions concretes.
 Generalment estan formats per més d’una escala o tret a mesurar. (Tota prova de test va
mesurat amb un límit de temps)
 Com instruments psicomètrics deuen complir amb els criteris de bondat propis d’aquest
tipus de proves (fiabilitat de la mesura i validesa, “baremació” punt en el que podem
verificar si la característica mesurada es normal, normal alta, extrema, etc.)
 Es deuen considerar una sèrie de condicions d’aplicació, correcció/puntuació (no equivocar-
se alhora de fer la prova), elaboració de perfil (no equivocar el barem), interpretació.

10
 ASPECTES PSICOMÈTRICS:

Validesa: per molts psicòlegs és la característica més important de tot instrument. Es refereix al grau
en que el test medeix el que realment afirma medir i no una altra cosa. Matemàticament la validesa
es defineix com la correlació entre l’instrument (x) i el criteri (y), el rendiment escolar en una
assignatura determinada o a la execució d’un determinat comportament.
Existeixen diferents tipus de validesa:

 Validesa empírica: fa referència a la capacitat predictiva o de criteri del test i a la

validesa concurrent (dividida en convergent i divergent).
o Validesa de criteri o predictiva: grau d’eficàcia en que es pot predir una
variable “criteri” a partir de les puntuacions en un test.
o Validesa convergent: grau en que un test correlaciona amb altres mesures
amb les que tindría que correlacionar.
o Validesa discriminant: grau en que un test no correlaciona amb altres mesures
amb les que no tindria que correlacionar.
 Validesa racional: es distingeix entre la validesa de contingut, la validesa factorial i
validesa de constructe.
o Validesa de contingut: grau en que un test avalua el que pretén, precisament
perquè conté elements representatius de la característica que es pretén
analitzar.
o Validesa factorial: correlacions entre ítems (és independent de la meva opinió i
de la dels jutges).
o Validesa de constructe: afecta al grau d’adequació del fenomen avaluat amb la
teoria. Com més important la teoria, i més experimentació, més validesa de
constructe.

Diem que un instrument de mesura és fiable quan al aplicar-se varies vegades a una determinada
persona en la mateixa situació, s’obté un resultat que no és apreciablement diferent. Aspectes que
amenacen en la fiabilitat o validesa d’un test:

o Errors en el test: claredat dels elements, nombre d’ítems, errors de construcció, tendència de
resposta...

11
o Errors en el subjecte: voluntari o no, motivació alhora de respondre el test, coneixement de la
finalitat del test (per a que s’utilitzarà aquesta informació), paper que adopta davant la prova,
aprenentatge, coneixement d’un mateix...
o Errors de la situació: investigació/clínica, temps disponible, actituds de l’examinador...
o Errors de computació: correcció, tractament de les dades (baremació), interpretació...
o Tendències a resposta:
 Aquiescència: tendència dir que sí a gairebé tot.
 Negativisme: tendència a dir que no.
 Tendència central: tendència a resposta neutra, precaució, evasió, indiferència.
 Tendència a donar respostes extremes.
 Respostes desviades: tendència a donar respostes poc freqüents en relació al grup de
referència.
 Precaució: no respondre a les qüestions que el subjecte considera ambigües
 Consistència o inconsistència.
 Tendència a contestar al atzar (es poden capturar de diferents maneres)
 Desitjabilitat social: tendència a donar les respostes socialment desitjable.
 Falsificació: tendència a falsejar conscientment les respostes, negant (simulació) o
exagerant (dissimulació) en si mateix petites debilitats que tot el món té.

Les escales de sinceritat:

 En general indiquen la tendència a contestar el test amb sinceritat o amb un cert o deliberat
intent distorsionador.
 Es permet als psicòlegs determinar el grau en que poden “fiar-se” del resultats i de “alcance”
que tindrà la interpretació dels mateixos
 En alguns casos es recomanen modificar les puntuacions en funció del nivell de distorsió.

El cas del MMPI:

 Conté tres escales bàsiques de validesa
o L= mentida
o F= infreqüència (validesa)
o K= factor corrector
 A part del seu significat individual també es poden interpretar conjuntament: L-F-K, donant
lloc a diferents configuracions
 També es pot calcular el índex de Gough

12
El cas del 16PF:
 Manipulació de la imatge (MI): desitjabilitat social pel individu es important la opinió dels
altres. L’individu s’esforça per causar una bona opinió de sí amb els altres.
 Infreqüència (IN): pot ser per respondre al atzar o per intentar donar una dolenta imatge de
sí. Donada la raresa en el fet de marcar aquella resposta també pot indicar: oposicionisme,
indecisió extrema (neuroticismo), pobre comprensió de la pregunta - resposta
 Aquiescència (AQ): tendència a la resposta “verdader” o “agradar al examinador”. Quan les
puntuacions són extremes poden indicar que les respostes han sigut donades al atzar.
 Distorsió motivacional (SM): intent de donar una bona imatge
 Atzar: individus poc cooperadors

Teories:

o Biotips Kretschmer/Sheldon

Treballava en un manicomni i observava als seus pacients, i va trobar una relació entre constitució
física i sofriment mental o trastorn. Deia que hi havia un tipus físic mig (displàsic) i que n’hi podíem
trobar 3 varietats diferents:

 Atlètic, muscular o mesomorf (predomini de massa muscular a causa del gran exercici en la
feina a la mina o al camp)
 Pícnic, digestiu o endomorf (Poca musculatura, bastant greix)
 Astènic, cervell, respiratori, leptosomio o ectomorf (poca musculatura, res de greix)

Equivalències constitucionals i relació amb els temperaments i les malalties mentals a partir de
Kraepelin:

Constitució Picnic Astènic o Atlètic Displà sic

corporal leptosomà tic
Malaltia Ciclotímic* Esquizofrènic Catatònic** Epilèptic
De lentes
Sociables, Estranys, Actituds rígides reaccions, feixuc i

13
 bondadoses, desconfiats, amb alternança molt excitables,
bromistes, sensibles, d’agitació tenacitat,
Característiques naturals, oberts, pedants, (convulsos) perseverança,
psíquiques lent, còmodes, calculadors, tossudesa,
desitjosos tímids, pulcritud,
d’aprovació susceptibles tendència
afectiva a idees
sublimes.
*problemes emocionals, oscil·lacions important greus de l’estat d’ànim (trastorn bipolar, trastorn depressiu...)
** oscil·lacions d’un comportament agitat a períodes de absoluta immobilitat.

Tipus fonamentals dels normals:

Ciclotímic (pícnic) Esquizofrènics (astènic) Viscós (atlètic)
Actitud sociables, amables, poc sociables, tracte familiar adhesió passiva
social bondadosos, adaptables, escàs, es relaciona amb els
empàtics, desitjables de de la seva mateixa
contacte, mai hostils mentalitat
Pensament realistes adaptables a la capacitat abstracta, aguts, escassa capacitat de
situació, pràctics, intuïtius i sentit per l’ordre, sistemàtic, canvi, nul·la versatilitat,
expressius, anginosos, poc claredat en l’aspecte formal ingeni nul i poca fantasia
sentit per la conseqüència
lògica, poc sotils, poc
sistemàtics.

Kretschmer i col·laboradors van sotmetre a experimentació i a tests la conducta de tres grups

constitucionals principals. Els ciclotímics s’orienten més cap el color, els esquizofrènics més cap a les
formes.

“Fora d’Alemanya la investigació de les hipòtesis Kretshmerianas, amb la feina dels conceptes de
tipus, casi no a proporcionat per elles una verdadera evidència experimental” (Guilford, 1964).

14
 Biotips de Sheldon a partir de Kretschmer:

Estudis fets a partir de estudiants de Psicologia o medicina dins de la normalitat, fa un canvi en la

nomenclatura.

Característiques constitucionals Sheldon:

Kretschme Pícnic Astènic Atlètic

r

Sheldon Endomorf Ectomorf Mesomorf

intestins, Pell, òrgans sensorials, Musculatura, forma
òrgans digestius delicadesa, músculs dèbils corporal rectangular,
“huesudo”, tendinos

Característiques temperamentals segons Sheldon:

Endomorf Ectomorf Mesomorf

Viscerotònic Cerebrotònic Somatotònic
Relaxació de la postura Contenció (rigidesa) de la Fermesa de la postura
postura
Gust per la comoditat física Resposta fisiològica excessiva Gust per l’aventura física

Reaccions lentes Reaccions rapides Enèrgic

Gust per menjar
Sociable
Plaer per la digestió
Desitjable d’afecte i aprovació
Amabilitat
Tendència a la intimitat
Suspicaç
Reserva del sentiment.
Control emocional
Reaccions imprevisibles
Inhibició en el tracte social
Necessitat i plaer del exercici
Dominant
Gust pel risc i l’atzar
Insensibilitat social
agressivitat

Guilford fa una continuació dels estudis de Allport, i juntament amb Cattell parteixen de que tothom
sap descriure la personalitat, de forma que demanen que ho descriguin gràcies al llenguatge.

Eysenck segueix un criteri invers, no li pregunta res a ningú sinó que estudia el que diu la Psicologia
de la època. Basant-se en eixos biològics destaca dos dimensions (més tard tres).

15
Norman i Fiske (correlacions) estableixen 5 dimensions bàsiques, de forma que posen el nom de “big
five”, a partir d’aquest model sorgeixen variants o diferents visions segons cada investigador: Costa i
McRae, Goldberg, Millon (test patològic).

Hans Jü rgen Eysenck (1926-1997)

En aquella època no hi havia una graduació de les problemàtiques, o s’estava bé o no. Per ell
Personalitat: punt d’intersecció entre una sèrie de variables quantitatives.

Psicologia experimental, treballa a Londres tot i que després els seus experiments s’extenguin per
altres països. Té una mena de dicotomia perquè, per una banda està la seva recerca experimental i,
per altra, la de psicòleg (explicarà les patologies com exageracions de determinades variables de la
personalitat, per tant, rebutja la ideologia de l’època de normalitat i anormalitat).

Des de la seva posició teòrica Eysenck demostrarà dos aspectes bàsics a tenir presents:

1. Les dimensions bàsiques de personalitat estan fomentades biològicament (per tant son
heretables, que es puguin heretar no vol dir que es desenvolupin)
2. Aquestes dimensions de personalitat fomentades biològicament estaran afectades i seran
modulades en la seva expressió al llarg del temps en funció de l’aprenentatge (això no vol dir
que canviïn sinó que l’aprenentatge el que farà serà donar-li a l’individu les peculiars
característiques d’aquestes dimensions).

Aquestes 3 dimensions (de personalitat normal) són:

1. Neuroticisme: inestabilitat emocional (és bipolar: puntuacions baixes: estabilitat emocional,

puntuacions altes: inestabilitat emocional). Per Eysenck l’estructura dominant o causadora
d’aquest és el sistema límbic.
2. Extraversió: (és bipolar: el seu contrari és el pol introvertit) dominat pel sistema nerviós: el
cerebel. Tots els individus tenen un nivell d’activació òptim, això vol dir 2 coses:
o Que aquells individus que estan per sota del nivell òptim hauran de fer el que sigui per
arribar-hi.
o Que aquells individus que estan per damunt del nivell òptim hauran de fer el que sigui
per baixar-hi.

16
Perquè les dues situacions comporten malestar i baix rendiment. Per estar dins el nivell òptim s’ha
de buscar en l’entorn.

3. Psicoticisme: individu fred, distant i poc empàtic. Les persones que puntuen baix en psicoticisme
no tenen cap altre nom, simplement son baixos en psicoticisme. Tot i això. la majoria de
persones que puntuen baix en psicoticisme son persones amables i que tenen una bona
capacitat per regular els impulsos. (enfront al control d’impulsos)

Aquestes es coneixen com a PEN.

Eysenck tenia dos fonts d’informació factibles (el que deia la filosofia quan es dedicava a descriure la
personalitat):

Des de la tradició grega van estar discutint quins eren els elements bàsics de la natura, i va afirmar
que eren 4 (cadascun d’aquests està acompanyat d’una propietat física): aire, terra, foc i agua.

Elements Propietats Humor Temperament Nota

predominant
Aire Càlid humit Sang Sanguini Optimisme
Terra Fred i sec Bilis negra Melancòlic Tristesa
Foc Càlid i sec Bilis groga Colèric Ira
Aigua Fred i humit Flema Flemàtic Apatia
Segons KANT:

Temperaments (característiques qualitatives comunament associades):

- Sanguini: estat d’ànim animós, entusiasta, optimista, despreocupat, etc. (correspondria a

l’extravertit d’Eisenck)
- Melancòlic: apassionat, hipocondríac, ansiós, amb tendència al mal humor i la tristesa, etc.
(correspondria a )
- Colèric: de forta voluntat però falta de constància, irritable, violent, airejat i propens a
l’enfado (correspondria a l’extravertit d’Einseck).
- Flemàtic: individu mancat d’emoció, lent en les seves actuacions, calmat, tranquil, persistent
i indiferent.

17
Això no deixen de ser teories filosòfiques que no han estat demostrades ni comprovades
empíricament (en el mon de la filosofia passa exactament el mateix que amb els de pícnic.. quan un
individu està en una categoria, està 100% en aquella: no pots tenir X% d’una i X% d’una altra).

Wundt va recollir la tipologia hipocràtica però la va fer dependre de dos propietats de la resposta
emocional que posseeixen una indubtable base biològica (es fixa en dues variables (per Wundt ni
trets ni dimensions ni res) essencials a l’hora de descriure la personalitat dels individus):

- La velocitat de l’excitació emocional: lenta-ràpida.

- La intensitat de la reacció: fort-dèbil.

Adaptació de Wundt (s.xix):

MELANCONIÓS

LENT FORT

FLEGMÀTIC COLÈRIC

DÈBIL RÀPID

SANGUINI

Organització més o menys estable i durader del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una
persona, que determina la seva adaptació única en l’ambient.

o Caràcter: el sistema d’una persona estable i durader del comportament conatiu (voluntat)
o Temperament: el sistema més o menys estable i durader del sistema del comportament
afectiu (emoció)
o Intel·lecte: el sistema estable i durader del comportament cognitiu (intel·ligència)
o Físic: sistema estable i durader de configuració corporal i dotació neuroendcrina.

18
 PAVLOV

Paràmetres que te en compte.

- La força dels processos de excitació: forts i dèbils
- Els forts, segons les relacions de intensitat entre els processos de excitació – inhibició:
equilibrats i no equilibrats
- Els forts – equilibrats: segons la mobilitat dels seus processos: impulsius o lents.

IMPULSIU COLÈRIC

EQUILIBRAT

LENT FLEMÀTIC
FORT

NO EQUILIBRAT SANGUINI
PERSONALITAT

DÈBIL MELANCÒLIC

Dimensions de la personalitat segons Eysenck

1. Dimensions de la extraversió (≠ introversió)

 Sociable: simpàtic, li agrada estar rodejat de gent, amb capacitat per la relació social
 Vivaç: de bon humor, feliç, amb impuls o energia per actuar, generalment bon talent.
 Activo: ràpid, viu, emprenedor, resolt, decidit, audaç, enèrgic i dinàmic.
 Assertiu: persona que expressa amb facilitat les seves opinions i interessos sense necessitat
de negar el d’altres persones.
 Aventurer: persona vividora i golfa.
 Buscador de sensacions: experiències, novetats, intenses i complexes, així com la disposició
a assumir riscos amb tal d’obtenir dites sensacions.
 Despreocupat: indiferent de les nec del altres, no vol saber res de les coses i/o persones
 Dominant: tendeix a dirigir a la gent, pren responsabilitat del grup. Avassallador, absorbent.
 Surgent: optimista, alegre, charlatán, entusiasta, segur, atolondrat.
 Fonaments biològics: vinculat al concepte de activació cortical (arousal).

Sociable, li agraden les festes, tenen molts amics, necessiten tenir algú amb qui parlar i no li agrada
llegir o estudiar en solitari Anhela la excitació, s’arrisca, etc. Relació entre les dues dimensions:
Neuroticismes - estabilitat i extraversió – Introversió i l’antic esquema de temperaments.

19
 2. Dimensió del neuroticisme (≠ estabilitat emocional)

 Ansiós: persona codiciosa, anhelosa, desitjosa, impacient, voraç, insaciable. Ambiciona + de

lo que pot fer.
 Tímid: falta de confiança en sí mateix, tendeix a estar incòmode rodejat de gent, temorós,
amb pors, covard. Por a ser criticat per fer el ridícul, etc.
 Tens: està en tensió, rígid, tirant.
 Trist: afligit, melancòlic, apenat, abatit, apagat, desanimat.
 Sent-culpa: aprehensió, insegur, preocupat, amb remordiments.
 Baixa autoestima: la autoestima fa referència al valor personal, a la competència que un
individu associa a la seva pròpia imatge.
 Deprimit: modificació profunda del estat d’ànim en el sentit negatiu d ela tristesa. Sofriment
moral i disminució de l’activitat locomotriu.
 Emotiu: grau en el que la persona s’emociona per les experiències viscudes o per les
impressions rebudes.
 Irracional: persona que no actua o pensa en relació a les lleis de la lògica.
 Fonaments biològics: Relacionades amb el sistema límbic.

Ansiós, preocupat, amb canvis d’humor i freqüentment deprimit; probablement dorm malament i es
queixa de diferents desordres psicosomàtics, és exageradament emotiu, presenta reaccions molt
fortes a tot tipus d’estímul i costa tornar a la normalitat després de cada experiència que provoca
una reacció o implicació afectiva. Les seves fortes reaccions emocionals l’interfereixen per
aconseguir una adaptació adequada i fan reaccionar d’alguna manera irracional i , en ocasions,
rígida.

3. Dimensió de psicoticisme (≠ control d’impulsos)

 Impulsiu: es diu de la persona que portada de la impressió del moment, parla o procedeix
sense reflexió no cautela.
 Duresa (caràcter): no li agrada ajudar a la gent, tendeix a jutjar durament als demés.
 Fred: indiferent, desaplegat, inexpressiu
 Antisocial: no li agrada la companyia d ela gen, no li influeixen les normes socials.
 Poc amigable: tancat, poc acollidor o poc càlid amb la gent.
 Egocèntric: persona amb una extremada exaltació de la propia personalitat fins considerar-
la com centre d’atenció i activitat general.

20
  Creatiu: pot deixar de banda les coses preconcebudes, el que és rutinari i s’aïlla de tot, per
fer el que és la idea original però el preu que paga és tota la resta. Amb la capacitat per
trobar solucions noves a un problema; per utilitzar noves conductes.
 Impersonal: que no té o no manifesta personalitat.
 Agressiu: impetuós, bèl·lic, que ataca la integritat física o psicològica de les persones.

Fonaments biològics: no proposa una estructura fisiològica, però suggereix que està relacionat
amb mecanismes hormonals (andrògens i serotonina).

Individus solitaris, despreocupats de les persones, creen problemes als demés i no compaginen
fàcilment amb el demés. Poden ser cruels, inhumans i insensibles i tenir falta de sentiments i
empatia. Es mostren hostils, inclús amb els més íntims, i agressius inclús amb les persones
estimades. Tenen una certa inclinació per les coses rares i extravagants; deprecien el perill, els
agrada burlar-se dels demés i posar-los de mal humor.

Model descriptiu:
Situació Comportament Tret Tipus
Reunió social Ser el centre d’atenció, conquistador. Obert Extravertit
Passar inadvertit, marxar d’hora. Reflexiu Introvertit

Estudis experimentals d’introversió – extraversió:

Variables Introversió Extraversió
Síndrome neuròtic Diferent (ansietat, depressió Histèria (falta d’autocontrol)
reactiva, tendències
obsessives)
Resposta a la teràpia Bo Dolenta
Sociabilitat Baix Alta
Variabilitat intrapersonal Baix Alta
Variabilitat interpersonal Alt Baixa
Nivell d’aspiracions Alt Baixa
Avaluació de les seves Infraestimació Sobreestimació
relacions
Sentit de l’humor No li agraden els acudits en Li agraden els acudits en
especial els de sexe especial els de sexe
Intel·ligència Raó alta, intel. Vocabulari alt Raó baixa, intel. Vocabulari
baix
Persistència Alta Baixa
Raó velocitat – precisió Baixa Alta
Imaginació visual Viscuda / alta Dèbil
Vigilància Alta Baixa
Fa trampes No Si
Inversió del cub de Neker Lenta Ràpida
(canvi de posició de les cares
d’un cub)

21
 Interpretació de l’EPQ
Suposem que un subjecte ha obtingut en l’EPQ les puntuacions (expressades en centils) següents:

 Extraversió (E) = 92
 Neuroticisme (N)= 52
 Psicoticisme (P)= 45

El tret més destacable del seu perfil és l’alta puntuació que ha obtingut en l’escala de extraversió,
que el situa d’amunt del 92% de la població normativa. Es tracta, doncs, d’una persona força oberta i
sociable, activa, amb interès per les activitats de grup i amb habilitats socials. Tal volta, però, es
pugui mostrar impulsiva i amant del risc (E = 92).

Des d’un punt de vista emocional. Podem afirmar que es mostra normalment equilibrada (N = 52),
per tant, sense propensió a patir d’ansietat, de preocupacions excessives, ni de canvis freqüents
d’humor. No s’observen tampoc trets propis del psicoticisme (P = 45), per la qual cosa el seu
comportament s’adherirà a les normatives vigents, i es mostrarà normalment considerat amb els
altres.

És aquest perfil bo o dolent?

Depèn del que estiguem buscant. Una de les premisses és que no hi ha perfils bons o dolents
(excepte casos extrems), sinó més o menys adequats pels requeriments que se li fan. Així, si ens
preguntessin si la persona s’adaptarà a una feina que implica un alt grau de precisió, de monotonia, i
aïllament social, podríem afirmar que es tracta d’un bon perfil.

Demostracions empíriques n’hi ha moltes.

o Inventari de personalitat NEO revisat: P.T. Costa, Jr. I R.R. McCrae

NEO PI-R: dominis

 (N) Neuroticisme
 (E) Extraversió
 (O) Obertura a la experiència
 (A) Amabilitat
 (C) Responsabilitat: conscient altament meditada, més pulcres.

Neuroticisme:

22
Contraposa l’ajust i la estabilitat emocional al desajust o neuroticisme. La tendència general a
experimentar sentiments negatius tal com la por, melancolia, vergonya, ira, culpa i repugnància està
en el nucli d’aquest factor.

Facetes: (Buscar puntuació alta i baixa)

 (N1) Ansietat: (Puntuació alta: la persona ansiosa és aprensiva, temerosa, preocupada,

nerviosa, tensa, voluble. Puntuació baixa: tranquil i relaxa)
 (N2) Hostilitat: (Puntuació alta: tendència a experimentar ira i estats relacionats amb ella,
com frustració i rancor. Si be la expressió de la mateixa depèn del seu nivell de la amabilitat.
Puntuació baixa: tranquil i difícilment irritable)
 (N3) Depressió: (Puntuació alta: Sol experimentar sentiment de culpa, melancòlica,
abatiment, soledat i desesperança. Es desanima amb facilitat. Puntuació baixa: Casi no
experimenta aquestes emocions, però no és necessàriament jovial i alegre)
 (N4) Ansietat social: (Puntuació alta: Es sent incòmode amb els demés, és sensible al ridícul i
propensa a sentiments d’inferioritat. Puntuació baixa: No posseeix necessariament
desenvoltura i bones habilitats socials, simplement li preocupa menys el que diran els demés
de ell)
 (N5) Impulsivitat: (Puntuació alta: Incapacitat de controlar apetits i arrebats. Els desitjos
(menjars, tabac, sexe...) Es perceben d’una manera tan intensa que no pot resistir-se, encara
que després se’n em penedeixi. Puntuació baixa: Troba molt més fàcil dominar aquestes
tensions)
 (N6) Vulnerabilitat: (puntuació alta: es sent capaç de lluitar contra l’estrès. Convertint-se en
dependent, desesperançat o terroritzat quan s’enfronta situacions de emergència.
Puntuació baixa: Es considera a ell mateix capaç de desenvolupar-se en situacions difícil)

Extraversió:

Són sociables, prefereixen vincular-se amb la gent, als grups, i reunions, són optimistes, assertius,
animosos, energètics, i alegres. En certs aspectes la introversió deuria considerar-se com la carència
de extraversió més que com lo oposat a ella.

Facetes:

 (E1) Cordialitat: (Puntuació alta: Afectuós i amistós. Realment li agrada la gent i estableix
fàcilment relacions amb altres (16PF amabilitat-corespondència). Puntuació baixa: No són ni

23
 hostils ni necessariament careixen de compassió, però són més formalistes, reservats i de
modals distants)
 (E2) Gregarisme: (Puntuació alta: gaudeixen divertint-se i reunint-se amb altres. Puntuació
baixa: Sol ser solitari, que no busca i inclús deixa apart els estímuls socials)
 (E3) Asertivitat: (Puntuació alta: Dominant, animós i socialment destacat. Es sol convertir en
el líder del grup. Puntuació baixa: prefereix estar en la ombra i deixar de parlar amb els
demés)
 (E4) Activitat: (Puntuació alta: Rapidesa i vigor en el sentit d’energia. El subjecte sent la
necessitat d’estar sempre ocupat. La gent activa porta una vida agitada. Puntuació baixa:
Actua de forma més pausada i relaxada encara que no és necessariament indolent)
 (E5) Recerca d’emocions: (Puntuació alta: desitja la excitació i la estimulació constant. Li
agraden els colors vius i els ambients ruidosos. Puntuació baixa: sent escassa necessitat
d’emocions i prefereix una vida que resultaria avorrit als que puntuen alt)
 (E6) Emocions positives: (Puntuació alta: Tendència a experimentar emocions positius, tals
com l’alegria, la felicitat, l’amor i l’entusiasme. Amb freqüència és tendre i optimista.
Puntuació baixa: No és necessariament desgraciat, és senzillament menys exuberant i fugaç)

Obertura a la experiència:

Interessats tant pel món exterior com pel interior. Les seves vides estan enriquides per la
experiència. Consideren noves idees i valors no convencionals. Experimenten tant les emocions
positives com les negatives d’una manera més profunda que els subjectes que es tanquen.

Facetes:

 (O1) Fantasia: (Puntuació alta: Té una imaginació activa. Les seves ensonyacions no
constitueixen només una forma d’evasió, elabora i desenvolupa les seves fantasies de forma
creativa. Puntuació baixa: prosaic, prefereix ocupar-se de les tasques immediates)
 (O2) Estètica: (Puntuació alta: aprecia profundament l’art i la bellesa. Li atrau la poesia, li
encanta la música i li fascina l’art en general. Puntuació baixa: Són relativament insensibles i
desinteressats per l’art i la bellesa)
 (O3) Sentiments: (Puntuació alta: Implica receptivitat als propis sentiments i emocions
interiors, i a considerar la emoció com una part de la vida. Puntuació baixa: Afectes
embotats. No dóna molta importància als sentiments.

24
  (O4) Accions: (Puntuació alta: Intentar noves activitats, anar a nous llocs o menjar aliments
exòtics. Prefereix la novetat i la varietat a la familiaritat i la rutina. Puntuació baixa:
Dificultats en el canvi i prefereix quedar-se a lo provat i comprovat)
 (O5) Idees: (Puntuació alta: curiositat mental i desitjos de considerar idees noves i poder poc
convencionals. Gaudeixen amb les discussions filosòfiques i amb els problemes ingeniosos.
Puntuació baixa: Escassa preciositat i centra la seva atenció sobre temes limitats)
 (O6) Valors: (Puntuació alta: Disposició per qüestionar valors socials, polítics i religiós.
Puntuació baixa: Tendeix a acceptar l’autoritat, a conformar-se a la tradició i al dogmatisme)

Amabilitat:

Es una dimensió interpersonal. La persona amable és fundamentalment altruista. Simpatitza amb els
demés, està disposada a ajudar-los i creu que els altres es senten igualment satisfets de fer això
mateix.

Facetes:

 (A1): Confiança: (Puntuació alta: disposta a creure que els demés són honestos i ben
intencionats. Puntuació baixa: tendeix a ser crític i escèptic i a pensar que els demés
poden ser perillosos o poc honrats)
 (A2): Franquesa: (Puntuació alta: persona franca, sincera i ingènua. Puntuació baixa:
tendeix a manipular als demés mitjançant l’afalac, l’astúcia o el desengany.
 (A3): Altruisme: (Puntuació alta: es preocupa activament pel benestar dels altres i es
mostra disposat a prestar ajuda als que la necessiten. Puntuació baixa: centrat en sí
mateix i es mostra reticient a implicar-se en els problemes dels demés)
 (A4): Actitud conciliadora: (Puntuació alta: condescendent amb els demés, inhibeixen
la agressió, obliden. És apaciable i benigne. Puntuació baixa: agressiu, prefereix
competir a cooperar i no rebutja les expressions de ira quan és necessari)
 (A5): Modèstia: (Puntuació alta: tracta de passar desapercebut encara que no
necessàriament manca d’autoconfiança o autoestima. Puntuació baixa: es creu
superior als demés qui a la vegada poden considerar-lo envanit i arrogant)
 (A6): Sensibilitat als demés: (Puntuació alta: es sent afectat per les necessitats alienes
i dóna importància a la vessant humana de les normes socials. Puntuació baixa:
insensible i menys inclinat a la compassió. Es considera a sí mateix realista, pren
decisions racionals basant-se en la pura lògica)

Responsabilitat:

25
Control dels desitjos i impulsos. L’autocontrol pot referir-se també a un procés més actiu de
planificació, organització i execució de els tasques. El subjecte responsable és voluntariós, porfiat i
decidit.

Facetes:

 (C1): competència: (Puntuació alta: fa referència a la sensació que un té de la seva

pròpia sensibilitat, prudència i eficàcia. Puntuació baixa: tenen una pobre opinió de
les seves habilitats i admeten que freqüentment manquen de preparació)
 (C2): Ordre: (Puntuació alta: persona pulcra, ben organitzada i néta. Guarda les coses
en els llocs adequats. Puntuació baixa: incapaç d’organitzar-se i es descriu a sí mateix
com desordenat. No sap lo que vol, lo que necessita.)
 (C3): Sentit del deure: (Puntuació alta: s’adhereix als seus principis ètics i compleix
escrupolosament les seves obligacions morals. Puntuació baixa: descuidat en
aquestes matèries i a vegades, poden ser una mica o res fiable. Negligència. No dóna
importància al pacte, poden comprometre les relacions amb els demés.
 (C4): Necessitat de assoliment: (Puntuació alta: alts nivell d’aspiració i treballa
intensament per aconseguir els seus objectius, és diligent i resolt, es marca direcció
en la seva vida. Puntuació baixa: és negligent o inclús mandrós, no busca l’èxit. Manca
d’ambicions i pot semblar que manca d’objectius. Altament manipulable.
 (C5): Autodisciplina: (Puntuació alta: habilitat per iniciar tasques i portar-les fins al
final, tot i els inconvenients i distraccions. Capaç de motivar-se. Puntuació baixa:
dilata el inici dels seus quefers es desanima fàcilment i està desitjant abandonar-los.)
 (C6): Deliberació: (Puntuació alta: és reflexiu i prudent. Pensa molt abans d’actuar.
Puntuació baixa: és precipitat i sovint parla o actua sense tenir en compte les
conseqüències.)

NEO-PI-R

Dades d’investigació. Estudis longitudinals

Coeficients d’estabilitat per als cinc dominis de personalitat (Costa & McCrae, 1988). 6 anys,
N=983.

DOMINI HOMES DONES HOMES DONES

Edad: 25-26 Edad: 57-84

Neuroticisme 0,78 0,85 0,82 0,81

26
 Extraversió 0,84 0,75 0,86 0,73
Apertura 0,87 0,84 0,81 0,73
Amabilitat 0,64 0,60 0,59 0,55
Responsabilitat 0,82 0,84 0,76 0,71

La única que queda baixa és Amabilitat en quan a resultats.

NEO-PI-R: preferència en la formació de parelles

Una submostra de 167 d’adults va incloure la valoració per conjugues, al cap de 6 anys la
correlació test-retest per Neuroticisme, Extraversió i Obertura va ser de 0,83; 0,77 i 0,80
respectivament.

Botwin, Buss i Shackelford (1997), van estudiar parelles de nuvis i resen casats demanant-lis que
indiquessin les característiques de personalitat preferides a l’elecció d’una parella potencial.

Van utilitzar dos grups de subjectes. Parelles formalment constituïdes i les parelles que ja havien
passat per l’altar, havien formalitzat el contracte. Els van demanar varies coses, se’ls hi va demanar
quines serien les característiques de personalitat que demanarien per que fos una parella ideal. I
se’ls hi va passar un test de personalitat per veure quina era la pròpia personalitat de l’individu. Es va
passar la prova al nuvi o novia i es va entrevistar a tots.

Els individus generalment busquen els semblants a un mateix. Els extravertits estan busquen
extravertit (més en les dones que els homes), els amables busquen amables (més en les dones
també) , els responsables busquen responsables, els estables emocionalment, busquen estables
emocionals i els individus oberts busquen persones obertes. No hi ha cap correlació amb negatiu,
dictamina que hi hauria com a cerca de la parella potencial, aquesta afinitat, aquesta qüestió d’anar
a buscar el semblant.

Però... Les persones aconsegueixen les persones que desitgen?

Correlació entre la personalitat pròpia i la de les parelles. Les tendències es mantenen tot i que
alguns valors van a la baixa i en alguns casos les correlacions no son significatives. Home extravertit
que buscava dona extravertida acaba casant-se amb el que troba. Amabilitat que sí que valoraven en
un home amable, però els homes també es conformen amb el que trobes. Les dones estables
emocionals buscaven i s’han casat amb homes estables emocionals. En canvi, a l’hora de casar-se la
correlació no és significativa en els homes, segurament no es van casar amb la parella inicial, i les

27
dones casades si que mantenen la estabilitat emocional en les parelles corresponents. Homes
extravertits tenen tendència a casar-se amb dones extravertides i viceversa.

Però... ¿Les persones que obtenen el que desitgen són més felices amb els seus matrimonis que les
persones que no el van obtenir?

Per valorar la felicitat o satisfacció matrimonial, van utilitzar al voltant de 40 variables utilitzant
criteris amples i les conclusions van ser...

La personalitat de la parella sí és rellevant en la felicitat d’aquestes relacions, no tant quan t’avies

quedat amb l’ideal sinó quan les relacions entre conjugues, quan estaven casats amb persones que
tenien puntuacions altes, en amabilitat, estabilitat emocional i obertura a l’experiència. En canvi, les
relacions entre personalitat de la parella i l’ideal no va predir la satisfacció matrimonial.

Altres investigacions...

Trastorns de personalitat

Widiger i Costa (1997) suggereixen en relació a trastorns de la personalitat:

o T. Límit: narcisisme extrem.

o T. Esquizoide: introversió extrema acompanyada de neuroticisme baix.
o T. Evitatiu: introversió extrema acompanyada de neuroticisme alt en extrem.
o T. Histriònic: es caracteritza per la extraversió extrema.
o T. Obsessiu-compulsiu: una forma desadaptativa de Responsabilitat extrema.
o T. Esquizotípic: combinació complexa de introversió, neuroticisme alt, amabilitat baixa i
obertura extrema.

Altres investigacions: estudis

Bones qualificacions (escolars) es prediuen millor amb responsabilitat(alta) i estabilitat emocional

(alta). Aquests subjectes tenen menys probabilitat de deixar les coses per “més tard”. (Watson,
2001).

Quan s’utilitzen facetes per les qualificacions, especialment universitaris, aquestes són: Necessitat
d’assoliment (alt) [faceta de Responsabilitat] i accions (alt) [faceta de Obertura]. (Paunonen i Ashton,
2001).

Altres investigacions: sexe.

28
Els comportaments sexuals de risc, es predeixen millor a partir de Neuroticisme (alt) Responsabilitat
(baix) i Amabilitat (baix) (Trobst, 2002).

El consum d’alcohol es predeixen millor amb Extraversió (alt) i Responsabilitat (baix).

(Paunonen,2003).

La felicitat i experimentar afecte positiu a la vida quotidiana es prediu millor amb Extraversió (alt) i
neuroticisme (baix). (Cheng i Furnham, 2003).

Altres investigacions: organitzacions.

La efectivitat del lideratge en escenaris de negocis es predeix millor amb Extraversió(alt) Amabilitat
(alt) i Responsabilitat (alt) i Neuroticisme (baix) (Silverthorme,2001).

Els alpinistes que escalen la muntanya de l’Everest tendeixen a ser extravertits, alts en psicoticisme i
tenir estabilitat emocional. (Egan i Stelmack, 2003).

NEO-PI-R: Criteris interpretatius

Escales de validesa del perfil. Valors que apareixen al final del perfil.

 Aquiescència: 150 o més, possible afectació.(possible alteració del perfil).

 Negació: 50 o menys, possible afectació.
 Preguntes en blanc: no s’hauria de puntuar si hi ha 41 o més respostes omesses.

Desitjabilitat social: seguir criteris T. T: puntuacions tipificades.

Puntuació T Categoria %

>65 Molt alt 7%

56-65 Alt 24%
46-55 Mitja 38%
36-45 Baix 24%
<36 Molt baix 7%
El màxim és 73 i no pot haver-hi ningú més baix de 27.

Possibilitats interpretatives

1. Contextualització del perfil i altres dades rellevants.

29
 2. Considerar els dominis i les diferents facetes que els hi són distintives. Primer mirar dominis,
després facetes, aquelles que estiguin altes o baixes.

3. Observar les interaccions entre les facetes de diferents dominis: implica unir els dominis i les
facetes. La persona no és només extraversió, neuroticisme... és la mescla de tots. S’han
d’unir facetes i dominis.
 Per exemple: les persones conflictives.

En general puntuen baix a les 6 facetes de A, però també tendeixen a puntuar alt en N2, hostilitat i
baix en E1, cordialitat.

Ella presenta una bona estabilitat emocional (començo amb el domini). S’adapta fàcilment a les
situacions perquè controla els impulsos i es mostra tranquil i relaxat. Si l’entorn es torna hostil i
estressant, la majoria de les vegades es mantindrà tranquil i poc alterat fet que l’ajudarà eficaçment.
Aquesta estabilitat pot veure’s alterada en el que de que el subjecte s’hagi d’enfrontar a situacions o
conflictes interpersonals ja que es sent bastant incòmode amb els altres, poden mostrar-se sensible
al ridícul i proers a experimentals sentiments d’inferioritat.

Una forma més sofisticada consisteix a considerar plans bidimensionals:

 N-E, pla emocional.

 E-A, pla interpersonal
 E-O, interessos.
 E-C, patrons d’activitat
 O-A, actituds.....

Marvin Zuckerman
El model de personalitat de Zuckerman es situa entre els models biologics de personalitat, al igual
que Eysenck. Es va iniciar als 70 amb els seus estudis experimentals sobre els efectes de la derivació
sensorial. Va defensar la existència d’una dimensió bàsica que va denominar cerca de sensacions.

L’estudi consistia en privar de qualsevol estímul i entreteniment durant molt de temps. Hi havia
subjectes que toleraven aquella situació i altres que no ho suportaven i tenien que abandonar
l’experiment. Da diferenciar tipus de personalitat per als que cercaven sensacions o no. Anar a 140
per la arrabassada és molt emocionant tot hi haver-hi riscos.

Aquesta dimensió de cerca de sensacions té diverses definicions:

30
 - Necessitat de rebre sensacions noves, variades i complexes provinents d’experiències i la
voluntat per sentir riscos físics i socials de formar part en aquelles experiències (Zuckerman,
1979).
- Tret definit per la cerca d’experiències i sensacions intenses, noves, variades i complexes. La
voluntat d’experimentar i participar en experiències que comportin un risc físic, social, legal i
financer (Zuckerman, 1994).

Zuckerman relacions la seva dimensió de personalitat amb els nivells de monoaminoxidasa en el

SNC, en el sentit de que els individus alts en aquesta dimensió solen mostrar baixos continguts de
aquesta enzima. També ho relacions amb la dopamina i serotonina. A diferència de Eysenck, les
seves dimensions estan vinculades a més parts del SN.

Clàssicament, la dimensió de cerca de sensacions ha sigut avaluada mitjançant el qüestionari de

interessos i prefer``encies (SSS) i formulada a partir de quatre trets bàsics:

cerca d'aventura
i risc

cerca
d'experiències
cerca de
sensacions
desinhibició

susceptibilitat al
aburriment

- Cerca de aventura i risc (TAS): activitats que impliquen perill o rapidesa i proporcionen
sensacions inusuals. Desig de practicar esports de risc o experiències més allà de lo habitual.
- Cerca de experiències (ES): cerca de activació mitjançant estils de vida poc convencionals i
inconformistes. Desig de ampliar la experiència mental i sensorial (música, art, viatges, vida
bohèmia...)
- Desinhibició (DIS): cerca de sensacions en llocs socials de diferent naturalesa, desig de
alliberar-se a través de la beguda, la diversió i el sexe.
- Susceptibilitat al avorriment (BS): disgust per experiències repetides de qualsevol classe.
Aversió per lo de sempre, la falta de canvis, la predicció d’activitats i amics.

Quan es combina la BS amb impulsivitat i falta de socialització es poden donar conductes additives i
antisocials (delinqüents, drogoaddictes, psicòpates, policies, alpinistes, guardaespatlles...). Els que

31
puntuen baix en la BS són poc amants de les sensacions, prefereixen la monotonia i son molt
resistents la avorriment.

Posteriorment es va reformular el model de solucions factorials de 3, 5 i 7 factors. La característica

essencial és que en tots els estudis la dimensió BS quedava incorporada a la dimensió de impulsivitat
i psicoticisme. Així, es va desenvolupar un nou qüestionari, el ZKPQ, que permet valorar la dimensió
de BS en una supradimensió denominada impulsivitat no socialitzada/cerca de sensacions.

extraversió extraversió
social social
extraversió i
sociabilitat
activitat activitat

por
neuroticisme neuroticisme
Estructura de
Zuckerman ansietat

control
impulsivitat i
psicotisime
impulsivitat i impulsivitat
psicoticisme
agressivitat agressivitat

Les quatre (5) dimensions del ZKPQ

1. Sociabilitat: determinada per la sociabilitat (numero d’amics i contactes socials que es tenen)
i en la activitat (necessitat de tenir activitat d’alta energia).
2. Neuroticisme i emocionabilitat: freqüència es que es senten estats afectius de connotacions
negatives, amb ansietat, depressió i hostilitat.
3. Agressió i hostilitat: predisposició a expressar agressivitat verbal,comportament grosser i
descuidat, antisocial, venjador, impacient...
4. Impulsivitat no socialitzadora o cerca de sensacions: nou factor de major nivell que
incorpora el psicoticisme de Eysenck. Relacionada amb el mecanisme de inhibició

32
 conductual, representa la absència de reflexió, la cerca de sensacions i la absència de
socialització.
5. Activitat: necessitat de activitat contínua i incapacitat per descansar quan no hi ha res que
fer, preferència per treballs desafiants i difícils, amb un alt grau de energia per treballar i fer
varies feines a la vegada.

La BS representa una tendència optimista per aproximar-se als estímuls nous o desconeguts i a
explorar l’entorn:

- La impulsivitat dóna un estil de decisió ràpid en contextos nous.

- La sociabilitat tendeix a aproximar-se a objectes socials, tant coneguts com estranys.

Joy Paul Guilford (1897-1987)

Un dels primers investigadors Americans. Pretén identificar aquells trets comuns en les persones.
Inventor de les preguntes de qüestionari que servissin per identificar quantitativament aquests trets
i a més, va ampliar en l’anàlisi de dades va ser el primer en incorporar l’anàlisi factorial. No poden
haver-hi preguntes que avaluïn més d’un tret. Utilitzen el seu qüestionari per avaluar d’altres.

Definició de personalitat:

 La personalitat d’un individu és el seu patró únic de trets.

 Un tret és una manera distingible, relativament estable, en la que un individu difereix dels
demés.

Tipus de trets:

 Somàtics:

33
 1. Morfològics
2. Fisiològics
 Motivacionals:
1. Necessitats
2. Interessos
3. Actituds
 Temperamentals
 Actitudinals

Estructura jeràrquica típica de trets temperamentals

 Factor terciari: no té poder descriptiu (salut emocional).

 Factors secundaris: act. social, introversió-extraversió, estabilitat emocional, paranoide.
 Factors primaris (trets temperamentals): trets de personalitat .
 Nivell de Hexis o hàbits: Per exemple, gust per les relacions socials, col·laborar en accions
benèfiques, prendre la iniciativa en les converses amb desconeguts, ser desordenat...
 Nivell d’accions específiques: allò que fem cada dia.

Exemples d’accions específiques:

 Parlar a classe
 Saludar a un amic en una festa
 La forma de servir-se una beguda
 Posar-se nerviós en un examen
 Rehuir la mirada del interlocutor
 Dir NO a determinades proposicions.

Exemples d’hàbits:

 Gust per les relacions socials

 Col·laborar en accions benèfiques
 Prendre la iniciativa en conversacions amb desconeguts
 Li agrada ser el centre d’atenció
 Ser desordenat

Estructura jeràrquica típica de trets temperamentals:

34
  Si una persona es caracteritza per la seva tendència general moralitzadora (nivell de tipus),
generalment es comportarà de forma honesta, autocontrolada, desitjos de patir per
aconseguir una meta (nivell de trets primaris)
 Donat que generalment és honest, veurem que usualment no enganya, no roba, ni tampoc
estafa (nivell hexis). També comprovarem que la seva tendència a no enganyar avarca una
amplia varietat de situacions com el jugar, fer negoci, tractar am els amics (nivell d’accions
especifiques)

GZTS: Sondeig del temperament de Guilford-Zimmerman

Conte 300 ítems de resposta dicotòmica (Sí-No) i avalua 13 (factors) trets primaris o temperamentals
de la personalitat.

Els factors primaris són:

1. Factor G: activitat general 2. Factor A: ascenditat 3. Factor S: sociabilitat

4. Factor R: retraiment 5. Factor T:actitud reflexiva

R i T pels americans representen la introversió social, quan Eysenck ho valora amb extroversió.

Els tres primers, G A i S, es tradueixen a búsqueda de sensacions, no a extroversió. És actitud social,

és a dir, sociabilitat d’Eysenck.

6.Factor E: estabilitat emocional que conté:

7. Factor C: disposició cicloide 8.Factor D: depresió 9.Factor N: nerviosisme

10.Factor I:sentiment d’inferioritat

Aquests factors, C D N i I són en negatiu, un resultat elevat seria inestabilitat emocional.

11. Factor O: objectivitat 12.Factor F: cordialitat 13.Factor P: relacions personals

14.Factor M:masculinitat

Aquests factors O F P i M, són els factors residuals, menys importants per descriure la personalitat. A
vegades, es suprimeixen en les adaptacions.

1. Factor G: activitat general

Persona energètica, activa, aquesta activitat es tradueix en tot allò que fa la persona al llarg del dia,
no només el que li agrada.

35
Entusiasta, que demostra vitalitat, és d’activitat constant, es mou .

Treballa amb rapidesa, això és difícil de compaginar amb els altres, perquè espera que els altres
actuin igual i pot orginicar conflictes, li agrada l’acció i que, en ocasions, pot ser impulsiva. Ja que es
dona més a l’acció que a la reflexió.

Hexis:

 Ritme ràpid en les activitats davant (≠) a ritme lent i pausat.

 Activitat constant davant (≠) a pauses per descansar. Té un ritme de treball constant en
comptes de fer pauses constants per descansar.
 Productivitat, eficàcia davant (≠) a baixa productivitat ineficàcia.
 Amb pressa davant (≠) a prendre’s temps.

2. Factor A: ascendència

Persona que manté els seus drets i s’esforça per reivindicar allò que creu i fa totes les accions per
defensar-ho.

Es defensa en els contactes cara a cara, no l’importa distingir-se, gaudint de ell. S’implica en el que
fa, es reivindica personalment, es defensa dels contactes cada a cada.

En la iniciativa social es desmarca cap a posicions de lideratge, li agrada ser reflectant, no tenen por
als contactes socials i no es propens a guardar-se els propis pensaments. Du a terme les accions
necessàries per defensar la seva ideologia, li agrada interactuar amb altres persones, té tendències
d’aproximació de forma que pot esdevenir líder.

No és una escala de sumissió o dominància. És una persona que li agrada reivindicar els seus drets
però no necessàriament manar.

Si actua alt en el Factor A em de veure si li agrada interactuar amb altres persones (posició
d¡aproximació al grup) o posició solitària. Si s’aproxima al grup és una posició de líder, ja té el que
necessita un líder: distinció i habilitats socials vinculades al grup.

Hexis:

 Autodefensa vs. Submissió

 Ser reflectant o llamatiu vs. evitar ser-ho.
 “Farolear” (presuntuós, fanfarrón)

36
  Líder vs. seguidor.
 Decidit vs. Indecís.

3. Factor S: sociabilitat

Inicialment anomenada “extroversió social”.

Li agraden els contactes i l’activitat social (moure’s entre la gent, estar envoltat de gent...) tant
formal com informal, té molts amics i coneguts, busca ser el centre d’atenció, prefereix els llocs de
lideratge social, posseeix equilibri social, no és esquivo, ni vergonyós, ni solitari.

Si els Factors A i S són alts, tenim un líder de grup. Si només una de les dues no.

4. Factor R: retraïment

Es mostra tancat en si mateix.

Es refrena i controla a sí mateix. Altament formal i previsible, sempre farà allò que és correcte. No
acostuma a improvitzar.

Reservat, circumspecte, ment propensa a la serietat i no al descuit. Tenacitat, lentitud, esforç,

persistència (són persistents en la seva tasca però són lents), no és una “viva la virgen”

Es pot equiparar a l’introvertit d’Eysenck.

5. Factor T: actitud reflexiva

Propens al pensament reflexiu i meditatiu, interessat en pensar, proclive a filosofar, somiador,

observa el comportament dels altres, sent curiositat i es qüestiona la seva pròpia conducta i la dels
demés, observa el jo, equilibri mental. Aquest questionament és exclusivament intel.lectual, no pasa
a l’acció.

Les persones altes en el factor T són molt intel.lectuals, donades a la fiosofia... no vol dir productiu.
Es somiador.

 Factor E: estabilitat emocional, que conté: (10)

Equiparable a neuroticisme d’Eysenck.

37
Representa la continuïtat en els estats d’ànims, interessos, i nivell d’energia. L’individu es mostra
optimista i alegre, sap comportar-se,mostra recat i manifesta sentir-se amb bona salut. Pot encaixar
les adversitats.

6. Factor C: Disposició cicloide

Inestabilitat emocional. Fluctuacions en l’estat d’ànim, interessos i nivell d’energia. Canvis ràpis en
l’estat d’ànim.

7. Factor D: depressió

Més bé deprimit físic i emocionalment en comptes de parlar molt, propici a la ansietat, a la

perseverança i a les preocupacions. Idees obsesoides.

8. Factor N: nerviosisme

Calma i relaxat en comptes de nerviós e inquiet, no es desassossega, n es cansa fàcilment ni s’irrita,

pot concentrar-se en el que té a mà. Manté la compostura.

9. Factor I: confiança davant sentiment de inferioritat

Es sent acceptat pels demés, confiat, ajustat, social, satisfet amb la seva sort i no és egoista.

Ens revel.la la posició de l’individu en presència dels altres. Com a reflexió personal i íntima. Es
considera igual als demés? O inferior? Si em considero inferior als demés faré algo per compensar-
ho que no solucionarà el problema. A diferència d’acceptar

10. Factor O: objectivitat

Vs. Disposició paranoide

Assumeix un punt de vista realista i objectiu de les coses, està pendent dels seu entorn, per el que
pot oblidar-se de sí mateix, no el persegueixen les sospites i es mostra impertorbable.

Capacitat d’assumir un punt de vista realista sobre les coses. Estan pendents del que tenen al seu
voltant (això els porta a oblidar-se d’ells) i no demanen el que no tenen. Promouen molt bona
convivència.

11. Factor F: amabilitat/cordialitat

38
Tolerància davant l’acció hostil.Manté la calma. En el pol oposat trobem bel·ligerància disposició a
lluitar, hostilitat, ressentiment, desig de domini, resistència a la dominació i despresi pels altres.
Aquest pol oposat és equiparable al psicoticisme d’Eysenck.

12. Factor P: relacions personals

Inicialment cooperació i tolerància.

Tolerància cap a la gent, fe en les institucions socials. En el pol oposat trobem suspicàcia davant els
altres, actitud hipercrítica cap a la gent i les institucions socials. L’individu sol ser crític i egoista.

13. Factor M: masculinitat

Els llibres, depenent de quins, defensen que aquests test només analitza 10 trets. Mentre que n’hi
ha altres que diuen que n’analitza 13.

Això depèn de si compten únicament amb el Factor E o, eliminen aquest o comptabilitzen els factors:
C, D, N i I.

Comparació amb el model de Eysenck:

 Neuroticisme (Eysenck) es reflexa en Guilford:

 E:emocionalitat (-); inestabilitat, pessimisme i tristesa

 O: objectivitat (-); hipersensibilitat i hostilitat
 F: amabilitat (-); ressentiment i bel·ligerància
 P. Relacions personals 8-) actitud crítica, desconfiança, autocompadeciment.

 Extraversió (Eysenck) es reflexa en Guilford:

 Bàsicament part sociabilitat:
o G: Activitat general
o A: Ascendencia
o S: Sociabilitat
 Impulsivitat:
o Retraïment
o Originalment anomenat ratimia; despreocupació, impulsivitat, recerca d’excitació.
 Psicoticisme /Eysenck) no es reflexa en Guilford i l’única correspondència és:

39
  F: amabilitat (-); ressentiment, bel·ligerància.

Raymond Bernard Cattell (1905-1998)

Teoria de la personalitat més elaborada i per tant, més rebuscada.

Definició de personalitat:

Allò que ens diu el que una persona farà quan es troba en una situació determinada.

Antecedents:

Fonamenta el seu estudi en la hipòtesis lèxica a partir dels estudis de Allport i Osbert (1936), qui
extreuen 17.954 termes del diccionari de la llengua anglesa i que després redueixen a 4504 termes.

El 4504 termes inicials van ser reduïts per Cattell mitjançant diversos procediments, a 171 variables
bipolars (agressiu- pacífic)

Posteriorment i després de varis estudis empírics, efectua una nova reducció a 36 variables que un
cop factoritzades es redueixen a 16 dimensions bàsiques.

Fonts de dades:

La conducta d’una persona pot ser observada i registrada mitjançant tres tipus de dades:

 Dades L: basats en les qualificacions de la vida real. Han de ser objectives. : són dades preses
de la vida diària i reflexes de manera real el comportament en situacions quotidianes.
L’objectiu principal són les conductes, que són fets objectius i solament necessiten de la
observació. Per exemple, quants fills té, número d’associacions que pertany, quantitat de
dies de baixa al llarg de l’any...
 Dades Q: basats en autoinformes o qüestionaris que donen informació sobre un mateix. Cal
tenir en compte el factor de distorsió.
 Dades T: basats en proves objectives. Provenen d’experiments per exemple, com controla
davant d’una situació frustrant. Provenen d’observar el comportament i la resposta dels
subjectes en situacions disenyades especialment per l’investigador, i els subjectes no saben
el que se’ls vol medir.

16 factors primaris:

 Els 12 primers estan denominats mitjançant lletres del abecedari i han sigut identificats per
dades L i Q

40
  Els 4 factors restants només mitjançant tècnica Q i es identifiquen amb aquesta lletra, més
un numero (Q1, Q2,Q3 i Q4)

Els factors basats en les dades T són 20 i s’identifiquen amb les sigles UI, representant factors purs.

 UI19: independència (F, E,H,M,L) format per aquests factors primaris.

 UI22: pathemia-cortertia (A-,I-,N)
 UI24: ansietat-ajust (C-,H-,L,O,Q3-,Q4)
 UI32: Exvia-Invia (A,F,H,Q2-)

Factors primaris:

Índex tret Puntuacions baixes Puntuacions altes

A Sizotimia - reservat Afectotimia - afectuós
B Intel·ligència baixa Intel·ligència alta
C Poca força del ego Molta força del ego
E Submissió Dominància
F Desurgència - sobri Surgència - entusiasta
G Poca força de superego Molta força del superego

Índex tret Puntuacions baixes Puntuacions altes

H Threctia – cohibit Parmia – desinhibit
I Harria – dur Premsia – tou
L Alaxia – confiable Protensió - suspicacia
M Praxemia – pràctic Autia – imaginatiu
N Senzill Astucia
O Adecuació imperturbable Tendencia a la culpabilitat

L’ordre no és aleatori, sinó que segueix una jerarquia. D’A a G els perfils socialment bons es troben
en les puntuacions altes. Per contra des d’H els trobem en les puntuacions baixes. De tot el conjunt
de dades, B és la menys fiable.

Índex tret Puntuacions baixes Puntuacions altes

Q1 Conservadorisme Radicalisme
Q2 Adhesió al grup Autosuficiència

41
Q3 Baixa integració Molt autocontrol
Q4 Poca tensió psicològica (és un estat no un tret) Molta tensió energètica

Factors que no estan presents en el qüestionari adult:

 D: excitabilitat, incapaços de seguir determinada rutina. Fora àmbit escolar no té perquè

representar un problema.
 J: Zeppia vs Coasthenia: alegre, aficionada les accions front a individualista, introvertit,
reflexiu (R i T de Guilford)
 K: Rusticitat vs socialització madura
 P: informalitat sanguina. Independència, carència de ambició.

Claus de interpretació:

El test de la personalitat és una prova objectiva, les puntuacions directes es transformen en decatips.
La seva interpretació és la següent:

 5 i 6: tret normal
 4 i 7: lleugera desviació de la mitja
 2-3 i 8-9: gran desviació = tret marcat
 1 i 10: valors extrems = trets molt marcats

Decatips en corba normal

(Gràfica)

Elaboració d’un perfil:

(taula)

 Factors de primer ordre:

Canvis en la denominació dels factors entre el 16 PF i el 16 PF-5

Lletra del 16PF 16PF-5

factor
A Afectivitat Afabilitat
B Intel·ligència Raonament
C Força del ego Estabilitat

42
E Dominància Dominància
F Surgència Animació
G Conformitat Atenció a les normes
H Atreviment Atreviment
I sensibilitat sensibilitat
L Suspicàcia Vigilància
M Imaginació Abstracció
N Astúcia Privacitat
O Culpabilitat Aprensió
Q1 Rebel·lia Obertura al canvi
Q2 Autosuficiència Autosuficiència
Q3 Autocontrol Perfeccionisme
Q4 Tensió energètica tensió

Factor A: Sizia – Affectia

El que busca aquest factor és la forma de estar vinculat a altres. Aquest factor busca la relació
d’aquelles persones que prefereixen l’aïllament.

El significat psicològic d’aquest factor recorda molt a la distinció – descripció de Kretschmer:

esquizotimia – ciclotimia. Sizia: reservat, allunyat (astènia) en front d’Affectia: adectuós, obert
(pícnic).

Sel considera un factor temperamental i, en aquest sentit hereditari. Tradicionalment es considera

que el factor A mesura el grau en que la persona busca el contacte amb altres, és a dir, el seu
caràcter sociable o gregari.

Aquest factor mesura l’orientació emocional de l’individu cap als altres. Aquesta orientació pot ser:
afectuosa, calurosa i col·laboradora (A+) o freda, inflexible, rígida i avaginada (A-).

Així, els que puntuen alt aconsegueixen expressar i controlar fàcilment les seves emocions, mentre
que les persones que puntuen baix mostren una forta inhibició emocional.

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Crític De bon humor, seré

43
 Segueix les propies idees Cooperador amb els altres, li agrada
participar
Fred, retraigut De bon cor, atent a les persones
Precís, objectiu Bondadós
Desconfiat, escéptic Confiat
Rígid Adaptable, congenia amb els altres
Predisposat a l’enfadar-se De riure fàcil
Reservat Obert
Indiferent, distant Disposat a cooperar

Factor B: Intel·ligència

El factor B és únic en el 16 PF, ja que no mesura trets de temperament sinó capacitat intel·lectual.

Aquest factor és, bàsicament, raonament. Concretament, avalua la capacitat de discernir relacions:
en termes de cóm es situen les coses en relació amb altres.

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Pensament concret Pensament abstracte
Incapacitat per resoldre problemes Bona comprensió i rapidesa en
abstractes l’aprenentatge
Poc apte per organitzar-se Bona organització
Judici pobres Judicis correctes
Moral baixa Gran moral
Inconstant, es dona per vençut fàcilment
Intel·lectualment adaptable

Factor C: Força de l’ego

El factor C es adaptació a l’ambient. De forma simplificada, l’adaptació requereix d’un procés que,
encara inclou diferents funcions cognoscitives, actua bàsicament:

A. Mitjançant el canvi de les condicions de l’entorn

44
 B. Mitjançant el canvi del propi individu de forma que pugui sobreviure o viure de manera més
harmoniosa amb les condicions externes
C. Una combinació d’ambdues

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Inestabilitat emocional
Debilitat de l’ego
Emocional davant la frustració
Inestable en actituds i interès
Pertorbable amb facilitat
Evadeix les responsabilitats
Tendeix a donar-se per vençut
Preocupat, aprensiu
Es fica en situacions tenses
Emocionalment estable
Força de l’ego
Emocionalment madur
Estable i constant en els seus interessos
Calmat
S’ajusta als fets/realitat
No deixa que les emocions afectin a la realitat
Seré, tranquil
Es refrena per evita dificultats

Factor E: dominància

En general pot afirmar-se que el factor E representa la mesura en que un individu té confiança en si
mateix per enfrontar-se amb l’adversitat, i per aquesta raó es veu afectat per les experiències d’èxit i
fracàs.

La dominància pot veure’s en el comportament general en actituds incordiants i fastidioses, i en una

tendència general a no seguir les regles.

Existeix una correlació positiva en la creativitat. Sol ser per sota en professions que exigeixen
col·laboració.

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Sumís, dòcil, acomodatici, manejable Dominant, competitiu, agressiu, dogmàtic,
obstinat
Depenent Independent
Diplomàtic, considerat Dur, hostil, estricte
Idees de dependència Idees possessives
Expressiu Seriós, solemne
Convencional, conformista No convencional, rebel
Fàcilment turbable davant de l’autoritat Tossut, obstinat

45
 humil Exigeix admiració

Posicions clàssiques

 La víctima: E- i G-
 El no participant: E- amb C- i Q4+
 El sabotejador: E- i L+
 La seducció: E- amb C+ i N+
 L’aguafiestas: E- amb A- i F-

Factor F: surgència

Les pressions de la socialització frenen i algunes vegades extingeixen la impetuositat (moviment

violent, precipitat) dels nens. El factor F mesura el grau en que aquesta impetuositat original
persisteix en l’adult.

Karson & O’Dell, són partidaris de la denominació de l’escala F com impulsivitat, ja que seria
l’expressió del tret principal en els adults.

Algunes de les conductes que es relacionen amb el factor F són difícils de distingir de les del factor A,
posat que superficialment semblen un continu de conducta sociable/retaiguda. Tot i així, A mesura
l’interés en les personas i F l’interés en si mateix (exhibicionisme).

Les dades indiquen que F té una tendència molt forta a baixar entre els 20 i 30 anys, però a partir
d’aquest moment declina més lentament.

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Seriós, cautelós, sobri
Silenciós, amb molts mirament, pesimista
Taciturn, introspectiu, apagat, distant
Poc comunicatiu, apegat a valors personals
Lent, cautelós
Inhibeix l’espontaneitat fins sembla reprimir-
la
Impulsiu, animat, descuidat
Alegre, apacible, li agrada parlar, optimista
Entusiasta, alegre, jovial, confiat a la bona
ventura
Franc, expressiu, s’inclina cap al grup
Ràpid, viu, enèrgic
Espontani, natural, expressiu

46
Factor G: conformitat del grup

Molt vincular al concepte de Superego freudià, el factor G aprecia el grau en que les normes
culturals del que és correcte/incorrecte s’han interioritzat i s’utilitzen per guiar la conducta humana.

Així mateix, G mesura el grau en que la persona ha sigut condicionada a realitzar els ideals del seu
grup.

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Poca força de Superego
Despreocupat de les normes, llei del mateix
Lliure, voluble
Frívol
Indulgent amb si mateix
Negligent, indolent
Poc confiable
Desatent a les obligacions personals cap els
altres
Molta força de Superego
Conscient, persistent, moralista, formal
Perseverant, determinat
Responsable
Emocionalment disciplinat
Firmement ordenat
Dominat pel sentit del deure
Preocupat per les normes i les regles morals

Factor H: Atreviment

El factor H mesura les diferents formes de reaccionar dels subjectes davant dels estímuls.

En H+ els subjectes reaccionen en menor grau a perills i tensions externes, així mateix assumeixen
riscos i gaudeixen de l’excitació que aquests comporten; mentre que els subjectes H- reaccionen de
forma excessiva a qualsevol forma d’amenaça percebuda, preferint mantenir-se en allò previsible i
segur.

Puntuació baixa (A-) Puntuació alta (A+)

Timidesa
Cohibit, retirat, reprimit
Sensible a l’amenaça
Retraigut en presensia del sexe oposat
Emocionalment cautelós
Amargat
Subjecte a les regles
Atreviment
Emprenedor, “de pell dura”
Socialment atrevit, llançat
Actiu, inteés evident pel sexe oposat
Bon interlocutros, ingenios
Amistos
Impulsiu

47
 Interessos reduïts Interessos emocionals i artístics
Cuidados, considerat, no busca perills Descuidat, no ve signes de perill

Factor I: Sensibilitat emocional

Factor I: Harria-premsia

 Seria més interessant ser:

a) Ingenier de la construcció
b) Escriptor de teatre
 Quant vaig pel carrer prefereixo aturar-me abans de veure a un artista pintant que a escoltar
a la gent discutir:
a) Verdader
b) Fals

Les puntuacions extremes tant si són 1 o 10 no són saludables.

Aquí es dóna la posició emocional de l’individu i divideix la sensibilitat dura (difícilment afectada
emocionalment pel que passa al voltant) i la sensibilitat blanda (persona que s’afecta molt pel que
succeeix al seu voltant). Dintre els marges raonables es factible que hi hagi una referència.

El factor I mesura la tendència habitual a respondre als fets, les idees i les evidències a través de
sentiments o pensaments

Les persones I+ depenen de la seva comprensió emfàtica per fer avaluacions, són compassius i
sensibles. Les persones amb I- tenen poques il·lusions protectores i creen que les dures realitats de
la vida deuen acceptar-se sense queixes.

Puntuació baixa (I-) Puntuació alta (I+)

Dur, res sentimental Tendre, sensible, dependent
Espera poc dels altres Inquiet, espera afecta i atenció
Realista, pragmàtic Imaginatiu, idealista
Actua per lògica Actua per la intuïció sesible
Auto confiat, accepta responsabilitat Insegur, autoindulgent, recerca d’ajuda i
simpatia
No preocupat per la salut hipocondríac

48
Factor L: Suspicàcia

Factor L: Alaxia-protensió

Generalment pot tolerar a la gent “presentuosa”, encara que “fanfarronee” o pensi massa be de ella.

El factor L mesura el grau en el que la persona s’identifica amb els altres, no només amb la família
immediata i els amics pròxims, si no amb la raça humana en general

En els individus L+ aquest sentiment en gran part està ausent posat que els seus límits personals
estan establerts de manera tan estreta que es senten separats dels demés. Molt probablement L+
tindrà problemes per congeniar amb els demes. Sabem que els E+ tampoc són agradables per
treballar amb ells/es.

Donat que són dos factors diferents, ¿que aporten de diferent?

E+ simplement controla els seu ambient i es agressiu, pot passar que tingui raons suficients per la
seva agressió. En L+ les raons de la agressió molt probablement no apareguin de la realitat si no de la
esfera intrapsíquica. Aquest tipus de subjecte és ressentit i hostil, habitualment projecta i manifesta
sentiments d’irritació.

Puntuació baixa (L-) Puntuació alta (L+)

Confiat Desconfiat
Accepta les bagateles personals Gelós, envejós
Adaptable al canvi dogmàtic
No suspicaç de hostilitat Suspicaç de ingerències
Disposat a oblidar Centrat en les seves frustacions
Comprensiu, permissiu tirànic
Tolerant, no preocupat per corregir als altres. Exigeix dels demés acceptar responsabilitat en
els errors

Factor M: imaginació autística

Factor M: praxernia-autia

 Quan una persona no és honrada casi sempre se la pot notar en la cara.

a) Verdader
b) fals

49
el factor M indica, bàsicament, interessos estètics e intel·lectuals, el mon de la fantasia i actituds poc
convencionals.

El pol oposat M(-) es indicatiu de subjecte molt pràctics, aspectes els quals M+ es mostra indiferent,
encara que no sigui, necessàriament, desconeixedor dels mateixos.

Per potencial de creativitat sumar B+

Puntuació baixa (M-) Puntuació alta (M+)

Pràctic Imaginatiu
De preocupacions realistes Bohemi, ausent
Convencional No convencional
Segueix realitats objectives Fantasiós
Prosaic, evita el que té atractiu Dominat elaboracions íntimes
Implicat en interessos i resultats immediats Interessat en pensaments bàsics sobre lo teòric i
lo artístic

Factor N: Astúcia

Factor N: sensillesa-astúcia

Acceptaria millor el risc d’una feina on podria tenir ganàncies majors, encara que altres sols petits,
però segur:

a) Si
b) No

Polaritat alta implica utilitzar màscara, capaç d’anar-se transformant en funció del entorn.

El factor N ha sigut tradicionalment considerat: “la màscara social”

N+ representa les màscares que algunes persones utilitzen en diferents situacions socials, tant, per
amagar el que desitgen com per respondre a la forma en que els altres desitgen que es respongui.

N- pot ser ingenuïtat però també transparència o “desdén” per lo que el demés poden pensar.

En l’àmbit laboral, quan N+ va acompanyada de B+ i Q1+ és altament probable que el subjecte

presenti problemes amb els seus superior per la seva manipulació dels companys, especialment si
també s’acompanya de E+

50
  N-, B-: crèdul
 N-, I+: víctimes de la manipulació i explotació
 N-, M+: dificultat per desenvolupar-se socialment “torpes sociales”

Puntuació baixa (N-) Puntuació alta (N+)

Senzillesa Astúcia
De ment precisa, poc judiciós Ment exacta, calculador
Gregari, s’implica calorosa i emocionalment Emocionalment aliè
Espontani, natural Artificiós
De gustos simples rebuscat
Poc hàbil per analitzar Bona perspicàcia sobre els demés
Conformista ambiciós

Factor O: tendència a la culpabilitat

Factor O: tendència a la culpabilitat

De tant en tant, sento un temor o una por de sobte, sense poder comprendre les raons

a) Si
b) No

El factor O mesura els sentiments que les persones tenen cap a sí mateixes respecte dels seu propi
valor. Deuen incluir-se altres aspectes subjectius tals com la vergonya, dubtes sobre sí mateixos
(sentiments d’inferioritat) baixa autoestima, etc.

 O+: Lady Macbeth de Shakespeare

 O-: Sociopatia

En pacients clínics: O+, L+: valorar risc de suïcidi/homicidi.

Puntuació baixa (O-) Puntuació alta (O+)

Adequació impertorbable Tendència a la culpabilitat
Segur de sí, plàcid Insegur, aprensiu, preocupat
Confiat i satisfet inquiet
Calmat, tranquil Preocupat i ansiós
Alegre, animós Deprimit, plora fàcilment
Impassible Agoviat per canvis d’humor

51
 Sin temors Símptomes fòbics
Insensible a la provació del demés Sensible a la aprovació dels demés

Factor Q1: Rebel·lia

El facotr Q1 mesura bàsicament la orientació psicològica cap el canvi

Suposa un fort desig de donar la volta a les costums existents. Tenen certa semblança a E, encara
que, Q1, posa menys enfasis en la dominància i en la hostilitat i més en una reforma constructiva. Bé
és veritat que Q1 no tindrà molt inconvenient en atropellar a qui estorvi en el desenvolupament de
les seves reformes.

Puntuació Q1(-) Puntuació Q1(+)

Conservador Radical
Respectuós de les idees establertes Liberal de les idees lliures i no convencionals
Tolerant amb les deficiències tradicionals Actitud clínica, experimental

Factor Q2: autosuficiència

El factor Q2 mesura la recerca de la proximitat que pot ser amb un o varis (grups) front a una posició
individualista autosuficient, però llunyana o distant.

Cattell va indicar que Q2+ evita la societat perquè considera que es una pèrdua de temps, no per un
rebuig emocional, i perquè la experiència li ha ensenyat que els seus pensament esta suficientment
organitzats per resoldre els problemes per si mateix

Q2 es alt en científics, executius i criminals.

Puntuació baixa (Q2-) Puntuació alta (Q2+)

Adhesió al grup Autosuficiència
Dependència del grup Independència del grup
Socialment dependent seguidor, enrolat i Ple de recursos, prefereix les seves
s’apunta a tot pròpies decisions i idees

Factor Q3: autocontrol (capacitat per contenir-se)

52
El factor Q3 mesura el autocontrol o la capacitat de contenir la ansietat. Un individu Q3+ es
programa per pensar abans d’actuar, per tenir totes les coses en ordre i no es deixa dominar per les
emocions.

El factor és similar a C y G però no subratlla la desorganització del ego (C-) i les implicacions morals
de G

Puntuació baixa Q3(-)

Falta de control Autocontrol
Indisciplinat Compulsiu
Laxo, segueix les seves pròpies Coneix els límits dels seus desitjos,
necessitats estricte
Descuidat de les regles socials Socialment escrupolós, emportat per la
seva auto imatge

Factor Q4: tensió energètica

El factor Q4 mesura en el seu pol alt, tensió, dificultat per calmar-se, incapacitat er tolerar la crític,
preocupació per successos futurs, dificultats per quedar-se callat a temps, etc.

Puntuació baixa Q4(-) Puntuació alta Q4(+)

Poca tensió Molta tensió
Relaxat, frustrat Tens, frustració
Aletargat, tranquil Impulsiu, sobreexcitat
sossegat De mal humor

Factors de segon ordre

Comparables amb el NEO-PIR. El contrari és l’oposat a les taules presentades.

Factor Q1: introversió-extraversió

Introversió:

53
Polo factor primari Característiques vinculades
A- Reservat Llunya, aïllat, crític
F- sobri Serio, formal
H- cohibit Tímid, insegur, sensible a les amenaces
N+ astúcia Socialment atent, calculador, discret, no s’obre als
demés
Q2+ autosuficiència Independent, ple de recursos, prefereix prendre
decisions

Extraverció: Predomina la afecció social, però no són cercador d’aventures ni de sensacions.

Polo factor primari Caracteristiques vinculades

A+ AFECTUOS, SOCIABLE, PARTICIPATIU.

F+ DESPREOCUPAT, ENTUDSIASTA, INFORMAL

H+ AVENTURER, DESINHIBIT, SOCIALMENT

ATREVIT.
N OBERT, SENCILL, GENUI, NATURAL, SINCER,
SOCIABLEMENT DESCUIDAT
Q2 DEPENDENT, SEGUIDOR FIDEL DEL GRUP,
ENROLAT (QUE TÉ UN ROL), INTEGRAT.

Factor Q2: Ajust-Ansietat

Ansietat baixa

Polo factor primari Característiques vinculades

O- poca tendència a la culpabilitat Segur de sí mateix, plàcid, seré
Q4- Serenitat Relaxat, tranquil
C+ Força del Ego Madur, s’enfronta amb la realitat.
C3+ Autocontrol Controlat, exigeix força voluntat
L- Confiat Confiat, accepta

54
H+ Atreviment Desinhibit, aventurer, socialment
atrevit
Ansietat alta

C- Inmadur, afectat per els sentiments, molest, inestable.

L+ suspicaç, difícil d’enganyar.

O+ Tendencia a la culpabilitat - aprensiu, insegur, afectat oer preocupacions, autorreproches.

Q4+ tensió – tens, frustrat, sobrexcitat.

Q3- bajo autocontrol - poc ferm, autoconflictiu

H- Cohibit

Factor Q3: duresa

De mentalidad dura

Polo factor primari Caracteristiques vinculades

a- reservado Alejada, aislado, critico, desprendido.
I- objectiu Duro, nada sentimental, espera poco de los
demas
M- Practic Convencional, de preocupacions realistes, sigue
realidaes objectives
Q1- Tradicional Conservador, respectuós con las idees estables.

Factor Q4: Acomodatició- Independencia

Independència: acomodaticio

Polo factor primari Característiques vinculades

E- Sumisió Humil, fàcilment manejable, dòcil, servicial.
H- Cohibit Timid, insegur, sensible a les amenaces
L- Confiado Confiado, adaptable, no afectado por los celos

55
 o la envidia.

Q1 - Tradicional Conservador, respectuós amb les idees

estables.

Factor Q5: Auto-control

Autocontrol

Polo factor primari Característiques vinculades

G+ Força superego Moralista, judiciós, persistent

Q3+ Alto autocontrol Emportat per la seva pròpia imatge, socialment

adaptat, lat nivell control emocions.
F- Sobri Prudent, serio, taciturn

PERFILS PROFECIONALS

Són promitjos de conjunts d’individus.

56