PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-1
TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT
1. Introducció

2. Definició de “personalitat”

3. La personalitat a través de la literatura

4. Tatoo: la pell i la identitat

1
1. INTRODUCCIÓ

Objectius

• Conèixer l’objecte d’estudi de la ciència de la personalitat i les seves

característiques principals

La Psicologia de la Personalitat

La Psicologia de la Personalitat s’ocupa de l’estudi singular de la persona. El seu objectiu

és de descriure, explicar, predir i intervenir en el comportament diferenciat d’un
individu.
Com que tot ésser humà és en cert sentit, com tots els altres (universals), com algunes
altres (particulars) i com cap altre; cap persona és igual a una altra (únics), com a
conseqüència el camp de la personalitat s’ocuparà d’aquests tres àmbits:

1) Els universals humans

2) Les diferències individuals
1) La unicitat individual

La personalitat està feta d’estabilitats i també de canvis. Més enllà de l’enfocament dels
trets de la personalitat, és un procés dinàmic de variacions, on els factors i dimensions
de la personalitat s’expressen com a tendències o possibilitats de canvi, com impulsos
cap a determinades maneres de ser i on prenen pes les circumstancies històriques-
culturals que a cadascú li toca viure. En cada moment evolutiu, som la integració
d’elements biològics i autobiogràfics circumstancials.

En la personalitat s’inclouen tant les motivacions personals, com també les influencies
genètiques i ambientals. La personalitat és també un conjunt de subjectivitats que
constitueixen de forma individualitzada una identitat, una història de vida, amb un sentit
personal, en que s’agrupen determinades conductes, pensaments i sentiments.

2
2. DEFINICIÓ DE “PERSONALITAT”

Objectius

• Definir i conceptualitzar la “personalitat”.

1. Procediment

Tot seguit es presenten algunes definicions de la concepció científica de la “personalitat”

a) La personalitat són les tendències estables d’una persona a comportar-se

d’una determinada manera en diferents situacions (acceptació generalitzada).

b) La personalitat és la relació que hom estableix amb un mateix i amb els altres.

c) La personalitat engloba tots els aspectes (conductuals, cognitius, emocionals,

biològics) de la persona

d) “La personalitat són les qualitats psicològiques que contribueixen al

perdurable i distintiu patró de sentiments, pensament i manera de conduir-se
d’una persona” (Cervone i Pervin, 2009, p. 8).

e) “La personalitat és una organització més o menys estable i duradora del

caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona que determina la seva
adaptació única a l’ambient” (Eysenck, 1987).

f) “La personalitat és el conjunt de trets psicològics i de mecanismes dins de

l’individu que són organitzats i relativament estables, i que influeixen en les seves
interaccions i adaptacions a l’ambient intrapsíquic, físic i social”. (Larsen & Buss,
2005, p. 4).

g) “La personalitat és l’organització dinàmica dins de l’individu, dels sistemes

psicofísics que determinen adaptacions úniques al seu ambient” (Allport)

h) “La personalitat és el que permet la predicció del què farà una persona en una
situació determinada. Es relaciona amb tota la conducta de l’individu, tant
manifesta com la que no surt de la seva pell” (Cattell)

i) “La personalitat és el patró relativament perdurable de situacions

interpersonals que caracteritzen la vida humana” (Sullivan)

3
 j) La personalitat es concibeix com una organització de sistemes integrats
(cognitius, afectius, motivacions i conductuals), cadascun englobant
estructures estables anomenades esquemes, que treballen junts per a mantenir
l’equilibri i promoure l’adaptació a l’ambient (Soler i Pascual, 2017, p. 32).

Respon a les següents preguntes:

1.- Tria una d’aquestes definicions que s’ajusti a la teva concepció de la “personalitat”, i
si no és el cas busca i/o configura una de nova conceptualització, afegint la font
d’informació.
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

2.- Quins elements destacaries de la definició?

_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

4
3. LA PERSONALITAT A TRAVÉS DE LA LITERATURA

Objectius

• Realitzar un apropament literari a l’estudi de la personalitat

• Delimitar la perspectiva de la personalitat des de l’àmbit literari, i des del camp
de la psicologia científica.

1. Entre la ficció i la realitat

Els escriptors, amb les seves afinades observacions, han sabut sovint caracteritzar
psicològicament als personatges de les seves novel·les, dotant-los de trets, de maneres
de ser, pensar i actuar característics. En el context d’aquest contínuum de ficció-realitat,
els escriptors han sabut crear una notable varietat de perfils psicològics. Són
caracteritzacions de personalitats diferenciades, sovint molt ben construïdes i
coneixedores de la realitat psicosocial que els configura.

Per alguns psicòlegs com Pelechano (1996)1 la psicologia només està descobrint el que
la literatura “sempre ha dit”, però sent més precís, més exacta i més verificable, que la
literatura i les belles arts.

Dostoievski és una liteart que com ningú es va apropar a la psique humana. És molt
probable que ningú com ell hagi encertat tant i tant directament a la ansietat d ela
psique humana com ell (Hevia, 2021)2. La idea de que la nostra psicologia determina el
nostre destí abans que les circumstàncies socials i la consideració que a cop de voluntat
és possible sobreposar-se d’una vida miserable. Va tractar universals com la ludopatia
que ell patia, el fanatisme i la pobresa i va ser un observador perspicaç de la condició
humana. Fill d’un pare brutal que el maltractava físicament, quan parla i descriu el
patiment humà sap de què parla (Los hermanos Karamázov). Patia epilèpsia com el
protagonista de El idiota, i estava perdudament enamorat de la seva dona que el
despreciava (El jugador).

Antigament, els metges dels hospitals eren persones cultes. La medicina no era una
disciplina científica, sinó literària: era fonamental escoltar, sentir i veure (Ayala-Dip,
2014)3. Com a psicòlegs, des de la nostra posició, tenim una enorme possibilitat per

1
Pelechano, V. (1996). Psicología de la Personalidad 1. Teorías (cap. 4: Acercamientos no científicos al
estudio de la personalidad en la literatura y en las bellas artes. Barcelona: Ariel. pp. 241-254.
2
Hevia, E. (2021). Dostoievski, nuestro contemporáneo. El Periódico. pp 48-49.
3
Ayala-Dip, J.E. (2014). El privilegio de escuchar. El País 3-9-2014, p. 2.

5
poder observar i escoltar, un privilegi que ens ha de permetre conèixer a l’altre i a la
societat en general.

2. Procediment

Tria un text breu literari en que hi hagi una descripció de la personalitat dels
personatges. Observa si es dona alguna/es característica psicològica dominant.

1. Adjuntar el fragment del text escollit amb la seva referència bibliogràfica (pàgina/es):

> Copiar

6
2. Quines característiques dels personatges destaquen de forma especial?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

3. Per definir als personatges, creus que hi ha una certa jerarquia en la descripció de les
característiques, és a dir, hi ha uns trets que són més importants que d’altres?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

4. Creus que amb la descripció dels diferents personatges, existeixen arguments per
parlar de consistència i estabilitat temporal en les seves conductes. És a dir, que la
persona actuarà de forma semblant al llarg del temps i en diferents situacions?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

5. Al descriure els aspectes emocionals dels personatges, quines emocions destacaries

en cada personatge i què aporten al coneixement de cadascú?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

6. Descriu les característiques psicològiques dels següents tipus de persones:

6.1 Extravertida
_____________________________________________________________________________

6.2 Impulsiva
_____________________________________________________________________________

6.3 Superficial
_____________________________________________________________________________

6.4 Tancada
_____________________________________________________________________________

6.5 Responsable
_____________________________________________________________________________

6.6 Amb “poca personalitat”

_____________________________________________________________________________

7
7. Quina categoria gramatical (adverbi, adjectiu,...) has emprat per descriure aquests
tipus de persones?
_______________________________________________________________________

8. Quines utilitats poden tenir les descripcions literàries de la personalitat i quines

limitacions presenten des de la perspectiva de la ciència de la psicologia de la
personalitat?
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

8
4. TATOO: LA PELL I LA IDENTITAT

Objectius

• Estudiar les funcions del tatuatge en relació a la identitat i la personalitat

• Aplicar els conceptes teòrics de l’assignatura

Índex

1. El cos com a suport de la identitat

2. El tatuatge
3. Procediment de l’activitat

1. El cos com a suport de la identitat

El cos és una representació simbòlica4 diferent en cada cultura i societat. La seva
significació difereix en les societats tradicionals, de tipus comunitari, de les societats
modernes individualistes.

El cos només té sentit a través de la mirada cultural de l’home

(Le Breton, 2021, p. 39)5.

En les societats tradicionals, el cos no es distingeix de la persona. En elles el sentit de

l’existència revel.la una fidelitat al grup, al cosmos, a la naturalesa, el cos no existeix com
element d’individuació, perquè l’individu mateix no es diferencia dels altres (Le Breton,
2021, p. 34). Les actuacions individuals estan en relació als altres, és un home-en-relació
que viu en el món.

En les societats africanes, l’home està fusionat amb la seva comunitat de destí.
L’home africà forma part d’un univers ecològic que està en els fonaments del seu self.

Per contra, el cos modern, en les estructures socials individualistes, l’ordre és diferent
al tradicional, implica la ruptura del subjecte amb els altres i també amb el cosmos, amb
la natura i la comunitat.
Si bé el naixement de l’individualisme occidental va coincidir amb la promoció del rostre
com a signe de la seva singularitat (Le Breton, 2010)6, el paper del cos va passar a ser
objecte de possessió, de propietat. Quelcom que em sento com a propi.

4
Allò simbòlic és sempre la forma en que allò real es presenta a la condició humana
5
Le Breton, D. (2021). Antropología del cuerpo y modernidad. Buenos Aires: Prometeo.
6
Le Breton, D. (2010). Ensayo de antropología. Buenos Aires: Letra Viva.

9
La nostra idea del cos va néixer del l’individualisme en les societats occidentals a partir
del Renaixement, i en elles el cos es mostra com un signe de l’individu, el lloc de la seva
distinció. Amb aquesta concepció abstracte de la personalitat, la dimensió comunitària
es va debilitar.
El cos avui facilita aquest procés d’individuació, per exemple a través de la vestimenta i el
tatuatge.

El naixement a nivell col.lectiu d’una sociabilitat on l’individu prevaleix sobre el grup

correspon a una concepció moderna del cos (Le Bretón, 2021, p. 93).

La vestimenta i la ornamentació del pearcing i el tatuatge, recullen la preocupació per

individualitzar-se. En les societats occidentals la voluntat d’apropiar-se del cos, de
signar-lo, de deixar-hi empremta, és per arribar a ser un mateix. Mentre que en les
societats comunitàries és la de formar part del grup.

El cos és una font d’identitat, de lloc i temps.

El cos es va convertint en la frontera que marca la diferencia entre un mateix i els

altres (Le Breton, 2021, p. 52).

2. El tatuatge
El tatuatge és en l’actualitat un fenomen mundial. A Europa, un 12% de la població un
tatuatge.
La història global del tatuatge és la d’un conjunt de gestos tècnics, estris, pigments i
processos figuratius destinats a marcar el cos (Fundació La Caixa, 2021)7. Des de
l’Antiguitat, marcar el cos ha estat un signe d’identitat. Per alguns és una manera
d’expressar els pensaments, mostrar i retenir una història de vida en imatges, i portar-
les sempre al damunt.
El tatuatge també s’ha utilitzat per guarir el cos.

7
Fundació La Caixa (2021). Tatoo. Art sota la Pell. Barcelona: La Caixa.

10
 https://cat.elpais.com/cat/2015/02/06/ciencia/1423178656_830079.html

Ötzi l’Home de glaç, conservat durant 5.300 anys (neolític superior) al gel dels
Alps del Tirol, a la frontera entre Àustria i Itàlia (trobat el 1991) presenta 61
tatuatges agrupats en 19 conjunts. Fetes amb la tècnica de perforar la pell i
emplenar la cavitat amb centres de carbó vegetal, la majoria d’aquests tatuatges
es creu que tenia una finalitat terapèutica per al tractament de l’artrosi. Però
unes marques al pit -no estan ubicades en una articulació- porten a pensar que
podria tenir també un significat simbòlic.

El tatuatge produeix efectes físics però també psicològics que actuen dins del seu entorn
social. Aquestes marques situaven antigament a la persona dins d’un sistema de
relacions socials, polítiques i cosmològiques com passa avui (Galliot , 2021)8.

Per exemple, a les illes de Samoa el tatuatge formava part del ritus d’iniciació per formar
part del grup i aconseguir una esposa.

Home de les Illes Marqueses tatuat (1846)

8
Galliot, S. (2021). El tautatge com a forma d’acció per mitjà de la imatge. Dins Fundació Fundació La
Caixa. Tatoo. Art sota la Pell. Barcelona: La Caixa. pp. 22-23.

11
Històricament també s’ha emprat per sotmetre, marginar, o també degradar a la
persona tatuada.
A Espanya fa temps que milicians i falangistes omplien els seus cossos amb creus, verges
i noms de les seves estimades. També quinquis, colles, motoristes i rockers van ser
pioners a mostrar les “cicatrius parlants” (Rocha, 2022)9 .

Amb aquest context, ens preguntem quina és la motivació que hi ha al darrera per deixar
petjada en la pell, quin és el contingut i la seva significació psicosocial. Ho fan perquè els
altres ho vegin, o bé per a un mateix, és un acte privat o social? És una qüestió cultural,
per què està de moda i tothom s’ho fa? Explicar una història amb la pell és sentir-se més
a prop del que portes, és tenir-ho íntimament?

9
Rocha, S. (2022). Ángeles bellos, bárbaros tatuados. El tatuaje en España (1888-1993). La
Felguera editores.

12
3. Procediment

Elaborar i realitzar una entrevista a una o dues persones que s’hagin tatuat.
Registrar: edat i sexe

Tot seguit es presenten algunes preguntes en forma de suggeriments

(no cal que siguin les mateixes)
- Quan vares fer-te el primer tatuatge?
- A on? Creus que és important la relació amb el tatuador?
- Com va anar l’experiència? Va complir les teves expectatives inicials?
- Ho tornaries a fer? Tens pensat fer més tatoo?
- Ho recomanaries?
- Quina funció (significat) tenen per tu els tatuatges?
- Quin va ser el primer? Per quin motiu?
- Què pensen/senten els altres quan veuen el teu tatuatge?
- Què t’han dit sobre els teus tatuatges?
- Quin són els continguts (figuratius, geomètrics, figures abstractes i
simètriques) si és possible, adjuntar imatge del detall mantenint l’anonimat.
- .... etc.

Visualitzar
https://www.youtube.com/watch?v=p1KkmCEyPAM
https://www.youtube.com/watch?v=_sJ7GBl8LME

13
Documental: Tattoo Nation (2013) 86 min.
Direcció: Eric Schwartz
Productora: Visions Verite

14