BLOC I

TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

A RESPONDRE...
a. Què és la personalitat?
La personalitat són trets estables del caràcter. És la nostra forma de ser.
Aquesta es pot definir com el conjunt de característiques o trets psicològics interns que
descriuen la manera de ser de la persona i determinen la manera com ha de comportar-
se en diverses situacions.
b. La personalitat és igual a la conducta o comportament?
No, no és igual ja que la personalitat i el comportament no és el mateix. Encara que sí
que està relacionat.
Exemple: pots ser una persona tranquil·la, però en una determinada situació comportar-
te de forma violenta (tenir una conducta agressiva), per tant, la teva conducta
(comportar-te de forma violenta) no fa que canviï la teva personalitat (persona
tranquil·la.
La personalitat és una tendència a comportar-se de determinades maneres. El fet de
que arribem a concretar aquesta tendència que tenim dependrà de moltes coses.
Les persones tendim a comportar-nos influïts per la personalitat (no només per aquesta,
però una gran part de la variància del comportament és deguda a la personalitat).
c. La personalitat: s’adquireix o s’hi neix?
Hi ha una part innata (el temperament) i la part que s’adquireix amb l’aprenentatge (el
caràcter).
La personalitat té un component biològic molt important. Aquesta és molt estable i si es
mou a través del temps és perquè hi ha un components que formen part de la pròpia
naturalesa de les persones.
d. Els animals tenen personalitat?
Sí que en tenen.
Molts models humans de personalitat s’investiguen amb animals.
e. La personalitat és estable o varia amb els anys?
La personalitat és com la fisonomia, amb els anys anem canviant, però per exemple, una
persona que és extravertida mai passarà a ser introvertida. Podríem dir que la
personalitat varia mínimament amb els anys.
L’edat modula una mica la personalitat. Hi ha petites modulacions ja que la testosterona,
per exemple, que té un adolescents és 10 vegades més alta que la que té un home gran.
(en el cas d’un subjecte estable, la personalitat acostuma reduir-se pel que fa la
intensitat).
Encara que hi hagi una modulació de la personalitat a mesura que passen els anys, es
manté l’estructura.
f. És diferent la personalitat dels homes i de les dones?
Sí que ho és. Els homes i les dones són molt diferents, no són iguals.
Les dones per exemple són molt més emotives (4 vegades més a nivell global). Els homes
són més impulsius i més violents. També les dones viuen més anys però amb menys
qualitat de vida i tenen moltes més possibilitats de patir depressions.
g. La conducta es pot predir a través de la personalitat?
Podríem dir que sí.
La ciència serveix per conèixer les lleis que controlen els fenòmens i un cop les coneixes
pots predir el fenomen. Per tant, en funció a la forma de ser d’una persona, tu pots
predir com es comportarà una persona.
h. Es pot mesurar la personalitat?
Sí, per això hi ha els tests de personalitat (qüestionaris especials que tenen unes
característiques psicomètriques).
i. Varia la personalitat segons la cultura?
Els estudis transculturals que consisteixen en registrar proves favorables socio-
lingüísticament de cada idioma en diuen que els estereotips nacionals no es poden
demostrar científicament (només varia un 5% segons la cultura).
La personalitat és igual estan a una cultura o a una altra. No hi ha un tret que sigui propi
de cap cultura. Els trets que hi ha són iguals en totes les cultures i races.
j. De què serveix tenir coneixements sobre la personalitat?
Per intentar predir i tractar comportaments posteriors i evitar així les conseqüències
dels d’aquests.
La psicologia de la personalitat és útil per totes les diferents modalitats professionals de
la psicologia.

1. CONCEPTE HISTÒRIC DE LA PERSONALITAT

La psique a la Grècia clàssica...
Els orígens del concepte de psicologia es troben probablement en el concepte grec de
l’ànima
La psicologia sorgeix com a ciència a través de la filosofia. Sorgeix com a ciència de l’obra
d’Aristòtil sobre l’ànima
La psicologia podríem dir que seria la ciència de l’ànima.
Ànima = aspectes no materials, no físics i no biològics de la naturalesa humana.
Per a Homer el cos era la suma dels seus membres, i l’ànima era l’alè de la vida que al
morir abandona el cos. Homer ja parlava de la transcendència de l’ànima.
Heràclit en el s. IV-V a.C. afirmava que tot flueix; tot està en moviment.
L’ànima es troba dintre d’aquest cicle i estaria relacionada amb la vida i el coneixement.
D’alguna manera, el concepte d’ànima donaria lloc a la Psique i aquesta donaria lloc a la
personalitat
Psique (= psicologia)
La Psique era un personatge de la mitologia, era la menor i la més bonica de les 3
germanes del rei d’Anatòlia.
Afrodita, gelosa de la seva bellesa, va enviar al seu fill Eros (cupido) perquè li llencés una
fletxa d’or oxidat, que la faria enamorar de l’home més horrible i dolent que trobés.
Malgrat això, Eros es va enamorar d’ella i va llençar la fletxa al mar.
Quan Psique es va adormir, se la va emportar volant al seu palau.
L’ànima combinaria les funcions de coneixement i raó que donen congruència a
l’organisme.
2 tipus de filòsofs:
• Els jònics de la Grècia clàssica à pensaven que l’univers estava format per
matèria i creien en un ordre que els governava (eren materialistes, naturalistes).
Aquesta visió naturalista de l’ésser humà equiparava a l’home als animals i
ambdós pertanyien al món físic.
Aquests parlen de que l’ordre de l’univers es basava en 4 principis naturals, 4
element: l’aigua, el foc, l’aire i la terra.
• Els pitagòrica à van introduir la visió de la filosofia de l’anima.
L’ànima formava part del món espiritual i no estava subjecta a les lleis regulades
de la matèria.
La Antiguitat Clàssica inclou aquests 2 conceptes de la natura i de l’home:
• Part materialista postulada pels jònics
• Part idealista defensada pels pitagòrics
Aquesta va ser la primera classificació de la personalitat.

LA TEORIA HUMORAL...
Aquesta fa referència als fluids.
Aquesta teoria parla de que la constitució humana i les malalties estan relacionades amb
diferents circumstàncies ambiental. A partir d’aquí, surt el que s’anomenen els 4
temperaments que estan relacionats tant amb les malalties, com amb la individualitat
(forma de ser) de les persones
Els 4 temperaments són:
• Flegmàtic
• Sanguini
• Melancòlic
• Colèric
Aquesta teoria sorgeix de l’observació i de l’experiència d’Hipòcrates. Va observa les
estacions de l’any i la seva influència, els vents, les qualitats de l’aigua i la naturalesa del
terreny. Ell intentava explicar la etologia, la causa de les malalties a través dels
temperaments i també de la personalitat.
Segons aquesta aproximació, la naturalesa de les malalties i els trets de personalitat
depenien de l’equilibri entre els 4 humors (4 fluids corporals) presents al cos:
• Sang
• Flegma
• Bilis negra
• Bilis groga
La barreja dels humors determinaria la manera de ser de cada subjecte (el tipus de
temperament individual de cada persona), i això configuraria el temperament del que
depenien les propietats dinàmiques de l’organisme i la conducta.
Galè
A part dels 4 temperaments d’abans, va fer 2 classificacions dels temperaments segons
la dimensió SEC-HUMIT i la dimensió FRED-CALOR. Els diferents tipus de temperament
es donaven al combinar les dues dimensions segons estiguessin o no equilibrades.
• La SANG à associada al temperament sanguini
· persona entusiasta i alegre (tenia el color pujat)
• La FLEGMA (mucositat respiratòria) à associada amb el temperament flegmàtic
· persona lenta, seriosa i apàtica)
• La BILIS NEGRA (és una substància amarga que produeix el fetge) à associada al
temperament melancòlic
· persona trista i amb depressió
• La BILIS GROGA à associada amb el temperament colèric
· persona irritable i violenta

Primera aportació humana sobre la personalitat.

Primera classificació històrica del que seria el temperament com a element de la
personalitat.

ORIGEN ETIMOLÒGIC DEL TERME PERSONALITAT:

El terme personalitat es troba gairebé en totes les llengües i això vol dir que té una arrel
antiga.
Hi ha un autor molt important Williams Allport que en els anys 40-50 va sistematitzar
tots els coneixements que hi havia sobre la personalitat.
Va ser el primer autor que fa un tractament científic sobre aquesta.
Va fer un seguiment històric i va arribar a la conclusió de que per una banda la paraula
personalitat podria derivar:
• Del grec à prosopon = màscara
• Del etrusc à phersu = esperit diabòlic
Encara que és considera més lògic que provingui del llatí medieval à personalitas
VISIÓ NO CIENTÍFICA I CIENTÍFICA DE LA PERSONALITAT:
No científica o errònia de la personalitat
1. la personalitat és com una persona es comporta
ex: si jo dono un cop a una persona no vol dir que jo sigui agressiu
no necessàriament una persona que ha fet un acte agressiu significa que hagi de
ser agressiva
ex: una persona que té una personalitat agressiva no necessàriament fa actes de
conducta agressiva
2. segons la situació i el moment els individus tenen diferents personalitats
ex: una persona rossa quan es tenyeix de moreno té la mateixa personalitat, és
a dir, no varia per portar el cabell d’un color o d’un altre
3. la personalitat s’educa i per exemple, un introvertit es pot convertir en
extravertit (és mentida, ja que la personalitat és una fisonomia, és a dir, no
canvia o ho fa molt poc)
4. els traumes de la infantesa són els que determinen la personalitat (els traumes
és algo que sí que afecta a nivell emocional però no provoca cap canvi de
personalitat en una persona)
5. la personalitat està influïda per la mare si els subjecte és una noia i per el pare si
els subjecte és un noi
6. la personalitat és un fenomen cultural
Hi ha moltes creences falses, no científiques, que s’han anat dient però que no són reals.

Visió científica de la personalitat

1. la personalitat s’interessa per tota la conducta (és a dir, té a veure amb la
conducta però no és la conducta com a tal) tant observable com no. També les
tendències
2. implica característiques relativament constants i estables al llarg del temps i les
diferents situacions
ex: fa referència a que una persona que és simpàtica i amable ho és gairebé
sempre
3. la personalitat suposa que l’individu és singular i únic i això és perquè existeix
“una organització” interna que configura la personalitat
4. la personalitat és mesurable
5. la personalitat permet predir la conducta
des del punt de vista científic és important conèixer les lleis que controlen els
fenòmens que s’utilitzen per a poder predir
2. DEFINICIONS DE LA PERSONALITAT
Hi ha centenars de classificacions del que és la personalitat humana.
Allport va fer aquesta classificació per grups:
1. Additives
Personalitat = suma o addicció de totes les característiques psíquiques que són
pròpies d’un individu.
Exemples de definicions additives o omnibus:
“...definirem la personalitat com una organització més o menys estable i
duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona, que
determina la seva adaptació única a l’ambient.”
Intel·ligència = variable psicològica que modularà/prediu millor l’adaptació de
l’ambient (els psicòpates per exemple són molt intel·ligents). És de bon o mal
pronòstic segons el desenvolupament de la persona.
La persona que diuen que té intel·ligència emocional és amable i poc ansiosa i té
més possibilitats de ser elegit per exemple com a delegada (aquesta persona té
unes qualitats socials).
El caràcter es refereix als sistema més o menys estable i durador de conducta
volitiva (voler fer les coses) influïda pel medi d’1 persona (voluntat) amb un pes
important d’ambient.
Definició del caràcter inclosa dins d’aquesta definició d’additives.
El temperament, un sistema més o menys estable i durador de conducta afectiva
(emotiva), és la part més biològica de la personalitat.
Quan arribem en aquest món ja venim amb unes característiques innates.
L’intel·lecte és un sistema més o menys estable i durador de conducta cognitiva
(intel·ligència). La intel·ligència és la variable més estable, després ve la
personalitat.
El físic és un sistema més o menys estable i durador de configuració corporal i
dotació neuro-endocrina
Exemple de definició additiva:
“La personalitat és un continu estable de tendències i característiques que
determina aquelles semblances i diferències de la conducta psicològica
(pensaments, sentiments i accions) de la gent, que té continuïtat en el temps i
que no pot ser fàcilment entesa només com el resultat de les pressions socials i
biològiques del moment”.
2. Integradores
Són com les additives però estan més integrades. Les additives són forces
sobreposades i en canvi, les integradores estan més relacionades entre si.
En elles és comú la idea d’organització, integració i estructuració del conjunt
d’atributs o característiques que defineixen a l’individu.
 Alguns exemples:
“Personalitat és l’organització mental total d’un ésser humà en qualsevol dels
estadis de desenvolupament. Comprèn tots els aspectes del caràcter humà:
intel·lecte, temperament, habilitat, moralitat, costums... i totes les actituds que
han estat elaborades en el curs de la vida de l’individu”
3. Jeràrquiques
Definicions que es refereixen a un conjunt organitzat d’elements, relacionats
entre sí, que donen lloc a la personalitat i que estarien organitzats de forma
jeràrquica. Alguns exemples d’aquestes definicions les donen autors com Cattel
i Kline (1982), Eysenck (1952), o Murray i Kluckhon (1972).
Per a Rogers aquest element seria la necessitat d’autorealització, per a Eysenck
seria el nivell d’arousal cortical, mentre que per Freud estaria en complexes
processos inconscients.
4. En termes d’ajustament
Relacionades amb un conjunt integrat i organitzat d’elements que configuren la
personalitat i que determinen l’ajustament (adaptació òmnibus = additives)
particular i característic d’un individu al medi.
Exemples:
Les mateixes definicions d’Eysenck (1970), que ja hem citat en les definicions
omnibus, o la d’Allport (1937) que diu que “La personalitat és l’organització
dinàmica, dins de l’individu, d’aquells sistemes psicofísics que determinen la seva
adaptació única a l’ambient”.
5. Definicions de diferenciació
Aquestes definicions es refereixen al caràcter distintiu i diferenciador de la
personalitat. La definició de Brody seria un bon exemple en aquest cas:
“ La personalitat vindria constituïda per aquelles característiques de les persones
que són més essencials pel propòsit d’entendre i predir les seves conductes
idiosincràtiques”.
Conclusions
Les diferents definicions es solapen ja que és impossible oferir definicions diferents
sobre un mateix concepte, per volàtil que sigui
Els aspectes comuns a la majoris dels autors són:
a) Organització à la personalitat com a algo organitzat i jeràrquic.
b) Procés
c) Força causal
d) La personalitat es manifesta en forma de patrons
e) La personalitat es mostra de vàries maneres
La personalitat seria relativament estable i es localitzaria a l’interior de l’individu, sent
responsable de la consistència de la conducta de les persones. La variació de la
personalitat entre les persones seria la responsable de les diferències de conducta
davant la mateixa situació. D’aquí vindrien les diferències individuals.
Si la personalitat és estable i consistent, vol dir que la personalitat és útil per predir els
comportaments de les persones.
3. OBJECTIUS DE L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT
a. Estudi de la conducta en tots els aspectes (descripció, predicció i
interpretació)
b. Analitzar els factors evolutius i socialitzadors
c. Buscar l’explicació de la conducta final i els canvis respecte a situacions
prèvies similars
d. Identificació de trets
e. Predicció de com es comporten les persones
Segons Pervin (1970), la teoria de la personalitat ha de respondre al:
QUÈ à les característiques i com s’organitza la personalitat
EL COM à interacció “ambient-genètica”
PER QUÈ à causes i raons de la conducta individual

4. CARÀCTER VERSUS TEMPERAMENT

Caràcter
Aquest terme ve del grec i significa marca o signe.
Aquests són els aspectes més socials de l’aprenentatge, més visibles.
Els caractereòlegs han estat literaris, pensadors, escriptors i fisonomistes que han
tractat la personalitat humana d’una forma no científica.
Homer, Cervantes o Voltaire van ser bons caractereòlegs.
Temperament
El temperament fa referència als aspectes més biològics o constitucionals de la
personalitat, amb amplia tradició investigadora.
És la base dels models biològic-factorials de la personalitat. Aquests models tenen una
base temperamental.

Metodologia nomotètica à s’estudia una gran part de la població per saber com és una
persona
Metodologia idiogràfica à vol comprendre a l’ésser humà de forma individual i el que
es fa és fer un estudi intensiu del mateix individu (de forma individual)
DIFERÈNCIES ENTRE TEMPERAMENT I CARÀCTER (Strelau, 1983)

5. ÀMBIT DE LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

La psicologia de la personalitat és un àmbit molt ampli ja que està relacionada amb
moltes disciplines.
Aquesta psicologia es troba entre:
a) psicologia clínica (normalitat vs trastorns)
b) psicologia diferencial (diferències individuals entre les persones, per exemple el
sexe)
c) psicobiologia (fonaments biològics)
d) psicologia social (relació social)

RECERCA EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT:

Temes històrics de recerca
1. relacions herència-medi ambient
2. controvèrsia entre si la personalitat depèn de la situació o depèn de la persona
3. el tret com a element bàsic
4. estabilitat-canvi del comportament
5. perspectiva idiogràfic-nomotètica
Temàtiques en les publicacions científiques
• emoció i motivació • benestar
• genètica • burnout
• autoconcepte • diferències de sexe
• correlats fisiològics • capacitat cognitiva
• psicometria • selecció de personal
• models • relacions de parella
• estudis transculturals • intel·ligència emocional
• psicopatologia • delinqüència
 TEMA 2. MÈTODES I ESTRATÈGIES EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

1. INTRODUCCIÓ
La psicologia de la personalitat utilitza un mètode sistemàtic i diferent de la psicologia
especulativa. Utilitza el mètode científic.
Mètode científic
• És un conjunt de normes, procediments i estratègies específiques per obtenir el
coneixement
• Es parteix de l’observació dels fets (dades) i la proposta d’hipòtesis que
posteriorment caldrà verificar.
En psicologia hi ha diferents mètodes per portar a terme la contrastació empírica o
verificació. Aquests diferents mètodes tenen avantatges i inconvenients, per tant els
investigadors han d’elegir el mètode més apropiat.

2. DIFERENTS FONTS DE DADES

DADES DEL PROPI SUBJECTE:
• Qüestionaris à preguntant directament, proves de diferencial sistemàtic, auto-
descripcions (la autoestima s’autodescriu)...
• Tests estandarditzats (vàlids i fiables) à tests de personalitat vàlids i fiables
(16PF-5-test de Katell, NEO-PI-R, HEXACO...)
• Entrevistes (estructurades o no) à entrevistes per valorar trets de la
personalitat o trastorns de personalitat com l’IPDE, SCID II, PDQ4+...)

DADES D’OBSERVADORS:
• Qüestionaris à sobre terceres persones conegudes (fills, pares, germans,
parella...)
• Observació directa à requereix un cert grau d’ensinistrament
A vegades calen varis observadors. Cal calcular la fiabilitat o l’acord en les
mateixes observacions a través d’estadístic com la Kappa de Cohen.
- Kappa de Cohen: índex que va de -1 a 1
Globalment ha d’haver un acord entre observadors per confirmar que observen
el mateix fenomen

DADES OBJECTIVES:
• Mesures fisiològiques à freqüència cardíaca, pressió arterial, conductància de
la pell, oculografia, pulsometria cardíaca...
Tècniques que ens permeten veure els diferents trets de la personalitat que
estan relacionats amb aquestes mesures.
• Mesures de conducta directa à temps de reacció, conducta agressiva, inhibició
passiva, presa de decisions...
• Dades de la vida à nivell educatiu, educació, conductes, criteris externs per
validar una escala de personalitat
3. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ DE LA PERSONALITAT
MÈTODES OBSERVACIONALS I CLÍNICS:
Mètodes basats en la metodologia clínica
psicoanàlisi (Freud), fenomenologia (Rogers), personologia (Murray) i constructes
personals (Kelly) en són alguns exemples
• parteixen de les observacions dels pacients i a vegades de l’estudi del cas únic
(n=1)
els resultats s’intenten generalitzar i utilitzen la perspectiva idiogràfica
• mètode ideogràfic: estudiar només a una persona
• teoria de l’inconscient: no és de Froid, sinó que és de Pierre
• cada autor subratlla aspectes diferents: Freud (inconscient), Rogers (el self)
• no sempre es verifiquen les hipòtesis
si les hipòtesis no es poden replicar no són útils pels científics
Avantatges
a) evita l’artificialitat del laboratori à és un tracte personal
b) possibilita l’estudi de l’individu amb profunditat
c) permet l’estudi de la interacció persona-ambient
d) és una font d’hipòtesis
e) permet l’estudi de fenòmens excepcionals
f) possibilita el recolzament parcial dels pressupostos teòrics
g) contribueix al falsejament dels pressupostos teòrics à principi de falsejament,
que fa referència a poder contradir algun estudi d’un altre científic
h) possibilita l’observació d’una gran varietat de fenòmens (pots interrogar, veure
com es comporta una persona en diferents ambients)
Limitacions
a) dificultat de realitzar observacions sistemàtiques à simplement es té en compte
la impressió que té l’expert
b) dificultat per concloure relacions causa-efecte à no es manipulen variables
c) interpretació subjectiva
d) possibilitat d’abiaxaments à efecte humà en tenir opinions esbiaixades segons
la nostra opinió de la persona
e) dificultat de fer generalitzacions à no es pot generalitzar estudiant només
poques persones

MÈTODES EXPERIMENTALS:
Aquest mètode pretén establir les relacions causa-efecte manipulant les “causes” per
comprovar els “efectes” d’aquesta manipulació.
• es controlen variables estranyes que poden afectar la variable dependent (la que
està afectada per les causes o variables independents)
• s’utilitza per “provocar” fenòmens
• en la psicologia de la personalitat s’ha estudiat bàsicament l’ansietat i la
dimensió extraversió-introversió
“Estan estudiant l’afecte sobre el consum d’oxigen d’unes imatges d’accidents de cotxe
i imatges neutres. Fan una estimació del consum d’oxigen i hemoglobina, amb el color
de la sang del glòbul ventral. La gent que és més ansiosa o neuròtica presenta més
consum d’oxigen. També sembla que les dones estan més afectades que els homes.”
Sistema Espectroscòpia
Funcional per Infrarojos
Indolor, introdueix llum dins
del crani.
Hi ha uns sensors que
registren els canvis de llum
que venen donats pel color
de la sang.
• últimament també s’han estudiat les emocions registrant els canvis electró-
miogràfics davant d’imatges evocadores d’emocions positives o negatives,
diferències de la personalitat davant de tasques experimentals...
• les dades obtingudes permeten la verificació (o no) de les prediccions o hipòtesis
en el marc de la teoria.
Avantatges
a) manipulen variables específiques
b) registren objectivament les dades
c) estableixen relacions causa-efecte
Limitacions
a) no sempre els resultats del laboratori són generalitzables
b) exclou fenòmens que no poden ser estudiats en el laboratori ja que el laboratori
redueix les variables
c) la personalitat no és directament manipulable à manipulem les circumstàncies
que evoquen conductes
d) les variables situacionals poden influir en els resultats

MÈTODES CORRELACIONALS:
La metodologia correlacional s’utilitza en la recerca en personalitat.
• les variables no es manipulen, només s’estudia la relació entre elles
• la personalitat es mesura a través de qüestionaris, auto-registres o escales de
qualificació
• l’estudi de la relació entre les variables de personalitat es fa a través d’estadístics
diversos entre els que es troba la correlació, l’anàlisi factorial, regressió múltiple,
models d’equacions estructurals...
• la personalitat s’organitza de forma jeràrquica i normalment les dimensions es
componen de facetes o sub-dimensions més petites relacionades entre sí (un
tret superior es desglossa en trets inferiors)
exemple: extraversió à sociabilitat, cerca de sensacions, simpatia...
Anàlisi factorial
• serveix per estudiar l’estructura de la personalitat en base a trets en funció d’una
teoria factorial de la personalitat
• serveix també per estudiar la invariabilitat de la personalitat segons les cultures,
mitjançant la comparació de les estructures utilitzant els coeficients de
congruència.
Permet correlacionar moltes variables alhora. Es fan una sèrie de preguntes que a priori
és molt difícil relacionar-les.
A partir d’un programa estadístic, col·loquen les respostes de la gent dins d’una cistella
amb criteri empíric que fa el programa sense saber el contingut de la pregunta, posant
les preguntes que es solen relacionar entre sí.
Congruència factorial
El coeficient de congruència és un índex de similitud entre factors que s’han derivat en
un anàlisi factorial
Avantatges
a) permet estudiar moltes variables a la vegada
b) permet estudiar les relacions multivariades
c) permet estudiar variables de forma natural sense manipulacions
Limitacions
a) relacions associatives no causals à no permeten establir relacions causa-efecte
b) possibles distorsions en la utilització de qüestionaris
c) en ocasions les proves d’avaluació són poc vàlides i fiables

COMENTARIS SOBRE ELS TRES MÈTODES:

Models observacionals o clínics
Tenen l’avantatge d’estudiar la persona de forma integral (veure eixos DSM-IV o DSM-
5), però depenen molt de la subjectivitat de l’observador.
Enfoc experimental
És sense dubte el més complet i el més ajustat al mètode científic. No obstant, aplicar a
l’estudi de la personalitat com a fenomen intern no observable, limita les seves
possibilitats.
Enfoc correlacional
És el més utilitzat. Al tractar-se de treballar amb dades numèriques es poden processar
estadísticament de moltes maneres i estudiar el subjecte en diferents situacions,
comprovar la consistència de les seves respostes i la relació dels trets de personalitat
amb altres variables psicològiques.
La limitació del mètode correlacional és que les dades amb les que es treballa han de
ser fiables. Per controlar l’abaixament de les respostes s’utilitzen diferents mètodes de
control: “quedar bé”, “quedar malament”, “sinceritat”, “cooperació”, “desitjabilitat
social”...
MÈTODES DE CLASSIFICACIÓ DE LA PERSONALITAT ANORMAL:
Mètode categorial
El mètode categorial es un mètode típic en medicina, que assumeix que l’assignació de
pacients a categories diagnostiques resumirà i facilitarà la informació bàsica sobre un
pacient. O tens els diagnòstic o no el tens, o tens Covid o no en tens.
• agrupació en categories es fa perquè els pacients amb els mateixos símptomes
pertanyin a una mateixa agrupació
• quan s’utilitza el mètode categorial les decisions del tractament es prenen sobre
la base de la llei de tot o res, és a dir, si a un pacient se li assigna una categoria
diagnòstica, el pacient rebrà el tractament assignat a aquesta categoria
• no té sentit fer-ho a psicologia ja que s’ha de treballar amb perfils.
Mètode dimensional
Cada dimensió té dos pols oposats d’un mateix símptoma o tret del qual es pot establir
la gradació en un o en un altre sentit.
• aquest mètode porta implícit un sistema d’avaluació quantitatiu, enfront de
l’avaluació qualitativa del mètode categorial (també pot ser unidimensional i
només tenir una escala d’un tret)
• hi ha una escala per tots els trets de personalitat à es mesura amb el mateix
instrument i dimensions, però els perfils són completament individuals
• la personalitat és la mateixa per tothom, tothom té les mateixes característiques,
el que varia són les dimensions dels trets
En els estudis de la personalitat es troben, d’una banda els psiquiatres que utilitzen el
mètode categorial, i per l’altra banda els psicòlegs psicometristes que utilitzen el mètode
dimensional.

4. CONTROVÈRSIES I DEBATS HISTÒRICS

NOMOTÈTIC VS IDIOGRÀFIC:
Estudi “ideogràfic” de la personalitat (n = 1)
Metodològicament la perspectiva idiogràfica es centra en l’estudi de la persona en la
totalitat i a partir d’aquí generalitzar els coneixement de la personalitat al grup general.
L’objectiu és conèixer tots els elements de la personalitat d’un individu i entendre com
tots aquests elements es relacionen de forma integrada.
Es relaciona amb el mètode clínic (predir la conducta de forma individual), té
descripcions molt detallistes però el seu enfocament s’ha considerat anticientífic.
Aquesta polèmica té el seu origen en els conceptes de comprensió i explicació en
psicologia:
• comprensió = ciències de l’esperit
• explicació = ciències naturals
Estudi “nomotètic” de la personalitat
Des de la perspectiva nomotètica interessa estudiar les variables de la personalitat que
són comunes en tots els éssers i així descobrir els principis que expliquen el fenomen de
la personalitat de forma universal. La personalitat està molt poc influïda per la cultura.
L’enfocament nomotètic postula que les persones ens diferenciem en la intensitat dels
nostres trets, però fa referència a que tots tenim els mateixos trets. L’enfocament
idiogràfic postula que cada subjecte és únic.
Els tretes de personalitat serien únics o propis de cada persona à no és cert
Autors
- Allport à postura idiogràfica (la psicologia de la personalitat és la ciència de lo
individual)
- Eysenck à els mètodes idiogràfics no es poden considerar científics ni adequats
per a l’estudi de la personalitat (“a la ciència no li interessa lo únic”)
- Zumalabe à s’ha d’integrar el mètode ideogràfic i el nomotètic
- Pervin à el mètode ideogràfic va tenir el seu màxim esplendor durant la 2a
Guerra Mundial (coincidint amb la psicoteràpia)
- Beck à l’aproximació ideogràfica pot integrar-se a l’aproximació nomotètica
- Holt à va mantenir posicions contraries a Allport (els mètodes ideogràfics no
són necessaris per l’estudi de casos individuals
està a favor del mètode científic i volia abolir les dues aproximacions
- Marceil à va proposar re-conceptualitzar els aspectes teòrics i metodològics
dels dos enfocaments (va fer distinció entre teoria i mètode)
• Nivell teòric nomotètic: considera que existeixen semblances entre les
persones
• Nivell teòric ideogràfic: les persones són úniques i diferents entre si
• Nivell metodològic nomotètic: anàlisi extensiu de molts individus
• Nivell metodològic ideogràfic: anàlisi intensiu en pocs subjectes
Segons Marceil “ el nivell teòric nomotètic i el nivell metodològic ideogràfic” i “el
nivell teòric ideogràfic i el nivell metodològic nomotètic” són les millors
combinacions per a la Psicologia de la Personalitat
Actualment es decanta cap a una integració.
Pervin creu que el debat entre les dues posicions sembla estar superat.

LA PERSONA I LA SITUACIÓ:
La Psicologia de la Personalitat pretén predir el comportament. Com ho fa? – en base
als trets interns de l’individu o bé en base a situacions externes a l’individu.
D’aquí sorgeix la base de la polèmica: les persones (rasguisme) i la situació
(situacionisme) o bé una interacció entre les dues (interaccionisme).
La polèmica es basa en qüestionar l’estabilitat temporal i la consistència
transituacional dels trets de personalitat.
Mischel va ser el desencadenant d’aquesta polèmica i critica el concepte de validesa del
tret, tot i que admet la seva consistència avaluada pel sistema test-retest.
sistema test-retest à consisteix en fer un test i repetir-lo al cap d’uns anys
Mischel postulava que la personalitat es podia explicar a partir de l’anàlisi de la situació
(adoptant una postura netament conductista) i eludint els factors interns (trets).
Aquesta autora deia que segons la situació, la personalitat podia variar.
En la seva obra Personalitat i Avaluació, Mischel (1968), fa notar la dicotomia entre
investigació experimental de la personalitat i l’avaluació de la personalitat.
Ella proposa distingir entre personalitat i conducta. La conducta és el comportament
extern i per tan observable.
Mischel pensa que els teòrics de la personalitat donen per suposat que la conducta
manté una estabilitat temporal i una consistència transituacional o que és similar en
diferents medis i condicions.
Per contra, Bowers va criticar la postura de Mischel i va aportar una visió interaccionista:
El situacionisme no permet l’explicació de les diferències individuals, ja que no pot
respondre a la pregunta del “Per què davant la mateix situació, els individus no es
comporten de la mateixa manera”.
- A això Mischel va respondre que les diferències de comportament eren degudes
a les experiències d’aprenentatge de cada individu.

LA CONSISTÈNCIA DE LA CONDUCTA:
Com hem dit en la controvèrsia anterior, la controvèrsia porta immersa una altra sobre
la consistència i estabilitat de la conducta.
Mischel (1968) va qüestionar els tres pilars fonamentals en els que es basava la
psicologia dels trets:
a) la consistència transituacional de la conducta à si ets simpàtic ho ets sempre
en diferents situacions el tret es presenta sempre
b) l’estabilitat temporal de la conducta à a través dels anys no es canvia la forma
de ser
c) la utilitat predictiva de les mesures dels trets i estats
Per a Mischel...
1. les variables intel·lectuals tenen nivells acceptables de consistència, en canvi les
variables de personalitat tenien una baixa consistència
2. les dades sobre trets recollides a través de qüestionaris de personalitat responen
a les característiques del propi constructor/avaluador, més que a les
característiques del subjecte avaluat
3. les variables personals, si no ofereixen en general dades estables, no poden
predir la conducta a partir d’elles, sinó que serà necessari utilitzar la situació, que
per ella sembla determinar la conducta
Proposa abandonar el model internalista (persona i tret) i adoptar el situacionista.
Block i Alker tornen a les idees d’Allport de que els trets poden predir la conducta en
unes situacions i en altres no. Però que no existeixi un consistència perfecta, no vol dir
que no existeixi consistència.
Bem i Allen, a través de procediments ideogràfics, van concloure que hi ha consistència
en algunes persones més que en altres i en un comportament més que en altres.
Hampson va proposar quatre tipus de consistència que s’obtenen combinant dos casos
possibles de situacions amb dos casos possibles de conducta.
- consistència tipus A à mateixes conductes,
mateixes situacions
- consistència tipus B à mateixes conductes,
diferents situacions
- consistència tipus C à diferents conductes,
mateixes situacions
- consistència tipus D à diferents conductes,
diferents situacions

ELS ESTUDIS LONGITUDINALS:

Els estudis longitudinals són un mètode de recerca que consisteix a mesurar un fenomen
a través d’un interval temporal determinat. En aquest sentit, serveixen per analitzar i
observar de manera seqüenciada l’evolució d’un fenomen o dels seus elements.

Connolly, 1991

L’autoconcepte (que fa referència a l’opinió d’un mateix) és poc estable.

La intel·ligència no canvia, hi ha una petita pèrdua però no es perd mai del tot.
Aquesta és la característica biològica més estable.
La majoria dels estudis longitudinals de la personalitat s’han fet a través d’auto-
informes, però s’ha vist que probablement els auto-informes sobrevaloren la
consistència dels treta al llarg del temps (donen correlacions més altes de les que
haurien en realitat), tot i així, continuen sent notables.
A major temps transcorregut, menor estabilitat i consistència de la personalitat
Objectius d’estudi de Connolly, 1991
1. Han demostrat el principals trets de personalitat un grau important de
consistència longitudinal?
Les dades de Connolly són optimistes pels grans trets o dimensions
(neuroticisme, extraversió...)
2. Seria millor explicar la consistència en els trets de personalitat com un resultat
dels artefactes de mesura?
Els autoinformes sobrevaloren una mica la consistència, però els índex de
correlació obtinguts continuen sent notables.
A vegades les tècniques estadístiques tenen biaix à artefacte estadístic
L’estabilitat temporal és molt alta.
 3. És la consistència longitudinal de la personalitat compatible amb el fet de que
moltes característiques personals canvien substancialment al llarg del cicle vital?
L’estabilitat de 0.98 anual decreix a un 0.45 al llarg de 40 anys a l’aplicar l’equació
de regressió, i la proporció de variància que roman al llarg d’aquest temps és del
20%

5. ESTAT DE LA RECERCA EN PERSONALITAT

Una revisió recent del “Journal of Personality”, conclou..
- 73% estudis amb estudiants, 13% població general adulta, 11% nens i 9% població
clínica
Tipus de dissenys
• transversals à observació o mesura de variables sense manipulació
• longitudinals à observació o mesura al llarg del temps
• experimentals de personalitat à una variable independent (personalitat) i una
dependent (tractament)
Tipus d’estadístics utilitzats
• comparacions mitjanes (t-test, ANOVA)
• mètodes no paramètrics
• correlacions
• regressió-discriminant
• anàlisi factorial
• equacions estructurals...

COMPARACIONS DE MITJANES (t-test, d de Cohen, ANOVA):

Si el que es vol és comparar mitjanes d’una variable de personalitat en dos grups, per
exemple, Neuroticisme entre homes i dones, s’utilitza l’estadístic anomenat t-test de
Student Fischer.
Per saber si les diferències de mitjanes són estadísticament significatives cal mirar la
següent taula. Si assumim que les variàncies són iguals es mira la t i la significació
estadística o p (probabilitat d’error) o també significació bilateral.
Si és menor de 0.05 vol dir que la diferència és significativa.
Es comparen les mitjanes i després es consulta a la taula la p, que és la probabilitat
d’error. Un 5 % d’error en ciències socials és acceptable. p < 0.05

ANOVA
L’ANOVA és un element estadístic que serveix també per comparar mitjanes, però per a
més de 2 grups. Dona un resultat global per saber si hi ha diferències entre els grups.
Per això cal mirar la F i la significació bilateral que ha de ser menor de 0.05.

En la gràfica es veuen les

mitjanes obtingudes en cada
grup en la variable Narcisisme
segons la categoria laboral.
Amb l’ANOVA es pot obtenir informació sobre la comparació de “dues mitjanes” com si
fos un t-test.
En aquesta taula es compara el primer grup amb tots els altres.

Models d’equacions estructurals

Permeten analitzar els efectes directes a través de segones i terceres variables i analitzar
els models que més s’ajusten a les dades.
• Efectes directes
• Efectes indirectes
Correlacions
Analitza similituds i diferències entre 2 variables: A i B.
Els valors van de -1 a 1.
Anàlisi factorial
Aquest estadístic analitza les relacions entre moltes variables alhora i agrupa les
variables semblants segons les respostes donades o factors de variables. Per tant,
redueix les variables en grups petits.
Per saber quants factors hi ha s’utilitzen diferents criteris. Un és quan l’eigenvalor és
igual o superior a 2
Cada factor agrupa variables que són semblants. Les que estan en negatiu van en la
direcció contraria a les que estan en positiu.

Anàlisi de regressió lineal múltiple

La regressió lineal múltiple permet analitzar la

relació de moltes variables a l’hora
(anomenades variables independents en
relació a una variable dependent).

En aquest cas ens interessa saber la

relació de les 6 variables de
personalitat del model HEXACO amb
la variable psicopatia. A més a més de
la relació individual en dóna una
correlació múltiple de les 6 variables
independents amb la dependent (R) i
també la correlació al quadrat (R2).

La R2 ens dóna el tan

per % de la variància
explicada per les
variables independents
sobre la variable
dependent.
Recta de regressió amb el percentatge de la variància explicada

Models d’equacions estructurals

Permeten analitzar els efectes directes i indirectes a través de segones i terceres
variables i analitzar els models que més s’ajusten a les dades.
 TEMA 3. ESTABILITAT I CONSISTÈNCIA DELS TRETS DE PERSONALITAT

1. QUÈ SÓN ELS TRETS DE PERSONALITAT?

Tret à tendència que té un individu a comportar-se d’una forma consistent en moltes
situacions diferents
Les persones tenim tendència (no sempre) a comportar-se de formes diferents.
Les conductes són observables però els trets no.
Es suposa que cada tret està relacionat amb un comportament en un conjunt de
situacions.
- Per exemple: la persona “diligent-formal” rarament arriba tard a una cita, mostra
agraïment, compleix la seva paraula i s’hi pot confiar (en la gran majoria de les
situacions que ho requereix)
Per dir els trets utilitzem els adjectiu i aquets s’utilitzen de forma universal.
Els trets influeixen en unes situacions i altres no, ja que s’han d’entendre com a
disposicions del comportament, és a dir, que un tret es converteixi en conducta depèn
de moltes circumstàncies (sempre parlem de tret com a disposicions del
comportament).
Aquests estan organitzat dintre de les persones.
Els trets o disposicions són unitats bàsiques de la personalitat que s’organitzen en
dimensions.
- Exemples de trets fonamentals: ser obert, participatiu, sociable, superficial,
agosarat...
Tots aquets trets formen par de la dimensió d’extraversió. De tal manera que quan
parlem d’una persona extravertida li estem atribuint en més o menys mesura els trets
anteriors. La gent extravertida tenen aquets trets secundaris i cadascun d’aquests es
divideixen en altres trets més subtils (aquests sub-trets tenen relació entre sí).
Allport (pare de la psicologia de la personalitat moderna) al 1931 va ser el primer de
parlar de trets de la personalitat i va dir que el tret “era una característica generalitzada
(perquè tots tenim els mateixos trets i l’únic que canvia és la intensitat amb que tenim
aquets trets) que reflexa la individualitat”.
• Generalitzada à tots els mateixos trets es troben en totes les persones.
• Individualitzada à cada persona té una configuració personal dels trets que la
fa única.
Els trets NO són exclusius de la raça humana, ja que els animals també poden ser
classificats en trets de personalitat.
En les persones normalment els hi passem un test, i en canvi, els animals doncs se’ls
observa de diferent manera ja que el introvertit serà el que defeca més per exemple.
Els models més biològics permeten estudiar les característiques temperamentals tant
en animals com en humans.
Els trets es poden considerar com a descriptors de la personalitat i els llenguatges
naturals integren adjectius (aquests es troben en els diccionaris d’idiomes i això va donar
una idea als investigadors d’utilitzar la descripció dels diccionaris per avaluar a una
persona en funció de com es descriu l’adjectiu) que serveixen per descriure els trets de
personalitat. És per això que s’han utilitzat els termes del diccionari per classificar i
investigar els trets. Això s’ha anomenat l’enfoc o l’aproximació lèxica.
Els trets són disposicions àmplies, consistents i estables.
• Disposicions à predisposen a realitzar un tipus determinat de conducta
• Amplies à no provoquen conductes específiques i concretes, sinó generals
no hi ha un tret que provoqui “somriures”, però la persona extravertida és
probable que tingui tendència a somriure, riure, fer broma, a estar alegre i
animat.
• Consistents à es mostra en situacions semblants
exemple: la persona amable tendirà a comportar-se de forma tendre i agradable
en situacions d’interacció social
• Estables à és constant en el temps i per tant els trets es poden observar al llarg
de la vida de l’individu amb variacions

2. QUINA ÉS LA UTILITAT DEL COEIXEMENT DELS TRETS DE PERSONALITAT?

Si els trets i dimensions són consistents i estables i es relacionen en conductes de les
persones, conèixer els trets ens permetrà predir conductes futures.
La personalitat quan és estable ens permet fer prediccions futures i entendre accions
passades.
Exemple A: Si la honestedat és un tret estable i consistent i està relacionat amb el
comportament responsable, educat a casa, al treball i amb els amics, tenir aquesta
informació ens pot ser útil a l’hora de recomanar-lo per una feina.
Exemple B: Si un nen molt impulsiu, agosarat i amant del risc obté un baix rendiment
escolar, malgrat la seva bona intel·ligència, caldrà prestar atenció especial a aquest nen
per evitar, en el que sigui possible, el fracàs escolar.
La variable que explica millor l’èxit professional és la intel·ligència.
Hi ha variables de personalitat que també ajuden a que les persones tinguin èxit. La
persona més sociable (extravertida) i menys ansiosa té tendència a tenir èxit en l’àmbit
professional.
Una persona impulsiva i agosarada normalment sol treure pitjors notes. Ser impulsiu per
exemple és un tret
Estimació de les correlacions de consistència longitudinal per intel·ligència, trets de
personalitat i autoconcepte, assumint la fiabilitat temporal perfecte
3. DISTRIBUCIÓ DELS TRETS-DIMENSIONS

eix de simetria

Introversió vs extraversió
- Mitja
- Desviació estàndard: proporció de gent que es troba en un costat o a l’altre de la mitja
La freqüència de distribució dels trets de personalitat és normal, és a dir, es distribueix
en una corba normal.
Hi ha pocs que són més extravertits, n’hi ha mot pocs que són introvertits i la majoria
no es defineixen com a introvertits ni extravertits, és a dir, són ambivertits (contra més
s’apropen a la mitjana.

4. ELS MODELS MÉS IMPORTANTS

Models lèxics
Provenen de l’aproximació lèxica i descriuen la personalitat, però no hipotetitzen res del
“per què és com és”, és a dir, les causes.
Utilitzen anàlisi factorial també
• Model dels 16 factors de Cattel à s’utilitza molt per
• Model del cinc grans factors à serveixen per descriure la personalitat però no
hipotetitzen del “per què la gent és com és”, és a dir, les causes (són taxonòmics)
Models biològic-factorials
Construeixen els qüestionaris a través d’una tècnica anomenada anàlisi factorial.
Proposen quines serien les bases biològiques de la personalitat.
Sabem que la personalitat prové del cervell i sabem que hi ha diverses parts del cervell
relacionades amb la personalitat.
• Model PEN d’Eysenck
• Model BIS-BAS de Gray
• Model de la recerca de sensacions de Zuckerman
• Model psicobiològic de Cloninguer
INSTRUMENTS DE MESURA:
Models lèxics (qüestionaris)
• Model dels 16 factors de Cattel:
• PSPQ, ESPQ, CPQ, HSPQ
• CAQ, 16PF i 16PF-5
• Model del Cinc Grans factors:
• NEO-PI-R
• BFQ
• Model del Sis Grans factors
• HEXACO
Models biològic-factorials
• Model d’Eysenck à EPQ, IVE...
• Model de Gray à SCSR...
• Model de Zuckerman à SSS-V, ZKA-PQ, A5PI-J
• Model psicobiològic de Cloninguer à TCI-R

5. CONTROL DE LA DISTORSIÓ EN ELS QÜESTIONRIS:

Tenim una sèrie de sistemes per saber si una persona està dient la veritat o intenta
quedar bé per exemple.
Això sempre amb la psicologia aplicada.
• Control de la “sinceritat à escala de 15 ítems que pregunta sobre petites
transicions que les persones fan moltes vegades i que normalment la gent ho
accepta, llavors si hi ha alguna persona que no ho accepta segurament és perquè
no està dient la veritat
• Control de l’actitud (quedar “bé o quedar “malament”)
• Control de respostes a l’atzar
• Control de la “simulació” à voler aparentar coses que un no és
• Control del “negativisme” à hi ha persones que neguen sistemàticament
• Control de la coherència (ítems obvis i subtils)
• Control de la consistència utilitzant sub-escales
• Índex discriminants (criteris empírics)
• Equacions de regressió
• Combinacions d’escales segons “perfils”
 MODEL DEL 16 FACTORS DE CATTEL:
factors primer grau
factors segon grau

PD = còmput puntuació en una escala

PD = puntuació estàndard directa

MODEL DE CINC FACTORS:

Hi ha un nou model de personalitat “HEXACO” (creat per Ashton i Lee, 2001.
Aquest model neix d’estudis de lèxic en diversos idiomes, i proposa una estructura de 6
factors (les inicials en anglès de les sis dimensions donen nom al model):
1. Honestedat – Humilitat (Honesty – Humility)
2. Emocionalitat (Emotionality)
3. Extraversió
4. Cordialitat (Agreeableness)
5. Escrupolositat (Conscientiousness)
6. Obertura a l’experiència (Openness to experience)

MODEL P-E-N DE TRES FACTORS D’EYSENCK:

1. Psicoticisme à es un patró de personalitat tipificat per l’agressivitat i la hostilitat

interpersonal
Segons Eysenck, aquesta és una dimensió sobre la vulnerabilitat a conductes
impulsives, agressives o de baixa empatia.
2. Extraversió à tret de la personalitat caracteritzat per la tendència a relacionar-
se amb els demés i mostrar obertament els sentiments
3. Neuroticisme à tret psicològic relativament estable, és la tendència a
experimentar emocions negatives com la tristesa o l’ansietat, així com canvis
d’humor i pensaments irracionals.

Les dones tenen més puntuació en neuroticisme ja que són més sensibles. Els homes,
en canvi, són més agressius
 MODEL DE 3 I 5 FACTORS:

C: consciència/responsabilitat
A: amabilitat
E: estabilitat emocional o extraversió
O: obertura a l’experiència
N: neuroticisme
Cadascun del model de 5 factors té “fills”, és a dir, té fins a 30 facetes, i cadascuna
d’aquestes també es podria anar sub-dividint.
Hi ha:
• Model de 3 factors
• Model de 5 factors
• 16 factors primaris

6. CONSISTÈNCIA
Es refereix a la manera organitzada de comportar-se en diverses situacions.

7. ESTABILITAT DE TRETS
L’estabilitat és molt gran però no és perfecte
Aquesta és la regularitat del comportament en successius moments (a través del temps)

La personalitat va variant (no

mitjana

molt, sinó poc a poc). A mesura

que algú es fa gran, alguns trets
disminueixen.
Els andrògens fan que la gent
sigui més impulsiva
CANVIEM RESPECTE DELS ALTRES?
Sabem que els trets són estables, encara que això és relatiu segons el pas del temps.
Les dades apunten a que els trets són considerablement estables.
Encara que això es relatiu en el temps: en períodes de...
• menys d’un any à al voltant de 0.80
• entre 1 i 6 anys à al voltant de 0.60-0.70
• entre 16 i 40 anys à al voltant de 0.50 (mai a 0.30)

TEMPS I ESTABILITAT:

8. TRANSCULTURALITAT DELS TRETS

Per què estudiar la trans-culturalitat dels trets?
• els estereotips nacionals no existeixen ja que la personalitat és universal
• això es sap avaluant la personalitat a través de diferents cultures, races,
religions...
S’ha defensat erròniament que és la cultura la que determina els trets de personalitat.
Analitzant l’EPQ en 24 països diferents, els índex de congruència factorial van superar el
0’90 en tots els casos
Matriu factorial per homes i dones, on surt l’anàlisi factorial, coeficient factorial que s’ha
obtingut. La majoria són de Q-90.
Aquesta seria la demostració matemàtica:

Aquí veiem com la

personalitat no varia
segons la cultura, ja que
l’índex de semblança
entre els diferents països
és casi el mateix. Es
troba al voltant de 0.90
ELS 5 GRANDS (NEO-PI-R):

Amb nens i nenes trobem el mateix. La cultura només afecta en un 5%

ESTUDIS TRNASCULTURALS DEL ZKPQ i DEL

ZKA-PQ

TEST DE KPQ:
Aquest té 5 dimensions i cadascun d’aquests factors té 4 facetes, és a dir, 4 factors
primaris
DIFERÈNCIES D’EDAT PER RANGS:

Si ens fixem en les diferències pel que

fa l’edat, podem veure com sí que
varia un mica depenent de l’edat.
Exemple: a mesura que la gent és fa
més gran, és menys agressiva

DIFERÈNCIES DE SEXE PER RANGS D’EDAT:

Segons els sexe també trobem certes

diferències significatives en els
diferents rangs d’edat.

*** = molta diferència

9. TRETS I EDAT
Canvis en el nivell de tret amb l’edat
L’edat aminora/poleix la personalitat. Tret i edat: Extraversió
Trets i edat: Neuroticisme Psicoticisme

Evolució dels trets-dimensions amb l’edat

 TEMA 4. MESURA DE LA PERSONALITAT

1. MESURA DELS TRETS DE PERSONALITAT

PREGUNTES CLAU:
1. Com s’avalua la personalitat?
La personalitat és un fenomen que no es pot observar, només podem observar
la conducta i a través d’aquesta poder definir certs trets de personalitat.
No obstant els trets de personalitat s’infereixen (els deduïm) a través de la
observació de la conducta.
Per saber com és una persona l’hauríem d’observar durant molt de temps i en
situacions molt diferents.
Una forma ràpida d’avaluar la personalitat és interrogar a persones que coneixen
bé als subjectes (pares, amics, parella...) à serà una informació parcial
Una altre forma és interrogar al subjecte per saber com es comport en diferents
situacions:
a) Entrevistes estandarditzades (la persona té possibilitats d’explicar el
perquè diu que és comporta així o perquè fa el que fa)
b) Qüestionaris

2. Hi ha una sola personalitat?

3. Quantes dimensions de personalitat hi ha?
4. Quines són les més importants
5. Quines són les més predictives?

COM ES CONTRUEIX UN QÜESTIONARI DE PERSONALITAT?

La construcció d’un test de personalitat és el resultat d’un procés molt complex que
requereix:
1. S’ha de partir d’un qüestionari model, és a dir partir d’una teoria o model previ.
2. Elaboració de preguntes (ítems ) que responguin als “constructes” de la teoria.
3. Administració del qüestionari a milers de subjectes voluntaris i anònims (perquè
per exemple no es menteixi en aquest qüestionari).
 4. Anàlisi de dades controlant:
a) Actitud de quedar bé o malament
b) Sinceritat
c) Respostes a l’atzar
d) Validesa i fiabilitat
5. Anàlisi factorial (en funció de les respostes va aglutinant els ítems que tenen
relació entre si ???)
6. Validesa i fiabilitat

DISTRIBUCIÓ I NORMALITAT:
Com s’estableix la normalitat d’un tret o dimensió de personalitat?
1. S’investiga la prevalença dels trets i dimensions en una població normal molt
amplia administrant qüestionaris que mesuren els trets-dimensions a avaluar.
2. S’obté la mitjana de les puntuacions (per exemple: extraversió) i la desviació per
gènere i edat.
3. Es calcula si la distribució de les freqüències és normal: curtosis, asimetria i K-S.
4. La curtosis i la asimetria han d’estar prop de 0 (entre -/+ 1).
5. Per saber si un individu és introvertit o extravertit es compara amb la mitjana i
desviació (són uns barems que ens serveixen per interpretar com és una persona,
s’ha de comparar una persona amb un grup semblant, i en funció de la mitjana i
aquesta desviació doncs sabrem qui és extravertit o introvertit) del grup
NORMATIU de referència.
Mesura de dispersió – La Desviació
Les mesures de dispersió ens permeten conèixer quan es dispersen les dades al voltant
d’un punt central. És a dir, ens indiquen quan es dispersen les observacions al voltant
del seu pro-mig aritmètic (mitjana).
Mitjana d’intel·ligència = 100.
Desviació de 15 à qualsevol persona amb un coeficient intel·lectual entre 85 i 115 té
un coeficient intel·lectual normal (un 68% de la població)
Dues desviacions a partir del 70 cap avall i del 130 cap a munt à A partir de dues
desviacions seria el límit per considerar anormal. Qualsevol persona amb un coeficient
de 10 cap a baix entraria en el grup de persones amb deficiència intel·lectual i qualsevol
persona que té un coeficient intel·lectual major a 130 entraria en el grup de persones
amb un grau de superdotades (només hi haurà un 2% més intel·ligents que aquesta).
Si algú en un test d’extraversió
es troba en el 60 doncs podríem
dir que és bastant extravertida
(encara que no podem dir que
ho és molt) però si es situa al 70
doncs podem dir que és molt
extravertida perquè només
trobem un 2% de la població
allà.
T = (PD – M) / DE *10 + 50
estandardització en notes T: personalitat
ASIMETRIA
Aquesta estadístic ens permet identificar si les dades es distribueixen de forma uniforme
al voltant del punt central (mitjana aritmètica).
La asimetria presenta tres estats diferents, cadascun defineix de forma concisa com
estan distribuïdes les dades respecte a l’eix de asimetria.
Es diu que la asimetria és positiva quan la majoria de les dades es troben a la banda
esquerra de la corba.
La corba és simètrica quan les dades es distribueixen aproximadament en la mateixa
quantitat de valors en ambdós costats de la mitjana.
La asimetria negativa es dóna quan la major quantitat de dades es concentren a la part
dreta de la corba.

CURTOSI
Aquesta mesura determina el grau de concentració que presenten els valors de la regió
central de distribució. Pel coeficient de Curtosi podem identificar si hi ha una gran
concentració de valors (leptocúrtica à al costat de la mitjana es troba la majoria de la
gent), una concentració normal (mesocúrtica) o una baixa concentració (platicúrtica à
la mitjana és més baixa i la concentració de la gent és menys extensa)

Això el que et diu és si hi ha molta

concentració a la part alta o
baixa.

DISTRIBUCIÓ NORMAL DE LES DADES

Quan la distribució de les dades obté uns valors d’asimetria (= ±1) i de curtosis de (= ±1),
la corba és normal. Aquest criteri és de molta importància per la majoria dels
procediments estadístics d’inferència que requereixen que la distribució de les dades
sigui normal, com ara els estudis de personalitat.
Dons la personalitat és una variable que es distribueix normalment entre la població,
com ara el pes, la talla...
La principal avantatge de la distribució normal radica en el supòsit que el 95% dels valors
es troba dintre de la distància de dos desviacions estàndard de la mitjana aritmètica; es
a dir, si prenem la mitjana I li sumem dos desviacions I li restem dos desviacions, el 95%
dels casos es trobarà dintre del rang que formen aquests valors.

Entre una desviació a la dreta i a l’esquerra de la

mitjana hi ha el 68% de la gent (distribució
normal) i en dos desviacions hi ha el 95%.
HISTOGRAMES:
Els histogrames ens permeten identificar
diversos paràmetres com la dispersió, la
distribució i la concentració de les dades en
una variable d’escala. Aquest tipus de
gràfics generen una representació visual
del comportament de les dades, permeten
observar característiques de cada zona o
rang de major concentració/amplitud,
valors extrems...
L’estructura bàsica d’un histograma està basada en rangs, que solen ser representats
per barres. L’altura està determinada per la quantitat de valors que es troben dintre dels
límits de cada rang (freqüència). Generalment s’utilitza l’eix vertical per representar les
freqüències i l’eix horitzontal pels rangs; addicionalment es pot “sobreposar” una corba
normal amb la finalitat de comparar si les dades tendeixen a distribuir-se normalment.

3. LA VALIDESA I LA FIABILITAT
QUÈ ÉS LA VALIDESA D’UN TEST?
La certesa de que el test mesura el que pretén mesurar
Hi ha varis tipus de validesa:
1. Validesa de criteri
Suposem, per exemple, que utilitzem un test per avaluar les habilitats necessàries per
realitzar un treball determinat. La validesa de criteri consisteix en comparar els resultats
del test amb la capacitat de realitzar el treball en qüestió. Si les persones que obtenen
una puntuació alta en el test són les que millors fan aquest treball, aleshores el test té
una bona validesa de criteri.
Hi ha dues maneres de conèixer la validesa de criteri:
a) validesa predictiva à un test prediu una condició per la que ha estat exactament
dissenyat
veure si el que diu aquest test, s’ajusta a lo que diu el criteri
b) validesa concurrent à grau en el que una puntuació d’una prova es relaciona
amb una altra que utilitza el mateix “criteri”
relacionar aquest test amb un altre que ja està validat, si són semblants serà
perquè tenen una correlació alta
2. Validesa racional (en diferents test)
Aquest tipus de validesa fa referència a la naturalesa, contingut i propietats d’un test,
independentment de la seva relació amb l'execució en el treball. Existeixen dos tipus de
procediments per establir aquest tipus de validesa:
a) validesa de contingut à Els ítems realment facin referència al contingut
Es un tipus de validesa que avalua els ítems que componen un test per assegurar-
se que es relacionen adequadament amb les habilitats que el test pretén
mesurar.
 b) validesa de constructe à ajustament de les puntuacions en un constructe
determinat
Serveix per determinar si un test mesura el que diu que mesura segons el
constructe teòric (si un test de intel·ligència mesura realment intel·ligència).
Un cop definit el constructe s’avalua si el test s’ajusta al que realment ha de
mesurar.
En personalitat la validesa de constructe es fa en relació a si el test s’ajusta al
que diu la teoria o model que ha de mesurar . Si els test diu que ha de mesurar
5 factors la estructura empírica ha de demostrar que són 5 factors.

TIPUS DE VALIDESA MÉS COMÚ EN UN TEST DE PERSONALITAT:

1. Contingut à Està relacionada amb el contingut de l’escala si és analitzant de
forma racional o aparent. Si “aparentment els ítems d’una escala de
Neuroticisme tenen relació amb el “constructe” teòric de Neuroticisme.
2. Constructe à El test és una mesura de, per exemple, Extraversió i no de
Neuroticisme? Consisteix en demostrar que el contingut dels ítems d’una escala
s’ajusta al constructe. Per demostrar-ho s’utilitza l’anàlisi factorial exploratori i
confirmatori.
3. Convergent = concurrent à Consisteix en veure si el test que estem validant
s’assembla o no s’assembla amb un altre test.
Consisteix en demostrar que un test que mesura un constructe determinat (per
exemple, Hostilitat) “convergeix” amb un altre que mesura el mateix. Es
demostra mitjançat la correlació de Pearson.
4. Divergent à Consisteix en demostrat que un test ha d’estar inversament
correlacionat amb un altre que mesura el contrari

FIABILITAT:
Què és la fiabilitat d’un test?
La certesa de que el test ha estat dissenyat de forma consistent i coherent amb el que
pretén mesurar:
• Si les preguntes que mesuren el mateix es relacionen entre elles
Exemple: si els diferents ítems de Extraversió estan relacionats
La fiabilitat s’ha de comprovar prèviament analitzant els ítems dels test:
S’avalua a partir de 3 estadístics:
a) Comprovant l’estabilitat de les respostes administrant dues vegades el test en
diferents moments i correlacionant les respostes
b) Calculant la consistència interna a través de l’estadístic alfa de Cronbach (60-70)
c) Procediment de les dues meitats (Split-Half)
CÀLCUL DE LA CONSITSÈNCIA INTERNA ALFA:

CÀLCUL DE LA FIABILITAT DOS MEITATS:

4. CORRELACIÓ I ANÀLISI FACTORIAL
CONCEPTE DE CORRELACIÓ:
La correlació és un estadístic que indica el grau de similitud/diferència entre 2 variables
A i B. SI la similitud/diferència és perfecte, la correlació serà de +1/-1. No obstant la
correlació pot anar de 0.1 fins a 0.9 (en positiu o negatiu segons la direcció de la relació
entre les dues variables A i B).
• La correlació és positiva (+) quan les dues variables A i B van en la mateixa
direcció
Exemple: a més intel·ligència (A), millor nota a matemàtiques (B) à correlació
positiva ja que les persones intel·ligents treuen millor nota)
• La correlació és negativa (-) quan les dues variables A i B van en direcció contrària
Exemple: a més responsabilitat (A) menys absentisme escolar (B)

TAULA DE CORRELACIONS SIMPLES I CONTROLANT EL SEXE I EDAT

CONCEPTE D’ANÀLISI FACTORIAL:
Procediment desenvolupat per Spearman (1927) que permet analitzar conjuntament les
relacions de moltes variables entre sí, de tal manera que quan unes variables estan
relacionades entre si sorgeixen agrupacions o factors.
5. AQUIESCÈNCIA I DESITJABILITAT SOCIAL
Aquiescència
La aquiescència és la tendència a estar d’acord amb el que es pregunta.
Si la resposta es positiva es tendeix a contestar en positiu o si la resposta és negativa es
tendeix a contestar en negatiu.
Per minimitzar la aquiescència (tendència a respondre afirmativament, independent-
ment del contingut pel qual es pregunta) convé redactar ítems de manera directa i
inversa (declaracions tant en sentit positiu com en negatiu)
A posteriori, es pot comprovar com una persona ha contestat als ítems directes i
inversos. També es pot comprovar que la correlació entre els tipus de ítems és alta.
La desitjabilitat social
El punt de partida del constructe DS és el suport de que algunes de les alternatives de
resposta en certs ítems de personalitat són socialment més convenients o desitjables
que altres, per tant, alguns subjectes poden tendir a elegir-los independentment de quin
sigui el seu nivell de tret que l’ítem pretén mesurar.
Altres indicadors de distorsió
• Respostes a l’atzar
• Faking good vs faking bad (manipulació d’imatge
• Infreqüència de respostes
• Indicadors de sinceritat
• Indicadors de consistència de les respostes