LA PERSONALITAT

1. La personalitat
- Origen etimològic: les persones eren, a l’antiga Roma, les
màscares que usaven els actors a fi que, en projectar (personare)
la veu per les obertures en forma d’embut que hi simulaven la
boca, n’augmentessin la potència -> la personalitat és la màscara
que fa que els altres ens identifiquin com el que som.

- Característiques essencials:

● Ens constitueix com a “persones” (éssers individuals i únics)

-> allò que ens fa ser qui som (jo i no l’altre).
● Integra de manera dinàmica els diversos factors (físics i
psíquics) que ens fan ser com som (la nostra aparença física,
el nostre temperament i caràcter, etc.).

Una possible anàlisi de la personalitat ->

● 2 trets: introversió-extraversió i estabilitat-inestabilitat

emocional.
● Efecte combinat d’aquests 2 parells de trets -> les
característiques peculiars (personalitat) de cada individu
vénen donades pel grau en què posseeix cadascuna
d’aquestes variables i per la manera com aquestes es
relacionen entre si.
● Correspondència amb els 4 temperaments.
● Permet analitzar la personalitat exclusivament des de la
perspectiva de les pautes identificables (externes, objectives
i verificables) o variables de la conducta.
● Font de discussió: quins són aquests trets bàsics? + són
innats o apresos?
● Limitacions: generalització d’aspectes parcials del
comportament humà + simplificació de la personalitat +
permet descriure les personalitats però no pas entendre-les.
 2. El temperament

Tendències o factors hereditaris (innats):

● Manera natural i espontània amb què un ésser humà

interactua amb l’entorn.
● Capa instintiva-afectiva de la personalitat -> s’observa millor
en nens i animals.
● Naturalesa constant (ens ve donat) -> arrel biològica de la
personalitat.
● Només els canvis biològics de l’individu (el procés
d’envelliment o l’efecte neuroquímic de certes drogues)
poden alterar el seu temperament.
● Depèn de la constitució somàtica (base orgànica o física de
la personalitat): sistemes endocrí i neurovegetatiu.
● Exemples: actiu-passiu, agressiu-pacífic, tens-relaxat,
impulsiu-reflexiu, afectuós-fred, valent-temorós, etc. -> trets
observables en els nadons.
● En la medicina hipocràtica (Hipòcrates, 460-370 a.C.), resultat
de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home:
SANG, FLEGMA, BILIS GROGA i BILIS NEGRA -> la seva barreja
condicionaria les qualitats fisiològiques i psíquiques de
l’individu
● Els dos parells de trets del temperament:
introversió-extraversió, estabilitat-inestabilitat emocional ->
model dels trets de Hans i Sybil Eysenck.

3. El caràcter

CARÀCTER= constitució (TEMPERAMENT) + hàbits apresos.

Tendències, factors o hàbits adquirits que s’afegeixen sobre

la base del temperament.

● Naturalesa dinàmica (es construeix) -> modificació del

temperament (intel·ligència i voluntat).
● Modificable, educable i controlable.
● Es forja al llarg de la infantesa i adolescència.
● Allò que ens identifica davant dels altres.
 4. La Memòria

PERSONALITAT ↔ MÓN EXTERIOR

↑ VIVÈNCIES

↓*

← RECORDS

* MEMÒRIA:

La memòria intervé en la configuració de la personalitat ->

“ciment” que la manté compacta -> continuïtat de la personalitat
al llarg del temps gràcies als RECORDS.

5.Avaluació de la personalitat

Descripció i mesura de característiques individuals.

● Serveix per conèixer més objectivament una persona.

● Utilitat: selecció de personal en una empresa, diagnòstic
psicològic…
● Diversos mètodes:

5.1. Observació directa.

-OBSERVACIÓ DIRECTA: recollir informació i registrar

l’ocurrència i la durada de les conductes espontànies de
la persona.

5.2. Entrevista clínica.

- Permet conèixer l’experiència subjectiva de la persona

entrevistada.

- N’hi ha d’estructurades (amb un guió previ) i d’altres

que no ho són.
 - Utilitzades en la psicoteràpia.

5.3. Qüestionaris de personalitat.

La persona contesta múltiples ítems i selecciona una

resposta a cada ítem entre diverses.

Per als psicòlegs constitueixen una bona forma de valoració.

Tres dels més utilitzats són:

1. QÜESTIONARI “CINC GRANS” (BFQ) -> fotocòpia pàg. 292

5.4. Tests projectius.

● Prova de caràcter obert, en la qual el subjecte, a partir

de dibuixos, taques de tinta, paraules o objectes, narra
les seves històries i interpretacions.
● No tenen un significat preestablert.(Rorschach)
● Cadascú projecta en els materials les seves necessitats,
sentiments i altres aspectes de la seva personalitat.
(TAT)

6.Els trastorns de personalitat

a) Comportament observable: format per unitats diferenciades

de conducta a partir de les quals s’expressen els trets.
b) Comportament interpersonal: com es relaciona l’individu
amb els altres.
c) Estil cognitiu: forma en què l’individu processa la informació
rebuda de l’entorn psicosocial (i dóna lloc a distorsions
cognitives).
d) Mecanisme de defensa: protegeix la consciència dels
sentiments d’ansietat (rarament són accessibles a la reflexió
conscient).
e) Autoimatge: manera en què l’individu es percep a si mateix,
la idea que té de “qui és”.
1. Personalitat ANTISOCIAL (abans psicòpata): Individu fred, dur,
insensible. ambisiós i agressiu, baixa tolerancia a la frustacció. No
li afecta el perill o el càstig, no li importen els altres. Patrons
cognitius: son rigits i inflexibles, evita emocions tendres perque ho
considera debilitats.

1. Personalitat NARCISISTA: presumptuos, esnob, consentit, i

explotador, es creu el centre del mon, emocionalment frágil.
2. Personalitat DEPENDENT: Docil, busca ajuda, suport y
afirmacions sempre, baixa autoestima, inferioritat.
3. Personalitat OBSESSIVA-COMPULSIVA: mon segons les seves
regles i normes, esquemes i jerarquies. Sols es relaciona amb
els del seu rang i estatus. Afectivament reprimit, solemne i
seriós. no expressa els seus sentiments per por de no
controlarlos.
4. Personalitat PER EVITACIÓ: sentiment d’aïllament i solitud
combinats amb temor del rebuig i la humiliació
interpersonal, baixa autoestima i poc inclinat a les relacions
interpersonals.
5. Personalitat ESQUIZOIDE: incapacitat empatitzar amb els
altres. Imprecís e indecís amb les seves accions, poc
comunicatiu, aïllament de la realitat, callat i sense voler
atreure l'atenció.
6. Personalidad ESQUIZOTÍPICA: conducta errática, sembla
excéntrica,i extravagant amb les seves accions.
7. Personalitat PARANOIDE: sempre en guàrdia, desconfiat,
desig de estar lliure de les relacions íntimes en les quals
existeix la pèrdua de poder, independencia i autocontrol,
suspicaç, resentida i hostil.
8. Personalitat AUTODESTRUCTIVA: comportament que va fora
dels seus interessos, es provoquen danys físics i psicològics
a si mateixos.
9. Personalitat SÀDICA: conducta cruel, vejatoria i agressiva.
10. Personalitat DEPRESSIVA: pessimisme, tristesa, baixa
autoestima, sentiments de rebuig a si mateixos, tendència al
perfeccionisme i la escrupolositat excessiva, la persona sol
ser autocrítica i es devalua.
7.La teoria de la identitat personal (Erik Erikson)

Erikson assenyala que la formació de la identitat empra

un procés de reflexió i observació simultànies que té lloc
en tots els nivells del funcionament mental i on l'individu
es jutja així mateix a partir del que percep com la
manera en què els altres el jutgen.

8. Altres teories de la personalitat.

-Tipologia de Sheldon:

Definició: Va establir una sèrie de biopsicotipos anàlegs

als de E Kretschmer. Les tres variables que estableixen es
corresponen amb el grau de desenvolupament de les
tres fulles embrionàries: ectoderma, endoderma i
mesoderma. Basant-se en la forma del cos es por dir
quina es la seva personalitat.

-Constitucions Yin i Yang:

Segons el diagnòstic oriental hi ha dos tipus de

constitució: la Yin, que veiem en persones primes, fràgils
i de línies allargades, i la yang, de cos més robust,
ossada gran i aspecte més quadrat.