PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-3
TEMA 2. AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT

1. La avaluació de la personalitat
2. Les unitats d’anàlisi de la personalitat i la seva jerarquia: resposta,
hàbit, tret, tipus i estat
3. Buscant el jo autèntic
4. La personalitat descoberta a través dels altres
5. La personalitat a través dels objectes

1
1. LA AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT

1. Avaluació de la personalitat

El terme “avaluació de la personalitat” s’utilitza generalment per descriure els esforços

per mesurar aspectes de la personalitat de les persones, a fi de prendre una decisió
aplicada i pràctica, en la selecció de personal RRHH, l’aprenentatge acadèmic, el
tractament clínic, o bé per fer una recerca.
Les persones som teòrics intuïtius de la personalitat d’un mateix i dels altres, però el
científic de la personalitat ha de formular les seves idees de manera molt explícita, de
manera que les seves propostes i resultats puguin ser provats i repetits a través de
l’evidència científica objectiva.
Els següents exercicis van orientats a practicar diferents procediments d’avaluació i
recerca en psicologia de la personalitat. Tracta sobre els mitjans pels quals obtenim
informació sobre la personalitat, és a dir, les fonts de dades de la personalitat, i els
dissenys d’investigació que utilitzem en l’estudi científic de la personalitat.
Ja que no hi ha un acord comú entre els psicòlegs de la personalitat sobre el tipus de
variables a mesurar ni tampoc en com mesurar-les, cal tenir en consideració que la
perspectiva teòrica de cadascun dels enfocaments sobre la personalitat, determina els
diferents mètodes emprats, així com les unitats d’anàlisi. Per tant, necessitem una
teoria per decidir el tipus d’informació necessària tant per recollir com per interpretar
la informació obtinguda.
En certs sentits, avaluar la personalitat és com avaluar la intel·ligència, ja que tractem
de mesurar quelcom intangible e invisible, perquè la personalitat és un constructe.

Probablement, cada instrument d’avaluació avalua aspectes diferents de la persona, i

en aquest sentit, podria aportar dades que són complementàries.
Els instruments d’avaluació més emprats per avaluar la personalitat, són el qüestionari
autoadministrat i la entrevista psicològica. Cada font d’informació aporta dades, però
per sí sola té un valor limitat i incomplet.

2. Estructura de la personalitat

El concepte d’estructura de la personalitat es refereix als aspectes estables i

permanents de la personalitat. Són comparables als àtoms o als components químics de
les matèries o de la física. Són els elements de construcció de la teoria de la personalitat.

2.1 Les unitats d’anàlisi

Les diferents teories utilitzen diferents unitats d’anàlisi per analitzar l’estructura de la
personalitat. Tots els anàlisis poden ser correctes des de la seva pròpia perspectiva.

2
Per a un psicòleg de la personalitat, el que li interessa és conèixer les costums de les
persones, les respostes habituals, o tendències a comportar-se (hàbits, trets) més que
no pas les respostes úniques i episòdiques. Aquesta avaluació s’haurà de fer en
contextos diferents i en moments diferents del seu desenvolupament per obtenir
mostres de conducta.

2.2 Jerarquia: respostes, hàbits , trets , tipus, estat i sistema

Entre les unitats d’anàlisi de la personalitat hi trobem una relació de dependència

jeràrquica: respostes, hàbits, trets i tipus, estats i sistemes. D’aquesta manera, els tipus
són unitats jeràrquiques superiors ja que és un constructe de major nivell de generalitat,
més que no pas el tret. Els tipus també són unitats velles en la classificació de la
personalitat ja que es remunten en l’època dels grecs amb la classificació de flegmàtics,
colèrics,....

a. Resposta
És una conducta única i específica vinculada a un estímul. Les situacions (els estímuls)
determinen en un grau alt les conductes o respostes úniques de les persones.

Situació 1 …….. > Resposta 1 (conducta única)

Les persones no responem d’igual manera davant d’un mateix estímul. Existeix una
variabilitat de la conducta interindividual (1), de manera que davant d’un mateix
estímul les persones actuen de manera diferent. I també una variabilitat intraindividual
(2), de manera que una mateixa persona no respongui d’igual manera a una situació
semblant, per exemple, depenent del seu estat anímic o de les persones que
l’acompanyen.

Estímul Resposta
Gos R1 Evitació
R2 Tocar Þ Variabilitat interindividual (1)
R3 Jugar (Mateix estímul, respostes diferents en persones diferents)

Estímul Respostes

Mateixa dia 1 R1
Situació dia 2 R2 Þ Variabilitat intraindividual (2)
(mateixa situació, respostes diferents en la mateixa persona)

b. Hàbit
Els hàbits són connexions apreses (E-R), consistents, duradores i estables entre estímuls
i respostes. Generalment són el resultat de l’aprenentatge. Els hàbits són costums o
repeticions, estan molt lligats a les situacions, i són observables a nivell de

3
comportament. Aquesta generalització o repetició es pot donar en dos plans: el temps
(sovint, sempre) i les situacions (iguals, semblants o també diferents).

c.Tret
Els trets són hàbits intercorrelacionats, disposicions, constructes hipotètics i suposats que
s’infereixen d’indicadors concrets de la pròpia conducta. Els trets es defineixen a partir de la
correlació d’un conjunt d’hàbits que apareixen en determinades situacions (en forma de
respostes específiques). Les correlacions s’analitzen per mitjà de l’anàlisi factorial , el qual ens
permet analitzar les causes de la covariació de les respostes; aquestes causes són variables
latents i s’identifiquen matemàticament pels factors. El concepte de tret és sinònim al de
disposició.

Ex. : estalviar és un hàbit; ser previsor un tret.

Quan utilitzem els termes “introvertit/extravertit”, estem emprant el concepte de tret.

El tret, com a unitat d’anàlisi en psicologia de la personalitat que és, va associat a estabilitat,
consistència i ocurrència repetida d’accions.
Els trets són factors interns que estructuren la personalitat, i es defineixen com a
“característiques psicològiques disposicionals, àmplies, consistents i estables durant el temps
que s’utilitzen per a descriure, avaluar i predir la personalitat dels individus”.

• Disposicional: que predisposa a realitzar un tipus de conducta.

• Ampli: que els seus efectes provoquen conductes generals .
• Consistent: en una gran varietat de situacions.
• Estable: constant en el temps

Als trets se’ls considera com a dimensions contínues. Les persones tenim un tret en particular
en major o menor mesura; la majoria està en un punt mig, i els altres tendeixen cap a un dels
extrems. No és tot o res, tenir o no tenir, o bé estar engegat o apagat, com passaria en una
categoria.

Introvertit/da ______________________________________ Extravertit/da

Unes persones serien molt introvertides, la majoria terme mig i uns quants molt extravertits.
La alçada és una dimensió contínua. En contrast el sexe biològic és categòric. A diferencia d’alt i
baix, home i dona identifiquen categories de persones qualitativament diferents.

d. Tipus

Un Tipus de personalitat és un grup de trets correlacionats.

Tot seguit es presenta una exemplicació aplicada d’aquest conglomerat de trets, els quals,
agrupats al voltant del terme “tipus”.
En l’àmbit de la salut, s’ha estudiat la personalitat de l’usuari com un factor que intervé en la
resposta a les malalties. Pel que fa a la malaltia oncològica, s’ha contraposat la personalitat de
tipus resistent a la personalitat de tipus C.

4
Personalitat Tipus resistent
Una variable rellevant en la vivència subjectiva de les malalties és el tipus de personalitat. El fet
de tenir una personalitat resistent per una banda o de tenir una personalitat de tipus C per una
altra, té repercussions per exemple en l’adaptació a la experiència del càncer (Valiente, 2019)1.
Algun estudi, com el de Hernández (2009)2 exposa que el fet de tenir una personalitat resistent
fa disminuir la probabilitat d’experimentar estrès o que atenua les conseqüències negatives que
pugui provocar aquest estrès.

Aquesta personalitat resistent consisteix en tenir un fort sentiment de control sobre la vida i de
compromís respecte les fites i els objectius que hom té. Aquestes persones perceben els
estímuls estressants com oportunitats de creixement i com un mitjà d’aprenentatge davant de
situacions futures, a més d’actuar com un mecanisme de resiliència. D’aquesta manera, la
personalitat resistent actua com un efecte mediador sobre l’estímul estressant i la malaltia.
Les persones amb aquesta personalitat tendeixen a tenir percepcions més positives i
controlables de l’esdeveniment vital estressant (Hernández, 2009) i, per tant, possiblement
tindran un menor malestar psicològic, amb menys símptomes ansiosos i/o depressius.

De manera més específica, les característiques que defineixen la personalitat resistent són
segons Godoy i Godoy (2002)3 i Hernández, (2009):

1. Compromís: la tendència a comprometre’s amb totes les activitats que la persona fa en

les diferents àrees de la vida, ja sigui a la feina, a la família, a les relacions interpersonals,
i a un mateix. Aquesta actitud fa que la persona converteixi totes les activitats que fa en
alguna cosa interessant o important per ella.

2. Control: tendència a sentir, pensar i actuar com algú important sent responsable del
que està succeint

3. Repte: ser partidari del canvi, entenent aquest canvi com una oportunitat per
desenvolupar-se, créixer i ser capaç de viure en la incertesa i aconseguir que això no
provoqui un estat permanent d’estrès

1
Valiente, J. (2019). Relació entre el malestar emocional i el suport social percebut en dones amb càncer
de mama. Treball Final de Grau en Psicologia. UVic-UCC.

2
Hernández, Z. E. (2009). Variables que intervienen en la personalidad resistente y las estrategias de
afrontamiento en adultos mayores, 15(2), 153-161.
Recuperat de http://pepsic.bvsalud.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1729-48272009000200009

3
Godoy, D., i Godoy, J.F (2002). La personalidad resistente: una revisión de la conceptualización e
investigación sobre la dureza. Clínica y Salud, 13(2), 135-162.
Recuperat de https://www.redalyc.org/html/1806/180618085001/

5
Personalitat Tipus fosca
Al 2002 els psicòlegs Delroy Paulhus i Kevin Williams varen batejar amb aquest inquietant nom
a, les tres dimensions malèvoles de la personalitat: la psicopatia, el narcisisme i el
maquiavel·lisme4. En el cor d’aquesta foscor indesitjable de la personalitat destaquen dues
dimensions: la fredor (indiferència cap als altres) i la predisposició a manipular en benefici propi.
La personalitat maligna ha de ser freda (indiferent a l’entorn) alhora que manipuladora5.
Per a la avaluació de la tríada fosca s’utilitzen sobretot dos instruments en forma de qüestionari:
el Dirty Dozen (DD) i el Short Dark Triad (SD3).

Personalitat de Tipus C
Per altra banda, existeixen estudis com el de Rodríguez (2006) que afirmen que la personalitat
“tipus C” també pot influir en la manera de viure el càncer. En el sentit de que les persones amb
aquesta personalitat tenen dificultats per expressar les emocions, una manera de ser que els
porta a presentar sentiments de desesperança o impotència davant de la malaltia.
Aquestes persones acostumen a ser perfeccionistes, treballadores, sociables, amb mecanismes
de defensa rígids, estoiques, amb bona actitud en el tracte amb les altres persones i que no
expressen agressivitat perquè tenen l’expressió de les emocions reprimides.

Deixem el concepte de “tipus” i ens adentrem als volàtics i canviats estats dels afectes.

d. Estat
L’estat és una situació temporal de la ment i de l’ànim. Són les fluctuacions dels trets.
L’estat d’ànim és un fenomen afectiu el qual el trobem directament vinculat amb els
afectes i les emocions. Els estats d’ànim tenen més durada que les respostes emocionals;
i tot i que són menys permanents que els sentiments, són menys reactius i més
persistents que les emocions i amb un comportament somàtic-visceral de menor
intensitat.
Quan davant d’una circumstancia temporal, una persona en comptes de dir “estic
nerviós” o bé “ara mateix estic trist” diu “sóc una persona nerviosa” o “sóc una persona
depressiva”, està confonent un estat d’ànim passatger amb una part del seu jo estable
o permanent. L’estat s’acaba veient com un tret que defineix qui som.
Convé considerar que les emocions venen i van, han de ser reconegudes pel que són:
canviants i passatgeres.

e. Sistema
Consisteix en un conjunt de parts altament interconnectades. El seu comportament reflexa la
seva organització. La personalitat és conceptualitzada per alguns teòrics com un sistema.

4
Wolfsberfer, Fr. (2015). La triada oscura de la personalidad. Mente y cerebro, 75.

5
Marcus, D.; Preszler, J. & Zeigler-Hill, V. (2018). A network of dark personality traits: What lies at the
heart of darkness? Journal of Research in Personality, 73, pp. 56-62.

6
2. LES UNITATS D’ANÀLISI DE LA PERSONALITAT I LA SEVA JERARQUIA: RESPOSTA,
HÀBIT, TRET, TIPUS I ESTAT

Objectius

• Diferenciar els termes: resposta, hàbit, tret, tipus, estat

• Adquirir un coneixement aplicat d’aquestes unitats d’anàlisi
• Conèixer les característiques del Personalitat de Tipus A i la seva relació amb la malaltia

Procediment

1. Defineix de manera sintètica els següents termes i posa alguns exemples:

1.- Resposta:
Exemples:

2.- Hàbit o costum:

Exemple:

3.- Tret:
Exemple:

4.- Tipus:
Exemple:

5.- Estat:
Exemple:

2. Descripció de la personalitat de Tipus A

1.- Quines són les característiques principals de la personalitat de Tipus A?

2.- Existeix una relació entre la personalitat i la malaltia?
3.- En quina tipologia de malaltia va associada la personalitat de Tipus A?
4.- Quins són els trets de la personalitat del tipus A, que són els que especialment predisposen
a la malaltia coronària: velocitat, activitat, impaciència, urgència, fatiga i insatisfacció, ira i
hostilitat, o bé dominant i autoritari?
5.- La personalitat pot jugar un rol causal en les malalties. Asma, artitris, llagues d’estòmac?
6.- La inhibició de l’expressió emocional pot estar relacionat amb les malalties?
7.- Es podria prevenir o influir sobre la maltia per mitjà de canvis en la personalitat?

7
3. Realització a classe del test STAI

Comentar el treball d’ Spielberg sobre les medicions de l’ansietat-tret i l’ansietat-estat (STAI).

És diferent tenir un tret ansiós (ser una persona que es preocupa per tot) que tenir un estat
transitori (momentani) d’ansietat (preocupat puntualment per aprovar un examen).

4. Lectura de l’ article:

4.1 Fernández, J. (2013). Nascuts per repetir. La Vanguardia. 30-3-2013.

1.- Les nostres repeticions (hàbits, costums) són adaptatives?

2.- Quins beneficis psicològics comporten els hàbits?
3.- Actuem d’igual manera per sentir-nos segurs? Per què és una mostra de la manera de
ser? Perquè ens permet resoldre problemes?
4.- Les persones estem canviant contínuament?
5.- El secret de l’èxit, entès com el fet d’assolir allò que ens hem proposat, es troba en la
rutina diària? És el resultat de mantenir el ritme, la regularitat?

8
3. BUSCANT EL JO AUTÈNTIC

Objectius

• Posar en dubte l’existència del “jo autèntic”

• Valorar el procediment de la introspecció
• Contrastar la creença de que ens coneixem prou bé

La contemplació d’un mateix és una

maldició que empitjora una vella confusió

Theodore Roethke
Lines Upon Leaving a Sanitarium

La psicologia contemporània ha posat en dubte la noció de que podem conèixer-nos a

nosaltres mateixos amb objectivitat. També ha qüestionat que el jo sigui una entitat
única i estable, i ha proposat una visió en que s’entén més com un procés d'adaptació
contínua a les circumstàncies canviants. EI fet de que sovint ens veiem com a més
competents, morals i estables del que realment som, és probablement una protecció
defensiva, una mena de refugi segur en un món en canvi.

La proposta és de conèixer-nos millor per poder actuar en conseqüència. Però

l’autoconeixement és més difícil d’aconseguir del que ens havíem pensat. Ho farem
millor sols, a través de la introspecció, o és millor en companyia?

1. La perspectiva sobre un mateix està distorsionada

La investigació psicològica demostra que no tenim accés privilegiat a qui som. Quan
intentem valorar-nos amb precisió, realment ens trobem amb una imatge distorsionada
de nosaltres mateixos (Pronin, 2009)6 .
Tenim una creença equivocada sobre l’accés privilegiat que ens dona la introspecció
(il·lusió d’introspecció, trobar-se un mateix). Sovint, la nostra imatge no coincideix amb
les nostres accions, és a dir, no és consistent. Per exemple, potser estem absolutament
convençuts que som empàtics i generosos, però en canvi podem passar de manera
indiferent davant de les persones necessitades. En el fons, podria ser que no ens
estiguem buscant realment a nosaltres mateixos, tal com suggereix l’arrel llatina de la
paraula “introspecció”, sinó que estem produint una imatge pròpia que nega els
fracassos que tots tenim.

6
Pronin, E. (2009). The introspection illusion. In M. P. Zanna (Ed.), Advances in experimental social
psychology. Advances in experimental social psychology, Vol. 41, pp. 1-68). San Diego, CA, US: Elsevier
Academic Press. http://dx.doi.org/10.1016/S0065-2601(08)00401-2

9
Segons Pronin (2009), el motiu d'aquesta visió distorsionada és bastant simple. Volem
ser moralment consistents i mantenir la nostra imatge distorsionada. No tenim cap
problema en reconèixer el perjudici o la injustícia que fa el nostre veí. Però no
considerem que ens puguem comportar de la mateixa manera; perquè pretenem ser
bons moralment. En resum, estem preparats per emmascarar els nostres propis
prejudicis.

En psicologia com en la lògica, hi ha veritats, però no la veritat. El coneix-te a tu mateix

és només una aproximació a algunes veritats. Revela una nostàlgia, al mateix temps que
una ignorància (Camús, 2012)7 .
Creure que és possible conèixer l’origen i els mecanismes que produeixen els nostres
pensaments, desigs i emocions és, probablement una il·lusió (Vilarroya, 2019, p. 185)8.
A través de la introspecció creiem que ho podrem aconseguir, però és només una
aproximació.
La nostra experiència sovint es configura a través del llenguatge escrit o parlat. Però amb
el llenguatge de que disposem no podem estat segurs de descriure la riquesa i la totalitat
dels nostres estats mentals. Sovint hi ha un desajustament entre el narrador que som i
el que realment passa.

Els pioners en destacar els errors i la distància entre el narrador i el que realment ens
passa varen ser Richard Nisbett i Timothy Wilson al 19779. Els seus estudis constaten la
dificultat de que el nostre narrador pugui saber la vertadera causa dels nostres
moviments interns (Wilson, 2002, 2009)10.

Però que hem vist fins ara aquesta introspecció es pot posar en dubte com a mètode
per explicar-nos, per descriure els nostres estats mentals. Gran part del que aprenem
ho fem de manera no conscient. La introspecció té dificultats per entre l’inconscient. En
realitat, podem entendre la introspecció com un mètode per explicar al propi narrador,
més que per explicar l’inconscient (Vilarroya, 2019, p. 206).

S’ha constatat que les persones que tenen un major desajustament entre el narrador i
el seu inconscient, tenen més problemes de salut física i psíquica. Es a dir, aquelles
persones que sintonitzen millor amb el seu inconscient semblen ser més felices..

De fet, les psicoteràpies aborden al narrador A través de modificar els pensaments del
narrador, i des d’ell volen influenciar al inconscient . Per exemple hom es diu. Malgrat
que la predisposició natural em porta a la por a parlar en públic, m’entrenaré fins a
dominar la por.

7
Camús, A. (2012). El mito de Sísifo. Madrid: Anaya.
8
Vilarroya, O. (2019). Somos lo que nos contamos. Barcelona: Ariel
9
Nisbett, R., & Wilson, T. (1977). Telling more than we can know: Verbal reports on mental processes.
Psychological Review, 84, 231–259.
10
Wilson, T. (2002) Strangers to Ourselves: Discovering the Adaptive Unconscious. Cambridge: Harvards
University Press.
Wilson, T. D. (2009). Know thyself. Perspectives on Psychological Science, 4(4), 384-389.
http://dx.doi.org/10.1111/j.1745-6924.2009.01143.x

10
2. Ja ens va bé el “jo vertader”
Suposar que tenim una identitat bàsica sòlida ens pot ser útil perquè redueix la
complexitat d’un món que es troba constantment en flux. També ho és de
tranquil·litzador, el pensar que els nostres amics seran exactament els mateixos demà
com ho són avui; i que les persones són bàsicament bones persones, independentment
de si aquesta percepció és correcta.
Però, quina evidència hi ha d’aquest nucli essencial sòlid i estable, és a dir, un veritable
jo? La base per comprendre aquesta voluntat és la de seguir sent el mateix, malgrat fem
una malifeta -que per suposat no va amb nosaltres- radica en els valors morals. Sentim
com quelcom aliè a nosaltres mateixos quan hem fet alguna cosa moralment
qüestionable. Els experiments han confirmat aquesta associació entre el jo i la moral
(Christy et al., 2017)11.

Les persones tenen una tendència general a concloure que el veritable jo és

fonamentalment bo, és a dir, que en el fons de cada individu hi ha alguna cosa que el
motiva a comportar-se de manera virtuosa (Newman, Bloom & Knobe, 2014)12. L’estudi
constata que els observadors tenen més probabilitats de veure el veritable jo d’una
persona reflectit en comportaments que consideren moralment bons que en
comportaments que consideren dolents.
Per exemple, podem atribuir un determinat comportament deshonest o problemàtic a
que el subjecte ha tingut una infància difícil, però preservant la seva l’essència real
d’aquesta persona: en el fons del fons, és una bona persona.

Ross i Wilson (2003) varen examinar el vincle entre l’autoavaluació i la memòria

autobiogràfica. Les persones es consideren a si mateixes millorades en relació amb els
al seu passat.

És imaginable la vida sense creure en un veritable jo? Els investigadors han examinat
aquesta qüestió comparant diferents cultures. La creença en un jo vertader (essència
del jo) està molt estesa a la majoria de les parts del món. Una excepció és el budisme,
que predica la inexistència d’un jo estable, i veuen com una il·lusió aquest ego, que
sempre és flux i és completament mal·leable.

En conclusió la idea del jo vertader és una expectativa esperançadora, possiblement útil.

11
Christy, A. G., Schlegel, R. J., & Cimpian, A. (2017, October 24). Why do People Believe in a "True Self"?
The Role of Essentialist Reasoning about Personal Identity and the Self.
https://doi.org/10.31234/osf.io/k3jba
12
Newman, G., Bloom, P. & Knobe, J. (2014). Value Judgments and the True Self. Personality and Social
Psychology Bulletin, 40, 203-216.

11
Procediment
Respondre a les següents preguntes:

1.- Si comparem les autoavaluacions amb el comportament que tens en la vida

quotidiana, creus que en general hi ha consistència entre la imatge de tu mateix i la
conducta manifesta?

2.- Contrasta aquesta imatge amb la que tenen altres persones, com familiars o amics
de tu mateix?

3.- Creus que existeix el “jo autèntic” ?

Bibliografia

Back, Mitja & von der Heiden, Juliane & Vazire, Simine & Gaddis, Sam & Schmukle, Stefan & Egloff, Boris
& Gosling, Samuel. (2010). Facebook Profiles Reflect Actual Personality, Not Self-Idealization.
Psychological science. 21. 372-4. 10.1177/0956797609360756.

Jackson, J. J., Connolly, J. J., Garrison, S. M., Leveille, M. M., & Connolly, S. L. (2015). Your friends know
how long you’ll live: A 75-year study of peer-rated personality traits. Psychological Science, 26, 335–340.
doi:10.1177/0956797614561800

Schlegel, R. J., Hicks, J. A., King, L. A., & Arndt, J. (2011). Feeling Like You Know Who You Are: Perceived
True Self-Knowledge and Meaning in Life. Personality and Social Psychology Bulletin, 37(6), 745–756.
https://doi.org/10.1177/0146167211400424

Vazire, Simine & Gosling, Samuel. (2004). e-Perceptions: Personality Impressions Based on Personal
Websites.. Journal of personality and social psychology. 87. 123-32. 10.1037/0022-3514.87.1.123.

12
4. LA PERSONALITAT DESCOBERTA A TRAVÉS DELS ALTRES

Activitat per realitzar a classe

Objectius

• Avaluar l’acord i/o el desacord entre la avaluació del jo intern amb la avaluació
externa dels altres, és a dir, la percepció individual amb la percepció social.

• Introduir l’enfocament lèxic de la personalitat i avaluar les cinc dimensions o

factors de la personalitat (sigles OCEAN)

El nostre comportament diu molt de nosaltres

Sovint comprenem millor als altres que a nosaltres mateixos, potser perquè no ens
permetem (o no podem) distanciar-nos dels nostres estats interns (desigs, pensaments
o intencions).
Les persones properes, ens poden descriure amb força exactitud, i sovint ens veuen més
positivament que nosaltres mateixos i també amb més objectivitat. Perquè no veiem les
nostres pròpies expressions facials, gestos i llenguatge corporal. Les característiques
generalment més llegibles pels altres són les que els afecten més directament.
Com que és difícil observar-nos a nosaltres mateixos, hem de confiar en les observacions
d’altres persones, sobretot d’aquells que ens coneixen bé.
Nombroses investigacions (Bolloch et al. 2011) senyalen que les persones properes a
nosaltres coneixen millor les nostres intencions que nosaltres mateixos, i que sovint ens
coneixem pitjor del que ens pensem (Ayan, 2018). Els altres prediuen molt millor el
nostre comportament, que nosaltres mateixos (Jackson et al., 2015) .

Com ens podem conèixer millor? A través dels altres i també millorant l’autoobservació.

Millorant l’autoobservació
No només podem millorar l’autoconeixement a través dels altres, sinó també millorant
alguns aspectes sobre l’autoobservació.
Probablement que una dosi d’autoengany pot ser un mecanisme beneficiós. Saber elq
que el nostre narrador pot estar equivocat ens pot obrir camins, podem ajustar millor el
nostre relat. Saber que els nostres biaixos perceptius formen part de nosaltres ens pot
ajudar a suportar millor les nostres reccions inconscients.

Alguns estudis suggereixen que és adequat escoltar el primer impuls inconscient que
sentim i convé que l narrador les escolti. Va bé identificar-les abans de que el narrador
en faci la interpretació.

Escoltar aquestes disposicions inconscients pot arribar a oferir una millor idea de qui
som i amb això conciliar els dos mons.

13
També atendre millor al nostre llenguatge no verbal, al com diem les coses, sense
tenir en compte el contingut. Per exemple ser científic d’un mateix vol dir prendre
consciencia que actuem de manera ansiosa davant e determines persones.

Procediment

2. La percepció que els altres tenen de mi – Test projectiu

A través del test projectiu iconogràfic, la persona reflecteix de forma inconscientment

la interpretació que dóna a un estímul ambigu que se li presenta.

2.1 En grups de 4 persones, realitzar una dinàmica de grup sobre el coneixement

de l’altre, a partir del dibuix que professor us donarà. Trieu els dibuixos-
personatges que millor descriuen al company i justifica la teva resposta.

Demana a tres persones del grup que et descriguin a través de tres adjectius:

1. _______________/_____________ / ____________
2. _______________/_____________ / ____________
3. _______________/_____________ / ____________

2.2 Les tres persones t’han descrit de la mateixa manera que tu ho has fet?

/____________________ / ___________________ /
Sí Una mica Gens

2.3 Què et fa pensar això?

_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________

3. La percepció que els altres tenen de mi - Qüestionari

Material: Inventari Bipolar de Goldberg (1992) (Transparent Bipolar Inventory)

Procediment

3.1 Primer respondre de manera individualitzada l’inventari Bipolar (TBI) de

Goldberg (1992). Aquest autor segueix el model de l’enfocament lèxic de la personalitat
i en concret, el model dels Cinc Grans.
Correcció: per obtenir la puntuació d’un factor (extraversió,...etc.) s’hauran de sumar les
puntuacions de cada característica o dimensió, i dividir-ho per cinc.

14
 3.2 Tot seguit, en grups de 4 persones (diferent del grup anterior), realitzar el
mateix test (Inventari Bipolar de Goldberg). Tot seguit trieu un company/a i obtingueu una
puntuació mitja per a cadascun dels factors

1 2 3 4 Mitja
Extraversió
Amabilitat
Responsabilitat
Neuroticisme
Obertura a l’experiència

3.3 Respondre un mateix, a partir de la puntuació dels altres:

A.- En quin factor has obtingut puntuacions més altes i en quina més baixes?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

B.- Les puntuacions que has obtinguts, són les que esperaves? Has trobat algunes
discrepàncies en com et percibeixes en general?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

C. En general s’aprecia acord en les valoracions de la personalitat realitzades per tu i pels

teus companys/es?
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

D. En quins factors hi ha més acord? En quins factors hi ha menys acord? Com explicaries
aquest acord i descord observat? Com explicaries l’acord o el desacord? Depèn del tipus
de tret, de la desetjabilitat social? Del nivell de coneixement d ela persona avaluada?

_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

E. Creus que hi ha diferencies en els resultats obtinguts a partir de l’instrument

d’avaluació emprat?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

15
5. LA PERSONALITAT A TRAVÉS DELS OBJECTES

Els objectes i la personalitat

Els objectes que ens envolten, a la nostra habitació, a la casa, al nostre escriptori,
descriuen com som, com pensem, què sentim?

La decoració i l’organització dels espai dona pistes sobre el nostre personatge.

El psicòleg Sam Gosling (2009)13 ha estudiat com es pot aprendre sobre nosaltres
simplement mirant els nostres objectes. Allò que ha descobert és intrigant: quan es
tracta dels components més essencials de la nostra personalitat, des de l’amabilitat i la
flexibilitat fins a l’obertura i l’originalitat, les coses que posseïm i la manera d’organitzar-
les podem dir més sobre qui som que fins i tot els nostres converses més íntimes. Ens
revela la intensitat de la connexió entre els objectes i la personalitat.

Procediment
- Creus que els objectes que ens envolten en el nostre espai més íntim, ens descriuen com
som?
- Creus que la distribució i l’ordre en que están posats aquests objectes ens descriuen?

13
Gosling, S. D., Augustine, A. A., Vazire, S., Holtzman, N., & Gaddis, S. (2011). Manifestations of
personality in Online Social Networks: self-reported Facebook-related behaviors and observable profile
information. Cyberpsychology, behavior and social networking, 14(9), 483–488.
doi:10.1089/cyber.2010.0087

16